Rec, diari del festival.
I no canviem de tema, encara continuem amb el Rec,
perquè els actes es diversifiquen i de fet s'amplien, podríem dir,
a mesura que s'acosta el cap de setmana.
Avui s'estrena una altra de les propostes obligades
i a més de les més visitades durant el festival Rec.
És el Rec la nuit, és una altra manera de cara a la nit
de viure al cinema d'una manera més propera i més lúdica o festiva.
L'encarregat d'organitzar el Rec la nuit és el Blai Mesa.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Blai, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Estreneu avui amb el Rec la nuit, que ja és d'èxit assegurat.
Sí, avui comencem i esperem que sí, que sigui un èxit
i que la gent li agradin les propostes que hi haurà
durant la setmana fins al dissabte
i al final el dissabte puguem dir que ha estat un èxit.
Jo diria que és la part com a més propera, no?,
en què els espectadors o els usuaris del Rec
tenen contacte directe amb els diferents protagonistes.
Explica'ns una mica la filosofia del Rec la nuit, el per què i què és, clar.
Doncs una mica la filosofia és, dintre tot el festival,
obrir un espai per a aquelles propostes, primer més experimentals,
com els temes de vídeo en real time,
que si voleu després us explico una mica, que és el real time,
i després obrir un espai que ens permeti també a la gent que ha vingut a Tarragona
a presentar el seu curtmetratge o el seu llargmetratge,
doncs trobar un espai on poder comunicar-se amb els espectadors, no?,
perquè més enllà del pati de butaques,
doncs trobar un espai de trobada en un context més alegre, més lúdic, no?,
i doncs podré, això, fer una mica de festeta, no?
D'apropament, no?, també, entre els espectadors.
I a vegades un espai per fer una mena de negocis,
us consta que d'aquestes xerrades,
professionals hagin parlat amb professionals i n'hagin sortit pactes?
Això pot passar, també.
Home, diuen que sí, no?, que en la política i els negocis
sempre es fan sopant o fent una copa, no?
Diuen que sí, que al final és on se tanquen els negocis.
Això ho hauríem d'averiguar, ho s'hauria d'estudiar.
Ah, que us passin comissió.
Escolta, on se celebra el Regla Noé?
Jo sé que al 3 anys era al Camp de Mar, continuant.
Sí, en guany, també és al Camp de Mar, comença a les 12 de la nit,
d'aquí al divendres s'obre amb una mostra
de diferents escoles d'audiovisual de la ciutat,
entre elles l'Escola d'Art i Disseny de la Deputació de Tarragona,
l'IES Pere Martell i la Facultat de Comunicació de la URB.
Així com també venen dues escoles convidades,
una de Malta i una de Cuba, a presentar els seus treballs.
Aquesta serà la part, com podríem dir, pels beginners, no?,
per la gent que comença, doncs tindrà un espai allà
per poder mostrar els seus treballs
i també una mica fer la difusió del que s'està fent
a nivell de les escoles aquí a Tarragona, no?
I com, sí, quedava pendent explicar-nos què és el real time.
Ah, el real time.
Doncs el real time seria l'altra proposta
que trobarem cada nit al Regla Nuit,
que són artistes que treballen en vídeo en directe.
És a dir, què vol dir això?
Que l'opció del vídeo es fa in situ i en directe, en viu.
Aleshores, el real time vindria a ser aquell tipus d'espectacle
en el qual l'edició del vídeo s'està realitzant
en sincronia amb la música
i en sincronia, doncs, una mica amb el feeling de l'artista en aquell moment.
Ah, però s'està editant també.
Jo m'imaginava que eren imatges, doncs, això,
sense passar el pas de l'edició,
tal com entraven a la càmera sortien,
però no, em dius que sí que hi ha una edició.
No, hi ha tot unes tecnologies,
des de taules d'edició pensades per fer real time,
és a dir, per preparar el vídeo en directe,
com softwares, programes d'ordinador,
que el que permeten és treballar en temps real,
és a dir, aplicant efectes, aplicant talls,
aplicant tota una sèrie de recursos visuals
sobre el suport del vídeo
i que s'executen en temps real.
És a dir, en el mateix moment s'està construint la narració
i s'està construint la imatge en directe, no?
I en aquest sentit, doncs, venen artistes de Barcelona,
els del col·lectiu Telenoi,
que venen a fer un espectacle que es diu Helen Kellers,
venen unes noies de Madrid,
que, a més, elles presenten un...
A mi el que m'agrada molt,
perquè el tema del real time,
o també més popularment conegut com videojockeys...
Clar, és el que t'anava a dir, seria el mateix?
Exacte, seria un tema ser més paral·lel, sí.
El videojockeys és més de la cultura de club
i el real time és el terme que s'ha acotat
més en cercles artístics, no?
Aleshores, per exemple, això que t'explicava,
aquestes noies que venen de Madrid,
que es diuen Girls Collide Porno,
fan un tipus d'edició en directe,
en plan càmeres, també,
on fan també actes performàtics,
llavors és una espècie de teatre
i fusió amb la imatge,
tot un complex, no?
És una mica aquests camps d'experimentació nova,
on la imatge no està tancada,
no és allò que diem monocanal, no?
Que és una senyal de vídeo
pensada per reproduir en un format televisió,
sinó que és una imatge
que s'està contrastant amb el públic,
que s'està redeitant a si mateixa
cada vegada que es presenta, etcètera, etcètera.
Home, com a filosofia,
té un puntet d'efímer important.
Tot això s'enregistra?
Es registra,
però no té sentit que es registri,
perquè moltes vegades
no hi ha una estructura narrativa lineal,
tal com la coneixem
en uns formats de crometratge
o en format documental, no?
Sinó que és més l'experiment visual
i la comunicació, de vegades,
respon a estructures
totalment aleatòries, experimentals, no?
La música hi té molt a dir en tot això?
La música hi té molt a dir, per suposat.
I el que en guany,
crec que dels trets espectacles
que es presenten al Regla Nuit,
al Regla Nuit n'hi ha fins a set,
on la música i la imatge
estan generades,
pensades les unes amb les altres.
I s'estan generant també en temps real.
No és una càpsula tancada,
sinó que és una fórmula aquesta del directe, no?
A més que cada espectacle d'aquests,
encara que deu tenir unes pautes,
en cada representació que es fa,
d'on surt totalment diferent, segurament.
Exacte.
Sí, sí.
I aquest és una mica...
El que es reivindica una mica darrere d'això
és que difícilment un artista,
un videoartista,
pot arribar a viure de la seva feina
presentant un treball
que és tan fàcilment reproduïble,
amb un DVD, no?
Aleshores, aquí el que s'enfatitza
és la presència de l'artista.
L'artista està present i està operant.
En aquell moment està com si haguéssim executant la seva feina, no?
I l'obra ja no té aquest sentit d'obra única i reproduïble
i pensada per ser contemplada en un museu,
sinó que és un espectacle de creatatge
i que es pot adaptar als diferents espais
i que l'artista és el que ha de donar una mica aquest feedback, no?
De saber en cada lloc
quin tipus de xou,
de performance,
de proposta plàstica
pot ser més interessant o adequada
o idònia per al públic o pel context.
Això és el que es coneix en ambients,
podríem dir, més musicals com a videojòque
i en ambients més cinematogràfic com a real time.
I això és el que veureu durant aquests dies,
sempre a partir de les 12, crec,
al Camp de Mar, dins del Regla Nui.
Exacte.
Fins a divendres.
Divendres serà l'últim Regla Nui que tindrem?
Dissabte.
Dissabte mateix.
Molt bé.
Avui fins dissabte a la nit estarem allà.
Fins quina hora hi sou, Blai?
Estarem allà fins als 3.
Molt bé.
I així hi ha una mica d'opció de tot, no?
De veure, disfrutar d'aquestes projeccions en real time
i també un espai, com dèiem,
per prendre alguna cosa,
per ballar,
per barrejar-se
amb aquests professionals que passen aquests dies per Tarragona.
Exacte.
Blai, felicitats, com diem, a tothom que passa per aquí
per la feina feta,
que sabem que heu bastant molt de temps treballant
perquè tot això funcioni
i que acabi d'anar molt bé al Reg.
A vosaltres.