Esdeve acabant el mes de gener
i torna un dia més la secció que us parla d'Història
en on vingués amb Històries amb el Jordi Ximeno
i el Manel Magí. Molt bona tarda.
Hola. Com passa el temps?
Volant.
Per cert, sort que heu arreglat
les cadires i em noto una mica més alt.
Sí, que això et passava la setmana passada.
Em sento més còmode, la veritat.
No sé quines paranoies tens tu i les cadires.
Jo sempre...
Minva no es minva, Jordi.
Tu què fas? Seure. Es poden fer moltes coses.
Però bé, benvinguts al No em vinguis amb Històries,
al magazine...
Calentet, calentet.
El magazine calentet d'Història de Tarragona Ràdio.
No em vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Comencem, com és habitual,
amb les efemèrides en concret,
amb les teories de Charcot
i també amb la mort de Salvador Dalí a Figueres.
al monogràfic us parlarem...
No sé de què us parlarem,
perquè el manel crec que canvia.
No, no, no, no, no ho diguis de cop,
perquè semblarà molt dur i la gent no ho escolta.
Val, doncs una cosa molt dura,
que no és molt dura...
Tant no és tan dura com sembla.
I no és un programa calent d'Història.
Ara que veig.
Avui fa 100 anys a Tarragona,
les nostres curiositats,
destinades avui a la família Vespuigio,
i per acabar,
a més a més de les notícies,
us parlarem del llibre Història de Marruecos,
signat per Víctor Morales-Lezcano.
Efemèrides
1891, les teories de Charcot.
El doctor Jean Martín Charcot,
cap de Servei de Neurologia
de l'Hospital de la Salle Petrières de París,
va utilitzar en el tractament dels seus malalts
un revolucionari sistema d'hipnosi
que va despertar l'atenció
de tots els centres mèdics d'Europa.
L'any 1885,
un jove metge austríac,
Sigmund Freud,
va assistir a les anomenades
lliçons del dimarts
i es va posar al servei de Charcot
amb qui va col·laborar durant 4 mesos
i d'aquí més endavant
traduiria diversos treballs a l'alemany.
Algunes de les teories de Charcot
amb prou feines
sí el van sobreviure.
Això no obstant,
les seves observacions
van assentar les bases
del posterior psicoanàlisi
desenvolupat per Freud
i també de la psiquiatria moderna.
1.800.
1989.
Mor a Figueres el pintor Salvador Dalí,
un dels catalans més cèlebres arreu del món.
I com que m'han dit a brevia
i no t'enrotlles,
doncs no ens enrotllarem gaire.
És que ens ha portat tota la biografia de Dalí.
Sí, però tampoc cal
perquè tothom sap qui és Dalí,
pintor de corredor i escriptor.
fill d'un notari,
va estudiar a l'Escola Municipal de Dibuix
de Figueres.
I com a curiositat podem dir
que després d'ingressar
a l'Escola de Belles Arts de Madrid
l'any 1922,
quatre anys després
va ser expulsat.
Això ho sabíeu?
Ens ho haguessin pogut pensar,
que expulsessin a Dalí.
I tu sabies que també,
com a anècdota,
que Dalí li va enviar una carta
al seu pare?
Una carta?
Això és una anècdota?
Sí.
No es portava gens bé,
no, seu pare.
Això no ho sabia.
I li va enviar
una carta plena de semen.
I una nota que diria
ja no et dic res.
Ah, curiós.
És bo, eh?
Curiós, curiós.
És bo, és bo.
Doncs bé,
Dalí,
pintor,
el gran masturbador,
mai millor dit,
la persistència de la memòria,
presagi de la Guerra Civil,
l'autoretrat amb bacó fregit,
el cris de Sant Joan de la Creu,
Bus de Volter, etcètera, etcètera,
milers de l'obres
que d'un dels grans genis
de la pintura
i de l'art en general
del segle XX.
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
Redobla de temps,
vals,
per què passa?
Avui parlarem de mines,
sense parlar del senyor de los anillos,
parlarem d'agricultura,
sense parlar de...
els puntos de Madison,
per exemple,
no sé,
una película que vagi d'agricultura.
Avui parlarem de l'economia
dels romans a la península ibèrica.
Ah, però això és molt interessant.
I tant.
l'economia dels romans
a la península ibèrica.
Bàsicament,
què feien aquesta gent aquí?
Menjar raïm,
beure vi.
Però per a menjar raïm
i beure vi...
Primer s'ha de treballar a la terra.
Exacte.
Molt bé.
Som-hi.
I tranquils,
que no és tan dur com sempre.
Vinga.
Pobret.
L'arribada dels romans
a la península ibèrica
va revolucionar
l'economia
d'aquí,
d'Iberia.
Perquè, Manel,
de què es vivia aquí abans?
Doncs,
eren pobres.
Eren molt pobres, eh?
Tenia moltes riqueses
al subsol,
però en superfície,
francament.
I no sabien ben bé
com es treure-ho,
no, tampoc?
Per això no tenien sistemes.
Ja havien començat ja,
però no en plan industrial
com van fer-ho després,
com veurem.
Com dic,
aquí a la península,
abans de l'arribada dels romans,
hi havia una economia rural
de subsistència,
bàsicament,
amb un escàs tràfic comercial,
a excepció de la costa mediterrània,
on sí que hi havia un comerç
molt més actiu
amb grecs i fenicis
ja des de feia
uns quants segles.
van ser especialment
els fenicis,
els que van divulgar
per tot el Mediterrani
llegendes sobre
les extraordinàries riqueses
de tartessos
i de l'abundància de plata.
Va dir que ser
aquesta fama de riqueses
i el fet que
es trobava fora
de la zona d'influència romana
els que van empènyer
els cartesginesos
a expandir-se
després de la Primera Guerra Púnica
per les costes sudorientals
de la península.
Havien perdut Sicília
en els romans.
Una mica el dorado
de l'època.
i van dir
si Sicília no podem anar
de l'estat d'Itàlia
no podem anar
anem cap a la península ibèrica
i de fet
hi havia mines de plata
molt importants.
Com veurem
aquestes mines de plata
les van com s'explotar
ja en plan industrial
industrial entre cometes
industrial entre cometes
no com avui en dia
evidentment
però sí que van treure
una riquesa molt gran
que els va permetre
finançar la nova guerra
contra Roma
la segona guerra púnica
i dins d'esta guerra
la campanya que Aníbal
va fer contra
contra Itàlia
la famosa marxa
que va fer
amb els seus elefants
que va creuar els Alps
i va arribar
a Itàlia.
Doncs bé
aquella guerra
va guanyar
que va guanyar
definitivament Roma
va ser la que
va portar
els romans
aquí a Espanya
i per què
van vindre
en gran part
per a robar-li
les riqueses
que disposava
Aníbal
els cartagiresos
les mines de plata
que hi havia
a Cartagonova.
Els romans
van saber explotar
molt bé
les riqueses
de la península.
Els territoris
conquerits
obligaven
els pobles indígenes
a pagar
tributs
a Roma
per mitjà
d'un complex sistema
d'aliances
i vasallatges
i els territoris
que encara
no estaven conquerits
porten a terme
sequejos
i repinyes.
Aquesta política
d'obtenció
de riqueses
per a la força
va continuar
fins ben entrat
al segle I
abans de Cris
amb les campanyes
de Pompei
i posteriorment
Juli César
del qual expliquen
els textos clàssics
que va acudir
a la península
no només a lluitar
contra Pompei
sinó també
a enriquir-se
amb les conquestes
per a pagar
els seus acreedors.
Mentrestant
la costa mediterrània
peninsular
la que tenia
una forta tradició
comerciant
ja des dels temps
dels llivers
i que havia estat
la primera zona
en ser ocupada
per Roma
començava la seva expansió
econòmica i comercial
que acabaria fent d'Hispània
una de les províncies
més riques
de tot l'imperi Roma.
Roma
saquejos a part
va acabar portant
pau
i unes infraestructures
mai vistes
aquí abans
carreteres
ports
i també
unes rutes comercials
i uns mercats
per tots els records
d'un imperi
que tampoc s'havia vist
mai tan gran
un idioma
unes lleis
una sèrie de mesures
que afavorien
el creixement
econòmic
tot el que anomenem
romanització
exacte
i entre
aquesta romanització
també
la moneda
l'ús de la moneda
que va ser
un dels símbols
de l'economia romana
no és que haguessin
sigut els primers
en portar
la moneda
ja que
ja des de principis
del segle III
algunes colònies
gregues
com per exemple
Empúries
ja havien començat
acunyar moneda
però sense influència
més enllà
dels seus límits
territorials
i més tard
Cartago
també va imposar
de forma més
generalitzada
l'ús de la moneda
com a forma
de pagament
per a les seues
tropes
aquí a Espanya
si no es feia
habitualment
el bascant
però van ser
els romans
els que van imposar
l'ús de la moneda
per tot el territori
peninsular
la gran abundància
de monedes
trobades
en totes les excavacions
i llaciments romans
especialment
les de poc valor
ens parla
que l'ús monetari
va estar plenament
implantat
a nivell quotidià
a Espanya
un cop assentat
el poder romà
es va començar
a implantar
les seques
o sigui
llocs que podien
acunyar moneda
Tarraco
va ser la primera
seca romana
o dels romans
que va poder
emetre moneda
aquí a la península
veurem tot seguit
ja estaven
els romans aquí
els tres factors
més forts
de l'economia
a Hispània
durant la dominació romana
el primer àmbit
el primer àmbit
com ja havien dit
els fenicis
aquí hi havia
el subsol
de la península
hi ha moltes riqueses
de minerals
i això
el que van aprofitar
també els romans
la mineria
van arribar aquí
durant la guerra
contra els cartagenesos
com ja hem dit
ja
a part de per tallar
les comunicacions
amb Aníbal
o per qüestions
d'estratègia
però també
per fer-se
amb les mines
de plata
i les mines
d'altres minerals
que hi havia aquí
a la península
acabada la segona
guerra púnica
l'administració
d'Hispània
va ser encarregada
a públic
i pio a l'africà
prestant especial
atenció
a la mineria
Roma va continuar
les pràctiques
mineres
que havien desenvolupat
els ibers
i els cartaginesos
els quals havien introduït
tècniques
mineres
emprades
a l'Egipte
dels Ptolomeus
en un principi
la propietat
de les mines
era estatal
i Roma va crear
les companyies
Societats
Publicanorum
empreses públiques
administrades
per publicans
estes publicans
solien ser
de l'ordre
ecuestre
o sigui
eren aristocrates
i ràpidament
van amassar
grans fortunes
però
durant la dictadura
de Silla
este va prendre
les explotacions
mineres
a les publicans
per posar-les
en mans
de particulars
o sigui
les va vendre
d'esta manera
va obtenir
grans beneficis
tan econòmics
com polítics
va privatitzar
sí
este sistema
va permetre
l'enriquiment
d'algunes famílies
procedents d'Itàlia
vingudes a la península
amb esta finalitat
que venien aquí
per controlar
mines
que havien comprat
en altres casos
les mines
també podien pertany
a una ciutat
generalment
a una colònia
que era
el que les explotava
i el que es quedava
els beneficis
era comunal
diguéssim
sí
els beneficis
que van donar
les mines hispàniques
van ser immensos
durant els segles
que va durar
la dominació romana
fet que va convertir
la península
en un dels puntals
econòmics
de Roma
mira
per fer-vos una idea
del que extreien
els romans
de les entranyes
d'Hispània
us diré que
ja durant el segle II
o sigui
feia poc que havien arribat
ja se'ns parla
d'una producció anual
de 9 milions
de denaris
només cal dir
que els botins
de guerra
del mateix període
mai havien excedit
els 3 milions
o sigui que
anualment
s'extreia
ja una quantitat
molt important
en quant als minerals
més extrets
pels romans
trobem la plata
que ja havien utilitzat
o ja havien explotat
molt els cartaginesos
i el cobre
i el ferro
també
només les mines
de plata
de Cartagonova
aquelles que havia explotat
el senyor Aníbal
Roma hi va posar
segons diuen
les fonts clàssiques
40.000 esclaus
a treballar
però això és una altra cosa
qui treballava
les mines
i treballar en mines
era una cosa
seria
suposo que duraves
molt pocs anys
i sabies que
era
una condiència
molt relenta
treballant
en unes condicions
duríssimes
en jornades
llarguíssimes
has posat
a
derrumbaments
i les condicions
tot el que podia
haver
avui en dia
també és una
de les feines
dures
i no només
al primer món
sinó
molt pitjor
també
al tercer món
perquè si escolta
notícies de Xina
cada setmana
pràcticament
hi ha
d'Àfrica
en mines de carbó
però hi ha molts morts
doncs imagineu
fa 2.000 anys
les mines romanes
només per parlar
una miqueta
de la importància
d'estes mines
recordeu per exemple
les mèdules
a León
no sé si us veu
a la memòria
les imatges
és una gran explotació
d'or
que van fer
van remenar
muntanyes senceres
traien la terra
d'un lloc
amb aigua
la rentaven
dipositaven
les restes
a una altra
i encara es pot veure
les grans muntanyes
que van destrossar
les que van crear
en els residus
i els canals
d'aigua
encara es poden veure
que portaven
realment
unes explotacions
molt grans
a part de les restes
de les pròpies
explotacions
també
donen fe
de la gran
activitat minera
els moltíssims
naufragis
de vaixells
que s'han trobat
carregats
amb lingots
de plata
o de cobre
que marxaven
en la càrrega
dels metalls
que s'havien extret aquí
l'altre puntal
de l'economia romana
va ser
quina era?
evidentment
l'agricultura
cereals
principalment
i vinya
i olivera
i olivera
sí
immediatament
després
de les primeres
conquestes
les terres de cultiu
van ser
repartides
entre les tropes
que s'havien llicenciat
era un premi
també
era un premi
quan s'havia sobreviscut
a les batalles
i a les guerres
i a tot
doncs
donaven un tros
de terra
els terrenys
eren mesurats
i repartits
per a la colonització
del territori
també era una forma
de romanitzar
perquè integrava
dins el territori
ocupat
a soldats
teus
que normalment
s'acabaven caçant
amb dones
que residien
a Hispania
en aquest cas
i el més destacat
d'això
és que els romans
van ser uns grans
impulsors
de la legislació
sobre propietat
dels terrenys
i sobretot
de garantir els límits
i els llindats
gràcies
a les avançades
tècniques
d'agrimensura
o de mesura
dels camps
és important
si tu repartit
les terres
delimitava els límits
i això els romans
eren uns autèntics
experts
això
normalment
cada any
ho fan
allò de Tarraco Viva
que es fa
el mes de maig
l'any passat
jo vaig veure
un senyor
que va vindre
a explicar
quins aparells
utilitzaven
o com ho feien
per mesurar
i realment
tenien uns aparells
òptics
que els permetia
fer unes
unes mesures
unes particions
unes particions
però de 50
a 60 quilòmetres
sense desviar-se
pràcticament gens
i anar quadriculant
tot el territori
en parcel·les
iguals
això era
important
per poder
donar el mateix
a cada resultat
i repartir
equitativament
les terres
però a les cavalles
del segle II
abans de Cris
hi va haver
una forta crisi
del camp
quan els petits
propietaris
agrícoles
van començar
a perdre
competitivitat
respecte
als grans
terretinents
i això
anirà augmentant
com passa avui dia
com passa avui un dia
sense anar més lluny
en quant als cultius
més destacats
com no
l'olivera
va ser molt important
tant al litoral
bètic
com
tarraconense
especialment importants
van ser les exportacions
d'oli
de la bètica
o sigui
el que seria
l'actual
Andalusia
i una bona prova
n'és
l'anomenat
Monte Testaccio
a Roma
no sé si us sona això
el Monte Testaccio
està al sud de Roma
i aparentment
tu si ho veus
és un turonet
un turonet
d'uns 200 metres
de llarg
i uns 30 metres
d'alçada
si tu puges dalt
veus que és terra
i d'espoca
és una mica raro
perquè té una forma
molt concreta
i en realitat
és un
és un abocador
d'ànfores
a la que es caves
dos pams
de terra
que és superficial
tot és ceràmica
tot són ànfores
xafades
i és l'únic lloc
de l'antic imperi romà
on s'han trobat ànfores
procedents a l'abètica
a l'oli
no, no
s'han trobat
a molts llocs més
però aquí n'hi ha uns 100 milions
se calcula d'ànfores
només
aquí al Monte Testaccio
durant tot el segle II
i part del segle III
s'anaven
l'abocador d'ànfores
sí, les ànfores
eren com les bosses de plàstic
avui en dia
quan s'utilitzaven una vegada
era tan barat de fer-ho
que ja no ho utilitzaven més
i imagina el comerç
perquè se calcula
que el 80%
d'estos 100 milions
procedien de l'abètica
eren ànfores d'oli
que del sur de la península
s'exportaven
cap a Roma
però a part
com tu diies
de Roma
s'han trobat
des d'Alexandria
a Israel
o sigui
també a la
les illes britàniques
a Germània
a Germània
les guarnicions
que vigilaven la frontera
del Rhin
els Limes
doncs
també hi havia
o sigui
això donava fe
de la importància
de les explotacions
de les oliveres
del sur de la
i què es fa
amb aquestes ànfores
per exemple
les d'aquest munticle
es deixen allà
ja no
n'hi ha tantíssimes
que no
sí
s'han fet
se fan excavacions
algunes excavacions
però no m'han excavat
tot
no sé si tindria gaire sentit
i
l'altre cultiu bàsic
va ser també
la vit
i derivat d'ell
evidentment
el comerç de vins
els textos clàssics
ja ens parlen
de la qualitat
i quantitat
dels vins produïts
a Hispània
el vi era produït
també en grans latifundis
els fundos
que molts cops
portaven a terme
tot el procés productiu
del vi
des de criar els ceps
fins a produir el vi
fer les ànfores
i vendre'l
i finalment
tenim
un tercer punt fort
de l'economia romana
que era el comerç
de salagons
o sigui
de peix salat
de conserva de peix
que això ja
sí
és un comerç
que també els grecs
ja el feien
bastant
este comerç
existia
com dic
molt abans
de l'arribada
de romans
i cartaginesos
i una bona prova
la trobem
en moltes ruïnes
de ciutats costaneres
que hi pots trobar
grans factories
d'elaboració
de peix salat
i a més
també produïen
el gàrum
que sí que us deu sonar
el gàrum
una mena de salsa
era una salsa
que jo no sé
si avui en dia
serien capaços
de menjar-me-la
perquè
estava feta
a base
de visseres
macerades
de peix
no sé
si ho fes
el ferranadria
segurament
seria una
de marxita
i sembla que
el comerç
tant del gàrum
com de les salagons
va ser també
un dels altres puntals
de l'economia
romana
a Espanya
en fi
i un altre dia
també podrien continuar
parlant
d'això
del gàrum
i del que
menja ben els romans
però seria
una altra història
no en vinguis
amb històries
curiositats
us sona el cognom
Vespucio
Manel?
Capucio?
no
Amèrico
es pucio
molt bé
va més o menys
pel bon camí
d'aquest senyor
jo sempre m'he preguntat
el moment clau
de quan lo van batejar
i li van posar el nom
si en lloc d'haver-li posat
Amèrico
li haguéssim posat
Alexandro
avui en dia
no es diria Amèrica
es diria
Alexandrina
Alexandrina
potser
no se sap mai
ara em sona
expliquem-ho
no et carreguis
la curiositat
doncs
la dinerada família
Florentina Vespucio
va donar com a mínim
que sapiguem
dos noms
que han passat a la història
el més famós
va ser Amèrico
que va viure
aproximadament
entre el 1454
i el 1512
que després
de viatjar
per l'acabada
de descobrir
entre cometes
Amèrica
i d'escriure
de forma molt pintoresca
les tribus
la fauna
i els passatges
que allí va veure
va donar nom
al nou món
però d'una altra banda
trobem
una altra persona
amb cognom Vespucio
va ser la seva
cosina
Simoneta
i us preguntareu
qui era la Simoneta Vespucio
no hi ha cap
continent
que es digui
Simoneta
no
aquesta noia
va servir de model
per als quadres
La primavera
i el naixement de Venus
del pintor
renaixentista italià
Botticelli
ho doi ser guapíssima
doncs
rotllo home
ja esteu
ja esteu entrant
a internet
al Google
buscar imatges
de La primavera
el naixement de Venus
de Botticelli
i buscar la Simoneta
buscar la Simoneta
Vespucio
d'acord
ara mateix m'hi poso
avui fa 100 anys
a Tarragona
vinga
que avui la premsa ve
carregadeta
de notícies
una de molt interessant
l'altra
que és una chorrada
dius
però bueno
no està
quina por
dius
de la següent
24 de generi
de l'anixement

alguna como la presente
per a encomiar
labor tan delicada

l'anixement de fa 100 anys
home
una mica difícil
però ha de ser
super ben fet
vull dir
és dels llençols
que perduren
que passa
de les àvies
dels nens
vols dir que encara
deu estar
pensa que va haver
una guerra civil
pel mig
vols dir que pot estar
a qualsevol lloc
o no està
o no està
en fi
mai sabrem
què va passar
en el llençol
de los senyores
i una altra notícia
aquesta és una mica
més sèria
encara estem
en una època
fa 100 anys
en què els carliners
intentaven
de tant en tant
desestabilitzar el país
i a veure si es podien
fer en la corona
d'Espanya
diu el següent
aquesta notícia
sobre l'estància
en Barcelona
de Don Jaime
de Borbón
que era el pretendent
d'aquella època
a la corona
dice-se que
traspasó la frontera
en automóvil
siendo detenido
por orden
del governador civil
de Gerona
en Puigcerdà
después de haber
sufrido un tiroteo
de los carabineros
por negarse
de tener su vehículo
en un punto determinado
en Puigcerdà
asegúrese
que fue puesto
en libertad
después de algunas
gestiones
de un oficial
del propio
cuerpo de carabineros
afirman también
que Don Jaime
hizo el viaje
a Barcelona
acompañado
de otros tres señores
y que fue detenido
por la policía
que lo condujo
al gobierno civil
donde el hijo
de Don Carlos
parece ser
que dio un nombre
supuesto
y fue luego
garantido
por un prohombre
de la política
barcelonesa
gracias al cual
quedó en libertad
tales noticias
de ser ciertas
harían sospechar
que las autoridades
tenían conocimiento
de que Don Jaime
intentaba
traspassar
los Pirineos
segur que el serveis
segur que els serveis
secrets
dels Bourbons
sabían que Don Jaime
iba traspassar
los Pirineos
d'això
n'estic segur
en fin
a banda
crec que és un pretendent
que se el coneixia
que si no regnaria
com a mínim
podria donar
classes de geografia
perquè veu que havia
viatjat
per mig món
a banda
d'estar a França
a la Gran Bretanya
a Estats Units
a Ústria
com que no governava
doncs és a dir
cal
a viure el cuento
i evidentment
no va arribar
a governar mai
tu tens alguna cosa
Jordi?
no jo no
jo sempre
aquesta secció
la deixo
per tu
mira hi ha una notícia
que esbossarem breument
que diu el següent
bueno
sabeu que actualment
se parla molt
del canvi climàtic
no?
sí
i dels efectes
del canvi climàtic
es parla però crec
que ningú es sorprèn
massa en sèrio
ni a nivell particular
ni a nivell global
doncs
si algú dubta
que el canvi climàtic
ens pugui afectar
tindria que escoltar
aquesta notícia
perquè parla
que tant la dinastia
Tang
la dinastia Tang
va ser
no és cap beguda
això
la dinastia Tang
va ser una
de les més importants
de Xina
que va regnar
fins a l'any 907
quan va
perdre el poder
i també
en una
en una data
molt propera
l'any
909
els calendaris
dels Maies
s'aturen
i sembla ser
que s'abandonen
les ciutats
en un període
molt concret
hi ha una de les teories
de la decepció
dels Maies
que va ser
per culpa
de
qüestions climàtiques
doncs
sembla ser
que ara
un estudi
que s'ha fet
en col·laboració
entre
investigadors
xinesos
i alemanys
han arribat
a la conclusió
que
les dues civilitzacions
van desapareixer
degut a un canvi climàtic
que va haver-hi
molt fort
que hauria portat
sequeres
molt fortes
tant a la zona
doncs
del sud de Mèxic
de la península
de Yucatán
on s'havia
desenvolupat
la civilització
maia
com a la Xina
doncs
sequeres
molt fortes
haurien portat
doncs
fams
molt importants
desestabilització
si no hi ha pluja
les collites
s'haurien perdre
segurament
exacte
i això hauria portat
doncs
a un dalt a baix
que hauria afectat
fins i tot
en el cas dels maies
a la civilització
que mai més
ja s'hauria aixecat
i en el cas
de Xina
doncs
un canvi
de dinastia
perquè veiem
que els canvis
climàtics
poden arribar
a ser
importants
i després també
una notícia
que mos porta
al sud de Moscú
no us assustesso
perquè aquí
hi ha molta extensió
de text
no ho penso
llegir tot
o sigui
que esteu tranquils
a un lloc
que ha nominat Kostensky
a un
si te sona
no sé si vam anar
passat Vladivostok
passat Vladivostok
no
és una mica
abans d'arribar
crec
no ho sé
doncs
sembla que hi ha
un jaciment
on s'han trobat
restes de
l'home modern
de fa 45.000 anys
que seria
un dels primers llocs
on s'han trobat
des que
se suposa
que va sortir d'Àfrica
o sigui
parlem de fa 45.000 anys
i li dieu
l'home modern
sí
perquè és la nostra espècie
ja
clar
estava ocupat
el continent
per neandertals
que és una espècie
diferent
sembla ser que fa
uns 200.000 anys
la nostra espècie
se desarrolla
Àfrica
apareix a Àfrica
i faria
uns 45.000 anys
surt d'Àfrica
i comença a colonitzar
tot el món
i Europa
el que va fer
va ser anar
reconant els neandertals
fins que van desaparèixer
i aquí
és un dels llocs
que s'han trobat
fora d'Àfrica
que tenen més antiguitat
i el que s'ha optat
és que està
doncs
està en el nord
com gent
vinguda d'Àfrica
s'adapten
a un clima
tan dur
com és
com és
l'estepa russa
i a prop de Moscú
i arribats a aquest punt
no tens cap notícia més
no
arribats a aquest punt
i al recte final
del
No en vinguéssim històries
us recomanem
el següent llibre
Quin llibre és?
Història de Marruecos
de los orígenes
y las poblaciones nómadas
a la independencia
y la monarquía actual
Escrit per?
Víctor Morales Lezcano
I editat per?
La esfera de los libros
És un bon tocho, no?
498 pàgines
Però el preu
no està malament
30 euros
A grans trets
sempre podríem dir
que els nostres grans veïns
serien tres
els veïns d'Espanya
Per una banda a França
per una altra banda a Portugal
i pel sud
al Marroc
S'enfadaran
s'enfadaran els andorrans
També, perdó
Si a qualsevol persona
li preguntes
què saps de la història de França
doncs segurament
una mica
més o menys
es podran rotllar
segurament sobre
sobre la revolució francesa
com a mínim
que tothom l'estudia
Si li preguntes de Portugal
segurament anirà una mica més perdut
i si li preguntes del Marroc
segurament
si parlem d'història
i no d'actualitat
doncs anirà perdut del tot
Doncs aquesta obra
de Víctor Morali Levcano
doncs fa una mica
doncs de repàs
una bona síntesi
de la història del Marroc
en un únic volum
en recull la història del país
en una bona
doncs podríem dir
tària de síntesis
una obra
que crec que
tothom
que tingui certa
curiositat intel·lectual
pel país veí
doncs
hauria de com a mínim
llegir
una mica
una obra
on abundenen mapes
gràfics
cronogrames
i anexos documentals
interessants
per apropar-nos
al passat
al present
i segurament
algun esbòs
del que serà
el futur
d'una de les realitats
més properes a nosaltres
i una referència
imprescindible
per entendre
el que és avui dia
el Marroc
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona
a Tarragona Ràdio
a Tarragona
ihofio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
ierosens
per escapacit
him
l' marketing
a Tarragona Ràdio
ieri
ier
ier
ier
ier
ier
ier
ier
ier
Fins demà!