.
Passa un quartier de les 5 de la tarda,
seguim endavant amb els ja tardes
i amb la primera entrevista que us havíem explicat en el sumari.
Contactem amb el Josep Maria Blasco, el nani,
potser el coneixereu millor així.
Ell és un dels membres de l'Associació Cultural Ariadna
que juntament amb l'Associació Trenca
us ofereixen aquest dissabte a les 10 de la nit a la Bequeria
una mena de recital festival, per dir-ho així, de poesia.
Nani, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Escolta, no és la primera vegada que munteu això,
de fet forma part d'un cicle que anomeneu un iris de polipoesia, no?
Exacte, és un cicle que vol ser trimestral,
encara que ens vam agafar vacances a l'estiu,
però sí que volem fer cada trimestre
i esperem que tingui una continuïtat,
si ens segueixen donant suport a les institucions
i els col·lectius que ens apoyen.
En què consisteix? Cada tres mesos feu un acte de poesia
o més d'un acte? Com va això?
Intentem que sigui més d'un acte, no?
És cicle de polipoesia.
El concepte de polipoesia és bastant ampli.
Ara t'ho torna, t'expliquen-nos una altra vegada.
Pobre, sempre que entrevistem el Nani,
per això sempre li diem, i què és la polipoesia?
La polipoesia és com l'actualització
del concepte de recitat poètic.
I en aquest concepte s'actualitza el fet de recitar poesia
amb la capacitat que donen totes les noves tecnologies
i tots els suports tècnics que hi ha actualment.
O sigui, ja no és una persona actuant en un escenari,
sinó més recolzada tècnicament
i a més innovant en altres conceptes.
També intenta investigar una miqueta
amb totes les possibilitats que dona la recitat
en si mateix de poesia o del text.
Per tant, qualsevol poema es pot recitar,
se'n pot fer un recital de polipoesia, diguem-ho així.
Sí, es pot adaptar a un escenari
o recolzar-lo amb diverses facetes,
no només amb l'auditiva, sinó també amb la imatge,
o fer una performance, o el que sigui.
I això és el que nosaltres intentem portar a l'escenari.
És com portar-lo una mica al carrer,
que no els quedi tancat a les biblioteques, als llibres,
que surti, que es vegi,
que es pot portar a l'escenari, que és prou interessant.
I fer-ho d'una manera molt amena,
perquè suposo que és també el que demana el públic.
Estem acostumats a tenir molts impactes visuals
i llavors se'ns queda una mica ja obsolet fins i tot,
veure simplement una persona recitant.
Els puristes tindrien el seu a dir també, però...
Ah, què? Perdona?
Els puristes dirien que què esteu fent amb la poesia,
si això és per recitar-ho o no.
És una queixa que encara no he tingut.
No he tingut cap crítica en aquest sentit.
No, no, perquè precisament jo crec que a la gent que els agrada la poesia
mateixos creuen que està com una mica tancada amb si mateixa.
I aquestes possibilitats d'obrir finestres són molt interessants.
I fins i tot el que hem tingut és converses amb poetes més aviat clàssics
que s'han interessat de com adaptar la poesia, entre cometes, convencional,
que també hi ha molt que parlar,
a fer un espectacle polipoètic.
I serà una de les portes també que volem experimentar
produir poetes tradicionals i fer espectacles polipoètics.
Doncs sí, a veure com casa tot.
Amb aquest concepte de la polipoesia també hi ha una cosa molt curiosa,
que és que, clar, el poeta quan escriu ja deixa un missatge.
Llavors el públic ja rep el missatge, no?
O el rep o se'l fa seu, se l'inventa.
Però ara la part del mig, que és el rapsoda en aquest cas,
el que ho interpreta, li posa molt de més subjectivitat.
Clar, abans només jugaves amb la veu a l'hora d'interpretar
i com a molt amb els gestos.
Ara és que, apujant-ho en imatges,
pot ser que un poeta estigui veient aquest recital del seu poema, no?
I digui, bueno, és que això no sé si és el que jo volia transmetre.
Us ha passat també, això?
Sí, sí, és una cosa que enriqueix quasi sempre.
A més, és un element que aquest mitjencer que deies, el rapsoda,
és una cosa que s'havia perdut.
Durant molt de temps els mateixos poetes es recitaven a si mateixos
i solament...
Alguns amb més gràcia que altres, eh?
Perquè que sàpigues escriure poesina vol dir que la sàpigues recitar,
que això és una altra cosa.
I llavors és un dels elements que feia que s'empobrís, no?
I un professional de la recitació, doncs,
normalment enriqueix aquella lectura,
donant-lo a uns matisos i explorant amb allò mateix,
que no vol dir...
Potser no va exclusivament a la direcció del poeta,
que acostuma a treballar-se en aquest sentit,
però sí que donen...
Aquests elements que fan...
Exploten tota la sonoritat.
Perquè, precisament, la sonoritat és el que el nostre convidat
d'aquest dissabte explota més, no?
I aquesta capacitat fa que s'obrin noves visions, no?
I que el que rep, el que escolta,
el que ha de fer és deixar-se seduir
i obrir-se a totes les interpretacions possibles.
No a buscar aquella que només volia dir el poeta,
sinó a cobrir-se a totes.
I si li fa volar, doncs, mira, millor, no?
I quantes més coses li produeixi, doncs, millor.
És el que busquem, precisament.
Ara parlarem del cartell d'aquest dissabte.
De tota manera, què ha de tenir...
Com és un...
No sé com dir-li si rapsoda, actor, artista, polipoètic?
Ha d'escriure també poesia?
Ha de tenir dots interpretatives?
Bé, jo no crec que existeixi un cert polipoètic,
nosaltres el que busquem és el sentit d'espectacle polipoètic.
És a dir, quan tu vindràs a la vaqueria
i veus el que sigui allà, volem que sigui allò.
No cal que l'autor, pot ser important,
però el que busquem és que aquell espectacle polipoètic
sigui el més rodó possible.
Llavors, és el que deia abans,
qualsevol cosa es podria portar a un escenari
i fer-ho d'una manera amena,
d'una manera polipoètica, entre cometes.
És a dir, que a mi, a nosaltres personalment,
ens agrada el sentit d'espectacle,
que sigui un espectacle de rodó.
Llavors, els elements que ha de tenir,
doncs sobretot que sigui comunicatiu,
que ens digui coses, que ens sorprengui,
que utilitzi coses inesperades,
elements visuals,
i tot el que tingui a la base,
i sempre sobre un escenari.
Treballen sols els artistes polipoètics?
T'ho dic perquè s'han de crear audiovisuals i tot això,
o us acostumeu a trobar en col·lectius?
No és estrany que treballin sols,
però també és molt habitual que treballin en conjunt.
Molts tenen abans moltes facetes,
també és un dels camins on venen els polipoetes,
que són moltes gent que escriu,
però també molts fan música,
o interpreten,
o es dediquen al món audiovisual.
i si no estan en aquest camí,
doncs col·laboren.
És una de les coses que...
un designa de modernitat.
Les arts cada vegada estan més connectades entre elles
i les disciplines,
i això és un bon exemple,
que no només va en direcció de l'escriptura,
sinó també l'audiovisual,
i les arts de la recitació,
i les sonores en general.
I aquí a Catalunya es pot dir
que hi ha professionals de la polipoesia?
T'ho dic perquè, clar,
les bassanes artístiques són diferents,
i a ningú sorprèn dir,
bueno, jo soc pintor,
jo em dedico a la pintura
i em guanyo la vida amb això.
Hi ha algú que es guanya exclusivament la vida
fent polipoesia?
Doncs a poc a poc,
exclusivament jo penso que no,
però si ho volguéssim dedicar,
potser podríem tenir un bon camp de feina, no?
Per exemple, la Xus García,
que aquest dissabte
ha fet un fart de fer bolus de polipoeta,
i és la primera que diu
que jo no soc polipoeta,
que això és pels professionals,
però, bueno,
potser he anat a fer 30 bolus
en els últims 3 mesos,
potser, no sé exactament quants,
però sé que s'han fet un fart.
Home, pràcticament es podria viure d'això, no?
Una altra cosa,
si el que paguen també,
o el que paguem,
ens permetria, no?
Bé, això és una altra història.
Però ja ens agradaria pagar
tot en consonància
que es fes un circuit.
Com a polipoeta, exclusivament?
Doncs no ho sé,
la veritat és que,
com a artista,
jo crec que sí,
d'una de les bassans
que podíem tocar a la polipoeta,
doncs sí,
sí que hi ha gent que hi viure.
I m'agradaria que la Xux vivis d'això
i que pogués fer molts espectadors
polipoètics
i cada trimestre
convidar-la
amb el segon espectacle.
Ja m'hi encantaria, i tant.
En tot cas,
sí que tenim clar
que és una representació,
una expressió artística
cada vegada més en boga, no?
Que va més.
Sí, sí, sí.
A més,
jo crec que també
s'està obrint a molts camps, no?
I nosaltres des del cicle
veiem que
no només pot ser
polipoètic, no?
Un artista
dels que portem
acostuma a tenir
altre tipus de productes
que veiem que són molt interessants
de portar al públic.
I llavors,
jo crec que el concepte
polipoètic
també s'està superant, no?
És un concepte artístic
que ens pot també
obrir les portes
a altres camps, no?
Per exemple,
el de la performance, no?
performance i polipoesia
a vegades són molt cosins
i també ens agradaria
entrar en aquest camp
o en el camp
de la videopoesia, no?
O del vídeo experimental general
també ens agradaria entrar.
Suposo que són
els pròxims passets
per anar ampliant
els camps
del nostre cicle.
Jo crec que també
els tiros van per aquí, no?
Sobre
aquesta connexió
que parlem abans
fa que els camps
siguin molt oberts.
En tot cas,
podríem dir que la paraula
sempre hi ha de ser
perquè clar,
que estaríem jugant
amb imatges,
amb sonoritats,
però sempre hi ha d'haver paraula?
No té per què.
No té per què.
No, no,
és veritat,
perquè precisament
si vols que parlem
una miqueta allà d'aquest...
Sí, vinga, va,
anem a fer el que té.
El Jacques Blanc
precisament
és un dels seus camps
de treball
és la destrucció
de la paraula
entre cometes, no?
Comença
des d'un concepte
d'una paraula
i el que fa és
a vegades
és treure-li
tot el seu significat
per deixar-lo en un so
i intentar reduir
com si fos
com si fos un brou
deixar l'essència
d'un sol so
que arribar
al sentiment
o a l'emoció
d'aquell so, no?
I aquí
ell el que fa és
no començar
d'una paraula potser
però
reduir-la
al so
per arribar al sentiment.
En tot cas
juga, vulguis que no
juga amb el llenguatge
també, clar.
Sí, sí, sí.
Però, bueno,
el que dic
és que intenta jugar
fins i tot
d'una manera
sí, aquesta paraula
jugar, no?
Jugar amb el llenguatge
i d'alguna manera
intentar esquivar-lo.
Sí, sí, sí.
Intentar que la paraula
no sigui el centre
sinó el sentiment.
Clar,
als humans
ens comuniquem amb paraules
és difícil evitar-la, no?
Però
és una manera
més de jugar.
Sí, sí que la paraula
és fonamental
dintre del camp
que estem parlant avui
però, bueno,
és una manera més
de jugar, fins i tot
i amb artistes
que intenten evitar-la.
Ens quedem amb aquest concepte, eh?
Jap Blanc, sons.
Sí, sí, clar,
és un poeta sonor.
Vale, vale, vale.
Human Trash.
Human Trash
és, com dèiem,
la Xus García
i és el personatge
que s'ha creat
un personatge
doncs
molt contracultural
que utilitza
la poesia protesta
amb molt d'humor
sempre,
amb molta ironia
i, bueno,
no deixa
ningú sense
picar-li la cresta, no?
I, bueno,
el que sentirem
sobretot
com humor,
ironia
i, doncs,
molta canya
política
i social,
no s'amaga de res.
Sobretot
és un personatge
que he creat
per poder
desfogar
totes les coses
que,
com a Xus García
doncs
em valeria
com algú partidista, no?
però és que hi ha un personatge
que fa la guerra poètica,
com si digui.
Creació pròpia, doncs, eh?
Tot el que escoltem.
Sí, sí, sí, sí.
És un personatge
que s'ha creat
i, bueno,
i que
el primer
uniris que vam fer
també va venir
a Xus
i ja s'estava creant
amb aquest personatge,
també va associar
en aquest cas
que no eren textos propis,
el primer recital
va fer
amb textos aliens
i ara té més
textos propis
i va totalment
en aquesta direcció,
no?
amb canya.
Seria una de les paraules
així directes
i una mica barruenes.
I tanquem
amb la pobilla
d'altònica.
Bé,
sembla que siguin
dos
com separats
però és
Human Trash
i la pobilla
d'altònica.
Ah, val, val.
És una parella de ball,
no?,
com si diguéssim.
Val.
I actuaran juntes
i un és com
la rèplica
a l'altre.
El Human Trash
és com
la part canyera
i em sembla
que la Chus Garciet
defineix
la pobilla
d'altònica
com la marieta
de l'estrena
escanyera
de la poesia catalana,
no?,
que trenca els motllos,
és a dir,
amb una aparència
com molt fineta,
com si fos una pobilla,
doncs també entra
en la situació
per fer el contrast
amb la seva parella
de ball,
amb la Human Trash.
Recitarà
i actua
al mateix temps
que la Human Trash.
Llavors,
això dona
un contrast humorístic
bastant maco
a l'escenari.
Això és el que podrem
veure a la Bequeria
aquest dissabte
a les 10 de la nit,
la mostra trimestral,
com deia el Nani,
d'aquest espectacle
de polipoesia
del Cicle Oniris.
Heu reconeixat
alguna altra activitat?
Doncs sí,
per el dia 24
hi haurà
un altre recital
del Javier Corcovado,
jo crec que
aquest és un dels pesos
pesants
de la poesia
contemporània,
actual.
Es coneix
més
per la seva faceta
de cantant.
però
ell també
havia escrit poesia
i sabíem
que feia
recitals de poesia
i entrar en contacte
amb ell
ens va dir
que tenia
un espectacle
polipoètic
fet amb bases sonores
i apropat
al soroll
mentre ell recitava.
Llavors,
com precisament
ara
té un recopilatori
dels seus llibres
de poemes,
era especialment
indicat
fer un recital
on repassaria
tots els seus llibres
de poemes
en aquest format
polipoètic.
polipoètic.
Corcovado
el 24 de novembre
a les 10 igualment.
A la Bequeria també?
A la Bequeria també.
Ostres,
pensem-hi, Nani,
que estaria molt bé
a entrevistar
a Corcovado.
Estaria molt bé.
Sí, sí, sí.
És un pel fort.
Vindrà el mateix dissabte
les seves xiques
de Barcelona
potser ho podem tenir
més d'un dia per aquí
i si per poc
ho podem.
Si no per telèfon,
mira,
no agosto.
Sí, sí,
ja ho intentaré
posar-los en contacte.
Per mi, encantat.
Sí, sí, tant.
Val la pena.
Doncs, Nani,
anirem a anar seguint,
tot això que organitzeu.
Molt bé, moltes gràcies.
Molt amables.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.