Can you feel it now?
Will you save me from this place?
Adore me
Until my body melts away
Explore me
I'm making rainbows in my mind
To watch a new world grow inside
Can I dissolve it now?
Falten uns 5 minuts per arribar a dos quarts de set de la tarda
i ara sí, tenim ja preparada la propera entrevista,
una entrevista que arriba per donar difusió a un dels punts de l'agenda d'aquest cap de setmana.
Dissabte a la bequeria tornem a tenir un espectacle de polipoesia gràcies al cicle de polipoesia Oniris.
En aquest cas amb un convidat diria prou especial, el Javier Corcovado.
Per parlar d'aquest espectacle o del cicle Oniris en general,
tenim a l'altre costat del fil telefònic un dels seus organitzadors, el Javi Roca.
Javi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, què tal?
Bé, molt bé, i vosaltres?
Bé, esperant ja que arribi dissabte, si et sembla, Javi, per no fer-lo esperar més tampoc,
com que tenim el Javier Corcovado al telèfon,
la tenim ara, li fem quatre preguntetes sobre l'espectacle de dissabte
i després parlem de polipoesia en general.
Molt bé.
Javier, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, estem aquí a tres bandes.
Pasaste ja per Tarragona, Javier, però presentant música.
Jo no sé si...
Sí, bueno, hicimos en la gira que hicimos el anyo pasat,
actuamos en Tarragona con tota la banda, sí.
Y la verdad és que dos veces, nada más.
Lamentablement, espero que a partir de ara vayamos más veces,
más habitualment a Tarragona.
Sí, perquè os da un bon feeling el públic d'aquí.
Sí, sí, molt bé.
Sí, el público que tenemos en Tarragona es encantador, vamos.
Bueno, pues nada.
De hecho, tú eres uno de los mejores letristas,
podríamos decir, que tenemos ahora mismo.
Pero bueno, vienes a la vaquería este fin de semana,
supongo que sin música.
¿Cómo va a ser?
Perdón, no te oigo muy bien.
Sí, espera, a ver si mejoramos el sonido de esta manera.
Decía Javier que no se va a aparecer en nada, supongo,
el espectáculo que vas a llevar este sábado con el que hiciste hace poco.
Ajá, sí.
Es distinto porque, bueno, lo que hice la última vez fue el concierto ortodoxo,
con toda la banda, tocando canciones del último disco, canciones antiguas.
Y esto es distinto.
Yo suelo hacer recitales poéticos a veces de varias maneras.
Normalmente el espectáculo empieza leyendo yo poesía durante unos 15 o 20 minutos,
sin ningún tipo de acompañamiento sobre el silencio,
que la verdad me gusta porque es más crudo.
Y, bueno, pues la segunda parte del espectáculo suelo cantar canciones acústicas
con Javier Hernández a la guitarra, pero en este caso no va a ser así.
En este caso es otra cosa que la voy a hacer con Paula Grau.
Sí, voy a conservar la primera parte del espectáculo leyendo poemas nuevos
y algunos que están incluidos en un libro que se acaba de editar
sobre mi poesía completa, que se llama Yo quisiera ser un perro
y se puede encontrar en el Gaviero Ediciones.
Leeré algunos de esos poemas que hay un libro bastante nuevo incluido
y hay cuatro libros más que son más antiguos.
Entonces haré una especie de pequeño repaso por mi poesía,
pero leeré sobre todo poemas nuevos.
Eso es la primera parte del espectáculo, salvo yo solo,
el micrófono en mano y folios en mano.
Y después de ver a Paula Grau, ya con todos los artefactos sonoros,
pues llevamos sintetizador de guitarras preparadas con distintas afinaciones
y alguna que otra fuente de ruido.
Precisamente estábamos trabajando en las bases ahora esta tarde
y yo creo que, no sé, puede ser ciertamente arrebatador,
a menos ahora a mí lo están haciendo las bases que estoy escuchando ahora.
Y es distinto, yo creo que he hecho, hace muchos años he hecho esta mezcla,
digamos, de poesía y ruido, pero de otra manera distinta.
Yo creo que esta vez es muy especial y mira, lo vamos a estrenar en Tarragona
y supongo que seguiremos haciendo el espectáculo este por más sitios,
igual por México y así.
Pero bueno, estrenamos en Tarragona este formato.
Es la primera vez que traéis o que hacéis esta combinación con Paula Grau.
¿Hasta qué punto vais a improvisar o hasta qué punto estará todo trabado ya?
Solo hay algunas bases que están pregrabadas
y lo que ocurre encima de esa base es imprevisible.
Los poemas, pero los controlas, ¿no?
Porque son los tuyos.
No, los poemas los leo, por supuesto.
A menos que sean poemas de un solo verso, que me acuerde.
No, los leo, los leo. Leeré, leeré poemas, sí.
Vamos a ver la evolución de tu poesía.
Lo digo porque como, bueno, aunque vas a leer básicamente poemas nuevos,
dices que habrá un poquito de antología, ¿no?
Vamos a ver la evolución de Javier Corcovado a lo largo de este tiempo.
Hay mucha diferencia entre los primeros y los últimos.
Espero que si estáis atentos, pues la encontréis, ¿no?
Sí, supongo que la habrá habido, ¿no?
Digo yo que sí, aunque a veces últimamente escribo poemas
que son como los primeros que escribía, ¿no?
Ah, sí, estás... Bueno, haces una regresión.
Inconscientemente, inconscientemente, no sé, me sale así, no sé por qué.
¿A quién va dirigido este espectáculo, Javier?
Este espectáculo va dirigido, como todos mis espectáculos
y todo lo que yo hago a todo el mundo.
Es decir, yo no me creo una idea de un público que tengo que tener
ni nada por el estilo.
Lo que encima me imagino es que yo creo que a la gente más sensible
supongo que les agradará más, ¿no?
Y la gente que esté más familiarizada con las disonancias
y los, por llamarlos entre comillas, no me gustan mucho experimentos sonoros,
supongo que a ese tipo de personas les va a llegar bastante bien
y quizá a otras les sorprenda, ¿no?
No lo sé, en principio está dirigido a todo aquel que esté dispuesto
a sentarse y a escuchar.
¿Vas a leer algún poema inédito?
Sí, sí, sí. Voy a leer. De hecho, llego desde el mes de octubre
escribiendo bastantes poemas y sí voy a leer algunos nuevos.
Muy bien. Bueno, la pregunta es un poco chorras, pero es obligada.
¿Qué prefieres? ¿Leer poesía, escribir poesía o cantar poesía?
Cantar me encanta, me gusta mucho.
Sí.
Y cada vez más me gusta mucho cantar.
Además creo que voy aprendiendo un poco ya y todo.
Hombre, después de tantos años ya toca.
Sí, estoy en ello.
Últimamente disfruto bastante cantando.
Escribir poesía me encanta, claro, porque como le encanta a uno, pues,
mear, ¿no?
Yo siempre digo que es como una especie de acto fisiológico,
no que te desahogues, ¿no?
Sino que sale sin necesidad de programarlo, ¿no?
Y leer poesía, pues, últimamente también le estoy cogiendo el tranquillo
porque me gusta esa crudeza de leer la poesía con el colchón del silencio.
Antes sí he hecho lecturas de poemas con acompañamientos de piano
o acompañamientos de guitarra o de ligeros ruidos, ¿no?
Que como que van arropando el poema, pero últimamente me gusta más leer
sobre el silencio y luego ya la parte musical que venga después,
que sea como la segunda parte del espectáculo, ¿no?
¿Te suenan bien tus propios poemas leídos por ti?
Lo digo porque a veces, bueno, puede sonar raro en voz de uno mismo.
Hombre, me cuido.
Yo no soy un gran lector de poesía, eso te lo digo.
No sé, hay quien lo hace maravillosamente bien.
Yo lo único que intento es decirlo de manera clara para que se entienda el poema, ¿no?
Pero no le doy ningún entonación así especial.
Y sí, sí, sí me gusta leerlos porque, claro, a priori, pues ya los he seleccionado
y he seleccionado los más adecuados para leer, ¿no?
En un momento dado.
O sea, no escojo al azar y de repente, ala, pues voy a leer este, ¿no?
Lo premedito un poco y, vamos, sé que los poemas que voy a leer,
pues voy a quedar más o menos satisfecho.
Me puedo trabar alguna vez, normal, pero bueno, vuelvo a empezar.
Sin ninguna manía.
Javier, tenim el Javi, tenim el Javier, no sé si ja us coneixeu,
si li vols comentar alguna cosa.
No, no nos conocíamos, esto es la primera vez que conozco a alguien por teléfono
y, bueno, encantado, Javier.
Encantado, ¿cómo te llamas?
Javi, ya...
Ah, tocayo.
Sí, el...
Muy bien.
Pues, no, me ha gustado mucho esto que has dicho de cuando te ha preguntado
el público al que va dirigido y has dicho público sensible,
que le guste la experimentación sonora y que esté dispuesta a sentarse a escuchar.
Creo que vamos a utilizar esa frase para próximos, para próximas publicidades del ciclo
porque es perfecto, ¿eh?
Está bien.
El ciclo ya sabes que es de polipoesía y un poco con esas tres definiciones
que has dado del público que consideras que te va a ir a escuchar,
yo creo que la has clavado, o sea que entras en el cartel de puta madre.
Muy bien.
Bueno, pues nada, ya os conoceréis este sábado.
Javier Corcovado, un placer como siempre.
Gracias por atender nuestra llamada así rápido, rápido
y que vaya muy bien el sábado en Tarragona.
Pues muchísimas gracias a vosotros y un beso para todos.
Un abrazo.
Hasta luego.
Ah, Javier Roca, però ens quedem amb tu.
Explica'ns a què hi pinta Corcovado en un cicle de polipoesia,
perquè si ell és poeta, però, bueno, això de la polipoesia per on ve?
Pel costat de la música, potser?
No, en principi...
O com vau fer el contacte amb ell?
El contacte, bueno, el coneixíem, és un gran artista,
ja té una trajectòria musical i poètica molt llarga,
i era un tio, doncs, que vam pensar que era molt vàlid per fer això, no?,
per fer experimentació poètica, i com ha explicat,
doncs li vam demanar, clar, ell normalment feia concerts, no?,
llavors li vam demanar si tenia alguna proposta que es pogués assemblar,
doncs, aquesta idea nostra, no?, de la polipoesia.
Bueno, que no és nostra, però aquesta idea de festival.
I ens va respondre, doncs, que tenia una proposta com la que ha explicat,
i vam pensar que era fantàstica.
El nostre cicle és de polipoesia,
que és un nom que s'ha fet servir
les últimes dues dècades,
que, bueno, em preguntaves que si té a veure amb la poesia, amb la música,
jo diria que té a veure més amb la poesia.
O sigui, el nucli central, la modernitat artística central, és la poesia.
El que passa és que és una espècie d'avantguarda,
o d'experimentació, o de modernitat,
perquè el que intenta és, sí que prenent la poesia com a nucli,
doncs, fer servir d'altres disciplines artístiques.
De manera que la presentació de la poesia,
sobretot que sigui en viu,
i que no sigui l'absolutament clàssic, no?,
el recital de tota la vida.
Aleshores, en torna a divulgar la poesia
i compartir la poesia d'una forma, diguem-ne, original,
doncs aquesta és la idea de la polipoesia.
L'origen és, l'origen és, bueno, es remunta als anys 50 o així,
quan va sorgir el dadaïsme, el surrealisme,
i els artistes que s'han anat classificant,
tot i que a ningú li agradi,
els que s'han anat classificant dintre la polipoesia,
doncs han escollit dues...
Sí, han escollit...
han escollit diversos vessants.
Hi ha gent que el que ha fet és experimentar sobre la pròpia poesia,
és a dir, en lloc de...
com tu diria,
o sigui, contingut i forma, no?
Hi ha gent que s'ha preocupat d'experimentar sobre el contingut dels poemes,
i, per tant, ja no són poemes carrinclons ni clàssics,
sinó que ja són poemes d'una altra manera,
i d'altres s'han concentrat en la forma.
Llavors, d'aquestes que s'han concentrat en la forma i en el llenguatge,
ha sorgit la poesia sonora, la poesia fonètica,
i així, no?
No sé si m'explico, més o menys.
Sí, sí, sí, sí, t'hem entès,
i, de fet, dins d'aquest marc hi encaixa,
hi encaixa perfectament el seller corporador.
Sí, al final del quadre.
Clar. Escolta, vau ja tenir una mena d'espectacle,
o primera part d'aquest cicle, no?
La Bequeria fa cosa de dues setmanes.
Sí, sí, sí.
Crec, com va anar?
Va anar molt bé.
Va ser un doble espectacle,
potser una mica massa llarg,
estem pensant que va ser una mica massa llarg,
i van actuar primer una parella de polipoetes de Tarragona,
que són la Human Trash i la Poblada Altònica,
que llegeixen poemes vestides,
fan performance, fan accions poètiques,
i, doncs, fan un recital molt creatiu,
i amb uns poemes molt, sobretot, bastant canyeros, no?,
amb un humor molt negre,
sobre el propi món de la poesia, i de l'art,
i dels crítics d'art, i, en general,
que va ser força interessant.
Després va actuar un holandès que es diu Jack Blonck,
que ja fa molts anys que es dedica a l'experimentació amb la veu.
Aleshores, també vam trobar que era una proposta interessant
perquè, dintre del que és el procés de llegir poesia,
doncs està clar que la veu humana és un gran element,
i aquest home és un dels millors, en la meva opinió, d'Europa,
que ha estat experimentant en la veu, no?,
com si fos un instrument musical,
i, doncs, ens va deleitar amb una experimentació,
amb uns sons que fèiem la boca, doncs, impressionants.
I res, això va ser fa dues setmanes.
Ara fem en Corcovado,
aquest ha estat el quart trimestre que hem programat,
i, si tot va bé, doncs, ens esperen quatre més,
tot i que estem pensant en reduir-lo a tres,
perquè l'estiu sempre és una època més difícil,
la gent està més preocupada d'altres coses que no de la poesia,
i, doncs, esperem tenir tres events més,
tres trimestres més,
durant l'any 2008,
el que queda de 2007-2008.
Molt bé, doncs, això segueix endavant,
el cicle de Polipoesia Uniris segueix endavant.
La propera cita és aquest dissabte,
a dos quarts d'onze de la nit a la Bequeria
amb l'espectacte del Javier Corcovado i la Paula Grau.
Javi Roca, moltíssimes gràcies,
felicitats per la feina feta,
i, en fi, que ja tornem a parlar
quan comenci la propera part de la cita, diguéssim.
Sí, sí, moltes gràcies,
i ànim a vosaltres amb el nou programa.
Així, així, anirem.
Amb gent com vosaltres anirem omplint.
Gràcies, Javi.
Vinga, en salut.
Pánico.
Pánico.
Siento mucho pánico de amar,
de aceptar la terrible realidad,
de volver a ser juguete del amor.
Pánico.
Siento mucho pánico de amar,
en mis besos toda mi ansiedad.
Soy juguete del dolor,
de la desilusión.
Y ahora tú,
ponte nueves golpes de ternura,
que amas a mi dentro.
Vacilación.
Siento pesar en mi amargura.
Tú, tú puedes ser felicidad,
quizás ternura,
pero en realidad
lo que yo siento
es, es pánico.
Siento mucho pánico de amar,
de aceptar la terrible humanidad,
de volver a ser juguete del amor.
y ahora tú,
con tenues golpes de ternura,
y amas a mi dentro.
Vacilación.
Siento pesar en mi amargura.
Tú,
puedes ser felicidad,
quizás ternura,
pero en realidad
lo que yo siento
es, es, es, es, es, es pánico.
Així sona Javier Corcovado,
cantant, a veure com sona,
recitant les seves poesies.
Recordeu aquest dissabte,
a la dos quarts d'onze de la nit,
a la Bequeria.
Més enllà d'això,
tenim més notícies a què explicar-vos.
Per exemple, aquest cap de setmana
es presenta el quart número d'una revista
que es diu Artiga.
Ens la presenta la seva directora,
l'Assumpta Rosés.
Assumpta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què és Artiga?
Doncs mira, Artiga és,
li diem una revista,
però en realitat
és com un suplement de diari,
com a format,
que es reparteix gratuïtament,
encartada amb el diari El Punt,
el número 4,
el diumenge que ve.
Sí.
I després,
també té una part de distribució,
és de distribució gratuïta,
que es pot recollir
en diferents llocs,
com els museus,
els centres de cultura,
etcètera.
Surt setmanalment?
Surt cada diumenge?
No, no, no, no.
Surt 3 números l'any.
Només?
És un fet,
així,
molt a celebrar,
perquè només passa
de tant en tant.
Molt bé.
És una revista de 12 pàgines
i, bueno,
fer-ne 4 números l'any
ens costa molta feina.
Déu-n'hi-do.
Escolta,
quins continguts té,
suposo que respecte a l'art?
Repollim una mica
un tema de debat,
agafem un tema
i en parlem.
És una revista de divulgació
i llavors intentem
que hi hagi
diferents apartats
que ajudin
a desfer
aquell
tòpic
de la gent
que diu
i això a mi de l'art contemporàni
em sona xino,
xinès.
Sí.
Intentem que no,
que mirant aquesta revista,
encara que sigui 3 cops a l'any,
doncs l'art no sembli tan xinès.
Llavors,
agafem un tema de debat
i en parlem,
aquest número parlem
de les dones artistes
i hi ha opinions
de dones artistes
internacionals
i de dones artistes
catalanes
i espanyoles,
valencianes,
angleses
i opinions
teòrics
i teòriques
sobre el tema.
Després,
recollim les exposicions
que ens semblen
més interessants
que els que s'han fet
durant el trimestre
a la zona d'aquí de Tarragona,
al camp de Tarragona,
les artistes d'aquí
que han fet alhora,
de ser ja un parell
de pàgines dedicades
a mirar el món exterior,
què passa a Alemanya,
què passa a diferents llocs,
coses que han passat
durant aquests mesos
interessants
i també dediquem
sempre una entrevista
amb un artista
o bé li donem una pàgina
perquè escrigui
i destaquem
alguna iniciativa
que passi per aquí
interessant
i que ens hi entretenim
a explicar-la
i donem veu
als que l'organitzen.
Aquí col·laboreu
de la revista Artica.
Quanta gent sou
i com us organitzeu?
Perquè clar,
si fins i tot
feu mirades a l'estranger,
m'imagino que no ho deixa fàcil.
Ens movem,
la gent ens movem
i també tenim
molts contactes
i tenim gent molt bona
que col·labora amb nosaltres.
Quanta gent deveu ser?
Per exemple,
el Consell de Redacció
són quatre persones.
L'Antonio Sacedo,
que és professor
de la Universitat
Rui Virgili,
la Célia Del Diego,
que és criticat,
que treballa
al son,
però bé que és franquí,
està molt lligada
ara a les seves arrels.
I l'Ivan Favà,
que és de Tortosa,
i jo mateixa.
Som els quatre
que fem l'equip de redacció.
I després,
cada nou,
canviem de col·laboradors,
convidem més gent.
Per exemple,
per a vegades,
escriu la Pilar Bonet,
que és una professora
de la Universitat
Pompeu Fabra.
Escriu la Mary Cuesta,
que és una crítica teòrica
colcanyera,
molt jove,
de Barcelona.
Hem convidat gent diferent
cada cop.
I hi ha uns col·laboradors
més o menys habituals
que van repetint-se,
com poden ser
el Céspar Ramon,
l'Adel Figuera,
la Pilar Guerra...
Sí,
diferents col·laboradors,
que es triuen una vegada
sí, una vegada no,
i altres,
que convidem
com a coses passals.
Doncs ja ho sabeu,
aquest diumenge,
amb el diari El Punt,
hi trobareu la revista Artiga,
el quart número d'aquesta revista,
en aquesta ocasió,
dedicat a les dones creadores,
les dones artistes.
A Sumter Roser,
això per molts números més,
escolti que...
que es allargui,
perquè ara hi ha la propera entrega
i ara no la tenim fins l'any 2008,
no?
Ara ja fins a la primavera,
però d'aquí a allà
tenim molta feina
per aconseguir els diners
per poder fer
l'any que ve.
Aquesta és una altra,
eh?
Cada any,
cada any és una feina
hercúlea.
Molt bé.
Que no us faltin els ànims,
gràcies a Sumter.
Adéu, adéu.
Adéu.
Estoy cansado
mi camino
de tres años
Aquest és Javier Corcovado,
amb ell tanquem aquesta sèrie
d'entrevistes que hem fet
al voltant de les noves creacions artístiques,
d'aquella agenda,
potser una mica minoritària o underground,
que a nosaltres sempre ens agrada cobrir
i que de fet cada dijous,
a segona hora de la tarda,
intentem donar-li una mica més de difusió.
Que se cumpla todo
lo que tú quieres de mí.
Deja que me odien,
que me claven en su cruz.
Yo quiero ver,
yo quiero ver,
mi Dios,
yo quiero ver,
yo quiero ver,
mi Dios,
quiero saber,
quiero saber,
Señor,
quiero saber,
quiero saber,
Señor.
Si he de morir,
que voy a conseguir,
dime si es por querer ser mejor de lo que fui,
dime si mi vida o la muerte de cumplir.
Yo quiero ver,
yo quiero ver,
mi Dios,
yo quiero ver,
yo quiero ver,
mi Dios,
quiero saber,
quiero saber,
Señor,
quiero saber,
quiero saber,
Señor,
que con morir,
que voy a conseguir,
que con morir,
que voy a conseguir,
quiero saber,
quiero saber,
Señor,
quiero saber,
quiero saber,
Señor,
por qué he de morir,
por qué.
Dime por qué quieres que me claven en su cruz,
muéstrame el motivo,
dame un poco de tu luz,
di que no es inútil tu deseo y moriré,
me enseñaste el cómo,
el cuándo,
pero no el por qué.
muy bien,
yo moriré,
pero,
pero por favor,
cuando muera,
cuando muera,
mírame,
por favor,
mírame fuerte,
y
y
mi
Gràcies.