This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Un estiu més aquí al Ja Tardes en 100 ressò dels diferents festivals
que podeu trobar arreu de l'estat espanyol.
Un dels més importants, especialitzat a més pel que fa a la música electrònica
i que ja té prou solera i prou consolidat, allò que es diu,
és a la Monegros Desert Festival.
Enguany arriba una mica avançat de dates.
Sobre les dates, sobre el cartell, sobre el que ens depara al Monegros 2007,
en parlem amb el seu director, l'Eloi Martín.
Eloi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Dic jo que ja esteu molt consolidats. A quina edició estem?
Estem a aquesta ser la 13.
La 13.
La 13. Si no hem fet servir el número a la promoció perquè queda una mica lleig,
però sí és la 13.
Bueno, de fet no és casualitat tampoc que sigui la tretzena edició
i que a més ho feu coincidir amb aquesta data rodona que és el 07 del 07 del 2007.
Sí, això és una mica casualitat perquè portàvem temps fent-lo sobre el dia 15
i l'any passat van coincidir no només amb un pari de festivals aquí a Espanya,
sinó sobretot amb altres festivals internacionals
que et compliquen molt el contracte dels grups.
i portàvem anys pensada fer-lo una altra setmana abans
i ha coincidit que era el 07, que no ho teníem previst,
i promocionalment queda maco, això del 077.
És l'única novetat que tenim en guany?
En quant a les dates, això sí, és l'única novetat.
Després hem canviat com cada any bastant el festival,
que sigui una altra novetat,
que com cada any intentem fer-lo molt semblant,
en el sentit que és una experiència molt semblant,
però intentem fer-lo també molt diferent,
el que és el disseny de producció,
el que són els escenaris, les carpes que portem,
l'espectacle audiovisual.
És un festival atípic en el sentit,
de molts sentits no,
però un dels punts més atípics del Monegros
és que dura només una nit.
Està concentradet.
No se'ls ha passat pel cap d'allargar-lo?
O precisament aquesta és la gràcia?
Sí, hi ha dues coses.
Primer, pensem que aquesta és la gràcia,
que no és un festival com podria ser un altre qualsevol
de tres dies a l'Iñarro,
que tu has de fer com unes mini vacances,
que t'has de fer una teva petita producció,
necessites més diners, necessites la teva tenda de campanya,
un hotel,
tot aquest tipus de coses.
Monegros és com una festa a tu,
pràcticament des de la meitat d'Espanya
pots arribar-hi en tres hores
i la idea és aquesta,
doncs només fer una nit
i llavors tornar-te'n a casa aquella mateixa nit.
També després hi ha un problema de producció,
hi hauria un problema de producció
si volguéssim fer més dies,
perquè allò és al desert i fa molt de calor
i és difícil allà fer unes instal·lacions
d'un càmping que fos decent,
perquè la gent pogués estar a quasi 50 graus
que s'arriba al mig.
Estarien tot el dia sota la dutxa,
no podrien aprofitar...
Sí, sí, no sortirien de la zona d'aigues.
Ara que... digues, digues.
Bueno, doncs això no és una idea
que no hem contemplat per això,
perquè és una producció molt difícil
i que una mica va en contra de l'esperit del festival.
Ara parlaves d'això, no?
Dius, és que des del centre de la península
s'hi arriba, què has dit?
En tres hores?
Sí, pràcticament.
O sigui, des de Madrid són tres hores i mitja,
des de Barcelona són dues hores
i llavors tu agafes, diguem, un compàs
amb aquestes tres hores i mitja des de Fraga
i pràcticament arribes a tot el que és Madrid cap a dalt tot,
per dir-ho d'alguna manera.
Estàs a tres, quatre hores de tota Espanya,
per dir-ho,
sempre que estem parlant del mig centre d'Espanya,
on va a Sandalusia, no?
I, bueno, això és un avantatge molt important.
A més, està al mig de l'autopista
que està entre Barcelona i Madrid
i això et dona una comunicació molt bona
per pràcticament qualsevol capital de província del nord d'Espanya.
Perquè heu constatat, ara fent balans,
després parlarem de la deixa d'enguany,
heu constatat al llarg d'aquests anys
que us ve gent de tota Espanya
i fins i tot a nivell internacional, jo crec, no?
Sí, sí, sí.
Tenim una afluència molt gran de Barcelona i de Madrid,
que també és lògic,
perquè són dos capitals molt grans
i que fins i tot tenen públic flotant,
no més públic propi de Barcelona,
sinó potser públic turístic,
que està a Barcelona passant 15 dies de vacances
i s'apropa a Monegros.
Madrid també té aquestes característiques,
però després veus un molt lluny de ciutats
perquè ho veiem tot a través de la nostra reta de ventes,
de TicTicket,
tenim unes dades bastant acurades
i veiem que tenim un 2% de Galícia,
un 5% d'Astúries,
un 5% de Tarragona,
un 5% de Girona
i és maco veure que la gent arriba de tot arreu.
A nivell internacional,
jo com a minuter des del fora
tinc la impressió que a Alemanya
potser és encara el bressol dins d'Europa
de la música electrònica, és així o hi ha?
Sí, sí, en realitat el que és l'escena,
una mica el que la glutina és Alemanya,
el que és el centre d'Europa que es diu,
que seria Alemanya, Bèlgica i Holanda,
una mica aquest centre neuràlgic que hi ha,
i també Anglaterra, com sempre.
Però vaja, ara Espanya mateix,
jo penso que té l'escena,
sobretot a nivell de festivals,
més important d'Europa.
Sí?
Sí.
N'hi ha molts, a festivals electrònics,
d'electrònica.
Festivals n'hi surten com bolets,
seran més, no?
Sí, sí, surten moltíssims,
internacionalment, nacionalment, a tot arreu.
El que passa és que també una mica
es veurà a veure què és un festival,
o sigui que veritablement qualsevol cosa que es fa
i que hi ha tres grups plegats
se li pot dir un festival,
i també ara tothom s'agafa aquesta etiqueta.
Nosaltres una mica l'intentem rehuir,
no sé, fins ara,
de vegades dient que som una rave,
no un festival,
potser una mica per seu,
perquè ara és una etiqueta
que la gent està abusant una mica.
Una rave?
Mira, també està bé.
Sí, mira, sense el component ilegal,
no?, del fet de ser una rave,
però sí, en total,
el component, diguem, lúdic,
i no cultural,
que tindria una rave,
que és bàsicament una festa,
en comptes d'un festival
que suposa que ha de tindre
un esperit més cultural
i més de mostra,
no?, per dir-ho d'una manera.
Nosaltres no pretenem ser una mostra de res,
sinó una festa,
la festa més gran, no?,
que podem fer.
Una de les claus de l'èxit,
sens dubte,
és que el Festival dels Monegros
va ser dels primers
en oferir,
en especialitzar-se
en música electrònica
i tot el rato
ens estem adreçant
a aquest festival com a això, no?,
el tenim de referència
com a festival de música electrònica,
però sí que és veritat
que un any més,
i ja porteu, no sé si dos o tres edicions,
heu incorporat el hip-hop.
Sí, sí, sí.
Pensa que,
bueno, jo personalment,
i penso que és un...
comparteix molta gent,
penso que el hip-hop
és d'estar una mica dintre
de la música electrònica, no?,
igual que...
és una evolució de la música negra
igual que el house, no?,
per dir-ho d'alguna manera.
jo la ficaria al mateix sac,
perquè una mica té
aquestes característiques
de producció,
de cultura urbana
i de cultura jove, no?,
que té tot el reste
de les corrents
de la música electrònica, no?
I dintre d'això,
nosaltres el que fem
és que estem més especialitzats
en música electrònica,
però penso que no tant
en música electrònica
el seu aspecte
era més ampli,
perquè no toquem
música experimental,
no fem música electroacústica,
no som el sonar,
per dir-ho d'alguna manera,
no som una mostra
de noves tendències,
som més aviat
un festival
de música festiva
i llavors dintre d'això
de música de club
doncs toquem molt
pràcticament música electrònica,
però bueno,
si arribés música pop
per dir-ho d'alguna manera
festiva i tal,
doncs potser també
ens tiraríem allà,
perquè el nostre esperit
no és tan electrònic
com festiu.
Parlant del hip-hop,
hem de destacar
un cap de cartell
dins d'aquest estil,
no el Snoop Dog.
Sí, és Snoop Dog.
Això està fet amb molta vista,
creieu que atraurà
gent cap al festival?
Sí, pensem que sí,
que clar,
nosaltres el que pretenem
sempre al festival
quan fem el disseny del cartell
és tindre un cartell
que pugui atraure molta gent,
o sigui,
no és tan un cartell
com que pugui fer jo,
que pugui fer el Juan Arnau,
sinó que és més aviat
un cartell
perquè tothom
pugui trobar
els seus 10 o 12 grups
que els agraden,
el hip-hop
fa temps
que fem incidència
i quan fas el cartell
sempre intentes
tindre un parell d'artistes
veritablement de pes,
per dir-lo d'alguna manera.
A l'electrònica
d'alguna manera
queda sense,
perquè no...
Sí?
Sí, arriba un moment,
clar,
hi ha grups molt,
molt coneguts
dels que hem fet nosaltres
o dels que hem fet
a altres festivals
i arriba un moment
quan ja has fet
10 o 12 caps de cartell
de l'electrònica,
ja has fet nosaltres
entre el nostre festival
i el d'hivern
ens hem fet
a Craftwork,
hem fet
a Chemical Brothers,
hem fet a The Prodigy,
arriba un moment
que dius,
bueno,
ara ja què de fer?
Per què no repetiu?
Bueno,
els caps de cartell,
sí,
suposo que arribarà un moment
que repetim,
però sempre intentes això,
si l'hem passat
has tingut
com van tindre l'hivern passat
els Craftwork,
tornar a portar
els Craftwork
aquest d'estiu
doncs potser no seria la idea,
no?
Potser d'aquí a tres estius
doncs es torna a tornar
a agradar a portar-ho,
no?
Potser no hi ha
un cap de cartell molt clar
el que sí que teniu
i suposo que també
és una de les claus
de l'èxit
és varietat,
varietat pel que fa
doncs això
que teniu artistes
consagrats
d'aquells de sempre,
si es pot parlar
de sempre en música
crònica
i noves apostes.
Sí,
aquesta és una mica
de l'esperit
que tenim,
portar gent
molt coneguda
com pot ser
la Snoop Dog,
el Hip Hop
d'altres artistes
que portem
o dintre de l'electrònica
Underworld
o S. Ben Bath
o Dave Clark
o Derrick May
Tot això teniu enguany?
Tot això
però això està molt bé,
sí, sí,
d'un i do.
Que està mal?
Doncs i llavors
teniu altres noms,
de gent menys coneguda,
gent més experimental,
una mica com tu deies
és la varietat,
intentar fer tot
i que cadascú
es pugui dissenyar
el seu petit festival
dintre del nostre.
Conegut i experimental,
bé,
aquí veieu la diferència,
també podríem parlar
de pagar una empanteta
a la gent
que a casa nostra
està fent el programa nacional,
diguéssim.
Sí,
sempre intentem
de posar cosetes
a nacional,
sí,
clar,
aquest any
tenim uns quants,
tenim l'Òscar Molero,
a dintre del que és
el Hip Hop nacional
està el Nats,
està la Mala,
està el Griffi
que portarà
una pila de convidats,
quins més disc jocs tenim?
Tenim el Carlos Ollers
que és un disc joc
ara que està pujant molt
de Zaragoza,
tenim a Sistema
que és un grup de Barcelona
que també està pujant molt,
del Seller i Hit Kundu,
bé,
de grups nous espanyols
n'hi ha molts
i hi ha moltíssima informació
a la web
per tot el que tingui interès,
no?,
a veure,
a veure quins noms
menys coneguts portem.
Clar,
perquè estem parlant
d'un cartell
de quants artistes?
Doncs 79,
em sembla que són aquestes.
Bé,
no els abordarem tots,
ja us ho dic,
ara recorda'ns la web,
doncs Eloi.
Doncs és monegrosfestival.com.
Allà trobaran informació,
trobaran també tots els serveis
que hi ha al voltant del festival,
que suposo que deveu,
bueno,
visitar algun tipus de zona.
Sí, i tant,
fem, bueno,
clar,
però suposo que hi ha bars,
sombres i són les de descans,
no?
Com aconseguim les entrades?
Doncs nosaltres fem servir
la red de Tiltac Ticket,
que és una red molt popular
i que tothom té algun lloc al costat
i llavors,
a través de la nostra web
també es poden comprar.
El preu,
doncs ara mateix,
són 60 euros
i el dia de l'actuació
són 65.
L'avantatge,
això de concentrar-ho,
com deies tu tot,
en una sola nit.
Clar,
és l'avantatge,
només amb els 60 euros
tu pots fer el teu festival
i veure dintre d'aquests 79,
que bé comprenent
que ningú no podrà veure els tots.
doncs pots fer-te la teva ruta,
per dir-ho d'una manera.
Hem pensat també
el fet que continueu confiant
en aquests grans mostres,
diríem,
de l'escena electrònica,
no?
El Tecre,
Underworld,
The Orb,
suposo que també és una manera
de fer pedagogia
i atraure el públic jògica
perquè es tornen a...
es comencin a enganxar.
Sí, sí, sí.
Una mica proves d'això,
de fer coses conegudes
i llavors de dintre d'aquest estil
tenim els Underworld,
doncs mira,
potser algú que veu els Underworld
descobreix el seu Tecre,
no?
i això està bé, sí.
De totes maneres,
com te deia,
el nostre esperit
és més de diversió
que no...
Que no pas de mostra.
Que no pas de mostra,
sí, sí, sí.
Nosaltres no tenim un interès,
o sigui, no fem una...
O sigui, per exemple,
el que dius,
dintre dels grups experimentals,
per exemple,
no?
El que és la correnta
musical electrònica intel·ligent,
doncs el Sautecre,
per exemple,
aquest any els hem escollit
perquè és un grup
que està fent un directe ara
molt veiable
i una mica hem tornat
a les seves arrels
no tanta experimentació
i fer una cosa més lúdica.
Llavors,
ha semblat molt adequat
agafar-ho, no?
O sigui,
intentem dintre de cada un dels estils
sempre fer el més divertit
i no tindre això,
una idea de museística,
per dir-ho d'una manera.
I combina diferents estils?
Això sí que ho teniu en compte,
Sí, sí,
això és el que intentem.
Tenim una mica d'edap,
tenim una mica d'electro,
tenim una mica de jungle,
mínima,
dintre de tots els estils
així,
com deia,
d'electrònica baiable,
una mica intentem tenir de tot.
És difícil,
al llarg de 13 edicions,
i sobretot amb aquests caps de cartell
que m'has anomenat,
anar-vos superant
en cada edició,
com us ho fareu ja l'any que ve?
Doncs la veritat és el que et deia,
el problema més greu
perquè coses interessants
normalment sempre hi trobes,
perquè sempre hi ha gent,
músics nous que fan coses interessants.
El més difícil és trobar
els grans caps de cartell
que la gent et demana
i dir,
l'any que ve què farem?
Si ja han fet això,
i això,
i això,
i això,
què més de nou hi ha
de grups que veritablement
la gent coneix molt
perquè no n'hi ha tant.
Els grups per omplir
sempre hi són,
però els caps de cartell
és el que deu costar.
Hem volgut avui parlar amb l'Eloi Martín,
ell és director del festival dels Monegros,
el Monegros Desert Festival,
i que arriba enguany a la seva tretzena edició
i que s'avancen les dates,
jo us ho recordo.
Normalment era mitjans de juliol
i enguany serà el dia 7 de juliol.
Ens feia gràcia parlar amb tu,
més que res,
perquè és un festival
que sempre ens heu acollit molt bé,
sempre hem demanat
poder entrar,
i ens heu concedit
una acreditació de premsa.
Ens heu tractat sempre molt bé,
i a part sabem
que hi ha molta gent de Tarragona
que hi va,
i a més ho tenen fàcil,
perquè un any més
hi ha autobusos per anar-hi.
Sí,
jo no et sabré dir exactament
d'on surten,
però sé que hi ha autobusos
de Tarragona i de Reus
que podeu consultar
la informació
a la nostra web
a monnegrosfestival.com
i, bueno,
en general,
arribar-hi des de Barcelona
des de Tarragona
és molt fàcil,
em sembla que és
una hora,
hora i mitja
per l'autopista
tot recte
i, vaja,
i surts a la sortida de Fraga
no té pèrdua.
Per la gent
que encara no us ha descobert,
que li ronda pel cap,
hi anem o hi anem?
Què els hi diem
per convèncer-los?
Jo els aconsellaria
com a mínim
es fessin un ullet
a la web,
que trobo que és molt informativa
i que potser t'aclara molt
el que és el festival
i potser et pot fer decidir,
jo espero que per bé,
però també potser hi ha gent
que diu
això no és el meu,
anar allà al mig del desert,
però, vaja,
que no és una cosa tan dura
que està molt bé condicionat,
hi ha uns parcs molt bons,
s'arriba allà,
estàs pràcticament
a dintre del festival,
no has de fer grans caminades
i una vegada
a dintre del festival
el que et dic
una mica és informar-te bé
d'on vas,
d'aquí una hora
toquen els grups
i fer-te un festival
una mica a la teva mida,
no?
Si tu potser ja penses
hostia,
és que jo no vull estar
mai a vint hores,
és que pràcticament
ningú no s'està a vint hores,
hi ha gent que es fa un festival
que hi va ja a les nou de la nit
quan ja comença a fer fresqueta,
que s'està bé,
veu quatre grups
i a les tres del matí
se'n va
i ha disfrutat
de set,
vuit hores de festival
que jo penso
que és més que prou
i que no cal fer
tota la rave completa,
per dir-ho d'alguna manera,
per disfrutar del Monegros.
Ens quedem sobretot
amb aquesta idea
que el Festival dels Monegros
té l'aspecte 100% lúdic.
Com deies tu,
no és una mostra
d'experimentació,
sinó
és una festa.
No, és una festa,
bàsicament.
Sense pretensions,
més que la gent s'ho passi bé.
Eloi Martín,
director del Monegros Desert Festival,
moltíssimes gràcies
i felicitats,
sobretot,
per la feina feta
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.