Jordi Ximeno, Manel Magí, bona tarda
Molt bona tarda
Com passa el temps? Una setmana més que estem aquí
Uf, increïble, a mi em fa gràcia
també tot el que es diu fora d'antena
perquè aleshores han dit les paraules de la Núria
abans de donar-nos pas, diu no sé què
no vinguis a mi història, diu uf, ja hem begut oli
Sí, sí
Aquí, en micro verd, tot molt maco
no sé què, però...
Ai, ai, ai, quina por, eh?
És que saps què passa, que estic veient un guió quilomètric
d'aquells que no s'acaben mai i tenim mitja hora de programa només
Sí
Vosaltres la capacitat sintètica la teniu fina?
No
Capacitat, què vol dir? Capacitat
Doncs benvinguts, si tenim 30 minuts
aprofitem el temps
Benvinguts al No em vinguis amb històries
al magazín de divulgació històrica que a Tarragona es mereix
No em vinguis amb històries
Aquesta setmana
Aquesta setmana el nostre programa
i comencem amb les efemèrides
en concret amb la mort de Georg Banner
i també amb la dictadura de Primo de Rivera
i el final de la comunitat de Catalunya
El nostre monogràfic, el Manel, ens parlarà d'una batalla força sagnant
i no és aquella que actualment està adquirint importància gràcies al cinema
ens parlarà de la batalla del bosc de Teotoburg
Seguirem amb les curiositats
parlant sobre la primera inseminació artificial
avui fa 100 anys a Tarragona
notícies, activitats que es fan a prop de casa nostra
i per acabar parlant del llibre signat per Francesc Milanova
sota el títol d'exiliats proscrits deportats
El naturalista alemany Georg Banner
universalment conegut com a Georgius Agrícola
va morir a Xemnitz als 61 anys
és considerat el creador de la mineral...
Costa, costa de dir-ho
torna-hi, prova-hi, a mi m'ha costat
Mineralogia
De minerals, no?
Sí, la ciència que estudia els minerals
Mineralogia científica
Agrícola, un cop graduat en medicina
va estudiar les propietats curatives dels fàrmacs
formulats en substàncies minerals
En sistematitzar els coneixements pràctics dels miners de la regió
on residia
va posar les bases a una nova disciplina científica
Agrícola es va fer famós gràcies a l'obra de re metàl·lica
en què es posava la naturalesa dels minerals i dels metalls
i aplegava els coneixements geològics i metal·lúrgics de la seva època
1925, el govern del dictador Primo de Rivera
ordena la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya
I us preguntareu què és la Mancomunitat de Catalunya
Doncs era una entitat política catalana
constituïda el 6 d'abril del 1914
per la Unió de les 4 Diputacions Provincials Catalanes
El seu president i un dels màxims representants
va ser Enric Prat de la Riba
Aquesta organització política-administrativa de la Mancomunitat
es basava en diferents òrgans fonamentals
principalment 3
l'Assemblea General, el Consell de Permanent i la Presidència
Aquesta assemblea era sobirana i composta per tots els diputats
de les 4 províncies
36 dels quals corresponien a la Diputació de Barcelona
i 20 a cadascuna de les altres diputacions
A més a més hi havia tota una sèrie de conselleries
com podrien ser la de Cultura
la d'Instrucció, de Camins i Ports, Beneficiència
Sanitat, Política Social, Finances, etc.
I a més a més també comissions tècniques importants i auxiliars
com podrien ser la de Pedagogia, la de Sanitat, Comissió Forestal,
Educació General, Gestora de Ferrocarrils, etc.
Enric Prat de la Riba va ser el veritable motor de l'obra de la Mancomunitat
i fins que va ser dissolta l'any 1925, tal dia com avui,
pel general Primo de Rivera
Manel, no tinc títol en el guió
No, és que és un guió
No hi ha guió
El guió fica Manel
De fet no hi ha així, posa monogràfic dos punts
Manel
És sorpresa
Bé, ja que Jordi ha demostrat que té molta capacitat de síntesi
Sí
Ara ho tinc d'intentar jo perquè hi ha moltes pàgines
De què ens parles avui?
Avui parlaré d'una batalla molt important
que potser va canviar el signe de la història, qui sap
Primer que tot, heu de fer un exercici mental
Atenció
Recordeu-li l'imperi romà
el mapa de l'imperi romà, aproximadament
tot el voltant del Mediterrani
i cap al nord tenia la Gàlia
o sigui, tot el que és actual França
Itàlia, els Balcans
i delimitava en dos rius
el Rhin i el Danubi
D'acord?
Que feien de frontera natural
Que era una frontera natural
I més enllà
era un territori que
després anem a construir una petita part
la Dàcia a principi del segle i del segon
però bueno, era un territori, la Germània
Salvatge
Salvatge, fréstec
habitat per pobles bàrbars
Inhòspit
Però massals
Rossos, salvatges
Amb trenes a les selles
A les selles
Segurament
Que devien fer les delícies de les romanes
Quan atacaven
Però en concret a quina data
Ens estem referint
Però el que
Us podeu fer una pregunta
I per què es van quedar en estos rius
els romans?
Per què no van anar més al nord?
Perquè no ho van conquerir?
Doncs
Degut a la batalla que explicarem avui
De fet, sí que van conquerir
la Germània
Com veureu
De fet, hi ha Juli César
Que cap a mitjans del segle I abans de Cris
Abans de Cris va conquerir la Gàlia
I havia fet algunes incursions
De càstig a la...
Més enllà del Rhin
A Germània
Però mai havia intentat dominar
El territori
Després del senyor Juli César
Va haver-hi una època de convulsions
I guerres civils
Hasta que el senyor August
Consolida el seu poder
I
Degut a que hi ha de tant en tant
Incursions d'estos pobles germànics
Que viuen més allà del Rhin
Que venen a tocar una mica la mosca dels romans
I que l'any 16 abans de Cris
Hi ha una derrota
Per part d'un grup d'estos pobles germànics
Contra un... tropes romanes
Comandades per Marcus Lollius
El senyor August diu
Això s'ha d'acabar
Aquesta gent m'ho resta en Icordian
Anem a conquerir-los
I efectivament
A partir de l'any 16 abans de Cris
Se fan una sèrie de campanyes
Que porten dos generals romans
Drus i el futur emperador Tiberi
I tenim molt d'èxit
Arribent fins al riu Elba
O sigui entre el Rhin i l'Elba
El que ells anomenen Germània Magna
La conquereixen completament
I a més a més
Arriben fins i tot fins a la base
Del que és la península de Jutlàndia
De l'actual Dinamarca
O sigui que aprofundeixen molt
Arriben molt al nord
Sembla ser que ja es donava per fet
Que aquella era una província més
Tal com havia passat a la Gàlia
Que l'havien conquerit
S'havia anat romanitzant a poc a poc
Ja s'havia iniciat tot el procés
De romanització de la zona
I això demostren
Tota una sèrie de jaciments
Que s'han trobat al ball del riu Lam
Jaciments com Valguirmes
O Dorlar
O el ball del Lipe
O Beraden o Enrepen
En el cas de Valguirmes
Perquè les restes són campaments militars
És un jaciment que s'està excavant
Des de l'any 1997
S'ha vist que era una ciutat autèntica
Una colònia
I inclús s'ha trobat les restes
Del que hauria sigut un fòrum
I les restes d'una estàtua equestre
Segurament d'August
O sigui que segurament allò
Tenia que ser la base
A partir de la qual partiria
La romanització més intensa
Jo només sé que la llengua alemanya
Està impregnada d'estructura llatina
Sí
No sé si va arribar
Ara que no sé si és
No sé si va arribar tant
Perquè això era
Com
Se podria fer el símil
Com un fetus
D'una província
Que s'estava començant a gestar
Però que va haver-hi un avortament
Com veurem la batalla aquesta
Com es diu la batalla aquesta?
La batalla
O el desastre de les legions de Baro
O la batalla del bosc de Teotoburg
Molt bé
De l'any nou de la nostra era
Com dir que
Cap al canvi d'era
Aproximadament
L'any 1 de la nostra era
Germània se podia considerar ja
Com una
Pràcticament com una província
Romana
Però què va passar?
Què va passar?
Que al final no ho va ser-ho
Doncs en algun moment
Abans de l'any 7
Abans de Cris
Algú es nombra
Com a governador
D'aquesta nova
D'aquests nous territoris
A un senyor
Anomenat
Publius Quintilius Varus
Este senyor
Que havia sigut cònsul
L'any 13 abans de Cris
I també
Governador de la província de Síria
Sembla ser que va rebellir
En plan xulo
Va arribar aquí
I va dir
Aquí s'ha d'apretar
S'ha d'apretar
Els corretges
A la nostra gent
Ens hem de romanitzar ràpid
Pugem els impostos
I
Què va passar?
Que la gent se va
Es va revoltar
Va dir els germànics
Fins aquí
O sigui
Va tindre poc tacte
No?
No va saber
Vore que
La situació encara era
Potser massa
Tensa
Conflictiva
Sí
I estava poc madura
Encara
Necessitava anar més a poc a poc
Faltava diplomàcia
I tenia un ego romà
Massa fort
Enfront als bàrbars
Que en un principi
Segurament
Segons la seva visió
Eren inferiors
Les fonts romanes
Molt presenten
Com una mala persona
De baixes qualitats morals
Que s'havia enriquit
Fins i tot les fonts romanes
Això
No que hi havent ni els romans
No, és que clar
El que passa és que no te'n pots fiar
Perquè
Els romans buscaven un culpable
D'esta derrota
Que com veuràs va ser molt bèstia
I aquí
Fot les culpes
El jefe
El general
De les tropes
No sé
El que sí
Sembla cert
És que l'home
Va apretar massa
Les tuerques
A la gent d'allí
I que això va provocar
La revolta
Per part
De
L'altre protagonista
El segon dels protagonistes
De la batalla
És Varus
Per part romana
I per part dels germànicos
De les tribus
Que vivien a la Germània
Un senyor
Que el coneixem
Pel nom
Llatinitzat
No sabem com se dia
En la llengua germànica
Arminius
És el nom
Que era el capdill
De les tribus germanes
Que era fill de
Segimerus
Un altre nom també
Llatinitzat
Que era el capdill
Dels
Cherusqui
Que no té res a veure
Amb els Cheroquis
Amb els Cheroquis
Amb els apatges
Que és una tribu germànica
Sentada a la zona
De l'actual Hannover
Aquesta senyor
Havia servit
A l'exèrcit romà
Com molts germànics
Que potser aquí
No ho sé
Potser m'adalanto
Aquí estava potser
Una de les avantatges
D'aquest exèrcit germànic
Que alguns
S'havien servit
Ja les tropes
A l'exèrcit romà
I sabien les seves tàctiques
Exacte
I els coneixien bé
El seu coneixement
De la guerra
Sí
El cas del propi Arminius
Que s'havia destacat
Dins de l'exèrcit
Inclús havien
Concedit
El rang
De cavaller
D'ècoles
O sigui
Un títol important
És també
Torna
A les seves terres
Al voltant de l'any 7
I es troba
En la situació
Que ha creat
Aquestes barus
Que la situació
Diu
Potser no és tan bo
Que forméssim part
De Roma
Com jo em pensava
I comença a promoure
Un aixecament
Entre la seva
La seva gent
Tot i que
Aquest aixecament
No va ser una cosa
Que tothom li fes cas
De seguida
També s'ha de dir
Parlant del senyor Arminius
Que esta figura
Històrica
Ha estat aprofitada
Pel nacionalisme alemany
Sobretot en l'època de Hitler
Per presentar-lo
Com el primer nacionalista germànic
Com un heroi
Com un heroi
Com un pare de la pàtria
Com un pare de la pàtria
I no més dels alemans
Perquè
També diu
La historiografia
Dels anglesos
Que
El poble d'Arminius
Després
S'ha de convertir
En el que es va conèixer
Amb els saxons
I per tant
Que seria el primer anglès
És a dir
Imagina't el senyor
Arminius
En el seu bon vent
Prens el té
A les 5 de la tarda
Sí, que Churchill i Hitler
Eren cosins germats
Sí
En fi, tonteries
Que s'ha dit sobre
Sobre
Cada nació necessita
Dels seus heroi
Sí, tothom flamateres
Per desgràcia
Doncs bé
A l'any 9
Arminius
Decidia sublevar-se
I a poc a poc
Comença
A rastre gent
Inicialment
Hi ha 3 tribus
Involucrades
El Cherusqui
El Chauqui
I el Marci
Tot i que
Després
Quan les coses
Les van començar a veure
Se van incorporar
Més tribus
Arminius
Que com tu diies
Jordi
Coneixia bé els romans
Va dissenyar un pla
Per a fer-los sortir
De les fortaleses
Dels llocs
On estaven instal·lats
I que controlaven més bé
Allunyar-los
Llavors
Fer-los una emboscada
Aprofitant
Lo terreny abrupte
De la zona
Va fer arribar
Als romans
Una notícia
Que s'havia sublevat
A l'extrem nord
De Germània
Una sèrie de tribus
Evidentment
Era una notícia
Falsa
El senyor Varus
Va dir
Això no pot ser
A l'ataque
Anem-hi tots
I va agafar
3 legions
És que estan bàsic
Però està bé
Sí, clar
Va caure de 4 potes
I va dir
En 3 legions
Uns 20.000 homes
Va dir
Anem allí
A posar
La pau romana
A base de garrotades
Només portava legionaris
O també cavalleria
No, no, no
Anava
En tot l'exèrcit
Al complet
De les 3 legions
Però a més a més
Entre 5.000 i 2.000 civils
Això era normal
Quan hi havia marxes
De l'exèrcit
Quan no anaven a una batalla
O sigui
Quan feien desplaçaments
Gent
Dones
Soldats
Però no per anar a batalla
Artesans
Prostitutes
Això vol dir
Que els romans
Estaven molt confiats
Que no s'esperaven
Absolutament
Cap a emboscada
Ells anaven cap al nord
A una zona
Que s'havia sublevat
I acompanyaven
A les tropes
Tot gestos civils
No
Què va passar?
Doncs que
Tenia que passar
Per una zona
Anomenada
El bosc de Teotoburg
Que és una zona
Molt extensa
D'uns 100 quilòmetres
De longitud
Coberta d'un bosc
Molt frondós
En un sota bosc
També molt frondós
El lloc ideal
Ple de barrancs
Ple de zones pantanoses
O sigui
Un lloc ideal
Per embotir-hi
Un exèrcit molt gran
I
Fer-li una emboscada
A més a més
Sembla ser que
Que el camí
Que van utilitzar
Era també un camí
Molt estret
I que no es van entretenir
A desbrossar-lo
Ni res
Una prova més
Que no s'esperaven cap atac
Que anaven molt confiats
A més a més
Suposo que
Qui millor coneixia
També el territori
Eren els propis bàrbars
Evidentment ells i els germànics
Estaven a casa seva
I jugaven
En molta més ventatge
Van advertir-lo a Varus
I precisament
Va ser
Lo sogre
De l'Arminius
Un senyor
Nominat Segeste
Segur que no es portava molt bé
En son gendre
Va dir
Ojo
Que este
T'està
Enredant
Però
El senyor
Varus
No li va fotre cas
I va continuar
Van sortir
D'un campament
De la fortalesa principal
Del romans
Que es deia
Aliso
I van tirar cap al nord
En total
Unes 30.000 persones
20.000 soldats
I entre 5 i 10.000 civils
Acompanyant
Imagineu-vos
Per un camí estret
Devia ser
Una columna
De diversos quilòmetres
Els soldats
Segurament
Ja que anaven en marxa
No s'esperaven cap batalla
No devien portar ni l'armadura
Ni
Potser ni l'armament
Clar
Per poder caminar més tranquil·lament
Estaven
Completament
Desprotegits
No?
Mentrestant
Els germans
Els anaven
Observant
Des del bosc
Esperant un moment
Propici
I este va arribar
Quan va haver-hi una tormenta
Impressionant
I el senyor Arminius va dir
Ara és la nostra
I els van atacar
Quan va durar la batalla?
3 dies
3 dies
Sí, 3 dies
Vora's
Que jo deuria convertir
En un infern
Pots imaginar-te-ho
Pots imaginar-te-ho
Perquè
Va ser una sorpresa total
Plovent
Tot ple de fang
Els soldats
Els cavalls
Rellissant
Caent
Els altres atacant
Desapareixent
Ara atacant per aquí
Ara atacant per allà
No es podien organitzar els romans
Tot i això
Van aconseguir arribar
A una zona una mica oberta
I allí van muntar
Un campament improvisat
On van passar
La primera nit
Després
Què va passar?
Que
El segon dia
No es podien quedar allí
Tenien que fer alguna cosa
Van sortir del campament
I
Què fer?
Tornar a la fortalesa
D'on havien sortit
Que en teoria era més segura
O continuar endavant?
Doncs el senyor Varus
Varus
Va decidir
Continuar endavant
Més cap a la
O sigui
Més cap a la boca del llop
Encara
No sabem si és que potser
Pensava que si tornés cap atràs
Igualment l'atacarien
I va dir
Doncs bueno
Ja que estem aquí
Continuem abans
La qüestió és que
Van continuar
Els atacs
A més a més
Va continuar plovent
Imagina't tot
Molt més ple de fang
Hasta que al final
Sí que van decidir
Tornar atràs
Quan ja van veure que la cosa era un desastre total
Però què va passar?
Que s'estava fent de nit
Llavors van conseguir muntar un altre campament
I preparar
La fugida
Diguéssim
Al tercer dia de batalla
Durant aquell dia
Els atacs van ser continuos
I van ser quan els romans van tindre més baixes
I finalment el tercer dia
El dia definitiu
Els romans
Van sortir
I del campament que havien improvisat
I es retiren altra vegada
Del lloc on havien sortit
Però continuen
Els atacs germànics
Tot això
Sembla ser que va haver-hi
Una batalla
Que van poder organitzar
Els romans
En una zona
Més oberta
I que van causar
Bastantes baixes
Els germànics
Suposo que
El terreny obert
Afavoria
Les tropes romanes
Sí
Mentre que la sorpresa
I el bosc abrupta
Etc
Afavoria els barbes
Exacte
I llavors
Com que
Van aconseguir
Aquesta mini victòria
O portar la iniciativa
Durant uns moments
El terreny obert
Els va fer guanyar confiança
Vinga
Marxem ràpidament
I es van començar a retirar
Altra vegada
Pel bosc front 2
Hasta que van arribar
A la trampa definitiva
Els germànics
Els havien tallat
L'opàs en un mur de terra
I abres caiguts
I ells van acorralar
Els romans
Com van poder
Van aixecar
Murs de terra
I ells van quedar a la defensiva
I van estar lluitant
Tot el dia
Hasta que
Van anar caient
Tots els grups
Ara com un cau
No?
S'havia quedat amb un cau
Exacte
I ells van anar caçant
Caçant
Varos
Va caure ferit
I a veure que ja no tenia sortides
Va suïcidar
I
A poc a poc
Van anar caient
Els últims grups
Que havien de resistència
Al llarg d'este tercer dia
De batalla
Sí, sí
Els que van quedar vius
Bueno
Els oficials
Els van cremar vius
Normal
I els soldats
Els van enclarar
Els van crucificar
En arbres
Població civil
Que deuria acabar com a esclava
Segurament
La població civil
Doncs bueno
Tu pots imaginar
Devies ser els primers a morir
Segurament
I
Ens comentaves
Baixes
15.000
Per part dels romans
Aproximadament
20.000
Perquè hi ha fonts
Que diuen que només van sobreviure
12 soldats romans
Sí
Com a testimoni
Potser és una mica exagerat
Potser anava a sobreviure
Algum més
Però
Com sigui com sigui
Va ser un desastre
Pràcticament absolut
I els 20.000 homes
Que hi havia
Pràcticament tots van morir
I a més
A més era molt important
Per als romans
Les àguiles
Que representaven
A cada legió
Clar
El poder imperial
També
Era el símbol
De cada legió
I
Dos
Les van capturar
Els germànics
I una tercera
El que portava
L'àguila
El soldat
Va decidir
Anar hasta un pantano
I afonar-se
Ell
Suïcidant-se
Per evitar
Que l'àguila
Caigués en mans
Els germànics
O sigui
Que les tres legions
La 17
La 18
I la 19
Van ser completament
Aniquilades
I mai més
Cap legió
Va portar
Estos números
En recórrer
En este
Desastre
Home això
Devia acabar
Ja les expectatives
De qualsevol
Emperador romà
De tirar més enllà
Del rei
Doncs sí
Exacte
Què va passar
Que
Bueno
A part de la
De la batalla
Esta
També es van atacar
Els campaments
On havien sortit
Els campaments
Que tenia la germà
I van ser atacats
Però sí que hi havia germànics
Doncs
Aferrem-nos a la causa
No?
Sí, sí, sí
I això estem parlant
A quin segle?
Això estem parlant
A l'any 9
De la nostra era
O sigui que farà
2000 anys
D'aquí un parell
És a dir
Que encara faltaven segles
Per la desaparició
De l'imperi romà
Estava l'imperi romà
Al seu apogeu
Vull dir
I bé
A partir d'aquí
Tot i que van haver
Algunes incursions
Puntuals
Van anar a recuperar
Les àguiles
Això sí
Perquè les àguiles
No es podien impedre
I van fer
Algunes operacions
De càstig
Però ja a partir
De l'any 15
O sigui
6 anys després
D'aquesta batalla
L'imperador Tiberi
Va dir que
La frontera del Rhin
I que d'allí no es movia
I l'Armini
Què va passar?
Va sobreviure a la batalla
Sí
Va ser un heroi
Durant un temps
Va continuar lluitant
Contra els romans
Però
Hi va un moment
En què no se sap per què
Potser és que
Les seus
Rivalitats de clans
De clans
O el que sigui
És que la seva pròpia tríbul
Membres de la seva pròpia tríbul
Van acabar assassinant
També
Al final tràgic
Però una història tràgica
Com va ser
Aquesta batalla
El futur de la Germània
I pot ser segurament
També
De la història
Coneguda com a batalla
La Teotoburco
La batalla de Teotoburco
El desastre de les legions
De Varus
Que sabeu que el pobre August
Va acabar
Desquiciat
Va acabar
Sí
A Roma
A Roma
En els últims anys
Ja
August era vellet
Diu que
A vegades se despertaven
De l'Iris
Fins la nit cridant
Varus
Torna amb les legions
Ui
Això ja seria una altra història
Segurament
No en vinguis amb històries
Curiositats
I de l'any nou de la nostra era
En plena frontera
O l'ímes germànic
Ens n'anem cap a Itàlia
En concret
A l'any 1799
Havia passat molt temps
I en concret aquest any
Un sacerdot i viola
Que italià
Nomenat
Lázaro
Lázaro
Spalanzani
Va demostrar
Que el semen
Era necessari
Per a la fertilització
I com ho va demostrar
Jordi?
Com ho va demostrar
Doncs ho va demostrar
De diferents formes
Però un dels seus experiments
El va realitzar
Uns anys després
Spalanzani
Va dur a terme
I amb èxit
La primera inseminació artificial
De la història de la humanitat
O que la humanitat recorda
Aquest any
Spalanzani
Va injectar semen
De gos
Directament a l'aparell genital
D'una gossa
Que prèviament havia estat
Tancada i aïllada
Després de 62 dies
La gossa va donar llum
Dos mascles
Dos gossos
I una gossa
Petitent
Quin any va ser això
Doncs?
La primera inseminació artificial
1785
O sigui que portem
3 milions d'anys
Sobre este planeta o més
I no és hasta fa 200 anys
Que vam descobrir
Que el semen servís per a
No, veureu
Ho va descobrir un sacerdot
I viola que italià
Jo crec que les dones
Ja ho sabien
Això de fer
Ja no són tontes
Suposo que sí
Ja home
El moment que se m'apropa l'home
I fa el que fa
Avui fa 100 anys
A Tarragona
O sigui
Perdona, perdona
La Núria estava rient ara
Encara hem begut oli o no?
Anem molt bé
Anem molt bé de temps ja
Sí, no?
Vinga, que avui aquí hi ha molta teca
Vinga
Vinga, 21 de març de l'any 1907
A Tarragona
El diari de Tarragona
Què passa?
Notícia extreta del diari de Tarragona
Sí
Doncs, bueno
Xanxullos a l'Ajuntament
I jaleos
Que estrany
Com ara
Com sempre
Sí
Algú sobre urbanisme o no?
Terrescavades?
No, Terrescavades no
Potser Roquescavades
Roques
I a més a més
Molt a prop de Terrescavades
Bueno, tot s'ha de dir que
Bueno
Hi havia un alcalde sortint
I el diari de Tarragona
Que no és el mateix que un alcalde sortit
També
No, no
No ets res a veure
I que el diari de Tarragona
Era correligionari
O sigui
Políticament parlant
D'aquest alcalde sortint
I l'està defensant
Diu
Sigue la ratxa de les denúncies
El señor Caballé
Asesorado por los señores Martínez
Oliva
Ibrell
Ha descubierto
Un gatuperio
Que a última hora
Se permitió
Entre cometes
Nuestro amigo
Don Manuel
T.
Cuchí
Como alcalde de Tarragona
Un contubernio
Con un payés
Con complicidad
Del cabo de guardatérminos
Para apoderarse
De unas carretadas
De piedra
De la que existe
Depositada
En el exfuerte
Del olivo
O sigui
Están acusando al alcalde
Estos señores
De que se había apropiado
De unas carretadas
De piedra
Gran descubrimiento
Si el celo
De dichos señores
Como concejales
Del municipio
No da mejores resultados
En otros asuntos
Aviados
Están los intereses comunales
Evidentment
Están defensando al alcalde
Digues, digues
Núria
Ah no
Que m'agrada el to
Perquè sempre
Les notícies
Acostumen a tenir
Un tom
Com a molt seriós
I molt noble
I tal
I avui té un to
Com a...
Sí, bueno
En una notícia
Fascentanja
O por fe
No sé si
Un vocabulari típic
També de l'època
Sí
Bueno
No sé si parles
Però que té
És la primera notícia
Que llegim
Amb aquest to
Una mica irònic
No de fotetes
Diu
Para que nuestros lectores
Se hagan cargo
De la importancia
De semejante descubrimiento
Les diremos
Que se trata
De piedra propiedad
Del ex contratista
Señor Pons
A quien se le comunicó
En época del señor Prat
Que la retirada
De dicho sitio
Advirtiéndole
Que de nuevo a cero
El ayuntamiento
Lo efectuaría
Por su cuenta
O sigui
Están limpiando
La imatge
Del alcalde Surtin
L'alcaldía
Ha venido
Facilitando piedra
A quien lo ha solicitado
Logrando con esto
Sin despedido
Alguno dejar
Sin estorbos
Parte de los terrenos
Del ex fuerte
De l'olivo
Oh, es que la pedra
Tarragona
No es pedra normal
Té un valor
Sí
Arqueoglògic
Seguramente
Está muy bien
Y bueno
Y unas cuantas notícies
Cortetes también
Pero que nos pasen
Nos parlen
De successos
Cotidians
De estos que pasen
De tan en tan
De un cabo de infantería
Que iba montado
En una bicicleta
Por la carretera
De Barcelona
Cayó
Sí, sí
Una bicicleta
Cayó con su máquina
En un terraplén
Causándose
Fuertes contusiones
El paciente
Tuvo que ser conducido
En un coche
Al hospital militar
Sí, ya lo amé
No sé qué debía mirar
Pero se va a foter
Por un terraplén
Una bici
Y también
Una otra noticia
Que hemos dicho
Según
Diu
Un pobre pescador
De los que se dedican
A sardinals
Tuvo la fortuna
De coger ayer
Entre sus redes
Doce arrobas de sardina
Que viviese muchísimo
Y ya para acabar
Una otra desgracia
También
Al pasar ayer
Por el campo de Marte
Un carro
Del barrio
De San Pedro
Se desbocó
La caballería
Cayendo
De una altura
De dos metros
Los conductores
Una mujer
Y su hijo
No sufrieron
Más que el susto
El vehículo
Quedó destrozado
Y la caballería
Y la caballería
Se causó
La fractura
De una pierna
La vida quotidiana
A la Tarragona
De 1907
Exacte
Notícies
I ara
Les notícies que em porteu
Sí que són més actuals
Sí
I alguna cosa més actuals
Per començar
Parlem d'una pel·lícula
Que no sé si s'ha estrenat
O està a punt d'estrenar-se
Porta partit
Un 300 o 300
No?
I parla de la batalla
De...
Les Termópiles
Les Termópiles
No?
Que a mi em fa por
Aquest tipus de pel·lícula
De caràcter històric
A més a més
Perquè no sé
Per exemple
Abans comentaves
El tema d'apocalíptica
No?
Del Mel Gibson
Que hi ha certs
Desfassos històrics
Entre els maies
No l'he vist
Vull dir
Doncs diuen que està ben documentada
Sí
I Mel Gibson
No és una persona
Que necessiti posar
Coses extres
Per fer-la més comercial
És que per curiositat
Perquè m'ho havien comentat
Només he vist l'últim minut
Això no es fa
Va doncs no
No jutgem
No jutgem
Que no ho sabem
Parla dels maies
En la seva època de plenitud
No
A la decadència
O a l'inici de la decadència
Aquest segle IX
De la nostra era
I s'acaba la pel·lícula
Que arriben les carabeles
O sigui
Tu dius que quan Colom
Va arribar allà
Els maies
Ja havien desaparegut del tot
Era una civilització
Que estava ja
Sí
Perduda
Extengida
No ho sé
Com que no l'hem vist
Deixem-ho aquí
Sí
Deixem-ho aquí
300
Encara no l'hem vist
Tampoc
Però sabem que ha recaptat
El seu primer cap de setmana
70 milions de dòlars
La tercera xifra més alta
D'una pel·lícula per adults
Als Estats Units
Tot i així
No ha tingut una bona acollida
Per la crítica nord-americana
Això pot estar força bé
O no
Fins al punt que
The New York Times
Ho dic bé
Ha dit
The New York Times
Ha dit
Que era
Quasi tan violenta
Com el pop calíptico
I el doble d'estúpida
Per això ha agradat
El públic nord-americà
Sí
Potser sí
Si diu que és una pel·lícula estúpida
Potser no és la marca fúbrica
I violenta
Però d'una altra banda
També sabem que hi ha hagut queixes
Des d'Iran
Que és el país on es veu
Que seria el continuador
Podríem dir
De l'imperi persa
En moltes diferències
Hi ha hagut moltes protestes
Per què es presenta
A els perses
Com a
com a monstres deshumanitzats...
Allò típic que fan els americans.
Per què es posen en aquestes coses
quan és una zona calenta
que més val no tocar-la?
Arriba la pel·lícula justament en un moment
que ha estat el tema
de les sancions a Iran i això,
i arriba aquesta pel·lícula que va de l'imperi persa
que va intentar conquerir Grècia
que era la cuna, es considera
la cuna de la civilització occidental.
El Bressol.
Llavors, bé, no ho sé si
no l'han vist, no podem comentar-ho,
però ja ho veurem.
A veure, no et deixa més?
Bé, no tens cap
descobriment arqueològiques.
Sí, a Mataró, l'antiga
iluro romana,
que a la basílica de Santa Maria de Mataró
han fet excavacions al seu interior
i han trobat el que sembla ser
el primer temple cristià de la població,
que estaria datat entre els segles
IV i VII, o sigui,
època tardor romana.
S'ha excavat, com dic,
el subsol d'esta basílica,
i ha aparegut, doncs,
les restes del que podria ser
l'apsis d'este temple
paleocristià
i que reaprofita materials
romans anteriors.
Si algú va a Mataró, ja ho sabeu.
Molt bé.
que ho va apropar a Santa Maria.
I esta setmana parlarem del següent llibre.
Exiliats, proscrits, deportats.
Escrit per...
Francesc Vilanova.
Editat per...
Empúries.
No és molt llarg.
155 pàgines.
I tampoc és molt car.
15 euros.
La caiguda de la segona república espanyola
va provocar un dels éxodes més impressionants
del segle passat.
Entre el 26 de gener i el 10 de febrer del 39,
gairebé mig milió de persones
entre civils i militars
van creuar la frontera en França.
Gent de tota classe i condició,
famílies senceres,
soldats,
no soldats,
civils,
dirigents polítics,
mestres,
intel·lectuals,
anarquistes,
funcionaris,
etcètera,
van acabar sobre...
Van acabar en regions frontereres
com el Rosselló,
la Cerdanya
o el Vallespí.
Un cop a França
van conèixer la duresa
dels camps de concentració
i també l'hostilitat
dels sectors més conservadors
de la tercera república francesa.
Per desgràcia,
per alguns d'ells,
aquells camps francesos
van ser el pròleg
d'un nou viatge cap a l'infern
i és que acabava d'esclatar
la Segona Guerra Mundial
i era la deportació
als camps d'extermini alemans
a partir de l'estiu de 1940.
En aquest llibre,
exiliats, proscrits,
deportats de Francesc Vilanova,
l'autor repassa
el primer exili
dels defensors de la república.
Un primer exili
marcat per la duresa,
la misèria i els patiments,
però també pel coratge
dels seus protagonistes,
homes, dones, nens, nenes,
per sobreviure.
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana a...
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio.
Us he vist finets, eh?
Finets.
Avui l'hem clavat.
Un se sent orgullós
de la feina feta.
No hem begut el, no.
Recordem, tenim un blog,
noemvinguisambhistories.blogspot.com
on pots consultar
els continguts del programa.
També ens pots escriure a
història
arrobatarragonaradio.com.
Ja t'has après de memòria,
tu, això, Manel?
No.
El primer, sí, espera.
No em vinguis amb històries.blogspot.com
El proper programa ho dius tu.
Sí?
Sí.
Bueno, portaré la xuleta.
Tota la setmana tens
per aprendre-t'ho.
Per aixajar.
Molt bé.
Manel Maggi, Jordi Simeno.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!