Gràcies.
Ja ho heu notat, no? Ens posem a parlar de música Dixiland.
No, no torna encara el Festival de Dixiland de Tarragona.
Ja arribarà quan faci més bon temps.
De moment tindreu un petit tast, un petit preludi, podríem dir, demà,
en un concert al Teatre Metropol, a partir de les 8 del vespre.
Es tractarà d'una nova edició del cicle Dimarts Musicals,
que, com podeu comprovar, s'obre a nous estils de música,
perquè si normalment el cicle estava dedicat a la música clàssica,
doncs mira, volen canviar una miqueta i conviden demà
a tocar al Metropol a les 8 del vespre l'Small River Dixi.
Per parlar-ne, teniu un dels seus components, el trombó de bares, el Raül Cid.
Raül, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Tu toques el trombó de bares?
Jo toco el trombó de bares.
Però això és molt difícil de tocar, eh?
Bueno, hi ha moltes coses difícils de tocar, i aquesta és una.
A veure, a veure, parlem una mica de l'Small River Dixi,
que us devem haver entrevistat especialment al matí, potser,
en altres edicions coincidint amb el Festival Dixiland.
Sí, i fa anys també.
Fa temps.
Sí, sí.
I vosaltres ja també sou veterans, me consta que aquí...
Bueno, portem uns anyets.
Som jovenets, però portem uns quants anys ja.
Del 98, eh?
Sí.
Me consta que funcioneu.
Sí, sí, sí.
Sou una gentada...
Anem 8, 8 persones.
Molt bé.
Secció de béns, és que clar.
Sí, percussió, secció rítmica...
Jo crec que, si no la majoria, doncs...
Vaja, si no tots la majoria de vosaltres, de l'Small River Dixi,
sou músics, us dediqueu a diferents àmbits de la música, vaja,
que us ho preneu en sèrio.
Sí, sí, vull dir, ja fa uns quants anys,
que alguns de nosaltres vivim d'això, també,
i a part, doncs, alguns donen classe,
i altres anem fent esparal·leles, a part de fer de músics.
Clar, la pregunta és, com és que us vau decantar
per aquest estil de música, pel Dixi?
Doncs pel festival, que fan aquí a Tarragona cada any,
sempre anem a veure-ho i vam dir,
per què no fem un grup nosaltres?
I vam decidir, doncs, muntar aquest tipus de grup de música.
Últimament estem obrint els estils que fem,
vull dir, a part de Dixi,
fem temes llatins, brass band, algun funky...
Sí, què és això de brass band?
Sí, hem vist que el repertori de demà, això, no?
Tindrà peces de Dixi, de brass band, de temes llatins...
Què és el brass band?
Doncs, saps les típiques bandes americanes, per exemple?
Quan toquen els partits de futbol a la mig de part,
que surten unes bandes amb molta gent?
Sí?
No!
No!
No!
Bueno, que fan els partits de rugby,
i això, doncs, surten al mig de tocar una sèrie de bandes,
toquem temes que tocarien ells, per exemple,
venen grups, són, bàsicament, són grups de carrer.
Brass vol dir metall, una banda de metall.
Ah, és clar, si al mateix temps fas que camini,
doncs, és una brass band.
Molt bé.
I és un estil, doncs, concret de música
que el que predomina són els pitus de metall,
o sigui, trompeta, trombó, és el que més predomina.
Aquells instruments que jo sempre m'han fascinat,
perquè si estan ben tocats són estupendos,
però la que hi hagi a algú que soni fora de lloc és insuportable.
Sí, sí, sí, sí.
Vull dir que coordinar totes aquestes formacions
que porteu a una secció d'avents potent,
costa de coordinar, no?
Doncs sí, una mica, una mica.
Digue'ns una mica, perquè destaca això,
tota la secció d'avents de les Mall River Dixi,
però qui més hi ha?
Fes-nos una mica de plàning de tota la gent que conformeu.
Doncs, en principi, tenim l'Emilio Cabello al clarinet,
el Javi de la Sud de la trompeta.
Tot un clàssic, també.
Sí, també, també.
Aquest fa de tot.
Tenim el Toni Gisbert a la tuba,
el Pep Gómez al saxo,
el banjo Sergi Andreu,
percussió tenim el Josep Campiña
i el Fernando García Ramos.
I tots junts som les Mall River Dixi.
Perquè, escolti, tots aquests instruments
que no són tan habituals dins del convencional,
vaja, que no són guitarras ni pianos,
que seria el més típic.
Com us ho feu per estudiar-ho?
Doncs, amb paciència i parlant amb els veïns
i subornant els veïns una mica per no molestar.
Clar.
Perquè, clar, imagina't tu un trombó o una tuba
a estudiar-lo a casa.
Llavors, clar, busques unes hores
que no molesti o et fiques de cara a l'armari
per no molestar, saps?
Sí, funciona ja, només ficant-te de cara a l'armari.
Clar, tu obres a l'armari i tens allà roba,
que fa d'amortiguació.
Sí.
Saps? Llavors, vulguis que no, sona menys.
Clar, perquè forrar tota l'habitació de caixes d'ou,
això ja no funciona, no?
No, i a casa queda una mica llet.
Escolta, i per estudiar-ho, però,
està preparat aquí hi ha escoles a Tarragona?
Sí, sí.
Hi ha l'abandonia musical,
que és quan em vaig formar jo, per exemple,
hi ha altres músics d'aquí.
Hi ha l'escola municipal, el conservatori.
Vull dir, cada cop hi ha més llocs
que pots aprendre aquests instruments.
Com va anar això que us hi inclouessin
dins del cicle d'emarts musicals?
Que, clar, sempre ho havíem tingut,
doncs, això com un cicle de música.
Com va anar?
Doncs sent bastant persuasiu.
Ah, vau ser vosaltres?
Sí, amb el senyor Calvo,
que és el que ho porta.
Però és el tercer any que toquem per joventuts musicals.
Vam tocar el 2000, el 2001,
ara vam descansar un temps
i ara vam tornar a parlar amb el senyor Calvo
i vam, doncs, va agradar la idea tornar a fer.
Quin tipus de públic us preveieu que us vingui a veure
o us ha vingut a veure en aquests concerts que feu
en què normalment el públic, doncs, és això,
em tira més cap a la música clàssica que cap a aquest estil?
Home, doncs, bàsicament,
molts són socis de joventuts musicals.
Aleshores, doncs, clar, hem convidat també a gent,
s'ha fet bastanta publicitat a tots els mitjans
i jo crec que és una música que agrada,
si no, no haguéssim tornat.
O sigui, farem dos parts.
La primera part serà més díxel, més tradicional,
i la segona, més moderna.
Com s'entén això?
Més díxel, més tradicional, i la segona, més moderna?
Doncs, més tradicional seria, la primera part,
rag times, díxel, en música dels anys 20.
Tipo això que estem escoltant.
Sí, això seria més tradicional.
I l'altre seria més funky,
més el que he explicat abans de Beres Van,
algun tema d'alguna pel·lícula, vull dir...
Ah, sí?
Això em fa pensar que assaigeu amb bastanta sigilitat.
Sí, cada setmana anem assaigant.
És que xoca, no?,
perquè tot i que us vau ajuntar específicament
pel Festival de Dixi,
de dir, vinga, va, doncs, nosaltres també ens inclouem aquí,
doncs, representa que heu anat tenint trajectòria,
heu anat seguint...
Sí, vull dir, hem tocat bastant,
portem ja bastants anys tocant,
i vol dir, és que no et vas bregant de l'escenari,
i cada cop va sonant millor el grup.
El Metropola és bon escenari per tocar aquest tipus de música,
o això és música de carrer?
No, a mi m'agrada.
O sigui, com a grup també és una...
No acostumes a tocar normalment en teatres, tampoc.
Pots tocar en centres cívics,
pots tocar places de pobles,
pots tocar pel carrer,
però l'oportunitat de tocar en un teatre,
doncs, no és l'habitual.
A veure, la Bella d'Excel·lència,
perquè és un format així,
però no dos al ser tant d'escenari com de carrer,
són polivalents amb les dues coses.
I us va bé tot,
us sentiu còmodes de tot arreu.
Sí, a més ho agafem amb ganes
perquè també hi haurà alguna sorpresa,
coses que no acostumem a fer amb aquest concepte.
Demà?
Sí, hi haurà alguna sorpresa.
Ai, avança'm alguna cosa, Raül, ja que ho has dit.
Bé, per exemple, hi haurà algun tema cantat, també.
No acostumeu a cantar?
No.
Aquí heu fitxat, aquí heu fitxat.
A mi.
Ah, sí?
Molt bé.
Sí, s'ha de fer de tot.
Vinga, aprovem-ho.
Són que tocareu estàndards.
Algun, algun que altre hi haurà.
A part també hi haurà piano demà,
però normalment no portem piano
i també hi haurà piano.
Molt bé.
Home, que també deu donar una sonoritat especial, eh?
Sí, hem aprofitat que allí al Metropol n'hi ha un
i llavors el farem servir.
Que és l'avantatge que, com que esteu contínuament en formació
i estudiant junts i tal i en contacte,
doncs podeu enredar gent, no?, també.
L'únic que costa, eh?
Perquè ja costa, però, coordinar vuit persones,
com per buscar alguna cosa de fora,
que vingui, seixeu, és complicat.
A més, a les vuit del vespre, toqueu,
que també deu costar convocar la gent
per començar un concert a les vuit,
depèn de què treballi.
Home, pensa que la gent de dimarts musicals
estan ja habituats a anar els dimarts al Metropol.
Vull dir que ja ho tenen més o menys...
A part, com que molts són gent
que ja no treballen, a les que hi van,
doncs tenen temps...
Per a vosaltres, també.
Ah, per a vosaltres?
Bé, donant algun regalet als jefes,
dels que hi treballen i...
Allò els hi...
Sí, canviem un dia per a fer un canvi d'aquests.
No vindré a treballar i té una entrada
perquè, a més, no vinguis a veure, no?
Molt bé.
Doncs, no ho sé, Raül,
quins projectes de futur teniu?
Disco.
Hem gravat un disc.
Demà...
Ja l'heu gravat, ja està fet, això.
Hem d'acabar de fer les mescles.
Que jo...
Bé, a veure, anem a pams.
Tranquil·la, que vindrem a presentar-lo.
Sí, sí, home, ja hi compto,
però és que gravar un disc amb 8 persones,
com a mínim,
que no sé si haureu convidat algú més.
No, en principi som nosaltres.
Som vosaltres?
És una locura, també, eh?
Perquè s'ha encarregat del so.
Sí, sí.
No, allò de...
I a part, buscar un dia que puguem anar tots a gravar,
perquè demà està tot un dia gravant-lo
i, en principi, el que fem demà
és tocar bastants temes dels que sortiran al disc.
Com va anar la gravació?
Vam pensar que així seria més...
Estaria més viu.
Clar, més espontani, és veritat.
Sí, sí, sí.
Seria més ric i seria més del moment i tal.
Vam fer diverses tomes de cada tema,
però, bueno, vam estar tot un dia gravant.
I, aleshores, d'allí vam escollir
què és el que quedaria millor.
Què heu gravat?
Estàndards?
Teniu temes propis?
Un.
De moment, un.
Hola, quin curro, eh?
Bueno, però també fem el garranjament dels altres.
No, no, que sí, que sí.
Clar, pensa que agafem...
No, però pot quedar així.
Bueno, normalment no porten temes propis els grups.
d'aquí.
Saps?
Vull dir, hem agafat temes que es poden conèixer.
Per exemple, la de la Dirti Dosen,
que vam pel festival,
toquem tres o quatre temes.
Però, clar, els arranjaments
són d'un dels components del grup.
Altres els fem entre tots,
però, en general, fem arranjaments.
I quants temes heu enregistrat?
Setze.
Setze, sí.
Això ja és un CD...
Sí.
A lo millor, amb una mica de sort si cap,
ficarem una pista de vídeo,
de la gravació,
perquè la gent vegi com en vam estar gravant.
Però, clar, setze temes s'ocupen bastant amb un CD,
aleshores.
A veure què passa.
Quan el tindrem al mercat?
Això ho podria saber jo, també.
És una cosa que...
Però falta més clar,
falta fer la portada i tot allò de dins.
O sigui, jo vull pensar que en dos, tres mesos.
Dos, tres mesos.
O sigui, abans de l'estiu,
la intenció és que estigui fet.
Podríeu fer coincidir amb el festival de Dixi?
Justet.
Sí.
Sí, perquè tampoc no en parles res,
amb les de cultura, ni això.
Perquè participeu en guany al festival de Dixi?
Sí.
A més, ja tenim les dates i tot,
ja està tot controlat i tot bé.
Com a novetat, tocarem el magatzem, aquest any.
Molt bé.
Vull dir que ja feia anys que anàvem darrere de tocar allí
i tocarem...
Home, és un espai que està molt bé també, eh?
Sí, sí, sí.
Molt acollidor.
A més, amb lliure la fusta, també hi ha el piano,
tot queda...
Sí.
És un concert xulo.
Vosaltres, doncs, que esteu dins del món de la música
i específicament, doncs, dins d'aquest gènere,
com veieu el festival de Dixi, l'an de Tarragona?
Home, doncs, aquest any molt contents.
Això que vingui la Dirti 2 sempre es van,
vull dir, és algú que jo amb el Jordi de cultura...
Són bons, són bons, aquesta gent.
Sí, ho van parlar fa molt...
Clar, l'únic que van canviar molt de gent,
no són els mateixos que havíem fa 10 anys que ara.
I, clar, el fer temes nosaltres que toquen ells,
vols que no, doncs, vas amb més...
Vas amb il·lusió, amb por, també,
perquè, clar, t'estaran veient els autors dels temes, no?
Però dius, que guai, estan aquí.
Molt bé.
Serà emocionant, sí, sí.
En general, veieu que Tarragona, doncs,
amb el festival de Dixi, l'an compleix expectatives,
que està bé?
Home, jo me'n recordo, jo naig cada any,
des que va començar, cada any anava,
i al començament estava molt bé,
perquè anaves a tots llocs i tenies lloc per moure't,
vull dir, els espais, els llocs on ho feien,
i ara no, ara tot ple de gent,
vull dir que la cosa està funcionant,
cada cop hi ha més locals que s'apunten al festival,
vull dir, a la gent cada cop li agrada més aquest tipus de música.
Com veieu, doncs, aquest estil, la música Dixi,
la música que feu amb l'Esmole River Dixi,
en el sentit que cal esperar que hi hagi festivals
per poder-lo programar,
ho dic perquè no és un tipus de música, això,
que es programi amb regularitat,
que ha d'estar molt enquadrada, no?,
dins d'un festival d'una ben típica.
Jo porto la gestió del grup,
i clar, a vegades per vendre aquest tipus de producte
amb els ajuntaments és difícil.
I perquè la gent dels ajuntaments
entén el que és la música Dixi,
no els hi ha d'explica?
Alguns sí, altres no,
i altres millor els hi portes el disc,
i diuen, ah, vale, sí, molt bé, ja et trucarem, saps?
I altres s'arrisquen,
perquè, clar, a molts llocs de cultura d'ajuntaments
està entrant molta gent jove a treballar
i volen innovar i fer coses.
Tant pot ser que funcioni com que no.
L'experiència demostra que està agradant
i un ajuntament li diu a un altre,
escolta, que ha vingut aquest grup,
que ha anat molt bé i tal.
I jo us dic sempre com a truc,
que els hi pot funcionar,
fiqueu menjar.
Mentre nosaltres truquem,
conserva armut,
la gent va allí perquè ja menja gratuït
i llavors estem tocant.
Ah, doncs mira, no està malament això.
Ah, doncs m'agrada.
Ah, doncs mira, que torni l'any que ve.
Sí, sí, i aquest any hem fet bastants,
ja, conserva armut,
jo que no havia anat mai a un grup de dix.
Sí, sí, sí.
Home, és un tipus de música
que et jugueu amb l'avantatge
que és molt actiu,
molt de festa.
A part que ens poden col·locar on vulguin.
Saps?
Vull dir, a part com a distribució
a l'ajuntament,
a qualsevol plaça
no hi ha una infraestructura gran
per nosaltres.
No, no necessiteu però molta xitxa de so,
molts bats...
No, no, però toquem a pèl,
no portem microfónia.
Demà al Metropol sí,
però en general,
quan toquem a qualsevol espai
anem a pèl·lo tots.
Clar, i al ser que no teniu veu,
no?
Sí.
Que és tot instrumental,
doncs també...
Vull dir, que això als ajuntaments
o quan vas a vendre el producte
costa una mica.
Normalment els diumenges
què fan?
Habaneres,
una cobla,
i clar, sortir d'això
és una mica difícil.
Arrossegueu gent de totes les edats
en els concerts que feu?
Sí, sí, clar,
depèn de l'hora.
Clar.
Si coincideix discoteca mòbil
i un grup de dix,
els joves s'aniran a la discoteca mòbil
i la gent més gran
s'anirà a veure a nosaltres, però...
Normalment en trobes de tot.
Nens petits que ballen
parlant nosaltres, vull dir...
És divertit, sí.
De tot una miqueta.
Sí, sí, està bé,
perquè, clar, és una música
que si l'heu sentit
és per tots els gustos.
Escolta, i d'ara d'aquests TD,
que comentaves que té uns 16 temes,
has dit?
Sí, sí.
És tota música dixilan?
No.
O tenim també, doncs,
aquesta incursió que feu en el funky?
És que cada cop estem fent menys dixi.
O sigui, podem fer un repertori
tant clàssic com modern.
Acostumem a anar alternant.
Clar, demà a Metropol seran
més o menys 8 i 8 de cada.
Al disc, el que hi hauran
unes 4 de dixi
i la resta, doncs, més modernetes.
I com és que heu fet aquest pas
cap a la modernó?
Doncs pel tipus de formació
i per les ganes...
Clar, cadascú de nosaltres
ve d'un món diferent.
I volguis que no,
doncs cadascú té ganes
de fer una cosa...
Per exemple, digue'ns una mica
quatre pinzellades
de cap on tiren els membres del grup.
Doncs més...
Perquè, per exemple, el Javi de la Salut,
que és l'únic que jo tinc referència
així d'entrada, eh?
Bueno, aquest home ha fet de tot
fins i tot serranes.
Aquest home.
Aquest home, aquest home,
ha tocat en cobles, fins i tot.
Sí, sí, sí.
Però i els altres?
Els altres.
Bueno, doncs cadascú ve...
Gent més del clàssic,
gent del folk,
i un que no cadascú té
les seves influències.
I, a veure, sí que el Javi
és el que porta més
la referència musical
i, doncs, qui indica una mica
la línia.
I llavors, els temes
els porta bàsicament ell.
Aleshores, doncs,
què us sembla això?
I anem incorporant.
I va veure que teníeu una formació
que us donava per tirar cap a...
O sigui, en principi,
la formació també es va fer
pensant en poder fer
altra música diferent
a la del Dixi.
Perquè nosaltres, per exemple,
portem dos percussionistes.
Les bandes de Dixi
no en porten un.
Llavors, clar,
en portem dos
per poder fer temes,
per exemple,
d'aquests de braç d'an o funkis.
Més canyeros de percussió.
I això sí que són temes propis
o són versiós?
No, això també són
arranjaments nostres,
però de temes d'altres grups.
Per exemple,
hi ha algun estàndard,
super estàndard
d'aquesta...
de la part moderna, diguéssim.
D'aquesta part funky.
És que no sé...
Perquè la gent vagi preparant
l'orella per la...
Clar, per mi pot semblar estàndard,
però per altra gent no.
Són temes que, bueno...
Entren bé,
perquè hi ha algun blues,
hi ha alguna...
una que és semblant
amb una bossa nova,
hi ha algun funk...
És que, clar,
són temes que volguis
que no poden sonar,
però no és allò que diguis
ah, mira, em sona.
No és el Wendy Seins
que coneixem tots.
No?
No.
Aquest no el farem, precisament.
Per sortir dels tòpics.
Aquest ja...
Clar, és que ja està molt vist,
no?
A la gent li segueix agradant,
però, bueno,
en farem una altra.
Vull dir, una altra
que sigui semblant
i que no sigui...
No, no, està molt bé.
Doncs, escolta,
que ens agrada molt, eh,
que tingueu futur.
Bueno, sí, està bé.
Perquè, a més,
som gent que us dediqueu,
també que teniu...
Vaja, no sé si tu,
però potser algun té
altres formacions.
Sí, tenim altres formacions
i vulguis que no,
tenim ganes.
I això del disc,
doncs també ens ha motivat
i l'estiu passa
per em tocar molt
i tenim ganes
perquè feia cinc anys
que ho parlàvem
i allò que dius,
bueno, va, que sí, que no,
que el fem.
I, clar,
mobilitzar vuit persones
és difícil
i fan-hi,
doncs va, fem-ho.
I finalment, doncs, endavant.
També us servirà,
com diem sempre,
de targeta de presentació.
És que, a part, clar,
vas a molts llocs
i t'ho demanen.
Escolta, no tenim un disc
i alguna cosa?
És bueno, no.
Diu, ah,
doncs és que voldríem un
i vas veient que la gent
t'ho va demanant
i, doncs, bueno,
fem-lo.
i, a part, per naltros
com a record, no?
Si algun dia es fa la banda
o per ensenyar-los nets,
saps?
Doncs mira el que feia el ball.
Això sí, això sí.
Com teniu la qüestió
de fer les portades
i tot això?
Doncs estem buscant
gent propera a nosaltres
que ja fa temps
que ens segueixen,
doncs que li hem donat
el mà lliure
perquè escolti el disc
i a veure què li inspira
i faci el que cregui convenient.
Sí, que serà,
el disc serà al final
un compendi de col·legues,
diguéssim, no?
Sí, sí.
Tothom de l'ambient del...
A veure, decidirem nosaltres
els agrupa a veure
què és el que hem de posar,
però, bueno,
a vegades és complicat.
Pensa que són
vuit mentalitats diferents
i per ficar-nos d'acord
amb alguna cosa
a vegades costa.
Vaja,
les vostres reunions...
Ja costa,
amb un matrimoni,
que són dos,
imagina't, vuit persones.
Un assageu?
A casa del que toca la percussió.
Tots de cara a l'armari,
un armari a l'armari tots allà.
No, assagem fins a les dotze de la nit
que de moment
els veïns estan conformes.
Bueno,
però, bueno...
Us aplaveixen després o què?
No, encara no,
però potser algun dia
com a compensació
farem un concert per ells.
Home,
al mínim.
Raül Cid,
de l'Esmole River Dixi,
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
el concert de demà,
recordeu demà al Metropol
dins el cicle Dimarts Musicals
a les vuit del vespre
l'Esmole River Dixi
trencant una mica
amb el que ha sigut sempre
l'estil de música clàssica
dels Dimarts Musicals.
Gràcies, Raül.
A vosaltres.
Espero el disc, eh?
A veure quan surt
i el portarem.
Vinga.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.