Un dilluns més, com fem cada 15 dies, rebem la Ricard Monclús.
Ell és el professor de comptabilitat de la Universitat Rovira i Virgili
i el nostre economista particular.
Amb el Ricard, això cada 15 dies, i la seva secció Afers Econòmics,
intentem analitzar o explicar econòmicament algunes situacions molt quotidianes
en què ens trobem. Seria el cas del tema que tractem avui.
Ricard, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal, Núria?
Bé, mira, escurada, amb les butxaques gairebé buides, suposo que es troba molta gent.
Doncs encara falten uns dies, però cada mes.
És que avui amb el Ricard...
Una setmana llarga, 10 dies.
Doncs suposo que aquesta situació la deuen estar passant ara molts oients,
que ens escolten, que diuen, és que només estem a dia 22 i és que ja no arribo.
És el que té el mes de gener, és el que popularment en castellà nomenem la costa d'enero,
no li hem trobat encara equivalent en català, si ho sabeu, sisplau, truqueu-nos i ens ho dieu,
977-24-47-67, i no sé per què justament gener és un mes tan impopular econòmicament.
Què té gener que se'ns fa més costa amunt?
Bé, suposo que el que té són uns excessos que s'han produït durant el mes de desembre.
Llavors, és cert que ara ens trobem amb les dificultats econòmiques d'haver gastat molt.
Tanmateix, si els nostres oïdors han fet els deures i han dut a terme aquell pressupost que vam parlar en el darrer programa del 2006,
i han fet la planificació de l'economia familiar, segurament les seves dificultats econòmiques seran menors
i la pujada aquesta de gener serà menys costeruda.
Tanmateix, ens han començat a pujar els preus de tot, com passa cada mes de gener.
Això passa, no? Però és una convenció establerta o és simplement que és una data allò límit?
Tu és que els negocis o...?
No, no, no és una data límit. Més aviat és tot el contrari, és una data inicial.
És a dir, o seria límit pel començament, no?
És a dir, comença un any i llavors es produeixen tot un seguit d'actualitzacions de preus.
Llavors hi ha tots uns serveis de tipa oficial, com puguen ser les autopistes, com puguen ser la Renfe...
I amb els transports es nota molt.
Sí, o per exemple el cas més evident que és aquest que tenim ara mateix de l'AVEB, no?
Sí, amb la qüestió de l'AVEB jo aquí possiblement m'agradaria fer una petita puntualització
i és la que podríem anomenar poca habilitat que ha tingut Renfe.
En aquesta... en inaugurar un servei al mes de... a mitats de desembre i al cap d'un mes pujar el preu.
És a dir, em sembla que el mateix servei abans de... a l'inici valia 60 euros i ara val 69 euros, no?
Possiblement si haguessin iniciat el preu del servei en 69 i no l'haguessin tocat després,
les cases haguessin estat molt més petites o inclús pràcticament inexistents.
El que passa és que, clar, si en un mes et pugen el preu un percentatge que a més supera d'una forma important
l'índex de preus al consum de l'any passat, llavors la gent es rebel·la una mica, no?
Que és el que ens ha passat.
Diu en Ricard que el consum és el motor de l'economia, evidentment si no consumíssim no es produiria
i en fi tot és un cercle viciós. El que passa és que ha arribat un punt que ens passem tot l'any,
consumim, sortim de Nadal i entrem en rebaixes, no? Després ja venen els carnes toltes,
ens trobarem a l'estiu i hem d'anar de viatge. Sembla que això ja és una roda de no parar, no?
Com si cada vegada, doncs, cada època, cada estació porta els seus productes perquè no parem de consumir.
Evidentment, no és casual aquesta seqüència que has dit
i t'has deixat la Setmana Santa i t'has deixat les comunions i t'has deixat el començament del col·le
i t'has deixat la castanyada. És a dir, si mirem una mica en perspectiva el nostre calendari,
sobretot ara que estem al genès, si el mirem una mica cap endavant,
veiem tota una seguit de fites que ens estan invitant al consum.
I això és lògic, la nostra és una societat basada en el consum,
funciona perfectament quan aquesta successió d'esdeveniments que tu estaves comentant
es van produint d'una forma ininterrompuda.
Llavors, quan alguna cosa trenca és quan veiem que l'engranatge aquest se'n ressenteix.
Ara mateix, per exemple, que estem integrant dins d'aquestes fites de consum
l'esquí i els esports de neu, veiem que, degut a que no ha existit neu aquest any,
llavors s'està trencant.
És a dir, s'està produint com una situació anòmala, una situació estranya,
que després, parlant amb els meteoròlegs o parlant amb la gent que té una mica de memòria,
resulta que no és tan i tan novedós el fet que hi hagi anys que no hi hagi neu.
El que passa és que, clar, surten les empreses, surten les estacions d'esquí,
tot això està generant un seguit de problemes, els esquiadors volen anar,
hi ha tendes que pensaven vendre tota una sèrie de material d'esquí,
que lògicament no l'estan venent, perquè...
I tot això produís una situació en la que hi ha un col·laps, inclús,
diríem, aquests dies hi havia estacions d'esquí que es plantejaven
a demanar subvencions degut a la manca de neu,
la qual cosa tampoc sembla massa lògic, no?,
perquè, per exemple, quan un comerciant, un botiguer de roba,
resulta, com aquest any, que no ha fet fred, no vend la seva roba de bric,
no se li acudís demanar a la Generalitat o demanar al Govern central
que faci unes subvencions.
Com a molt, aquest any el que vam sentir és d'intentar endarrerir una mica
el començament de les rebaixes, però, de fet,
això està molt lluny de demanar una subvenció,
i sembla que el no endarrerir aquestes rebaixes
li ha anat bastant bé al comerciant,
perquè ha tingut uns períodes de 15 dies de rebaixes
en molt bon temps, amb el qual qualsevol persona
que hagi passejat aquests dies pels carrers
haurà vist que donaven un aspecte magnífic, no?,
de gent passejant, gent comprant,
perquè, lògicament, les botigues es veien bastant plenes
i ple de bosses, que és significatiu, no?,
que això funciona, no?,
és a dir, que aquesta societat nostra que tu comentaves
està basada, lògicament, en la producció
i en el seu conseqüent consum.
Si alguna cosa d'aquestes falla,
no sabrem què fer, funcionem així.
Què fem, doncs, amb tota aquesta gent
que ara volia o tenia previst gastar uns diners
o no ho tenia previst, però, vaja, cada any ho fa,
i gastar-se uns diners anant a esquiar,
i ara, doncs, se'ls han quedat els diners a la butxaca.
Amb què gastarà aquests diners?
Els estilviarà? Els gastarà potser en les rebaixes?
O sigui, la pregunta genèrica és
si tenim una educació de consum?
A veure, el que segur que la societat et dona són alternatives.
És a dir, la societat et brindrà alguna cosa
perquè faci, digués, amb aquests diners que has estilviat,
és a dir, per una banda estaran els bancs que et diran
sí, sí, estalviar-me els portes a mi,
per una altra et diran els comerços,
no, no estalvies, gasta'ls i més els portes cap a mi.
És a dir, hi ha uns diners que, lògicament,
tothom els està volent en aquest aspecte.
Llavors, una de les qüestions que es comentava
era precisament això, la gent no ha anat a esquiar,
la gent ha voltat molt més per les tendes, per les botigues,
i, per tant, en aquest aspecte, ha portat això alt.
Entrem en el tema rebaixes, si et sembla, Ricard,
bé, d'oferta no en falta, i més quan tu deies això,
que hi ha hagut un remenent, hi ha hagut molts productes
que pel bon temps, en guany, doncs, han quedat.
Les botigues estan plenes d'estoc,
se'ns ofereix de tot, però quan anem de rebaixes
sembla que ens desboquem, com si no tinguéssim res a l'armari, no?
Sabem comprar? Hi hauria d'haver un mínim assessorament?
Algú que ens expliqués, doncs,
quines són les coses que realment necessitem
i saber deixar de banda aquells objectes inútils
que ara, per rebaixes, sembla que comprem de tot, no?
A veure, segons els psiquiatres i psicòlegs
especialistes en addiccions,
comprar d'una manera compulsiva
ens genera una exaltació
en el nostre estat d'ànim,
semblant al que produeixen determinades drogues.
L'eufòria experimentada
ens ajuda a evadir la realitat,
ens allunya
possibles tristeses, ens calma
ansietats, llavors tenim la il·lusió
d'emplenar aquests buits
que hi ha en les nostres vides,
encara que sovint la compra
els emplena, diríem, sols uns breus instants
mentre es produís l'acte de comprar.
Però, Ricard, això que t'afecta
també és un producte
de la societat globalitzada
i consumista en què estem,
vull dir, no neixem així.
És una causa-efecta,
un peix que es mossega la cua,
vull dir, ens han educat així
perquè interessa, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, a veure,
ens han educat amb el consum,
el que possiblement no ens han educat
és en el consum compulsiu,
amb la compra compulsiva.
És a dir, una cosa és comprar
i l'altra és, diríem,
consumir sense que al darrere dels nostres actes
hi hagi una actuació raonàgua.
Llavors, quan tu parlaves ara
de si ens han d'educar
per consumir,
evidentment jo el que diria
és que l'educació sempre és bona
i de fet són moltes les organitzacions
de consumidors
que ens indiquen com actuar davant,
per exemple,
en aquests dies davant de les rebaixes
i com consumir d'una forma adient, adequada.
I després també diríem
que la família té molt a dir en aquest aspecte,
ja que tots nosaltres hem començat
a consumir el sí familiar,
i llavors veure unes actituds
o veure en altres
ens ha de condicionar
les nostres actuacions.
Llavors, en quant a la compra
de productes útils o inútils?
O sigui, possiblement,
en primer lloc,
el que hauríem és de respondre
a la pregunta
de quines són les coses útils
i quines són les coses inútils
o no tan útils, no?
Però, és cert,
moltes persones compren compulsivament
objectes que mai utilitzen
o que acaben per regalar-los,
per la qual cosa,
doncs podem deduir
que no els considerarà gaire útils.
Llavors, la raó d'aquestes compres
necessàries l'hem de trobar
en el sentiment de felicitat instantània
que obtenim en l'acte de comprar.
I en aquest aspecte
hi ha una anècdota
que segurament no s'haurà produït mai,
però que és molt graciosa
i ens reflexa perfectament
el que estic dient.
O sigui, resulta que una persona
no va poder resistir
la temptació de comprar un abric
de gos
perquè estava molt rebaixat
i quan va arribar a casa
va adonar-se'n
que no tenia gos.
Ah, un abric pel gos,
no un abric de pell de gos.
No, no, no, no.
Un abric de pell de gos
no crec que n'hi haig.
Ja, ja, ja, ja.
Però escolta,
això és una anècdota verídica o què?
A veure,
és una anècdota bonica.
Va, deixem aquí.
És a dir,
és una anècdota il·lustradora.
Com totes les anècdotes,
suposo que el que està intentant
és reflexar el fet
que moltes vegades
comprem coses
senzillament perquè
estan bé de preu,
però després
allò es quedaria raconat.
perquè és suposo allò que deies tu
d'aconseguir el moment aquell d'eufòria.
Mira, què he comprat
i que bé de preu
que m'ha sortit.
Exacte,
és un èxit
aconseguir
trobar una cosa bé de preu,
el que passa
que possiblement
primer tindríem
que experimentar la necessitat
i després
comprar-ho,
que sigui al revés.
Jo crec que més o menys
en aquesta situació
hi haurà 99%
de les persones
i caiem en un moment
o altre
de la nostra vida,
ningú se sabe.
Però què diuen
més enllà d'això
les estadístiques?
totes les persones
tenim aquesta necessitat
de comprar,
la mateixa necessitat
de comprar
o hi ha
maneres més malaltisses,
diguem-ne.
Sí, a veure,
aquí
jo suposo
que les estadístiques
o els estadístics
ho tenen
una mica cru,
diríem,
perquè
lògicament
han de copsar
l'opinió
de les persones
i no sempre
suposo
que en aquests temes
la persona
és sincera
del tot.
No obstant,
el que els indiquen
les estadístiques
a nivell europeu
és que
una persona
de cada
tres
és addicte
a les compres.
És a dir,
un 33%
presentaria
una certa
addicció
cap a la compra,
però no una addicció
malaltisa,
sinó senzillament
una addicció.
I el que sí
seria malaltís
seria un 3%
de la població.
Un 3%
de la població
compraria,
diríem,
d'una forma
malaltisa.
Llavors,
de la mateixa manera
que hi ha persones
que fumen
i d'altres que no,
i persones que es droguen
i d'altres no,
de la mateixa manera
trobem
que hi ha persones
amb diferent actitud
front a la compra.
O sigui,
la compra
no és altra cosa
que la satisfacció
d'una necessitat.
Però,
si el que
no ha de ser
és mai
la compra
és una necessitat
per ella mateixa.
Hem de comprar
sucre,
per exemple,
perquè se'ns ha acabat
i tenim el costum
d'usar-ne.
Però,
el que no hem de fer
és sortir al carrer
a comprar qualsevol cosa
perquè tenim
la necessitat
de comprar.
Per tant,
la conclusió
una mica
a la que arribaríem
és que comprar
en si mateix
no és ni bon ni dolent.
Ha de ser un acte
necessari,
un acte
que permet
reposar
allò que se'ns ha acabat
o adquirir coses noves
que necessitem.
El problema
sorgeix
quan la persona
compra coses
que no les precisa.
Fins aquí
podem dir
més o menys
que hem parlat
de l'aspecte més social
o fins i tot
més psicològic
del que és el consum.
Però,
clar,
no estaria en boca
de tothom
ni se'n parlaria tant
d'aquesta pujada
de gener
si no fos
que té una repercussió
econòmica.
El problema
aquí ve donat
quan comprem
més
del que podem pagar.
efectivament
com la compra
ajuda
a evadir-se
de la realitat
arriba un punt
en què
estem tan
tan
esveïts
o vaivadits
que arribem
a comprar
més del que
podem pagar.
Senzillament
ens deixem
portar
per l'entorn
unes llums
una musiqueta
una pressió social
el fet
que tothom
compra
allò que parlava
abans
tothom va amb bosses
tothom està al carrer
i tal
i llavors
ens trobem
en que
no sols
comprem coses
que no necessitem
sinó que
comprem coses
que no podem pagar
llavors
mentre estéssem
comprant coses
que no necessitem
com a molt
el que tindrem
és el problema
d'on posar-les
ara
en el moment
en què comprem
coses
que no podem pagar
llavors
tindrem el problema
que estem
endeutant-se
o ens estem
sobre endeutant
i això llavors
ja tindria
una solució
més complexa
més difícil
de fet
suposo que
és també
en aquestes èpoques
ara al gener
quan es ven
o se consumeix
moltíssim
un altre producte
que no deixa de ser
un producte
aquesta mena
de microcrèdits
a l'instant
de truquens
i sense fer-te preguntes
et deixem
3.000 euros
no?
és l'estàndard
3.000 euros
això ara triomfa
sí, sí
és l'estàndard
acceptable
sí
a veure
abans
parlàvem
que portàvem
ja uns quants
programes
aquí
i durant aquests programes
m'haurà sentit
dir que
o m'haurà sentit
dir en més
d'una ocasió
que en si
l'endeutament
no l'hem de considerar
ni bo
ni dolent
per ell mateix
que la persona
pot escollir
entre estalviar
primer
i després
comprar
o pot comprar
i després
el tornar als deutes
doncs en definitiva
estarà estalviant
en el sentit
que no gastarà
tot el que ingressa
llavors el problema
es radica
quan no es poden
tornar als deutes
per exemple
si una persona
vol fer un viatge
al Carit
per exemple
i aquest viatge
val 600 euros
i en aquests moments
no els té
pot demanar
un préstec
o pot demanar
un crèdit
si el que ha de tornar
està dins
de les seves possibilitats
la financiació
que s'ha tingut
que procurar
no té la menor
transcendència
és allò que vam dir sempre
o estalvies abans
i et pagues el viatge
o et pagues el viatge
i el vas estalviant després
si et pagues el viatge
i el vas estalviant després
el petit problema
que tindrà
és que aquest viatge
et sortirà més car
perquè lògicament
algú t'ha deixat 600 euros
i te'ls ha deixat
a canvi de què
a canvi de que tu
li donis un rèdit
o un interès
pagues la immediatesa
exacte
exacte
la transcendència
arriba quan aquest préstec
no el podem tornar
bé perquè
les quotes
que tenim que pagar
mensualment
trimestralment
o el que sigui
són molt altes
o bé perquè tenim
altres quotes
que s'afegissin
a la del viatge
és a dir
ja tenim
que fer front
a la quota
de la compra del cotxe
a la quota
de la hipoteca
a un possible
ajornament de la visa
etcètera
per tant
retornant una mica
a la pregunta
que em feies
he de dir
que la responsabilitat
de l'endeutament
no és tant
de les financeres
que ens anuncien
els crèdits
aquests ràpids
aquests crèdits
que s'anomenen així
col·loquialment
llampecs
sinó
de la persona
que s'endeuta
sense estudiar
o analitzar
si podrà fer front
a un conjunt
de pagaments
tanmateix
hem de dir
que sovint
la publicitat
d'aquestes empreses
induït a pensar
que
t'estan deixant
uns diners
sense necessitat
de tornar-los
o sigui
m'explico
és tant l'èmfasi
que fan
o que posen
en la facilitat
de donar-te
aquests diners
els 3.000 euros
que deies
moltes vegades
diuen
faci una trucada
i ingressem els diners
al seu compte
és a dir
estem parlant
constantment
d'aquesta immediatesa
i llavors
el que s'oblida
no sé si
intencionadament o no
és de dir-nos
o de dir-nos
que aquests diners
s'han de tornar
i moltes vegades
s'han de tornar
en unes condicions
diríem que
una mica
un xic dures
en quant a terminis
i en quant a tipus
d'interès
llavors aquesta informació
moltes vegades
l'has de buscar
amb lupa
o si ho estàs mirant
per la televisió
és d'aquelles
coses que et passen
a baix
amb lletra petita
i passa corrents
i que almenys
els que portem ulleres
i així
moltes vegades
dius
què posa
el que passa
que a veure
ningú és tan
no ho sé
ningú és
tan innocent
de creure's
que no hi haurà
cap penalització
o cap paja
que no ha de tornar
aquells diners
vull evidentment
la culpa
de donar-los la culpa
amb ells
és molt fàcil
aquí
però aquí estem
amb els de sempre
amb qualsevol producte
l'oferta hi és
i últimament ets tu
qui decideixes
si ho agafes o no
evidentment
això també és una
de les qüestions
a les que sempre he dit
i la responsabilitat
de les institucions
financeres
és molt relativa
en aquestes qüestions
és a dir
és evident
que la persona
ha de saber
que aquells diners
han de tornar
jo l'únic que dic
és que es posa
molt l'èmfasi
en la immediatesa
en la que te'ls donen
però
poc èmfasi
en
l'amargura
diríem
de tornar-ho
o sigui
a veure
llavors clar
sembla
que
ens dibuixen
un món ideal
de dir
bueno
vostè necessita diners
no hi ha cap problema
ens truca
i li deixem
3.000 euros
i tal
i s'acaba
l'anunci
ens truca
li deixem 3.000 euros
i vostè
després mensualment
ens anirà tornant
fins a arribar
a potser
tornants de 3.600
o 3.800
o en fi
en funció dels termines
el tipus d'interès
o tal
llavors
aquesta informació
que també existís
aquesta informació
és la que passa ràpida
això és el que deia
i llavors
clar
la persona
es queda una mica
quan té dificultats
quan resulta
que no arriba a haver
final de mes
bueno
no hi ha cap problema
demanem
truquem allí
i ens deixaran
els 3.000 euros
sí
però
compte
perquè
se produïssen
aquestes situacions
de sobreendeutament
un altre dels productes
que també triunfen
com deies
en aquestes situacions
de sobreconsum
de sobreendeutament
és allò
que també està
molt de moda
la reunificació
de crèdits
estem pagant
600 euros
d'hipoteca
150 del cotxe
bé
i alguna cosa més
i llavors
tens aquestes empreses
que et diuen
tranquil
tu reunifiquem tot
i llavors
pagues només una quota
això
doncs
en podem fiar
sí
quan et sentia
em sonava
un anunci
d'aquests
que moltes vegades
se sent a la ràdio
o sigui
que diu
algú així
com
no puc arribar
final
o tinc problemes
per arribar
final de mes
i poc més o menys
deia
les quantitats
que tu
estaves dient
a veure
la majoria
de les vegades
els anuncis
tant de ràdio
com de televisió
no diuen mentides
o sigui
el que passa
és que
o bé
perquè
al tractar-se
d'un spot
televisiu
o d'una
cunyà radiofònica
no hi ha temps
de dir-ho tot
o bé
perquè no hi ha ganes
de dir-ho tot
això els explica
una part
llavors
aquesta part
és certa
no diuen mentira
pots agrupar
els préstecs
i pots reduir
la quota
però
diríem
el que passa
és
que no hi ha
el que abans
anomenàvem
duros a 4 pessetes
no sé ara
amb això de l'euro
com es podrà traduir
i suposo
que dintre
d'un parell d'anys
si algú li dius
no hi ha duros
a 4 pessetes
dirà
i això del duro
què és
la pesseta encara
li sonarà una mica
però dirà
i això del duro
què és
llavors
la forma
de què agruparan
aquests
si no recordo malament
600 euros
que has dit
d'hipoteca
més els 150
del crèdit
del cot
100 més
per exemple
anem a suposar
120 euros
d'un crèdit
llampec
si ho sumem tot
ens donaria 870 euros
poc més o menys
llavors
això
fent
aquest reagrupament
poguéssim pagar-ne
500 euros
mensuals
és cert
és cert
el que passa
és que
això
és una cosa certa
però
gràcies
bàsicament
a dues
coses
a dues situacions
una
que necessàriament
un d'aquests
prèstecs
que hem dit
ha de ser hipotecari
és a dir
al darrere
hi ha d'haver-hi
un habitatge
hi ha d'haver-hi
una garantia real
i sobre
el que es farà
una nova hipoteca
a un tipus d'interès
llavors
el que
al reagrupar
el que estem agafant
són crèdits
de consum
com pugui ser
el del cotxe
o crèdits
per exemple
a tipus d'interès
una mica elevat
com aquests
llampecs
i llavors
els fiquem tots
sota el paraigües
d'un crèdit
hipotecari
els crèdits hipotecaris
com a mínim
estan a la meitat
de tipus d'interès
que un crèdit
al consum
llavors
lògicament
ens surt
d'entrada
ja més barat
però
hi ha una segona condició
per a fer aquests
duros de 4 pesetes
que dèiem
i és que
si abans
per exemple
a la hipoteca
ens faltaven
12 o 15 anys
per acabar
de pagar-la
el nou prèstec
l'haurem de pagar
durant 20
25
o 30 anys
és a dir
se'ns ha allargat
el termini
en el que pagarem
interessos
és cert
completament cert
que pagarem
una quantitat
molt més baixa
en aquest cas
us parlàvem
d'un total
de 870 euros
us podem pagar
la nova quota
pot estar
en 500 euros
ara
abans parlàvem
que potser
estaríem pagant
12 anys
aquells 870 euros
i ara estem parlant
que aquests 500 euros
els estarem pagant
potser 25 anys
llavors
el que s'ha de tindre clar
és això
és a dir
pagarem menys
però pagarem
durant molt més temps
llavors
aquí si es produís
la reunificació
aquesta
juntament
amb
el fet
que
l'haver pujat
tant les vivendes
sobre la nostra vivenda
o sobre el nostre habitatge
es pot fer una hipoteca
més elevada
que la que teníem
constituïda anteriorment
tot això
tant aquests microcrèdits
de 3.000 euros
estàndard
que dèiem abans
com aquesta reunificació
de préstecs
són
productes financers
que han sortit ara
des de fa uns mesos
potser pocs anys
en sa
són relativament nous
això és un indicatiu
que avui en dia
es compra més compulsivament
que mai
o es consumeix
més que mai
o sempre ha passat així
però hi havia altres maneres
de finançament
no ho sé
fa l'efecte això
no?
que es consumeix més
sí
endavant la pregunta
de si sempre s'ha comprat tant
i d'una forma tan compulsiva
he de dir que no
o sigui
i fixa'm-se
en una cosa
que hem dit abans
quan parlàvem
que en determinats casos
comprem més
del que podem pagar
quan pagàvem
amb diners
que no fa tant i tant
de temps
és a dir
fa uns
15-20 anys
com a molt
nosaltres
sempre pagàvem
i gairebé
exclusivament
pagàvem
en diners
vols dir que no utilitzàvem
targetes
exacte
quan pagàvem únicament
amb efectiu
quan aquest s'acabava
ja no podíem
comprar més
és a dir
si tu aquell mes
tenies
disponible
i parlàvem en pessetes
perquè estem parlant
de fa 15 o 20 anys
amb 25.000
30.000 pesetes
quan s'acabem
no podies
i ja compra més
doncs com a molt
el que podies era
demanar a la botiga
diríem
del costat de casa
o la que compraves
aliment o el que sigui
que et fies
però
això sols es feia
quan era
primer
estrictament necessari
i després
si es podia tornar
ja que si no es podia tornar
lògicament
tenies una botiga
o un subministrador
que no podies anar
llavors
ara estem pagant
sense diners
en efectiu
pràcticament
és a dir
llevat
les petites compres diàries
estem pagant
amb targetes
i mentre no arribem
al límit
que tenim
i que moltes vegades
aquest límit
el podem canviar
sense gaire requeriments
és a dir
que podem trucar
a la nostra entitat
financera
i dir
escolta mira
el límit aquell
que tinc
de 1.000 euros
me'l pots pujar
aquest mes
a 2.000 euros
perquè
i no cal
ni que dubtes
en pràcticament
explicacions
llavors
clar
mentrestant
nosaltres
podem anar comprant
llavors
aquest fet
possibilita
el que perdem
una mica
al nord
de les nostres despeses
i que quan arriba
l'extracte
de la visa
diríem que
cada mes
sempre arriba
o sigui
no es perd
mai
o sigui
cada mes
cada mes
llavors
se'ns
podia quedar
una mica
uns ulls
com a plats
al veure
el que hem de pagar
un altre element
que influeix
molt moltíssim
suposo
en això
d'aquest consum
desmesurat
i molt en especial
a temps de rebaixes
és la publicitat
però fins a quin punt
té la culpa
de tot aquest consum
desmesurat
la publicitat
fins a quin punt
són culpables
tot ajuda
tot ajuda
o sigui
a veure
els darrers 50 anys
la despesa
en publicitat
s'ha multiplicat
per 10
llavors
aquesta fita
aquesta data
què vol dir?
doncs vol dir
que les empreses
confien
en els seus missatges
i en l'efecte
que provoquen
el consumidor
llavors
si no fos així
lògicament
no hi hauria
crescut tant
la despesa
publicitària
llavors
té culpa
la publicitat
a veure
teòricament
la publicitat
ens ha de donar
informació
dels productes
ens ha de parlar
de les seues
meravelles
dels seus avantatges
d'utilitzar-los
també
ens hauria de parlar
de les característiques
i moltes vegades
ens parlen
però sovint
les campanyes
publicitàries
el que busquen
és una mica
diríem
borlar
les defenses
conscients
que nosaltres tenim
i que ens protegeixen
i que ens permeten
discriminar
els productes
que ens són necessàries
i útils
dels que no ho són
allò que parlàvem
una mica abans
llavors
llavors clar
com
la publicitat
intenta
burlar
aquestes defenses
que nosaltres tenim
però la publicitat
llavors el que fa
és explotar
aquelles coses
que tenen a veure
amb les comparacions
per exemple
amb la qual cosa
apareix una mica
l'enveja
apareixen
les aparències
socials
passen a jugar
un paper
molt rellevant
en la nostra societat
i en el seu estil
de vida
en aquest aspecte
per exemple
els psicòlegs
consideren que
la pressió social
és un dels factors causals
més importants
en el tema
de l'addicció
del consum
Has dit
perdona
la pressió social?
Sí
la pressió social
el que
el veí
de la nostra casa
s'ha comprat
això
i té una tela
de plasma
de 42
polsades
i això
seria una mica
la pressió social
és a dir
estem
en un món
en el que
ens mirem
i moltes vegades
els nostres
semejans
són una mica
un espill
un mirall
i llavors
en aquest aspecte
la pressió social
exerceix
una influència
molt gran
que la publicitat
ho sap perfectament
i que llavors
t'ensenya
per la televisió
el cotxe
que té el teu veí
i lògicament
això és una forma
que dius
jo també el vull
i clar
en aquest aspecte
ara
és culpable
la publicitat
que nosaltres
consumim aquell cotxe
no
o sigui
t'està creant
aquests mecanismes
tu ja tens
per dir d'alguna forma
un mecanisme
que et diu
no
hem d'anar a poc a poc
no
possiblement aquest cotxe
tan gran
no el necessitem
tot això
per què?
perquè tu saps
que potser et costa
però
això és una lluita constant
constantment
contra la publicitat
contra les llumetes
aquestes de Nadal
que veiem fer
quatre dies
sí
però també
aquests Nadals
o a principis
de les rebaixes
hi havia un informe
amb el que parlava
per exemple
de l'efecte
que la música rock
té sobre
la persona
quan va comprar
i llavors
es veu que la música rock
incita molt
la compra
ah per això
hi ha aquelles botigues
que posen la música
tot drap
i vinga
exacte
i després també parlàvem
l'únic que
se'n va quedar
bàsicament
aquesta qüestió
però també parlàvem
de la incidència
de la temperatura
del local
es veu que
el que interessa
és que la persona
vagi gaire ràpida
o sigui
moltes vegades
inclús
no interessa gaire
que hi hagi
una comoditat
els vestidors
cada cop
són més petits
i més incòmodes
d'acord
això és veritat
és una mica
la qüestió aquesta
és a dir
no interessa
que tu vagis
allà
les deu perquè
mentrestant
estàs creant
un col·laps
fora
i el que interessa
és que vagi gaire ràpid
consumeixi
i surti
suposo que és la rotació
el que s'està buscant
sembla una mica
allò del triomfalisme
també
el que
bé
consum
i tindràs més èxit
a veure
formem part
d'una
o sigui
nosaltres formem part
d'una societat
molt influenciada
per l'estil de vida
amb una tendència
a reproduir models
llavors
triomfar
en la societat
de consum
es converteix
una mica
com
l'obligació
de tot ciutadà
els diners
l'estatus social
són una mica
les unitats
en les que
ens estem
o en les que
es mesuren
els èxits
i per una altra part
la riquesa
i la bellesa
seguien
una mica
les seines
d'identitat
d'aquesta societat
llavors
tenir moltes coses
és un signe d'èxit
evidentment
tenir un cos
eternament jove
i dins els estàndards
actuals
és un signe d'èxit
per descomptat
estem recomanant
tota l'estona
prudència
que no ens deixem
trencar
aquesta barrera
aquesta mena
de protecció
que tenim
del seny
de dir
què necessitem
què és útil
què no necessitem
i se'ns quedarà
en un calaix
i sembla que tot això
allò anem en compte
amb les rebaixes
sembla que els comerciants
se'ns hagin de tirar sobre
ens diran
bueno és que haurem de tancar
les botigues
perquè no ens vindrà
a comprar ningú
quin paper
hi juguen tot això
al comerç
no
o sigui
jo en cap moment
i crec que
de les meves paraules
queda molt clar
estic dient
que no
que no hem de consumir
el consum
d'una forma
en diria
moderada
doncs
ja hem comentat abans
que és estar beneficiosa
per a la persona
perquè
li produís
una alegria
i tapa uns forats
anímics
que pot tindre
la persona
i a més
que a nivell
de comerç
de comerciants
doncs
també és allò que dèiem
és el motor econòmic
llavors en absolut
diríem
el que s'hauria d'evitar
però lògicament
això les persones
que ho pateixen
ja deuen fer
tot el possible
però la veritat
diríem
és la compra compulsiva
perquè aquesta és una compra
que té males conseqüències
per a la persona
per a la seva economia
inclús per a les relacions familiars
és a dir
aquesta s'hauria d'evitar
i després
el que tindríem
és que consumir
d'una forma
diríem
raonable
aquesta seria una mica
el meu consell
llavors
quin paper juguem
el comerç
els centres comercials
que tenim avui en dia
doncs a veure
el comerç
en la nostra societat
sempre ha tingut
una gran importància
i les ciutats
s'han estructurat
al voltant
de les zones comercials
inclús el dinamisme
de moltes ciutats
doncs sempre ha estat
vinculat al número
i a la qualitat
de les seues botigues
en aquest aspecte
per exemple
tenim una ciutat
com a Reus
que sempre ha tingut
diríem
sempre ha estat
coneguda
per les seves botigues
i sobretot
per l'art
diríem
de la venda
dels seus botiguers
llavors
en aquest aspecte
els centres comercials
actuals
el que ens estan fent
és
definint
les noves tendències
dins el consum
tant si els tenim
dins la ciutat
com a Tarragona
podria ser l'Eroski
o aquesta
plaça Pallol
que hi haurà a Reus
com
si els tenim
a les afores
a les Gavarres
s'han convertit
en el que podríem dir
els nous temples
del consum
i de l'oci
per exemple
un dissabte
qualsevol
a Espanya
hi ha 6 milions
de persones
que estan visitant
els 473 centres comercials
6 milions de persones
dins dels centres comercials
i és que és una alternativa
que va molt més enllà
de la compra
pura i dura
sinó que ofereix
tot un
tot un seguit
d'avantatges
que fan
que la persona
acudisse al centre
a passar la tarda
moltes vegades
o inclús al dia
i sovint
s'hi va
amb família
llavors
pots menjar
als múltiples restaurants
pots anar al cinema
on trobaràs
10, 15, 20 sales
on segur
que hi ha una pel·lícula
que encaixa
amb el teu gust
pots trobar-te
amb amics
i coneguts
i finalment
diríem
pots comprar
o potser
hauríem de dir
has de comprar
i finalment
has de comprar
perquè en aquest aspecte
hi ha una qüestió
que és molt curiosa
i és que resulta
que
un 70%
dels visitants
a un centre comercial
decideixen
el que compraran
un cop
estan dins
el centre
estem parlant
d'un 70%
és a dir
no han anat
a comprar
una cosa
en especial
han anat
senzillament
allí
a passar l'estona
i una vegada
estan dins
els ha sorgit
allí estan
la necessitat
de compra
és impossible
que no et sorgeixi
la necessitat
de comprar
quan estàs allà dins
això és un èxit
tremendo
del centre comercial
és a dir
tu vas allí
bueno
què fem
aquesta tarda
i a partir d'allí
compres
llavors certament
és molt difícil
no experimentar
una necessitat
de compra
quan estem
envoltats
de tantíssims
productes
i en aquest aspecte
per exemple
hi ha unes dates
que són
si més no
diríem
sorprenents
per exemple
un supermercat
diríem
de tamany gran
dins de les seues gòndoles
dins de les seves prestatges
té uns
aproximadament
20.000 productes
20.000
i en aquests prestatges
cada any
n'hi arriben
10.000 de nous
lògicament
n'hi ha moltíssims
que desapareixen
i llavors
hi ha hagut gent
que s'ha dedicat
per exemple
a comptabilitzar
una mica
diferents tipus
de productes
i llavors
ha arribat
per exemple
a la conclusió
que nosaltres
als supermercats
podem arribar
a trobar
fins a 200
salses diferents
o podem trobar
109 tipus
de llet
diferent
o 224
tipus
de suc
480
productes
de neteja
diferents
390
varietats
de galletes
200 tipus
de cereals
inclús
diríem
una cosa
d'aquestes
que és la que
més sorprèn
podem trobar
47 classes
d'aigua
embotellada
47 classes
d'aigua
200 tipus
de cereals
això és el que
diu aquest estudi
o sigui
que és el que
nosaltres podríem
arribar a trobar
llavors
evidentment
en un entorn
d'aquest tipus
és molt
molt
difícil
que nosaltres
ens mantinguéssim
serès
i dius
no
és que avui
no em toca
comprar
i avui
no vull
comprar
i avui
és a dir
la temptació
és gran
i lògicament
el que intenta
en aquest aspecte
els centres comercials
és dinamitzar
el comerç
i això ho aconseguís
evidentment
el Ricard
amb el que fem
amb el Ricard
dilluns i dilluns
no és
abstreure'ns una mica
de la realitat
i explicar-vos
les coses
des de fora
però a veure
que estigui lliure
de culpa
que tira la primera pedra
i jo crec que
aquí més que menys
hem caigut
alguna vegada
amb aquesta situació
Ricard
tu vas de rebaixes?
Sí
aquest any
no hi he anat
primera
perquè
com
bueno
fa 15 dies
ja saps
vaig estar
una mica constipat
perquè no vaig poder
venir al programa
i aprofito
ara
aquests petits minuts
que ens queden
per demanar disculpes
a tu
i si algun oïdor
estava esperant
aquest
el programa
d'Economia
el vaig decepcionar
arruïnat
de la setmana passada
ensas
han arruïnat
per culpa teva
suposo que
deus fer una mica
per culpa
d'aquest canvi climàtic
o sigui
aquestes temperatures
tan inesperadament altes
que ens feien
de fet ara que dius això
els centres comercials
és un dels llocs
on els virus de la grip
més deuen anar
més lliures
i ideals
per agafar-los
no hi ha anat
o sigui
no hi ha anat
llavors sí
evidentment
anar de rebaixes
és una qüestió
que jo penso
que és un plantejament
intel·ligent
és intel·ligent
en el sentit
que tu
sovint
pots comprar
un mateix article
a un preu
rebaixat
o un preu més baix
i per tant
entraria dins
el que parlàvem abans
d'un consum
una mica intel·ligent
és a dir
si tu
una camisa
al mes de novembre
la compres
per 30 euros
ara la compres
per 20
és evident
que salvo
llevat
que tinguessis
una necessitat
imperiosa
de comprar-te
aquella camisa
perquè necessites
una camisa blanca
perquè resulta
que tinc un casament
o el que sigui
la cosa ja canvia
però si et pots esperar
és evident
que farem una compra
intel·ligent
sempre i quan
l'utilitzis
perquè sigui
de la teva talla
i no que això
també passa
aquest és l'altre problema
d'anar a rebaixes
que lògicament
l'oferta
és una mica
més reduïda
el que passa
el que passa
és que
a veure
també
també hi ha una qüestió
la roba dura molt
i llavors
moltes vegades
no tenim
aquella imperiosa necessitat
és a dir
els nostres armaris
estan
bastant plens
de roba
perquè
el fet
que dura bastant
el fet
que tinguessis
moltes coses
amb el qual
te les poses
menys vegades
amb el qual
es deterioren menys
llavors què passa?
Aquí juguen
ja els factors de moda
és que se les empesquen
totes
Clar, clar, clar
perquè és que
si no la consumiries
Això és com molts
electrodomèstics
que fan avui en dia
que dius
és que no m'ha durat
gens aquesta batedora
és que en un any
ja me l'he carregat
clar, bueno
perquè consideren
que la vida
d'una batedora
és d'un any màxim
després ja te n'has
de comprar una altra
Sí, perquè
sí
tot just les batedores
un dels problemes
que tenen
és que les fem anar
si t'hi fixes
la majoria d'elles
i això ara
m'han sortat
tot el moment
de qüestions econòmiques
però és una curiositat
si ho fiques
que es fica
Sí, la majoria de les batedores
no es poden utilitzar
més de 5 minuts seguits
o almenys
Sí, ho recomanen
Anar parant
Ho recomanen
perquè clar
són motors relativament petits
perquè clar
està ficat allí
i llavors
ja van tenir un problema
d'escalfament
o alguna cosa
Llavors què passa
que si tu estàs fent
una maionesa
i no et surt
i tot això
moltes vegades
segur que estàs
10-15 minuts
d'allò
i llavors
potser per això
passa
el que tu estàs dient
que duren un any
O allò tan típic
que et posa
dos anys de garantia
i quan fa dos anys
i un dia s'espatlla
està calculadíssim
Jo no crec
que estigui calculat
però bueno
sí que passa
o altres productes
que per ells mateixos
com per exemple
els ordinadors
doncs
sense necessitat
de
de garanties
i així
la majoria
de les batedores
se't fan obsolets
perquè
doncs
El que és cert
és això
que es tendeix
a fer productes
de ràpid consum
diguéssim
que quan se t'espatlla
una part del producte
ja no és com abans
de porto a reparar-lo
no és que et sumés a compte
de comprar-lo amb de nou
productes allò de corta durada
diguéssim
Sí, sí
que fomentin
Sí
tot per tant
és una forma
de carregar-se
el negoci
del que reparava
electrodomèstics
o el que et reparava
és a dir
aquest negoci
ha anat perdent
importància
perquè
si la majoria
de les qüestions
resulta que
una batedora
segurament es pot arreglar
la batedora
aquella que tu
s'ha espatllat
i tal
però si resulta
que la batedora
la compres
per 18 euros
i la reparació
et diu
12
i és que una reparació
de 12 euros
pràcticament
tenint en compte
el que cobren l'hora
i tot això
només obrir-la
destapar-la
i et costa
12 euros
llavors clar
si nova et val 18 euros
és evident
que dius
aquesta ja té un any
me la canvio
per l'altra
bé
és un canvi
és un canvi
abans les coses
es reparaven
un grapat de vegades
i ara
se substitueixen
se substitueixen
Ricard Monclús
un plaer molt interessant
com sempre
t'esperem d'aquí 15 dies
Molt bé Núria