Felip Caudet, una setmana més, molt bona tarda.
Bona tarda, Lúria, i a tothom que ens escolta.
Què tal?
Bé, bé, bé, preparant-hi a veure si s'instal·la aquesta calor.
Hi ha mànica curta, una mica.
El Felip l'hauríeu de veure cada cop té el cabell més llarg.
Sí, sí, ara que ve la calor l'hauria de tallar, no?
Sí, però... però bé, ja veurem què farem quan vingui la calor.
Què farem aquesta tarda?
Aquesta tarda farem una cosa que fa una mica de mal.
Allí, sí, jo soc bastant aprensiva.
Avui parlarem del dolor.
Així en general.
Sí, sí, parlarem una mica de com funciona això del dolor,
que alguna altra vegada ja hem comentat,
però una mica veurem coses que potser no hem sentit parlar,
com són les unitats del dolor, els hospitals,
i veurem una mica com funciona tot això, si et sembla.
Doncs sí, perquè a més ja ho dèiem, no?,
que es mereixia un capítol a part, un capítol sencer.
Sí, i tant, i tant, i tant.
Que suposo que la màxima seria aprendre a conviure amb el dolor.
Bé, això veurem què és un dels consells.
Avui també t'aporto una mica quatre nocions,
o quatre consells més aviat,
que ens poden ser útils a l'hora d'enfocar un procés de dolor,
sigui del tipus que sigui.
El dolor hem de tindre que és un signe, és un senyal.
Per tant, és una cosa en principi bona, encara que faci mal.
L'intenció sí que és bona,
el que passa que no és gaire agradable.
Aquest és el matís que hem de posar.
Representa que és la manera que té el cos d'avisar-nos que passa alguna cosa.
Sí, és una expressió.
Una expressió que alguna cosa no està funcionant,
o que hi ha alguna cosa que està lesionada.
La diferència és clar, és important.
Però no vol dir que s'estigui reparant.
No.
Simplement que està lesionada.
Només avisa que alguna cosa està passant.
D'acord?
Llavors, de dolor podem pensar que n'hi ha de dues maneres, bàsicament.
Llavors, podem fer dos grans grups.
Un és el dolor físic, que pertany exclusivament al cos, tangible.
I l'altre és el dolor psíquic, que és el dolor més aviat de la ment.
Aquest dolor psíquic ve del terreny pròpiament emocional, podríem establir-lo.
Que a vegades és més difícil o de diagnosticar o de tractar,
potser pel fet que no té una localització física.
Més que difícil, potser no estem acostumats,
i ens hi hauríem de començar a acostumar,
és a dir, que té tractament, el dolor psíquic,
i que és un tractament específic.
I aquest tractament el fan els psicòlegs, precisament.
Els psicòlegs, si la psicologia no funciona, doncs la psiquiatria.
És a dir, però n'hi ha.
Ho dic perquè hem de perdre una mica de por
a anar assistint a aquests professionals.
Generalment, tot el que és els trastorns de tipus psíquics,
tenen molt...
Més que mala fama, és a dir, estan molt mal vistos, no?
Encara tenim aquella vergonya de...
Ep, doncs va i el psicòleg, ho diem encara amb la veu baixa.
No, no tindrà por.
És a dir, igual que quan ens fa mal un queixal, anem al dentista,
doncs penseu que quan ens fa mal la ment, l'esperit, podríem dir gairebé,
doncs hem d'anar al psicòleg, que ens poden ajudar, ens poden orientar, i molt bé.
I moltes vegades passa allò que dolor físic i dolor mental es barregen,
una cosa causa l'altra, allò com dient, no?
Més que causar, veurem que moltes vegades va associat.
D'acord?
Una altra cosa, que això potser és el que tu insinuaves,
és el que es diuen les malalties psicosomàtiques, no?
Que són d'origen psicològic i acaben expressant-se en trastorns en el cos.
Però és una cosa, és un matís lleugerament diferent.
Parlem-ne del dolor pròpiament, no de les malalties en si.
Dit això, si et sembla, farem un petit apropament
al que és el dolor, com es classifica aquest dolor.
Hem fet aquests dos grups, el físic i el psíquic,
però veureu que se'n fan unes altres classificacions,
i potser cadascú aquí se sentirà una mica identificat
si està visquent algun tipus de procés dolorós.
el més bàsic, o el que segurament tothom hem viscut alguna vegada,
és el que es diu el dolor agut.
El dolor agut normalment sol ser en el terreny físic.
poques vegades porta associat dolor psíquic.
Perquè un que passa tan ràpid, que és una expressió molt ràpida...
Sí, diguéssim que és una expressió molt ràpida i molt intensa, no?
Sí, no dóna temps a que el psiquisme, a que la ment,
doncs, s'apuntali amb allò, saps? I s'expresi.
Llavors, per això normalment acostuma a ser una qüestió física.
Sí.
Com a exemple, jo què sé, pot ser des d'una fractura d'un os,
un apendicitis, per exemple, o un esguins, no?
El tractament d'això sempre són tractaments d'urgència.
Una mica.
Els tractaments d'urgència sempre són tractaments
per evitar que el foc es faci més gros, saps?
Clar.
Que la lesió empitjori, ja,
i que després tinguem més problemes a l'hora de recuperar.
Però normalment els d'urgència no són la solució.
És una mica el primer pagafocs,
que controla, i per veure la situació.
Per això sempre que anem a urgències,
quan tenim algun problema,
doncs sempre ens donen tractaments
que són per evitar que tot empitjori.
el que hem de fer a posteriori
és seguir les recomanacions que es fan normalment,
que és que després vagi a veure el seu metge de capçalera
o vagi d'aquí 15 dies a l'especialista.
Però de bones a primeres,
ja hem aturat una mica el procés.
Això és el dolor agut.
Un altre tipus de dolor és el dolor psicògen.
Ah, aquí ja no em sona gens.
Psicògen vol dir que ho genera el cap, psíquic.
És el dolor psíquic, podríem dir.
Aquest neix de les experiències que vivim,
que vivim habitualment,
experiències emocionals,
que poden ser individuals o poden ser col·lectives.
A vegades tu et pots haver disgustat
i sentir un dolor profund perquè,
per un procés, una ruptura de parella,
o per la pèrdua d'algú que estimes.
Però també moltes vegades hem sentit dolor,
dolor més aviat psíquic, però col·lectiu,
davant d'alguna desgràcia important,
una desgràcia humana, no?
que pot generar aquest patiment intern
i aquest sofriment.
Llavors, el tractament d'aquest tipus de dolor
és el que dèiem al principi,
és la psicologia, la psicoterapia.
Aquí podem fer un petit apunt.
Quan parlem de dolor emocional,
de dolor psíquic,
doncs pensem que també hi ha algunes petites ajudes
que no són pròpiament de psicoterapia,
però que també ens poden ser de gran ajuda.
Com són, per exemple, l'atenció,
això sorprendrà molts,
com són els massatges,
les teràpies manuals.
Els teràpies manuals,
com que abans que deies allò del principi,
és que hi ha malalties
que es presenten del cap al cos,
les psicosomàtiques,
doncs els massatges ens poden ajudar una mica,
una mica,
a integrar,
a facilitar que allò que està passant al nostre cap
i que hi ha el risc moltes vegades
que s'expressin al cos,
doncs una mica,
una mica a minori,
una mica a evitar que s'escampi pel cos.
Llavors ens poden ajudar a integrar,
però és obvi que aquest dolor,
el dolor psicògen,
el dolor psíquic,
s'ha de tractar amb psicoterapia.
Important, això.
Un altre tipus de dolor, Núria.
Aquest dia ja es fa més pesat de portar.
És el dolor crònic.
Clar.
Crònic implica, doncs,
potser no la intensitat del dolor agut,
però sí una llarga durada, no?
Correcte.
És a dir,
la característica que fa
posar-li aquest nom en un dolor,
un dolor crònic,
és el fet del temps que fa que el tens.
Normalment,
i això és tematisos,
perquè depèn d'on està localitzat aquest dolor
i qui és el que s'està causant,
doncs, normalment parlem a partir de 3 mesos
o 6 mesos,
depèn del tipus de malaltia.
Llavors, això vol dir,
durant aquest temps,
doncs, una certa continuïtat
en aquest dolor
o a vegades,
més que una continuïtat,
és a dir,
una constància cada dia,
a vegades són que hi ha malalties
o problemes crònics
que cursen amb episodis,
que es diu.
És a dir,
de tant en tant,
doncs,
tenim aquell dolor.
Per exemple,
una malaltia típica
que cursen episodis
és l'artrosis.
Clar.
L'artrosis,
o un altre és el famós colon irritable,
que també és força dolorós
i força desagradable.
El que passa és que has esmentat
que va en períodes,
un període pot ocupar de 3 o 6 mesos.
No estaríem parlant d'un dolor
per tota la vida?
Home,
també.
D'aquests mesos,
per amunt.
Ah, val, val, val.
Això és el mínim,
no, no.
Val, val, val.
És a dir,
si un dolor s'acaba abans
d'aquests 3 mesos,
doncs no se'l pot catalogar de crònic.
Val, val, val.
I a veure per què és important
això de la catalogació que fem.
És perquè els tractaments
que fem
també són adequats
en funció
del problema que es té.
Això s'ha de tindre en compte.
Vull dir,
no és només un caprici
de paraules,
sinó
realment és perquè
les solucions que buscarem
doncs en molts casos
han de ser solucions,
si és un dolor agut,
doncs ràpides,
si més no que parin una mica,
val,
i si fos crònic
doncs s'haurien d'aprendre
amb una altra filosofia,
posant-hi uns cometes.
s'ha de dir un comentari
s'ha de dir un comentari
que dins del dolor crònic
de vegades podem trobar dolors
que es poden,
i també unes cometes
li posarem aquí,
com a benignes,
les podem classificar
com a benignes,
no?
Com...
Un dolor benigne
és el dolor
que s'expressa en el cos
però que no va associat
a cap malaltia.
o sigui,
no tenim cap tipus
de trastorn
fixa
o de lesió
instaurada,
per exemple...
Com s'entén això?
Sí, com s'entén,
mira,
diguem l'exemple
ho entendrem tots
els que estem escoltant.
La lumbàlgia,
el mal d'esquena.
Sí.
Que tinguis mal d'esquena
no vol dir que tinguis
mal a les lumbars,
vull dir,
no vol dir que tinguis
cap tipus de lesió
a les lumbars.
Pot ser simplement
que aquesta musculatura
doncs estigui patint
perquè s'ha fet un sobresforç,
perquè has estat massa temps
en una postura,
però no vol dir
que dins el teu cos
hi hagi una lesió.
O un altre exemple clàssic,
els mals de cap.
Podem tenir mals de cap
associats a malalties
i podem tenir mals de cap
que simplement
han vingut i han marxat,
no tenen cap tipus
d'expressió més en el cos.
Per això et deia
allò de la benignitat.
La benignitat,
en aquest sentit,
amb el dolor,
que sembla difícil a vegades
parlar de dolor
i que pugui ser bo,
això es diu simplement
pel fet que no va associat
a un trastorn concret
del cos,
a una lesió.
Això és important.
Aquests, per exemple,
mira,
aquest tipus de dolors crònics,
i com que també aquí
a la secció que sempre fem
en parlem de remeis naturals,
després també en parlarem,
són molt ideals
els dolors crònics
tractar-los
amb tècniques
com per exemple
l'acupuntura.
Responen força bé.
Responen força bé.
I llavors hi ha dos tipus
últims de dolor
que es poden considerar,
Núria,
un és el dolor complex,
complexa,
per què es diu
un dolor complex?
Un dolor complex
és aquest dolor
que quan se l'ha tractat
amb medicaments
no desapareix,
que sembla que
se resisteixi.
Llavors aquí
hem de passar
a paraules majors
que més endavant veurem.
Si resulta
que aquest dolor
és complex
només en el sentit
que no ha desaparegut
amb els medicaments
però no és molt gran,
veurem que
hi haurà tot un contingent
de les teràpies naturals
aquestes
que ens podran
donar un cop de mà.
Per què?
A vegades
això també és una cosa
que ens veia el cas
això de les teràpies naturals.
A vegades es pensa
com és que
amb les teràpies naturals
solucionen coses
que net al metge
no m'han solucionat?
A veure,
aquí hem de fer un aclariment.
Això no és màgia
per suposat.
És simplement
que
moltes de les teràpies naturals
com per exemple
l'acupuntura
o la homeopatia
l'enfoc
el que busquen
no és tractar
pròpiament
el cos físic
és a dir,
tractar pròpiament
els teixits
per fer-me una idea
sinó el que busquen
és tractar
com es comporten
aquests teixits
és el que es diria
el funcionament energètic
del cos.
Això no és palpable
llavors
no és que sigui un miracle
és que simplement
van dirigides
aquestes teràpies
cap a un terreny
que
la medicina convencional
doncs no enfoca
perquè no
no s'hi apropa
perquè no és
considerat científic
i per tant
no es fa
però vull que ningú es pensi
que se'n fan de miracles
les dues propostes
tant la medicina convencional
com és el món
de les teràpies naturals
tots tenen alguna cosa a dir
mentre funcionin
i aportin alguna cosa
a les persones
doncs això és el que
hauríem de
sempre tenir en compte
i l'últim dolor
d'acord
és un dolor
una mica especial
és el que li diem
el dolor
ietrogènic
aquesta paraula
el dolor
ietrogènic
ho has d'explicar això
sí
és molt senzill
és el dolor
a conseqüència
d'algun tipus
de tractament
ep
per exemple
quan ens operen
quan ens fan una cirurgia
suposem
per treure'ns
alguna cosa
de dins
o per preparar
algun os
doncs
la pròpia cirurgia
com que
ha de fer
de vegades
moltes seccions
i cosir
s'ha de fer reparacions
doncs això fa mal
després
això és un
o de vegades
doncs prenem
algun producte
algun medicament
i doncs
a conseqüència
de prendre aquell medicament
per tractar
un problema
doncs resulta
que ens en provoca
sense voler un altre
és a dir
té un efecte secundari
no buscat
això seria el dolor
ietrogènic
normalment
normalment
el dolor
ietrogènic
perdó
és un dolor
que
relativament
és fàcil
de solucionar
ja està contemplat
i per tant
moltes vegades
ja està contemplat
i per tant
ja es prenen mesures
quan vas al metge
o quan vas al cirurgiar
perquè no
no sigui
massa gran
això és una
i se m'acut
no sé si m'avanço
també el tema
però se m'acut
que hi ha com a dues maneres
de tractar el dolor
una seria tractar el dolor
directament
o sigui
avagar
el que és el mal
i l'altra
seria atacar
l'arrel del problema
atacar allò
que et fa mal
anar a la base
no sé quina és més lícita
o quina
és que ben bé no és així
ja ho t'hi apropes
però ben bé no és així
és a dir
no perdem de vista
que el dolor
és només un símptoma
d'acord
és a dir
és una expressió
és un senyal
que el cos té
per avisar
jo hem dit
que passava alguna cosa
llavors
el dolor
s'ha de tractar
per suposat
perquè és molt molest
ens fa la vida
una mica més difícil
d'acord
però és cert
que s'hauria de també
fer amb els tractaments
és sempre intentant
una mica anar
a l'arrel
de la causa
de vegades
si es coneix
l'arrel
del problema
doncs
perfecte
es tracta
moltes vegades
també passa sovint
no es coneix ben bé
l'arrel del problema
es suposa
i per això
per exemple
en el món de la farmacologia
dels medicaments
tenim tant medicaments
que són explícitament
pel dolor
com són els analgèsics
i tenim
tot un reguitzell
d'altres medicaments
que intenten
atacar
les arrels
dels problemes
per exemple
un altre exemple
serien els antiinflamatoris
un antiinflamatori
és un medicament
que procura
reduir
una inflamació
no té per què ser
antiàlgid
és a dir
no té per què curar el dolor
però el fet de baixar
la inflamació
de vegades
tenim medicaments
ho portarà
més endavant
ho portarà
però
de bones a primeres
no
per això també tenim medicaments
que fan els dos efectes
però és important destacar
que a vegades
per exemple
quan prenem
fa mal el cap
em prenc una esperina
el que estic tractant
realment
és només el dolor
és un analgèsic
d'acord
però si jo tinc mal de cap
perquè tinc
el fetge carregat
que això és un mal de cap
molt típic
el fetge de carregat
o per exemple
les cervicals molt tenses
d'acord
una aspirina
no en farà res
en farà poc
en calmarà molt poc
el que també hauria de fer
és tractar
aquestes cervicals
o en el supòsit
tractar aquest fetge
però això són dues coses diferents
i els enfocs
els dos són lícits
els dos són lícits
i això ja va
a maneres de treballar
de cada metge
o de cada terapeuta
o potser del problema
que hi hagi de base
a quin problema
correspon aquest símptoma
potser
en funció
en funció d'una cosa
o d'una altra
jo t'ho dic
per això estarà en mans
la decisió
del professional
que us atén
llavors
farem una mirada
una mica
cap als tractaments
convencionals
del dolor
i descobrirem una cosa
descobrirem que
l'Organització Mundial
de la Salut
l'OMS
Maria
doncs
té dissenyada
una escala
de classificació
del dolor
i en correspondència
a uns tractaments
una escala
que se diu
amb la intensitat
o amb el tipus
se diu amb la intensitat
amb la intensitat
això és el que et diuen
o és una altra història
el llindar del dolor
no
el llindar del dolor
jo volia dir que m'expliquessis
això del llindar
perquè jo sé que el tinc molt mai
fem un petit apunt
el llindar del dolor
és el límit
en el qual
podem suportar
una sensació dolorosa
és a dir
més que suportar
en què
percebem la sensació dolorosa
i això és personal
cadascú
aquí hi ha moltes variables
d'acord
una cosa
és obvi
és el cos físic
no
tot el cos
està ple de receptors
uns petits micròfons
és una idea
que
quan tenim
algun estímul extern
ens donem un cop
ens fan un tall
ens caiem
doncs donen
una informació
al cervell
una informació
que resulta
dolorosa
d'acord
una cosa
és
la recepció
altres àmbits
que també afecten
doncs és
com nosaltres
ens prenem allò
segurament
algunes vegades
haurem vist
un nano
que tropeça i cau
s'entrebanca
i hi ha nanos
que s'aixequen
i segueixen corrents
i hi ha nanos
que és un drama
comencen a plorar
i comencen a plorar
i segurament
s'han fet el mateix
tipus de mal
i després ve també
el tema educatiu
per exemple
la nostra societat
està molt acostumada
a queixar-se
a la mínima
ens queixem
però tenim
hi ha altres cultures
al món
per exemple els japonesos
la cultura japonesa
és una cultura
que li costa més
expressar-ho
més que sofers
no
estan acostumats
a reprimir-ho
una miqueta
i llavors els costa
més expressar-ho
llavors el seu llindar
doncs és una miqueta
més alt
ho porten millor
el llindar del dolor
ja ho sabem
doncs perdona
aquest detallat
deies que l'Organització Mundial
de la Salut
té classificats
els diferents tipus
de dolor
per intensitat
i en conseqüència
proposa uns tractaments
per exemple
parla de quatre tipus
parla del dolor
que va
des del dolor més lleuger
al dolor moderat
és una idea
que és poc
i el tractament
que es proposa aquí
normalment
són analgèsics
medicaments
que
apaivaguin
aquesta sensació
de dolor
aquí a vegades
hem d'anar
compte
que
allò que hem parlat abans
de l'agut
o el crònic
moltes vegades
sobretot
amb dolors
que tenen
tractaments molt llargs
s'han d'anar
molt en compte
amb tots els medicaments
que es pren
és important
que el metge
sempre supervisi
perquè tractaments
molt llargs
volen dir
medicaments
que entren
en el cos
i per tant
medicaments
tota substància
medicamentosa
que entra al cos
pot sobrecarregar
el fetge
el ronyó
l'estómac
llavors això s'ha de vigilar
no en podem abusar
per això és important
que sempre que prenem medicaments
sempre
sigui
sota la supervisió
del metge
ho dic perquè
l'automedicació
a vegades
és força comuna
i a més
és un problema greu
perquè
allò que hem dit
del dolor diatrogènic
se'l podem trobar
si prenem un medicament
que no correspon
al problema que tenim
doncs podem
provocar
efectes secundaris
que no buscàvem
per això dic
que és molt important
que sempre
sempre
sempre
evitem prendre medicaments
sense supervisió
metge
hem d'anar al metge
i que ens els recomani
i també dialogar
dir
això m'ha anat bé
doctor
m'ha anat bé
important això
el segon tipus
el segon escala
del dolor
perquè ells parlen
d'escales
parlen de les quatre escales
que és el dolor
que va del dolor mig
al dolor fort
això ja estem pujant
intensitat
aquest és un dolor
ja ho veus
d'una intensitat
més fort
hem dit
i normalment
la medicació
que es fa servir
els medicaments
són medicaments
que venen
de la família
ara n'hi ha molts
però
molts venien
d'una planta
força famosa
que era
l'adormidera
no sé si ho parla mai
sí i tant
de l'adormidera
precisament
és el que es treu
en principi
que és l'opi
sí ara t'ho anava a dir
és una mena de droga
vaja
això de droga
també és important
la paraula
totes les substàncies
medicamentoses
es poden considerar
com drogues
una altra cosa
és la legalitat
o la il·legalitat
de les substàncies
això és una altra història
però la paraula
sempre fa referència
a les substàncies
preparades
i amb fins
terapèutics
l'adormidera
és una planta
és germana
de les roelles
que ara a primavera
veiem
vols dir
les amapoles
les amapoles
mal dit
en castellà
en castellà
és l'amapola
en català
la roella
o la rosella
doncs és de la família
són germanetes
és una planta
que s'utilitza
des de molt antic
des de molt antic
el nom llatí
és la papaver
somniferum
imagina't
això ja diu molt
això del somniferum
ja
per això li posaven aquest nom
perquè donava aquesta sensació
d'endormiscament
i doncs
a la conca mediterrània
en teníem
hi ha mesopotàmia
Egipte
Creta
vull dir que el mediterrani
n'hem tingut a prop
aquesta planta
s'ha fet servir força
avui en dia
ja hi ha medicaments sintètics
medicament sintètic
vol dir
un medicament
que està fabricat
en un laboratori
i que té
els mateixos efectes
que té
la planta
o el producte natural
avui en dia
a vegades
doncs s'ha vist
que és més econòmic
i no requereix
l'extracció de la planta
per tant
el sintètic
doncs
se fa servir força
quin problema té
quin problema té
aquesta planta
Núria
a mi que em provocaria
molta son
a part de la son
el problema
d'aquesta planta
i d'aquest grup
de medicaments
és que són medicaments
addictius
provoquen
addicció
i aquest és el gran risc
d'aquesta medicació
pensem que d'aquesta planta
es trauen
diverses famílies
de medicaments
des d'alguns
bastant comuns
pel dolor
com és la codeïna
hasta altres
que són il·legals
com és l'heroïna
que també és un derivat
d'això
clar
llavors s'ha de tindre
molt en compte
i el problema és això
el tipus de
l'addicció que causa
per això important també
són tipus de medicaments
per aquest tipus de dolor
que necessitem
per sobreposat
una supervisió
del metge
les dues últimes escales
que veig
que em fa senyals
de cada temps
les dic ràpid
aquestes dues escales
estan gairebé juntes
és com parlem del dolor
intens
aquí parlem de dolors
moltes vegades
que són insofribles
que no ens deixen
viure tranquils
aquí clarament
es fa servir un derivat
d'aquesta planta
un derivat
que coneixem
amb el nom de morfina
aquest l'hem sentit
per suposat
això només
ens va donar el metge
i en aquests casos
ja és
és una cosa
que s'injecta
dins el cos
ja no són medicaments orals
sinó que s'injecta
es posa un cateter
això es fa normalment
servir als hospitals
i que a més
pel fet d'injectar-se
arriba més ràpid
això són les vies d'administració
un dia en parlarem
de com funcionen
els medicaments
que no n'hem parlat mai
sempre se'n parla
dels medicaments
però de vegades
hi ha conceptes
que no els tenim clars
perquè posen
un paquet
via oral
o via parental
un dia ho explicarem
ara avui no
si et sembla
perquè veig que em fa senyals
no arribem
i en aquests casos
es fa la injecció
justament en el punt de dolor
en casos molt extrems
no hi hauria
però això és una cosa
bastant força
poc habitual
i en gent
que pateixen moltíssim
quan dic pateixen
bueno
tothom ha patit dolors
però
penseu que hi ha dolors
que no deixen ni tan sols
dormir
i no deixen
no deixen moure'ns
hi ha dolors
que són gairebé impensables
doncs hi ha casos
en què s'arriba a fer
algun tipus de cirurgia
i en aquestes cirurgies
el que es fa
és tallar
o seccionar
les vies del dolor
les vies
a nivell
de la mèdula
que fan arribar
missatge dolor
al cervell
clar
això és un problema
si tallen
la sensació
de dolor
doncs imagina't
la quantitat
de coses
que ens poden passar
i que no ens en donaríem
compte
per tant
ja són casos molt extrems
sí, sí, sí
són casos extrems
només un apunt
perquè abans hem dit
que això dels derivats
d'aquesta planta
de la rovella
eren addictius
doncs mira
l'any passat
l'estiu de l'any passat
es va trobar una planta
ahi es va trobar una planta
es va trobar una substància
la ziconotida
ziconotida
que és una planta
ai una planta
perdó
una substància
que es va trobar
en un caragol
un tipus de caragol marí
el con de mac
un caragol
i aquesta se sabia
que s'ha descobert
que és una substància
molt analgèsica
molt més potent
que no pas
aquest derivat
de la rovella
i damunt
la gràcia que té
és que no és addictiva
aquesta substància
és el gran avantatge
sobre tots aquests medicaments
suposo que ara
deu estar en experimentació
el que passa
que el problema
d'aquesta substància
és la manera
d'administrar-ho
té una manera
una mica peculiar
requereix
del que es diu
una petita bomba
un aparell
que el que fa
és aportar
la substància
dins del cos
i aquesta substància
s'ha d'alliberar
directament
a la mèdula espinal
el fluid espinal
clar, això requereix
primer que
segurament requereix cirurgia
d'acord
i per tant una dificultat
ara avui en dia
s'estan trobant medicaments nous
o substàncies
que tenen un gran futur
en aquest sentit
contra el dolor
el que passa
que molts s'estan estudiant
també hi havia uns derivats
que es treien
o que s'estaven experimentant
perquè hi havia un tipus
si no recordo malament
de granotes
de granotes
de l'Amazones
que secretaven
aquestes substàncies
i s'havia descobert
ja uns clau
també
com que en parlarem
un dia dels medicaments
veurem que és tot un procés
el fet que un medicament
des que es descobreix
que pugui tindre una utilitat
fins que arriba
a casa nostra
és a dir
que el podem comprar
a la farmàcia
o que el metge
ens el pot prescriure
ho veurem
ho veurem
només un punt final
Felip
respecte al dolor
és veritat
que quan el dolor
és molt molt intens
el mateix cos té mecanismes
per anul·lar
diguéssim
la recepció del cervell
perquè ja no pot suportar
i diu
bueno
doncs anul·lo
més que per no suportar
atenció
és perquè
és una qüestió
de prioritats
el cos
què és el que més li interessa
és viure
sobreviure
això és la necessitat bàsica
llavors tot està pensat
en principi
per complir aquesta funció
si davant d'una situació
de gran dolor
el que està en risc
és la vida
pot donar-se el cas
no és habitual
però pot donar-se el cas
que el nostre cos
doncs bueno
doncs baixi
aquella percepció del dolor
per permetre'ns
doncs jo què sé
sortir de l'aigua
sense que s'estàvem ofegant
o
no sé
salvar-nos
d'algun tipus d'història
però vaja
aquest component
més aviat seria
més que un mecanisme del cos
un mecanisme de la ment
la ment
té molts racons
i molts secrets
que encara estan per
per descobrir
però vers el dolor
té una gran capacitat
i llàstima que no tenim temps
perquè precisament
dins dels consells
si en tenim temps
la setmana que ve
doncs parlarem
del que pot fer la ment
pel dolor
sí
i tant
i tant
segon capítol
com a mínim
començarem la setmana que ve
doncs explicant això
sí
Felip Caudet
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana
gràcies a vosaltres
Núria
abans d'acabar
una altra cosa
canviant una miqueta de tema
volia convidar tothom
que aquesta cap de setmana
hi ha una fira
molt interessant a Barcelona
al Palau Sant Jordi
és una fira
que li diuen
Biocultura
és una fira
que hi ha
des d'alimentació natural
teràpies
la casa sana
vull dir que
qui estigui interessat
per aquests temes
doncs pot passar segurament
un bon dia passejant per allí
vinga
a veure si ens veiem