Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Acabes traient conclusions.
A quines conclusions has arribat?
En quin moment us trobeu o fins i tot tu, personalment?
Bueno, doncs ens trobem musicalment
en que, ostres, han sigut una colla d'anys
i aquest any és el 15 aniversari de la banda, no?
I d'un i duret, i mires enrere
i, bueno, i veus tot el que has anat fent durant aquest temps
i, a la millor, tot el que tens ganes de fer a partir d'ara, no?
Aleshores, també personalment és un disc d'això,
de fer també una mica de balanç
i de transmetre a través de les cançons
tota una colla de sensacions i sentiments
i molt, com et deia, de portes que van dins, no?
De tota manera, apte per a totes les orelles, no?
Aquest disc.
I tant.
Perquè no us feia una mica de por, això, de localitzar-lo tant?
És que no és un disc localista, no ho és, no ho és.
Potser pel títol del disc
i sobretot pel títol del primer single, que es diu Reus, pot ser-ho,
però el disc parla de coses molt viscerals.
És un disc carregat també de melangia,
un disc carregat d'enyorància, jo crec, no?
Però sempre quant a relacions personals
i com que aquestes coses han passat
o aquestes, no ho sé, doncs aquestes sensacions,
aquestes percepcions han passat aquesta vegada des de Reus,
doncs mira, si hagués estat visquent a Manresa,
doncs a lo millor es diria Manresa, no?
Vull dir-te que no és un disc amb vocació localista
ni de fer un homenatge explícit,
ni la cançó Reus parla de la ciutat de Reus,
sinó una mica de les sensacions que produeix,
doncs tornar de fora durant molts anys,
o sigui, després de molts anys d'on haver-hi estat,
un cop ets a casa, doncs la sensació que produeix
que els teus marxin en aquell moment,
és molt de sensacions i parla molt de sentiments.
És potser el més personal de tots.
Ara t'ho anava a dir, pel que estic escoltant així per damunt,
potser l'anterior era més, com tu diria, més energètic.
Començava a ser-ho Souvenirs també,
el que passa que musicalment jo crec que aquest és un disc
molt més assossegat, molt més tranquil,
i crec que musicalment se situa bastant a la meitat,
entre on i Souvenirs, no?
Potser té l'elegància de l'on,
perquè està ple de detalls aquest disc,
musicalment parlant,
i la grapa dels Souvenirs.
Per tant, jo crec que aquest disc es situa una mica
a la meitat, de mig camí, els dos darrers.
Seguiu, suposo, al ritme normal de quan un trau un disc, no?
Ara esteu en fase de promoció,
després d'afançar-lo als escenaris...
Sí, sí, o sigui, és això.
El disc ha sortit re fa una setmana,
hem pogut ser a la presentació ja a Barcelona,
a la Sala Luz de Gas.
Aquest dissabte, dia 1 de desembre,
estem al Teatre Bertriner de Reus,
fent la presentació oficial del disc,
no podria ser en un altre lloc,
dient-se el disc així,
a dos quarts del vespre,
i compaginant durant tot aquest...
Bé, vam començar aquesta setmana,
l'acabé i fins a Nadal,
la Pinyó cada dia de promoció per tot Catalunya,
i a partir d'any nou presentació a Girona
i començar a tancar concerts per començar la gira.
Dos anys després, com us trobeu al mercat?
Ho dic perquè són dels grups que teniu la sort,
suposo, que home, esteu consolidats, no?
I tothom espera ja, vinga,
han passat dos anys, nou disc dels whiskeys, no?
Tornem a fer la ruta,
tornem a fer el mateix recorregut,
un circuit que ja veu més o menys ser el de cada any.
Us heu trobat?
Hi ha hagut diferència en aquests dos anys
que han passat entre disc i disc?
A nivell de mercat, eh?
A nivell de mercat, jo crec que sí.
Cada vegada la cosa...
O sigui, si parlem d'indústria, eh?
Si parlem de mercat, la cosa està complicada, no?
No només en la nostra ruta,
que se centraria, diguéssim,
dins dels països catalans, no?
Però és a nivell mundial,
cada cop es venen menys discos,
cada cop jo crec que la gent té menys consciència
que la música també val diners, no?
Vull dir, igual que fer una obra de teatre,
igual que prendre-t'un cubata al cau,
per dir-te alguna cosa, no?
Aleshores, em sembla que la consciència social
és que la música és gratis, no?
I que anar a un estudi de gravació no costa diners
i que tenir un productor treballant dos mesos amb tu
no costa diners
i que distribuïn-hi-s tan poc
i que comunicar-lo tan poc, no?
I és el nostre ofici, no?
I llavors la indústria cada vegada,
i gràcies a les noves tecnologies,
que no hi estic gens en contra,
perquè són de molta utilitat,
però cada vegada aquesta consciència augmenta més, no?
Aleshores, ostres, és la nostra feina, no?
Sempre ho diem, el dia que ens puguem descarregar, no sé,
un vodka amb llimona per internet,
aquell dia entendré que es descarreguin la meva música, no?
Ai, i com ho arreglem, això, però?
L'altre dia ens ho comentaven també uns companys,
els blaus, no?
Te lo deien, i tampoc no tenien ben bé solució,
perquè, clar, la roda ja gira.
És que nosaltres no crec que siguem qui l'hagin de treure,
aquesta solució, els músics, no?
No, concretament, crec que és la indústria,
la millor, potser tampoc les discogràfiques independents,
com en aquest cas la nostra.
Les grans multinacionals també van ser els encarregats
de no voler baixar els preus,
vull dir que aquí hi ha una mica d'abastó per tothom, no?
Quan es va passar del vinil al CD,
el suport era molt més barat,
i tampoc van dir, mira, aquí veiem la gallina dels ulls d'or,
i ara, com que és una cosa digital,
no és ni una cosa de blau, el posem més car, per exemple.
O les grans multinacionals,
que són els que es queixen ara,
també van ser les que van comercialitzar les màquines de gravar CDs.
No ho sé.
En qualsevol cas, se'ns pregunta molt als músics,
ostres, i com s'ha de fer?
Doncs suposo que la cosa anirà,
quan es trobi la manera,
per vendre la música d'una altra forma,
no sé quin serà el suport,
potser desapareixeran els CDs,
potser segur que desapareixeran els CDs,
de fet estan desapareixent, no?
Però, bàsicament, jo crec que la consciència
i trobar la manera de,
sense prendre el pèl a ningú,
de saber que som una gent
que tenim el nostre ofici, no?
I que estem treballant per això,
que pertanyem de poder apagar la hipoteca final de mes.
A nivell de públic, però,
pels concerts que porteu fets i tot això,
bé, bé, tampoc...
Bé, bé, tampoc...
Sí, sí, sí, no ho anirem a plorar aquí tan fàcil.
Vull dir que estem contents amb el disc,
vull dir que ara estàvem parlant en termes molt generals
pel que m'estaves preguntant tu, no?
El que passa que sí que és veritat
que cada dos anys que traiem un disc,
malauradament veiem que això està minvant, no?
Clar, bé, suposo que un verem serà els discos que vengueu, no?
Que això deu anar a la baixa,
però l'altre verem prou important és l'acollida que té en directe.
Sí, però no ens oblidem, vull dir,
et lloguen per fer directes quan tu has pogut promocionar unes cançons, no?
A través dels mitjans, però has de poder-hi arribar.
Ha d'haver-hi un equip de gent que això t'ho faci arribar al públic, no?
Bueno, en fi, bé, bé, les percepcions són bones.
El disc està tenint molt bona acollida,
la gent, doncs, sembla que, bueno,
que estem realment amb bones vibracions de la setmana
i poc que fa que tenim el disc al carrer,
i els mitjans l'estan acollint bé, la gent ens està felicitant,
i esperem, doncs, que això es transformi
en moltes actuacions en directe aquest estiu,
que és el que toca en guany.
Després de 15 anys, què us ha portat de nou aquest disc?
Què heu après?
Perquè, clar, és que per vosaltres ja entra l'estudi de gravació,
ja sabeu com va...
No, no, cada vegada és una història nova, evidentment que sí,
cada vegada tens, ostres, la il·lusió abans que el neguit, no?
Però també el neguit i l'incògnita de veure si,
com resulten aquestes cançons, com les muntarem,
què podrem aportar de nou...
Això passa cada vegada.
A diferència d'això que passa cada vegada,
també aquest disc jo crec que ha sigut, com et deia,
per ell sol també un punt d'aturada en el camí, no?
I aquesta aturada, doncs, amb el títol d'aquest disc,
doncs, ja diem que és, doncs, que ha estat reu, geogràficament,
però també d'aturada mental.
I, ei, ostres, crec que és moment,
com per estar molt content del que estem fent,
de tenir la sort de fer discos, tal com està el Parcal,
i de tranquil·litzar-nos.
Jo crec que és un disc de serenitat, d'alguna forma, no?
I musicalment crec que es percep això.
A més, teniu una formació ara ja, diria, consolidada, no?
Sí, una formació que fa, doncs, una colla d'anys,
ja que estem treballant amb la mateixa formació
i que, a més a més, crec que hem fet tres discos
que han anat encarrilant molt bé la nostra proposta musical.
I crec que hem trobat una manera de fer cançons,
una manera de fer música,
amb un segell d'identitat i de personalitat propis,
que crec que ens desmarquen
i, a més a més, en la que ens sentim molt, molt còmodes.
I ja no ho dic només pels quatre membres de la formació, no?
Sinó per la gent que ens acompanya,
com l'Àngel Santiago, el que ja és un més de nosaltres,
els taclats, i també, doncs, pel Premi Rubirosa,
que ha portat la producció artística d'aquests tres últims discos.
Joan, arriba el moment aquell en què et dic,
va, digue'm una cançó, la que més t'agradi.
Una cançó...
la que més m'agradi.
A veure, esclar, a mi em tocaria ara defensar el Sigil, no?
No, no, no, perquè el Sigil ja el posarem, ja l'escoltarem.
Exacte, no ho farem, això, no ho farem, això.
És aquella cançó que ni que no soni mai més,
avui li farem els nors.
Doncs, mira, una cançó que et dic de tranquil·la i assossegada
i de seronòrica, crec que és una de les que...
De fet, va ser la que va iniciar la composició del disc,
que és una cançó que es diu Cada cop que te'n vas,
que és el segon tall del fene.
A veure, a veure com sona, això.
Cada cop que te'n vas
Em quedo clavat amb un pan de nas
Cada petó que em fas
Som flors de taronja del mes de març
Cada cop que te'n vas
Naufrago dins del teu mar
Cada cop que te'n vas
Que et trobis allò que has anat a buscar
Cada cop que ens llevem plegats
Que dins dels teus ulls
I no ens he tornat
En fi, molt personal, eh?
Aquesta cançó pel que estem escoltant.
Sí, sí.
No preguntarem més.
Joana, en quant de temps s'han forjat aquestes cançons?
Doncs...
Quan de temps s'ha durat aquesta parada
De reflexió, de dir...
Perquè no semblen cançons que s'hagin fet
Al llarg de l'última gira
No semblen cançons d'aquelles
Que puguis anar composant entre concert i concert
No, s'han composat molt dins a casa
Saps, allò amb la guitarra
Després de cada sopar, saps?
Allò, el soferet
I molt dins a casa
Una mica aquest esperit que et comentava, no?
I jo vaig començar a fer cançons
Doncs mira, ara fa un any
Ara fa un any, res, un palet més
I la veritat és que han sigut unes cançons fetes
No per cap pressa, ni res
Però van sortir molt seguidetes
Així com amb altres discos
Han comportat més temps, no?
I s'ha fet la feina amb més mesos
Aquesta vegada jo crec que el disc
Per la meva part
Que acostumo a ser el que porta
Doncs el pes pesant
De lo que és la composició
De les cançons
Jo crec que es van aclarir en tres mesos
Això vol dir que hi havia coses a dir
I que es va trobar més o menys ràpidament
La manera de fer-ho
I d'una forma molt casolana
Dins de casa amb una guitarra acústica
I una gravadora
I en tres mesos van estar allà estires les cançons
I després les vam posar en comú
A partir del mes de febrer passat
Amb el grup
El Manel va portar les seves cançons
El Nanda va portar també una cançó
Que he posat en el disc molt maca
Per cert
Les vam muntar en dos o tres mesos més
Va venir el premi Rovirosa
Les vam produir entre tots
I les vam gravar aquest estiu
L'avantatge és que és això
Ja deveu tenir una rutina de funcionament
I un prou coneixement de vosaltres mateixos
Que ja us dona el ritme
Sí, clar, evidentment
Els anys et donen aquesta experiència
A l'hora de fer les coses
Que són més o menys
A veure, no ho sé
Doncs rutinàries
En quant a processos de gravació
La composició cada vegada és diferent
I s'ha de composar sense presses
I almenys en el meu cas
És treballar cada dia
Cada dia agafar un ratet la guitarra
I anar fent
Volem aprofitar
Ja que estàs d'aquí
Per què ens recomanis musica?
Què escoltes?
Què et ronda ara pel cap?
Ostres, doncs mira
Va, que tenim grups d'aquí
Que crec que fa falta
Grups d'aquí
Vull dir grups catalans
A mi m'ha impressionat bastant
L'últim disc de Sant Pedro
És un disc maco
Sí, sí
I a part molt elegant
En la seva línia, suposo
Sempre fa un rica així
Sí, sí
És molt elegant
Molt elegant
I a part d'això
Doncs a veure
Què hem anat sentint més
Bé, els clàssics de sempre
El Ron Sexmeade
És un tio que estic escoltant molt últimament
Ara
Què més?
Què més?
Què més?
Bé, una mica de tot
A casa sempre
A casa sempre sona música
L'últim disc de Travis
És exquisit també
Exquisit
I, bueno
I sobretot a concerts
He vist el Josh Rose fa una setmana
Em va encantar
Hem vist Rufus Van Rai
També
Que de fet l'últim disc també
És una de les últimes novetats
Que m'he comprat
I tot i que soc més fan
Del Pousis
I del One Two
Etc, etc
Va ser l'oportunitat
D'anar-lo a veure
A l'Auditori de Barcelona
I també va ser
Un concert exquisit
Espléndid
No n'hi do
Parlant de concerts
En teniu algun de previs
Que us faci il·lusió
Suposo que la presentació a casa
Home, aquest
Això no té risc
Presentar el Bertrina
Sí que té risc
Bueno, a mi sí que té risc
Perquè, ostres
Tu és a casa
I a més a més
Amb un compromís
Perquè havent fet un disc
Que es diu Reus Paris Londres
Amb un primer single
Que es diu Reus
I fet la primera actuació
Al Teatre Bertrina de Reus
A casa
Ostres
Anem una mica
Amb el culet apretat
Sí
Perquè, ostres
A part portarem
El quartet de cordes
Que ha gravat el disc
En el teatre
I aquell dia
Ha de funcionar tot
I no tenim
Encara, saps
Vull dir
És la primera vegada
Que posem aquestes cançons
Amunt de l'escenari
Excepte
Doncs vam fer una petita presentació
La setmana passada
A l'Odegues de Barcelona
Però va ser només una part del disc
I el dissabte ha de sortir tot bé
I aquests dies
Anem molt, molt, molt liats
Amb tot això
Sí
Recorda'ns la cita
Serà dissabte
El Bertrina
Quina hora?
Dissabte dia 1
Sí, aquest proper dissabte
Dos quarts de 10 del vespre
Dos quarts de 10
Molt bé
Sempre ens agrada recordar
On trobareu els whiskins a la xarxa
Utilitzeu també el MySpace
Estupendo
Realment us funciona
Aviam
A veure
El MySpace és una cosa que tenim encara sense penjar-hi res
O sigui
Tenim la web nova
Que acabem de fer una web nova
I el MySpace està
Yes
Està activat
El myspace.com barra whiskins
Per fer el lligam
Exacte
Per fer-ho allò
Estamos trabajando en ello
Saps?
Estamos trabajando en ello
A la web sí que hi trobarem
Sí, sí
A més a més
Hi ha la icona del MySpace
Per entrar-hi
Hi ha informació i tal
Però vull dir
Encara et surt
Zero amigos
Saps?
Vull dir que estem en el tema
Estem en el tema
I hem fet canvis
A internet
Aquests últims dies
Amb motiu del nou disc
I res
En una setmana estaré tot a pòstia
Si voleu visitar-me
Mentrestant la web
És ben fàcil
Les tres B baixes
Sí
Tres dobles B baixes
Doble B baixes
Si no deixo alguna cosa
Punt whiskins.com
Sí, sí
No té perill
Joan Masdeu
Com sempre
Gràcies per venir a presentar el disc
Gràcies a tu Núria
Home, que estem tan apropet
I val la pena
I sobretot que vagi molt bé
Al concert de l'Isa
Molt bé, moltes gràcies
I que no us queda per davant
Vinga, una abraçada
Creus que tens
Que sents
Que moren un racó
Veus que Reus
S'ha fet
El lluny de cop
I em poses
I em treus
Vas de cantant
Reus
Es van congint
Madrid és gran
Rius
Que rius
Que vius
Sempre que em tens a prop
Flors
Que fan estius
El teu cantó
La teva
Color la teva veu
Poc a poc se les haurà emportat
El vent de Reus
Reus
Els meus peus
I el teu cap
Per quedar
Com de rebals
Per quins veus
Per quins veus
Per quins veus
Per quins veus
Neus
Neus
No té mar
Però el meu far
Segueix encès
Per soviar el veus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
Neus
De quins veus
Neum
Neus
Neus
Veus
Neus
Neus
Neus
Neus
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!