Ai, que tenim problemes d'infraestructura avui, Manel, Jordi, bona tarda.
Infraestructura.
Clar, és que, a veure, som dues persones i aquí hi ha un sol casco.
Avicolars.
Cascos.
Los cascos.
Los cascos, ¿vale?
No me calessis los cascos.
Exacte, Jordi i jo tenim una bona relació, però no tanta encara com per compartir los
mateixos cascos.
Però si me'n s'has deixat.
Vull dir les dues juntets.
Sí, s'ha sacrificat.
Imagina't si teniu bona relació.
Mira, avui parlarem de sacrificis al nostre programa.
Humans?
Part, sí, sí.
I ho frenes, els teus, també.
Per cert, la Núria et s'hauria de preguntar com va anar...
Ah, ho he fet abans, el micròfon tancat.
Com va anar?
El què?
No ho sap.
Aquella descoberta que vau fer.
Aquella descoberta vam fer.
Hem descobert alguna cosa?
No marxàvem d'excursió, nosaltres pel pont.
Però que no anàveu a descobrir una fejada?
Molt bé.
Sí, la fejada estava descoberta.
Sí, estava descoberta.
Ah, però tu vas dir a descobrir.
I al moment que vam arribar hi havia com a 30 o 40 persones, això vol dir que estava
més que descoberta.
No, és que jo m'havia perdut dues vegades.
Que consti que no soc tan així, que ja els he preguntat, però va, fem-ho públic.
Com va anar la descoberta de la fejada?
I no ens vam perdre de casualitat, crec.
És molt bonica.
Perdona.
Perdona.
Jo abans d'anar d'excursió, primer que tot consulto els mapes, després consulto el Google
Air, que va molt bé.
I després fa una ofrena al déu del Serraio.
Per ser cas.
Escolta.
Ei, jo es va agradar.
És molt bonica, no?
Molt maco.
Indiqueu-nos més o menys pels curiosos excursionistes.
Si no hi anirà molta gent...
Va, va, va.
Home, però això...
Tu vols anar-hi, Núria?
A mi no m'agrada molt caminar, però bueno, si és que val tant la pena, què val dir la pena?
Ja sabia.
Però pots arribar en moto, si vols.
Millor, però millor en bicicleta.
No, hi havia cartells de prohibit.
Vehicles motoritzats.
Va, però situeu-me-la, que si no els oients no saben ben bé d'aquestes.
És la fageda del retaule, que està al port de Tortosa.
La fageda del...
Del retaule.
Se diu, la sona bastant.
Molt maco.
I és una de les fagedes més meridionals d'Europa.
Queda d'èpoques més fredes del passat.
Quan Joana la Boja paria el seu fill Carles, aquella fageda ja existia.
I tant.
I l'arbre que vam veure també.
Hi ha un arbre molt espectacular que es diu El Faig Pare.
Més de 500 anys.
Perdó, El Faig Pare.
I és un arbre impressionant.
Quants anys dieu?
500.
500 anys, calcula.
S'acaba la cintoria.
Ui, s'acaba la cintoria.
Benvinguts al No em vinguis amb històries, al programa de divulgació històrica que a Tarragona Ràdio Esmeretix.
No em vinguis amb històries.
Aquesta setmana...
Aquesta setmana, com és habitual, un efemèride, una frase qualsevol, un monogràfic dedicat a la ciutat de Tenochtitlán,
al llac de Texcoco, que en el futur va ser la futura ciutat de Mèxic.
També parlarem de...
Tindrem avui fa 100 anys a Tarragona, parlarem de Tutankamon a les notícies, sobre la grip espanyola de 1918, a les curiositats,
i tanquarem el programa amb el llibre anomenat la...
Vermach, suposo que ho pronuncieu bé, que és alemany i la Núria d'això en sap més.
Vermach.
Aquí, aquí.
Vermach.
Signat per Wolfram Wett.
Ja ho arreglarem.
Ja ho arreglarem.
del programa.
Perfecte.
Benvinguts.
Efemèrides.
1917 s'inicia la Revolució d'Octubre a Rússia.
7 de novembre de l'any 1917.
Començava la Revolució d'Octubre.
I us preguntareu, i per què coi se diu la Revolució d'Octubre i va començar el 7 de novembre?
És molt boig.
És boníssim.
Saps que no m'havia passat pel camp.
Ah, que no?
No.
Avui, a més d'explicar coses que tothom pot conèixer, què va passar, parlarem d'això.
Per què es diu la Revolució d'Octubre?
Doncs bé, perquè Rússia en realitat era el 25 d'octubre de 1917,
ja que ells se basaven encara en el calendari julià,
un calendari que a Europa s'havia abandonat el segle XVI.
Aquí s'utilitza actualment el calendari gregorià.
I és per aquesta diferència, perquè a Rússia encara estàvem el 25 d'octubre,
i per això es diu Revolució d'Octubre.
Si s'haguessin adoptat el calendari gregorià, seria la Revolució de Novembre.
De Novembre.
Sí, Novembre Rojo, se diria, no?
I què va passar?
Doncs bé, que els bolxevics van començar la revolta per fer-se el poder,
una revolta que havia començat el mes de febrer,
que havia acabat en un govern moderat presidit per Kerensky,
i que va volar pels aires en aquesta Revolució d'Octubre,
que va portar els bolxevics al poder,
i que va ser també l'inici de la Guerra Civil russa,
que enfrontaria els partidaris de la Revolució i els anomenats russos blancs,
i que duraria tres anys, fins a l'any 1920.
Una frase qualsevol.
En aquest cas, de la mà o de la veu del Manel,
però signat per Alexis de Tocqueville.
La història és una galeria de quadres
on hi ha pocs originals i moltes còpies.
En aquest cas, que tothom barrufi una mica el que significa aquesta frase,
cadascú deu tenir les seves pròpies còpies,
els seus propis originals,
simplement dir que Alexis de Tocqueville va viure al segle XIX,
entre 1805 i 1859,
i és un dels grans pensadors polítics i escriptors francesos.
El senyor de Tocqueville va ser diputat
i es mostrarà partidari d'un reformisme democràtic moderat.
També va ser ministre d'Afers Estrangers,
però es va haver de retirar de la política
després del cop d'estat de Napoleó III,
i com a pensador intentar deconciliar el liberalisme amb el racionalisme
i defensar la democràcia com un motor d'anivellament social.
En definitiva, és un dels teòrics principals del liberalisme polític.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Marxem cap a Mèxic?
Marxem, molt bé, marxem cap a Mèxic.
Però el Mèxic més sagnant, pel que heu dit abans.
Sí, en aquest cas ens dirigim cap als orígens de Mèxic,
a la ciutat de Tenochtitlán, al llac de Texcoco,
i parlarem en concret del recinte sagrat de Tenochtitlán,
que era el centre de poder polític i religiós de l'imperi azteca,
també conegut com els mèxiques,
així com el seu principal focus cultural.
En el cor d'aquest paratge s'aixacava majestuós
el Huey Teocali, o Temple Major,
un edifici de grans dimensions que va anar creixent
al mateix temps que la civilització mexica
es feia més forta i poderosa.
Un temple que es va aixecar, curiosament,
al ritme de les guerres
que duien a terme els azteques amb els seus pobles veïns,
ja que els mexiques tenien l'obligació
de capturar els seus enemics després de la batalla
i com a també oferiment als seus propis déus,
aquests havien de treballar en les obres d'aquest temple major.
Estava això.
És a dir, els pressioners eren utilitzats com a mà d'obra
molt barata, esclava, en aquest cas,
abans de ser sacrificats i així mitjançant la submissió
es veien obligats a aixecar la grandesa d'un temple,
en aquest cas del temple major,
que es trobava al cor d'aquesta ciutat mexicana.
M'assembla que hi ha còpies d'això,
allò que tenim dels còpies de la història.
Veig un paral·lelisme que em diràs tu què dius
en el Valle de los Caídos.
M'ha vingut.
Podria ser, sí, sí.
Que cadascú barrufi el que vulgui.
Que barrufi, que barrufi.
Doncs bé, quan els conquistadors espanyols
van arribar a aquesta ciutat l'any 1521,
en concret el senyor Renan Cortés,
l'edifici, aquest temple major,
arribava als 70 metres d'alçada
i es componia d'una plataforma
amb residències als extrems,
quatre cossos superposats
i dos temples petits dedicats als déus.
A veure si ho diem bé.
En aquest cas la Núria sap alemany,
però suposo que esteca no.
No, encara no.
Estic en allò, eh?
Filopoxli i Tlaloc.
Són dos déus diferents.
Escolta, perquè ens fem la idea de les mides?
Situats.
Digueu-me a mides.
L'edifici atlàntic de la Rambla
fa 50 metres.
I el que és la llarga de l'amplada,
vull dir de superfície?
No, no ho he dit.
Simplement l'alçada.
60 metres d'alçada, no 70.
Si he dit 70, meia culpa.
Dedicat a quatre déus.
No, no, principalment a dos déus.
Ah.
Aquest Hutzilopochtli
i l'altre déu, Tlaloc.
T-L-A-L-O-C.
Però que devien ser déus d'aquests típics de tota la vida.
Sí, dos temples, i tant,
situats a la part superior d'aquest temple.
Al voltant de 1521,
quan l'arribada de Ran Cortés
i les seves tropes a la ciutat Mèxica
va ser quan,
després d'una breu guerra,
tot el temple va quedar devastat
durant la conquesta
i el temple es va convertir en el pas del temps
en una llegenda sepultada
sota les runes d'altres edificis
que van fer construir els colonitzadors.
O sigui, no va quedar res?
Palau, no, res, res.
A banda, els conquistadors
veien aquell temple
com la representació de la mort,
de la guerra, de la sang,
que després, més endavant, explicarem.
Doncs es van construir,
bé, els mateixos azteques,
els mateixos mexiques,
van haver de construir,
desmuntar el seu temple major,
després d'estar derrotats
pels colonitzadors,
i aixecar edificis birregnals,
la catedral,
edificis pels nous vinguts.
Tot això també ho coneixem
gràcies a les excavacions
que a partir de 1978
s'han començat a dur a terme,
excavacions que inclús
aquest octubre del 2007
han donat, doncs,
noves notícies.
Parlem,
anem cap al temple.
El centre de l'univers.
La ciutat,
els carrers de la ciutat
de Tenochtitlán,
composades en la seva majoria
per amplis canals d'aigua,
recordem que es trobava
al llac de Texcoco,
s'ordenaven
en línies paral·leles
al temple major.
Al voltant d'aquest
girava la vida
dels Mèxiques,
i en ell,
en aquest temple,
es prenien
les grans decisions econòmiques,
es coronaven
els nous governants
i es celebraven
les festes assenyalades
en el calendari ritual esteca.
La piràmide
que trobàvem al mig
es creia ubicada
en la confluència
de dos plànols,
el terrenal
i el diví,
en concret,
el lloc designat
com el centre de l'univers.
Així,
en el temple major
confluïen
el cel i la terra,
l'estiu i l'hivern,
la progerència i la sequia...
És allò que feien abans,
que totes les construccions
estaven,
doncs, això,
basades
o estaria molt en compte
en totes aquestes qüestions.
astronòmiques,
fins i tot.
En definitiva,
el temple major
era el lloc idòni
per comunicar-se
amb l'altre món.
Però el temple major
era molt més
que un lloc sagrat,
era també el punt,
el punt zero
de l'imperi,
des del que partien
els camins,
els canals,
cap a altres ciutats.
La construcció
de la piràmide,
trobem diferents fases.
d'una primera construcció
de fang
i canyes,
es va passar
a convertir-se
en una gran piràmide
de doble escalinata
coronada
per dos temples,
els dedicats
als deus
que no tornaran a pronunciar,
i el temple major
va ser ampliat
dotze vegades.
Dotze vegades,
en concret,
doncs,
possiblement,
les dotze vegades
és que els mexiques
van entrar en guerra
amb altres pobles.
La primera fase
d'aixecament del temple
es va realitzar
l'any 1325
i, posteriorment,
una segona fase
iniciada l'any 1390
on es van edificar
dos escalinates,
es va decorar
amb pintura mural
la façana
i es van erigir
dos temples
per adorar
els déus
que hem anomenat.
Fixem-nos en les dates.
1325-1390
estem parlant
del segle XIV,
segle en el qual,
per exemple,
Europa
ja estava
en el seu moment
de màxima,
també,
esplendor largòtic.
Per exemple,
a Castella,
al fons,
un ser de Castella
era major d'edat
i començava
a regnar
amb una mica
de seny.
També és el mateix segle
de la Pesta Negra
a Europa
o el segle
quan apareix
la dinastia Ming
a la Xina
per globalitzar
el que seria
una mica
el context aquest.
Com hem dit,
el temple major
o Hui Teokali
va créixer
al rima de la guerra.
els presoners
eren fets servir
i entre 1486
i 1502
la plataforma
va aconseguir
la seva màxima
alçada
i també
la seva màxima
amplada.
Va ser
amb l'arribada
d'Hernand Cortés
i les tropes
castellanes
quan
es va iniciar
el que
podríem dir
la crisi
al final
de l'imperi esteca.
Les restes
recuperades
en els darrers temps,
com hem dit,
des de la dècada
de 1980,
les excavacions
arqueològiques
s'han tret a la llum
tota una petita
mostra
de l'esplendor
del principal lloc
de culte
mexica.
Entre les restes
destacades
trobem
aquests dos centres
per adorar
els déus
de la guerra
i de la pluja
que coronaven
l'edifici sagrat.
Per exemple,
el déu
Tlaloc
garantia
la fertilitat
dels camps,
l'agricultura,
que era la principal
activitat econòmica
de la societat mexica
i,
com és habitual,
de la seva alegria
o del seu emprenyament
depenia
la prosperitat
d'aquesta activitat
econòmica.
Els esteques
l'anomenaven
el déu
que feia brotar
i el representava
amb dos llargs
ullals.
Molt bé.
Curiosament,
durant les sequeres
sacrificaven
en el seu honor
molts nens
per la seva similitud
en tamany
amb un imaginari
que eren els
Tlaloc,
un diminutiu
de Tlaloc,
uns petits déus
que ajudaven
el déu
en la seva feina.
També,
entre les altres restes
que s'han anat trobant,
i una d'elles
és ara fa poc,
a l'octubre de 2007,
són els peus
del Temple Major.
S'ha trobat
una enorme escultura
de 8 tones
de pes
i 3,25 metres
de diàmetre
realitzada
en pedra volcànica
que representava
el cos
desmembrat
de la deessa
de la Lluna
després de la lluita
amb el seu germà
el Sol
i encara
de majors dimensions
la representació
de la deessa
Coyolxauqui
que és un gran
monolit
dedicat
a la
deessa
de la terra
del Panteó
Azteca.
L'escultura
pesa més
de 12 tones
i amb unes dimensions
de 4
per 3,57 metres
i va ser descoberta
relativament fa poc
a l'octubre de 2007.
Això era una estàtua
que estava dins del Temple.
Sí, sí.
Sí, no, a les portes del Temple.
A les portes.
Bueno, s'han trobat
a les portes del Temple.
Potser sí que estava dins.
Entre la runa
o es va dir que era
entre la runa.
Les sofrenes
als déus
han quedat
ben relatades
entre les cròniques
dels conqueridors espanyols
i també
en les pròpies
cròniques
azteques
i les sofrenes
eren la forma
que tenien
les mèxiques
per comunicar-se
amb els seus déus.
Cosa habitual
i que segurament
ja molt sabem.
Els sacerdots
les realitjaven
per demanar favors
però també
com a agraïment
pels desitjos
concedits.
Entre
aquestes sofrenes
trobem
els sacrificis humans.
Ja sigui
els sacrificis humans
de treballadors
o d'esclaus
que havien estat
pressioners
de guerra
o altres
sacrificis humans
del mateix poble mexica.
Els mexiques
consideraven
que la mort
i el vessament de sang
garantien la vida
fet que això feia
que el Temple Major
es converteix
en escenari
per a la realització
de grans sacrificis humans.
La sang dels
presoners de guerra
cobria sovint
les escales
i les parets
del temple
per acabar
amb la ira
dels déus
i garantir
també la sortida
del sol.
Les cròniques
dels primers
conquistadors
així com
diferents
descobriments
actuals
apunten
cap a la pràctica
d'un canibalisme
ritual
en el que
els guerrers
mèxiques
consumien
la carn
de les seves víctimes
després
que aquestes
fossin sacrificades
per un sacerdot.
Un fet
que inclús
en pel·lícules
darreres
que s'han fet
sobre els
azteques
també
ha quedat
bastant reflectit.
Amb menys
l'enemic
és un més fort.
Amb menys
la força
seva.
Els rituals
pel que amala
la ira dels déus
es realitzaven
abans d'una guerra
i també
en dates assenyalades
del calendari
azteca
com l'inici
d'una
d'una
collita
o de la cega.
La pedra
de sacrificis
que s'ha trobat
s'han trobat
diferents restes
com per exemple
la pedra de sacrificis
també s'ha trobat
un covei
o un recipient
que servia
per oferir
els cors
encara calents
extrets
pel màxim
sacerdot
després
de ganivetar
les víctimes
amb una
fulla.
Després del sacrifici
els cossos
eren llançats
per les escales
mentre que els caps
decapitats
i despellejats
s'exhibien
punxats
en estaques.
Tot això
a través de què se sap?
Tot això se sap
per les cròniques
i per les restes
també.
La sang
deixa un rastre
i això
no és
fer-se
però gairebé
l'arquilogia.
Però imagina't el color d'escorxador
que tenia que ser allò.
La veritat és que sí.
Tenia que ser un escorxador
o...
Clar, és un temple escorxador
és clar.
A més a més
hi havia un altar
dedicat al Déu Sol
situat en el camí
que conduïa
al Temple Major
i tot aquest altar
era
que se situava
en un punt estratègic
perquè tots els enemics
de l'imperi
esteques
se n'adonessin
del que els podia passar
si s'atrevien
a lluitar contra ells.
Els darrers dies
de l'imperi
arriben amb l'arribada
d'Ernand Cortés
i el conqueridor espanyol
que
Ernand Cortés
va arribar a la ciutat
Mèxica
el 8 de novembre
de 1519
i en un principi
doncs
l'emperador
Moctezuma II
va intentar evitar
la trobada
no va poder
va fer una mica
la pilota
d'Ernand Cortés
però aquest tenia
les idees molt clares
que el seu objectiu
era arribar
destruir
saquejar
i tornar a construir
una nova ciutat
així la guerra
s'iniciava
el 13
bueno
no finalitzava
el 13 d'agost
de 1521
quan la ciutat
de Tenochtitlán
queia en mans
dels espanyols
i els edificis
del recinte sagrat
van ser saquejats
i cremats
posteriorment
doncs
Tenochtitlán
va ser desmantelada
per construir
sobre la seva base
una nova ciutat
concebuda
segons els gustos
reneixentistes
dels nous
conqueridors
i com hem dit abans
els
pobres derrotats
o en aquest cas
els esteques
van haver de destruir
o de desmuntar
el seu propi temple
la seva pròpia ciutat
per construir
una nova ciutat
el que es conlleva
és que
Hernán Cortés
en uns pocs centenars
de mes
va
d'estat
per l'imperi
suposo que més que bon militar
devien ser un bon diplomàtic
no?
per aconseguir
fer bones aliances
entre els enemics
de les esteques
perquè si no
o és que concebien
la guerra
d'una manera diferent
les esteques
i els conqueridors
tot s'ha de dir
que la guerra
no la va iniciar
Hernán Cortés
perquè Hernán Cortés
havia sortit
del territori
de la ciutat
per afrontar
un altre repte
i la va iniciar
un dels seus homes
Pedro de Alvarado
que va iniciar
la matança
de Tenochtitlán
en la qual va donar mort
als grans nobles
mèxiques
reunits
en aquest cas
en una festa
els havia reunit
simplement per
i això va ser
l'inici d'una guerra
i el punt i final
de l'imperi azteca
jo m'he quedat sorpresa
perquè clar
quan heu parlat
d'un temple
a mi m'ha vingut
el cap als temples
a clàssics
crecs romans
i clar
això era una plataforma enorme
plena de sang
i víseres
i cossos decapitats
i caps empelats
potser es podrien
fer paral·lelismes
amb altres moments
de la història
o amb els perses
o amb Egipte
però d'això
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
i avui fa 100 anys
a Tarragona
rematarem
el que hem estat dient
tot este mes
prou inundacions ja
avui és l'última
ja
perdoneu que hagi sigut tan pesat
però és que clar
però és que si era la notícia
d'aquests dies
va ser la gran notícia
de fa 100 anys
una notícia
que encara
s'ha recordat
a moltes ciutats
que van estar inundades
aquells dies
i avui ja
ja us ho prometo
és l'última
i a més
veureu bé
que ho tanca
però
el excelentíssimo
señor arzobispo
de esta diócesis
ha hecho ya
varias remesas
de cantidades
al reverendísimo
prelado de Tortosa
procedentes
de la subscripció
abierta
en su secretaría
para alivio
de los pueblos inundados
la cantidad
total girada
procedente
de dicha subscripció
asciende
a la suma
de 7.500 pesetas
de un idó
per la época
monos de diners
que aquel prelado
va distribuyendo
de conformidad
con
los fines señalados
en el circular
de su excelencia
el doctor
Corsi Forneguera
molt bé
jo em puc fer un apunt
ràpid
l'altre dia
al poble de Vinebre
em van ensenyar
una fita
gairebé
que marcava
les inundacions
produïdes
l'any 1787
la arribada
de corpus
molt bé
i estaven
a gairebé
dos metres d'alçada
sí
l'arribada
del 1787
va ser
encara pitjor
molt més
bèstia
que la del 1787
és la més gran
de la qual
hi ha constància
molt bé
fa molt de temps
Manel
que no ens portes
cap anunci
d'aquests divertits
de diari
avui n'he portat
un preto
de productes exòtics
llegeixo
a veure
de la hacienda
Montserrat
Fernando Po
cosecha propia
única casa
en España
cafés
chocolates
y azúcares
sin rival
licor
café
crema
café
y cacao
en polvo
excelente
y sabroso
reconstituyente
desayunos
parisien
africanas
rebolas
fernandinas
pastillas
y cigarrillos
de chocolate
objetos
de fantasía
cajas
para regalos
caramelos
finos
etcétera
pureza
garantida
en todos
los artículos
sucursal
en Tarragona
Ramla San Juan
número 43
Guinea Española
patrocina
no envinguis
amb històries
no envinguis
amb històries
curiositats
si us dic
que parlem
d'una malaltia
que va aparèixer
aproximadament
fa 4.000 anys
abans de Crist
sabríeu de què parlem?
4.000 anys
d'un virus
de grip
molt bé
sí
molt bé
Manel
tu jugues amb avantatge
és que juga amb avantatge
també és una malaltia
o un virus
les despeses econòmiques
del qual
per absentisme laboral
actualment superen
els 600 milions d'euros
cada temporada
600 milions d'euros
és un d'aquells virus
que en teoria
ens podem vacunar
però molta gent
no fa
simplement perquè
possiblement
el que són
les conseqüències
del virus
són molt ràpides
de passar
jo trobo tan curiós
el fet d'aquesta xifra
que pugin
les despeses
a causa de la grip
pugin a 600 milions d'euros
com que
de l'absentisme laboral
és a dir
la gent deixa d'anar a treballar
perquè té la grip
però potser
tan curiós
aquesta xifra
com el fet
que puguin comptabilitzar
aquesta xifra
a vegades
t'atreuen xifres
i estadístiques
que dius
això com ho fan
això segons
l'agència d'avaluació
tu què fas
què et dius
jo conto
els que falten
per la grip
aquesta data
dada en concret
extreta de l'agència
d'avaluació
de tecnologies sanitàries
de l'institut de salut
Carlos III
havia de tenir
un nom llarg
però bé
anem a parlar
molt bé
de la grip
de la de 1908
o 1920
bueno
1908
1920
o grip espanyola
és per alguns autors
el major holocaust
mèdic de la història
fixeu-vos que
fem servir el terme holocaust
un gran
un gran
desastre
va infectar
el 50%
de la població mundial
es calcula
que va matar
uns 50 milions
de persones
probablement
es va iniciar
al març de 1918
a la Xina
o als Estats Units
i va ser
l'entrada
d'aquest darrer país
als Estats Units
a la guerra mundial
a la primera guerra mundial
la que va portar
la grip
al vell continent
Europa
Espanya
no va participar
a la primera guerra mundial
però va ser
un dels darrers països
europeus
en contagiar-se
on va entrar
el virus
però curiosament
aquí està
és un dels països
que més van notificar
els casos registrats
per aquesta raó
aquest virus
de 1918
a 1920
va ser conegut
com la grip espanyola
notícies
com sempre
no anem gaire bé
de temps
per fer notícies
però alguna
us ho dirà
farem una ràpid
segur que n'heu sentit
parlar del senyor
Tutankamu
en aquesta notícia
i tant
no
sí
expliquem per què
bueno
els egipcis
de tant en tant
especialment
aquell senyor
el Zahi Hawas
un que va
en un sombrero
de vaquero
no no és mai
és el cap d'antigüetat
d'Egipt
sí
sobretot els documentals
de la BBC
és un tio
que li agrada molt
xupar càmera
i és molt sensacionalista
i bueno
aquesta notícia
de què parlen
doncs
de que
per primera vegada
se podrà veure
el senyor Tutankamu
amb la seva cara
i s'ha mostrat
on el teníem fins ara
el que és la mòmia en si
estava a la tomba mateix
però dins d'un
dels ataúds
originals
o sigui
tancat
i es podia veure
l'ataúd de fora
suposo
però sabeu que la mòmia
allí patia
els contrastos
de temperatura
de humitat
de fons
etc
i ara l'han ficat
en una vitrina
de vidre
en una temperatura
constant
aïllada
en millors condicions
també
dins de la piràmide
d'on el van
des de la tomba
perdona
des de la tomba
del Cuegeu
sí
molt bé
sí
al costadet
d'on estava
i s'ha donat
aquesta la gran notícia
que el rostre
de Tutankamon
s'ha pogut veure
per primera vegada
sens dubte
traurà molta gent
cap a Egipte
això
sí
possiblement
cal dir per això
que la mòmia
està fet un nyap
sí
quan la van traure
de la tomba
no s'hi van mirar gaire
no s'hi van mirar gaire
van anar a extraure
tots els amulets
més de 100 amulets
que tenia
al voltant del cos
la va dir aparta
els huesos
i la van triturar
en 7 o 8 trossos
fins i tot el penis
i va caure
per un costat
les cames
home
ara l'hauran arreglat
una miqueta
no hi acaben d'exhibir
suposo que està
sí
però Déu-n'hi-do
està
és de les mòmies
més xafadetes
però bueno
un atractiu més
per anar a Egipte
veure la cara
del senyor Tutankhamun
va Núria
t'has de lluir
en este títol
escolta que
tampoc en sé tant
un llibre
m'ho he dit això de mi
és que em fa molta il·lusió
va digue-ho
si que ho dius molt bé
la Wehrmacht
los crímenes
de l'exercito alemán
escrit per
Wolfram Wetter
editorial
crítica
és molt llarg
464 pàgines
i de preu què tal
29,50
és el que dius
30
va 30
doncs aquest professor
de l'universitat de Friburg
ha dedicat
més de 30 anys
d'investigacions
per desmuntar un mite
el mite quin és
el mite és el següent
al finalitzar la segona guerra mundial
es va difondre el mite
que l'exèrcit alemany
no s'havia implicat
en els crims
comessos pels nazis
sobre la població civil
crims que
en teoria
segons el mite
eren obra exclusiva
de les SS
Wetter
ens demostra
que els caps militars alemanys
van compartir
les idees de Hitler
les van adoptar
amb ple convenciment
i van col·laborar activament
a les pitjors massacres
de civils
però no només van ser
còmplices
sinó també
col·laboradors entusiastes
en la feina
d'eliminar
pobles
que els alemanys
consideraven inferiors
una obra
molt interessant
provocativa
inquietant
poderosa
d'aquest
professor d'història
a l'universitat de Friburg
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
no envinguis
amb històries
a Tarragona Ràdio
a veure
aquest cap de setmana
què aneu a descobrir
fagedes
no
ja saps
no
descansades
anem a descobrir
anem a fer sacrificis
humà
el color d'ulls
de Tutankamon
aneu a Egipte?
no
a Egipte no hi ha fagedes
dones
clar
sorra
molta sorra
molta
en fi
va recordeu pel blog
jo sé que l'home Anel
us ha de dir una cosa
sí, el Manel ha entrat al món
de les noves tecnologies
el Manel té un blog
el que passa que és personal
no hi entrarem
no, està a veure
que ho vulgui anar
no, no, no
bueno, ja ens ho diràs
de moment deixem un que és personal
hi ha fotos de l'afejada
però cal
les podreu veure
doncs bé
el blog del programa
no envinguis a mi històries
punt bloquespot.com
qui sàpiga tafanejar
podrà arribar
al blog del Manel
si vol des d'allí
bueno, va
ho tinc que dir
el racó del pobre
el racó del pobre
així tal qual
vinga
lo pobre Manel
lo Manel
Jordi, gràcies
vaja i ve
adieu-siau
Gràcies
Gràcies
Gràcies