.
Ara passa un minut i mig del punt de dos quarts de sis de la tarda
i ens posem, entrem en matèria, vaja.
Us ho dèiem en el sumari, cada dijous dediquem un espai
dins dels Jatardes a parlar sobre la mar.
Avui tornem a marxar un cop més cap al Museu Marítim de Barcelona,
no és la primera vegada que conversem amb ells,
el que passa és que fan tantes activitats
que a través dels diferents departaments
hem anat tenint contacte amb el Marítim de Barcelona.
Avui coneixerem l'Olga López,
ella és la cap d'exposicions del museu
i parlarem concretament amb ella d'una exposició
que es diu Atrapats al gel
i que representa o reprodueix l'expedició ja legendària,
podríem dir, del Shackleton quan va anar a l'Antàrtida.
Olga, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Deia jo que al Museu Marítim de Barcelona
no pareu d'organitzar coses
i tu, que t'encarregues de les exposicions,
a nivell d'exposicions també és així, no?
Sí, sí, sí, tenim un programa d'exposicions bastant atapaït
perquè com que disposem de diverses sales
que poden treballar de forma simultània,
doncs en una fem grans exposicions
com aquesta del Shackleton
que comentarem d'aquí una soneta
i tenim també un espai, un pèl més petit
on fem muntatges més modestos
però força interessants també.
Quantes exposicions diries que han passat pel museu
al llarg de tot l'any?
Mira, nosaltres ara mateix, jo crec, no les hem comptades, eh?
Encara ens falta fer el còmput global
però acostumem a tenir una mitjana de deu exposicions l'any
entre grans i petites
la qual cosa vol dir que
la programació oscila entre dos, tres grans exposicions
i petits muntatges que de forma simultània
es poden veure en el museu.
Llavors, com que el museu, ho sabeu,
és un espai, és un equipament molt gran,
de dimensions molt grans,
doncs tenim la sort de poder trobar
petits racons en l'àrea d'exposicions permanents
i en els espais dedicats a exposicions temporals
que ens permeten acollir iniciatives nostres,
iniciatives d'altres museus
i presentar-les de forma simultània
i això ens permet, doncs, oferir
un ventall d'activitats força ampli.
Quin és el perfil dels visitants a les vostres exposicions?
Gent que visita el museu
i que, a més a més, fan un cop d'uller a l'exposició
o gent que ve expressament només per l'exposició?
En bona part són visitants
que aprofiten la vindentesa de visitar el museu
per veure també les exposicions,
però nosaltres tenim també, afortunadament,
un segment de públic molt fidel
que ja coneix el museu i la seva exposició permanent
i que es veu, doncs, una mica atret
per la constant renovació
de l'oferta d'exposicions temporals.
En aquest sentit, sí que,
tot i que la gran part dels visitants
d'exposicions temporals són visitants del museu
que aprofiten per veure aquests muntatges més efímers,
també tenim una bona part de la visita
que es caracteritza per ser un públic
que ve expressament a veure les nostres exposicions temporals.
Parlem tota l'estona d'exposició temporal,
espai efímer, però de tota manera
són mostres de llarga durada, no?
En el cas de les que es presenten a la sala
que nosaltres anomenem de les nous de la Generalitat,
que és un espai de vora 900 metres quadrats
dedicats a exposicions temporals,
sí que són muntatges que duren
una mitjana de 4, 5, de vegades 6 mesos.
Fins i tot a vegades deben ser aparatosos, no?
Allò que dius ja ho monto
i per tant aprofitem-ho.
Clar, i sobretot perquè volem donar
el màxim de possibilitats al públic
perquè vinguin a visitar-les.
I en aquest sentit, doncs,
mantenir-les obertes al públic
durant un període de temps força llarg,
doncs és també la manera
de poder treure públics
que de forma temporal,
que són un pèl estacionari.
És a dir, hi ha un públic que ve
durant la primavera
i el començament de l'estiu,
hi ha un altre públic turístic
que ens visita sobretot durant l'estiu.
A la tardor es perfila un altre tipus de visitant
i tenir una exposició oberta
durant 4, 5, 6 mesos l'any
ens permet, doncs, ofertar
aquesta activitat a públics diversos
que ens visiten en èpoques diferents.
Doncs entrem a parlar, si et sembla, Olga,
d'aquesta exposició
que tindreu oberta fins al dia 24 de febrer.
Efectivament.
La vau inaugurar a mitjans de novembre.
Es diu Atrapats al gel.
Sí.
Explica una miqueta d'on ve i...
Sí, mira, Atrapats al gel
és una exposició que es neix
a través de l'acció
del Museu Amèrica d'Història Natural de Nova York
i que conjuntament amb la Fundació Caixa de Catalunya
es produeix a partir dels documents
i dels materials gràfics,
tant fotogràfics com fílmics,
que es generen a l'entorn d'aquesta expedició
que va dirigir Ernest Shackleton
a partir de 1914.
Llavors, el Museu d'Història Natural de Nova York
és propietari de bona part dels drets
d'aquests materials i dels materials en si mateixos
i es posa d'acord en fer una gran exposició
que itineri després de presentar-la als Estats Units.
I a partir d'aquí un moment
la Fundació Caixa de Catalunya
per tot el que fa a l'estat espanyol
es fa càrrec de l'itinerància.
Aquesta exposició, doncs, arriba a Barcelona
a través de la Fundació Caixa de Catalunya
que ens ofereix la possibilitat de coproduir-la
i col·laborant-hi per la seva presentació a Barcelona.
I a partir d'aquí, clar, nosaltres valorem que aquesta oportunitat
és una oportunitat que per al públic barceloní
i d'arreu que vulgui desplaçar-se a la ciutat
és una oportunitat que no es pot deixar passar
i comencem a treballar a començaments d'aquest any 2007
per presentar-la aquí a Barcelona.
I, bueno, val a dir que els treballs han estat molt fàcils
perquè Caixa de Catalunya, sobretot Fundació Caixa de Catalunya
ha donat moltes facilitats per poder acoplar-nos bé.
Els interessos de dues institucions a vegades
no són fàcils de conjugar
i en aquest cas han estat molt fàcil treballar plegats.
i el resultat és una exposició que es podrà veure a Barcelona
fins a finals de febrer.
I, bueno, tot i que a nosaltres ja ens hauria agradat
poder allargar una mica més el termini de presentació,
la veritat és que és una exposició
que està circulant molt per tot l'estat espanyol.
Després a Barcelona es podrà veure a Saragossa
perquè amb motiu de l'Expo
s'estan començant a programar moltes activitats culturals
i que, bé, pensem que aquells que es puguin desplaçar
a un lloc on aquesta exposició sigui possible visitar
val la pena que facin l'esforç.
Home, és el que deies tu, no?
És un títol d'aquells que crida l'atenció
i hi ha més d'una persona que encara que sigui a tall d'aficionat
doncs li interessarà el que va ser, bé, una expedició mítica,
un viatge de llegenda, com dèiem,
i per tant segurament us vindrà gent de fora,
de la resta de l'estat, no sé si fins i tot de fora,
això ja no ho veig tan clar.
Teniu constància ja del perfil que ha visitat l'exposició
des del 13 de novembre que va obrir?
Estem recollint les dades,
tot i que encara no les hem començat a analitzar.
De fet, a veure, nosaltres tenim un public molt heterogènic.
En aquest sentit, doncs és segur que trobarem gent
procedents de diferents zones de l'estat espanyol.
Però també és veritat que aquesta exposició
s'ha pogut veure a València, a Palma, a Sevilla,
a Valladolid, a Santiago, al nord d'Espanya també.
Vull dir que gairebé tothom ha tingut l'oportunitat
de veure-la en un lloc a prop de casa seva
i això és fonamental perquè, ja et dic,
que és una exposició que val molt la pena,
ho dic des de la sensació,
no des del meu lloc com a cap d'exposició del museu,
sinó com a usuària d'un museu.
I perquè reuneix una sèrie de documents que són únics
i la veritat és que aconsegueixen transmetre
tota l'emoció i totes les vicissituds que es van viure
al llarg de 22 mesos d'expedició a l'Antàrtida
en unes condicions duríssimes
i visquent uns episodis que estaven sempre en la frontera
del perill més absolut i de la inseguretat de poder tornar a casa
i una sèrie de situacions que veritablement es poden qualificar d'extremes.
De fet, això t'anava a preguntar.
Entrem si sembla directament a l'exposició
i després m'agradaria fer-te alguna pregunta
sobre el que hi ha al darrere de l'exposició,
tot el muntatge, tots els tràmits que s'han de fer.
Atrapats al gel, això deixi intuir aquest títol
que l'exposició mostra la cara més dura d'aquesta expedició,
no tots els perills que hi pot haver.
Mira, l'exposició està formada per el reportatge fotogràfic
que el fotògraf oficial de l'expedició,
que anava embarcat amb els altres membres de l'expedició,
va fer durant els 22 mesos que aquesta expedició va estar a l'Antàrtida.
És una història que s'explica molt ràpidament.
El 1914, un vaixell anglès,
amb una tripulació britànica,
és a dir, on hi ha australians,
anglesos, galèsos,
escocesos,
s'embarca per
aconseguir una fita fins ara,
fins aquell moment,
mai regida, que és
atrevessar el continent de l'Antàrtida.
Ja s'ha arribat al Pol Sud,
el Montseny ja ha arribat al Pol Sud,
i la nova fita és atrevessar el continent.
Per això s'organitza una expedició formada per 27 homes,
entre els quals hi ha científics,
hi ha biòlegs, hi ha geòlegs,
hi ha físics,
i una tripulació de mariners molt experimentats
amb la navegació en condicions extremes,
en condicions dures,
com és la navegació a l'Antàrtida
o al cercle polar àrtic, també.
Aquesta expedició parteix el 1914
i, tant com es va acostant a la zona on ha de desembarcar,
es troba bloquejada pel gel,
és a dir, les plaques de gel atrapen el vaixell
i l'immobilitzen.
I a partir d'aquí comença,
doncs, veritablement,
l'aventura de sobreviure,
primer,
i poder tornar a un lloc
on els membres de la tripulació
puguin ser sals i estals.
I això són 22 mesos
d'evidències
en unes condicions ambientals absolutament hostils
i amb la inseguretat
de poder coronar amb èxit aquesta expedició
que ja ha renunciat a la seva fita
que era travessar el continent
i que ara el que aspira
és a poder tornar a un port balanés segur
a partir del qual poder tornar a casa.
Tota aquesta història
que dura molt de temps
es caracteritza per dos fets fonamentals.
Un és la voluntat de l'Ernest Shackleton
com a cap de l'expedició
de preservar la integritat dels homes
que l'acompanyen,
és a dir, mai es posa en perill
per una fita científica,
per una fita heroica,
la integritat a la salvació
d'aquesta expedició,
dels membres d'aquesta expedició.
I després, una característica
que fins i tot ara
quan es parla de temes de lideratge
i de gestió dels recursos humans
es posa com a exemple
que és aquesta constant atenció
perquè no s'implanti el pessimisme,
la gent no decaigui
i es vegi immersa
en una situació de desànim
i de renúncia,
sinó transmetre la seguretat
que l'expedició acabarà bé,
que no hi haurà problemes
i que es podrà tornar a casa
sense viure cap perill.
Això són dues característiques
que jo crec que són les que han fet
que aquesta expedició passi a formar part
de la història de les grans descobertes
perquè en realitat és una expedició
que no és res més que un fracàs
perquè no aconsegueix cap fita
de les que a priori s'ha plantejat.
I tant mateix,
la trobem com a exemple
de moltes altres coses.
Déu-n'hi-do!
L'he d'anar a Barcelona,
l'he d'anar a veure.
Escolta,
Són només fotografies
a tota l'exposició?
L'exposició està formada
per les fotografies originals
del Frank Harley,
que va ser el fotògraf
que el Shackleton va contractar
perquè donés fer
de tota la seva expedició.
Un seguit de documentals
filmats durant aquesta expedició,
filmats també per en Harley.
i després s'ha incorporat
per la comprensió
i sobretot per la contextualització
d'aquesta expedició
uns elements interactius
que ens ajuden
a conèixer millor l'Antàrquida.
Des de diferents punts de vista,
sobretot fan referència
a les condicions ambientals,
al clima,
a l'orografia,
a un seguit de qüestions
que ens ajuden
a poder valorar millor
el valor que té
poder sobreviure
22 mesos
en unes condicions extremes,
desplaçant-se
per un paisatge
absolutament hostil
i aconseguir
salvaguardar
la vida
de tots els integrants
de l'expedició.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Pinta molt bé, eh?
Jo convido a tota la gent
que ens escolta
de per aquí,
de casa, no?,
de Tarragona,
que aprofiten aquestes festes de Nadal,
suposo que ho preveieu
una mica també atapaït, eh?
Ara, les dates de Nadal,
totes aquestes festes,
us haurà visitat bastants.
Jo crec que la veritat
és que l'exposició
sobretot val la pena
perquè la força
de les imatges
parlen per si soles.
Les imatges
són unes imatges
d'una qualitat
extraordinària,
hem de pensar
que són plaques
fotogràfiques
que es van prendre
a començaments
de 1914,
15, 16,
amb unes condicions
duríssimes
i que han arribat
amb una qualitat
i un estat
de preservació
que ens permet
d'obtenir
una qualitat
absolutament
extraordinària
i sobretot
perquè són
una crònica
de la vida
quotidiana
de 22 mesos
d'acampaments
a l'Antàrtida
i això
té una força
comunicativa
extraordinària.
Ara que dius això,
Olga,
hi ha alguna fotografia
que a tu t'impacti
especialment
o que t'agradi especialment?
Ho dic per agafar-ho de referència
A mi m'agraden molt
les fotografies
de l'expedició,
dels membres
de l'expedició
treballant
en la quotidianitat.
Són fotografies
que ens mostren
que tot i haver-hi
diferents nivells
de compromís
i de responsabilitat
en un grup
tan petit,
hi ha moments
en què
es comparteixen tasques
fonamentals
per a la supervivència.
Totes aquestes
fotografies
on veiem
un biòleg,
el biòleg
de l'expedició
al cirurgià
i un mariner
netejant
la coberta
del vaixell
o els altres
científics
de l'expedició
donant de menjar
als gossos
o jugant
al futbol,
una cosa
absolutament
una mica
sorprenent.
Totes aquestes
imatges
que ens permeten
copsar
el que era
el dia a dia
un cop ja
les aspiracions
científiques
s'han passat
a un segon terme
tenen una força
jo crec
que
que qualsevol
persona
que les midi
podrà
notar-la
podrà
copsar-la
i després
els documents
fílmics
són extraordinaris
o sigui
les filmacions
les pel·lícules
són
extraordinàries
perquè
molt poques vegades
ens han arribat
documents
d'aquestes
característiques.
Quin horari
feu al museu
Olga?
Doncs
nosaltres
obrim
tots els dies
excepte
el dia de Nadal
el dia de Nadal
el primer d'any
el dia de Reis
tanquem
obrim cada dia
de 10 del matí
a 8 del vespre
ininterrompudament
ininterrompudament
molt bé
ja ens ho apuntem
per si algú
li hem de recordar
a veure
sabem a més
que els museus
en aquesta tasca
de divulgació
que feu
teniu molt en compte
la canalla
els més petits
sé que el dia 1 de desembre
vau presentar
aquesta exposició
concretament
per a nens i nenes
com va anar?
bé
extraordinàriament bé
és la primera vegada
que fèiem
una inauguració
per a nens i nenes
perquè
és un tipus
d'acte
gairebé
protocolari
que sempre
es pensa en clau
de públic adult
i vam pensar
que
una bona manera
d'incentivar
l'hàbit
de la visita
a exposicions
era organitzar
una inauguració
per a un públic
que té un paper
fonamental
en la vida
dels museus
i en el nostre
també
que és el públic
infantil
i la veritat
és que estem molt contents
i pensem repetir
perquè
crec que
els nens i nenes
que van venir
s'ho van passar molt bé
i nosaltres
vam disfrutar
molt veient
que
era una iniciativa
que agradava
i que
podia tenir
una continuïtat
que
podíeu repetir
amb altres
exposicions
Sí, sí
pensem repetir
l'any que ve
tenim diverses exposicions
programades
i pensem repetir
en aquest sentit
farem més inauguracions
per públic infantil
Doncs estarem al cas
Olga
de totes aquestes exposicions
que aneu anant fent
de moment ens quedem
només amb aquesta cita
fins al 24 de febrer
al Museu Marítim
de Barcelona
atrapats al gel
el que va ser
aquesta odissea
de 22 mesos
a l'Antàrtida
de tota l'expedició
de l'Ernest Shackleton
i com van a poder sobreviure
les condicions
adverses
Olga López
moltíssimes gràcies
A vosaltres
Ens has fet venir
moltíssimes ganes
d'anar a visitar
l'exposició
Molt bé
Una abraçada
Gràcies
Gràcies