Com cada dijous a primera hora, els ja tardes, parlem sobre la mar
i tornem a fer referència al Museu del Port de Tarragona.
Ells, igual que d'altres entitats de la ciutat, participen en la Setmana de la Ciència
i ho fan a través d'una mena de malaltia didàctic que els hi ha organitzat,
els hi ha muntat l'empresa Aúriga Serveis Culturals.
Tenim a la seva codirectora, l'Anna Catà, amb nosaltres. Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Ho he dit bé, Aúriga?
Sí, Aúriga, Serveis Culturals.
Sou d'aquí de Tarragona?
Som de Tarragona, sí.
Explica'ns una mica, parla'ns de l'empresa, després entrarem en matèria
i veurem què heu fet pel Museu del Port.
Què feu?
Nosaltres, sobretot, el que ens dediquem és a la difusió de la cultura i el patrimoni.
Moltes vegades, evidentment, treballem amb el públic destinatari de les escoles,
però no sempre. També treballem amb públic adult o familiar
i treballem per diferents institucions.
En aquest cas, aquesta vegada està pel Museu del Port
o, sinó, per altres institucions museístiques, sobretot,
o biblioteques, ajuntaments...
Tothom que ens demana una mica a fer aquesta difusió de la cultura i el patrimoni que dèiem.
Ho feu sempre a través d'això, de material didàctic?
Depèn del format.
També treballem bastant amb el que són les visites guiades o tallers didàctics.
Quina és la cosa més estranya que us han demanat?
La cosa més estranya que...
Uf!
Perquè quant de temps fa que funciona la empresa?
Nosaltres fa molt poquet. Fa un any i poca cosa més.
L'altre, bueno, ens vam constituir l'any passat i, bueno, és això que encara estem en marxa.
De totes maneres ja havíem treballat amb el sector nosaltres prèviament
i, bueno, una mica és això que tornem a començar.
Això que et deia, no? Potser la proposta així més estranya que us hem fet
o el producte, doncs, en realitat són productes a llençar al mercat que sigui més difícil.
No, de moment el problema sempre que tenim és de temps, no?
Perquè sempre tot era per ahir i llavors, clar, quan treballes d'aquesta manera,
bueno, suposa, evidentment, un esforç, no?
Però coses estranyes, de moment encara no.
De moment no.
Tu què em posarà?
A veure què tal.
Doncs això, esteu en contacte amb el Museu del Port de Tarragona
i els hi... vaja, els hi heu proporcionat, els hi heu confeccionat
una mena de malatí didàctic per a la Setmana de la Ciència.
Sí, una mica la proposta que ells volien de més,
que fos un material que es quedés després al museu
i que es pogués deixar a les escoles en un futur.
Llavors, ara és el material que es fa servir durant la Setmana de la Ciència
i després estarà en préstec per a tota aquella gent que ho demani.
Que ens comentava la Mercè Toldrà, la directora del Museu del Port,
deia, clar, és que aquest any la Setmana de la Ciència
està molt centrada en el canvi climàtic.
Exacte.
I clar, nosaltres, com a Museu del Port,
com a representants una mica del mar aquí a Tarragona, per dir-ho així,
teníem l'obligació de fer alguna cosa més representativa que altres anys.
Sí, a veure, clar, evidentment del canvi climàtic en podríem estar parlant
i de molts temes, perquè engloba bastantes coses.
De totes maneres, una mica la idea sí que era centrar-ho
en tots aquells aspectes que es relacionen amb el mar
i nosaltres ho hem enfocat des d'una manera no només del canvi climàtic,
sinó potser intentar anar una mica més enllà
el que s'anomena ara, tot això que afecta aquesta nova era que hem entrat,
en què l'home té molt... les persones tenen molta importància
i que s'anomena antropocent, tot allò que les persones afecten directament amb el medi.
Per tant, sí que és canvi climàtic, perquè hi ha moltes coses relacionades,
però altres accions que no és emissió de gasos d'efecte hivernacle.
Doncs expliquen això.
Expliquem concretament com serà aquest malaltí, aquest material,
i a quin públic va destinat?
El públic que va destinat és, sobretot, a grups escolars,
a nois i noies de cicle superior de primària,
això seria 5 i 6è, i primer cicle de l'ESO, primer i segon.
Tot i que ja estem treballant amb unes edats d'entre 10 i 9...
Sí, 9, 12 o 13 anys. Una mica depèn també.
Quart, per exemple, la quarta primària també és adequat,
tot i que són conceptes que depèn de com, a alguns els pot costar una mica, però també.
Sí, i en què consisteix?
Una mica el que consisteix és, això que ho preguntàvem abans,
es tracta d'una mena d'introducció.
El que es vol fer reflexionar també molt és
quines són les accions nostres quotidianes
que, directa o indirectament, influencien el malmar.
I es comença fent aquesta mena de reflexió en total.
Tenim una sèrie d'accions a través d'uns dibuixos, d'unes làmines,
i es tracta que, entre tots, triem quines de les nostres accions
que fem al dia a dia afecten el mar o no l'afecten.
Per exemple, una cosa tan absurda
com pot ser llançar un paper al terra, un paper, una llauna,
i entre tots anem fent aquestes dues piles
del que sí que afecta i el que no afecta.
Llavors, una mica, quan s'ha acabat aquesta introducció,
una mica el que hem anat veient són totes aquestes accions,
el que passem és a fer com a quatre racons,
que els alumnes van passant pels diferents espais
en què de cada un es treballa un tema.
Llavors, van rotant i al final de tot,
de les quatre dinàmiques, en tornem a parlar.
I llavors, potser hem après que aquesta deixalla
que hem llançat al terra o que ha anat a parar
amb algun abocador incontrolat,
doncs a través del vent o de la pluja pot arribar al mar.
I això afecta els éssers vius que hi viuen.
Parles de quatre accions, quatre activitats diferents.
En què consisteix?
A veure, toquen els diferents àmbits
que hem establert una mica com a prioritaris.
El primer seria tot aquest que comentàvem ara,
de les deixalles, com afecten les nostres deixalles del mar,
les que deixem a la platja, quan ens anem a banyar.
Doncs com afecta això directament al fons marí
i les espècies que hi viuen.
Aquest seria un primer àmbit,
que les dinàmiques són molt atractives pels nens,
perquè tot és a través de jocs.
Ara t'anava a dir, visualment, com és això?
És precisament el que intenta ser aquesta paraula que deies,
no és molt visual.
És a través d'un joc, són com unes cartes,
és com jugar a un qui-esquí, el típic joc.
Una mica resulta que hem tingut en aquest cas en concret.
representa com si hi hagués un delicte marí
o un delicte ecològic al fons del mar
i hem d'establir un culpable.
I ells tenen diferents cartes amb diferents personatges,
que en aquest cas seria una ampolla de plàstic,
podria ser una ampolla de vidre,
un tros, una xapa d'aquestes, doncs, de les ampolles.
Diferents elements d'aquests,
ells trien un culpable
i es tracta d'endevinar el que ha triat l'altre grup.
I les preguntes que han de fer, doncs,
és veure d'on ve,
que tenen les targetes,
tenen totes les característiques,
d'on ve, com ha arribat fins al mar
i quin és el perill que ha provocat.
I llavors, jugant,
a través d'aquestes preguntes,
veuen, no?
Doncs possibles llocs on han anat a parar aquest objecte,
possibles perills,
una mica vindria a ser aquest un dels àmbits
que es treballa.
Anem-nos a repassar en tot,
sí, sí, sí, jo faig el circuit.
Molt bé.
Faig el circuit.
L'altre seria més en concret
sobre el canvi climàtic.
Veiem a través d'un experiment molt senzill,
que és comprovar a través d'un llum
d'aquests de sobre taula,
com si fos el sol,
posar un termòmetre,
doncs, la temperatura que estaria a la Terra, no?
I després fer el mateix
amb una campana de vidre
sobre el termòmetre.
Per comparar com aquest,
o observar, no?,
com aquest termòmetre augmenta de temperatura
i després es tracta de fer la reflexió següent, no?
Aquesta campana de vidre
la substituïm per tot aquest augment
de gasos hivernacles
que hi ha
i que fan que la temperatura augmenti.
Llavors, a través d'una sèrie de dibuixos
i d'esquemes,
els nens reflexionen
i també una mica el que s'intenta
és fer-lo reflexionar
de què passaria, no?
O què passarà
si la temperatura del planeta augmenta,
com afectarà això al mar.
Llavors, com que tots n'han sentit
a parlar una mica,
llavors comença a sortir del tema
de gels, de l'os polar,
una mica el perill de l'espècie,
de l'augment del nivell de l'aigua,
del mar,
i etcètera.
Una sèrie, doncs,
de conseqüències
que molts,
que alguns professors,
doncs, ja els inculquen
en aquests temes,
ja n'han sentit a parlar
i es tracta una mica
de posar totes aquestes idees
en ordre.
Tercer àmbit.
Un altre àmbit.
Tindríem el que s'anomena,
és una paraula una mica estranya,
l'eutrofització,
que és un problema, doncs,
que surt en altres,
per diferents motius,
però per llançar diferents nutrients
al que seria el mar,
diferents substàncies.
degut, sobretot,
a, per exemple,
a l'urbanització de la costa.
Això fa que, doncs,
a les diferents aigües residuals,
tot i que es depurin,
sempre queden restes
que van a parar a l'aigua
i això fa que, doncs,
cap al fitoplacton
siguin nutrients, no?
Això augmenta la presència, doncs,
d'aquestes algues,
podríem dir,
i fa, doncs,
que això provoqui
diferents problemes,
com podria ser la falta d'oxigen
i, per tant,
disminueixi les espècies marines.
I com ho veieu, això?
Això és un resum molt resumit,
que ho he fet així ara.
De totes maneres,
aquest, el que intenta ser,
és molt gràfic.
S'ha simplificat una mica la idea
perquè els nens vegin
quins són els diferents protagonistes,
quin paper juga el fitoplacton,
quin paper juguen els descomponedors,
i és a través d'un esquema,
d'un joc,
bé, un joc de rol vindria a ser, no?
En el que ells es converteixen
en aquests protagonistes,
poden ser humans,
per tant, construeixen cases
i van abocant nutrients al mar.
Evidentment, se'ls explica,
perquè això, els ho diem,
no és que llencem una entrapada
pernil a l'aigua,
sinó que se'ls explica
com es llencen aquests nutrients.
L'altre rol seria el fitoplacton,
una mica,
que és el que va agafant
tots aquests nutrients,
i alhora fa la fotosíntesis
i, per tant,
crea aquest excés d'oxigen
o excés d'oxigen
quan es converteix en un problema.
L'altre protagonista
vindrien a ser els descomponedors,
una mica, doncs,
que quan el fitoplacton es mora,
el que fan és descompondre
aquest fitoplacton
i, per tant,
consumeixen una bona part d'oxigen
i el tercer serien els peixos,
una mica els peixos
que quan tot aquest esquema
o quan tota aquesta problemàtica
és en condicions normals,
evidentment, no passa res,
el problema és quan tenim
un excés de tot això
i, evidentment,
els peixos es queden sense oxigen.
Això és una manera molt gràfica
amb unes targetes,
ells tenen com un esquema
que van seguint,
que van posant
i que, per tant,
doncs,
van seguint i surt sol
amb la mateixa dinàmica.
Clar,
al començament no passa res,
hi ha uns quants peixos,
no?,
es veu que,
evidentment,
no és un problema,
el problema és d'haver després,
quan hi ha un excés
de nutrients al mar.
Déu-n'hi-do, eh?
Aquest és complicat, eh?
El que passa és que
acaba sent molt gràfic
i llavors,
de seguida,
entenen la problemàtica.
El que passa és que així explicat,
costa una mica,
que jo us invito a que vingueu
a veure-ho.
De moment,
tots aquests àmbits,
el que sí que donen a entendre
com a fil comú
és que les coses
estan vinculades
les unes amb les altres, eh?
Exacte.
És l'exemple aquest tan simple
que llenço un paper
i, en fi,
i canvio tot un ecosistema.
Sí, sí,
i, evidentment,
l'últim també,
l'últim àmbit,
el quart àmbit,
parla una mica d'això,
del que seria tot el tema,
la problemàtica
de la sobrepesca
i una mica
veure, doncs,
què passa,
no?
Es tracta de muntar
com una mena
de cadena alimentària,
de xarxa tròfica
i veure, doncs,
des de què passaria
si hi hagués un excés
de pesca
d'una espècie determinada.
En aquest cas,
hem posat l'exemple
de les sardines,
però podríem agafar
qualsevol altra.
O, per exemple,
què passaria
si hi hagués
una catàstrofe,
no?,
una marea negra.
Veuríem com el fitoplacton
ja no pot rebre
l'energia del sol
i que, per tant,
es va...
es destrueixen
totes les altres espècies,
que també és molt gràfic.
Totes aquestes activitats,
de moment,
les trobem
a la Setmana de la Ciència.
Exacte.
On concretament?
Les trobem
en el Museu del Port
i durant tota aquesta setmana
de dilluns a divendres,
a les tardes,
és el que han vingut
a passar diferents escoles.
També dissabte passat
es va oferir
amb el públic en general,
sobretot nens
d'aquestes edats
que dèiem,
que fan des de quart de primària
fins a segon d'ESO,
aproximadament,
es va fer dissabte passat
una sessió,
que va ser la sessió inaugural,
podríem dir,
i aquest dissabte que ve
es torna a fer
una altra sessió
a les 11.
Per al públic obert,
vaja.
Sí, per al públic obert,
dura una horeta,
de 11 a 12.
Ah, de moment,
quina experiència heu tingut?
Quines reaccions?
Doncs la veritat
és que molt satisfactori
en el sentit
que és molt visual,
no?
I tampoc no es tracta
de criminalitzar,
de dir,
tu que vas tirar un dia
un paper a terra,
sinó de ser-ne conscients,
no?
Igual que tampoc no,
no és qüestió
que els nens
no mengin peix,
no?
Això, evidentment,
queda molt clar,
sinó de fer un consum
responsable,
de dir,
doncs,
el peix que ens el mengem,
no hi juguem,
no el fem malbé,
evidentment,
és fer una mica més
aquesta reflexió,
de que tot portat
als extrems
és problemàtic,
no?
I estem al límit,
els éssers humans,
no?
de traspassar aquest límit
de l'accés,
no?
I, per tant,
desdevenir problema.
És un circuit aquest
que organitzeu
per la Setmana de la Ciència
que necessita de monitor
o els mateixos professors,
vull dir,
com es treballa això?
Es treballa abans de classe,
després venen allà?
En aquests moments,
de la manera que estem fent
a la Setmana de la Ciència
al museu,
hi ha un educador,
una educadora
que el que fa és conduir
l'activitat.
De totes maneres,
això,
quan estigui en préstec,
hi ha una guia didàctica
pel professor
o per la professora
en què s'explica
com funciona
i, a més a més,
que té material complementari
perquè es pugui documentar
i s'ha explicat
aquestes quatre dinàmiques
i la introducció.
Perquè, de fet,
la proposta està pensada,
ara estarà
la Setmana de la Ciència,
però després
la deixareu a les escoles?
Sí.
Em sembla que començarà
ara a partir del mes de desembre,
que estarà en préstec
i una mica,
doncs,
el museu ja té
la seva normativa,
em sembla que
es deixaran uns 10 dies,
això la Mercè
us ho podria informar més,
però em sembla
que són 10 dies
que té l'escola
per fer aquest préstec
i, bueno,
no sé,
les condicions
us les explicarien més bé.
Ja,
ja li preguntarem,
la qüestió és que després,
quan s'acabi aquest període
de préstec,
anirà cap al museu,
no?,
a última hora
aquest material
estarà al museu
per oferir una activitat,
una de les moltes activitats.
Exacte,
això mateix.
Quin és el perfil
de gent que us ve
en aquesta dissabte passat,
no?,
que dius
està obert al públic
en general,
s'interessen igualment
més els nens
o els pares estiren o...?
Molts pares estiren,
de totes maneres,
sí que són nens
que, per exemple,
que ja havien vingut
l'any passat
a la Setmana de la Ciència,
l'altra activitat
que es va fer l'any passat.
I, per tant,
són nens que,
bueno,
tant sigui pels pares
com per ells mateixos,
tenen una relació
amb el que és
el Museu del Port.
I, per tant,
doncs,
per amistat
o perquè treballen
o són de la zona
i, per tant,
tenen una relació
amb les diferents activitats
que es fan
i participen
i, per tant,
són una mica
els que van venir.
I quant de temps durà
aquesta activitat,
més o menys?
Una hora,
aproximadament.
Per exemple,
dissabte passat
sí que va durar una hora,
quan ho fem
en grup classe
a vegades
dura una mica més.
Molt bé.
Què més esteu preparant?
Doncs,
així,
bé,
de cara a l'àmbit marítim,
alguna cosa més
o no?
Ara esteu molt abocats amb això.
Sí,
estem, clar,
la Setmana de la Ciència
porta feina
i ara estem molt abocats
amb el que seria això
de la Setmana de la Ciència
del canvi global
que en diem.
Doncs,
recordeu,
encara durant aquesta setmana,
però bé,
si està obert al públic en general,
recomanem potser
la setmana de la Ciència
de dissabte,
no?
Exacte,
a les 11 del matí.
A la Setmana de la Ciència
al Palau.
El Museu del Port
el fem aquest.
El Museu del Port.
Exacte.
Sí.
El Museu del Port
s'hauria de fer reserva prèvia
trucant al telèfon del museu,
més que res,
per poder coordinar
les diferents persones
que estiguin interessades
i trucant allà
es fa la reserva
i l'entrada és gratuïta.
Allí podreu gaudir
d'aquest taller,
ja ho veieu,
prou ampli,
prou general
que posa de manifest
els diferents problemes
que hi pot haver,
doncs,
això que causem a vegades
nosaltres mateixos,
com deies tu,
al mar.
Exacte.
Anna Catà,
codirectora d'Àuriga Serveis Culturals,
moltíssimes gràcies
i ja tornarem a parlar
de tot això que organitzeu.