La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, colinetes i turons.
Torna a sonar el controvertit Quimi Portet aquí al Ja Tardes,
això vol dir que torna una temporada més amb Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ja ho anunciàvem, eh?, fa un parell de setmanes, no?,
que tornaves, que tot és fantàstic,
i que començàvem temporada explicant fins i tot les novetats
en qüestions tecnològiques i científiques que hi havia hagut durant l'estiu.
Sí, vam fer un petit avançament i vam deixar entreveure
que el 2007 està tocat per els aniversaris.
No sé què té el 7, però diuen alguns que és el número de la sort,
però en l'any 2007 estem farcits d'aniversaris tecnològics.
Una qüestió que a nosaltres ens agrada ressaltar, recordar,
i bé, avui en parlarem...
Sí, ens estendrem en un d'aquestos aniversaris,
perquè n'hi ha forces i haurem d'anar deixant dilluns,
prerirà dilluns perquè no hi ha temps.
Temps n'hi ha, sí?
Sí, sí.
No n'hi do.
Sí, sí, sí. Si vols comencem...
Doncs sí, també són aniversaris de coses que encara utilitzem, no?,
de coses que estan recents.
Sí, sí, sí.
Però abans deixa'm fer una petita salutació que em va agradar un dia,
que la fèieu vosaltres des de l'antena,
i jo no em vull quedar tampoc sense fer-ho perquè, a veure,
un programa com la Terra Desplana,
bé, una secció com la Terra Desplana,
si a dir o no, fer aquesta salutació,
bé, els que escolten aquest espai per internet,
la www.taragonaradio.cat,
que per cert, també hem de parlar de .gat,
però ho deixarem per més endavant també.
Ui, que és que de feina.
Sí, serà per això perquè hem decidit fer-ho cada setmana?
Pot ser?
Podria ser.
Clar.
Podria ser, un dels motius.
Però bé, mira, aniversaris.
Comencem per un de pel·lícula,
un de pel·lícula que sona, a més a més, molt bé,
perquè a més d'haver-nos regalat la vista
amb una magnífica pel·lícula l'any 82,
el Ridley Scott, el director de la mateixa,
i protagonistes com el Harrison Ford,
ens va regalar també les orelles
perquè la música era d'Evangelis
i era de primera categoria.
Blade Runner.
Blade Runner, no?
Blade Runner, que fa 25 anys.
Ah, sí?
25 anys, enguany.
I de pec, clar, d'aniversaris de pel·lícules
en podríem parlar de moltes,
però és que Blade Runner és un clàssic ja dins del gènere.
Sí, clàssic de la ciència-ficció.
Nosaltres toquem lo nostre, no?
És com el mercat, no?
Hi ha les parades de cigrons,
les parades de verdura,
les parades de fruita.
Nosaltres toquem les parades tecnològiques.
En aquest cas, pel·lícules tecnològiques.
i bé, doncs 25 anys i tu te mires la pel·lícula
i sembla que no hagin passat els 25 anys.
No ho sé, saps que fa molt de temps que la veig.
Doncs, Déu-n'hi-do, s'aguanten molt bé.
Una que ja es veu una mica passadilla,
però que també va ser pionera en el seu moment.
En aquest cas són 30 anys, 30 anys,
en guany també se celebren.
És la que va tenir lloc l'any 1977,
el primer lliurament de la Guerra de les Glàxies,
Star Wars,
que va ser la primera pel·lícula,
però si ara miréssim tota la saga,
seria la número 4.
Sí, sí, és allò que passa amb els Star Wars.
Sí.
Van desordenats.
Bé, doncs el 77 apareixia la primera pel·lícula,
Star Wars, tal com sona.
Sí, que és veritat que no resisteix també al pas del temps.
No, no.
Perquè amb això de fer pel·lícules a futuristes,
clar, corres el risc que quan arriba el futur, no?
Sí.
O a mesura que passa el temps,
tu pretens ser molt fashion en aquell moment i molt futurista,
però clar, després igual no se semblen res.
És que veus també els pentinats,
es veuen molt anys 70.
Sí.
Està ambientat en un futur, Star Wars,
però el maquillatge tot veus anys 70.
En canvi, Blade Runner,
la pinta que gasta el Harrison Ford
podria passar per futurista,
perquè no sé,
se li veu cara de futur a aquest senyor.
Troba, sí?
Sí, jo sí, jo sí.
Bé, doncs hem parlat de dos aniversaris de pel·lícula.
Ara comentarem també un aniversari,
ja ho vam fer la temporada passada,
però tot ens porta que és 2007,
que sembla que estigui tocat per alguna cosa màgica, no?
Perquè en guany es compleixen 75 anys
d'una gran novel·la d'utopia, no?
Que és El món feliç d'Aldus Huxley,
una novel·la que per Sant Jordi us vam recomanar,
i si encara no ho heu fet,
us la tornem a recomanar.
No deixeu de llegir Un món feliç,
que és una icona de la sense ficció utopia,
sí, perquè no saps cap a vegades cap a un bàs
si és utòpic o sense ficció, no?
Bé, un altre d'aquestos aniversaris
que vam recordar en el seu moment,
ara també volem tenir un record
per els 100 anys del naixement de Raquel Carson,
que va ser la mare del moviment ecologista, sí,
ja ho vam també esmentar a la temporada passada,
són 100 anys, curiosament,
s'acompeixen aquest 2007.
Et recordem? Recordem per què va ser la mare?
Perquè se l'anomena la mare del moviment ecologista.
Doncs va ser la mare perquè va escriure l'any 72
una novel·la, bé, perdó,
l'any 72 va aconseguir una cosa gràcies a la novel·la
que publicava l'any 62, 10 anys abans.
L'any 62 publicava Silent Spring,
la primavera silenciosa,
que denunciava un pesticida que era el DDT,
que, a més a més de carregar-se els bitxets de les plantes,
tenia funcions nocius per a la humanitat, no?
O sigui, si rociaven en DDT un blat de moro,
aquest blat de moro després te'l menjaves tu
i t'entrava dins el cos, no?
I, esclar, aquesta senyora va escriure aquest llibre,
denúncia,
i l'any 72 va aconseguir que el DDT es prohibís
perquè, esclar, tenia efectes secundaris pels homes, no?
I aquesta lluita que va tenir a favor d'aquesta ecologia,
per això, doncs, la Raquel Carson
se la va anomenar com a mare del moviment ecologista,
una cosa que ara està tan de moda,
però que als anys 60 i anys 70,
doncs, estava la cosa molt verda
i valgui el nom del color
per fer-li també el nostre petit homenatge, no?
Cent anys del naixement de la...
Cent anys, sí.
Ara, més aniversaris.
Això ho vam dir fa dues setmanes.
25 anys de l'Smiley,
aquella miticona,
que es va treure de la mània,
doncs, un senyor d'una universitat d'Estats Units,
i que, bé, en aquest cas,
era la Universitat Carnegie Mellon,
i que aquest senyor,
bé, cansat que arribà en correus,
correus, doncs, fa 25 anys que eren molt primitius,
que no sabia si eren de debò o eren de broma,
doncs, va dir, els que siguin de broma,
fiqueu-li, doncs, això,
dos puntets, una ratlleta i un...
Això, un...
Signure de parèntesi.
Això mateix, signure de parèntesi tancat,
i aleshores és l'Smiley primitiu,
que després s'ha anat evolucionant,
i ara ja són d'aquestos que són de color groc,
que tenen moviment, que beuen cervesa,
que treuen la llengua, fan de tot.
Perquè ens entenguem, els smileys són...
Bé, perquè ens entenguem,
imagineu-vos una rodona, una circunferència,
pintada de groc,
reproduint la cara d'una persona somrient, no?
Dos ulls i una boca somrient.
Això mateix.
Doncs això és el que pateix el bàsic.
Sí, aquest professor es diu Scott Falman,
i fa 25 anys va tenir aquesta brillant idea
que ha anat evolucionant, i, esclar...
Va ser una idea per separar les cartes que eren...
Sí, els correus.
Els correus que eren...
Els que eren seriosos i els que eren de broma,
perquè van tenir una allau de correus de broma,
i, esclar, va haver una mica de confusió
a aquesta universitat d'una americana,
i va dir, home, fem un sistema per distingir una cosa.
I a partir d'aquesta idea
que va tenir aquest professor universitari,
bé, els 25 anys, doncs, el que deia,
ha anat evolucionant la cosa,
i bé, mira, ara, doncs,
les emoticones són els smileys aquells
que tenen moviment 3D, 3D, 3D, 3D, 3D dimensions, no?
Sí, sí.
La cosa ha evolucionat, però, però,
del rudimentari, dos punts,
ratlla i parèntesi tancat,
a bé, el que coneixem tots avui dia, no?
Més aniversari, saps que, déu n'hi do,
aquest 2007, saps que, enguany,
fa 25 aniversari de l'aparició d'un estri
que diuen que té els dies comptats?
El CD.
El CD?
El CD.
Sí, senyora.
25 anys del CD.
25 anys del CD.
Déu n'hi do.
Sí, sí.
Per a l'altre que les noves tecnologies,
tipus MP3,
fa que el CD estigui en perill d'extinció,
com ha passat amb altres estris de reproducció,
com pot ser els vinils,
que nosaltres els tenim un record
al final d'aquest espai,
doncs bé, el CD pot ser que segueixi
el mateix camí,
gràcies, entre cometes,
a les noves tecnologies,
en aquest cas, MP3, no?
Bé, de moment,
encara no ha mort del tot,
encara segueix el CD viu,
i en guany, doncs, són 25 anys,
Déu n'hi do,
Déu n'hi do,
i bé,
hi arribem a un aniversari
que va tenir lloc fa quatre dies,
el 4 d'octubre passat,
parlem dels 50 anys
de l'Espúnic 1,
notícia que ha sortit
per tots els informatius,
els diaris,
i és que, esclar,
l'Espúnic 1,
que va ser llançat
per la antiga Unió Soviètica,
va ser una fita
per la humanitat,
perquè va ser el primer satèl·lit
que llançava a l'home,
sí, sí,
un estit molt rudimentari,
però que va significar
un gran pas endavant.
Bé, suposo que t'has assabentat,
no?, d'això de l'Espúnic.
Sí, sí, deixa-me n'he enterat.
A més, l'Espúnic,
que, en fi,
representa una mica com a icona
el que són els satèl·lits.
Té una forma,
que avui en dia els satèl·lits
ja no deuen tenir aquesta forma,
però té una forma
que tothom té present,
no?
Una esfera...
És una esfera...
Una esfera amb quatre antenes.
Sí, que semblen com a potes.
Sí, això mateix.
I a mesura que anava donant voltes
pel voltant de la Terra,
doncs,
aquestes antenes,
per la velocitat,
es tenien com una mica de...
Agafar una mica de curvatura.
Ah, doncs,
és la representació,
si avui en dia
haguéssim de dibuixar un satèl·lit,
jo crec que és la representació
que faríem
i que avui ja no tenen aquest aspecte.
No, no, evidentment.
Avui dia
tenen aquells plafons solars
per alimentar-se d'energia
i bé,
doncs,
això no estava desenvolupat
en aquell moment,
l'any 1957.
Doncs,
si et sembla bé,
podríem desenvolupar
una mica més aquesta notícia.
De les altres,
ho deixarem
per propers dilluns,
perquè,
si no,
no acabaríem,
ja ho heu dit abans.
Doncs, vinga,
ens centrem en l'Sputnik
i en aquest aniversari.
Perquè tenim moltes ganes
de parlar,
doncs,
d'això,
de què passa amb el CD,
què passa,
doncs,
bé,
amb moltes qüestions
que enguany
fa l'aniversari
i d'altres
que no fa l'aniversari
però que també ens interessen
com vam avançar
fa 15 dies
quan dèiem
el de la TDT,
que alerta
que la cosa
ja començava a allogar-se,
no?
Doncs, bé,
això ho anirem
desenvolupant
en propers espais.
De moment,
avui
fem una petita parada
per comentar
una mica més extensament
aquest 50è aniversari
de l'Sputnik 1
perquè,
doncs,
primer,
són 50 anys,
ho acabem de dir,
és una fita,
una icona,
el primer satèl·lit
i, esclar,
va passar,
doncs,
això,
quatre dies,
fa quatre dies,
el 4 d'octubre passat.
Doncs, bé,
resulta que el 4 d'octubre
del 1957,
des del cosmódrom
Baikonur,
a les estepes
del Kasastan,
es va anirelar
amb èxit
al missil intercontinental
rus R-7,
que va posar en òrbita
el primer satèl·lit
artificial,
l'Sputnik 1.
Però,
curiosament,
la Unió Soviètica,
obsessionada llavors
per la carrera
armamentística
amb els Estats Units,
no va valorar
en la seva justa mesura
l'èxit revolucionari
dels seus científics.
L'Sputnik 1
era només
un producte derivat
del treball sobre un nou
supermissil balístic
capaç d'arribar
al territori enemic
més enllà de l'Atlàntic.
Mig segle després,
ja no queda ni resta
del poderós
imperi soviètic
ni d'aquella
simple esfera
d'alumini
que va fer tremolar
el món
amb el seu vol.
I la subestimació
de l'esdeveniment
que va inaugurar
l'era còsmica
segueix sent gairebé igual.
El 50è aniversari
del llançament
del primer satèl·lit
artificial
es va celebrar
a Rússia
amb una sorprenent
fredor
i aparent falta
d'interès.
Curiosament,
50 anys després,
es repeteixen
les mateixes
errades.
Resulta que
Sergei
Korolev,
que va ser el pare
del sector especial
soviètic,
doncs va proposar
un altre projecte
després de
tres accidents
que va tenir
el missil R-7,
perquè abans de posar-lo
en òrbita
la cosa
no va anar gaire bé,
van tenir diversos accidents
i aleshores
aquest pare
del sector especial
soviètic,
repetim,
Sergei Korolev,
doncs va proposar
convertir
en coet
aquest satèl·lit
artificial.
Com que l'URSS
ja intentava
construir
un aparell
que estudiés
l'atmosfera
i l'espai,
Korolev
va tenir la idea
de fabricar
un satèl·lit
simplificat
amb dos hemisferis,
un transmissor de ràdio,
antenes
i un sistema
d'alimentació.
I també
que els nord-americans
llençessin
un satèl·lit
el 5 d'octubre
amb motiu
de una conferència
internacional,
Korolev
va decidir
accelerar els treballs
i el 4 d'octubre
l'Espronic
va ser posat en òrbita
i va començar
a emetre
el seu famós
bip-bip.
Si feia com una manera
de bip-bip-bip
i bé,
això...
Com un submarí,
no?
Com el radar d'un submarí.
Això mateix,
sí,
com el sonar
d'un submarí.
Sí, sí, el sonar.
I aleshores,
doncs això també,
és clar,
aquesta radiofreqüència
que emitia
es podia captar
a tot el món
i bé,
doncs,
curiós,
no?
Bé,
aquesta fita
que a la Unió Soviètica
simbolitzava
més que la realitat
amb els Estats Units
i l'optimisme
que va succeir
a la mort del dictador
Stalin
el 1953,
doncs bé,
encara que el llançament
amb prou feines
va ocupar
unes discretes línies
al Prat,
de la premsa occidental
aviat es va fer ressò
del potencial propagandístic
i de l'amenaça militar
que suposava
l'Espúgnic.
Resulta
que
com
ara,
fa 50 anys,
només va sortir
un petit
es va esmentar
el diari oficial
al Prat
d'aquell diari
que tenia
la Unió Soviètica,
el que era
el diari oficial
del Partit Comunista
de la Unió Soviètica,
doncs,
va sortir res,
una petita referència
i qui li va donar
més importància
va ser
un diari
de Nova York
quan es van assabentar
que l'Espúgnic
sobrevolava,
esclar,
evidentment,
a molts quilòmetres d'alçada,
però sobrevolava
l'espai
aèri
dels Estats Units.
Esclar,
aleshores,
mentestant,
a Rússia
no li van donar importància
perquè
el que volíem fer
era provar
que ho ets
al principi,
com ho acabo d'explicar,
el principi
de la investigació
era provar
coets
intercontinentals
per portar
armes,
no?
Doncs,
com la cosa
no acabava de funcionar,
doncs,
aquest científic
va dir,
bueno,
doncs,
ja que estem posats,
enviarem un satèl·lit
i així,
de pas,
investigarem coses,
no?
Doncs,
esclar,
als soviètics
no li van donar importància
perquè ells el que volien
era,
doncs,
era una missió secundària.
Això mateix,
una missió secundària
perquè ells el que volien
era èxit
en la indústria
de l'arma
perquè hi havia la guerra freda
amb els Estats Units,
no?
I aleshores,
no li van donar la importància,
però,
aquesta poca importància
que li van donar
a la Núria Soviètica,
als Estats Units,
sí,
i a ruta de que,
en el plaf de sortir
a quatre línies,
a un diari de Nova York
sortia en portada
i en lletres grans
que hi havia un satèl·lit
que estava creuant
l'espai aèri
dels Estats Units.
Aleshores,
van posar el crit al cel,
mai més ben dit,
i la cosa
doncs va
agafar unes dimensions
que fins i tot
els suviètics
se'n van adonar
de la importància
que tenia la cosa
o del que havien fet
sense voler
i aleshores van dir
ostres,
doncs els americans
s'han espantat
i ara doncs
anem a seguir investigant
perquè és que
amb una cosa
que no havíem buscat
que va ser
així com gairebé
accidental,
què va passar?
doncs
que van decidir
potenciar
aquesta vessant
científica
més que res
perquè se van adonar
que era una manera
de rivalitzar
amb els Estats Units
i curiosament
doncs
uns anys
més tard
la mateixa
Unió Soviètica
van llançar
el primer
eser viu
a bord
de l'Espúnic 2
que va ser
la goseta
laica
això va ser
uns anys més tard
i després
el primer
home
que va fer
un
un vol
el Yuri Gagarin
el primer astronauta
i esclar
va tenir
molt d'èxit
a la Unió Soviètica
arran d'un fet
que no estava previst
però
els americans
no es van voler
quedar enrere
i l'any 69
doncs
van
en certa manera
guanyar la partida
i van ser els primers
a arribar a la Lluna
o això diuen
això diuen
però bé
són d'aquelles coses
curioses
que
s'han d'explicar
perquè la gent
esclar
es pensa
bé
van llançar un satèl·lit
i no
ells no volien
llançar un satèl·lit
estaven provant
un arma
per portar
mísils
però
com no sortia
bé la cosa
doncs
van decidir
doncs
en lloc
de llançar
un mísil
van dir que allà
uns queden
quatre plaques
d'alumini
i va
farem una cosa
base
i aleshores
a partir d'aquí
va
per aquesta curiositat
de la guerra freda
van aconseguir
que els russos
engeguessin
la carrera
especial
van engrescar
els americans
i bé
tot plegat
va portar
a la Lluna
després les missions
a Mart
amb aquestes naus
tripulades
automàtiques
i bé
doncs
ja m'ha arribat
als nostres dies
podíem dir
que a partir d'Espónic
ha corregut
molt de temps
50 anys
però podria ser
dir
els inicis
de la carrera especial
Espónic
una paraula
que per curiositat
hem buscat
i es veu que en russ
vol dir simplement
satèl·lit
o també vol dir
company de viatge
això mateix
i el que també
és curiós
i s'ha de dir
és que al cap
de 50 anys
al voltant
de la Terra
hi ha més
de 8.000 objectes
voltant la Terra
també valgui la redundància
que no tots són satèl·lits
encara que voltin la Terra
no tots són satèl·lits
perquè
a més a més
d'aquests 8.000 objectes
doncs
hi entren
satèl·lits
que estan en ús
satèl·lits
que estan en desús
ferratlla
o sigui
ferros
que s'han trencat
de parts de satèl·lits
i
fins i tot
restes
que s'han deixat
els astronautes
quan han fet passejos
per
per
l'espai
sí
porqueria
porqueria
la brossa
especial
quina quantitat
es diu?
8.000
més de 8.000 objectes
comptant
satèl·lits
de comunicacions
ferratlla
satèl·lits
inutilitzats
estis
que s'han deixat
els homes
quan han anat
a fer un passeig
per
per
l'espai
o sigui
que estem
tenim
un veritable
cinturó
de ferratlla
saps que
hi ha planetes
que tenen
un cinturó
d'asteroides
sí
o els anells
de Júpiter
doncs nosaltres
tenim un cinturó
o uns anells
de ferratlla
és que ho embrutem
després de 50 anys
som de por
eh els humans
ho embrutem tot
hauríem de fer
els brossaires
especials
sí
mira ja m'imagino
la sèrie de televisió
on ha recollit
tota aquesta ferratlla
doncs això és el que ha passat
el cap de 50 anys
l'esponic 1
va ser el primer
i
ha passat aquests 50 anys
el 2007
doncs ens trobem
que tenim
una mica de ferratlla
al voltant de la terra
és que som
som de por
eh
som de por
deixem aquí
sí
deixem l'esponic 1
que hem volgut
trobar-li
aquesta vessant
més didàctica
perquè esclar
si comencem a explicar
les característiques tècniques
i tot
seria massa enfarregós
i l'hem buscat
aquest punt
doncs més
més atentengut
no?
el punt
que va ser
per casualitat
efecte secundari
o experiment secundari
la farra
la farra
que ens acompanya
quan gira
la terra
bé
són
són qüestions
que
suposo que la gent
interessa
i bé
com dèiem al principi
de
de la secció
avui
el 2007
un any marcat
per aquest aniversari
ens seguirem parlant
ho hem dit abans
en propers dilluns
i ara canviem de tema
i
i parlem de
de
de la mort
del que podríem anomenar
el primer pirata informàtic
sí
sí
sí
va ser
en guany
va ser
doncs
el mes d'agost
i
es deia
Joy
Bubbles
i aquest
senyor
doncs
bé
a través dels seus
xiulets
va descobrir
com manipular
les línies telefòniques
m'explico
resulta que
un nen sec
de nou anys
que es deia
Joe
en Grècia
va descobrir el 1957
per simple casualitat
mira
50 anys
també fa
curiós
aquest any
ha acabat en 7
té alguna cosa
alguna cosa màgica
doncs bé
va descobrir el 1957
per simple casualitat
que podia emetre xiulets
a 2.600 hertz
idèntics
als dels senyals telefònics
aquest nen
considerat avui
una llegenda
el precursor
de tot el moviment
hacker
reverenciat
per la seva habilitat
per manipular les línies
i trucar a qualsevol lloc
del món
sense pagar ni cinc
va morir per causes naturals
el dia 8 d'agost
a la ciutat nord-americana
de Minneapolis
el seu carnet d'identitat
constava que havia fet 58 anys
però ell feia temps
que tenia l'edat
patrificada
la diferència entre la majoria
dels membres d'aquesta subcultura
els hackers
i Joy Bubbles
consistia en el fet
que Joy Bubbles
mai va intentar robar
a la companyia telefònica
ni danyar
les línies
l'únic que pretenia
a través de les seves
sorprenents habilitats
era saber com funcionava
el sistema
tothom
qui el va conèixer
assegura que no tenia cap malícia
que era com un nen
superdotat
no és estrany
per tant
que decidis tornar a la infància
el 1988
que triés tenir 5 anys
fins al dia de la seva mort
i fundés l'Església
de l'Eterna Infantesa
amb l'home
ja ho diu tot
de la qual era pastor
l'Església
de l'Eterna Infantesa
doncs bé
així què fem
les línies telefòniques
doncs aquest senyor
el CSEC
es veu que va desenvolupar
una qualitat
que podia emetre xiulets
a 2.600 hertz
i aquest soroll
o aquesta
freqüència
aquesta freqüència
això mateix
és la freqüència
en la qual
s'establien
les comunicacions telefòniques
abans
suposo que ara
la cosa ha evolucionat
ja és d'un altre sistema
però antigament
doncs
per establir una trucada
s'havia de fer
o hi havia aquesta freqüència
doncs ell
amb el seu xiulet
feia aquesta freqüència
i podia accedir
gratuïtament
a les trucades
sense haver de pagar res
i esclar
era doncs
el primer pirata informàtic
molt
molt primitiu
perquè l'any 57
també
la informàtica
estava molt en bolquers
però val a dir
que
va ser
doncs
com
aquella senyora
que va ser
la mare
de l'ecologia
dels ecologistes
doncs aquest
podríem dir
que va ser
el pare dels hackers
tots els col·lectius
necessiten
el seu is
i els seus pares
sí
sí
com passa
fins i tot els hackers
sí
com passa
amb la música
que després
en parlarem
d'un pare
un dels pares
del rock en català
sí
sembla que ho haurem
d'anar fent
eh
beta
perquè se'ns acaba el temps
sí
ho haurem
però abans
deixa'm dir
doncs
això
el cas d'aquest
Joy Bubbles
que bé
va ser curiós
per cert
que Joy Bubbles
vol dir
bombolles alegres
que esclar
és un personatge
una mica especial
i que doncs
l'any 57
bé
doncs
mira
per casualitat
va poder
això
trucar de franc
gràcies a les seves habilitats
d'aquestes freqüències
tan altes
no
26006
i bé
doncs
d'avui dia
doncs
el tenen
com
la persona
que va obrir
camí
a les altres
fa mal dir-ho
no
però esclar
és com
m'acabes de dir
tu
totes les col·lectius
tenen el seu ídol
no
i fins i tot
fins i tot
doncs
una persona
doncs
que
va ser el fundador
d'AiPol
també el tenia
doncs
a dalt del pedestal
no
perquè esclar
l'Estiv
Borsiach
que va ser el cofundador
de la casa d'AiPol
doncs
va dir en les seves memòries
que havia estat
una de les seves influències
més primerenques
no
es veu que també
abans de ser
cofundador d'AiPol
havia fet també
alguna
alguna cosa
tèrbola
informàticament parlant
fins que es va passar
al costat
bo
no
i bé
doncs
mira
que valgui
que deixi dit
doncs això
d'aquest personatge
que
que mira
doncs
jo fins que no va aparèixer
la notícia
ho he de ser sincer
ni ho sabia
no
però ara ja sé
que quan parlem
de hackers
el pare dels hackers
és Jo i Babels
ho tenim present
tal com fiam la temporada passada
per tancar
la terra és plana
fem un viatge a vinília
aquella mena de país
doncs dels discurs de vinil
que ens fa marxar de tant de futur
i tenir enrere en el passat
sí
i bé
com
aquesta temporada
tindrem dilluns sí
i dilluns també
què farem
doncs
una setmana
dedicarem
a recollir
aquelles cançons
els 80
90
dels primers
rocks catalans
i també
l'altra setmana
per no cansar-vos
amb la mateixa música
doncs
buscarem
els inicis
de
el que és
el tecno
pop
rock alternatiu
també dels anys 80
i dels anys 90
no
farem
un
allò
mixta
una setmana
uns
una altra setmana
nosaltres
i ara
doncs
per començar
anem amb els de casa nostra
i com deia abans
volem recordar
un dels pares
del rock català
sí
perquè
el Pau Riba
a finals dels 60
comencem
dels 70
va obrir
foc
va obrir
camí
el que
els anys 80
i els anys 90
coneixerien
com el rock
català
actual
ell
va
saber
experimentar
va saber
adaptar
els seus temps
i la seva música
doncs
era
evidentment
rock
però
de finals de 60
i comencemment
de 70
no
és clar
i els grups
que van sortir
més tard
el tenen
al Pau Riba
doncs
això
com un dels pares
del rock català
nosaltres
volem
recordar-lo
des d'un disc
que va tenir
una elaboració
una mica
llarga
perquè
es va editar
primer
el Dioptria 1
l'any 70
i l'any 71
es va editar
el Dioptria 2
que per cert
aquest doble àlbum
estava farcit
de cançons
que ja s'havien anat
editant
en anys anteriors
com
Taxista
l'any 67
la noia de Porcellana
l'any 68
i altres temes
que
el 70
i el 71
va decidir
posar-los
en un
doble LP
doncs bé
d'aquestes
cançons
hem escollit
ja s'ha mort
la Bassàvia
és una cançó
que al principi
sona molt trista
i fa molta pena
però que
té
aquest contrapunt
i ens demostra
que
el Pau Riba
s'havia de jugar
amb
les cançons
s'havia de trobar-li
aquell punt d'equilibri
entre la tristor
l'alegria
entre
unes cançons
una mica més
tranquil·les
i el rock
el rock dels anys 60
finals dels anys 60
ho podrem comprovar
doncs amb aquest tema
recordem-ho
ja s'ha mort
la Bassàvia
amb aquest viatge a vinília
tanquem la Terra Esplana
Beta
gràcies
i avui et puc dir
per fer allò
fins la setmana
que ve
vinga
a reveure
que ve
el repór
de l'hora
baixa
el seu cor
espongué
el sol
els seus ulls
ja no
respiren
i els seus llavis
s'han glaçat
erta i blanca
com un ciri
tot cremant
els seus cabells
s'allunyà
com les
gavines
quan pujava
dalt
del
cel
de tant
en tant
em mirava
fes-me
Déu
amb una
mà
amb les
flors
de la
mirada
i
les
cançons
dels
seus
ulls
és mort
és mort
és mort
és mort
és mort
és mort
és mort
és mort
a ells
va morir
la versàvia
l'àvia
també
s'ha de morir
l'àvia
també s'ha de morir
la mort
de la mare
es prepara
l'àvia
és mort
és mort
els teus
fills
la versàvia
ja era mort
era mort
jo
vaig
veure
el cos
mort
nu
entre
els
seus
fills
sense
vida
la
petjada
s'ha de morir
d'una
creix
la besàvia
l'àvia
morir
blanca
la pell
blanca
ignora
el sol
blanca
d'ànima
covarda
de
sempre
sempre
ignora
el color
el
recor
de la
besàvia
ara
ara
hi tinc
un tros
d'amor
que
no sabia
on posar-lo
ara
el món
s'ha fet
més gros
s'ha fet més gros
ell
va morir
la besàvia
l'àvia
també s'ha de morir
L'amor de la mare et prepara
i tu mores pels teus fills.