Nova entrega del No en vinguis amb històries,
com sempre amb el Manel Magí i el Jordi Ximé, no?
Xics, bona tarda.
Molt bona tarda.
Bona tarda, xica.
Una entrega amb l'Altissa.
Bona miqueta.
Esteu una mica griposets.
Bé, ja està passant.
Sí.
Sí.
Com bona part de la població.
Però veig que els virus no aguanten gaire el vostre cos, eh?
Tot en marxa.
Fiu, fora, fora.
És que, clar, els expliquem històries i...
I fan, no em vinguis amb històries.
I no me calentes los cascos.
I tant, no me calenten los cascos.
Allí està, allí està.
Avui un programa molt interessant, eh?
Sí?
Oh, molt.
Bé, doncs no donem més pistes.
Benvinguts al No en vinguis amb històries,
al programa de divulgació històrica que a Tarragona es mereix.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana.
No en vinguis amb històries, programa, tercera temporada, programa número 29.
A poc a poc ens anem apropant, sumant temporades al programa número 100.
Però us faig saber que si els meus càlculs no fallen,
el programa número 100 arribarà als inicis de la quarta temporada.
Però farem una festeta, portarem un pastís i cava i tot això, no?
I farem quarta temporada o no?
Sí, que farem quarta temporada.
I cinquena, i sisena...
Això és pitjor que perdidos, eh?
Sí, sí, sí.
I tant.
Ara, si tenim altres ofertes, jo què sé, igual m'anem a...
Jo la veig i la doblo.
La veig i la doblo, no patiu.
D'acord.
Doncs benvinguts.
Avui al nostre programa comencem, com més habitual, amb les efemèrides
protagonitzades pel dramaturg noruec Henry Gibson
i pels 100.000 fills de Sant Lluís.
El Manel ens parlarà al monogràfic sobre el setge de la ciutat de Tir
l'any 332 abans de Cris per a Alexandra el Gran.
Les curiositats, doncs parlarem del sou d'un esportista,
però no d'un esportista actual, sinó d'un esportista
al primer segle de la nostra era, és a dir, un esportista romà.
Avui fa 100 anys a Tarragona i, per acabar, avui parlem d'un llibre
que a la vegada és catàleg d'una exposició que finalitza aquesta setmana,
finalitza aquest diumenge 27 de maig.
És l'exposició dirigida o codirigida per la Fundació Caixa de Catalunya
La Música i el Tercer Reig.
Efemèrides.
1823, els 100.000 fills de Sant Lluís entren a Madrid
per restaurar el regnat absolutista de Ferran Setè.
Quin nom és curiós, no?
I no és que el senyor Sant Lluís fos un tio molt prolífic.
Ni que fossin 100.000 persones.
Tampoc, tampoc.
En què es coneix el nom dels 100.000 fills de Sant Lluís?
Doncs bé, és l'exèrcit que, comandat per Lluís Antoni de Borbó,
que no tenia 100 fills ni molt menys,
duc d'Angolema,
va entrar a Espanya l'any 1823
per tal de posar fi al règim constitucional
i restaurar la monarquia absoluta del senyor Ferran Setè.
En banda sonora i tot.
Justament.
Ara m'has descol·locat.
Aquell règim constitucional que havia instaurat Rafael de Riego
l'any 1820,
aixecant-se contra el seu propi monarquia.
Però torna'm a repetir.
Ara sí.
No t'havia pillat.
No t'havia pillat.
Què va passar?
Que va haver-hi poca resistència en bona part d'Espanya.
Per l'agost va capitular Morillo a la Coruña.
i el 30 d'aquell mes
van obtenir una victòria decisiva a Trocadero, a Càdiz,
on s'havia retirat el govern liberal amb el rei.
Cal dir que va ser als països catalans
on hi va haver una resistència més forta,
però que després de la derrota de la legió liberal estrangera,
els combats de Llers
i de la rengició del general Milans del Bosch,
que defensava Tarragona, precisament,
això va decidir la campanya a favor dels invasors.
Encara van haver-hi llocs on es va resistir
i Barcelona va capitular finalment el 4 de novembre de l'any 1823
i València va resistir fins a juny de l'any 1824.
Però una nova tongada de règim...
de règim absolutista.
Gràcies, Jordi.
Doncs va tornar a Espanya per un període de 10 anys.
De 10 anys.
1906, mor el dramaturg noruec Henrik Ibsen.
Un dels pares del teatre contemporani,
aquest dramaturg noruec anomenat Henrik Ibsen,
nascut a Noruega, clar, l'any 1828.
Va ser contractat ja de ben jove com a autor pel Teatre Nacional de Bermen
i com a director del Teatre Noruec de Cristiània.
Cansat dels entrebancs que li ficava la gent,
doncs en aquests càrrecs es va exiliar a Itàlia i Alemanya.
D'una gran penetració psicològica i d'una tècnica dramàtica molt afinada,
va crear una obra important d'una gran influència en el teatre posterior
i molt discutida també.
La seva obra la podem catalogar en tres etapes.
La primera podríem dir de caràcter o de tema històric i folclòric
on trobem obres com Pergin, L'emperador i Galileu.
Una segona etapa marcada per un fort realisme
amb obres com Una casa de nina, Espectres o Un enemic del poble
i una darrera etapa marcada pel simbolisme
amb títols com Nosaltres els morts ens desvetllem i altres obres.
A Espanya les primeres obres d'Ibsen van arribar al voltant
ja a finals de segle, en 1894-1995 aproximadament.
Manel, te toca a tu el monogràfic.
És l'únic que em marca el guió.
És l'únic que em marca el guió i posa el monogràfic, Manel.
Ja està, és una sorpresa.
Què parlem de tu avui?
Avui parlem de mi, de la meva vida personal,
de quan servia en un senyor Alexandre Gran.
Som les experiències de Sabadell que ja es comencen a fer famoses.
Ah, sí?
Que la sabrà tothom menys jo?
Sí.
Algun dia te l'explicarem, Núria, no et preocupes.
Avui parlarem d'un setge.
I si parlem d'un setge, que ningú s'assusta, que ningú s'espanta,
que és un setge molt divertit.
Van haver-hi molts dimensos de morts,
però vist així en perspectiva, és molt curiós.
L'humor negre aquest que teniu els historiadors.
Bé, sí, quan passen les coses dolentes,
si passen lluny i en espai, en el temps,
doncs se'n podem mirar amb certa alegria.
Home, no ho sé jo.
Coneixeu Alexandre el Gran?
Que sí que el coneixeu.
Sí, home i tant.
Sí, el Gran.
Molt famós.
Molt gran, molt gran.
No va jugar a bàsquet, perquè no s'havia inventat encara.
Manel, siguem seriós.
Vinga.
És que m'incertem.
Un setge és divertit.
Alexandre el Gran no jugava a bàsquet.
Vinga.
Bé, què va passar?
Alexandre el Gran era fill...
Bé, era rei de Macedònia.
No ho fas ni prou.
Sí, no, no és veritat.
És un país que hi ha al nord de l'actual Grècia.
Doncs bé, era fill de Filip II,
que ja va conquerir tota la Grècia.
Per primera vegada va unificar Grècia
sota un sol país,
que era Macedònia.
Però el seu fill, Alexandre,
va decidir anar més a lluny
i enfrontar-se a l'imperi persa.
L'imperi persa portava
sent l'enemic dels grecs
durant gairebé 200 anys.
havia aparegut al segle VI a l'actual Iran
i s'havia anat extenent
i al segle IV
era ja una potència enorme.
Només te diré que
arribava des de l'Indo a la Índia
hasta l'estret del Bòsfor, a Turquia,
o des d'Afganistan fins a Egipte.
Era d'un terreny extensíssim.
El que passa és que al segle IV
ja era un imperi
que havia entrat en certa decadència
i això va aprofitar Alexandre el Gran
per atacar-lo.
Va penetrar amb el seu exèrcit,
van desembarcar a l'actual península
de l'Anatòlia, a Turquia,
i van derrotar en dues batalles
inicials als perses.
Al riu Grànico,
va ser la primera batalla,
i a Issos, segona batalla,
que els derroten.
Llavors, amb els perses derrotats,
tenia dues opcions.
el senyor Alexandre el Gran.
O els atacava al cor de l'imperi
i aprofitava aquestes dues derrotes
i la incertesa que havien generat
per donar una apunyalada definitiva,
o girava cap al sur.
I s'assegurava
les ciutats estat portuàries fenícies,
de l'actual Líban i Israel,
i Egipte.
I així evitava
que en posteriors atacs
que tenia pensat fer contra els perses,
els perses poguessin atacar Grècia.
es cobria les espatlles, diguéssim, no?
Va optar a prestar la segona opció
i va anar baixant per la costa
és del Mediterrani,
per l'actual Líban.
En un principi,
les coses li van anar molt bé,
ja que les grans ciutats fenícies,
Biblos, Sidó,
se van anar rendint.
Van dir, bueno,
eren aliades dels perses,
però venia un nou conqueridor,
canviem de bàndol
i no passa res.
Però,
les coses li van anar bé a Alexandra
fins que va arribar a la ciutat de Tir.
Tir és una ciutat
a l'actual Beirut,
a l'actual, perdó,
Líban,
al sud de Beirut,
està una mica al nord,
bé, més o menys
on està la frontera
entre Israel i Líban,
perquè us fes una idea.
I era una illa rocosa
situada a uns 700 o 800 metres de la costa.
Per tant,
rodejada de mar
i tenia unes impressionants muralles
de 45 metres d'alçada
i dos ports també protegits,
un al nord i l'altre al sur.
Tenia fama d'inexpugnable
i això va portar els seus habitants,
els Tiris,
a rebutjar
les primeres intencions d'Alexandre
de sotmetre la ciutat
sense violència.
Primer,
el senyor Alexandre
els va proposar
entrar a la ciutat
per oferir ell personalment
un sacrifici
al temple del déu
Hèrcules Melcart,
cosa que li van denegar
alegant que al temple
no hi entraven
ni perses
ni macedonis.
Després,
Alexandre va enviar
uns ambaixadors
també per intentar
la rendició pacífica
de la ciutat,
però van ser assassinats
i els seus cossos
tirats al mar
per les muralles.
Evidentment,
allò era
la declaració de guerra
i va començar
el setge
i la veritat
és que...
De fet,
és molt fàcil
fer-li un setge
en una illa,
no?
Fàcil?
Assetjar una illa.
Però com la talles?
Com arribes a estar a l'illa?
No,
el que pots fer,
però el setge
no consisteix
en que els incomuniquen.
Sí,
però no tenien vaixells,
no tenien una flota.
Inicialment,
els macedones
no tenien flota,
una flota important.
Llavors,
els abastien
des de Cartago,
perquè Cartago
era la ciutat
que s'havia independitzat,
però Tir
era la ciutat mare
de Cartago,
com avui en dia
està la Gran Bretanya
i els Estats Units
aproximadament.
Llavors,
des de Cartago
es podien abastir
i, clar,
estaven rodejats de mar,
cap exèrcit per terra
pot atacar-los.
Llavors,
què van fer?
Doncs,
van decidir construir
un dic de terra.
O sigui,
com que pel mar
no podien anar,
van dir,
doncs farem arribar la terra
fins a l'illa.
Aquesta va ser
la solució.
El que passa
és que això
era molta feina,
no?
Llavors,
van començar
a reclutar
a la força,
a treballadors
de la zona,
bueno,
a gent de la zona.
Esclaus.
Esclaus,
sí,
d'una altra manera.
I van començar
a enderrocar
la ciutat que hi havia,
a part de la ciutat
que hi havia a la illa,
hi havia una altra ciutat
també a terra
i en totes
les runes
i tot
van començar
a construir
aquest dic,
no?
A més a més
es clavaven
grans troncs
i estaques
i després
es reomplien
d'esta terra
i d'estes runes,
no?
però,
clar,
els habitants
de Tir
no es van quedant
amb els braços
que es van
estaven veient
un exèrcit
que estava
avançant
cap a ells.
Doncs,
amb grans màquines
llançadores
tiraven pedres
de grans dimensions
contra aquest exèrcit
que estava fent
les obres,
no?
Contra aquests
treballadors
que estaven aixecant
els dix
però pedres
de gran tronelatge
els tiraven
en les grans
catapultes
i causant
les destrosses
que us podeu imaginar.
A més a més,
la flota
dels Tirs
sortia fent
atacs
llampec,
podríem dir,
llançant
granissades
de fletxes
contra els dos
pobres voluntaris
que estaven
al mig
de la lluita.
Per contrarrestar-ho,
els marxidones
van aixecar
estructures
de pedra
i de tela
per protegir
els seus treballadors
i van ubicar
a l'extrem
del DIC
dos grans
torres de fusta
equipades
amb catapultes
que es diu
que feien
uns 50 metres
d'alçada.
O sigui,
imagina com
un edifici atlàntic
de la Rambla
de Tarragona,
unes torres així
que sembla ser
que tenien
rodes
i que es podien
desplaçar
mitjançant
aquestes rodes.
Torres de molts
de pisos
i a cada pis
diferents armes
de catapultes
o arques,
etcètera.
Imagina la feinada
per construir
totes aquestes màquines.
Doncs sí,
trobo que...
perquè hem d'anar a buscar
la fusta als boscos,
portar la fusta,
tallar-la,
construir-ho,
o sigui,
molta feina.
Doncs bé,
la resposta dels tirs
no es va fer esperar
i els assetjats
van carregar
un vaixell
amb materials
inflamables
i aprofitant
un forment favorable
el van llençar
contra esta punta
del DIC
on hi havia
les dos torres.
Este vaixell
sembla ser que
el van carregar
més de popa
en la prova
aixecada
i com que anava
molt de pressa
va pujar
a dalt del DIC
i es va situar
just al costat
de les torres.
Llavors van venir
vaixells
amb arquers
disparant
fletxes incendiàries
i van encendre
aquest vaixell
que estava carregat
de matèria
molt combustible,
de sofre
i de no sé quins
altres elements
que eren molt combustibles.
Va explotar,
es va encendre
i van cremar
un gran incendi
a les dues torres.
A més a més,
van desembarcar
també els tirs
per sorpresa
a diferents llocs
van acabar
d'estendre
l'exèrcit,
van fer una matança
entre l'incendi
i van fer una massacra
entre els treballadors
i es van retirar.
Immediatament
després de retirar-se
va vindre
un temporal enorme
i va acabar
de destruir
tot el DIC
que havien fet.
Evidentment,
Alexandre el Gran
s'hi va cabrejar
moltíssim
però era un home
bastant persistent
i va decidir
que faria
un altre DIC
més fort,
més al nord
que estava més protegit
dels vents
i protegit
ara sí
en torres
permanents
de pedra
i a més a més
en grups
d'arquers
i catapultes
també
que estessin
permanent
dia i nit
per evitar
atacs sorpresa
com aquest.
O sigui,
la cosa era
uns ataquen,
els altres
era una lluita
constant
a veure qui
se l'engeniava
per putejar
més a l'altre
i per impedir-li
que portés
a terme
les seues accions.
El que sí
que se'n va
donar compte
a Alexandre
és que
sense una flota
important
no podria
acabar
de doblegar
la resistència
de la ciutat
perquè
continuament
rebent.
Necessitava
vaixells.
Vaixells.
Llavors,
què va fer?
Va anar
a les altres
ciutats fenícies
que sí
que se li havien
declarat favorables
i els va obligar
a deixar-li
una flota.
Una flota
d'uns 300
vaixells
que com veurem
van ajudar
a Alexandre
però després
també van ajudar
els habitants
de la ciutat.
Això ho veurem al final.
Doncs que
en esta flota
Alexandre
va aconseguir
bloquejar
els ports
de l'illa
i evitar
que sortiguessin
a fer
aquests atacs
sorpresa
que feien
la flota
dels assajats.
però els tiris
no es van rendir
i van assajar
noves tècniques
realment sorprenents
fluïts
de l'ingeni
i també
de la desesperació
de veure com
se'ls anaven
apropant
l'enemic.
I
doncs
què van fer?
Doncs
utilitzar
nedadors
que durant la nit
se lligaven
una corda
una corda
a l'extrem
del qual
estava la ciutat
anaven nedant
hasta
la punta
del dic
que estaven construint
los macedonis
i els pals
que aguantaven
este dic
els pals de fusta
lligaven les cordes
i llavors
es tiraven
des de la ciutat
i ho entens?
Sí, sí
però trobo tan surrealista
tot.
Sí
i es tiraven
i se'n sorraven
a part que
anaven avançant
sí
és que és curiós
com anaven
és que sembla un còmic
sembla que estiguis
explicant unes vinyetes
d'aquestes
del Coyote
i el Correcamino
sí
doncs
va ser real
sembla ser
els macedonis
per la seva part
van unir
diversos
vaixells
col·locant
sobre ells
unes grans
torres de sal
amb la intenció
d'apropar-se
fins a muralla
i saltar-la
en resposta
els tiris
van construir
també grans grues
que soltaven
aquestes grans roques
contra els vaixells
i no els deixaven
apropar massa
perquè en fem una idea
Manel
quant de temps va durar
tot això?
7 mesos
encara és poc
sembla poc
tot el que feien
perquè tot el que van arribar a fer
i que se'ls va desfer
i tornar a construir
i fer les torres de sal
i tota la maquinària
una d'obres clava qualsevol
sí
això sí
i van llançar
o sigui
com que van veure
que hi havia aquesta flota
que se'ls aprovava
aquestes
vaixells
que hi havia
en les torres de sal
que havien construït
van tirar
grans roques
per dificultar la navegació
grans roques
a prop de les muralles
perquè els vaixells
encallessin
però
aviat
els macedonis
les van començar
a arrastrar
amb vaixells
lligant cordes
o sigui
tiraven gent
que lligava les cordes
i amb vaixells
les arrastraven
que feien els tiris
doncs llençaven
bussejadors
que els tallaven les cordes
oh que bo
hasta que al final
els macedonis
van començar a emplear
cadenes
per apartar
aquestes
aquestes
grans roques
i com que no tenien
soldadors encara
doncs no les podien tallar
i en això sí que
van poder
obrir el pas
o sigui
netejar el mar
d'aquestes roques
per poder-se
apropar
o sigui
imagineu-vos la situació
així
durant
set mesos
així
altres idees
o altres
o sigui
accions
accions
que van haver
i també
és que els tiris
utilitzaven
davant la falta d'oli
no tenien oli
evidentment
doncs calentaven sorra
sorra calentada
hasta
molts graus
i la tiraven
segur que aquesta sorra
caia entre l'armadura
i la pell
dels soldats atacants
i el feia unes cremadures
però
horroroses
imagina't-la
si calentes la sorra
fins a
centenars de graus
o milers de graus
és un arma
que sembla una tonteria
però no és
m'agrada
m'agrada
aquesta tècnica
a més a més
també
per reforçar la muralla
davant els contínuos atacs
un cop van agotar
la resta de materials
van protegir
en sacs plens d'algues
perquè així
amortiguaven
els impactes
de les pedres
que els tiraven
o sigui
imaginació
no ens ho faltava
hi va haver un intent
per això
quan ja vam veure
les coses
bastant peludes
de marxar cap a Cartago
en la flota
que teníem
però la ràpida actuació
dels macedones
ho va impedir
i es van tindre que quedar
no va poder escapar-se
i finalment
l'Odic
se va acabar
i Tiro
va deixar de ser
una illa
llavors
Alexandre
va enviar
grans torres
contra les muralles
de la ciutat
va fracassar
el primer salt
però
no vindrien més
que si triomfarien
de totes maneres
en el moment culminant
Alexandre va ordenar
una pausa
en les operacions militars
de dos dies
no sé
sap ben bé
per què
però
possiblement
va ser
perquè
va enviar
un últim
àtom
a la població
que sortiguessin
però
la ciutat
va continuar
sense rendir-se
i al final
l'atac final
se va portar a terme
per quatre llocs diferents
la flota es va dividir
en tres parts
dos van atacar
els ports
mentre que la tercera part
va atacar
un sector de la muralla
que estava molt debilitat
i els primers
per entrar a la ciutat
van ser precisament
éstos que van atacar
aquest sector de la muralla
deteriorat
éstos atacants
van aconseguir
acabar de destruir
la muralla
en aquest punt
i entrar a la ciutat
enllaçant en els tropes
que atacaven des de terra
des del dic
i llavors la ciutat
ja estava perduda
a poc a poc
van acabar
en la resistència
que hi havia
a els diferents punts
i van poder
prendre així la ciutat
les tropes d'Alexandre
van perdonar la vida
als ciutadans
de Tir
que estaven
refugiats
als temples
sobretot
dones i nens
fet que no va impedir
que uns 8.000 Tirs
moriguéssim
aquell dia
segons ens diu
l'història d'Obarria
els supervivents
van ser venuts
com a esclaus
exceptuant
els ciutadans
cartaginesos
que es trobaven
a la ciutat
ja que Alexandre
no volia
problemes diplomàtics
en la gran potència
naval
que era Cartago
en aquell moment
a més a més
prou
uns 15.000 Tirs
van ser amagats
pels mariners
de Sidó
per aquells vaixells
que havien anat
a buscar Alexandre
ja que Tir
havia estat
una ciutat
tradicionalment aliada
de Sidó
i de les altres ciutats
fenícies
llavors sí que van ajudar
a Alexandre
però en aquell últim moment
sembla que van ajudar
a 15.000 habitants
de la ciutat
a fugir
i a amagar-los
en fi
Tir des d'aquell moment
ja mai més
tornaria a ser una illa
ja que avui en dia
encara existeix
l'isme
i Alexandre
va continuar
en la seva campanya
tot i que s'havia retrat
set mesos
que ell portaria
la glòria
però bé
això ja és
una altra història
no en vinguis
amb històries
curiositats
a veure
vosaltres sabeu
quant cobra
en Beckham
quant cobra
en Ronaldinho
quant cobra
el Pau de Sol
quant cobra
el Fernando Alonso
més que tu
jo
i tu Núria
junts
junts
és d'aquella informació
que quan la llegeixes
et deprimeixes
i per tant
més mal no saber-ho gaire
més mal no saber-ho
doncs segurament
si passava el mateix
a ciutadans
i ciutadanes romanes
del primer segle
de la nostra era
ja fossin
no anava a dir
locutors de ràdio
però no n'hi havia
locutors de ràdio
o locutors
simplement
locutorums
locutorums
s'ha calculat
que un dels esportistes
millor pagats
de tota la història
va ser una òbrica
què és una òbrica
us preguntareu
i el Manel segurament
ho sabrà
perquè aquesta darrera setmana
ha anat
a algun dels actes
jo també ho sé
tu també
doncs sí
que és una òbrica
em sembla
que éreu bé
la persona
que capitaneja
va que feia anar
un carro d'aquells
una quàdriga
o una viga
o una viga
de dos caballs
molt bé
doncs aquest personatge
l'esportista
millor pagat
va ser un romà
un òbrica romà
anomenat
Cayo Apulejo
Diocles
que durant la seva vida
va guanyar
aproximadament
uns 35 milions
de sestercis
és molt
jo no sé
el valor dels sestercis
no sabem
el valor dels sestercis
però
deu ser un fotiment
36 milions
35 milions
de sestercis
recordem que fa unes setmanes
el senyor Virgili
s'havia gastat
800.000 sestercis
per enterrar la seva mosca
i ja era molt
i ja va ser molt
i ja va ser un enterrament
per
imagina't quantes mosques
es va poder enterrar
el senyor Diocles
o sigui que els esportistes
també estaven molt ben pagats
els esportistes
els que guanyaven
els que no es morien
sí, sí
clar
veus aquí no passa això
avui en dia
també hem de pensar
que no tots els esportistes
bueno en aquest cas
les corredors
o àurigues
suposat
tampoc no eren
tots del mateix origen
hi hauria haver
potser hi hauria esclaus
soldats
hi ha licenciats
gent que es dedicava
a fer d'àuriga
perquè simplement
li agradava
un grup bastant heterogènic
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
tenim una notícia
curiosa
molt interessant
he de llegir alguna cosa?
no, avui no tinc cap anunci
però tens gana
et ve de gust
un pastisset
sí, sempre
sí
però espera
que primer tinc una
de premsa rosa
abans de la interessant
és que si és de fa 100 anys
el pastisset em sentarà malament
ja us ho vejo
igual no
bé, diu
atenció
premsa rosa
de 23 de maig
al diari
de Tarragona
de 1907
a les 9 de la mañana
de ayer
a las 9 de la mañana
de ayer
unieronse
en insolubles lazos
en la parroquia
de la iglesia
de San Juan Bautista
nuestra joven
y fiel
perdó
y bella
paisana
la distinguida
señorita
sagrario
Bru Rozano
y el capitán
de infantería
don Manuel
Soriano
Fernández
habiendo asistido
al acto
en calidad
de testigos
nuestro particular
amigo
don Rafael
Montes
y el ilustrado
comandante
don Severiano
Martínez
perdó
acompañaron
a los novios
hasta el pie
de Lara
hasta el pie
de Lara
bonique
hermosas señoritas
y distinguidas
personalidades
de la buena
sociedad
tarragonense
terminada
la ceremonia
los novios
e invitados
celebraron
tan fausto
suceso
en un
crequifica
fausto
es que
es una foto
original
del diario
y de bonos
y de letras
que están
una mica
borradas
tan fausto
suceso
con un
espléndido
banquete
en el hotel
de Europa
habiendo reinado
en el mismo
la alegría
propia
de estas
fiestas
la feliz
pareja
salió
para Barcelona
en el tren
de las
14.51
habiendo
emprendido
su viaje
de novios
halagados
por las
resuenyas
ilusiones
que crea
la dicha
y la pasión
siendo
despedidos
por sus
familias
y un buen
número
de amigos
eso es lo que
pasaba
fa sentar
que visca
los novios
perdón
Manuel
pregunta
que supongo
la sabrás
la resposta
quin any
va arribar
al cinema
a Tarragona
el 1897
si no m'equivoco
el 13 de març
i així ja feia uns anyets
feia 10 anys
és possible
que en aquesta boda
s'aixequés
el públic
i cridés
que es donguin un petó
que es donguin un petó
de cine
ja?
no
no crec
d'acord
no veig jo
tampoc
una mica massa
prematur
o que es donguin un petó
de cinematòra
de cinematòra
no sé
qui sap
qui sap
vinga
tornem-hi
Núria
tens gana
a fer de gust
un pastitxet
una pasteta
un croissant
si has de fa
cent anys
igual
esta notícia
m'ha fet passar
avui a mi
pel carrer Apodaca
ah
oras
te la llegis
en un moment
de un
nuestro particular
amigo don Manuel
Benet
ha tenido la atención
de ofrecernos
su nueva
confitería
instalada
en la calle
de Apodaca
número 10
ayer tuvimos
ocasión
de visitar
dicho establecimiento
y a la verdad
debemos hacer constar
que este
se haya montado
con lujo
y a la altura
de los mejores
de España
y honra
a los pintores
señores
cornadó
hermanos
que han dado
muestras
en el decorado
y pintura
de dicha tienda
de la fama
que tienen adquirida
de buenos pintores
o sea
es una
confitería
una pastissería
que se obría
tan día como avui
de fa cent años
a Tarragona
al número 10
a Apodaca
y digo
por allí
hay una pastissería
y hay pasado
y efectivamente
hay una pastissería
pero no
no es la misma
no es la misma
no debe ser
el mismo
no porque es dió
vives
si no me equivoco
si no me equivoco
pero
estar al mismo
el mismo
el mismo
el mismo
el mismo
el mismo
el mismo
el mismo
el mismo
el mismo
el mismo
ha continuado
possiblement
ha passat
de propietaris
estaría
bé
saberlo
podries haber
entrat
i preguntar
mira
ja tens feina
per la próxima
setmana
pues
potser sí
que aniré
i preguntaré
el senyor
Manuel Benet
perquè tu has vist
alguna decoració
espacial
espacial
espacial
així d'uns pintors
no
supera
l'època
no
això
amb una guerra civil
pel mig
sí
i tot això
però bueno
és un negoci
que continua
després de
cent anys
intentarem
intentarem
que abans
abans
abans
hi havia
un taller
de morros
ho esbrinarem
per la setmana que ve
o si algú ho sap
ja sap que mos pot escriure
historiasrobatarragonaradio.com
o també
el blog
ah tenim un blog
sí
tenim un blog
tenim un blog
no em vinguis
amb històries
puntblogspot.com
notícies
ai ximanel
que t'has passat
per Tarracó
viva
sí
què tal
t'ha agradat
bé
molt bé
tu ets un habitual
de cadanya
sí
home clar
hi ha coses
que ja
se repeteixen
una mica
però bueno
hi havia
algunes novetats
que van estar bé
per exemple
la cavalleria
alemana
que va venir
què
impressionant
home
eren dos genets
això impressionaria més
els 150 genets
fent una càrrega de cavalleria
per molt alemanys
que fóssim
només eren dos
però
no
déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
perquè pensa que no porten
estrep
se diuen
estribos
crec que sí
estreps
o això és un nom
d'una pastilla
per la gola
no no no
pot ser
bé
estribos en castellà
i clar
és difícil
portar un cavall així
i més en armadura
i més en espases
i més en llances
però déu-n'hi-do
i bé
per tot el que més
el que vaig poder veure
bé
molt bé
hi havia gent
hi havia públic
molta gent
sí
unes 40.000 persones
han dit
sí
déu-n'hi-do
les fonts oficials
fonts oficials
segons la policia
segons la policia
300
en fi
i m'agradaria també parlar
d'una noticieta així ràpid
perquè sabeu que sempre em dieu
que
oh és que sempre han trobat coses
els arqueòlegs
que sempre portes
doncs sí
una tumba a Egipte
una tumba a Egipte
que han trobat
però s'he trobat amb l'Egipte
és molt fàcil
i aquí més ho hi ha els de mamuts
també
també
més
sí
n'han trobat de tres mamuts
potser que hi havia mamuts aquí
estava ple de mamuts
que forta
molt molt molt
en fi
han trobat una tumba
que té uns 4.000 anys
que és del rei Herodes
també van trobar alguna cosa
però és que això ha sigut
una mica de propaganda
perquè n'han trobat pràcticament res
no
de qui és la tumba aquesta
doncs és d'un cortesà
que s'anomenava
Enu
que va viure
en una època molt dolenta
de caos polític
el que s'anomena
primer període
intermig
entre l'any 2180
aproximadament
i el 2050
i l'han trobat intacta
a la tomba
era un home
que no era un faraó
evidentment
però han trobat
l'ataú de fusta
i d'acord
amb textos hieroglífics
dedicats a Nubis
i a Osiris
i a més a més
estatuetes de fusta
pintades molt ben conservades
de treballadors
fent
totxanes
d'una dona fent cervesa
i colpejant cereal
i també
un barc
un vaixell
en rems
vaja que no té
tresors
a nivell econòmic
però té tresors
arqueològics
totes estatuetes
està la foto
com estan damunt
del sarcòfag
i realment
impressiona
i se sap que
a Egipte
van sortint coses
que a vegada
que aixequen una pedra
i aquesta setmana
Jordi ens parlarà
del següent llibre
la música
i el tercer rei
escrit per
diversos autors
editat per
fundació
caixa de Catalunya
quantes pàgines
282
i mos tenim
que rescar molt
la butxaca
no
25 euros
doncs fins a aquest diumenge
el mateix dia
de les eleccions
teniu temps
per apropar-vos
a la sala d'exposicions
de la Pedrera
al passeig de Gràcia 92
a Barcelona
per gaudir
d'aquesta exposició
molt interessant
entrada gratuïta
la música
i el tercer rei
d'acord
avui parlem
del seu catàleg
un catàleg
on
doncs està exposada
doncs la majoria
d'obres
que hi ha
a la mostra
la mostra
que reuneix pintures
dibuixos
i gravats
així com
gravacions sonores
pel·lícules
material gràfic
i documental
una mostra
que mesura
la importància
que va rebre
el fet musical
en el llibre
dels conflictes
ideològics
i estètics
alimentats
pel tercer rei
és a dir
aquells músics
que es van convertir
en icones musicals
pel tercer rei
com per exemple
Beethoven
Bruckner
o Wagner
després la música
prohibida
la música perseguida
pel nazisme
o per exemple
també molt interessant
un apartat
dedicat
a l'art
que feien els jueus
al camp
de Terezin
un camp
d'extermini
que
doncs
que volia servir
pel rei
gimnasi
com a model
degut a les crítiques
que havien rebut
a nivell internacional
era el que ensenyaven
a la Creu Roja
era el que ensenyaven
a la Creu Roja
era el que estava
en millor condicions
el més humanitari
sí
estàvem prou ben cuidats
sí sí
però per exemple
només va sobreviure
un 9%
de la gent
que va estar tancada
un 9%
un 10%
10%
era el millor
sí sí
i això que era
el camp
de concentració
millor conservat
amb els
inclús amb els
presoners
entre cometes
potser més
elitistes
ja que hi havia
gent de la lliga
cultural
jueva
gent condecorada
durant la primera
guerra mundial
intel·lectuals
artistes
hi havia
la poem jueva
per dir-ho d'alguna forma
en aquest camp de concentració
doncs en aquest cas
si no teniu temps
perquè s'acaba
aquest diumenge
27 de maig
d'apropar-vos a Barcelona
a la sala d'exposicions
de la Pedrera
passeig a Gràcia
doncs sempre està bé
fer-se amb aquest
catàleg
la música i el tercer reig
de diversos autors
publicat per la mateixa
Fundació Caixa Catalunya
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Ja ha passat una altra setmana
Ui
Ens anem apropant al final
ja de la temporada?
Sí
Sí, per cert
quan acabem
acabem com sempre
per Sant Joan
Abans o després
de Sant Joan
Abans?
La setmana de Sant Joan
ja és l'última
us deixem anar
a la vella
i tot el que convingui
La setmana el vint
Podrem marxar de vacances
ja
22
23
Sí
Que ja us convé
Ai que esteu desanimats
L'apartament de Manhattan
no tens llibre tu
No està en Budi
Ah està en Budi?
Sí
El Pajaro Loco
No que Budi
estarà a Barcelona
aquest estiu
rodant
la pel·lícula
És veritat
no t'han dit res
de Barcelona
Sí
M'ho han dit per fer
però jo els he dit no
perquè no tinc temps
i dic
bueno
ja agafarem a l'esquerra
i a Johansson
Vinga
M'ho suposava
Xatis
que cuideu-vos molt
Sí
intentarem estarà millor
la setmana que ve
Adéu
a
l'esquerra
a
passarbo
ko an recall
Fins demà!