Tarragona acull un any més al Festival Internacional de Dixiland
que arriba enguany a la seva catorzena edició.
Comença oficialment amb un concert que ara us explicarem el dia 28.
I si l'edició d'enguany volen que sigui una mena de pont de lligam
entre la música de Nova Orleans i la música, doncs, també Dixiland,
o semblant que s'està fent als Balcans,
nosaltres fins i tot volem afegir un altre lligam amb tot aquest engranatge,
el lligam cinematogràfic.
I no és que ho fem nosaltres, és que d'això anirà al concert de presentació.
Aquest dimecres, dia 28, al Teatre Metropol
veurà l'actuació dels Fumanjú Jazz Servants
interpretant el jazz, o la música, doncs sí, jazz, Dixi,
que apareix en les pel·lícules del Woody Allen.
Jo no sé fins a quin punt aquest projecte és una cosa molt personal
del director d'aquesta orquestra, per dir-ho així, l'Òscar Fon.
Òscar, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Bé, molt bé, amb ganes de que arribi ja a l'hora del concert.
Deia jo que em sembla que això és una cosa molt personal teva, no?,
això del Woody Allen, vaja, de basar el vostre repertori en aquestes cançons.
Sí, home, sí, la veritat és que jo ja hi portava tot un bagatge
en el món, diguem-ne, jazzístic del Woody Allen,
i llavors, doncs, l'he volgut reflectir a l'orquestra aquesta
que vam muntar ja fa tres anyets,
doncs, reflectir, doncs, aquesta afició en aquest senyor,
o si més no, a la faceta jazzística d'aquest senyor.
Ara parlem concretament del vostre projecte,
o d'aquest concert que tindrà lloc dimecres al Teatre Metropol.
Explica'ns una mica qui sou, però els Fumanjú Jazz Servants.
Sou un munt de gent, moltíssims.
Sí, som dotze persones,
som dotze persones que cadascú ve d'un àmbit diferent,
d'àmbit musical, em refereixo,
que tots del món del jazz,
però hi ha gent que ve del jazz més modern,
uns altres que venen del jazz clàssic,
i hi ha una mica, doncs, un ventall així,
una mica obert d'estils,
que hem anat juntant-se amb aquesta orquestra
i a intentar reproduir, doncs, la música que es feia als anys 50,
als anys 30,
i llavors, doncs, va ser apropiat, doncs,
fer aquest repertori,
que, per altra banda, doncs, ho va proposar el Jordi Bertran,
el director del Festival de Dixieland de Tarragona.
Escolta, no em diguis que és un repertori
com a fet a mida pel Festival de Dixieland.
Correcte, el Jordi Bertran va dir que estaria maco inaugurar l'any que ve
amb aquesta orquestra,
però fent un repertori de coses del Woody Allen,
de la música de les pel·lícules,
i llavors, doncs, vam trobar que la idea era bona,
jo, com que ja coneixia molt bé tot el tema aquest del Woody Allen,
una de les seves pel·lícules, o si més no, la música,
doncs, vaig fer una tria,
i juntament amb en Ramon Quadrada,
que ha sigut la persona encarregada de transcripció,
doncs, hem esboçat un repertori que penso que agradarà al públic,
ho estrenem el dimecres.
Estrena mundial aquí a Tarragona, doncs?
Correcte, sí, senyor.
Molt bé, suposo, tu deies,
jo ja coneixia les pel·lícules, no?, o la música,
fins a quin punt, doncs, t'agraden les pel·lis també del Woody Allen,
més enllà de la música?
Sí, bueno, jo, aviam, les pel·lícules n'hi ha que m'agraden,
n'hi ha que no tant, vull dir, això, cadascú té la seva opinió,
jo, en l'aspecte cinematogràfic, no m'hi puc posar perquè no és el meu,
però en l'aspecte musical, tampoc diria que és el meu,
però sí que, i entenc una mica més que no pas de pel·lícules, això sí.
Llavors, doncs, a part, després,
va haver-hi tota una sèrie d'experiències amb en Woody Allen mateix,
i ens vam poder trobar, ens hem pogut anar trobant,
per compartir amb l'afició aquesta dels clarinets del sistema Albert,
que són uns clarinets de final del segle XIX, principis de XX,
llavors ell em col·lecciona, jo també em col·lecciono,
i llavors ara n'hi vaig comprar un,
ell després n'hi vaig regalar jo un,
i tenim aquesta afició, i que sempre que ens podem trobar,
doncs, parlem d'això dels clarinets,
i fins i tot vam estar tocant junts a Nova York,
i llavors, doncs, hi ha tota una sèrie de punts que ens uneixen,
i llavors, doncs, aquest repertori va ser molt fàcil,
la veritat, quan el Jordi m'ho va proposar,
va ser bastant senzill, doncs, de fer tot això,
de muntar això, perquè ja feia molt temps que venia,
doncs, empapats de tot el món del Woody Allen,
del món del jazz, de les seves pel·lícules, etc.
Com vas fer la tria?
Perquè no sé a quin repertori teniu, quantes cançons?
No ho sé, aviam, ara no sé si són 13 o 15 temes, però...
I la tria també és difícil,
perquè amb la de pel·lícules que ha fet aquest home,
i la de peces que hi ha.
No, però hi ha unes quantes pel·lícules
que són les que...
on hi ha més jazz, diguem-ne,
per exemple, hi ha la pel·lícula Díaz de Ràdio,
doncs, està plena, plena de música de jazz,
la pel·lícula Alice,
la pel·lícula Sweet and Lowdown,
hi ha unes quantes pel·lícules que realment,
d'allà veus on el Woody Allen
ja ha posat més el cor en aquest sentit,
en aquest sentit musical,
hi ha altres que fins i tot no tenen música de jazz,
com per exemple aquestes que ha rodat a Anglaterra,
i fins i tot aquesta que filmarà Barcelona,
dubto que posi jazz.
Ell sempre ho relaciona més
amb les pel·lícules que fa Nova York,
les de Nova York quasi sempre hi ha jazz.
Quin és aquell tema que deies,
aquest segur, segur que el posem al repertori?
El Dato el Feeling,
que és el títol de l'espectacle,
Dato el Feeling,
és un tema fabulós,
un tema que surt a la pel·lícula de Díaz de Ràdio,
i una mica també és aquest sentiment,
aquest vell sentiment que té el Woody Allen pel jazz.
Una mica juguem amb el sentit literal del títol,
relacionant-lo amb aquesta afició que té,
que sempre he tingut el Woody Allen amb el jazz.
I llavors què vau fer?
Vau agafar les partitures o les heu arrenjat?
Els enregistraments.
Vam anar a seleccionar els enregistraments,
i en Ramon Quadrada ha sigut la persona
que durant un any ha estat tancat en una habitació
fent les transcripcions.
Però que no hi eren?
No hi havia?
No existien partitures d'aquestes peces?
No, no, no.
Estem parlant de música d'orquestres estranyíssimes, eh?
Ah, sí?
Orquestres que ningú coneix.
No són temes de Glenn Miller, diguem-ne, eh?
Són temes d'orquestres que et diré,
com la de Gail Lombardo,
Chris Roy, el Canadiens.
Això no ho conec ningú.
O sigui, potser no heu agafat la part més popular,
diguéssim, de música?
No, hem agafat...
Ho ha sigut una tria molt personal.
Les que hem pensat, doncs,
que tenien un significat més profundo
en les seves pel·lícules,
aquells temes que notes
que han estat triats amb molta delicadesa, no?
És molt fàcil posar un tema a la Glenn Miller,
però és molt difícil posar un tema
d'una orquestra de Bert Ambrose, per exemple.
És una cosa molt rebuscada, no?
Sembla que el de Glenn Miller és més immediat,
o de Benny Goodman,
però en canvi aquestes orquestres estranyes
ha sigut una cosa que realment
ho han anat a buscar, no?
I llavors ens ha agradat, doncs,
posar aquests temes més estranys.
I, de fet, també hi ha moltes orquestres
que toquen això,
temes de Benny Goodman o Glenn Miller,
i també volíem, doncs,
fer-ho una mica personal
i posar uns temes també diferents
per allunyar-nos una mica, doncs,
d'aquestes altres orquestres
on ja podem sentir aquests altres temes.
Per tant, doncs, això ja heu fet les transcripcions
a base de l'enregistrament
i, miren, escrivint partitura,
heu hagut d'arranjar per gust o per obligació
perquè, doncs, no us acabava d'equadrar
amb els vostres instruments?
Com ha anat?
Fins a quin punt són fidels d'original?
Bé, normalment, sempre,
aquests enregistraments
estan fets per orquestes
que no són iguals que la nostra.
Llavors, s'ha d'adaptar, doncs,
l'arranjament
als instruments que nosaltres portem.
Nosaltres som 12
i l'orquestra de, jo què sé,
que et diré, de Duke Ellington
són 15 o 16.
Llavors, clar, allà hi ha 4 persones
que no hi són
i llavors ho hem tingut que anar adaptant.
O a vegades l'orquestra és més petita
i nosaltres som 12,
ostres, ho hem tingut que ampliar una miqueta.
Vull dir que hem tingut que anar a fer
una adaptació
i no només la transcripció,
sinó que, a més,
l'adequació d'aquests arranjaments
a la nostra orquestra.
Vull dir que ha sigut tota una feina
molt laboriosa.
Però que ha sigut més aviat,
com dius tu,
els arranjaments s'han fet per adaptar-ho
que no pas per gust o per caprici.
Exacte, sí,
anar-ho adaptant.
Anar-ho adaptant a la nostra orquestra
i penso que ha quedat un repertori
que a la gent li agradarà
i que aquells que són,
no fanàtics,
però si aficionats
als pel·lícules de Woody Allen
aniran reconeixent els temes que n'hem fet.
Escolta, de tota aquesta preparació
per al concert,
que pel que veiem està sent una mica culpa
en el bon sentit de la parable
del Jordi Bertran,
que us hagi enredat així.
Però de tot això,
de moment,
n'ha sortit l'edició
d'un llibre CD
que es diu Woody Allen
i jazz,
la passió del geni.
Explica'ns això, Òscar.
Aquest llibre va sortir
ja fa dos anys
i era fruit
de tot aquest bagatge
que havien tingut experiències
amb el Woody Allen
i amb tot el seu cercle
d'amistats
a nivell jazzístic o musical,
diguem-ne, no?
als músics de la seva orquesta,
a la gent que li fan
la música per les pel·lícules,
que li fan els arranjaments,
etcètera.
Jo vaig estar parlant
amb tota aquesta gent
i, bueno,
vaig fer aquest primer llibre.
Llavors,
ara per Sant Jordi,
potser ja no hi arribaré,
però jo penso que
abans de juny
sortirà un segon llibre.
Això ja t'ho avanço.
Sí.
Surtirà un segon llibre,
sí,
vaig fer un segon llibre,
doncs,
sobre els 25 anys
que va estar el Woody Allen
tocant al local Michael's Pub
a Nova York.
Ara està en un hotel
que es diu Hotel Carlyle,
però aquests 25 anys
doncs van ser uns,
diguem-ne,
molts farcits d'anècdotes
i que, bueno,
i que venen recollides en el llibre,
com per exemple
la nit que van anar
a escoltar el Woody Allen,
el Groucho Marx,
o la nit que van escoltar
diversos actors,
el Peter O'Toole,
o la nit que hi va anar,
o la nit que el Woody Allen
no va anar
a recollir els premis Oscar,
per exemple.
D'acord.
I que totes aquestes anècdotes
es venen recollides
en aquest segon llibre
i que estic segur que, bueno,
o espero que tingui
tan bona acollida
com va tenir el primer.
Déu-n'hi-do,
el Woody Allen,
és també,
vaja,
composa peces
o només interpreta?
No, no,
ell no composa,
ell és intèrpret,
ell és purament intèrpret
i he de dir,
amb la seva defensa,
perquè hi ha moltes gent
que diu,
és que no toca bé i tal.
Bueno,
aquest senyor,
quan tenia 30 anys,
tocava molt bé.
A ell li és agradat ser músic,
però tenia aquesta altra vocació,
que era la guionista,
i després la de director de cinema,
no?
Llavors,
doncs,
la seva carrera de música
es va veure ressentida per això
i últimament
només pot tocar 20 minuts al dia
o mitja horeta
i amb això
no es pot fer
cap música professional,
no pot tocar això.
Una persona
que es dedica a la música
es està tocant
unes dues hores al dia
o tres hores
o tota l'estona que puguis,
no?
Llavors,
el Woody Allen,
doncs,
amb tants anys
d'anar tocant tan poquet al dia,
al final ell s'ha anat rovellant
i avui dia rent un so
que no és la d'un crinatista ortodox
o un crinatista professional,
sinó que és una cosa bastant amater,
diguem-ne.
Però ell,
quan tenia 30-35 anys,
la veritat,
si l'escoltem,
per exemple,
a la banda sonora
de la pel·lícula Slipper,
veurem que,
que el crinatista és ell,
el que de la banda sonora
veurem que està en plena forma
i que és un crinatista
molt,
molt,
molt competent.
I en tot cas,
el que no es pot negar
és que ha fet una gran tasca
de difusió del jazz.
Això està claríssim.
Això és fabulós
a les seves pel·lícules
i fins i tot
he sentit persones
que concentren una mica de jazz
i diuen,
ai mira,
com una pel·lícula
o diàl·li.
Sí,
ja l'associen.
Ho associen directament.
Vull dir que la tasca aquesta
és innegable.
Bé,
Òscar,
ens falta preguntar-te,
exportareu a d'altres llocs
aquest espectacle, no?
Sí,
mira,
després d'aquest concert
tenim ja previstos
concerts a Reus,
a Vilaseca,
després a Barcelona
per la Mercè
sembla que hi ha alguna coseta.
Tenim alguns concerts
per aquí,
per aquí a la zona de Tarragona
i vaja,
i esperem després
portar-ho per Espanya
i bellugar-ho el més que puguem
perquè pensem
que el nom de Woody Allen
és un atractiu
afegit a la música de l'orquestra
i esperem,
doncs això,
que rulli prou bé.
I també t'he de preguntar
ara ja si concretament
com serà la posada en escena,
com serà aquest concert
de dimecres
al Metropol.
Jo crec que espectacular,
si més no,
per la quantitat de gent que sou.
Home,
12 persones,
mirem de fer una posada d'escena
el més endreçada possible.
Si no és un gregall, eh?
Exacte,
llavors,
doncs,
exacte,
no podem estar
de qualsevol manera.
Doncs,
no,
serà una posada d'escena
d'una orquestra normal,
tot i que hi haurà
alguna petita sorpresa.
Sí?
Que no pots avançar
de cap manera.
No es pot avançar
de cap manera,
correcte.
Serà un concert així
com a molt animat,
les cançons que he triat,
són energètiques o són?
Sí,
diguem-ne que
és un equilibri
entre temes animats
i temes que,
potser,
no ho són tant,
però que són temes
molt macos,
vull dir,
i que surten
a les seves pel·lícules,
perquè,
evidentment,
el Woody Allen
de totes les seves pel·lícules
parla de l'amor,
i de l'amor
no sempre es pot parlar
amb temes animats.
a vegades s'han de posar
uns temes més tranquils
que es corresponen més
amb aquesta temàtica.
Però vaja,
és un concert
que respira
amb molt bon humor
i esperem
que així ho agafi la gent.
Doncs allà estarem,
en aquest concert inaugural
del 14è Festival Internacional
de Dixieland
de Tarragona.
Òscar Font
de la Fumanxut
ja serve'ns.
Moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
el concert.
Gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!