Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Joan Marvel.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tenim idea de quins són. El que passa és que recentment,
bé, últimament, no tampoc recentment,
però vaja, han sortit tota una mera de mòduls
d'aquests, com dius tu, d'un parell d'anys,
fins i tot alguns de més curts,
mòduls que donen una formació professional,
i n'hi ha tantíssims que a vegades ens passen desapercebuts
i no sabem que els tenim a prop de casa.
Ara parlaves, per exemple, que vas a estudiar
disseny d'interiors i arquitectura efímera.
Explica'ns què és l'arquitectura efímera,
que jo trobo molt interessant, això.
Bé, bueno, engloba
diversos temes, no?, com serien,
per exemple, les escenografies,
el disseny d'estants,
aparadorisme,
tota aquesta sèrie d'avents
que duren un cert temps
d'una durada limitada,
bastant curta. Clar, per exemple, has dit una cosa
que veiem cada dia i que a vegades
no hi donem la importància que realment té,
no?, aquests aparadors de les botigues
que cada dia són més espectaculars
i cada dia estan més treballats, no?
Els veiem que... Clar, això ho fa algú.
Algú amb criteri, no és el mateix, no acostuma a ser
la mateixa persona de la botiga que es posa a fer l'aparador,
sinó que ve algú especialitzat
i munta l'aparador, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé. Escolta, ja ha sortit de professional
per aquest camp?
Sí, bé, jo crec que sí.
En disseny gràfic, potser el camp
està molt més obert que amb l'arquitectura efímera.
Però també està més explotat, potser, no?
Potser hi ha més gent que s'hi dedica.
Està bastant poc conegut, llavors.
És obrir mercat, llavors.
A partir d'aquí, tira endavant.
Doncs ens centrem ara en aquesta mena de mòdul
que estàs fent, aquests estudis,
a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
Art i disseny.
Esteu més centrats en el que és el disseny gràfic?
Perquè això d'art sona molt ampli, no?
Sí, bé, perquè a l'escola s'estudia...
O sigui, hi ha altres modalitats, no?
També es fa il·lustració, es fa jolleria,
que és potser una part més artística,
es fa pintura i alguna cosa més que ara no recordo.
I tu has tirat cap a la branca del disseny gràfic.
Sí, fa el que et comentava abans de poder acabar de completar, no?
Quan fas un disseny d'interiors, potser, d'un restaurant,
també proposar fer la imatge corporativa, no?
I poder tocar tots els temes
el més correcte i professionalment possible.
Quines assignatures teniu?
Suposo que n'hi haurà algunes de comú
per a totes les especialitzacions i després, doncs, les pròpies.
Bé, bé, tenim unes assignatures així més elementals i més bàsiques, no?
Com serien la història del disseny gràfic, la teoria de l'imatge...
Després hi ha unes altres assignatures més tècniques,
com serien mitjans informàtics, on t'ensenyen tots els programes,
on també, bé, dibuix tècnic...
I després hi ha l'assignatura forta, que és la de projectes,
i també, potser, és la més pràctica,
que és on apliques tots els coneixements que t'ensenyen.
De quin tipus de projectes estaríem parlant?
Doncs, mira, ara acabem d'entregar un projecte,
que és el d'un packaging per a un snack saludable.
Què és un packaging?
Un envàs.
Heu hagut de dissenyar un envàs per a un snack,
imaginem-nos, per exemple, en les barretes d'aquestes cereals,
per dir alguna cosa.
Sí, sí, sí.
Bé, bé, clar, la delimitació del projecte, doncs, era això, no?
Crear un envàs per a un snack que fos, a més a més, saludable, no?
Perquè estem acostumats a uns snacks que són menjar porqueria, entre cometes.
Clar, aquí hi entra, doncs, tot el disseny corporatiu,
l'aplicar el que la marca o l'empresa ja té, o fer-lo de nou,
entra també el tipus de material que s'utilitza a l'hora de fer...
Exacte.
I també tenint en compte aquest material, doncs, que els costos no siguin a l'emàs.
Sí.
Vol dir, ho teniu, ho teniu, ho teniu en compte moltíssimes coses, no?
Sí, sí, sí, la modulació, bueno, el pes, tot.
Què és la modulació?
La quantitat que hi va en cada envàs, no?
Si són unes barretes, doncs, van cinc barretes en cada envàs, per exemple.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
De fet, són projectes que després a la vida laboral us hi podeu trobar.
Són totalment reals, vaja.
També entraria a tot el tema de cartelleria, com és el concurs del cartell de Carnaval,
que tots els meus companys també s'hi han presentat, perquè era un projecte de classe, en principi.
Sí, va sortir a través d'un projecte de classe.
Sí, sí, sí. El professor ens ho va plantejar, tots ens hi vam posar i vam participar.
A veure, anem a Pams, jo ja que et tinc aquí i que estàs en el Mundillo,
t'he de preguntar quins programes es fan servir actualment a nivell informàtic per dissenyar.
N'hi ha diversos, no? Perquè cadascú un tindria la seva funció, l'animal Photoshop.
Aquest és un clàssic, no? Aquest no passa.
Sí, que és més de tractament d'imatges.
El Freehand o l'Illustrator, que són dibuixos més vectorials.
i bé, després, tot el que puguis afegir-hi tu d'AutoCat,
després per edició de vídeo hi ha el Final Cut o l'Adobe Premier.
Tot això ho toqueu?
Sí.
Una miqueta.
Clar, m'imagino que també amb les noves tecnologies,
volguem dir bé, més que les noves tecnologies, no els mitjans audiovisuals.
Ara us n'ho ha afegit, feina.
És això que deies, el de l'edició de vídeo, no? Això també ho feu.
Sí, després també hi ha el Flash, que és per disseny web,
que també és una part del disseny gràfic.
I bé, sí.
Quantes hores a la setmana feu de classe?
De classe, de mitjans informàtics...
No, en general, de tot el curs.
Fem de 3 a 9, cada dia...
Bé, clar, es pot estudiar de matins o de tardes,
jo, en el meu cas, vaig de tardes,
i fem de 3 a 9, de 3 del migdia a 9 de la nit.
A 9 de la nit, cada dia?
Cada dia, excepte els divendres, que sortim una horeta abans.
Ai, que bé! Uf, fiesta!
Sí.
I quina diries que és el perfil, la mitjana d'edat,
i també el perfil de la gent que estudia a l'Escola d'Art i Disseny?
Doncs, bé, pel que he vist, jo crec que els alumnes que van pel dematí
són més aviat alumnes que acaben de sortir del batxillerat,
o que han fet la prova d'accés,
i hi entren, suposo que amb 18-20 anys,
i fins i tot més joves.
I per la tarda la gent és més gran,
perquè, bé, quasi tots treballem pel dematí,
i això.
Treballes, doncs, al matí?
Sí.
Que treballes aplicant els coneixements?
Sí, sí, sí.
Treballo en un estudi de disseny gràfic a l'Hospitalet de l'Infant.
Molt bé.
Molt bé.
No t'ho pregunto també perquè això confirma que sí que hi ha sortida, no?
Perquè d'empreses que es dediquen a oferir aquests serveis n'hi ha.
L'altra opció, suposo, és estabilta pel teu compte.
Sí, també.
Que, bé, potser això ja vindrà més aviat.
Ja arribarà, no?
Ja arribarà.
De moment estic molt bé.
Molt bé.
Doncs parlem d'aquest cartell de Carnaval,
que és l'excusada que tinguem aquí a la Laia Pellicer.
Ella és la guanyadora.
L'Ajuntament convocava un any més el concurs de cartells de Carnaval
amb una premissa, un requisit previ important.
El protagonista, la protagonista havia de ser la coca de llardons.
Sí.
I això no és fàcil, perquè treballar-ho com una coca costa bastant.
Sí, sí, va ser bastant difícil.
O sigui, vam apuntar, dius, a tots els companys de curs,
perquè era una pràctica de l'escola, no?
Sí.
Quant de temps vau estar per elaborar-lo?
Quin assessorament vau tenir?
Ho va fer un grup individualment?
Com va anar?
No, va ser individualment.
Individualment, potser, un cop va sortir la convocatòria,
doncs vam començar el projecte.
I el professor ens anava seguint el seguiment del projecte, no?
Des de la pluja d'idees del principi fins a l'entrega final.
O sigui, vam fer dues còpies, una pel professor i una per l'Ajuntament.
Molt bé.
Explica'ns, home, costa per ràdio, és difícil.
Jo suposo que ja haureu vist imatges de com és aquest cartell,
i vaja, que de cara a Carnaval estarà a la ciutat plena, no?
Però explica'ns com és, és que està molt ben pensat.
Sí, bueno, era difícil, no?
Perquè corries el risc que pogués semblar un cartell gastronòmic, no?
Perquè et fixava en aquest criteri que havia de sortir la coca de llardons.
I llavors, per no caure en aquest tòpic,
doncs, bueno, la meva idea era agafar un tros de coca de llardons,
com si estigués ja amb mossegadet, ja...
Allò amb alguns pinyons per terra, no?
Sí, i també amb un confeti, no?
Com de senyal de Carnaval i de festa.
I està disfressada de mona de Pasqua, no?
Porta les seves plumes...
Té totes les plumes, un munt de plumes de colors punxades.
Sí, sí, que també és un element que trobem molt en el Carnaval, no?
La gent quan es disfressa.
Molt bé.
Tu vas veure els altres cartells?
Bueno, no tots.
Els dels meus companys, sí,
però suposo que es va presentar també gent de fora.
Clar, clar.
Per on anaven, més o menys?
Quines idees van veure?
El més típic, potser, era agafar el porc, no?
Per fugir una mica que sortís la coca,
per això que et comentava que no semblés un cartell gastronòmic,
doncs, com que la coca de llardons prové del porc,
doncs hi havia molts cartells que apareixia el porc, no?
D'alguna manera, il·lustrat o fotografiat.
I com és el procés de creació, en aquest cas,
d'un encàrrec tan concret com era el cartell de Carnaval?
Has començat a dir-ne això, que hi ha un brainstorming, no?
Sí.
Una pluja d'idees.
La pluja d'idees, perquè això és una idea,
és, bueno, a partir d'una premesa, d'una paraula, d'un objecte, no?
Doncs coca de llardons i a partir d'aquí anar dient tot el que s'ha d'acudir així.
Sí, sí.
Vas fent un llistat, igual que un llistat de paraules,
també un conjunt d'esbossos, no?
De tot el que et va venint, doncs, de la teva inspiració o del que sigui.
També, abans que tot això has de fer una recerca, no?
De el que és el Carnaval, de, bueno, d'una mica totes les premisses que et donen, no?
De la coca de llardons, doncs, els seus ingredients...
Sí, això és necessari.
Buscar una mica tot, perquè això és el que et dona després per fer la pluja d'idees, no?
I això no mata una mica l'espontanietat?
El fet de conèixer, de saber masses coses?
No, està bé, no?
Estar informat sempre millora el resultat, crec.
Val, busquem informació, fem la pluja d'idees...
I a partir d'aquí...
Comences a descartar les idees que no et convencen
i, bueno, et quedes amb les que creus que són més bones.
A partir d'aquí, n'escolleixes una al final,
que és la que portes a terme, no?
I pos tot el seguiment.
En el meu cartell, en principi, es veia la coca sencera, no?
Però com que no acaba de convencer la composició i tot,
doncs, vam acabar esmicolant-la.
Clar.
Has treballat amb una fotografia real, doncs.
Has agafat una coca, l'has esmicolat i has clavat els plomalls.
Sí, sí, sí.
Està bé, no?
Perquè després de les fotos vam poder...
Menjar.
Que bo.
Molt bé.
Escolta, i per tant, la foto l'has fet tu també?
Sí, sí, sí.
Després has hagut de retocar, suposo, la foto,
acabar de retocar els colors i fer-li algun tractament?
Sí.
I enquadrar-la, doncs, en el que és tot el cartell que, clar, té les seves lletres.
La tipografia també l'has triat tu, de les lletres?
No m'he fixat, veus, en les lletres.
Sí, perquè, bueno, dins del concurs també havies de crear el que era la imatge de marca, no?
I havia d'aparèixer a la web del Carnaval, bueno, i el que vaig fer era concentrar-ho tot en un punt de tensió
i que, compositivament, quedés ben equilibrat.
Que això també s'ha de tenir en compte, no? El pes.
Sí, és molt important.
La distribució del pes, suposo que per això també devies tallar la coca, que després és miculada.
Sí.
Quina és la màxima dificultat en tot aquest procés? A l'hora d'elaborar el cartell de Carnaval, el més difícil?
Ostres, no t'ho sabria dir.
Clar, depèn del projecte, no?
A vegades t'encalles en un punt.
Però en aquest cas, en el del cartell?
El més difícil va ser trobar el punt de vista de la fotografia.
Que quedessin, sobretot, ressaltades molt les plumes i els colors.
Sí?
O sigui, l'any la des d'on el feies?
Sí, sí.
Vaig haver de fer moltes fotos abans de trobar la imatge que estava buscant, no?
Des de dalt, des de baix, des del costat.
Després també la llum, no? Com col·loques...
Bé, una de les assignatures que fem també és la fotografia.
Clar.
I, bé, també és molt...
Clar, la importància de la llum també és veritat.
És molt important.
Sí, sí.
Clar.
I quan...
I el retoc aquell, el puntet que digus estrany, que nosaltres ja no el veurem,
aquell secret que hi ha d'arrer del cartell de Carnaval, allò que dius, mira, nosaltres ja no el veiem perquè ja està retocat, però...
Bé, ja ens n'has dit un, no? Coriginàriament era tota una coca sencera.
Sí.
Bé, una coca sencera amb les plumes i el típic ou també de mona de Pasqua.
Bé, a més no m'he fixat, hi ha un ou?
No, no, ara ja no.
Ah, val.
Bé, és el secret.
Bé, també és el vau cruxpilau.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Sí, perquè vas descartant i vas... et quedes amb... quan simplifiques una idea i arribes al màxim punt de concentració, no?
És de... quan queda més net i més... impacta molt més visualment, sense distreure.
Què t'ho esperaves? Què guanyaries?
Oh, sempre tens aquella esperança, no?
Perquè et vas quedar com a satisfet, al final, al cartell, deies...
Sí, això és meu.
Sí, m'agradava bastant la idea i tot, no? I també potser tot el procés.
El que passa que tampoc les tenia totes, no? Perquè als meus companys també...
Va haver molta gent que els va fer cartells molt macos.
Que ets carnavalera.
Sí, una miqueta. Sí?
Al poble ho celebrem bastant, sí.
D'aquest disfraces.
De coca de llar, doncs.
No, no ho sabem, perquè, com no sé, suposo que a molta gent li passa,
fins a l'últim moment no ens decidim.
Però, bueno, la festa se celebra igual, disfressat o no.
Molt bé. Quins altres projectes feu des de l'Escola d'Art i Disseny?
Doncs, el pròxim...
Projectes allò que puguem veure, eh?
Que puguem veure, com vols dir.
Que no siguin només projectes de classe, sinó que tinguin una aplicació pràctica,
com ara, doncs, això que heu fet amb el cartell de Carnaval.
Home, sempre que hi ha convocatòries així de concursos,
que els professors creuen que són interessants i participem.
Fa dos anys crec que hi havia una convocatòria que es deia Estiu Creativity,
que era, bueno, des de Barcelona,
convocava a totes les escoles d'Art i Disseny de Catalunya
i els alumnes participaven.
I els projectes seleccionats, que era crear una imatge inspirada en l'estiu,
es publicaven en un llibre, en un catàleg.
I així, doncs, bueno, hi ha diversos concursos que apareixen.
Doncs, escolta, què s'ha de tenir?
Jo crec que ens està escoltant potser algú que pensa,
home, sona interessant, com per apuntar-se, no?,
a fer aquests estudis a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
S'ha de tenir algun requisit previ per apuntar-se?
S'ha de tenir una imaginació desbordant?
Què és més important, la imaginació, la tècnica?
Se'n pot aprendre o ja s'ha de tenir alguna cosa a dins?
Tot és important, no?, sempre hi ha un bon moment
per despertar aquella imaginació que tens, no?,
però t'ha d'agradar, t'ha d'agradar el tema i l'has de disfrutar.
Perquè, a més, són moltes hores seguides, no?,
és més del que t'agradi.
Què t'han donat d'aprenir, Laia?
Doncs, de moment, crec, bueno, em sembla que són 1.800 euros.
De bé? Sí, sí, sí.
Molt bé.
I llavors, bueno, la amacatació dels anuncis
o que puguin sortir i així, també.
Molt bé.
I la satisfacció de veure també el teu cartell, no?,
penjat per tot arreu.
Sí, és el més important.
Per Carnaval, fa molta il·lusió.
Laia Pellicer, moltíssimes felicitats
per haver guanyat aquest concurs dels cartells de Carnaval,
que, a més, sincerament, aquí ho vam comentar a la redacció,
ostres, que guapo, no?, creiem que no hem vist els altres, eh?,
tot s'ha de dir, però vaja, que el teu està molt bé.
i endavant amb tots aquests projectes que tens.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.