M'agradaria trobar-me dins l'aire que respires per un moment.
M'agradaria trepitjar terra, enfermi tu al meu costat.
El meu reflex dins dels teus ulls, buits com a paradors.
I el silenci ens trenca, m'agradaria poder fer-ho millor.
I reboto, i no et trobo a prop.
Sempre has d'esperar algun senyal d'observant.
Rere la finestra, jo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant.
Tens la porta oberta, podria dir-te...
Doncs això és el que ens proposen els gossos per aquesta nova temporada.
Una mica d'oxigen, que de fet ja ens convé, ja ens va bé a tots.
Nacho Juanjo Gossos, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Escolta, m'han dit que aquest treball discogràfic nou que teniu és diferent.
Bé, això ho diuen.
De fet, hem intentat que ho sigui, no?
És una aportació més a la nostra carrera.
I hem treballat dur perquè sigui un disc ben rodó
i que estigui ben farcit d'històries que puguin atraure la gent.
Quants anys portem ja de gossos?
Ens portem pels 14.
14 anyets, ja.
És que sou una de les formacions més veteranes
i a més teniu la gràcia que heu evolucionat moltíssim.
Vull dir, això ja no té res a veure amb el que fèieu al començament.
Doncs no, no massa.
No massa.
De fet, una mica quan vam veure que Gossos tenia possibilitat
de fer una mica de carrera, diguéssim, artística,
ja vam veure o vam preveure que no ens agradaria
que la nostra carrera fos lineal.
no ens agrada gaire repetir-nos.
I d'alguna manera hem anat investigant
sempre que hem pogut cap a noves direccions
i ja fa...
Aquest és el tercer disc de la nova...
De la nova etapa.
De la segona etapa, diguéssim, no?
Molt més elèctrica.
Sí, tot va començar quan vau deixant les guitarres acústiques
i vau endollar, diguéssim, no?
Sí.
El que vam fer és incorporar, no?
Tot comença quan entra un nou membre a Gossos.
Des d'aquell moment som cinc.
És la bateria Sant i Serratosa
i a partir de llavors, gràcies a la bateria,
podem arribar a noves sonoritats, a nous espais
que de fet era el que ens venia de gust tastar.
Què passa ara quan escolteu els primers àlbums?
Fa vertigen.
Sí, sí que en fa.
Hi ha molt bons records.
Hem de recordar també que som el que som
gràcies a aquells discos també i a aquella etapa, no?
Sí, però ho veiem amb una distància normal
perquè quan vam començar teníem 18 anys
i ara estem tots per la trentena
i és obvi, no?, que passa el temps
i allò d'alguna manera va ser la nostra porta,
a la nostra iniciació
i ara doncs també jo crec que hem de fer front
als nous reptes, no?
Estem al 2007,
la música ha canviat molt,
nosaltres hem après moltes coses
i d'alguna manera doncs allò que hem trepitjat
tenim ganes de trepitjar altres terrenys
i és el que hem fet a Oxigen.
El tercer àlbum dieu,
dins d'aquesta nova etapa,
però a més és això,
jo no l'he escoltat tot,
ara l'he de descobrir amb vosaltres,
però de moment és veritat el que diuen,
que és que sona bastant diferent fins i tot
des d'aquesta nova etapa, no?
Què té d'especial Oxigen?
Possiblement és el disc més eclèctic
que hem fet de tots,
en el qual doncs es noten més que mai
les nostres influències,
potser no d'artistes directes,
però sí d'estils.
És un disc que té una essència pop,
com sempre ha sigut Gossos,
tot i que tenim un esperit rock
i que sobretot es manifesta molt en l'escenari.
Això ho vau t'explicar.
És pop, diu, però amb esperit rock.
Sí, d'alguna manera és això,
la nostra base és melòdica,
sempre a partir d'aquesta melodia
és on caminen les nostres cançons,
però no volem oblidar l'actitud rock
dels grups que ens agraden,
sobretot el rock americà.
Què escolteu?
Parlaveu d'influències?
Uf, mil i una coses.
Des de Coldplay, Snow Patrol,
fins a Vivaldi, Metallica, Icdici...
Red Hot, Pilzami...
Underworld...
Exacte.
És que el nostre avantall realment és molt obert
i som cinc personalitats molt diferents
que intentem conjugar en una de sola.
I per això en aquest disc,
a part d'aquest pop rock així,
trobem dosis de rigui,
trobem dosis d'electrònica,
trobem inclús un tema que ens hem enredat
a fer un espai entre el hip-hop i el rap.
Vull dir que també els Gossos ens anem actualitzant
i passa el temps
i nosaltres també tenim ganes d'aprendre noves formes.
Per tant, la gràcia potser del disc
és que cap cançó s'assembla a l'anterior.
Totes són peces úniques.
És una de les gràcies i tant.
Però alhora aconseguim que totes tinguin un tel,
un tel Gossos,
un fil conductor.
Quant de temps fa de l'últim àlbum?
Ara l'abril farà un parell d'anys que va sortir
i és un álbum també del qual n'estem molt contents,
sobretot a la gira que va sortir al darrere.
Han sigut gairebé 100 bolos en dos anys
i que hem fet molta feina
i ens ha permès molt acabar de trobar aquell,
sobretot al de l'escenari,
aquell equilibri que estàvem desitjant
amb el que estem fent ara
sense renunciar a alguna mirada al passat.
I com ha anat sortint aquest oxigen?
Arran de la gira anava on han composat
o ha sigut vinga va,
en un mes hem de fer totes les cançons?
No, no, al contrari.
Justament enmig de la gira,
enmig de mil i un concerts i mil i un projectes.
I pot ser que això ens hagi permès
que el disc sigui tan vital,
perquè no hem pogut parar.
No ha estat, a més,
composat allò tancats, diguéssim.
No, no, no.
Ha sigut arrencant el temps d'allà on podíem.
Hem estat gairebé un any
treballant amb la composició d'aquests temes
i amb la seva gravació.
I això, com deia el Juanjo,
ha fet que el ritme no baixés.
Teníem molt clar
la nostra font d'inspiració d'aquest disc
que és el directe de l'any passat.
Hem arribat a un lloc
que creiem que com a banda
hem trobat un espai molt especial
on ens sentim molt còmodes
i on veiem que el públic,
tant els nostres fidel seguidors
com gent nova, es va incorporant
i això ens dona moltes piles,
ens dona molt oxigen
que d'aquí ve aquest nom del disc.
Escolta, i en directe
com es defensa en aquesta varietat d'estils,
aquest eclecticisme?
Ho heu provat ja?
Ho heu posat a l'escenari?
Sí, sí, ja ho hem posat.
Fantàstic.
La veritat és que molt bé.
Home, de moment,
només d'entrada
hem fet un parell de bolus de presentació
que per cert han anat molt bé.
Hem hagut de posar el cartellet de Tot Venut
tant a Manresa com a Barcelona a l'Udegas
i realment, doncs,
per ser els dos primers bolus
que sempre estàs encara quallant les coses,
doncs, ja hem tingut molt bons resultats
i esperem que aquest estiu
la gira que vingui
acabi de donar-nos el rodatge necessari.
No és difícil, doncs,
bé, pels estils que toqueu ara,
m'imagino aquesta base electrònica,
no és difícil defensar-ho en directe, tot això?
No, no, no.
A més, jo crec que tenim un bolu
que rítmicament
és molt més contundent
del que la gent està acostumada a veure amb gossos.
O sigui, tenim un ritme fortet de bolu
en el qual anem destilant
de mica en mica també
diferents sensacions
o diferents composicions que fem, no?
Però sempre mantenim un ritme molt alt
i fa que la gent estigui atenta
i nosaltres també estiguem enganxats
a aquest oxigen, no?
Realment estem molt contents
d'aquesta dinàmica que hem agafat ara
i de com ens expressem dalt a l'escenari
i com encara funciona
aquesta química entre nosaltres.
Parlem de col·laboracions.
Dani al Monoloco, Dani de Macaco, per exemple,
que l'estem escoltant en aquest tema de fons.
Com ha anat això?
Perquè, clar, allò són dos estils de música
que de veritat no hauria relacionat.
Macaco amb gossos.
Això és aparentment el que pensa la gent
o el que passa, no?
Realment estem més a prop
del que la gent es pot imaginar.
D'entrada som admiradors de Macaco,
sobretot creiem que és un grup
que té un directe molt contundent,
molt potent.
I en Dani va fer manifest
també el seu interès per gossos.
Ell li va encantar l'últim disc, el 8,
i realment pensava que un grup com gossos
havia de tenir molta més projecció internacional
de la que tenia
i, d'alguna manera, gràcies a això,
doncs ha permès aquesta col·laboració.
Som col·legues d'ofici
i ha sigut realment molt fàcil
que portés la seva llavor.
I ha sigut també un privilegi, no?
A més, és la primera vegada
que canta en català
i, sí, això ha sigut...
Per ell era també un repte
i no volia fer així sense més,
sinó que ho volia fer ben fet
i el tio s'hi va involucrar
inclús amb la composició del tema,
volia posar-hi un tros d'ell.
Sí, de fet, no va ser allò de
Vine i canta, sinó que...
No, no va ser allò de Vine i canta,
però, a més a més,
ell va portar el trosset de lletra
que ell canta,
s'hi va implicar,
es va enamorar de la cançó
i se l'ha fet seva
i això és molt important
perquè realment la cosa
quedés convincent, no?
I jo crec que serà una de les cançons
doncs fortes d'aquest disc.
Com va anar?
Amb la Bet?
Amb la Bet, bé.
Està escoltant de fons
també un dels temes,
allò que dius,
això és gossos.
Escolteu, escolteu.
Si et pregunto tu
què en penses?
Saps què passa?
Doncs passa que és el teu temps
i vol
entrar amb un joc ben diferent
i tu pots
enxerar de seguida.
Què tal?
Bé, home.
Us coneixíeu ja amb la Bet.
Sí, som col·leguilles
des de fa molts anys
perquè ella és magenta
també,
és de la nostra zona
i realment també va ser
molt fàcil,
molt senzilla.
Aquesta és una cançó
que es diu No és Nou
que pertany al disc anterior,
el 8,
però aquesta és una versió
que vam fer amb ella
i que realment
va funcionar moltíssim.
Em sembla que és la cançó
que s'ha radiat més
a les radiofórmules catalanes
durant el 2006
i a quan estem molt contents.
Primer perquè
la seva col·laboració
és molt fresca també
i també perquè permet
veure la Bet amb un altre registre,
que jo crec que
també s'ho mereix,
que la gent la vegui
en altres posicions,
perquè realment
té molt de talent.
Bueno,
i ens falta parlar
del Cris Joanico.
Bueno,
en Cristòfol.
Cristòfol,
ho dieu,
pobra.
El Tòfol.
Bueno,
doncs en Cris és també,
de fet,
en aquesta cançó
que sentíem de la Bet,
com aquesta d'en Cris,
per tant,
en alguna manera
el bonus track,
el regal
que hem volgut fer
en aquest disc,
doncs a la gent
que compra els discos,
que no deixa de ser
una cosa molt important
per nosaltres.
I aquesta cançó
que canta el Cris
és la cançó turquesa
que apareix a la pel·lícula
Rock and Cut,
que ara es va estrenar
més o menys fa un any,
al mes d'abril,
i és la cançó
que vam composar
plegats.
Totes aquestes col·laboracions
que aneu anant fent,
no ho sé,
em sembla que formeu part,
no em voldria equivocar,
del disc de la Marató?
Sí.
Sí, sí, sí.
Vam fer la sintonia
de l'anunci
i de la campanya.
Sí, clar,
me'l tens un amic.
Exacte.
Ah, ja està,
clar que sí.
Doncs totes aquestes
aportacions
que feu col·laboracions
a part del que seria
la trajectòria natural
del grup,
com us ho agafeu,
suposo?
És que m'imagino
que deu anar bé,
com per sortir
una miqueta
de l'habitual.
Sí, sí,
bastant bé,
clar.
És una gran promoció,
també,
tot s'ha de dir,
perquè durant un mes,
per exemple,
amb el tema
de la Marató
va estar sonant
a diari
quatre o cinc cops,
no?
I, bueno,
és una cosa
d'agrair també.
Sí,
són fogonassos.
Bueno,
són,
clar,
no és fer un disc sencer,
que és una cosa
que costa molt,
és de cop i volta
dedicar-te uns quants dies
per una cançó.
També hem estat
presents al tribut
de Sopa de Cabra.
Sí, sí.
també aquesta última època
doncs hem preparat
una cançó
que ha de sortir
en una campanya
pel banc de sang.
Vull dir que realment
no hem tingut massa temps
de parar per res
i aquestes coses
jo crec que ens van bé
perquè en el fons
ens donen vida
i fan que també
el nom de gossos
es vagi escampant.
Heu de dir que no,
a vegades,
us han fet propostes
allà una mica
descabellades
de dir,
hòstia,
aquí no arribem
o no,
això és per nosaltres.
Sí,
a vegades,
a vegades
hem de dir que no
i a vegades
el que hem de fer
és d'alguna manera
portar-nos-ho cap
al nostre terreny,
a vegades
una primera proposta
l'hem d'anar polint
fins que ens la fem nostra
perquè el que sí
que tenim clar
és que qualsevol cosa
d'aquestes,
qualsevol col·laboració
o qualsevol cançó
per encàrrec,
per entendre'ns,
és una cosa
que hem de poder defensar
i ens l'hem de poder creure
perquè passarà
a formar part
de la nostra carrera
i no pot ser
qualsevol cosa.
En un instant
és un dels temes
que ens heu destacat,
jo els he preguntat
al començament
quins temes posem?
Va, posa-les 6.
És una cançó
molt potent
també d'aquest treball.
Aquí heu l'esperit rock
que deia.
I molt especial també.
Sí,
aquesta cançó
està dedicada
al Josep Maria i Santa
que és el jove
que va morir
gairebé fa dos anys
a la Pòtum de Berga
i hem triat
un format més hip-hop
rapero
perquè realment
intentàvem transmetre
un sentiment molt comú
no només a la seva família,
amics
sinó també a tota la gent
de Berga
i gent dels voltants.
Era un sentiment
de ràbia
i de frustració
davant del que va passar.
Va ser un fet
que va commocionar
tot un poble
i que encara ara
porta cua
i que, bueno,
que és molt dur
i trist
a l'hora
de ficar-s'hi
i explicar
què és el que va passar
perquè no té cap
ni peus
el que va passar.
I d'alguna manera
hem preferit
tractar un tema
que ens toca de prop
que no a vegades
coses que no
ens van ni ens venen.
Vam tenir la sort
de, bueno,
vam demanar permís
a la família,
aviam què els semblava
si fèiem una cançó
sobre el seu fill
i, bueno,
va ser un plaer
vam quedar
per sopar,
els vam conèixer
i, bueno,
va ser molt emotiu
tot plegat.
De què van les lletres
d'aquest oxigen?
Bueno,
de històries
molt quotidianes.
Sí,
com sempre
la mirada de Gossos
és una mirada
molt propera,
no?
No intentem
anar-nos cap a
basar-nos
més intel·lectualoides
sinó que intentem
des d'una forma senzilla
però ben feta
doncs apropar
les reflexions
que fem nosaltres
de mica en mica,
no?
Amb 14 anys
hem anat creixent
i de mica en mica
podem anar veient
tot el que
quan teníem 18 anys
per on anàvem
quan en teníem 25
i ara que estem als 30
intentem afrontar
aquesta etapa
que no és gens fàcil,
i intentem veure
doncs també
què és el que ens passa
no només a nosaltres
sinó a la gent
de la nostra edat
a la gent jove
i no tan jove
mirades des de la societat
des de la parella
des de
des d'això
el món que ens envolta
que és un món molt complicat
i que cada cop
ens fa
estar una mica
més asfixiats
perquè no té massa
ni camp ni peus
moltes de les coses
que passen.
Ai que us veig
com a desanimats
en el sentit
que
bueno
desanimats no
desanimats no
però clar
què fas
quan les feines
no s'openen els mil euros
quan la gent no té pis
per anar a viure
quan veus que
que els polítics
es rifen
el nostre món
d'una manera salvatge
quan veus que l'economia
és l'única
que té importància
vull dir
que això és una realitat
no és que siguem pessimistes
nosaltres l'afrontem
lluitant
cap a ella
lluitant amb força
la música serveix
per lluitar contra això?
és clar
estaria a l'altra postura
de dir
doncs
bueno
ens abstraiem de tot
i fem lletres
flower power
i està molt bé també
ja
home
la música
evidentment
és una eina
molt potent
i és un altaveu
que ens serveix
doncs
com a la majoria
dels joves
per dir coses
i per queixar-nos
i per felicitar
i per plorar
i riure
sí
i a vegades
també fem servir
el flower power
nosaltres
ho fem servir
sobretot des de la ironia
que la ironia
és un llenguatge
molt incisiu
a vegades
no tot ha de ser trist
tot ha de ser pessimista
jo crec que per exemple
aquest disc no ho és gens
és un disc superfresc
i potent
però no deixa de tenir
aquesta mirada
cap al que passa
ens preocupa
aquest fet
que som una generació
que d'alguna manera
estem descobrint
el nostre món
i que estem fabricant
el nostre món
un món que ens han deixat
bastant enredat
som potser
la primera generació
que no superarem
el nivell de qualitat
de vida
que tenen els nostres pares
i davant de moltes coses
ens hem de fabricar
les nostres pròpies respostes
tant per exemple
les relacions de parella
que avui dia
ja no és una cosa
que sigui per tota la vida
te l'has de treballar
te l'has de currar
l'amor no és com
en les pel·lícules
de Walt Disney
que tot està fent
i a nivell això
vital
a nivell polític
és que realment
és com si estiguéssim
vivint en una pel·lícula
dels Monty Python
un món diàleg absurd
del Woody Allen
el que passa és que això
ja és la realitat
i és bastant
és bastant trist
i decadent
jo crec que en tot cas
la gent que ens dediquem
a fer música
o que estem dintre
el món de la cultura
hem de portar
el nostre granet de sorra
perquè això sigui diferent
Què fareu a partir d'ara?
Esteu molt immersos
suposo en la promoció
d'Oxigen
doncs sí
i en tocar en directe
sí, teniu molts bolos
ja en paraulats
sí, de fet
n'hem fet dos ja
que han sigut tot un èxit
la Manresa i l'Odegas
a Barcelona
i ara es comencen a tancar
moltes dates
i esperem baixar
per aquí baix
sí
podem dir
encara no deveu tenir data
però no
de moment encara no
però sí que hi ha
molta belluguerissa
que en diuen
la nostra oficina
la nostra oficina
està treballant aquests dies
tancant moltes dates
aquest any
serà un any complicat
però amb el tema
de les eleccions
ja, ja
tothom que passa per aquí
diu el mateix
molts ajuntaments
fins que passin les eleccions
no ens poden dir res
una mica va així
però vaja
el públic terragoní
de fet
tenim molt a pressa
i ja les últimes vegades
que hem vingut
vam estar l'hivern passat
a la sala zero
i va ser
tot un èxit
i ens ho hem passat molt bé
i espero doncs
que aquest any
puguem venir
i ens agradaria moltíssim
estar aquí a Santa Tecla
ah, mira
però ho heu dit per dir
no?
no se sap res
però anem apartant
vinga, aparteu doncs
així us haurem de tornar a entrevistar
això mateix
bueno, Juanjo
tu de preguntar
ai, Nacho
perdona
quan te talles el cabell
no ho sé
perquè això és un clàssic
dius
molts us va evolucionant
van a canviar
però el Nacho
sembrava amb aquesta cabellera
un dia o altre
un dia o altre
segur que un dia o altre
però bueno
ja t'ho deu dir ta mare
de moment m'enganxo
sí, la mare
pelut, pelut
però bueno
de fet els tinc acostumats
segurament el dia
que me'ls talli
i diran
ai, però si encara tan bé
veus què has fet ara
escolta, tanquem amb el tema principal
amb el que és aquest senzill
amb oxigen
que dóna amb el treball discogràfic
recordem la vostra pàgina web
on us poden trobar
a gossos.cat
allà trobaran
tota l'actualitat
del que estem fent
farem
i hem fet
els gossos
si volen podran escoltar
un tastet del que és el disc
ja tenim una ràdio
que us fem la competència
directament a vosaltres
doncs on poden escoltar
els nostres temes
es poden descarregar
els nostres vídeos
i també entrar en una llista
de correu
que farà que rebin
les notícies
amb celeritat
a tot el que passa
al món de gossos
doncs ja ho sabeu
gossos.cat
de fet els trobareu
també com a portada
i amb una entrevista exhaustiva
a la revista
en derroc
d'aquest mes de març
també
bé no?
i tant
és un col·lament de rock
és allò
mira
i tant
Juanjo Nacho
moltes gràcies
gossos
i ja parlarem
que ara s'han de tecla
molt bé
gràcies
gràcies

i el silenci
ens trenca
m'agradaria
ser molt millor
i no et trobo
enlloc
tu sempre has d'esperar
algun senyal
observant
rere la finestra
jo no et puc ensenyar
els colors del mar
al teu davant
tens la porta oberta
he recordat
el vell far
de vuit braços
no vam dormir
i vam parlar
fins veure el sol
on puc trobar
un nou camí
rere els teus passos
vull una altra nit
per poder dir
tot el que sento
tu sempre has d'esperar
algun senyal
observant
rere la finestra
jo no et puc ensenyar
els colors del mar
al teu davant
tens la porta oberta
fillons
no existeixes
dimarts
despertes
i estem junts
fins a dimecres
dijous
veus la llum
ja ve
i pedres
de festa
i fàcil
i diumenge
tu sempre has d'esperar
algun senyal
d'un serpant
rere la finestra
jo no et puc ensenyar
els colors del mar
al teu davant
tens la porta oberta
adoran
es
est
es
es
400
Fins demà!