És dimecres, Manel Magí, Jordi Ximeno, bona tarda.
Què tal? Molt bona tarda.
Com estem?
No cridàveu pas tant, vull dir no parlàvem tan fluixet abans quan fem proves de so.
Ara és el moderat.
Com a clàgics.
Estava aquí cridant com a berros.
Tu pensa que només portem quatre temporades fent programa de ràdio.
Encara os talleu davant del micro, no?
I encara el micro fa respecte.
Perquè no hi ha gavinyets, que si no és que mos tallaríem.
A veure, broma tonta, eh? Que es pot acceptar un dimecres a la tarda.
Sí. Benvinguts al No em vinguis amb històries, el programa de divulgació històrica que a Tarragona Ràdio potser es mereix.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana la nostra efemèride protagonitzada per la conferència de Teheran l'any 1943.
Una frase qualsevol signada per Johan Wolfgang von Goethe.
Suposo que ho he dit bé, no?
Goethe, Goethe.
Ai, quin mal.
Quin mal.
I més quan la Núria ha fet filologia alemana, oi?
Això no és garantia de res, home.
De pronunciar.
Goethe.
Molt bé.
Doncs això, una frase qualsevol signada per Goethe.
Jo sé dir el nom, però tu saps la frase, clar.
I tant, ja la direm.
Un monogràfic signat pel Manel Magí i sota el títol de Flavio Rómulo Augusto.
Dos punts.
El darrer emperador de Roma o d'Occident.
Interrogant, eh?
Interrogant.
Curiositats sobre dones i croades.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
I el llibre és Stalin i Espanya, signat per l'historiador rus,
Yuri Rivalkin i publicat per Marcial Pons.
Afemèrides
1943, comença la conferència de Teheran.
Estos dies que s'està fent una conferència també important sobre Palestina, no?
Estats Units, a Nàpolis.
Sí, una altra per fer-se la foto i deixar-ho tot com està.
Exacte.
Esta no, esta va ser diferent.
Esta sí que va servir per canviar el curs de la història, possiblement.
La conferència de Teheran va constituir el màxim exponent de cooperació dels Aliats
i la Segona Guerra Mundial.
La conferència es va fer en un ambient d'eufòria, ja que la guerra començava a canviar de curs,
degut als èxits soviètics i a la imminent apertura del front occidental.
Per tant, era un moment bo per als Aliats i això es va notar durant la conferència.
va tenir lloc durant els dies 28 de novembre i 1 de desembre de 1943.
I els seus principals resultats i decisions van ser, en primer lloc, la decisió de partir
i desmembrar Alemanya un cop acabés la guerra.
En segon lloc, el desplaçament de Polònia cap a l'oest.
En tercer lloc, l'organització de la futura ONU, del que després va ser l'organització
l'organització de Nacions Unides i, finalment, el compromís de la Unió Soviètica
de declarar la guerra al Japó, tot i que aquest compromís no el va complir
fins a pràcticament al final de la guerra.
Com a anècdota, cal dir que va córrer el rumor que els fascistes, o sigui, les potències de l'eix,
van planejar un atemptat contra el president dels Estats Units durant la conferència,
atemptat que no es va arribar a la porta a terme.
Una frase, qualsevol.
La frase d'aquesta setmana l'aixigna Johan Wolfgang von Goethe.
Sí.
Molt bé.
Vols ser invisible pels homes? Sigues pobre.
Vols ser invisible per a les dones? Sigues vell.
Aquí potser el comentari l'hauria de fer la Núria, a veure si és veritat.
Si ets vell i pobre...
Per vell en ve baixa, eh?
Sí, sí, sí. Si ets vell i pobre...
ja molt malament, no?
Fatal, eh?
Si això signava Goethe, pensador i literat alemany,
que va viure entre el segle XVIII i XIX,
així com a... bé, no és moment, tampoc, ni tenim el temps suficient
per fer tota una revisió de la seva vida,
però el seu llegat més important és la tragèdia en dues parts,
Faust, a la qual va dedicar pràcticament tota la seva vida.
Goethe, possiblement, és el clàssic alemany més important
i, a més a més, és un valor universal,
que avui recordem aquí, al Nom Vinguis a Històries.
No en Vinguis a Històries, al Monogràfic.
Avui al Monogràfic ens parleu d'un senyor que surt a les monedes.
Però no les de xocolata.
No, no, com les...
Ens acabem de menjar unes monedes de xocolata,
que ens ha portat un oient.
Ah, sí?
Sí, sí, són d'un oient.
Però no era nostre, l'oient, possiblement.
Mira, avui parlarem...
No ho sé si està enganxada a un oient a històries.
Avui parlarem d'un personatge.
Doncs bé, espera, espera.
Si aquest oient de les xocolates, de les monedes de xocolata,
també és oient nostre, gràcies.
I em pots portar més, si vols.
I si no és oient vostre, és igual, us dona de menjar,
cosa que també s'agraeix.
Sí, sí, i tant, amb la gana que passem.
Ja?
Vinga.
Avui parlarem d'un personatge insignificant.
Un, com ho podríem dir, un missa merdeta.
Sí.
Però que va ser l'últim.
Quan ets l'últim, encara que sí que és un missa merdeta,
l'últim de la fila,
tens més rellevància que si ets un missa merdeta...
Sí, és veritat.
Del mig.
Del mig.
És veritat.
És un personatge que podríem comparar una mica al senyor Tutankamon.
Tutankamon no va ser l'últim,
però va ser l'únic que no li van saquejar a la tomba.
Era també un faraó insignificant,
i en canvi el coneix tothom.
Aquest senyor, Ròmul Augustúl,
més que senyor aquest nen,
perquè era un nen pràcticament,
se'l considera,
tot i que després veurem que això és una miqueta pot ballar,
com l'últim emperador,
Jordi, no em distraigues,
com l'últim emperador romà d'Occident.
I amb prou feines va tindre un regnat de deu mesos.
O sigui que va ser molt breu.
Què havia passat a l'imperi romà?
Perquè diem que va ser el darrer emperador romà d'Occident.
Doncs bé, l'imperi romà,
que en un principi era uno,
grande i, bueno, libre,
no ho sé, però un sol,
se va partir.
A partir de finals del segle III,
la cosa comença a anar una mica malament,
i el senyor Dioclesià ja ho partís en dos.
Això s'acabarà d'accentuar a finals del segle IV,
i de manera definitiva,
quan l'emperador Teodós i el Gran
partís ja definitivament l'imperi en dos,
entre els seus dos fills,
Honori i Arcadi.
La part oriental queda més salvaguardada
de totes les invasions bàrbares
i es mantindrà més íntegra
fins a l'arribada dels àrabs
i continuarà sobrevivint,
ja coneguda com a imperi bizantí,
fins a mil anys després,
fins al 1453.
Però la part occidental,
on vivim nosaltres, podríem dir,
no va córrer a la mateixa sort
i totes les invasions bàrbares
van anar desfent a poc a poc el poder de Roma
fins a que va arribar a l'any 476
en què va ser deposat aquest senyor,
l'últim emperador.
Qui era aquest Flavi Ròmul Augustúl?
Doncs havia nascut pocs anys abans
de ser emperador,
o va ser uns 14 anys aproximadament.
Havia nascut l'any 461 a Ràvena,
a la ciutat de Ràvena,
al nord d'Itàlia.
És curiós,
hi ha una dada curiosa,
que es digui Ròmul Augustúl.
Ròmul és el nom del fundador de Roma,
que per cert,
després tenim una notícia bastant interessant
respecte a Ròmul i Rem.
I August va ser el primer emperador.
O sigui, l'últim emperador
va portar el nom del fundador
de la ciutat de Roma
i del primer emperador.
Ah, val, val, del primer emperador.
Però això sembla que va ser
una cosa casual.
vol dir, no era una cosa preparada.
Seria Ròmul per un avi,
que havia tingut el mateix nom,
i el cognom August
era bastant comú a l'època.
I per què li diuen Augustúl?
Augustúl vol dir,
ul és el diminutiu en llatí,
però tant ho podríem traduir com Ròmul Augustet.
a gustito.
Li diuen així no perquè fos petit de tamany,
sinó perquè...
Era molt jove.
Era jove i a més a més això,
era insignificant,
no tenia pràcticament poder.
Sembla ser que
va aconseguir arribar
al poder en 14 anys,
potser ell no devia estar encara molt
per l'assumpte,
però gràcies al seu pare.
El seu pare,
un ciutatà romà
anomenat Orestes,
havia estat designat
com a magister militum,
o cap dels exèrcits,
pel anterior emperador,
Juli Nepote,
un emperador que també va durar només un any.
Què va fer el senyor Orestes?
Doncs va dirigir una rebel·lió
el dia 28 d'agost
de l'any 475
i va capturar Rabena,
que era en aquells moments
la capital de l'imperi romà.
Ja no era romà,
des de feia gairebé 100 anys.
Nepote va aconseguir escapar,
però Orestes,
en lloc de proclamar-se
ell emperador,
va proclamar el seu fill.
No se sap per què
ho va fer-ho.
I va embolicar
en l'assumpte
un fill
que va ser designat
com a emperador
el 31 d'octubre
de l'any 475.
El que passa és que
l'imperi que va governar
aquells pocs mesos
era ja només
en profeïnes
una ombra
del que havia estat
alguna vegada.
L'autoritat imperial
només
arribava
a la bota italiana
i una petita part
del sur de la Gàlia.
O sigui,
que pràcticament
era un terreny
molt reduït
respecte
del que havia estat.
A més a més,
l'emperador
d'Orient
no el va reconèixer
com a tal.
O sigui,
com que estava
molt més debilitat
occident
que orient,
eren normalment
els monarques
d'Orient
els que imposaven
sempre que podien
monarques títeres
a Occident
per poder
afavorir
la seva política.
En aquest cas,
era Juli Nepote,
l'emperador
que havien designat
des d'Orient
i això va ser
com un cop d'estat.
O sigui,
el senyor Orestes
i el seu fill
Ramon Agustul
no van ser
reconeguts mai
com a autoritats.
Per això,
ara ho veurem després,
hi ha una certa
discussió
sobre si realment
se'l pot considerar
o no
com a el darrer
emperador.
Un any després
de ser proclamat,
no va arribar l'any,
l'any 476,
una coalició
de bàrbars
que estaven
a Itàlia,
que estaven ajudant
l'emperador
al seu exèrcit,
se rebelen
i demanen
un terç
de les terres italianes
per a quedar-se-les.
El senyor Orestes,
el pare de l'emperador,
que era realment,
tot i que no era
l'emperador
qui manava
s'hi oposa,
diu que de cap manera,
i hi ha una rebel·lió
i evidentment
els romans
són derrotats.
El pare de Ramon Agustul,
Orestes,
és capturat a Ravenna
i és immediatament
ajusticiat,
o sigui,
mort.
I el fill
és deposat
el dia 4
de setembre
de l'any
476.
Aquesta data
és la que s'agafa
sempre
per marcar
el final
de l'imperi romà
d'Occident.
I què va passar?
El més lògic
és que l'hagués
s'hagués matat.
Però
hi ha dubtes
perquè
sembla ser
que
el cap
dels bàrbars
que el va
deposar,
un senyor
anomenat
Odoacre,
li va perdonar
la vida.
No se sap per què.
i després
hi ha algunes fonts
que indiquen
que
el va desterrar
a un castell,
a una fortificació,
a la veia de Nàpols
i li va donar
una pensió
i que s'estés allí
sense molestar
però li va perdonar
la vida.
Lo cert
és que
no hi ha
gaire notícies
a partir
de l'any 476.
En algunes cartes
del llavors
rei d'Itàlia
Teodoric el Gran
se parla
d'un tal
Ròmul
l'any 507
o sigui
gairebé
30 anys
després
d'aquests
successos
confirmant
una pensió.
Hi ha alguns
historiadors
que pensen
que podia ser
aquest Ròmul
Augustul
però
les notícies
són molt confuses
realment
a partir
d'est any
de l'any 476.
Com dic
hi ha
hi ha controvèrsies
sobre si realment
Ròmul Augustul
va ser el darrer
emperador o no
perquè
l'anterior
o sigui
el Júlio
i Nepote
el que va ser
derrotat
pel seu pare
havia estat
designat
per l'emperador
com hem dit
genó
d'Orient
o sigui
de Bizanci
i no van reconèixer
mai
a Ròmul Augustul
i quan aquest
va ser deposat
van continuar
reconeixent
a Júlio i Nepote
com a
l'emperador
diguéssim
va reconegut
o reconegut
fins a l'any
480
que és quan va ser
assassinat
per tant
inclús
se van acunyar
monedes
de Júlio i Nepote
posteriors
a l'any 476
per tant
potser
sí que hauria
de ser
considerat
aquest
com a
com a
el darrer
emperador
i
què més podem dir
doncs que
en la ficció
sembla ser que
en la ficció
ja no és història
que
aquest personatge
ha donat
de si
no sé si coneixeu
un llibre que
s'anomena
l'última legió
d'un escritor
italià
que es diu
Valerio
Massimo
Manfredi
i que
va d'aquest personatge
de la caiguda
de l'imperi
i a més a més
el relaciona
en tot
les llegendes
del rei Artur
a la Bretanya
i a més a més
han fet
una pel·lícula
aquest
aquest any
doncs bé
aquesta és una mica
no es pot
del seu regnat
pràcticament
no es pot dir res
perquè n'hi va construir
grans monuments
n'hi van fer grans batalles
i ens van prendre
grans decisions
simplement perquè
no va haver temps
amb prou feines
van haver-hi
aquests deu mesos
temps d'assolir el poder
i de la revolta
dels bàrbars
i que ja
se'l deposa
a més
Odoacre
que el va deposar
no va demanar per a si
els títols imperials
era un bàrbar
no ho podia fer
i el que va fer
va ser agafar
tots els símbols
i les insígnies imperials
i enviar-les
a l'emperador
de
de Bizant
en el qual
potser és això
on s'agafen més
els historiadors
per dir que
va ser el final
de la
de l'imperi
pròpiament dit
d'Occident
i en fi
aquesta és la història
del senyor
Ròmul Augustus
no n'aprens Manel
no n'aprens
és que no sabia
com encaixar-ho
la qüestió de la ficció
sí
també va ser
també és personatge
sí
també és personatge
d'uns còmics americans
el Ròmul Augustus
d'un superheroi
sí
no els he vist mai
però sembla que sí
però
això ja és
descaradament
i és una altra història
no em vinguis
amb històries
curiositats
i seguim
no em vinguis
amb històries
clar
eh
aquests ànims
aquests ànims
vinga vinga
dones
dones i creuades
avui parlem
a les curiositats
no dones creuades
que això també existeix
que també n'existeixen
com creuades
dones
és igual
Jordi
ves per feina
parlem de prostitutes
Jordi
te distreus
parlem de prostitutes
rentadores
dones que es quedaven a Europa
i també
estimades
que acompanyaven
els croats
cap a Terra Santa
comencem per exemple
per les prostitutes
les prostitutes
sovint a les cròniques
que hi ha
ja sigui
del bàndol cristià
o del musulmàs
parla sovint d'elles
però
per una banda
des del cristià
es diu que
eren segurament
un dels factors
pels quals
els croats
poques vegades
s'aconseguien
la victòria
davant dels musulmans
perquè eren
castigats per Déu
per anar
en prostitutes
però
d'altra banda
els musulmans
a les seves cròniques
deixen anar
el fet
que sempre
o com a mínim
descriuen
l'arribada dels croats
com una arribada
de centenars
i milers de persones
entre les quals
també hi ha prostitutes
la importància
però d'altra banda
de les rentadores
les rentadores
com un fet
per intentar salvar la vida
i us preguntareu
salvar la vida
doncs sí
salvar la vida
les rentadores
eren un factor clau
per la neteja
dels croats
sovint
Ricard Cordelléó
i altres caps
en aquest cas
de la tercera croada
s'estimaven molt
les seves rentadores
perquè
eren aquelles
que
limitaven
l'acció
dels bacteris
dels pols
etc.
i que els seus soldats
quedessin
per culpa de les malalties
després també
les dones
que es quedaven a Europa
que
per una banda
sovint
també
en algunes cròniques
apareix el fet
que molts musulmans
en plena batalla
un ple setge
d'una ciutat
doncs
els deien
els cristians
no sé
què feu aquí
quan les vostres dones
estan soles
a Europa
gaudint
d'altres homes
i passant-s'ho bé
això
mina les forces
la moral
això també
això també ho feien servir
en primera guerra mundial
en qualsevol conflicte
s'ha fet servir
per minar
la moral
de la tropa
enemiga
després
per una altra banda
el pitjor que li podia passar
a una dona a Europa
era que
el pitjor enemic
del seu marit
es presentés al castell
i com que
no hi havia
resistència
la matava
i
aquell senyor
aquell marit
que estava a Terra Santa
doncs
ja havia perdut
tota
l'herència familiar
o tot el feu
això es passa a Robin Hood
per exemple
i després també
per il·lustrar
per il·lustrar
molt bé
després també
doncs
aquelles dones
que van compartir
les penalitats
de la guerra
amb els seus estimats
per exemple
l'historiador àrab
Beha Aldín
va citar
el cas de Florina
filla del duc
de Burgonya
que va morir
barallant al costat
del seu enamorat
a Terra Santa
aquesta potser seria
una de les històries
així més
més èpiques
més romàntiques
etcètera
però que
sovint
es parla
de les croades
i es deixa
de banda
com a cosa d'homes
però també
es deixa de banda
doncs
en aquest cas
que darrere
de tot gran home
sempre hi ha una
una gran dona
i que les dones
també tenen una història
que és comuna
a la dels homes
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Si havíem estat parlant
un munt de setmanes
de desastres
per l'aigua
aquesta setmana
una altra catàstrofe
Tarragona
estava agafada
fa 100 anys
va ser una catàstrofe
passa que devia passar
com passa avui en dia
que sempre surten
les notícies dolentes
en els mitjans de comunicació
però aquesta
però aquesta
inclús en van fer pel·lícules
a l'època
es van passar pels xines
i va ser molt sonada
una catàstrofe ferroviària
una trentena de morts
on?
al pont de la Riera
del riu de Canyes
a prop de Cambrils
passat Cambrils
a la línia fèrrea
entre València
és que ara no recordo
a TV3 va sortir un reportatge
no fa massa
fa 100 anys
o sigui que l'accident
va ser fa 3 o 4 dies
fa 100 anys
i de fet es va fer
una mena d'acta
homenatge
que van portar
van portar flors
doncs ja havien passat
uns quants dies
i el que recull aquí
la premsa
és una notícia
de com
es van prestar socorros
a les víctimes
que no era com ara
que anava les ambulances
i tot de presa
llavors era la cosa
molt més lenta
i el següent
catàstrofe ferroviària
i com queira
que tantos ja ha dit
de los socorros
prestados
en la terrible catàstrofe
del puente
sobre la Riera
de Riu de Canyes
debem fer constar
que els primers
que acudieron
a prestar socorro
de Tarragona
fos els médics
els seners
Cucci
i
un moment
Vilallonga
el practicante
el señor Sanz
el señor Redón
i don José María Ricoma
como individuos
de la Cruz Roja
cuando llegaron
otros auxilios
de Reus y Tortosa
estos señores
ya habían salvado
y curado
a muchos pasajeros
merece también
consignarse
la actividad
y celo
que desplegó
el jefe
de la estación
del norte
en esta ciudad
don Regustiano Galán
quien a los 20 minutos
de haber recibido
la noticia
había dispuesto
el tren de socorro
que salió
para el lugar
de la
perdón
de la
ocurrencia
con material
de sanidad
completo
tanto en personal
médico
brigada
de operarios
medicamentos
instrumentos
quirúrgicos
y
alguna serra
debíase
y todo
cuanto
podía
necesitarse
para auxiliar
a los heridos
aunque
lo hubiesen
sido
todos los pasajeros
del desgraciado
tren
y muchos más
como las compañías
de ferrocarriles
vienen obligadas
a ayudarse
mutuamente
recordemos que
estamos en una época
en que no había
una sola compañía
que ni había
diversas
aquí lo que operaba
es la compañía
del norte
que semblase
que no cuidaba
gaire
el seu material
como las compañías
de ferrocarriles
vienen obligadas
a ayudarse
mutuamente
el médico
del norte
don samuel
cuchi
tuvo el auxilio
del médico
de mza
de una otra compañía
señor vilayonga
saliendo todos
para el lugar
de la catástrofe
casi en ayunas
y así trabajaron
todo el día
hasta tener a salvo
todos los heridos
reciban todos ellos
nuestras más entusiastas
nuestra más entusiasta
felicitación
ya que durante
aquellos momentos
de verdadera prueba
se multiplicaron
para prestar
el más inmediato
auxilio
a las víctimas
de la terrible
catástrofe
demostrando
una abnegación
y actividad
sin límites
en áreas
de sus filantrópicos
sentimientos
nom per nom
detallat
sí sí
sí
igual es que
va haver-hi
alguna crítica
o algo
la cuestión es que
era un pont
que estaba provisional
i que feia
anys
que estaba provisional
en pals de fusta
i tothom
diia que cauria
que cauria
que cauria
i un día
va caure
va caure
i van haver-hi
no recordo exactament
potser les pluges
de dies anteriors
van tenir algo a veure
potser és molt possible
potser eh
no ho sé
no és possible
perquè un mes abans
havia n'hi hagut
la riera de la riera
segurament va baixar fort
si s'hagués revisat
segurament no hagués
i quan ens portaràs
alguna notícia
més alegre
bé
jo us anava a fer
una proposta
si volíeu comprar
un petit terreny
un petit terreny
que segur que valia
4 rals
i ara te'n pagarien molt
veus?
llegeixo
és un anunci
de tipus
dels classificats
no?
sí
correspodria
a la secció
dels classificats
del diari
en 1907
sí
igual no s'ha venut
en venta una pieza
de tierra regadío
en el término
de Vilaseca
a un kilómetro
de la estación
del ferrocarril
de Salou
plantada de Viña Nueva
Avellanos
Olivares
i Algarrobos
con 36 horas
de agua
semanales
de dos minas
i cabida
unos 7 jornales
se cederà
a buen precio
informaran
en Vilaseca
Esteban Foraster
Calle Raquet
i en Tarragona
José Antonio Juvé
Comte de Reus 15
molt bé
no teníeu aquí
una periodista
que és de Vilaseca?
Aquella noia rosa
no?
Sí
com es diu?
Igual és el seu avi
o potser va comprar
clar
potser és un treball familiar
imagina't un kilòmetre
de l'estació de Salou
el que deu valdre
avui en dia
avui en dia
que ja ha polígol industrial
ja deu estar construït
segurament
i tant i tant
en fi
Notícies
Ai que en parlareu
d'una cova
Sí
Jo ho saps
o és que jo
quan sento notícies
d'això
de descobriments arqueològics
i tal
penso en vosaltres
Però tu no saps
el que te diré
la controvérsia
que hi ha hagut
o que no?
Home no ho sé
diuen que no va ser
que en realitat
no van estar allà
però bueno
que és igual
però que és igual
diria que sí
explica
explica ara
què s'ha trobat
situat a Roma
situat a Roma
al Palatino
Sí, ja m'he enterat
A la muntanyeta del Palatino
que és on estaven
tots els palaus
imperials
exactament baix
de la casa d'August
s'ha trobat
a uns 15 o 16 metres
de font d'ària
una cova
s'ha pogut accedir
gràcies a una
perforació que han fet
un cou que s'ha fet
i han ficat
una càmera
en uns focos
perquè filmés
el que hi havia a dins
han descobert
que
este
hueco
com seria
aquest forat
aquest
forat
diguem
forat
cavitat
vale m'agrada
interior
sí, cavitat
aquesta cavitat
que hi havia
doncs
és una volta
que està completament
coberta de mosaics
amb petxines
amb pedres
i que
de seguida
que ho van trobar
van dir a Bombo
i Platillo
que allò era
la cova
on la llegenda
dia que la lloba
havia amamentat
a Ròmul
i a Rem
el Lupercal
que li dien
els antics romans
perquè Luperca
era
el nom de la lloba
sí
doncs bé
allò havia estat
diuen les fonts antigues
que era un lloc de culte
que era un lloc
que s'havia arreglat
com si fos un temple
però això és un mite
però bueno
la gràcia
és un mite
però la cova existia
i la gent anava
creient en el mite
anaven a fer allà
és com si ara dius a Fàtima
es va aparèixer a la verge
oh
jo què sé
però
el santuari
està
però
que des de
va ser
el ministre de Cultura
no?
sí
això sí que és una mica
triat
ja ho van dir
ja van llançar
petardos
dient que allò
era l'Upercal
este era
este lloc sagrat
dels antics romans
on se rendia culte
oh
però ho era
això sí que està clar
doncs sembla ser que no
ah
perquè han sortit
altres arqueòlegs
que diuen que
per les descripcions
que fan
les fonts antigues
tindria que estar
molt més a prop
del temple de la Victòria
i això està més a prop
del temple d'Apolo
o sigui
calculen que tindria que estar
uns 70 metres desplaçat
és que continuem buscant
sí
jo també ho penso
això és un lloc tan reduït
però bueno
i diuen que esta cavitat
que és important
és important
perquè si hi ha mosaics
que podria ser
una habitació
del primer palau de Neró
ah
doncs no està mal
que va construir
abans de l'incendi
un palau que va ser destruït
pel gran incendi
de l'any 64
i doncs que això
havia quedat allí
sota
ell ja s'havia fet
un refugi a baix
perquè ja preveia
jo per si m'agafa
aquí la vena de cremar coses
la qüestió és que
sembla ser
està ple de terra
potser no sé com ho faran
si volen obrir-ho
doncs
fer-hi algun túnel
per accedir
ja està ple
d'un rempliment de terra
però està molt ben conservat
o sigui
tot
el que és
el sostre
la cúpula
les parets
el que es veu
tot completament cobert
de mosaics
no res
ho deixa de ser
curiós
i després també
si continuem parlant
de l'imperi romà
ara que tenim AVE
i pots anar a Madrid
en un momentet
si us interessa
hi ha una exposició
bastant interessant
amb 500 peixes
de 29 museus
a Madrid
que se titula
Roma SPQR
o sigui
Senatus Populus
Queromanos
hi ha peixes
que venen
bé
de molts
museus espanyols
d'Itàlia
de França
de Croacia
que venen
a representar
una mica
tot l'art romà
fins al segle IV
després de Cris
si us voleu
fer una escapadeta
a Madrid
ja ho sabeu
Roma
Senatus
Polusque Romanos
Bé
senyor Jordi
esta setmana
mos parlaràs
d'un llibre
que s'anomena
Stalin i Espanya
l'ajuda militar
soviètica
a la república
Toma ja
Qui l'ha escrit?
Yuri Rivalkin
Qui edita?
Marcial Pons
Moltes pàgines
264
I no deu ser molt car
no?
No
22 euros
Sobre l'ajut militar
d'alemans i italians
al bàndol
colpista
s'ha escrit molt
però no s'ha escrit tant
sobre l'ajut
en aquest cas
que la Unió Soviètica
va donar
a la república espanyola
Aquest llibre
constitueix
possiblement
l'aportació
més original
i rigorosa
sobre un tema
del que sovint
s'opinava més
del que es coneixia
L'historiador
Yuri Rivalkin
s'ha pogut
reconstruir
un capítol
decisiu i desconegut
d'un conflicte
que va més enllà
de les fronteres nacionals
com ja sabeu
que va tenir
dimensions internacionals
i
doncs en aquest cas
tota la producció
historiogràfica
sobre la guerra civil
espanyola
doncs compta
des d'ara
amb un volum
més
però no un volum
qualsevol
sinó un volum rigorós
i un volum
necessari
per tota aquella gent
que vulgui estar
una mica al dia
sobre aquests fets
A més escrit
perdona
des de la Unió Soviètica
I a més a més
escrit des de la Unió Soviètica
amb documentació
i fonts
i arxius
consultant els arxius
russos
que es coneixien
molt poc
fins avui a dia
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a...
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
aveniens
Txatís
molt bé, no?
Sí
Sí
Hem fet una bona passe juntesa
per l'imperi romà
entre una cosa i l'altra
i l'altra. Croades,
la Ioba Capitulina,
Estanin... Com es pot barrejar
tot això? Només no en vinguis amb històries.
Goethe, Goethe...
I tot això ho trobaran
una mica ampliat. Jo tinc ganes que vegin
el vostre blog perquè veuran una moneda
amb el senyor aquest del monogràfic.
El Romulo Augustú.
Sí, sí.
No havíem d'acabar així.
Quin blog teniu?
Perquè l'últim emperador oficial
el que va ser...
el que sí que era
reconegut per Orient, també
té rima.
Julio Nepote? No, va, sisplau.
Sisplau. Fins la propera setmana.
Adéu-siau.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà!