...
Menel Magí, Jordi Ximeno, bona tarda.
Molt bona tarda, Núria.
Què tal, com estem?
Ja heu vingut tots nets? Ja us heu llepat?
Nets?
És que no pots fer cap...
Sí, amb el micro tancat no pots dir res.
No, perquè és que després...
i tot el que ens amaguem de la Núria...
i no diem nosaltres.
Fa un moment s'estaven llepant.
No, és mentira.
És mentira, mentira podrida.
No teníem ganes, però no m'ha arribat a acostumar-ho.
Un programa calentet, avui?
Això sembla... És igual, no dic el que sembla.
Benvinguts al No en vinguis amb històries.
Potser no serà un programa calentet,
però sí que serà un programa una mica oriental.
El programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
No en vinguis amb històries.
Aquesta setmana...
Aquesta setmana tenim un monogràfic dedicat a la Xina,
tot un país de contradiccions.
En 15 minuts.
La Xina en 15 minuts.
Sí, la Xina en 15 minuts.
En breu.
A més a més, les curiositats també van sobre la síndrome de la Xina.
Un llibre que porta per títol
les òrdenes militares hispàniques en l'edat mèdia, segles XII-XV.
I en la Xina?
Una frase, no, no, no, en aquest cas no.
Una frase qualsevol dita per Deng Xiaoping...
Que pel nom que ho posa, que és...
Que casualment és xinès.
M'encantarà sentir-vos dir tots aquests noms xinesos, eh?
Deng Xiaoping.
Deng Xiaoping.
Sí, el Manel l'home ha de dominar el xinès.
Deng Xiaoping, igual que el de l'any.
Com sempre, també, avui fa 100 anys de Tarragona,
una efemèride que el Manel no me l'ha cantat a l'orella,
com que no sé de què es tracta.
Ah, que normalment te les canta a l'orella?
Sí, me les canta.
Espera un moment.
Li cantes a l'orella, a l'hepes.
Mira, mira, mira.
No us llepem, no, no.
Jordi, avui va de la llei seca.
Ai.
Val.
Ja està.
Doncs val, de la llei seca.
Ja està, això és tot?
Sí, hi ha notícies, etcètera, etcètera.
Com més aviat comencem, més aviat acabarem, va.
Sí.
Afemèrides.
1933.
Estats Units, aboleix la llei seca.
Ai, la llei seca.
Et s'englot.
Molt bé, Jordi, molt bé.
Qui no sentim parlar de la famosa llei seca?
Però sabeu exactament què és?
Què era la llei seca?
No estem parlant ni de trasbasses d'aigua ni de res similar.
La llei seca aplicada no només durant els anys 20 als Estats Units,
sinó també al llarg de la història en nombrosos estats,
és una mesura consistent en il·legalitzar la fabricació d'alcohol,
l'elaboració, el transport, la importació, l'exportació i la venda.
I per què ho van fer això?
I també el consum.
És el principal, potser el principal.
Gràcies, Jordi.
Me n'havia descuidat.
Perquè, bueno, segur que van haver-hi pressions de grups anti-alcohol
que devien tindre poder
i que van aconseguir fer una esmena,
l'esmena 18a a la Constitució dels Estats Units,
aprovada l'any 1909.
En aquella esmena se prohibia tot això que hem dit,
inclús el consum, evidentment, de l'alcohol.
Quines van ser les conseqüències?
Doncs que es va generar un mercat negre brutal.
Els feliços anys 20.
Exacte, i un gran augment del crim organitzat
durant aquesta dècada dels anys 20.
Recordeu el Capone, per exemple, no?
I la cosa es va acabar avui fa 74 anys,
quan la llei, un 5 de desembre de l'any 1933,
era derogada
i l'alcohol podia tornar a ser consumit legalment als Estats Units.
Brindem per la llei SACA.
Vinga, brindim.
Xim, xim.
Xim, xim.
Una frase qualsevol.
Aquesta frase, en aquest cas,
en el seu moment, la va dir el senyor Deng Xiaoping.
Alguns us preguntareu qui és el senyor Deng Xiaoping.
Doncs, després, el monogràfic, ja ho sabreu.
Ah.
Va dir el següent, atenció.
Gat negre o gat blanc,
poc importa si caça ratolins.
És com allò de gato con guantes no caça ratones.
Núria.
T'he trencat la frase, qualsevol.
Sí, has trencat la frase.
Va, torna-ho a dir, Manel.
Va, torna-ho a dir, que m'estic alladat.
Vinga, gat negre.
Gat negre o gat blanc,
poc importa si caça ratolins.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
La Xina.
La Xina és la gran cultura mil·lenària en 15 minuts.
La Xina és segona meitat del segle XX.
Bé, així ja delimitem.
Inicis del segle XXI, tot un país de contradiccions.
Els anys 50, la Xina ja coneixia la publicitat.
Hong Wang Liang significa roig brillant i naixent.
Així s'havia de representar a Mao Zedong,
els cartells propagandístics de la Revolució Cultural.
Un líder present a cada racó del país,
a les cases, a les escoles, a les places, a les fàbriques,
i que era capaç d'irradiar la força necessària
als seus compatriotets per creure en la dictadura del proletariat.
Curiosament, és un fet que també succeeix
en la majoria de dictadures,
siguin del proletariat o no siguin del proletariat.
Qui hagi visitat Cuba, per exemple,
imatges dels màrtires de la Revolució,
imatges de Fidel, etcètera,
l'Alemanya nazi igual,
l'Espanya de Franco també, és indiferent.
Com el color canvia, el roig sí que és molde.
Sí, sí, no.
Aquí sí, aquí sí.
Bon, el nazisme sí que feia servir el roig.
Això sí, però Franco ho dubto.
És una mica com el gran hermano, no?
Que surt a la novel·la del 1984, no?
Que és aquesta imatge que està a tots els llocs.
T'has llegit, la novel·la?
No, no, no, no, he sentit parlar.
No, no té res a voler en el programa de televisió.
Ja, home, ja ho sé, ja ho sé.
Doncs sabeu que cantaven els obrers a partir dels 150?
Cantaven el següent, i no ho cantaré, eh?
Mau Fedong és com el sol,
la terra brilla quan arriba la seva llum.
Home, això gairebé està tot dit.
I això en xinès, com és?
Doncs no ho sé.
Bé, a veure si et documentem bé, eh?
Però la llum d'aquest gran...
Què passa?
Ei, ei, un moment, un moment.
Si tenim algun oient xinès que està escoltant i mos entén,
mos pot escriure al nomvingues amb històries.blogspot.com.
Molt bé.
I si no, ens pot escriure a un correu que no mirem mai,
que és història.arroba.aradio.com.
Però la llum d'aquest gran timoneu dirigent
estava destinada a apagar-se,
en menys que es trigava a pronunciar la frase
fer-se ric és bo.
Això és el que va dir Deng Xiaoping
només arribar al poder l'any 1976,
aquell mateix senyor que ha protagonitzat la nostra frase qualsevol.
Després de diferents púrgues
iniciades pel Partit Comunista xinès
durant la Revolució Cultural contra els Enemics del Comunisme,
algú, i en aquest cas concret, el líder del país,
el successor de Mao Zedong, Deng Xiaoping,
parlava d'iniciar o d'encendre la metge del capitalisme.
Els líders xinesos segueixen anomenant tot això
com a socialisme amb característiques xineses,
però la veritat és que és tot un capitalisme salvatge
i un país carregat de contrastos.
Avui dia la Xina té davant seu contradiccions
per conjugar un capitalisme salvatge
sense llibertats cíviques ni pluralitat política
amb un sistema polític autoritari i comunista.
La Revolució Obrera es va evaporar
entre els grans cartells, rojos, brillants i naixents,
que des dels gratacells s'anuncien un nou paraïs,
el paraïs del consum, el del capitalisme salvatge.
Representa que és això, no?
El comunisme, en aquest cas, va ser el motor
per engegar el motor, perquè, bueno, per forçar
amb aquesta vessant capitalista.
Sí, sí, tot això s'ha vist incrementat, sí.
Sobretot també a partir de l'any 2001,
amb l'entrada d'aquest gegant asiàtic
a l'Organització Mundial del Comerç,
i en l'actualitat el país és la sisena potència econòmica mundial.
Sisena, eh?
Sisena, en un producte interior brut de 6,4 bilions de dòlars,
que para més de 67 milions de dòlars d'inversió estrangera
i ocupa la quarta posició en la llista
dels majors importadors i exportadors mundials.
Només en 15 anys, la Xina ha tret de la pobresa
a prop de 400 milions d'habitants.
Això es diu ràpid, però hem de tenir en compte...
Que són molts habitants, també.
Sí, que la seva població, ara tinc aquí les dades...
Són uns 1.300 milions.
Sí, 1.294 milions.
No, però això amb dades de l'any 2004.
Torna a dir la xifra de població a la Xina, que és esfereïdor.
1.300 milions d'habitants,
aproximadament.
Tenen en compte que a Catalunya són 7 milions?
Tenint aquesta mena de règim, doncs, encara dictatorial a la Xina,
suposo que això, l'única cosa que justifica aquest gran potencial,
aquest gran font de diners que representa,
és l'únic que justifica que sigui membre dels organismes internacionals.
Sí, qui li diu alguna cosa.
Sí, a veure qui li diu.
I, curiosament, també una altra dada curiosa,
en els seus 100 milionaris,
ja apareixen aproximadament uns 210.000 multimilionaris.
O sigui, a buscar parella a la Xina.
I tant.
Una miqueta, seria la consegna.
Però ja ho diem, és un país de contrastos.
No és sobre todo lo que relufe.
La revolució econòmica a la Xina
s'inicia amb l'arribada al poder del senyor Deng Xiaoping l'any 1976.
Per aquell moment, el líder s'enfrontava a un panorama poc prometedor.
El gran salt endavant, que havia iniciat Mau,
havia estat més bé un gran salt cap enrere.
La col·lectivització brutal del camp i l'aposta estatal
pel desenvolupament de la indústria passada
havia estat una mala aposta.
Les fams provocades per la mala gestió econòmica
havien matat a més de 20 milions de persones
durant la Xina de Mau,
a les que, a més a més, s'havien sumat
centenars de milers de ciutadans
executats durant la Revolució Cultural
i fins i tot una cinquena part
del patrimoni cultural xinès
havia quedat destruït.
Al País Milenari,
la mort de Mau Xedong
estava gairebé
al límit del caos.
Gat negre o gat blanc,
poc importa si caça ratolins.
Aquest era el lema
de Deng Xiaoping,
que apostava pel pragmatisme
enfront del dogma ideològic
de Mau i del comunisme
i no li importava caure en el pecat,
entre cometes,
de la propietat privada.
Si això ajudava
al desenvolupament del país.
Deng Xiaoping
volia convertir la Xina en un país fort
i sembla ser que
ell va morir l'any 1997,
si no m'equivoco,
ho està aconseguint
o la seva fita s'està complint
i per aconseguir-ho
va haver de reinterpretar
una mica les veritats absolutes
del comunisme.
El seu pla de millora
o de reforma
el va anomenar
de les quatre modernitzacions.
Per una banda,
l'agrícola,
en segon terme,
la industrial,
la tercera,
el científico-tècnica
i l'última,
la de defensa.
I va agafar,
com a exemple,
a la propera
i també rebel,
ciutat,
ho ha estat de Taiwan.
Vaja,
que estava tot planificat,
el senyor sabia el que feia.
La Xina sempre ha estat
tot planificat,
sempre,
sempre.
El seu primer pas
va ser
liberalitzar
la producció agrícola.
Xi Jinping va decidir
estendre a tota la Xina
un experiment
que havia realitzat
durant els tres anys anteriors
a la província
de Sichuan,
en la qual,
a canvi d'una quota
per l'estat,
el govern havia donat llibertat
a diferents famílies
camperoles
per plantar el que volguessin
i vendre l'accedent
al mercat.
Així,
d'aquesta manera,
petits empresaris
a tot el país
no van trigar
a multiplicar
la seva producció
i establir
indústries processadores
d'aliments.
És a dir,
quan el moment
que va donar llibertat
als camperols,
doncs,
com que es van veure
alliberats
de la pressió
de l'estat
a la qual
estaven sotmeses
anteriorment,
doncs,
es van implicar
més en la producció
dels seus propis
camps de conreu.
Un segon pas
més complicat
va ser
convencer
el partit,
el partit comunista xinès,
per obrir el país
a la inversió
estrangera.
Per aconseguir-ho,
Xi Jinping
va proposar
liberalitzar
l'economia,
però no la política,
un restreig
que era característic
avui en dia.
Conservava així
el sistema
d'un sol partit,
el partit comunista xinès,
i així
la iniciativa econòmica,
i en el cas
que no funcionés,
sempre es podia tirar
endarrere fàcilment.
Si l'entrada
d'inversions
estrangeres
no funcionava,
doncs,
sempre quedava
la base,
el nucli fort,
que era el partit comunista xinès.
A més a més,
hem dit que
el tercer punt
era la revolució
científico-tècnica,
en aquest cas,
la reforma
del sistema educatiu,
per una banda,
feien falta
enginyers
i gent formada,
suficientment formada,
per preparar
i aixecar
empreses potents
capaces de competir
amb l'estranger,
però,
d'una altra banda,
també advocats
que poguessin dibuixar
el quadre legal
adequat
per les diferents
modernitzacions
i competir
en el mercat internacional.
Amb aquest objecte,
el govern
va promocionar
els millors estudiants
del país
i els va enviar
a les universitats
europees
i nord-americanes
perquè estudiessin allí
i després tornessin
a la Xina
per ser
els caps
d'aquesta
modernització.
A l'inici del canvi
es va iniciar
amb els anomenats
centres experimentals,
que eren
indústries escollides
per posar a prova
la liberalització.
En aquests centres
experimentals,
l'Estat donava
llibertat
als empresaris
per governar
la seva pròpia empresa
i seria similar
al cas
del Camporulat.
En el moment
que tenen
certa autonomia
per prendre decisions,
no estàs
submès
a les decisions
del Partit Comunista
o de l'Estat xinès,
doncs
la producció
sempre millora.
Aviat,
els centres experimentals
van anar augmentant
fins que l'any 1984
es van establir
zones econòmiques
especials
fins a
14 ciutats
costaneres.
Ciutats,
com per exemple,
poden ser Hong Kong,
Macau,
que anteriorment
havien estat
colònies
britàniques,
en portuguesa,
perdó,
sí,
en portuguesa,
Fujian,
que està davant
de la illa de Taiwan,
o Xangai.
Quan s'inicia
la liberalització
de l'economia xina,
al voltant de l'any 1978,
és la província
de Guangdong,
que és la província
on,
a veure,
que es coneix
pel delta
del riu
Sujiang,
on es troba
Hong Kong
i Macau.
Era una zona
on regnava
la pobresa,
la misèria
i dedicada
principalment
a l'agricultura
de subsistència.
En menys de tres anys,
les indústries
productores
de manufactures
tèxtils
van envair la regió
per convertir-la
en la fàbrica del món.
Això literal,
la fàbrica del món.
Es va situar
principalment
en el sector
tèxtil
al delta
del riu
Sujiang,
a la província
de Guangdong.
Fent el nostre
petit gran salt
dins el monogràfic,
podem dir que l'any 1990
Joan Zemin,
no,
Jiang Zemin,
va prendre...
Joan Zemin,
no,
Jiang Zemin
va prendre
les rendes
del govern
amb una missió,
després de substituir
a Xi Jinping.
Convertir el país
en una de les principals
potències mundials.
En 14 anys
al front del gigant asiàtic,
tres han estat
les principals
contribucions
de Semi
al desenvolupament xinès.
Per una banda,
la remodelació
del Partit Comunista
xinès,
per una banda,
la progressiva reducció
del sector estatal
i,
com a tercer punt,
l'any 2001,
l'entrada de Xina
a formar part
de l'Organització Mundial
del Comerç.
La Xina d'avui en dia,
o dels darrers 25 anys
aproximadament,
ha passat de ser
un país
pobre,
a convertir-se
en la sisena potència
mundial,
amb un producte interior
brut de 1,4 milions
de dòlars
i una rena
per càpita
de 5.000 dòlars.
El seu creixement
ronda aproximadament
del 9% anual
i, doncs bé,
s'ha convertit,
com tothom,
més o menys,
ja sap,
en una de les grans potències
i en la gran potència
que fa més por,
sobretot,
als països occidentals.
Des de l'any 1990,
les exportacions
s'han multiplicat
per 8,
convertint la Xina
en la quarta exportadora mundial
per darrere
de la Unió Europea,
als Estats Units
i al Japó.
També,
per una altra banda,
la seva condició
de segon país
importador de petroli,
així com el seu
alt consum de carbó
i de ser,
que és el 30%
de la producció
de carbó
la consumeix la Xina
i el 36%
de la producció
de ser
la consumeix la Xina,
a més a més
influeixen
en l'economia internacional,
ja que si la seva
economia fallés,
doncs els preus
dels hidrocarburs
i minerals
caurien
de forma irremediable.
Són un munt de gent
que han de comprar,
que necessiten un munt de coses
i a més tenen diners
per pagar-ho.
Sí, sí.
Malgrat alguns,
alguna petita disputa
entre Pequín
i Washington,
també s'ha intentat
potenciar
la política exterior
amb els Estats Units
i només li queda
com a petit reducte,
com si es tractés
dels gals
d'estèrics geobèl·lics,
doncs a Taiwan.
Però hi ha
una altra cara
d'aquest desenvolupament.
Malgrat
d'aquests 25 anys
de desenvolupament sostingut
i amb xifres rècords
que ens deixen
a tots bocabadats...
Sostingut, Jordi,
però no sostenible?
Molt bé.
És que sí és.
Vau veure el reportatge
també, eh?
Molt bé, de 30 minuts
fa un parell de setmanes.
Els fums de la Xina,
un nom alegònic
molt ben trobat.
Però abans trobem
que els més afectats
han estat els camperols
de l'interior del país,
però no només
els de l'interior del país.
Sí, sí,
t'estem parlant de contaminació,
amb això de no sostenible.
Sí, sí,
i desenvolupament sostenible
també ens referim
al social,
no només al medi ambiental.
Sí, sí, sí,
és que ha anat tot molt ràpid.
Comentar que els més afectats
són els camperols del país,
sobretot les províncies interiors,
però no només les interiors,
ja que degut
als fortes fluxes de migració
que hi ha de l'interior
cap a les zones més costaneres,
doncs gent que espera
trobar una esperança de vida
molt millor a les ciutats
no l'està trobant,
com que també...
Suposo que això genera
grans extrarradis de les ciutats,
amb pobresa,
imagina't,
com que...
Sí, sí,
sense infraestructures.
Va passar que els en 60
ha multiplicat per 100 o per 1.000.
Sí, sí,
es calcula que aproximadament
800 milions de camperols
d'una població
que es propera
als 1.300 milions de persones,
com han dit,
han estat exclossos
del boom econòmic.
Aquests 800 milions
de camperols...
800 milions?
Sí, 800 milions de camperols.
Hem de pensar
que el 30%
dels camperols del món
són xinesos,
a més a més.
Camperols que...
I no camperols,
també,
que els hi manca
o estan de...
Tenen un dèficit
en sanitat,
en educació,
sobretot a les zones
interiors del país.
La crisi del camp,
que, doncs,
curiosament,
en el camp que havia estat
motor impulsor
del desenvolupament
dels anys 80,
doncs...
S'ha quedat enrere.
S'ha quedat enrere.
La maquinària ha quedat
desfassada,
el capital és insuficient
i té masses treballadors,
té massa mà d'obra
que està inactiva.
També hem parlat
del sexo dels camperols joves
cap a les sòries urbanes,
que ha estat massiu,
un panorama
que molts d'aquests joves
arriben a les ciutats
i acaben integrant-se
a les fàbriques
amb feines molt dures,
molt mal remunerades,
sense drets sindicals
i patint
fortes discriminacions.
També hem de tenir en compte
que
avui en dia
ni tan sols
els obrers
que han complert
amb les exigències
del partit
i la revolució
tota la vida
no es veuen
respectats
els seus drets.
Els privilegis
i els drets
s'han anat reduint
progressivament
amb l'inici
de la liberalització
industrial
i econòmica,
comercial,
no tenen representació
sindical
i
un panorama
propi del capitalisme
més salvatge
és el que s'està donant
avui en dia
a la Xina
en què no hi ha
ni drets civils
ni llibertats civils
i que el govern
també intenta amagar
tot això.
Això, a més a més,
quan veiem
a la volta
de la cantonada
les properes olimpiades
per anar a celebrar
a Pekín.
És el que us anava a dir
en tot això
la comunitat internacional
clar, també fa
els clubs.
Sí, sí.
La censura
que es produeix
li diuen
d'alentai
avui si millorem
una miqueta
els drets humans
i els xinos
donen dos promedetes
a l'esquena
i demà.
La censura
que es produeix
a internet
la censura
que es produeix
a nivell
ideològic
entre diferents sectors
de la població
tothom
o alguns
en recordem encara
els fets
de la matança
de la plaça
de Tienamment
l'any 1989
i que segurament
aquest fet
de la plaça
de Tienamment
de l'any 1989
va anestesiar
una mica
a la població
més crítica
enfront al partit xinès
perquè va ser
una repressió
molt dura.
Bé,
podríem parlar
molt més
sobre aquest creixement
econòmic
limitat per les reivindicacions
polítiques i socials
que s'han
quedat anestesiades
però potser
ho podríem deixar
per un altre programa
per la nostra
màquina de temps
o potser
podríem acabar dient
que tot això
és una altra història
encara que no ho sembli.
avui fa 100 anys
a Tarragona
Ai Manel
que malament
sortir la foto
del diari
el Manel
sempre va a buscar
a la Maroteca
el diari
de fa 100 anys
les faig normalment
per trimestres
i el dia que vaig anar
a fer
este trimestre
devia tindre la mà
que em tremolava molt
o no sé què va passar
però
Bé, que de fotògraf
no guanyaries la vida
Qui sap?
Fotògraf de diaris no
però potser d'altres coses
Això no es pot arreglar
anem a
a foto
A Photoshop
Bueno, tinc
lo fotobòlic
que és anar
ratllant
o sigui
escrivint
damunt de les paraules elegibles
Va, vinga
tenim un parellet de notícies
La primera
doncs, bueno
una notícia
com podria ser actual
Us agrada anar al cine?
I tant
Sí
Doncs a la gent de fa 100 anys
també li agradava
Ah, ja està
És notícia
Manel sempre està obsessionat
a més
amb notícies de cinema
De cinema i de pluges
No, de pluges
s'ha acabat la tongada ja
Però bueno
ja ho veurem
Diu el següent
Notícia del 5 de desembre
de 1907
Estreta del diari
de Tarragona
O sigui
avui fa 100 anys
Diu
En el cinematògrafo
les novedades
se exhibiran esta noche
les pel·lícules siguientes
La Bruja Negra
Diablo Fatal
Debut de un figurante
Un hombre
para hacerlo todo
i otras de gran novedad
M'encantarà els títols
Perdoneu
Diablo Fatal
Un hombre
para hacerlo todo
Imagina't
Que bo
Petites pel·lícules
de 10 minuts
no molt més

noves fotos
i les noves notícies
És que
A les funcions de cine
com que
eren pel·lícules
molt reduïdes
hi havia
espectacles
de varietats
i podies trobar
des de
això
des de Max
o en fi
Qualsevol
Reduïda
Segur
La de l'hombre
que un hombre
que hace todo
Reduïda
Segur
Devia ser la més
Un curmetratge
Un anunci
Puts a un festival
d'anunci
Però què estic dient?
Fondran a mi damunt
tots els homens
tots els oients
Sempre havia dubtat
de la teua masculinitat
Jordi
Mira, tota la secció femenina
de Tarragona Ràdio
t'està aplaudint
Molt bé, Jordi
Molt bé
I ara continuarem
en un anunci
també que apareix
al mateix diari
que el presenta
una senyora
Sí, però una senyora
a més l'hauríeu de veure
amb lletres enormes
Vull dir, l'úl primer
que es veu de l'anunci
és una senyora
Dius, calla, a veure què ho fareix
Un anunci classificat
Una senyora
Enormes
Una senyora
amb lletres enormes
No, no, ja veuràs
Dius, a veure què m'ho fareix
Diu, mira, una senyora
ofrece indicar gratuitamente
a todos los que sufren
de reuma y gota
neurastemia
asma
estómago
diabetes
debilidad general
flujos
anemia
tisis
enfermedades nerviosas
etcétera
Allò porque ya no me cabe
un remedio sencillo
Verdadera maravilla curativa
de resultados sorprendentes
que una casualidad
le hizo conocer
Curada personalmente
así como numerosos enfermos
después de usar en vano
todos los medicamentos
preconizados
hoy, en reconocimiento eterno
y como deber de conciencia
hace esta indicación
cuyo propósito
puramente humanitario
es la consecuencia
de un voto
Sabeu a qui heu d'escriure?
Aquí
Perquè us doni aquest remei miraculós
que serveix per tot
etcétera
A la senyora
Carmen P.F. García
al carrer Arribau
24 de Barcelona
Molt bé
I una senyora
que ho ofereix tot
patrocina
Segur que patrocina
el nom
No en vinguis amb històries
Descarat
No en vinguis amb històries
Curiositats
El síndrome de la Xina
Curiositat
Aquesta és una expressió inventada
als Estats Units
per designar la hipòtesi fantasiosa
d'un accident
en una central nuclear
de tal magnitud
que el nucli del reactor
fos
en no poder expandir-se
cap a l'exterior
pel fet d'impedir-ho
l'edifici de contenció
travessés la Terra
fins a emergir a la Xina
A veure, a veure
Això és el nom
que li posen els americans
als Estats Units?
Sí
A la possibilitat
A la possibilitat
que patés el nucli
d'una nuclear
Sí, però en lloc
de l'expansió cap a fora
entrés cap a l'interessió
de la Terra
i sortís per sota
Sí, si entrés en fusió
que en seria tanta temperatura
que aniria per fora a la Terra
Oi, això és fantàstic
o sigui, quan tu estàs allò
dels nervis
que estàs histèric
i estàs tot vermell
que estàs a punt d'implosionar
Tens el síndrome de la Xina
Sí
I a més, imagina't
tindrem una autopista
per poder anar
als Estats Units a la Xina
O els xinesos
com aquí
Seria curiós
Notícies
Anem fatal de temps
Espero que tingueu poquetes
Bé, en tenim moltes
però abreviarem
Mira, un parell d'exposicions
a més aquí
a la nostra comarca
Bé, Reus
no és comarca de Tarragona
és província
En fi
Mira, la primera notícia
va sobre els refugis antiaeris
a la població de Torre d'Embarra
Esta exposició ha sortit
a partir d'un treball
que un historiador local
Xavier García Puerto
va fer sobre
els refugis antiaeris
que s'han construït
durant la Guerra Civil
allà a Torre d'Embarra
Ara
aquesta obra
com dic
aquesta investigació
ha vist la llum
transformada
en una
en una interessant exposició
que corre a càrrec
del Patronat Municipal
de Cultura
i també
que compta
la participació
de la Consejeria
de Patrimoni
del Departament
d'Interior
Relacions Institucionals
i Participació
de la Generalitat
En aquesta exposició
trobareu
textes
imatges
documents originals
objectes
i projeccions audiovisuals
que pretenen
explicar el fenomen
de la construcció
d'aquests refugis
durant la passada
de la Guerra Civil
A més a més
també incorpora
diverses reproduccions
de l'arxiu
del Pabelló de la República
i del Fons Ramon Parera
de l'Avadia de Montserrat
junt amb documents
de l'Arxiu Municipal
de Torre d'en Barra
i Fons Privats
A més a més
de fotografies originals
d'Oriol Penedès
Tot això
acompanyat en textes
de la historiadora
i novel·lista
Judit Pujador
i és que a Torre d'en Barra
doncs
se van construir
diversos refugis
antiaris
perquè va ser atacada
a la ciutat
almenys
durant 5 vegades
per bombardejos
de franquistes
que van provocar
un total
de 15 morts
una exposició
que val
la pena visitar
i una altra exposició
que val la pena
i una cita
que gairebé
s'està convertint
en anual
per a les festes
de Nadal
són les exposicions
de la Caixa
a la ciutat de Reus
en concret
a la plaça
de la Llibertat
en aquest cas
Ibers
la nostra civilització
abans de Roma
la mostra
dona a conèixer
la vida quotidiana
d'un poblat ibèric
les seves relacions
amb els fenicis
i els grecs
la importància
de l'agricultura
el comerç
i així com també
els misteris
que envolten
la desaparició
de la seva llengua
organitzada
per la Caixa
va començar
ahir
dia 4
de desembre
i estarà
fins al 30 de gener
del proper any
Sí
deixem-me descuidat
de dir
les poses
jo
sobre
a Torre d'en Barra
sobre els refugis
antiaris
la podeu visitar
fins al proper
10 de gener
Quin llibre
mos parlarà avui
el senyor Jordi
de quin llibre
Les òrdenes Militares Hispàniques
en la Edat Mèdia
Siglos del XII al XV
Sí
Ho has dit bé
Ho has dit bé
Sí
Escrit per
Carlos de Ayala Martínez
Editorial
Marcial Pons
Pàgines
865
Uf
Sí
Ho he llegit a Carrerilla
però 865
I el preu està molt bé
pel nombre de pàgines
sí
25 euros
Doncs aquest llibre
ofereix una visió
de síntesis
de síntesis
amb 865 pàgines
que té bàsicament
dos objectius
integrant un sol volum
els aspectes
més relàgics
i abans
de tot el que es coneix
sobre les òrdenes Militars
que van néixer
als regnes cristians
de la península ibèrica
i després
per una altra banda
fer-ho prescrivint
devaluacions
que no s'ajusten
estrictament
a les dades
que ens brinda
la documentació medieval
el tema de les òrdenes Militars
sembla ser
que és un dels temes
més suggerents
i fins i tot
més populars
de tot el ventai
que ofereix
la rica historiografia
de l'edat mitjana
a terres
de la península ibèrica
per a l'historiador
constitueix
una bona via
que permet valorar
l'evolució
d'una societat
en el seu conjunt
ja que les òrdenes Militars
són institucions
de llarga duració
capaces de sintetitzar
de manera exemplar
l'esperit
de tota una època
en aquest cas
l'esperit de l'època
se centra en aquest títol
les òrdenes Militars Hispàniques
en edat mèdia
siglos XII-XV
signat per Carlos
de Ayala Martínez
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Manel, Jordi, que ja hem acabat
ara ja us podeu llepar
i fer tot el que vulgueu
Assagerar d'aquests
Sí, trobes?
Per cert, Manel
abans de tancar
tu trobes atractiu
el jove Stalin?
Jo crec que
estava millor de jove
que de vell
de vell de pedra
Sí
Serien els nervis
El Jordi té entre les mans
un llibre que es diu
Llamant més Stalin
suposo que ja ens en parlarà
Sí, ja en parlarem d'aquí unes setmanes
i hi ha una foto de Stalin
doncs no és la típica foto
que estem acostumats a veure de Stalin
Sí, però és que tenim a totes les nenes
o a totes les noies
de Tarragona Ràdio revolucionades
Home, ens ha xucat
Clar, perquè estàvem acostumats
a una cara de Stalin
Totes que visca la revolució
Sí, sí, bueno
a les armes
Sí, sí
Home, no pot ser
Rojas, ens hem fet rojas directament
Ai
Què vols que et digui?
Rojo separatista
Bé, fins a una altra
Adéu, adéu
Adéu, adéu
Adéu