.
Fa uns minuts coneixíem la notícia,
l'adjurat del D.O. Tarragona ja ens ha fet arribar el nom dels guanyadors
en aquesta darrera edició del concurs.
El D.O. Tarragona, recordeu, és un concurs que ja porta edicions a les seves esquenes
i que pretén premiar i donar una mica de sortida i repercussió
en aquelles formacions musicals o músics en general de la demarcació de Tarragona.
Ho fan a través de concurs.
El primer pas és presentar enregistraments, mena de maquetes,
se fa una primera selecció i els grups seleccionats tenen la possibilitat
o han de fer, han de defensar en directe durant les festes de Santa Tecla
la seva proposta.
I és d'aquesta defensa dalt de l'escenari quan realment el jurat pot valorar
si fan honor a l'enregistrament o no i si són grups que en principi tenen projecció.
Sembla que han sortit guanyadors i a més en marge de diferència els Laments of Silence.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic un dels seus membres, l'Eduard Parra.
Eduard, bona tarda.
Bona tarda.
Bueno, primer que tot, contents o no contents?
Molt.
Sí?
La veritat és que no ho esperàvem per res del món.
Però això sempre es diu, Eduard, de veritat no ho esperàveu?
No, no, en sèrio, en sèrio.
O sigui, dins del món de la música, que un grup de metal guanyi un concurs a venir
diversos tipus d'estils i tal, és una cosa que no t'ho esperes.
Vull dir, sempre esperes que guanyi un grup que, no ho sé, mestissatge, un grup de pop,
no ho sé, perquè no és un estil tan majoritari, m'entens?
Sí, i a més potser no té tanta sortida, no? Potser.
Bé, no. Aquí no.
O sigui, aquí no. Així fora sí, perquè a la Mani i tots aquests països així sí que tenen sortida
aquest estil de música. Aquí no sé per què, però no és el cas.
Us convidem ja, Eduard, que vingueu en directe, com Déu mana, aquí a l'estudi,
que ens porteu també l'enregistrament perquè, mira, no hem pogut aconseguir música vostra.
Ja està fet.
Ho tenim pendent. Sí? Ja està fet.
Ja us convidarem per fer-ho ben fet, però d'entrada explica'ns a quatre,
fes-nos cinc cèntims de qui sou, L'Amens of Silence.
A veure, L'Amens of Silence és un projecte que va néixer l'any 1995
i dels components que queden ara són el Raül i el Miguel.
Doncs només queden ells dos, o sigui, han passat diversos components
i llavors ara a l'actualitat som bastant consolidats
aquesta formació que som el Raül, que és un guitaró de la guitarra,
el Miguel és l'altre guitarra, l'Ivan, que és el teclista,
el Javi, que és el bateria, el Sergio, que és el baixista
i jo, que soc el cantant.
I de tota manera em sembla que vau arribar a un punt de consolidació
segons hem llegit l'any 2002.
Sí, o sigui, va ser quan van gravar el Muta
que crec que també van participar a la denominació d'origen
i van tindre diversos concerts i es van moure bastant.
Jo en aquella època no hi era, encara.
Estem parlant del primer treball discogràfic,
un CD gravat en estudi, que es deia Muta, God of Silence.
Sí.
Bueno, que va ser una mica deixar plasmat el que havíeu estat fent
al local, als escenaris, deixar-ho plasmat.
Sí, era un estil de música diferent,
però era bastant el que es volia plasmar dins d'aquell treball.
Llavors, hem anat canviant una mica l'estil
i hem arribat a l'estil que estem fent ara,
que és, bueno, que no...
quan per nosaltres no li vam posar etiquetes,
però és industrial metal,
però, bueno, que això dels etiquetes ho deixen per la gent,
que ells creguin convenient quin estil fem.
Ja sé que ho fa molta ràbia, això de posar etiquetes,
però és per entendre'ns i avui més que mai perquè no tenim el document sonor,
no tenim música.
Com definiries l'industria del metal,
sobretot en relació amb què es diferencia del metal general?
Són guitarres, és un metal,
un metal normal, però amb samplers al damunt.
És música electrònica amb rips de guitarras
i, bueno, és que en veu cultural i en veu melòdic,
o sigui, s'anen alternant.
Bueno, t'he de dir que tant de la formació,
tots posem una mica el granet d'arena dels estils que ens poden agradar
i el que ha quedat és el que fem ara.
Per això et dic que les etiquetes no es poden ficar
perquè cadascú ha ficat el que li agrada a ell,
i aquesta mescla ha creat l'Amenys Observen en l'actualitat.
Eduard, en la nota de premsa que ens envia el jurat del DO,
et feliciten, feliciten especialment o destaquen la teva actitud,
l'actitud destacada, diuen, del cantant.
Ara és el moment aquell en què et poses vermell.
Sí, sí.
Quin diríeu que és el plat fort dels Laments of Silence?
O sigui, per què atribuïu vosaltres que heu guanyat el concurs?
Tot i tractant-se, com dius tu, del gran hàndicap,
que és un tipus de música, doncs bé,
no tan accessible popularment, no?
Per què queríeu que heu guanyat?
Perquè realment ens ho passem molt bé amb el que fem.
I si, a més, s'ha d'afegir que dalt de l'escenari,
dins d'altres de l'escenari, ens sentíem supercòmodos,
oi, en cap moment ni va haver ni mirades allò de com dient què passa, ni res.
O sigui, va ser una soltura molt gran.
O sigui, és que va ser com una seda.
O sigui, va anar, però superbé.
O sigui, i això és superimportant,
que tu et trobis molt bé dalt d'un escenari,
perquè llavors tu parlaves del meu desperpajo dalt de l'escenari.
Si, a més a més, tot va bé, el desperpajo encara és més gran,
perquè llavors no tens preocupacions, saps?
Llavors, bé, t'he de dir una cosa que també em vull solidaritzar una mica
amb tots els altres grups que van a tocar,
que el so d'exteriors no va ser precisament un gran so.
Vull dir, no hi va haver massa tensió amb el so exterior.
Entens què et vull dir?
Sí, sí.
Vosaltres a dins sí que us devíeu sentir bé o no tampoc, dins de l'escenari?
Sí, sí.
Dins de l'escenari, bé.
Hi va haver altres grups que no s'hi van sentir del tot bé,
però el que és fora, vull dir, hi va haver molts fallos que...
Que, a veure, que tothom va tindre fallos cada dia, no?
Però, bueno, vas tindre fallos en un concert,
però fallos en tots els grups, vull dir, no ho sé.
Vull dir, això és el que et vull dir jo,
solidaritzant-me, amb tots els grups que vam tocar,
que tots vam quedar d'acord amb el que vam sentir i el que vam veure.
Entenc, no?
A quin dia tocaveu vosaltres?
Nosaltres vam tocar el dia 20...
El diumenge, o sigui, el dia de Santa...
O sigui, el dia fort, bueno.
Però sí, quin dia era? El 23?
Sí, 23.
Val, val.
Ara no tinc calendari per aquí,
però vaig al cap de setmana així més heavy, no?
Al cap de setmana aquest que vam passar.
Sí, va ser el nit de metall, va ser...
Perquè es van repartir per estils
i que el dia 23 va ser el nit del metall,
que és quan vam tocar junt amb Malabat,
Mirra i Dols i Senyora X.
La Premi Eduard us dona, doncs,
a dreta, participar en el Mercat de Música Viva de Vic,
que veus concerta diferents concerts,
també dins la Santa Tecla de l'any vinent,
i em sembla que fins i tot hi ha un premi en metàl·lic,
també, no?
Sí.
Crec per aquí.
Quines perspectives teniu?
Què fareu amb el premi?
A veure, ara, per exemple,
el dia del DO,
vam fer l'últim concert així en directe,
si ara ens volem parar d'actuar en directe,
i llavors la intenció és tancar-se local,
fer nous temes,
crear nous temes,
enregistrar-los i fer el nou LEP del grup,
llavors aquests 2.000 euros
n'hi ha com oli amb un llum.
Ja ho teníeu previst, d'això,
o ha sigut ara arran del premi que us heu animat més?
No, això ja estava previst,
però sempre que et ve un premi en metàl·lic,
sempre dius benvingut sigui,
sempre s'intenta estalviar una mica
per poder, d'un futur,
gravar,
però, bueno,
si tens alguna ajuda en metàl·lic
com la que ens han donat al concurs,
doncs benvingut.
Ja, molt bé.
Eduard, de fet,
la gent que us vulgui conèixer ja,
que vulgui començar a escoltar-vos,
té com a referència, doncs, això,
el CD que vau enregistrar l'any 2002,
tot i que dius que, home,
ja no s'assembla tant al que feu ara, eh?
Era Mutagoders of Silence,
però sé que el 2006
vau enregistrar també alguna cosa?
No, és que nosaltres el que estem actualment
és,
si volen sentir el que fem ara,
hem d'escoltar l'últim CD que em tret,
que es diu Reset,
que és el que vam fer el 2006,
que és per promocionar-nos una mica
perquè la gent vegi,
o sigui, escolti el que estem fent ara,
o sigui, no té res a veure amb el que fèiem el 2002.
El 2002
es va ficar l'aticata de Majestic Gothic Metal,
que era un molt més gòtic,
molt més, no sé,
molt més lent,
i ara estem fent l'industrial metal,
que és el que es tracta
de la nostra promo de quatre temes.
Doncs ara...
Perdona,
si la gent vol escoltar,
té curiositat per sentir
el que fem.
Et pot entrar
a myspace.com
barra Laments of Silence
i allà poder escoltar els quatre temes,
o sigui,
sencers, vull dir.
A més,
us podreu direccionar cap a la pàgina web
dels Laments of Silence,
que l'hem visitat,
i la veritat és,
l'estètica,
la imatge,
és molt,
molt treballada.
Us he de felicitar
perquè trobo que acudeu molt,
també.
Suposo que és,
bueno,
al llarg de tant de temps,
no?
Heu trobat com una imatge
definitòria molt adequada.
M'agrada molt.
La veritat és que mirem més
el musical i l'estètic,
perquè,
t'he de dir,
dalt de l'escenari,
no només mirem
el que floreix musicalment,
sinó també estètica,
joc de llums,
flaixos,
vull dir,
això també ho mirem molt
perquè també
a la gent li pot entrar
per l'orella,
però també per la vista
entra molt,
saps?
I això també és important.
Quines formacions
de referència teniu?
Ho dic ja per acabar
d'enquadrar-vos,
no?,
en l'estil de música.
Qui diríem que són els reis
ara mateix
de l'industrial metal
o qui teniu vosaltres
de referència?
Home,
industrial metal.
Home,
de referència
a l'industrial metal,
doncs,
no te sabria dir massa
perquè,
no sé,
els de Covenan,
que són un grup
que estan bastant consolidats,
el que passa
que fan un estil
bastant diferent
al que fem nantos
per estar més industrial.
Després,
podríem parlar
de...
No sé,
a veure,
és que d'industrial metal...
Gent que us agradi,
allò,
aquelles típiques cibarretes.
Per exemple,
a mi particularment
m'agrada més
el que és
dead metal
i metal core
i el metal
que segueix més actual.
Industrial metal,
doncs,
no sé,
OMF,
Terminal Choice,
no sé,
grups així.
Bueno,
anem,
anem prenem nota,
tot esperant
que ens porteu aquí
a l'emissora
el dia que us convoquem
per entrevista
que ens porteu aquest recet,
no?,
al darrer enregistrament
que teniu.
quan tu vulguis,
no tots estem allí.
Doncs us trucarem,
Eduard,
que a veure si podeu venir tots
i farem una entrevista
ben feta.
Eduard,
parla dels
Laments of Silence.
Escolta,
moltes felicitats
gràcies per el premi
i, en fi,
que queda pendent això,
eh?,
poder parlar
una miqueta cara a cara.
Gràcies.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.