i que boniques gairebé a les acaballes del programa
donar la benvinguda al Manel Magí i al Jordi Ximeno
xics, bona tarda
a veure que us obre un micro, va, bona tarda nois
hola, bona tarda
hola
què tal, sí, esteu ja condicionats i tranquil·les
sí, és que sonava una mica raro
a mi m'encanta arribar a les acaballes del programa
sí
sí, però sona una mica com a despectiu
no, perquè
com que sempre arribem tard
potser ens van deixar per les acaballes del programa
qui sap
ja, ja ho heu acabat, ja, de fer totes aquestes
alocubracions, bonica paraula
també una gran paraula
jo la padrinaré, aquesta paraula
ah sí, hi va haver una campanya, no, per padrinar paraules
en castellà, no?
en castellà no ho sé en català, sí
jo me'ho vaig estar mirant, però al final no vaig a padrinar cap paraula
no? quina triaríeu?
conxorxa, jo
conxorxa és una paraula que sona bé
conxorxa, ombra també
ombra
ombra?
sí, sombra
no sé, m'agrada, ombra
en anglès m'agrada més, shadow
shadow sí que està bé
mira, a padrinar és shadow
en català
i així és com sempre arribem a la mitja hora del programa i encara no hem dit res
doncs benvinguts al No em vinguis amb històries
al programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio
el programa que Tarragona es mereix
No em vinguis amb històries
aquesta setmana
programa número 30
ara, programa número 30
tercera edició
i en total 95 programes
és a dir, programa número 95
durant 3 anys
o sigui, gairebé 50 hores de ràdio
uf, un fotimer, sí, no ho sé
tu ets de matemàtiques
medalles, sí, molt
medalles, medalles
molt bé
perquè fa un parell de setmanes
parlàvem de
de quan arribaríem al programa 100
ja està confirmat que aquesta tercera temporada
no arribarem al programa 100
sinó que gairebé iniciarem la quarta temporada
si ens deixen clar
del No vinguis amb històries
però bé
abans de que em talli la Núria
amb alguna d'aquelles frases
espera, espera
és que no tinc guió
o sigui, no tinc guió
jo no tinc guió
em sembla molt bé que mi fumeu a l'audiència
dels continguts del programa
jo t'he donat guió
no, jo t'he donat un guió
en fi, digues, digues
i jo també me n'enterà bé a la mateixa hora
t'adavanto una cosa
tindràs que llegir un anunci avui
preciós
preciós, sí
glamorós
ai, això m'ho haguessis hagut de dir
perquè m'hagués posat rímel
doncs va apurar-hi la cosa
ah sí
bé, bé, bé
el programa com és habitual
no, no, si no em queixo
el que s'estava enroillant era jo
ara per de micro ens esbatossem
esbatossar-se
molt bé
esbatossar-se
un altre paraula guai
guai
del para guai
doncs bé
protagonistes de les efemèrides
Volter i
la OTAN
el monogràfic
el Manel
ens parlarà
d'una de les batalles
o d'una subbatalla
de la batalla de l'Ebre
no sé, m'ho he explicat una mica
per damunt
però crec que serà
una operación de distracción
una operación de distracción
molt bé
curiositats
màrqueting
i llei seca
avui fa sentència
a Tarragona
i després de notícies
agenda
etcètera
parlarem del llibre
signat per Philip Blum
sota el títol
d'Enciclopedí
el triunfo de la razón
en tiempos irracionales
afemèrides
afemèrides
1778
mort Volter
Volter
Voltaire
per a els que no parlen francès
és el nom
amb què es coneix
François-Marie
Aruet
escriptor i pensador francès
que es va formar
amb els jesuïtes
i s'entroduï
amb ambients mundans
i llibertins
els quals
li inculcaren
un cert esnovisme social
emprisonat
ja de ben jove
diverses vegades
a la Bastilla
per una sèrie
de versos satírics
sabeu que el noi
era bastant graciós
freqüentar
l'acord
però la disputa
amb el cavaller de Roja
en l'any 1726
el va portar
altre cop
a la Bastilla
i posteriorment
a l'exili
tres anys d'exili
a Londres
i baixant
aquesta període
a Londres
on el senyor Volter
es va transformar
en un burguès
conscient i combatiu
més sensible
a la història
i a la cultura
a l'estrangeres
ja de tornar
a la França
va publicar
algunes de les seves
obres més conegudes
com la història
de Carles XII
de l'any 1731
o les seves lletres
filosòfiques
de l'any 1734
tots dos títols
molt polèmics
a la seva època
el resum de la filosofia
del senyor Volter
que se condensa
al diccioner filosófic
de l'any 1764
es pot resumir
en
deisme
religió
i moral
naturals
rebuig
de les religions
positives
i de tota metafísica
també racionalisme
i lluita
contra els criteris
d'autoritat
i la intolerància
així com
odia
a l'absolutisme
i simpaties
per un règim
liberal
com el que tenien
els inglesos
sense excloure
la temptació
del despot
il·lustrat
després d'una llarga
absència
va tornar
a París
on va ser
acollit
apoteògicament
però no va
trigar
a morir
tal dia com avui
de l'any
1778
1982
Espanya
ingressa
oficialment
a l'OTAN
El règim franquista
havia mantingut
Espanya
fora de les principals
organitzacions
internacionals
occidentals
els països democràtics
no podien admetre
que els representants
d'una dictadura
s'asseguessin
a la seva mateixa taula
un cop establert
a la democràcia
Espanya es va integrar
en nombrosos
organismes internacionals
com ara
el Consell d'Europa
l'OTAN
i la Comunitat Econòmica Europea
avui
Unió Europea
la primera operació
en aquest sentit
va ser la integració
a l'Aliança Atlàntica
OTAN
aquesta decisió
entrava en contradicció
amb la doctrina
PSOE
havia defensat
respecte a l'OTAN
abans d'arribar al govern
es tractava d'adherir-se
a un pacte militar
creat l'any 49
en què els Estats Units
tenien un paper predominant
cosa que no era ben vista
per les organitzacions
d'esquerres
qui no recorda
sobretot la gent
de la nostra edat
o més grans
les manifestacions
sota el lema
de OTAN no
bases fora
No en vinguis
amb històries
al monogràfic
Després d'una petita crisi
del Manel
perdent els papers
com sempre
que això ja és un clàssic
Sí, un clàssic
és l'emoció
de l'últim moment
Va, que tens un munt
de coses interessants
per explicar, no?
Sí, avui ens tragedem
el 25 de julio
del 38
no, Manel?
Sí
M'agradaria fer un aclariment
primer
Aclaress
La història és molt injusta
a vegades
Ah que sí?
Massa sovint
A molts d'altres
no ens recordaran mai
Jo sí, jo sí
sempre
Jo passaré de generació
en generació
No se sap mai
I guardarem
les nostres
les gravacions
del No Mingués i Mestres
les guardarem
en un búnquer
i les zones radiofòniques
no surten a l'exterior
Sí
s'expandeixen infinitament
per l'espai
Sí
O sigui que
potser d'aquí
50 milions d'anys
ens en tenen
alguna estrella
Una salutació
doncs, no?
Sí
Pels habitants
d'altres planetes
Com fan a les televisions
Saludem-nos
a tots els que ens escolten
a Llatinoamèrica
però en aquest cas
a Martí Plotó
i a l'espai exterior
I per què dius
que és injust?
Bé, perquè la història
normalment se n'ocupa
dels grans fets
dels grans personatges
i en les guerres
passa igual
Recordem les grans batalles
però les petites batalles
les caramuses
ja no dic a nivell personal
però
aquelles batalles
que van ser menys importants
no passen a la història
no les recorda ningú
i va haver-hi
gent que hi va morir
vull dir
no per això
no deixen de ser importants
o no van deixar de ser
molt violentes
molt dures
o molt dramàtiques
Manel, te puc fer un incís
abans que comencis
posa't bé
els auriculars
és que
és que tot el que diguis
pot perdre credibilitat
porta el cable dels auriculars
el Manel
d'una manera una mica
estrambòtica
Un moment, un moment
i fins i tot amanerada
i clar
no puc estar-lo escoltant
és materialment impossible
perquè està enganxat
i tindria que desenxufar-lo d'allà
i em faràs perdre molt de temps
No, doncs tira, tira
ja m'hi acostumaré
Mira'm la part esquerra
el perfil bo
Va, que ens posem seriosos
Vinga, molt bé
El mes de març i abril
de l'any 38
estem en plena guerra civil
els franquistes
van iniciar una gran ofensiva
que van partint dos
a la zona republicana
i a la zona divinaròs
van arribar al mar
Pel nord
l'ofront
es va situar
a la zona de l'Ebre
L'Ebre va
durant molts mesos
va ser la línia
que marcava la separació
entre els dos exèrcits
Llavors el senyor Franco
va girar els exèrcits
cap al sud
i va tirar cap a València
El mes de juliol
de l'any 38
estava ja a punt
de trencar
les últimes resistències
republicanes
i accedir
a la plana valenciana
i a València
Per evitar-ho
els republicans
van fer un pla
d'atac
a la retaguardia
dels franquistes
atreveixant
el riu Ebre
En teoria
era una operació
molt complicada
impossible
pels manuals
de l'època
que dient
que no es podia
atreveixar
un riu
de les dimensions
de l'Ebre
però els republicans
ho van aconseguir
La zona principal
de l'atac
va ser
la compresa
entre els pobles
de Benifallet
i Ribarroja
d'Ebre
el que és l'actual
Ribera d'Ebre
i és on
es van produir
els combats
més famosos
de la serra
de Pàndols
de Villalba dels Arcs
de la serra
de Cavalls
etcètera
però a part
d'estatac principal
hi van haver
altres secundaris
que van ser
un fracàs
normalment
per la mala
planificació
Així
al nord
de l'escenari
de la batalla
principal
a la zona
de Fayó
i a Aragó
va haver-hi
un altre lloc
on van creuar
el riu
i més al sud
entre Tortosa
i Emposta
també va haver-hi
un intent
de creuar el riu
que va acabar
com veurem
en una dramàtica
lluita
que es va
costar
moltes vides
aquest tram
de l'Ebre
on va passar
l'acció
que avui
explicarem
aquesta acció
diversiva
com se coneix
d'Emposta
presenta
moltes dificultats
en cas
que es vulgués
atacar
l'enemic
i com és que
es va triar
aquest tram
i no un de més
fàcils
accés?
doncs
aquest tram
el van triar
perquè
entre Tortosa
i Emposta
el riu
a les Bores
és un terreny
pla
però
de seguida
hi ha un talús
natural
de 10-20 metres
d'alçada
que és com una espècie
de cantilat
creuar-lo és fàcil
el que passa
quan estàs a l'altra vora
tampoc és que sigui
molt fàcil
perquè a més a més
també hi ha un canal
de rec
per aquesta zona plana
que ja ho dificulta
i a més a més
després hi ha
aquesta sèrie de montícols
que
es van fortificar molt
i era molt difícil
per això que sembla
no hi ha punts més fàcils
però hi havia un punt
a un poble
que es diu
Campredó
al sud de Tortosa
que
aquests penyassegats
desapareixen
hi ha un barran
que dona el riu
i que s'obri
a la plana
que ve després
o sigui que és un lloc
que es pot atacar
i es pot profunditzar
en un atac
per això van triar
aquest sector
per atacar
però com dic
havien estat 3 mesos
el front alli establert
i s'havien fortificat
d'una manera
molt important
les dues parts
llavors els franquistes
tenien una línia
a la
a la mateixa vora del riu
una segona línia
de trinxeres
al canal
perquè els canals
hi ha dos canals
al tram final de l'Ebre
el de la part
podríem dir
d'aquí
que no cal creu a l'Ebre
la part esquerra
els republicans
lo van buidar
fent servir de trinxera
per fer-hi passar camions
i material
en canvi
a la part
que va quedar
en mans dels nacionals
va continuar baixant aigua
perquè
no es van evacuar
els civils
que hi havia
a la zona de front
i es continuaven
regant els ors
i tot
per tant
això era una dificultat
afegida
a part dels munticles
que hi havia
fortificats
però
com dic
els republicans
decidixen
atacar
aquesta zona
en primer lloc
per a distraure forces
que no poguessin anar
on tenia lloc
l'atac principal
i després també
per a tallar
les comunicacions
la línia de ferrocarril
i la carretera
que venia
de Vinarós
perquè no poguessin enviar
tropes de reforç
i anar a atacar
on havien cloat
l'Ebre
per la zona de Gandesa
aquest era
l'objectiu
l'objectiu
que s'havien
marcat
en esta
o sigui
el 25 de juliol
quan es va produir
l'atac
estava
encarregada
de la defensa
de la zona republicana
en esta zona
la
la 45a
divisió
internacional
formada
per
una sèrie
de brigades
la
12a brigada
mixta
internacional
que comptava
amb uns 3.500
homes
la 14a brigada
mixta internacional
amb gairebé 4.000 homes
la 139 brigada
mixta
amb 2.656
efectius
i un batalló
divisionari
amb gairebé 800 homes
en total uns 10.000
dels quals
se va triar
una brigada
que va ser
la 14a
que bàsicament
eren
francesos
i belgues
els que la formaven
a part d'espanyols
també
però sobretot
francesos i belgues
els que creuarien
i obrarien
este cap
de pont
a l'altra part
de riu
a l'altra part
de riu
els franquistes
tenien
la 105a divisió
nacional
però
com que havien vist
moviments
sospitosos
des de feia dies
que hi havia preparatius
d'alguna cosa
i s'ensumaven
alguna cosa
també van
establir
la segona línia
unitats
de la 13a divisió
per reforçar
en cas
que hi hagués
algun atac
que més o menys
s'esperaven
com dic
les fortificacions
eren molt importants
i si s'hagués
volgut atacar
en èxit
haguessin tingut
que comptar
tant en aviació
com en suport
d'artilleria
important
i cap de les dues coses
va existir
eren tan desorganitzats
que l'aviació
no va arribar a estar
cap de 5 o 6 dies
després d'haver
d'haver-se iniciat
l'atac
contra l'Ebre
i
d'artilleria
tampoc no n'haven sobrats
per lo tant
era enviar una mica
els soldats
cap a una carnisseria
bastant segura
i el dia 22 de juliol
3 dies abans
de començar l'atac
va ser distribuïda
una ordre circular
a tots els delegats
i comissaris
de la
com dic
de la 14a Brigada Internacional
que eren els que
tenien que creuar
els comissaris
eren els que tenien
que mantenir l'ordre
i la disciplina
i la moral
aixecada
dels soldats
en
en esta circular
se demanen
3 factors
que han de portar
a terme
tots els soldats
i els comandaments
perquè l'atac
sigui un èxit
sorpresa
rapidesa
i decisió
3 factors
que la mateixa circular
s'acaben reduint
en un
audàcia
o sigui
vol dir
sigueu intel·ligents
no es diuen
ataqueu-ho ràpid
perquè
la situació
no era molt favorable
i el que comptaven
era el factor
sorpresa
i finalment
s'inicia
l'atac
a les 12 i mitja
o sigui
a les 0.30 hores
de la matinada
del 25 de juliol
de l'any 38
en primer lloc
envien
3 barques
que intenten guanyar
la riba dreta
una mica
al nord
d'Amposta
però que
ràpidament
són rebutjades
amb granades
de mà
i només
hi ha un supervivent
o sigui
per aquí
no poden
atacar
i aquí
el factor
sorpresa
ja l'han matxacat
i a més
a més
explosions
i tirotejos
van alertar
les altres tropes
però bé
l'atac
principal
és una zona
que es coneix
com a
Font de Quinto
molt a prop
com dic
del poble
de Camp Redó
aquesta sí que
va tenir èxit
van enviar
20 barcasses
i grups
de nedadors
armats
només amb granades
que van creuar
el riu
per la nit
sense fer massa soroll
van aconseguir
hi havia una platgeta
van aconseguir
desembarcar
i després
d'un fort
enfrontament
van fer fora
els soldats
franquistes
de primera línia
i es van apoderar
de les trinxeres
que hi havia
just al costat
del riu
ràpidament
van intentar
ampliar
aquest cap de pont
però es van trobar
en l'obstacle
del canal
que tenien uns 200 metres
que no van poder superar
això sí
que pels costats
sí que es van expandint
hasta aconseguir
una ampliada
del cap de pont
d'uns 2 km
o sigui que van arribar
a conquerir
una franja de terreny
d'uns 2 km
però sense poder
aprofundir
el qual
estaven en una situació
xunga
podríem dir
bastant
perquè no portaven lloc
a expandir-se a l'ample
i sense cobertura aèria
ni res
no
tenien
alguna cosa
de cobertura
d'artilleria
però molt poca cosa
sí
assegurat
aquest cap de pont
les barques
i els bots
van anar passant
les restants companyies
del batalló
comuna de París
d'aquella 14a brigada
que és el que havia passat
primer
i ràpidament
van començar
la construcció
d'una passarela
sobre el riu
clar
si passaven barques
era molt lent
i l'objectiu
era muntar
una passarela
perquè poguessin
passar els soldats
aquestes passareles
eren construïdes
per la inspecció
general
d'ingenieros
i eren
reforçades
amb flotadors
de suro
i s'utilitzaven
en llocs
on el riu
no sobrepassés
els 150 metres
d'ample
i la corrent
no superés
el metre i mig
per segon
els pontoners
les construïen
en una hora
i era necessària
la participació
de 30 homes
si tenies
una passarela
muntada
llavors ja
podies fer passar
molt més ràpidament
homes
i material
però
la reacció
de les tropes
nacionals
de les tropes
de Franco
no es va fer esperar
i ja
a la 1.30
de la matinada
això tot de nit
a les fosques
imagina't
la confusió
va dir que ser
realment
molt fort
i a la 1.30
llancen
els franquistes
el primer
contraatac
que rebutgen
els republicans
i durant les hores
nocturnes
llancaran
dos contraatacs
més
que també
fracassen
perquè l'havia ocupat
les trinxeres
de l'enemic
se podien parar
petar bé
i parar
els atacs
dels franquistes
que a més a més
comptaven
en tropes
sí que tenien tropes
però no
en un gran nombre
de tropes
ràpidament
van enviar
a buscar reforços
com veurem
així doncs
com dic
una franja de terreny
de dos quilòmetres
una profunditat
que no supera
els 300 metres
i una situació
prou dolenta
els nacionals
aviat
van rebre reforços
especialment
el
el
tabor
no us assustéssiu
per la paraula
és una unitat
un tabor
és com una brigada
una companyia
no sé exactament
de quants homes
però és una unitat
africana
de les tropes
que venien
del protectorat
d'Àfrica
del Marroc
en aquest cas
era el
292
tabor
d'Ifni
amb estos reforços
els nacionals
van tornar
a contraatacar
a les
a les 6 i quart
del matí
ja en els primers
llums de l'alba
però va ser un contraatac
que va fracassar
també
perquè els republicans
havien fet forts
les fortificacions
que havien conquèrit
i a més a més
des de l'altra part
de riu
en ametralladores
nos cobrien
també
i va ser un atac
que es van llençar
a través
els franquistes
i va haver
un massacre
important
però
amb l'arribada
de la llum
del dia
es va produir
un fet
determinant
Manel
tot això
que has explicat
fins ara
ha passat tot de nit
tot de nit
a la mateixa nit
a la mateixa nit
ostres
o sigui
a les 12 i mitja
de la nit
les 0.30
comencen a enviar
les primeres barques
estableixen
el cap de pont
a la una i mitja
comencen a haver-hi
els primers
contraatacs
anèmics
que fracassen
n'hi ha entrees
durant la nit
i un quart
més general
de les 6 i quart
6 i mitja
6 i quart
quan comença
a fer-se de dia
però després
quan es fa de dia
del tot
la passarel·la
que no està acabada
del tot
que la tenen
pràcticament
un 80%
acabada
gairebé
queda a la vista
dels artillers
de Franco
que comencen
a disparar
en contra
de la passarel·la
i la destruixen
i a més a més
quan fer-se de dia
les barcasses
també són un objectiu
molt més fàcil
per a ametralladores
i l'artilleria
que comença a bombardejar
durament
el pas
de subministres
i pel riu
en la qual
les tropes
que ja estaven
en una situació dolenta
queden
pràcticament
aïllades
no poden avançar
i a més a més
queden aïllades
de les seues tropes
que hi ha
a l'altra banda
de riu
tot i això
com dic
està fortament
parapetat
en aquestes trinxeres
que havien conquerit
van aguantant
diversos atacs
durant
el matí
però
què passa
que arriben
molt més reforços
de la retaguardia
franquista
arriba el batalló
262
i el tabor
de tiradors
d'IFNI
i ara
amb una superioritat
molt clara
de força
els nacionals
ataquen
pels dos extrems
pel canal
no poden atacar
perquè fa també
tan impedits
que els republicans
avancen
com que ells
puguen avançar
però per tant
pels extrems
comencen a atacar
durament
i anar fent
més estret
aquells dos quilòmetres
que originalment
havien conquerit
els republicans
els republicans
aïllats
cada vegada
es troben
en una situació
més crítica
i
un supervivent
francès
relata
el següent
ja no és possible
evacuar
a los heridos
perquè les barques
que intenten
atravesar el riu
són ametrallades
i hondides
o sigui
que els ferits
els havien de curar
hi havia una espècie
d'hospitalet
o mini hospital
com li vulguis dir
campanya
a la mateixa vora del riu
imagina't
en quines condicions
hi ha un metge
que curava allí
com podia
els ferits
que és de suposar
que tots acabessin morts
o la gran majoria
la gran majoria
la gran majoria
hi ha un altre testimoni
d'un supervivent
d'estes últims moments
d'aquest intent
de passar a l'Ebre
pel part dels republicans
diu el següent
se estrecha el cerco
alrededor del batallón
comuna de París
que defiende un frente
en semicírculo
de 300 metros
con muy pocas excepciones
los refuerzos
tienen cerrado el paso
montamos a toda prisa
una trinchera rudimentaria
los contraataques
se suceden
dos veces
hemos pasado
a l'ataque
contra un enemigo
muy superior
en efectivos
o sigui
se van defensar
com van poder
però evidentment
van començar
a escasejar
les municions
i no els podien
enviar més subministrament
i també les forces
perquè portaven allí
ja hores i hores
20 hores
gairebé
van arribar a portar
i al final
què va passar
doncs que
sobre les 6 de la tarda
els franquistes
van llançar
l'atac final
van arribar
a estar al riu
i uns 200
soldats republicans
supervivents
se van llançar al riu
per intentar tornar
a la seva arriba
la majoria
van morir
emmetrallats
per l'anemic
que era un blanc fàcil
o per l'artilleria
i gairebé cap
va poder
va poder
arribar
a l'altre costat
això
el 25 de juliol
de 1938
prop d'en Posta
i
les baixes
són realment
espectaculars
per un combat
tan reduït
i en una zona tan reduïda
i en un sol dia
els franquistes
van tenir
311 morts
311 morts
en total
en total
i el que és
més significatiu
és que el número de ferits
va ser
de més de 298
i normalment
era
la proporció era
d'un mort
per cada tres ferits
això
el fet que hi haguéssim
més morts que ferits
dona a fer
de la violència
dels combats
que van haver-hi
van ser realment
molt durs
i per part republicana
les baixes
també van ser
molt significatives
expliquen
en les partes de guerra
dels nacionals
que van enterrar
més de 790 soldats morts
molts més
se suposa
que es van ofegar
en aquell últim intent
de passar al riu
en les barques
que es van afonar
etc.
calcularen
els franquistes
que dels aproximadament
1.200 homes
que van creuar
un 86%
havia mort
o sigui
això vol dir
més de 1.000 soldats
o sigui
que en aquella acció
que va durar
uns
20 hores
no m'arriba
24 hores
van morir
més de 1.300
soldats
cosa
dona a fer
de la
i aquesta és una
de les moltes accions
de la batalla de l'Ebre
de la batalla de l'Ebre
que normalment no recorden
que no se'n parla
que està realment
oblidada
perquè va ser
simplement això
una acció
secundària
destinada a distraure
forces de l'atac
principal
perquè parlar
de la batalla de l'Ebre
en general
i de tots els combats
que van continuar
evidentment
ja és una altra història
No en vinguis amb històries
curiositats
Ens traslladem
cap als feliços
i bojos
anys 20
als Estats Units
Va, jo ja m'hi trobo
Ja ho veig
Ja ho veig
Sí, sí
I en concret
a l'època
de la llei seca
durant la nomenada
llei seca
posada en vigor
als Estats Units
doncs com diem
durant els feliços
i bojos
anys 20
es venien
uns paquets
de suc de fruita
en els que es podia
llegir
el següent missatge
i això
doncs
la
la
la visió
de màrqueting
que podien tenir
els venedors de fruita
de sucs de fruita
el missatge
és el següent
atenció
dos punts
el contingut
d'aquest paquet
no s'ha de posar
en un recipient
de fang
mesclat amb llevat
i 8 litres d'aigua
perquè aleshores
s'obtindria una beguda
alcohòlica
la fabricació
de la qual
està prohibida
és boníssim
imagineu
els estan donant
la recepta
perfecta
per convertir
un suc de fruita
en una beguda
alcohòlica
en un moment
en el qual
la llei seca
la majoria ho sap
que les begudes
alcohòliques
estan prohibides
als Estats Units
una llei
que va originar
tots els grans
gànsters
i mafiosos
de la història
no?
sí, sí
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui tenim una notícia
bé
fa 100 anys
d'una setmana
però
oh, has fet trampa
Manel
no, no
fem referència
a una notícia
que vam parlar
la setmana passada
molt important
per a naltros
i molt important
per a una pastisseria
de Tarragona
tu recordes
que no ho recordes
perquè clar
com te n'has de recordar
la setmana?
eres molt petita
sí, eres molt petita
que la setmana passada
vam parlar
que feia 100 anys
que s'havia obert
una pastisseria
al carrer Podaca
sí, sí, sí
que vas dir
investigaré
a veure si és
els mateixos amos
exacte
jo vaig dir
que el número 10
vaig passar
i havia una pastisseria
i vaig anar a parlar
molt bé
amb els amos
dels propietaris
i resulta que
sí
que hi ha lligam
que es pot considerar
la mateixa pastisseria
una pastisseria
centenària
i resulta que
l'any 1907
com dirà la notícia
un senyor
anomenat
Manuel Bonet
no Benet
el diari
per ells Benet
és Bonet
va fundar
aquella pastisseria
i gairebé
20 anys després
a l'abril
de l'any 1926
la viuda
d'este senyor
d'este senyor
Manuel Bonet
va vendre
la pastisseria
a un empleat
que hi treballava
un empleat
que era d'un poble
del Baig Aragó
que és d'un mazaleón
que també havia treballat
a Tortosa
crec que també
en assuntes de pastisseria
ha anomenat
Joaquim Vives
Ibáñez
este senyor
li va comprar
la pastisseria
a la viuda
de Bonet
i este senyor
és el pare
de l'actual
propietari
de Joaquim
Vives
Manresa
que són
els que
porten
actualment
el negoci
aquesta pastisseria
centenària
centenària
és la pastisseria
des de l'any 26
contant des de l'any 26
que és quan la té
la família
la més antiga
de Tarragona
però
se li poden
añadir gairebé
20 anys més
fins al 1907
o sigui
un establiment
centenari
i nosaltres
vam assistir
a la inauguració
la setmana passada
doncs sí
al carrer
Podaca
molt bé
i tal dia com avui
de fa 100 anys
què va passar
ara fa 100 anys
hi ha una notícia
Núria
ara te la passaré
tranquil·la
que és impressionant
bueno
anem a veure
diu
primer que tot
les coses
no canvien gaire
ja ho veureu
sobre les 6 de la mañana
de ayer
se encontraron
en el punto
conocido
por las cuatro carreteres
la intersecció
entre Prat de la Riva
y Ramón y Cajal
si no me equivoco
dos sujetos
que hacía algún tiempo
estaban enemistados
entablaron
acaloradas disputas
hasta el punto
de que uno de ellos
disparó un tiro
de revólver
sin que afortunadamente
hiciera blanco
la detonación
puso en movimiento
la Guardia Civil
cuyo cuartel
se halla cerca
del punto
de la concurrencia
y detuvo al agresor
entregándolo
al juzgado
de instrucción
para la práctica
de las oportunas
diligencias
así
es grababan
espaguetis westerns
a Tarragona
sí, sí, sí
vull dir
la gent
anava
en el seu colt
i venga
pasez lo que pasez
una otra noticia
també del mateix dia
30 de maig
de 1907
en los elegantes
en los elegantes
salones de la Sociedad
Unión Agrícola
se prepara
se prepara
un lucido
el baile familiar
que se celebrará
esta noche
con motivo
de la festividad
del Corpus Christi
el cual
visto el entusiasmo
del elemento joven
de la expresada sociedad
se verá
concurridísimo



una pedra
de río
calcària
amb una representación
de un animal
dotado
de un cap petit
y un cos gran
que no se ha podido
identificar
y esto se suma
a nueve
plaques más
de pedra
también
que han encontrado
en gravadas
de animales
de la época
que hacía
un yacimiento
único
al sur de Cataluña
como digo
que es
el morri
del salto
a Bimbodí
i avui
el senyor Jordi
mos parlarà
del següent llibre
Enciclopèdí
El triunfo de la razón
en tiempos irracionales
escrit per
Filip Blom
editat per
Anagrama
moltes pàgines
460
molts euros
22
a mi el que m'encanta
és el subtítol
El triunfo de la razón
en tiempos irracionales
això ja ho diu tot
i tothom sap
més o menys
el que és una enciclopèdia
ens tragedem
al París
de l'any 1750
en el qual
un grup de joves
inquiets
es proposa
l'objectiu
de traduir
un diccionari
anglès
amb aquesta traducció
el que esperaven
era fer diners
i com a mínim
poder sobreviure
però el projecte
va anar creixent
a poc a poc
fins a convertir-se
en la major empresa
de la indústria editorial
d'aquells temps
és a dir
del final
podríem dir
de la recta final
de l'antic règim
una obra
que va ser
considerada
subversiva
i que va arribar
a ser prohibida
pel papa inclús
i els seus salutors
van ser arribats
van ser condemnats
amb la presó
inclús amb la mort
amb penes de mort
25 anys després
el que havia
començat
com una simple
traducció
d'un diccionari
anglès
es va convertir
en una obra
monumental
que constava
de 27 volums
i uns aproximadament
72.000 articles
i va ser coneguda
com la gran enciclopèdia
de Diderot
i de l'Henbert
els dos impulsors
inicials
però a més a més
també
hi van participar
altra gent
com Giacourt
Voltaire
o Rousseau
en aquesta obra
l'historiador
i novelista
Philip Bloom
ens entrega
la història
d'aquesta obra
de l'Enciclopèdia
sota el títol
d'Enciclopèdia
El triunfo de la razón
en tiempos irracionales
una obra entre
l'assaig
i la narració històrica
El riotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
Ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Això s'acaba
Adeu
Ja està?
Falta temps
Adeu
No, però avui
encara mira
us queda un minutet
encara si voleu
Vinga va
que envieu
La setmana que ve
de què parlem
Podem un cero ja no?
La setmana vinent
parlarem
si no me'n recordo malament
de Kennedy
el monogràfic
De Kennedy?
Sí
Mira, ahir feia
anys del seu naixement
Ah sí?
Sí
Molts
Quants?
Des del, crec
si no recordo malament
el 1917 va néixer
Seria allà
Sí
El 29 de maig del 1917
a prop de Boston
90 anys tindria Kennedy
La ciutat, per cert
la ciutat dels Pixis
Boston
Sí, sí
La gent d'aquesta sintonia
Aquí tot està vinculat
Tot està relacionat
Jordi Manel
Fins la setmana que ve
Adéu
Fins la setmana que ve