Manel Magí i Jordi Ximeno, bona tarda de nou
Molt bona tarda, ens faig córrer, eh?
Ho faig córrer
Jo fa segons estava tancant la porta de l'estudi
Perquè aquí anem, anem per feina
Jo tinc moltes ganes que m'expliqueu un munt de coses d'història
Però primer que tot, què tal Sant Jordi?
Molt bé
Us va caure el llibre?
Roses i llibres, com sempre
Ah sí, tu vas arreglar rosa?
Sempre
Jo he pensat que tu eres com els de Sabadell
Això és una punyalada de tropera, eh?
L'audiència això no sap de què va
Millor que no ho sàpiga
No ho explicarem
Passa que si no li peguen al Manel, si no regala rosa
Tinc només, hi ha més dos roses
Ah, dos? Ah, clar
Una gran i una petita
És que ets beautiful, eh?
Sóc un tio de tot llista
És mentira, això, però bueno
Un dia a l'any no passa res
Tenim trucades a la nostra
Deu ser la seva dona
No, ui, ui
Callem, callem
Benvinguts al No em vinguis amb històries
Al programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio
Que Tarragona es mereix
Sí, deuen que Tarragona es mereix
Doncs va
No em vinguis amb històries
Aquesta setmana
Aquesta setmana
Comencem amb les efemèrides
Com és habitual
La batalla del Mansa, per una banda
I la revolució dels clavells a Portugal
Continuo dient que les efemèrides
Són d'una extensió considerable
Si veiessis d'on trec la informació
Hi ha molta més informació
El nostre monogràfic
Jo aquí tinc marcat Manel
I de veritat no recordo
Avui parlarem d'un dels pioners del cinema a nivell mundial
Georges Méliès
Ah, molt bé, perfecte
El senyor Méliès
Avui fa 100 anys a Tarragona també
Amb el Manel i les seves efemèrides de Tarragona
Doncs fa 100 anys, curiosament
Fa 100 anys justament
És curiós, eh?
Que el títol correspongui amb el contingut
Sí, perquè dius
Si fes 100 anys i fos de fa 70 anys
Dries quina tonteria
És a dir, el 25 d'abril de l'any 1907
M'ho he hagut de pensar, eh?
Les curiositats que tractaran sobre les aficions del cardenal Richelieu
I parlarem del llibre
Bàrbaros, los españoles y sus salvajes en la era de la il·lustración de David Weber
Perdona, Jordi, avui m'ajudaràs perquè veig que pronuncio el francès molt bé
Què he dit jo ara?
Richelieu ho ha pronunciat bé
I com que tinc bastants de noms francesos complicadets
Potser jo t'admuré d'ajudar
Per cert, no vingués a mi històries
Programa número 25
I ara que et recordo
Aquesta tercera temporada no arribarem al programa número 7
Segur?
Si vols, una setmana féssim 3 nonvingues a mi històries
Per accelerar el procés
Serà el tercer o quart programa de la quarta temporada
Així haureu de repetir temporada
Haureu de fer una quarta temporada, no?
Quina desgràcia
Desastre
És que com que el pèndol de la història, com diu
Sempre avança
No s'atura
Això no s'acaba mai
Què va passar a la batalla del Mansa, us preguntareu
Doncs bé, cal recordar, abans d'entrar en detalls
Que abans de morir Carles II havia nomenat successor
Felip d'en Jou, net de Lluís XIV de França
Però l'arxiduc Carles d'Austria, també pretendent el tron, no va acceptar la decisió
Catalunya va prendre partit
Malauradament per l'arxiduc
Proclamant-lo rei com a Carles III
Així, la batalla del Mansa, a la província del Bacete
És l'acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V
Comandades pel duc de Berwick
I les forces de l'arxiduc d'Àustria
Comandades pel marquès d'Asmines i per Lord Galway
Tal dia com avui, de 1707
Durant la guerra de successió a la corona d'Espanya
Considerada per Federic II de Prússia
Com la batalla més científica del segle XVIII
Fou la topada entre dos exèrcits d'uns 25.000 homens cada un
Castellans i francesos pel bàndol filipiste
Amb una nombrosa cavalleria
I portuguesos britànics i holandesos
Pel bàndol aliat amb cavalleria més escassa
L'exèrcit de Felip V d'Espanya va obtenir
Una contundent i decisiva victòria
Sobre les forces aliades de l'arxiduc Carles d'Àustria
El triomf va permetre a Felip V
Apoderar-se de bona part de València i Aragó
I també de Lleida
On el 27 de juny va decretar l'abolució dels seus furs
Una mesura lamentable però en la línia de posteriors
Supressions del dret no castellà
Les conseqüències de la victòria borbònica al Mansa
Com us podeu imaginar
Van empitjorar la situació política i administrativa de Catalunya
1974
Esclata la revolució dels clavells
En un cop d'estat incruent
Les forces armades canvien el règim autoritari per un de democràtic
I us preguntareu on va esclatar la revolució dels clavells
A on? A on? A Portugal
Una de les causes és la guerra colonial
Cada cop més feixuga i popular
Que es duia a terme sobretot
A les colònies que encara
Portugal, a les colones africanes
Que Portugal encara tenia en aquell continent
Aquesta guerra colonial va provocar tensions
A l'interior del règim
I es va resoldre en el cop d'estat
De tal dia com avui
De l'any 1974
En el qual un sector de l'exèrcit
Va ocupar el poder
Aquests van crear una junta de salvació nacional
Que havia d'establir les bases d'un règim democràtic
Els anys 74-75
Va ser reconegut a la independència de les colones africanes
I també del timor oriental
Les desavinences a l'interior de la junta
Van fer que es creés un consell
O un conselo de revolució
Format per militars amb amplis poders
Sobre un govern
Que per l'abril celebraria
Doncs tota una sèrie de
Bueno, celebrarien tota una sèrie d'eleccions
No, celebrarien eleccions
Per a l'assemblea constituent
Però només restringides als partits d'esquerra
Sí, sí
Restringides només als partits d'esquerra
I que van donar una majoria relativa
Al partit de Mario Soares
És a dir, al partit socialista portuguès
Malgrat la inestabilitat política
Es va aprovar una constitució
I en les eleccions legislatives
D'aquest mateix any
On a diferència del 75
Van participar tots els partits polítics
El partit socialista portuguès
I Soares
Van seguir en el poder
En desfit inignativa
Tal dia com avui
Del 74
Un aixecament militar
Va derrocar Portugal
El govern de Marcelo Caetano
Un dictador
Instaurar un règim democràtic
La península ibèrica
Es hi haurà d'una dictadura
Però per desgràcia
L'any 74
Encara n'hi havia una altra
De vigent
No envinguis amb històries
Al monogràfic
Melier
Sí
Melier
Avui explicaré una història bonica
Mira, m'agrada aquest senyor
No sé per què
I és una història
Que la farem arrencar
Del dia 28 de desembre de 1895
A París
Al número 14 del boulevard
Descapuchins
Que estava nevat
No hi era
És que aquell dia
No vaig poder anar a París
Allí
Al Gran Cafè
En un apartat
Del Gran Cafè
El Saló Indien
El Saló Indi
Dos germans de Lió
August i Lluís Lumière
Iniciaven les funcions
Del seu nou enginy tecnològic
Que l'havien anomenat
Cinematògraf
Que era un aparell
Com sabeu
Capaç de filmar imatges
En moviment
Projectar-les
I a més a més
Traurem còpies
Per aquella primera sessió
Van invitar 33 persones
I una d'aquelles
33 persones
Era un jove mac
I il·lusionista
Anomenat
Georges Méliès
Que era director
D'un famós
I reputat teatre
De les Hores de París
El Robert Oudin
Ho dic bé això?
No, els pregunto el Jordi
No en tinc ni idea
De francès
Robert Oudin
Oudin
Vale, Robert Oudin
Deixem-ho així
Per favor
Doncs bé
Aquest senyor
Va recollir
El Méliès
Va recollir
La impressió
Que li va causar
Aquella
Primer visionat
De imatges
En moviment
En unes notes personals
I va dir
El següent
Al davant
Una petita pantalla
Semblant a les que
S'utilitzen en projeccions
I després d'uns minuts
Apareix sobre ella
Una fotografia
De la plaça
Bellcourt de Lió
Una mica sorprès
Em vaig girar
I li vaig dir
Al meu veí
Ens han portat aquí
Per veure projeccions
Ja he fet això
Des de fa 10 anys
Però apenes havia dit
Aquella darrera paraula
Un cavall arrossegant
Una carreta
Va començar a caminar
Cap a nosaltres
Per altres vehicles
I després
Un transegut
Ens vam sentar allí
Amb les nostres boques obertes
Sense parlar
Completament sorpresos
Clar
No s'esperava el moviment
Clar
Va veure
Comença la projecció
Una plaça buida
Va dir
Això és una fotografia
Una postal
Ja ho fa la llinterna màgica
Des de fa molt de temps
I de repente
Apareix un carro
Que es mou
O sigui
Avui en dia
No hi dones cap importància
Però a l'època
Això va ser
Una revolució
Una revolució increïble
Estem parlant
De l'any 1895
Sí
El 28 de desembre
Del 95
Sí
Doncs aquell mag
Que tan sorpresa
Es va quedar
Per l'aparició d'imatges
I moviment
Sobre la pantalla
Era George Meliès
Un dels creadors
Per no dir creador
De l'espectacle
Cinematogràfic
Entès com a tal
El senyor Meliès
Havia nascut a París
L'any 1861
I era fill
D'un empresari
Del calçat
Era un home
O un noi
Que de jove
Ja va demostrar
Molt bones dents
Per al dibuix
I també va descobrir
Ben aviat
Durant un estat d'Anglaterra
L'il·lusionisme
I la màgia
Que el van fascinar
I el marcarien
Durant tota la seva vida
Però la seva família
No estava per a romansos
Ni per a sòlfes
I va dir
Que ell
S'havia de dedicar
Al negoci familiar
Del calçat
Almenys li va servir
Per una cosa
I és que l'empresa familiar
Se va dedicar
A la reparació
I perfeccionament
De les màquines
Del taller de calçat
Adquirint
Habilitats mecàniques
Que posteriorment
Sabria aprofitar
En el món del cinema
L'any 1888
El seu pare
Se va retirar
Del negoci
I el senyor
George Melia
Se va negar
Va dir
Jo per aquí
No passo més
A continuar
En esta professió
Llavors
Va rebre la part
Que li tocava
Del negoci familiar
Que devia ser
Un bon pessic
Ja que
En estos diners
Va comprar
El teatre Robert Oden
L'any
Aquell mateix
Any 1881
Del que va ser director
A més a més
Va anar alternant
La feina
Amb la de reporter
I il·lustrador gràfic
Al periòdic satíric
La Grif
La Grif
Era molt bon
Caricaturista
Melies
Però tornem
A fer aquesta incisió
En aquella primera funció
Del cinematògraf
Del Lumière
Quan va acabar
De fet durava poc
Les pel·lícules duraven
Uns 30 segons
Uh
Cortmetratge de veritat
Era un curtíssim metratge
Doncs Melies
Se va dirigir
Al pare
Dels germans Lumière
Que estava allí
El senyor Antoine Lumière
I li va dir
Que havia quedat al·lucinat
I que li comprava
Aquell aparatet màgic
Aquell aparatet
Que era
La nova mars
De la ciència
En aquell moment
I li va oferir
Una xifra
Molt considerable
Per l'època
Deu mil francs
Però el senyor Lumière
Li va dir
Que no
Que no el volia estafar
Que aquell aparell
Només tindria èxit
Temporalment
Com a curiositat
Científica
I que no tenia
Cap tipus de futur
Per tant
L'home
Li va dir
És que no el vull
Estafar
Me donar un dineral
I este catxarro
Tu què haguessis fet Jordi?
No
D'aquestes frases
La història
Han estat tipa
De científics
Que diuen
Que diuen
No això no
Arribarà
Això és una prova
La propera setmana
A les curiositats
Portaré frases d'aquestes
Doncs bé
Un home
En poca visió
De futur
Tot s'ha de dir
Lo pare del Lumière
Va dir
Això
Crida l'atenció
Perquè com a juguet
Tecnològic
Però
D'aquí no passarà
Però el senyor Meliès
No es va rendir
Va anar a Inglaterra
I allí
Va adquirir
Un aparell similar
El Bioscop
Que era un projector
Inventat
Al mateix moment
Que els Lumière
Doncs per
Robert Paul
Un anglès
Tot i que
L'aparell aquell
Només era projector
No podia filmar
El senyor Meliès
Va acabar modificant-ho
I convertint-lo
En filmadora
I ràpidament
Va començar
A projectar pel·lícules
D'Edison
O dels germans Lumière
El seu teatre
Robert Rudin
Però ben aviat
Meliès
Començava també
A filmar
I a projectar
Les seues pròpies
Pel·lícules
Tot i que
Les seues primeres filmacions
Eren similars
A les dels germans Lumière
O sigui
Que els Lumière
El que feien
Era filmar
Imatges en moviment
Perquè
No ho concebien
Com una forma
De transmetre res
Ni de fer art
Ni de
No hi havia
Un discurs cinematogràfic
Cap ningú
Senzillament
Era mostrar
L'aparell mostrava
Imatges en moviment
Mostraven això
Una plaça en tràfic
Home, ja havien tingut la feina
De crear-ho
Sí
Però això
Eren científics
No artistes
En canvi
Tot i que Meliès
Comença fent el mateix
Al principi
Les pel·lícules
També són d'imamges
En moviment
Ben aviat
Va intuir la possibilitat
De crear ficció
A partir del cinematògraf
S'ha de dir
Que els Lumière
Van crear una petita
Cinta de ficció
Que és el regador regat
Us sona que és un home
Que està regant
En una manguera
I de repens
Se talla
L'aigua
No li surt
Hi ha un nen
Que li està xafant
La manguera
I quan se mira
És l'única cosa
De ficció
Que van fer
Els Lumière
Com una espècie de divertiment
Però res més
D'aquí no van passar
En canvi
Meliès veu
Que en allò
Es poden fer moltes coses
Per això
Se'l considera
Com el veritable
Pare del cinema
No de l'invent en si
Sinó del cinema
Com a espectacle
I com a art
I bona part
De les possibilitats
D'oferir històries
De ficció
Li va proporcionar
Un error
Mentre estàvem
Registrant una pel·lícula
L'any 1896
Ell mateix
Ens ho explica
D'esta manera
La càmera
Que usava al principi
Un aparato rudimentario
Que con freqüència
Se dañava
I se negava a moverse
Produjo un día
Un efecto inesperado
Cuando estaba fotografiando
Prosaicamente
La plaza de la ópera
Me tomó un minuto
Conseguir
Que la cámara
Volviera a funcionar
Pero durante ese minuto
La gente
Y los carros
Por supuesto
Se habían movido
Cuando proyecté el film
Después de un rato
De descanso
De pronto descubrí
Que en un omnibus
Se convertía
En un coche fúnebre
Y los hombres
Se convertían en mujeres
Ella estaba filmando
Durant un minuto
No pot filmar
Té un problema
I después
Continua filmant
Quan visiona la pel·lícula
El tall
Les imatges que havien desapareixen
En apareixen unes altres
Clar
És com si fos un...
Sí
S'ha convertit
En una cosa en l'altra
Exacte
És una cosa senzilla
Però clar
S'ha de descobrir
És el que s'anomena
Pas de manivella
Tu estàs filmant
Pares de filmar
Traus una cosa que hi ha
Continues filmant
I allò a la pel·lícula
Desapareix
Clar
I a més
Quan ho reprodueixes
És una mil·làstima de segon
Es passa d'una cosa a l'altra
És un fotograma
No es nota
Un fotograma existeix
A l'altre ja no existeix
Per tant
Això permet
I clar
Ella era mac
Això és genial
Clar
Ella era mac
Ella feia trucs
Aquí podia
Aquí se li obria
Un camp
Un ventall
Perfecte
Sí
Se li obria
Un amplíssim ventall
De possibilitats
Per incorporar
Tot a mena de trucs
I clar
El ser mac
Va dir
Doncs és terra meva
Ja costa
O sigui
En la realitat
Costa fer trucs
Però aquí al cine
No
És més fàcil
Llavors
Això ell ho exprimirà
Al màxim
I les seues pel·lícules
Doncs moltes són
Tractant d'això
Desaparicions de gent
Que apareixen
Desaparèixen
Se transformen
No
Un any després
L'any 1897
Va fundar
Les afores de París
A Montreville
Chubois
Suposo que ho pronuncio bé
De letrejat
Montreville
Sous boys
No cal
No cal
Vale
El primer estudi
Cinematogràfic del món
Si no comptem
Amb el que va fer Edison
3 o 4
O 5 anys
El Black Maria
Edison havia inventat
4 anys abans
Un aparell
El kinetògrafo
Que es mirava
Per una ranura
En el lli individual
I veies
Imàtiques de moviment
Doncs bé
Però el primer gran taller
Professional
Bé professional no
Perquè no érem professionals
Aquí a Europa
Va ser el de Meliès
Tot un estudi
De parets de vidre
Per aprofitar al màxim
La llum solar
I va rodar moltes pel·lícules
Doncs aquí en aquest taller
Entre 1896 i 1912
Va rodar-hi
Més de 400 pel·lícules
De ficció
Serà la primera d'elles
La desaparició d'una dama
Al Robert Oden
Al seu teatre
O sigui que surt una noia
Que es transforma en un esquelet
I després es transforma
Una altra vegada
En la noia
Que era
I són pel·lícules
Que tu les veus
I encara et sorprenen
Sí
Sí
N'hi ha una per exemple
No recordo el títol
En què
Porta el seu propi cap
I el deixa damunt d'una taula
Ah sí
Llavors en una gom
En una manxa
Bueno
Lo va unflant
Unflant
Unflant
Hasta que veu un amic seu
I li ensenya
I comença a unflant
I el cap explota
Sí que em sona
Sí que em sona
Sí que són trucs
Que per l'època
Havien d'impactar més
Sí
Sí
La màgia
Portada al cinema
Portada al cinema
La màgia havia entrat al cinema
I Meliès
Empliria
Doncs això
Les seves pel·lícules
De transformacions
Desaparacions
Explosions
I viatges a la lluna
Trens
Homes que volaven
Viatges a la lluna
Segurament
La seva pel·lícula
Més referència
La pel·lícula de 1902
Viatges a la lluna
Que tots recordareu segurament
Perquè surt la cara de la lluna
Com si fos un pastís
En uns ulls
Una boca
I se estrella el cuet a l'ull
Sí
És una imatge mítica
Jo crec que la imatge
Fundacional
Pràcticament del cinema
Este viatge a la lluna
I París tenim un problema
No?
París tenim un problema
No
En el moment que arriba el cuet
Ai
Jo no ho pillava
Jo també
Però estàs molt malament avui
Huston
Huston
Doncs bé
Avui en dia costa creure
Que Melia
Hauria utilitzat
Tots aquests trucs
Al tombant de segle
I és que alguns dels seus trucs
Dels millors
No van estar superats
No van estar superats
Està la recent incorporació
De la informàtica
Al cine
O sigui que són trucs
Que se van continuar
Utilitzant
Melia
També s'ha de avançar
20 anys
Als surrealistes
En la seva admiració
I utilització del món onídic
Del món dels somnis
Ja que moltes de les seues filmacions
Doncs tenen
Com a protagonistes
Doncs això
Escenes que passin dins d'un somni
Que després això
L'Andre Breton
I tota l'estat
La gent dels surrealistes
Ho aprofitaran
D'alí
A partir dels anys 20
Però com a bona part
Dels grans gens
D'Estemol
Les coses
Doncs no li van anar bé
I és que George Melias
No tenia
Ànima d'empresari
Així com els lumières
Científics
I més empresaris
Este no
Ell
Era un artista
I l'ànima d'empresari
Se necessita
Per a qualsevol director
O productor de cinema
Ell havia fundat
La seva pròpia empresa
Star Films
Però
Sobreposava sempre
La visió artística
A l'econòmica
I es gastava
Grans quantitats
De diners
En produccions
Que resultaven
Poc rentables
I a més a més
També li feien
Copies piràtes
Això del pirateo
No és una cosa actual
Per exemple
El seu germà
Que la representació
Va anar als Estats Units
I va veure
Que estàvem passant còpies
D'un viatge a la lluna
Ah sí?
Sí
I les passava
El senyor Edison
El màfias
Una vegada més
S'apareix el màfias Edison
I Edison va dir
Que ell els podia passar
Perquè ell havia inventat
La perforació
De les pel·lícules
Però era la còpia
No és que Edison
Hauria fet també
Algo semblant
No, no, no
Era la pel·lícula
La pel·lícula
Piratea total
Total
Però el senyor Edison
El màfias
Com dic
Va dir que ell havia inventat
Los forats
De rastre de les pel·lícules
Sí, sí, sí
Per arrossegar
Per arrossegar
I per tant
Tenia dreta
Sí, sí, sí
Tenim un correu electrònic
De l'Hudits
Si el màfias
Sense estar escoltant
Ens pot escriure
Història
Arroba
Tarronaradiu
Algún dia parlarem
D'Edison
Va, fem un monogràfic
Un dia d'Edison
Però la cara fosca
D'Edison
La cara fosca
Sí, es podria parlar molt
Doncs bé
A més a més
Les productores
Paté i Gomón
Van començar a produir
Moltes pel·lícules
A un cost molt més baix
Però Emilia
No s'hi volia associar
Per por a perdre
La seva llibertat creativa
Típic en els artistes
També
Però al final
Se va arruïnar
I va haver d'oferir
El seu cervell a la Paté
Va rodar quatre pel·lícules
Però també van fracassar
Arruïnat
Va perdre l'estudi
De Montreville
On havia gravat
Les seves pel·lícules
El teatre Robert Oden
I a més a més
Va morir el seu germà
I la seva dona
I va començar
La primera guerra mundial
O sigui que
Va abandonar cinema
Va arribar tot
Va intentar fundar
Una petita companyia de teatre
En la seva filla
Però també va fracassar
I el senyor Emilia
Desapareix
Com per un truc de màgia
De les seves pel·lícules
Desapareix
I l'any 1928
Un editor de la revista
De cinema francès
Cinejornal
Anomenat
Leon Druot
Va veure un vellet
Que venia
A un quillors
De l'estació de París
De Montparnasse
Cavalls de fusta
I joguines
I caramels
I va dir
Este senyor
Si sembla
A George Meliès
I ho era
I era George Meliès
I gràcies a aquest periodista
Doncs
El va treure de l'anonimat
I la seva figura
Va ser recuperada
I elogiada
Li van concedir
La legió d'honor
I el privilegi de viure
Al Castell d'Orlí
I bé
Els últims anys
De la seva vida
Doncs almenys
Va veure
El que passa
És que ell
Ben bé no ho entenia
Perquè no era conscient
De tot el que havia portat
Al cine
Que havia creat
L'ocien
Com a espectacle
No n'era ben bé conscient
Però bé
Ai, això és una història
De final feliç
Sí
Mira, m'estic emocionant
Va morir l'any 38
Però ja et dic
Els últims anys
Pobre
Doncs almenys això
No li va tocar viure
A la Segona Guerra Mundial
Doncs mira
Doncs no
I a la seva tomba
Que està al cementeri
De Perlaixer
A París
Sí
Se pot llegir una làpida
I fica el següent
George Meliès
Creador
De l'espectacle
Cinematogràfic
I tot el que va fer
Edson
És una altra història
Sí
De la qual ja en parlarem
Algun dia
No en vinguis amb històries
Curiositats
Richelieu
Richelieu
Ai
Una de les aficions
Més conegudes de Richelieu
A més de dormir
I cuidar gats
Sembla ser que va ser
La de galantejar
I sostenir aventures amoroses
Amb diferents cortesanes
Però això aquí no
Al París de l'època
Qui no feia
Al París de l'època
Es diu que va arribar a pagar
50.000 corones
Per passar una sola nit
Amb la cortesona
Més famosa de la seva època
Anomenada
Ninon de L'enclos
Que suposo que era una dona
Que ho feia bé
Que ho feia molt bé
Però aquesta prostituta de luxe
Després d'acceptar els diners
Què va fer?
Doncs va enviar
A una amiga
Per a que la substituís
I el que no sé
És com va acabar
Richelieu
Se'n va adonar o no
Però bé
Aquesta és la curiositat
50.000
Fixeu-vos fins on arribava
El desig d'ell
I fins on arribava
El desdany d'ella
També allò
O sigui
Richelieu havia de ser un home
Despreciable
Sí
Ell els seus gats allí
I la dona esta
Perquè clar
Una cortesona
Però si no se'n manté la mai
Suposo que va gaudir igual
Va disfrutar igual
Imaginant que era
La nenón de l'enclós
Jo de veritat
Si pogués anar enrere en la història
Aniria en aquest moment
Jo no
Curiositat
Com que no hi havia fotografies
Doncs no ho podia comparar
Avui fa 100 anys
A Tarragona
Avui
Avui fa 100 anys
A Tarragona
M'havies enganxat
Buscant papers
És que n'hi ha molt
Que raro
Un parell de notícies
Mira
No hi havia res
D'allò que dius
La setmana passada
Vam tenir un enterrament
Allò
D'alto copete
Però esta setmana
Mira
Mos llegiràs una notícia
Ara te la passaré
Si et sembla
Sí, sí
No és glamurosa
Ja sé que tu
Bueno, com sempre
Però almenys no és de l'Axans
Bé
Com
Si recordeu
La de fa 3 o 4 setmanes
Doncs bé
Per començar
Diu el següent
Recordem 25 d'abril
De 1907
Al diario de Tarragona
Fa 100 anys
Empezó ayer
La descarga
De azufre del vapor
Munin
Avui s'esperen
De Barcelona
El Jatiba
El Duro
I el Cabo Espartel
Los cuales zarparan
Por la tarde
Con rumbo a València
És el tràfic portuari
I se ha perdido
En las costas
De la Florida
La corbeta
Habana
De la matrícula
De Barcelona
Salvándose
La tripulación
O sigui
Notícies marítimes
Notícies marítimes
I ara la Núria
Us llegirà
Tot seguit
Una
Un anunci
Un breu anunci
De fa 100 anys
La econòmica
Això seria el nom
Del producte
La econòmica
Se hacen y componen
Medias
Calcetines
Camisetas
Calzoncillos
Refajos
Cubrecorsés
Jerseis
I corbates
Se proporciona
Trabajo
A domicilio
O a quien lo solicite
O a quien lo solicite
Dirigirse a
Pa pa pa pa pa pa pa pa pa
Així era com un lloc

Se proporciona trabajo a domicilio a quien lo solicite.
La Económica patrocina. No en vinguis amb historias.
Jo ho vam comentar la setmana passada,
ho recordem avui perquè encara esteu a temps,
que celebraran les jornades internacionals
als escenaris de la batalla de l'Ebre.
Això es farà els dies 12 i 13 de maig,
són unes jornades organitzades per No jubilem la memòria
i la International Brigade Memorial Trust de la Gran Bretanya.
Unes jornades amb un objectiu prioritari
que és construir un àmbit de fraternitat,
intercanvi entre els membres d'aquestes dues organitzacions
i en la qual hi haurà tot un programa
que estarà situat a través de visites, guiades,
xerrades, projeccions audiovisuals, etcètera,
que són gratuïts,
però també tota una sèrie de visites
als llocs més importants, als escenaris més importants
de la batalla de l'Ebre
i aquí el que sí que s'ha de pagar és l'àpat,
és a dir, el dinar i el desplaçament amb autocar.
Si esteu més interessats,
podeu escriure al correu electrònic de No jubilem la memòria,
que és al nojubilemlamemoria.yahoo.com.
Però recordeu que teniu de temps hasta avui.
Avui és el darrer dia.
Sí.
No m'equivoco, és 25 d'avui.
Sí.
Perquè cal apuntar-se...
Per reservar l'autobús i tot això.
Agafeu el telèfon.
Sí, perquè a més a més diu que...
Tenim telèfon?
Que la gent no vaigui...
No, el telèfon no n'hi ha.
No, no hi ha.
Que la gent no vaigui el seu cotxe particular,
sinó que hi haurà autobusos,
un autobús, autobusos.
Doncs no jubilemlamemoria.yahoo.com.
Molt bé.
I després un parell de notícies.
A mi la veritat és que m'ha sortit la primera.
La piràmide egípcia.
Vinga.
Que no, home, que no.
Això ho vam dir la setmana passada.
Ja ho sé.
Vos heu llegit Pompeya de Robert Carles?
No.
És un llibre...
Bueno, està bastant bé.
Una novel·la quan erupció d'un protagonista
és un que se n'encarrega dels aqueductes i tal.
Doncs bé, ara fan una superproducció de cine.
Aprofitant que avui ho hem parlat de cine.
Pel·lícula.
Pel·lícula.
El Roman Polanski.
Però és que la roden aquí a Alicant.
Ah.
Sí, a partir del mes d'agost.
Els estudis de Ciutat de la Luz.
Aquí a Alicant.
Però no a exteriors.
Exteriors sembla que no.
Val.
Seran estudis audiovisuals, sí que sí.
Doncs bé, com dic,
que el Roman Polanski està fent una superproducció d'Esta Pompeya,
que és una novel·la de gran èxit de Robert Carles.
A mi particularment me va...
És una novel·la que m'agrada bastant.
Veurem com queda aquesta pel·lícula.
A més, Roman Polanski és un tio...
De ser renom.
De renom.
Déu-n'hi-do.
I després també una altra notícia, ja per acabar,
de que jo no he volgut mai trobar un tresor, no?
Jo ja l'he trobat amb vosaltres.
Ara m'has partit l'acord, ara no puc continuar.
Ja no sé què dir.
Ara, en fi.
Bé, deixa-mos'hi guanyar.
Tanta dia.
Doncs bé, resulta que un senyor anomenat Eric Reber a França,
a finals del passat 2006,
anaven al seu detector de metals
i li va sonar pipi. Allò com que hi va
pel carrer amb els seus detectors de metals.
Hi ha molta gent que va a detectar els metals pel camp.
Sí, pel camp, sí. I per les platges
no ho has vist mai. I pels escenaris
de la batalla de l'Ebre.
Sí, pots trobar... És irregal, això sí.
Doncs li va pitar i l'home
va escarbar i suposo que va dir que
era tan al·lucinat del que havia trobat
que li va dir a les autoritats
locals. Doncs se tracta de
el tresor del que es pensa
que és una princesa de l'edat de bronsa
composat per més de 1.500 peces
entre collars,
braçalets...
Com se dieu en castellà? Tobilleres.
Turmilleres.
No ho sé.
Braçalets pel turmell vols dir?
Civelles de cinturons.
Tot això localitzat dins d'una
gran gerra enterrada.
Com dic, l'enterrament
se suposa que és d'un
personatge femení del línatge.
On ho va trobar això? A França.
Sí, això se ho va trobar a França,
en un bosc de franys com té.
I ara sembla ser que
ho restauraran
i es podrà veure quan estigui.
Ben restaurat al
Museu de Mont-Beliard
que està a França, però no
diu on.
La fotografia és realment espectacular.
Una quantitat d'objectes de bronze.
Home, perquè ho digués a les autoritats,
sí, sí, havia de quedar estorat, aquell home.
Sí, sí, sí. 1.500 objectes.
O sigui que, Déu-n'hi-do.
I això és tot el que fa les notícies.
I avui, de quin llibre parlem?
Bàrbaros.
Los españoles y sus salvajes en la era de la il·lustración.
Escrit per?
David Beber.
Editorial?
Crítica.
Té moltes pàgines, no?
640, avui.
Déu-n'hi-do.
I el preu?
35,50.
Manel, no diguis que té moltes pàgines en aquest top,
perquè si no espantem a l'audiència.
És que jo m'espant.
Moltes pàgines...
Home, potser és dels més gruixuts que hem parlat, eh?
Sí, no, però moltes pàgines és bibliografia
i notes sempre ho de pàgina finals.
D'acord.
Fet, és la puntualització.
Foti, fotos, fotos.
No, fotos no mai.
David Beber comença el llibre dient una cosa.
La conquesta d'Amèrica no va concloure mai.
Fins a la fi de la presència a les Índies,
els espanyols van viure amb indis salvatges
que controlaven moltes de les terres del continent.
En aquest gran llibre, l'autor recorre aquesta immensa frontera
que va des de Xile fins a Califòrnia
i ens escriu, combinant de forma molt àgil,
les complexes relacions dels espanyols
amb tota una sèrie de pobles indígenes americans.
Relacions que eren a vegades de pau,
reconeguent inclús a certs governs autònoms tribals
i que en altres van dur a sagnants guerres
contra aquests bàrbaros,
que per això s'anomena així el títol del llibre,
unes guerres que després les repúbliques independitzades,
a partir de la dècada dels 20 del segle XIX,
van prosseguir normalment amb molta més duresa.
Un gran llibre, Bàrbaros,
Los españoles y sus salvajes en la era de la il·lustración,
publicat per Crítica i escrit per David Weber,
i un llibre que va guanyar l'any 2006
l'American Historial Association 2006,
un dels grans premis dins de l'àmbit de la historiografia nord-americana,
la millor obra sobre la història d'Espanya,
Portugal i Llatinoamèrica.
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana a...
No em vinguis amb històries a Tarragona Ràdio.
Molt curioso us ha quedat el programa avui, eh?
Moltes curiositats entre Richel i Mellers.
I ara el llibre...
El llibre de Bàrbaros està carregat de curiositats.
El llibre de Bàrbaros?
Sí, sí.
Sí, sí.
I reflexions molt interessants.
Perdona'm per haver dit que era un totxo, un Jordi.
Et perdono, Manel.
Manel, la llegim a mitges?
Sí, vale.
Tu les 300 primeres pàgines.
No, Manel, les notes a peu de pàgina, bibliografia...
Ai, pobra.
...i tot el contingut.
És el més divertit.
Escolta, recordem que teniu un blog, el que sé, Jordi...
No em vinguis amb històries.blogspot.com
I que mos fa molta il·lusió que mos expliquésseu cosetes.
Que el visiteu i que s'escriviu i el que vulgueu.
Doncs ja està.
Fins la setmana que veu, guapíssims.
Adéu-siau.
Adéu.
Fins la setmana que veu, guapíssim.