M'any el Magí, Jordi Ximeno, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què us estàveu discutint ara fora de micro?
Ens estàvem discutint. Ets punyetera, ja ho fas entrar.
No ens discutíem.
Gràcies, Núria.
Us estàveu discutint.
No es discuteix mai el No em vinguis a mixta.
Va, feu-vos un petonet.
Què passa?
Que avui hi ha més xitxa de la que volíeu explicar.
Avui hi ha dos efemèrides.
Bueno, cada dia hi ha més efemèrides.
Ja ho sé, però avui hi ha una efemèride
que Jordi prepara les efemèrides
i no ha fet esment.
Jo penso que haurem de fer una petita pincelladeta.
Doncs bé, digue-la ràpid i ja està la introducció.
No, tal dia com avui, segons el Manel...
No, calla.
No, no, no, es pot reguir el desembarcament de Normandia,
que sí que és important, però suposo que és igual d'important
que la reunificació d'Alemanya
o l'aprovació d'una nova Constitució l'any 1976...
Doncs no, perquè si no hi hagués hagut
el desembarcament de Normandia,
a Alemanya no s'hagués reunificat.
Perquè no s'hagués desmembrat.
Molt bé, també podria ser.
Doncs benvinguts al No em vinguis a mixtòries,
al programa de divulgació històrica de Catalunya.
Suposem que es mereix.
Va, us feu una abraçada i un petonet,
perquè consti que s'ho amic ja...
Vale, tanca el micro.
Mua, que...
No em vinguis a mixtòries, aquesta setmana...
Com xala la Núria.
Aquesta setmana, un, que quedi clar,
aquests ja visc que heu sentit,
eren els de la Núria.
Dos, aquesta setmana,
el No em vinguis a mixtòries,
parlarem sobre la Constitució espanyola,
el 1876, sobre la reunificació d'Alemanya...
I sobre el desembarcament de Normandia,
una pinzelladeta breu.
Però ja l'hem feta.
Doncs bé, sobre John Fitzgerald Kennedy,
volem dir, també, doncs,
l'habitual, avui fa 100 anys a Tarragona,
saber què ens portarà el Manel.
Curiositats, parlarem de la primera desfilada de moda
i per tancar, doncs, el llibre escrit per Eric Hobsbam,
titulat Guerra i Paz en el siglo XXI.
Afemèrides.
1876, les Corts espanyoles voten una nova Constitució.
Dos anys després d'haver-se iniciat la restauració burbònica,
gràcies a, entre d'altres,
el polític conservador Cánez del Castillo,
es va promulgar la sisena i darrera Constitució del segle XIX,
una nova obra legislativa conservadora
que limitava alguns dels avenços realitzats
per la Constitució del 69,
a l'etapa del sexení democràtic.
Recordeu, la Gloriosa, Amadeu de Salòia, Primera República,
la nova Constitució pretenia complaure moderats i progressistes.
Així, promogava la sobirania compartida entre el monarca i les Corts,
formades per un senat, dos terços nomenats pel mateix rei,
i un congrés escollit per sufragi sencetari.
Amb l'anterior, a la Constitució del 69,
el sufragi era universal masculí.
A més a més, la del 76 confirmava les llibertats individuals
aconseguides a l'anterior i la confessionalitat catòlica de l'Estat
i s'ampliava als poders del rei,
com per exemple, batallar lleis,
dissoldre les Corts i escollir senadors i militars.
En fi, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial,
durant la qual, durant la Segona Guerra Mundial,
va haver-hi el 6 de juny, tal dia com avui, fa 63 anys,
el desembarcament de Normandia, s'ha de dir, s'ha de recordar.
Doncs bé, un cop finalitzada aquella guerra,
Alemanya va ser dividida en quatre parts,
administrades pels vencedors,
França, Gran Bretanya, Estats Units i la Unió Soviètica.
S'iniciava a partir de l'any 47,
el que coneixem com a Guerra Freda,
és a dir, un nou sistema de relacions internacionals
basat en un món bipolar
que va durar fins fa relativament poc,
fins a l'any 91.
Esti enfrontament es va caracteritzar
per l'enfrontament de dues superpotències,
Estats Units i l'URSS,
i per la divisió del món en dos blocs,
que van tenir un dels seus primers punts
de màxima tensió en la crisi de Berlín l'any 48,
que va ser quan els països occidentals
van unir les seves administracions
creant la República Federal Alemana,
davant les queixes de la Unió Soviètica
que un any després crearia
la República Democràtica Alemanya.
Van haver de passar 42 anys
de tensions internacionals i Guerra Freda
fins que el bloc soviètic
va fer fallida l'any 89
i tal dia com avui,
de l'any 1990,
Alemanya es tornés a reunificar.
Avui el Jordi ens porta un monogràfic
amb nom i cognoms.
Ah, sí?
Sí, sí.
I potser relacionat amb la reunificació alemana,
o com a mínim amb la segona efemèride.
Amb la reunificació alemana, no,
però amb l'inici de la divisió de Alemanya, sí.
John Fitzgerald Kennedy.
Tothom ja sap qui és,
però bé, farem quatre punts,
perquè possiblement és el primer polític
o el primer mite polític de la televisió.
Un dia, un 8 de novembre de l'any 1960,
John Fitzgerald Kennedy,
amb 43 anys,
era candidat a la presidència dels Estats Units
i segurament se'n va anar a dormir
sense saber que l'endemà
es confirmaria la mínima avantatge
sobre el candidat republicà
que en aquell moment era Richard Nixon.
Els teòrics consideren aquella campanya
com el naixement del màrqueting modern.
En aquella trobada dialèctica
entre els dos candidats,
milions de telespectadors
van viure en directe
alguns dels quatre debats televisius.
Els primers,
debats televisius de la història.
Segurament no es van preguntar
quan val un cafè o un tallat
ni el seu sou com a polítics.
Com sembla ser habitual
en les eleccions nord-americanes,
sempre hi ha algun estat
que té la clau per la presidència.
En aquella època
seran Texas i Illinois.
Kennedy va guanyar les eleccions
per un marge de 119.450 vots
popular-se en una jornada
en la que hi va haver 69 milions de votants.
D'aquesta forma,
es va convertir en el primer catòlic
que arribava a la presidència dels Estats Units,
així com la persona més jove
que va ocupar el despatx Ubal,
el que coneixem com la Casa Blanca.
Amb l'arribada a dalt de tot
del poder a Washington,
John Fitzgerald Kennedy
va aconseguir les aspiracions
de la seva família.
Molt s'ha parlat,
moltes pel·lícules, documentals...
De fet, ell ja va ser instruït
per a la política, no?
Sí, va ser instruït molt bé, Núria.
Un gallifanti.
Va ser instruït per a la política.
El 35è president dels Estats Units
va néixer un 29 de maig de 1917
a Brookline,
a prop de Boston,
i procedia d'una família irlandesa
on hi havia una persona
que, bueno, hi havia...
tota la saga familiar era important,
però sembla ser que la seva mare,
Ross Fitzgerald era un dels punts claus,
un dels suports importants d'aquella família.
L'any 36 va ingressar a la Universitat de Harvard,
on va acabar graduant-se en dret,
quatre anys després,
i també va participar a la Segona Guerra Mundial,
en concret al Pacífic Sur,
on va guanyar-se una aureola d'heroi de guerra
quan la seva llanxa canonera,
o la llanxa canonera que comandava,
va ser enfonsada després d'un atac japonès,
d'un destructor japonès,
i Kennedy, malgrat sortir greument ferit,
va aconseguir posar...
Tots els tripulants...
Sí, tots els tripulants...
Sí, salvar-los.
Això faltaria saber.
Ja, ja, ja, fins a quin punt era marcat.
Sí, és mita o realitat, també.
Però, bueno, ell llavors ja tenia la medalla de guerra.
Sí, doncs ho tenia tot, llavors.
Un currículum ha quedat brillant,
i, a més a més,
una fulla de serveis militars envidiable.
I l'any 1952, per exemple,
ja va guanyar les eleccions
per senador per Massachusetts,
i l'any 1960 era designat
a la presidència de la nació
pel Partit Demòcrata.
El 20 de gener del 61,
Kennedy va prendre possessió
del càrrec de president
dels Estats Units,
sí que anem fent salts bastant grans en el temps,
però ja sabeu que els nostres monogràfics
tenen un temps limitat.
I en el seu discurs inaugural,
deia el següent.
Pagaremos cualquier precio,
llevaremos cualquier carga,
cumpliremos cualquier dificultad,
soportaremos a cualquier amigo
y nos opondremos a cualquier enemigo
para asegurar la supervivencia
y el éxito de la libertad.
Bé, ja queda tot dit.
Sí, una mica el lema
que després s'ha mantingut, no?
Sota aquest lema
s'han fet moltes barbaritats
als Estats Units.
En qualsevol cas,
la nova administració Kennedy
va assumir amb alegria
i amb empenta
la iniciativa
de finals de l'etapa
del president Eisenhower
sobre l'enfrontament agressiu
contra el comunisme
i la penetració soviètica
en el continent americà
i el sud-est asiàtic,
això en política exterior,
mentre que,
per una altra banda,
en política interior,
va haver altres tres assumptes
que podríem resumir
que, importants,
el primer va ser
la defensa dels drets civils,
el segon,
la lluita contra la pobresa
i el tercer,
el rellencement econòmic
basat en l'intervencionisme
del govern federal.
Ens centrarem
en alguns d'aquests aspectes,
no els tractarem tots
perquè, per exemple,
aquest mateix any,
en aquesta mateixa temporada
en el No Mingués M'Història
ja vam fer un monogràfic
sobre la crisi dels míssils
a Cuba,
però comencem
centrant-nos en Latinoamèrica.
A Latinoamèrica,
Kennedy va apostar fort
en una primera instància
per la contrainsurgència,
com una forma
de combatre la guerrilla
d'esquerres
amb les seves mateixes armes.
Què és això
de la contrainsurgència?
És a dir,
la insurgència
serien els,
com es diu ara?
Els revolucionaris
d'esquerres
dels països
llatinoamericans,
la contrainsurgència
seria els exèrgits
preparats
per la CIA
per lluitar
contra els guerriers
llatinoamericans
d'esquerres.
Però,
aviat,
el president
es va adonar
que el secret
de la estabilitat política
a Llatinoamèrica
radicava més
en el desenvolupament econòmic
que en la repressió,
malgrat que sovint
la CIA
feia de les seves
i això
doncs
s'hauria de saber
si era
amb el consentiment
o sense el consentiment
del president.
Kennedy.
Ja el 15 de juny
de 1960,
quan era senador,
tornem a tirar enrere,
havia exposat
al Senat
dels Estats Units
quina havia de ser
la política exterior
del seu país,
els Estats Units,
amb Amèrica Central
i Amèrica del Sud,
quan va firmar
el següent.
finalitzava aquest discurs
dient el següent.
Un regreso a la política
de buena vecindad
no es suficiente,
no basta con la diplomacia
del dólar,
ni tampoco
con una protectora actitud
que dé por sentada
su dedicación
a una cruzada
anticomunista.
Així,
després de guanyar
les eleccions presidencials,
Kennedy es va reafirmar
la seva tesis
i li va donar
nom i cognoms,
per dir-ho d'alguna forma.
La va anomenar
l'Aliança per al Progrés,
que l'any 1961
va rebre l'aprovació
amb l'abstenció
d'un país,
us podeu imaginar quin?
Jo és que ho tinc escrit, llavors.
Cuba, molt bé.
L'aprovació,
amb l'excepció de Cuba,
de l'Organització
dels Estats Americans.
En aquella cimera,
de l'Organització
dels Estats Americans
a Uruguai,
el delegat cubà,
que en aquell moment
va ser Ernesto Che Guevara,
que tots ja també
segurament coneixeu,
va afirmar que l'iniciativa
dels Estats Units
era conseqüència
de la por
a l'aparició
de noves cubes
a Amèrica Llatina.
A més a més,
va advertir
que l'ajuda nord-americana
va comportar
un major endeutament extern
i una major dependència
respecte als Estats Units.
L'intent de Kennedy
de crear una plataforma
per consolidar
una àmplia classe
mitjana
latinoamericana
i buscar
la integració
del camp arulat
i de les poblacions marginals
en un mercat,
en el mercat,
mitjançant la seva instrucció
i l'ús de noves tecnologies,
etcètera,
a través
dels cossos
de la pau,
que eren
associacions
que anaven
com a voluntaris
a Amèrica Llatina,
doncs això
no va tenir èxit.
Tant els sectors
dirigents
de l'economia
i la política
latinoamericana
com els propis inversors
nord-americans
van considerar
més important
la lluita
contra la insurgència popular,
és a dir,
fer servir
la contrainsurgència
per les armes
que no pas
du a terme
polítiques
pacífiques.
Un altre dels punts
va ser la crisi cubana
que en el seu moment
ja vam parlar
però tractarem
ràpidament
per damunt.
Recordem que l'Ella
estava dominada
des de l'any 1959
per Fidel Castro
i la revolució cubana
i que ja
el 15 i 19 d'abril
del 61
hi va haver
la invasió fallida
de la Bahia Cochinos,
un intent d'invasió
que va rebre
el suport
de la CIA
i també
del govern nord-americà
i que també
l'any 1962
un any després
es va produir
la crisi dels missils
i durant 13 dies
el món
va estar
a punt
d'un holocaust nuclear.
D'això ja en va parlar
en un altre monogràfic
i només dir
que al final
del conflicte
es va simplement
solucionar
amb un intercanvi
els Estats Units
es van comprometre
en un veí Cuba
ni promocionar
qualsevol operació
que tingués l'objectiu
de recuperar Cuba
cap a les potències occidentals
o potències de dretes
podríem dir
i els soviètics
per una altra banda
van acceptar
retirar
els projectils
instal·lats
en aquella illa.
A més a més
la Casa Blanca
va acceptar també
un acord
amb el Kremlin
i van ser
desmuntades
els llans de mísils
nord-americans
situats a la frontera
de Turquia
a prop
de l'Unió Soviètica.
En aquest pacte
secret
o aquest pacte
secret
va ser vist
com una cessió
inacceptable
per l'aparell militar
de Washington
i diuen
que és una
de les possibles causes
també
del posterior assassinat
del president
que ha de dir.
Marxem
cap al Vietnam
ara.
sí que va ser potser
un dels punts negres
també
un dels molts
punts negres
de l'administració
Kennedy.
A la seva lluita
contra el comunisme
l'administració
Kennedy
ja hem vist
que havia lluitat
bé
lluitava
a Amèrica Llatina
lluitava amb Cuba
doncs va
heretar el problema
del sud-est asiàtic
en aquest sentit
el president
nord-americà
no va deixar
d'enviar consellers
militars
i forces especials
a la zona
seguint la política
intervencionista
de Eisenhower
en els seus dos anys
i mig de govern
la presència militar
nord-americana
a Vietnam
va créixer
de forma espectacular
fins l'any 63
aquesta circumstància
responia
a la famosa teoria
del dominó
és a dir
el temor
d'una victòria
comunista
al Vietnam
podia produir
altres victòries
comunistes
a la resta del món
el recolzament
dels Estats Units
el president
corrupte
del Vietnam
Ngo Dinh Diem
no sé si ho he pronunciat bé
va obrir un camí
que va acabar
amb un desastre
pels Estats Units
i inclús
la mateixa CIA
va estar involucrada
en el cop militar
que va acabar
amb la mort
del president
el novembre del 63
poc abans
de l'assassinat
de Kennedy
però de fet
la intervenció
va començar
durant Kennedy
però els anys
més durs
de la cara
van ser després
en Johnson
i en Nixon
en aquest moment
ens trobem
ja
amb una llarga
precampanya
abans
de les noves eleccions
ens trobem
a la primavera
del 63
amb un balanç
modesta
en política exterior
havia fallat
bueno
havien fallat
molts dels aspectes
de la lluita
contra el comunisme
i algunes fites
en política interior
com per exemple
els grans avenços
aconseguits
en drets civils
a la primavera
del 63
quan només faltava
poc més d'un any
per la nova cita electoral
Kennedy
va començar a pensar
en les eleccions
presidencials
encara estava convençut
que seria relegit
per una amplia majoria
però no
no va voler
dormir-se
en els laurels
Texas
passava
dormir-se
no
en castellà
dormir-se en els laurels
el jurés
molt bé
Manel
gràcies
ja t'ho entès
Texas
a més a més
era un dels estats
claus
on recordem
a la seva
anterior cita electoral
Texas
Illinois
i va voler
concentrar-se
en aquell
territori
a més a més
era la terra natal
del seu vicepresident
Johnson
però els demòcrates
texans
es trobaven
dividits
i això
doncs
la veritat
qualsevol divisió
dins d'un partit polític
sempre és dolent
pel candidat
en aquest cas
per Kennedy
inclús
a veure
tal
bueno
aixi
Kennedy
va decidir
realitzar un viatge
a Texas
al novembre
a finals
mitjans
finals de novembre
de l'any 63
inclús
un dia
una nit abans
de volar cap a Dallas
va firmar
el següent
en diciembre
Estados Unidos
lanzará
el cohete
más potente
de la historia
y por primera vez
se situará
por delante
de la Unión Soviética
en la carrera espacial
la carrera espacial
també era una
de les fites
de l'administració Kennedy
estem en plena guerra
freda
no sé si
la gossa laica
ja existia
si hi havia volat
si hi havia volat
i bueno
a una de les moltes
gosses laicas
i bé
doncs a les 10 del matí
del 22 de novembre
del 63
doncs
Kennedy
o l'avió presidencial
arribava
a l'aeroport
Lovefield
a Dallas
però la situació
no era gens fàcil
setmanes abans
de l'arribada
del president
ja s'havia
entre la població
de Dallas
s'havien repartit
octavetes
amb la cara
del president
de front
i de perfil
amb una inscripció
que deia el següent
se busca este hombre
por traidor
imagineu
si la situació
era tensa
a Dallas
inclús un tal
Bruce Alger
un republicà
ultradratà
que era el president
de Dallas
al congrés
ja havia cridat
l'atenció
mentre assenyalava
amb la seva mà
un retrat de Kennedy
dient el següent
Dios ha hecho grandes hombres
y Dios ha hecho hombres insignificantes
como yo
por suerte
Colt
hizo el 45
para igualar
un poco las cosas
Colt
os imagineu que es
ah
el marc de pistoles
molt bé
la pistola
val
doncs Kennedy
posteriorment
va ser assassinat
com
bé
no entrarem en detalls
que si hi ha
conxorxes polítiques
etcètera
perquè tot aquest ressentiment
que hi havia a Dallas
que es devia
i el fet que el partit
a Dallas
doncs estés
en contra
o estés dividit
a què es devia
la política
bueno
que no estava
política també
a favor dels negres
i de
en fi
sobretot en política
exterior
sobretot
bueno
suposo
era una mica de tot
els demòcrates
texans
estaven dividits
suposo que donaven
super al 100%
a Kennedy
els que
tantejaven
inclús
potser
perquè no
en certs aspectes
republicans
i els republicans
doncs
un republicanisme
ultradratà
en aquest cas
el 22 de novembre
del 63
com
tothom sap
doncs
Kennedy va ser assassinat
i
no entrarem
doncs
dins
de totes les
conxorges
i tot això
i conclourem
el monogràfic
dient que Kennedy
va deixar
després de la seva mort
tota una sèrie de promeses
incompletes
que no va complir
la majoria
la majoria dels seus projectes
no van ser
sinó
continuacions
a les polítiques
iniciades
per
Eisenhower
la política
agressiva
contra Cuba
l'impuls
del rearmament
nuclear
la defensa
de Berlín
l'any 48
la carrera
espaial
la concessió
dels drets
civils
plens
a la població
negra
la política
de la nova
frontera
és a dir
l'estat
benefactor
encara tenia
els seus orígens
més antics
el new deal
de Roswell
i el fair deal
de Truman
en realitat
la política
social
de Kennedy
va ser completada
pel seu successor
el seu vicepresident
en el moment
de la seva mort
Lyndon B. Johnson
que va acabar
desgastant la seva figura
a Vietnam
la primera guerra
televisiva
en directe
però tot això
ja seria
una altra història
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Mira, avui porto
un parell de notícies
una deriva
més avorrida
però l'altra
és molt bona
ja veureu
la primera parla
bé
ja existia un port
a Tarragona
evidentment
fa 100 anys
ja hi havia
tràfic de vaixells
i diu
el següent
el diari
el diari
del 6 de juny
de l'any
1907
diari
diario
de Tarragona
procedente
de Barcelona
fondeó
ayer tarde
nuestro puerto
el llate francés
Gilda
el cual saldrá hoy
rumbo a Valencia
va a bordo
del Gilda
su propietario
Mr. Bennett
comerciante de Montpellier
i dos amigos
terminada la descarga
de carbón
zarpará hoy
el vapor
José Roca
tomando flete
para Alicante
Málaga
Huelva
Vigo
y todos los puertos
del norte
hoy se esperan
el Martos
Nil
Albania
Antonio Velázquez
y Cabo
Cabo
y Cabo
Hugué
el Aran
regalará
fijamente
mañana
para cargar
para Londres
y en Veres
vos feu una idea
de com anava
el comerç
a l'època
tant a nivell
espanyol
com internacional
però a mi el que em sorprèn
és el llate
francés
Gilda
que sembla
que és turisme
això
perquè va al seu propietari
amb dos amigues
sí
devia ser un
bé
un llate
no és un vaixell de carga
no
sí
no
per això
doncs sí
l'home anava
de turisme
de guai
dirigint-se cap a València
Sí, sí
Mister Bennett
i una altra notícia
que no parla d'aquí de Tarragona
sinó que parla d'Alemanya
i que mostra com eren les coses
en aquella època en Alemanya
diu
hace algunos días
el Tribunal Correccional de Berlín
dictó una sentència
condenando a nueve años de prisión
a un obrero
llamado Brenning
que tuvo el poco acierto
de sacar la lengua
atenció
en el momento de pasarle
a l'emperador
en su automóvil
quina mala sort
El obrero ha declarado
ante el Tribunal
que al sacar la lengua
no lo hizo en tono de burla
sino que obró inconscientemente
sin darse cuenta de ello
pero el Tribunal
lo ha considerado autor
de un delito
de lesa majestad
contra la opinión
de la prensa
y del público
que comentan
humorísticamente
dicha sentencia
o sea que al pobre noy
le van fotre
nou anys de presó
nou anys
nou anys
el Keixer era implacable
i Bismarck també
per aquella època
9 anys
per traure la lengua
traure la lengua
ves a saber
si la va traure voluntàriament
si no
al moment en què passava
igual sí
i nou anys de presó
o sea que ya podies anar
tanto
cuando estaba el Keixer
a prop
sí sí
des d'aquí
ens solidaritzem
encara que arribem
una mica tard
amb aquest senyor Brenning
que ja deu fer anys
que cridíem albes
però aquí
amb aquest obrer
que la veritat
sí
evidentment
si hagués sigut
un aristòcrata
no hagués anat
tant
una de les classes
deixades de banda
per l'època
coses que passaven
fa cent anys
no em vinguis
amb històries
curiositats
doncs
ara no sé
què he anat a fer
perquè
és que n'has dit
un al començament
m'he quedat
sí
que he pensat
que guai
la primera desfilada
de moda
sí
però com que
m'he deixat
coses sobre el Kennedy
i
però bé
curioses
sí
potser les podríem fer servir
per una altra setmana
la veritat
per què no
doncs bé
la primera desfilada
de moda
és molt curta
molt curta
molt curta
l'any 1846
el modista francès
d'origen
anglès
això no s'entén
Charles Worth
va ser el primer
a introduir
el costum
d'utilitzar
manequins
de carts i ossos
per presentar
els seus models
ah
que abans no
no
sembla ser que no
aquest senyor
Charles Worth
va ser el primer
que l'any 1846
doncs va decidir
doncs que
en lloc de ficar-ho
en un ninot
d'aquells estàtics
atenció
manequins
de carts i ossos
actualment són només d'ossos
s'ha de dir
molt bé
notícies
i avui una notícia
realment impactant
tu
de fa 125 milions d'anys
125 milions d'anys
sí o 124
o 126
tal dia com avui
ja quan parlem de milions d'anys
ja no cal filat en prim
no cal filat en prim
resulta que
han descobert
a la Rioja
un rastre
d'un dinosaure
que demostra
que era un dinosauri
que nedava
per primer cop
s'ha trobat
un dinosauri
que nedava
i això a la Rioja
sí
diu s'ha trobat
un rastre
de 12 petjades
consecutives
que
corresponen
a les ungles
dels dos peus
de l'animal
del període
cretàcic
calculen
com 125 milions d'anys
este rastre
té una longitud
de 15 metres
i consistit en
6 parts
asimètrics
d'entre 2 i 3 marques
són esgarrapades
i per què esgarrapades
doncs perquè
sembla ser que
anava flotant
damunt l'aigua
era una espècie
de llacuna
d'uns 2 metres
de profunditat
i no tocava
més que en les ungles
al fons
això és el que han deduït
a partir d'això
fins ara s'havien trobat
l'empremta
de tot el pes
de l'animal
aquí no
aquí sembla ser que
anava nedant
feia unes
unes braçades
diguéssim
bueno
és que més
tancada
com se diu
en català
ajuda'm
és igual
unes braçades
d'entre
243 i 271
o sigui
uns 2 metres i mig
aproximadament
o sigui
era
un animal
prou
gros
i que com dic
és la primera vegada
que s'ha demostrat
que
un dinosauri
anava nedant
per l'aigua
i després
tenim una altra notícia
també
que mos porta
a Castelló d'Empúries
que
han trobat
un temple romànic
baix la basílica
actual
de Castelló d'Empúries
Santa Maria
que és del segle XIII i XIV
i diréu
bueno
això què té d'extraordinari
doncs bé
que no han aixecat
ni una pedereta
del terra
ho han fet
mitjançant un georadar
que
és un aparell
que envia
ultrassons
al subsol
que aquí ho volen fer
no sé si ho van comentar
un dia
a les notícies
a la catedral
això està molt bé
perquè no et cal
excavar físicament
primer t'assegures
de que hi és
exacte
doncs
baix d'esta
iglesia gòtica
del segle XIII i XIV
ha aparegut
el que sembla ser
una iglesia romànica
per la planta
perquè s'ha vist
tota la planta
com és
en l'Alps i tot
del segle X, X, XI
inclús una estructura
encara que podria ser anterior
que no saben
si és un edifici anterior
en este temple romànic
o una cripta
del mateix
és unes prospeccions
que han costat
4.000 euros
i que s'han fet
en un programa informàtic
pioner
que els arqueòlegs
es queden sense feina
no, no
sembla ser que ara
sí que es cabaran
sabent el que hi ha
ara ja aniran
al contrari
perquè a vegades
hi ha llocs
mira la catedral
per exemple
no, no
dic tonteria
però a vegades
hi ha llocs
que si no hi tens
seguretat
que trobaràs alguna cosa
ja no contractes
tot un equip d'arqueòlegs
i d'aquesta manera
potser tindran més feina
i el maco que és
estar excavant
i no saber
si a l'endemà
trobaràs alguna cosa
tu saps que hi ha alguna cosa
però no saps què
però en llocs
al millor
com la catedral
de Tarragona
que és difícil
que excaven a l'interior
és difícil
doncs
d'esta manera
poden saber
quines restes hi ha
la forma que tenen
i tot
sense tindre que
moure una sola pedra
molt bé
una forma d'excavar
sense embrutar-se
Bé, i esta setmana
el senyor Jordi
ens llegirà
el següent llibre
Guerra i Paz
en el Siglo XXI
Escrit per
Eric Hobsbaum
Editat per
Crítica
No és un tocho molt gran
180 pàgines
I el preu no està mal
20 euros
Moltes gràcies
senyor Manel
i senyora Núria
és que sempre diu
el senyor Jordi
Et dóna més prestigi
Home, sí, no sé
Home, és que qui llegeix llibres
val la pena
que s'entragi de senyor
Per prestigi, l'autor
d'aquest llibre
Eric Hobsbam
un dels grans historiadors
i segurament
l'historiador viu
encara més important
i més llegit
actualment
i també un gran pensador
d'esquerres
En aquesta obra
Guerra i Paz
en el Siglo XXI
són una sèrie d'articles
i conferències
en els quals
Hobsbam
parla de la guerra
la pau, les possibilitats d'un nou ordre mundial
del projecte imperial dels Estats Units
de la crisi de l'estat-nació
dels efectes de la globalització
de la immigració
el racisme
la xenofòbia
etcètera
tot una sèrie de temes actuals
no només aquí
sinó a tot el planeta
ens quedem amb una frase
del mateix Hobsbam
que diu
la història s'ha accelerada
a un ritmo vertiginoso
que amenaza el futuro
de la raza humana
seria una de les frases
que s'inclou en aquest fantàstic llibre
ràpid de llegir
molt petit
titulat
Guerra i Paz
en el Siglo XXI
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
En fi
cada dia
m'agrada més
la melodia
dels pixos
Aquesta que agafem
per acabar
no?
Sí
I per començar
És la mateixa
Oh i tant que és la mateixa
I tant i tant
i tant
no m'hi fixo mai
en aquestes coses
Obrim i tanquem
Bueno me'n vaig a llegir
el llibre del Hobsbam
ara que tinc una estoneta
Hobsbam
Ah
recorda
Jordi
que tenim un blog
Ah sí
és veritat
No vinguis amb històries
punt
blogspot.com
Molt bé
i una adreça de correu electrònic
història
arroba tarragonaradio.com
Doncs me'n vaig a escriure
al blog
Vale
ja miraré
que ja et contestaré
M'ha contesta sobretot
Sempre contestem
si algú m'ho escriu
sempre contesta
Ah per sort
Salutacions
al senyor de los xupetes
El senyor de los xupetes
Sí
és una de les persones
que ens deixa
de tant en tant
algun missatge al blog
A aquest nivell teniu
d'avui
el senyor de los xupetes
Sí
No no
també hi ha ficats
tenint un segon
també a l'Àlex
si mos escolta
Adéu
Vinga
Adéu siau
A l'Àlex