Hola, Sílvia, bona tarda.
T'està quedant estupendo el programa, eh?
Però vinga, a xafar-te'l una mica, perquè és dimecres
i toca parlar sobre història amb el Manel Magí
i el Jordi Ximeno. Bona tarda, enllaunats.
Molt bona tarda, enllaunada.
Com esteu? Tu, en teoria, no estàs aquí, tampoc.
Jo no sóc aquí, tampoc, no. Som virtuals, avui.
Sí, la màgia de la ràdio.
Què tal? Bon any nou, no?
Bon any, bon any, bon any, bon any, bon any.
Doncs sí, bon any nou.
És que ho vull dir tantes vegades.
A tota l'audiència, si és que en tenim alguna,
el No en Vinguis amb Històries, no Tarragona Ràdio.
Què és, un, un? Què és?
Un magasin d'història... No, és el magasin d'història
de Tarragona Ràdio.
No en Vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Anys nou,
i continua la vida igual.
Vida nova, res de res.
No en Vinguis amb Històries, programa número 11
d'avui, 10 de gener de l'any 2007.
Comencem amb les efemèrides,
després el nostre monogràfic,
en el qual el Manel ens parlarà
d'Iguohima,
la batalla que aquests dies
també és notícia,
gràcies al darrer film de Clint Eastwood.
A les curiositats parlarem de Hitler
i les nines sexuals,
o les nines inflables.
També tindrem la secció d'avui fa 100 anys
a Tarragona.
A més a més, doncs, què més?
Un llibre...
Notícies.
Notícies.
I en concret el llibre que parlarem serà
l'Escodrilla Azul,
los pilotos españoles.
En el Luz Bafe,
de Jorge Fernández Coppel.
En definitiva,
un programa molt carregat
de Segona Guerra Mundial, avui.
L'emperador romano-germànic
Carles IV
va promulgar l'Avullador,
document que regulava
l'elecció imperial.
El sistema,
que prescindia de la intervenció del papa
en l'elecció de l'emperador,
limitava a set el nombre
de prínceps i electors.
Magúncia, Colònia, Trèveris,
Bohèmia, Palatinat,
Saxònia i Brandenburg.
A la mort de l'emperador,
el príncep elector de Magúncia
convocaria la resta de prínceps
a Frankfurt
amb l'objectiu d'eleigir
nou emperador
en un termini de només 30 dies.
Després,
la cerimònia de coronació
se celebraria a Quisgrà.
El nou procediment
abandonava la dependència del papa,
però queia en la dependència
dels prínceps electors.
1973,
el cineasta aragonès
Luis Buñuel
és guardonat a Hollywood
amb el premi
a la millor pel·lícula estrangera
per El discreto encanto
de la burguesia.
Nascut a Calanda a Aragó
l'any 1900
i mort a Mèxic
l'any 1983,
què podem dir de Luis Buñuel?
Tothom sap que és un realitzador cinematogràfic,
en aquest cas aragonès.
Va estar vinculat intel·lectualment
a la generació del 27,
demostrar un gran interès pel cinema.
Es va instal·lar a París
l'any 25
i fau ajudant
del director francès
Jean Epstein
entre el 26 i 28
i realitzar el primer film
Un gos andalús,
en Xen Andalú,
l'any 1928
amb col·laboració
amb Salvador Dalí
i escrit el surrealisme.
El film següent,
L'Eix d'Or,
en 1930,
en la qual
intervingui també Dalí
i provocar un gran escàndol.
Després,
realitzar el vigorós documental
Les Hordes,
l'any 32,
on la Guerra Civil Espanyola
va supervisar films
de propaganda política republicana.
Durant l'exili als Estats Units
entre el 1939 i el 46
fau artísticament
poc productiu.
Fau redescobert
amb el film mexicà
Los Olvidados
de l'any 1950
al festival de Cannes,
en concret.
Resident a Mèxic,
realitzar Subida al cielo
l'any 51,
él,
un any després,
Ensenyo de un crimen
l'any 55,
etc.
A partir del 1955
inicia una prestigiosa
carrera internacional
amb títols com
Ser la sapel
l'auror,
l'any 55
Nazarín,
l'any 58,
Viridiana,
l'any 61,
que guanyà el premi
del Festival de Cannes,
representava oficialment
Espanya,
però en fou prohibida
la circulació,
l'Àngel Exterminador
l'any 62,
l'Ejornal d'INFM
de Chambre,
l'any 63,
Bell de Jus,
l'any 66,
etc.
fins a arribar
a la data
en concret
de l'any 1973
en la qual
signava
el discreto
en canto
de la burguesia
i tal dia com avui
el cineast
tarragonès
Lluís Buñuel
era guardonat
a Hollywood
per aquesta pel·lícula.
Seguim parlant
ni que indirectament
de cinema
perquè s'està
projectant aquests dies
als cinemes comercials.
Aquí hi ha
Les Gavarres també,
una pel·lícula.
No, encara no.
Les Banderes
Banderes de Nostres Padres.
Banderes de Nostres Padres,
no la divisió.
No, encara no.
Manel, tu?
La pel·lícula d'aquesta setmana.
No, però el més
el que és interessant,
no?,
que primer fa aquesta pel·lícula
que és la divisió americana
i després d'aquí dos mesos
es trenarà
Iwo Jima,
però la versió japonesa.
La versió japonesa.
Vista i parlada en japonès.
I què té d'especial
aquesta batalla
que ha creat tant
la curiositat de Clint Eastwood
com per fer dues pel·lícules?
En aquesta batalla
es va fer la fotografia
més famosa
potser de tots els temps.
Explica-la.
Home, de tots els temps,
tampoc.
O de la segona Guerra Mundial,
possiblement.
I del segle XX,
una de les...
potser del top 10,
del top 10.
Sí, potser sí.
Quina, quina?
Com és?
A veure.
És aquella fotografia
que surt en un grup de marines
que estan plantant
una bandera americana.
Un toro de l'illa de Iwo Jima.
No et sona?
Segur que sí la veus.
Ai, ara no em veu el cap, eh?
És que és de lletres.
No, no, no, no, és això.
És incultura total,
vull dir,
d'entrada.
Sí, segur que sí,
segur que sí.
I surten allí
com estan pujant
la bandera,
que encara està torta,
estan ficant recta, sí.
Després explicarem
més anècdotes
de la plantada
d'esta bandera.
Ara ens centrarem
a la batalla d'Iwo Jima,
una de les més sagnants
de la Guerra Pacífica.
Durant l'estiu de l'any 44,
les tropes nord-americanes
van avançar
fins a les pròpies portes
del Japó.
Recordem que el Japó
havia atacat l'any 41
pel Harbour
i que a poc a poc
els americans
havien anat conquering illes
i apropant-se al Japó.
Ara, amb la caiguda
de les Carolines
i les Marianes,
que per cert,
abans havien estat espanyoles,
el camí per atacar
directament al Japó
ja estava obert,
però hi havia un inconvenient.
Les Marianes
es troben
a uns 2.500 quilòmetres
de les costes de Japó.
Per tant,
calia buscar...
Sí,
i si volien atacar
directament al Japó
necessitaven encara
bases
més properes.
I els estrategues americans
ho van tindre
clar molt aviat.
Estes bases
tenien que ser
Iwo Jima
i Okinawa.
Avui ens centrarem
en la batalla d'Iwo Jima,
que va tenir lloc
entre els dies
de 9 de febrer
i el 26 de març
de l'any 45.
Iwo Jima
és una illa
del Pacífic
que forma part
d'un grup d'illes
anomenades Volcano.
El seu nom en japonès
significa
illa de sofre
i això ja ens parla
del seu origen volcànic.
L'illa
té una orientació
suroest-nores
en forma de pera.
Imagineu-vos una pera
invertida en la punta
cap avall.
A la punteta de baix
només tenia
una amplada
de 900 metres
i en aquella punta
hi havia
la muntanya més alta
que era un antic volcà
el Mont Suribachi
de 170 metres d'alçada
a sobre el qual
vam fer la famosa fotografia.
Després en parlarem.
A la part nord
de l'illa
l'amplada
arribava
als 4 quilòmetres i mig.
En total
uns 20 quilòmetres
quadrats
com dic
de turonets
de monticles
de roques
de barrancs
o sigui, una illa
molt desolada
i molt accidentada
geogràficament.
A més,
amb molta arena
de la lava
que l'acció
erosiva del mar
havia transformat
en pols
pràcticament.
Pràcticament
no hi ha
vegetació
i l'aigua
també és molt
escasa.
A més,
també surten
uns aires
pestilents
que fan olor a sofre.
Aquell olor a sofre
molesta.
Molt.
O sigui,
és un lloc
que no aniries mai
de vacances.
Ah, t'on anava a dir.
I segurament
si no hagués tingut
lloc
aquesta batalla
que va tindre
no la coneixeria
ni Déu,
aquesta illa.
Però
va passar la història
degut
a què es va convertir
en un lloc
com dic
estratègic.
I a l'estiu del 44
ja he dit que
els americans
havien arribat
a les illes marianes
i tenien al Japó
2.500 quilòmetres.
Però
podien atacar
al Japó
des de les illes marianes
amb les superfortaleses
B-29.
Eren uns avions
que tenien ja
una autonomia
de 6.000 quilòmetres
sense repostar.
Podien anar
al Japó
soltar les seves bombes
i tornar.
Però
hi havia un problema.
Els cases d'escolta
els Mustangs P-51
no els podien acompanyar
perquè tenien
la meitat d'autonomia
de 3.000 quilòmetres
I perquè es necessitaven.
Per protegir
els avions
dels cases japonesos.
Què passa?
Que si bombardejava
no tenien que fer sols.
A més a més
a Iwo Jima
que just està
a la meitat
de les illes
marianes
i del Japó
els japonesos
a part de tindre
aeródroms
en avions
tenien també
radars.
Per tant
detectaven
els americans
quan s'apropaven
els americans
els americans
s'hi quedaven
a mig camí
sense la cobertura
dels cases
per tant
els bombarders
eren un blanc
fàcil
podien ser
derribats
pels japonesos.
Per tant
conquerir l'illa
era urgent
per poder acabar
la guerra
i per poder atacar
el Japó
en garanties.
Com que
l'Iwo Jima
com he dit
que hi havia
un radar
doncs
en primer lloc
eliminarien
un radar
per tant
els japonesos
no sabrien
per on
no s'atacaven
els avions.
Hi havia molta gent
allà.
Hi havia unes mil persones
que es dedicaven
a refinar
sofre
però els van evacuar
i al moment
de l'atac
no hi havia civils.
A més a més
Iwo Jima
es podia
transformar
en una base
avançada
per als avions
per als bombarders
i atacar
el Japó
de més a prop.
En tercer lloc
també
si algun avió
tornava a haver hiat
algun bombarder
en vés de caure al mar
allí tindria una base
on pugui fer
un aterratge
d'emergència.
Donada la importància
de l'illa
doncs
de la importància
estratègica
molt aviat
els bombarders americans
van començar
a bombardejar-la
per estomar
una mica
les defenses
de l'illa.
Només
en els mesos
de desembre
del 44
i gener
del 45
l'aviació americana
va fer 1.836
sortides
i van tirar
unes 6.000 tones
dels explosius.
Es diu ràpid.
O sigui
Déu n'hi do.
imagina't la bomba
que va ficar ETA
l'altre dia
que era uns 800 quilos
van dir?
Sí.
Doncs imagina't
6 milions de quilos
contra una illa
de 20 quilòmetres
quadrats.
A més a més
van tirar centenars
de bidons
de napalm
per cremar
les
les cobertures
que tenien
de les instal·lacions
o camuflatge
però
els bombardejos
amb prou feina
es van
afectar
les defenses
japoneses
i per què això?
Doncs perquè
si els japonesos
no haguessin
estar tots
en superfície
no n'hagués
quedat cap.
Però
veiem
com van plantejar
la defensa
de l'illa
els defensors
nipons.
Perquè els defensors
nipons
ho sabien
que venien
que l'illa
era un punt
estratègic
que la defensa.
Evidentment
que ho sabien.
Llavors
van encarregar
el
tirant general
Tadamichi
Kuribayashi
que se l'encarregués
de la defensa
de l'illa.
Se li va proporcionar
una guarnació
de 21.000 soldats
i van començar
a perforar l'illa
com que era
roca
o arena
terra volcànica
era fàcil
d'excavar.
Llavors van excavar
uns 25 quilòmetres
de túnels
i milers
de sales
o sigui
un complex
per tota l'illa
enorme
una ciutat subterrània
sí
de punta a punta
de l'illa
En quant de temps
van tenir
per planificar
tot això?
Estava aproximadament
uns 7-8 mesos
van portar
treballadors coreans
és clar
suposo
també perquè els ajudessin
perquè a més
les condicions
eren molt dures
a 10 metres
la calor era tan forta
que cada 10 minuts
els treballadors
havien de sortir
a respirar
si no es morien
I llavors
com hi podien
evitar?
Doncs no ho sé
suposo que
van forrar-ho
en ciment
i tenien zones
que podien estar-hi
quan sortia
tot aquest complex
a la superfície
era en forma de búnkers
hi havia
unes 800 posicions
d'artilleria
o sigui que
evidentment
tenien depòsits
d'aigua
tenien telèfons
tenien ràdio
interior
per comunicar-se
en definitiva
estaven preparats
per rebre
els nord-americans
molt preparats
i tots els bombardejos
americans
no van servir
pràcticament
de res
llavors
va arribar
el moment
de l'hora
de la veritat
els americans
van anomenar
la conquista
de l'illa
operació
detachment
aïllament
i el 16 de febrer
de l'any 45
se va presentar
la marina americana
davant l'illa
i van començar
a bombardejar-la
per si no
fos poc
el dels avions
durant 3 dies
van estar bombardejant
els barcos de guerra
americans
la flota americana
estava composada
per uns 500 vaixells
entre ells
12 portaavions
i 8 cuirassats
en un total
de 250.000 homes
o sigui que
Déu-n'hi-do
i com dic
durant 3 dies
la van estar matxacant
hasta que
al final
el dia 19 de febrer
va començar
el desembarcament
a més hi havia una platja
a la resta de l'illa
eren
campilats
no podien desembarcar
hi havia una platja
de 3.000 metres
i va ser allà
on van començar a desembarcar
imagineu-vos la pera
a la part baix
de la pera
a la dreta
just al peu del món
d'Este Suribachi
que era la muntanya
més important
a més a més
per si no fos poc
abans que els primers homes
arribessin a terra
van vindre llanxes
amb cuets
van matxacar
amb les posicions japoneses
i van arribar als marines
van desembarcar
i no van trobar ningú
i van dir
que bé
aquí no queda cap japonès
res més lluny
de la realitat
22.000 japonesos
sota l'illa
quan van arribar
els americans
a la platja
es van trobar
que la platja
tenia
una alçada
o sigui
feia un desnivell
d'uns 4 metres
d'arena volcànica
on els soldats
s'afonaven
podien pujar
els tanks
els bulldozers
i tot
la maquinària
es quedaven enfonsades
van fer un embús
tremendo
a la platja
anaven arribant llanxes
i tots allí embossats
llavors van dir
les japoneses
ara és l'hora
els van començar a atacar
des de la muntanyeta
a l'est
el món
suribachi
que els americans
van canviar el nom
a més de
suribachi
li dien
sonovitchi
que vol dir
una cosa així
com
fill de puta
van fer un joc
de paraules
molt ingeniosos
els marines
què va passar?
llavors que
només en 3 dies
van tindre 800 morts
els marines
a poc a poc
van avançant
però molt lentament
primer van girar
uns van partir
l'illa
o sigui
van conquerir l'illa
de punta a punta
havien desembarcat
a la part més estreta
no els va costar
arribar a l'altra part
se van girar cap al sur
van conquerir
el món suribachi
en 5 dies
duríssims combats
i va ser el 23 de febrer
just quan van arribar dalt
que es va fer aquella foto
tan famosa
tot i que n'hi ha dos
primer
van fer una foto
els primers soldats
que van arribar dalt
encara hi havia combats
van trobar un tros
d'una tuberia
segurament
d'un
d'un búnquer
dels japonesos
i el van utilitzar
com a màstil
van penjar una bandereta
que portaven
i es van fer una foto
però al cap d'unes hores
van pujar
un grup de marines més
i va ser quan
ja van portar
la bandera més gran
i quan
Joe Rosenthal
un fotògraf
d'Associated Press
que estava cobrint la batalla
va fer esta foto
que com dic
segur que se la veieu
o sona
o sigui que finalment
els americans
van conquerir
sí
en 5 dies
van conquerir
la part sur
aquesta muntanya més alta
però després cap al nord
els va costar
molt més
havien calculat
que en 10 dies
conquerien
tota l'illa
i els va costar
5 setmanes
i va ser
hasta en aquell moment
després
van haver-hi més morts
però
sí perquè molta gent
deu pensar
que la fotografia
està feta
al final de tot
a la conquista total
és dalt la muntanya
i tal
dos dels sis marines
que surten
van morir
uns dies després
lluitant
o sigui era només
al principi
després cap al nord
o sigui
era avançar
metre a metre
descobrir
els búnkers
on hi havia
i evidentment
com que no hi havia
altra manera
bombardejant
no se les podia destruir
què feien?
doncs
tiraven explosius
dins
o en llançallames
tiraven
en llançallames
els cremaven
rollo formiguer
sí
inclús mentre es pujaven
al món suribachi
sabeu que
hi havia escletxes
i els soldats americans
van sentir
que sentien veus
i van començar
a injectar gasolina
i després van calar-hi foc
i evidentment
van rostir
els japonesos
i era la manera
d'avançar
molt lentament
i amb moltes baixes
no hi havia d'altra manera
quantes baixes
hi va haver en total?
en total
dels japonesos
ahir dic
hi havia uns 21.000 japonesos
defensant l'illa
només un poc més de 200
van sobreviure
sí
que els van capturar
o inconscients
o molt ferits greus
sí
jo havia llegit
22.000 baixes japoneses
i 26.000 potser
sí
varia més o menys
i les americanes
6.821
morts
entre morts i desapareguts
també l'important
d'aquesta història
és potser el símbol
de la imatge
en aquest cas
de la fotografia
com a injecció de moral
també al poble nord-americà
perquè segurament
haurien revelar la fotografia
que no sé
suposo que la pel·lícula
sí
crec que la pel·lícula
va sobre els protagonistes
ho tracta bé
i va ser
el 26 de març
la batalla
va acabar
definitivament
i havien conquerit
aquesta base
que els va permetre
començar a bombardejar
directament
al Chapó
sense cap tipus
de problema
i preparar
la següent gran batalla
que seria
la d'Okinawa
que era una illa
que formava part
de l'arxipèleg
del Chapó
i això
ja va marcar
el final
de la segona guerra mundial
en fi
això ha estat tot
però tot això
ja són
és una altra història
no envinguis
amb històries
curiositats
a veure Núria
va ja està
a tu si et digués
a tu si et digués
gasta't d'un sol cop
21.000 euros
que et compraries
d'un sol cop
no et pot sobrar
ni un euro
ni faltar-te
21.000 euros
sí 21.000
un metre al quadrat
d'un pis
sí no
no us compraria
un regal per vosaltres
a compartir però
a compartir
jo no comparteixo
això
a compartir
una cosa
que fos de plàstic
que us donés
moltes alegries
és punyotera
doncs bé
a veure
curiositat de la setmana
que fos fàcil
de netejar
bueno
curiositat de la setmana
he fet malament
la pregunta
a veure
es veu que
hi ha una senyora
que per aquestes dates
fa 65 anys
aquesta senyora
ha il·lucionat molt
al llarg d'aquests 65 anys
i està estupenda
i sembla ser que
avui dia
perquè el que passa
que vas a menys
està molt més maca
que quan va néixer
parlem de la nina inflable
de les nines objectes sexuals
sembla ser que va ser
un projecte personal
de Hitler
la seva finalitat
era evitar
que les tropes nazis
a països allunyats
doncs
s'infectessin
de malalties sexuals
inclús que
també
hauríem de fer
l'altra lectura
que no s'unissin
amb races
teòricament
inferiors
doncs
quan Hitler
va encarregar
fa 65 anys
almenys
a Danes
Olenhanus
la primera nina
sexual
segurament
no imaginava
que es convertiria
en un dels grans
invents
o bé
més que grans
un dels invents
més peculiars
del segle XX
és allà
que el que a vegades
surt per
com a invent militar
per aplicació militar
acaba la vida civil
ojalà tots els invents militars
fossin així
també
el Führer
era el que volia
ja ho hem dit
la seva finalitat
evitar malalties
i
unir les seves tropes
i barreja de races
etc
i
el seu encàrrec
va ser
doncs
ja us el podeu imaginar
va voler que fos atlètica
tingués els ulls blaus
que fos rosa
la pell blanca
un metre 76
d'alçada
i els pits grans
metre 76?
metre 76
això està bé
tot una tia
una tipa raca
i els pits grans
important detall
amb 65 anys
la nina ha evolucionat molt
i no sé el preu
que deuria tenir
una de les primeres
una de les primeres nines
de Hitler
pagava el règim
sí
pagava el règim
avui en dia
en les anomenades
real doll
que són hiperrealistes
aquestes nines
les millors del món
les millors del món
sí
costen 21.000 euros
i bé
i no entrarem en detalls
tenim fotos
us fa el pes a vosaltres
us fa el pes?
sí
sí
ja serveix
va
doncs us la regalo
gràcies
avui fa 100 anys
a Tarragona
tenim unes quantes notícies
bueno unes quantes
un parell
n'hi ha més
però n'hem seleccionat
un parell
i una és prou curiosa
diu el següent
recordem
10 de gener
de l'any 1907
notícia publicada
pel diari de Tarragona
diu el següent
per les agentes
de policia
ayer
va recogida
una muchacha
de 16 anys
natural de Barcelona
i que se havia
marchat
de la casa
de sus padres
per cuestions
de família
enterado
de ello
el digno
gobernador
civil
pagóle
de su
peculiar
el viaje
hasta Barcelona
a fin
de evitar
que caieran
las garras
de algún
avisado
gavilán
y tener
la satisfacción
de que
volviera
al hogar
paterno
sin haber
dado ningún motivo
de reprensión
felicitamos
al señor
Roger
por su
loable acción
pobra noia
pobra noia
s'escapava
que arriba aquí
el governador
civil
tota
que alguna
n'espada
1907
gavilán
te pot fer mal
això no és una
telenovella
gavilán
sí
és l'origen
i una altra notícia
diu el següent
hemos recibido
un atento
besa la mano
que és un besa la mano
sona bé
sona bé
jo no ho sé
no he buscat
el diccionari
de la Real Academia Española
a veure a veure
si per context
ho traiem
diu
hemos recibido
un atento besa la mano
del presidente
del club
velocipedista
el pedal
que això
ciclisme
participándonos
que se han
fusionado
los elementos
de l'antiguo
club
velocipedista
y del club
ciclista
el pedal
habiéndose
constituido
la siguiente
junta directiva
presidente
efectivo
y capitán
honorario
don Guillermo
Tarín
vicepresidente
don Elisent Pons
tesorero
don Pedro López
secretario
don José
Sanjenís
vicesecretario
don José Martín
vocales
don Eduardo Oliva
don Francisco Guardiola
don Antonio Urgellés
i don Salvador
Glanova
capitán de ruta
o sigui que sabeu que
teniu un capitán
de ruta
per marcar
per on anaven
don Sebastián
Masdeu
i subcapitán
don Pedro Ferrer
como quiera
que cuando forman
parte de la citada
junta
son entusiastas
ciclistas
no dudamos
imprimirá
a la sociedad
una marcha
próspera
fomentando
el esport
en todas sus
diversas
manifestaciones
tan besa la mano
no m'estranya
que se fusionen
les dos
deu ser una nota
un besa la mano
sí
una nota
suposo que sí
però de totes maneres
si alguno ja no ho sap
pot escriuremos
història
arroba
taronaradio
punt com
què és un besa la mano?
notícies
va notícies més actuals
que aquestes que llegíem
era de fa cent anys
sí
i avui la història natural
no Manel?
perquè Tarragona
és notícia
però sí
de biologia
han descobert
a Tarragona
una nova espècie
d'insecte invertebrat
i és molt curiós
que és el vostre
tan passat
no l'insecte
sinó el nom
que li posa
sabeu que l'investigador
Vicente Ortuño
de la Universitat
d'Alcalá de Nares
de Madrid
i membres del Museu
d'Història Natural
de València
han descobert
un insecte invertebrat
en diferents coves
tant de Tarragona
com de Castelló
sabeu que
era un bitxet
que existia a l'exterior
però que s'ha adaptat
al medi subterrani
que és una nova espècie
no es coneixia
i saps quin nom
li han ficat?
ai
Gollum Japix
Ismigol
Gollum?
Gollum
Ismigol
Ismigol
el nom del Gollum
i per què li han posat
aquest nom?
perquè viu a sota terra
és un guinyo
i deuen ser fans
del Senyor de los Anillos
i que sabem com és
heu vist fotografies
deu ser repelent
com tots els insectes
invertebrats
és repelent
deixa'm el veure
molta gent es dedica
a matar insectes
quan els veu
els altres
es dedica
però també fa dos centímetres
és com una llagosta
d'aquestes llagostes
de la terra
però allargat
molt allargat
esprimatxat
i com a transparento
i de fins i tot
sé de viure dins de la cova
mai havia estat tan expressiva
la Núria
el programa
ai
quin termaló d'enzima
no és tan gran
notícies històriques de veritat
i bé
parlem de la publicació
d'un llibre
que porta per títol
les basíliques
paleocristianes
del suburbi occidental
de Tarraco
de l'arqueòleg
Jordi López
que és qui va
portar a terme excavacions
a la zona de l'Eroski
l'any 94-95
i on es va trobar
un important complex
funerari
paleocristià
del segle IV
i V
i una basílica
que
malauradament
va ser
destruïda
bueno destruïda
va ser desmuntada
les restes
ara es pot veure
una part
baix del soterrani
del parc central
però
sembla ser que
l'arqueòleg
aquest Jordi López
ha estat
investigant
durant
diversos anys
la tipologia
d'esta basílica
i es veu que
era una cosa
realment
única
en tota la península
ibèrica
i que sembla ser que
seguia més
les formes
diguéssim
de les basíliques
paleocristianes
de Roma
que a partir
del segle IV
se comencen a construir
a Roma
i ara què està
com a desmuntada?
van sortir
els fonaments
el que van fer
va ser desmuntar
la primer
la volia muntar
dalt el sostre
al parc general
imagina't
i al final
la van deixar
baix
però bé
van rebaixar
el terreny
3 o 4 metres
d'on estava
i tal
o sigui que
el que pots veure
ara és
el que van extraure
i que ja no té
el mateix valor
també es van trobar
moltes tombes
i sembla ser que
tot aquest complex
funerari
havia sortit
entre el voltant
de les tombes
de Sant Fructuós
i l'auguri eulogi
que estaven situades
més a la zona
de la Tabacalera
de fet allí
es van descobrir
una altra basílica
paleocristiana
fa una vuitantena d'anys
doncs bé
aquest llibre
com dic
les basíliques
paleocristianes
del suburbi occidental
de Tàrroco
parla de totes
aquestes troballes
que es van fer
on avui en dia
podem veure l'erosca
i per tancar
i a la recta final
del programa
també et parlem
d'un altre llibre
normalment
a la Nominisem Històries
et recomanem un llibre
La Esquadrilla Azul
Los Pilotos Españoles
en la Luftwaffe
Qui el signa?
Jorge Fernández Coppel
Qui el publica?
La Esfera de los Libros
Quantes pàgines?
448
I quin preu?
30 euros
Tothom coneix
la famosa divisió en azul
que Franco
va enviar a Rússia
a lluitar
al costat dels alemanys
quan en la seva lluita
contra l'URSS
el que no és tan conegut
és que una part
de les forces enviades
pel règim franquista
eren pilots
que es van unir
a les forces aèries alemanes
la Luftwaffe
i van formar
la nomenada
Esquadrilla Azul
Des de l'1 d'octubre
de l'any 1941
fins al 26 de març
de l'any 1944
Estos pilots espanyols
van aconseguir
aconseguir abatre
164 avions enemics
en un total de 4.944
serveis de guerra
serveis de guerra
i 611 combats
al llibre
hi podeu trobar
també entrevistes
amb els propis protagonistes
anexos documentals
molt interessants
i també molt interessant
és el material
gràfic
inèdit
en part
l'autor
és
Jorge Fernández
Copel
Larrinaga
l'escuda a Madrid
l'any 66
i actualment
pilot d'Iberia
i membre
de l'Institut
d'Història i Cultura
Aeronàutiques
de l'Ejercitó de l'Aire
és autor
de nombrosos articles
sobre
els protagonistes
de l'aviació
tant de la Guerra Civil
com de la Segona Guerra Mundial
i és autor
també
de General Gabilan
Memòries
publicat
també per l'esfera
dels llibres
l'any 2005
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
Ens veiem
la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Jordi Manel
però estan lleonats
esteu prou bé
prou en forma
trobo
com les sardines
en l'altra
es conserveu
que hem de fer
la propera setmana
doncs no ho sabem
però properament
hi haurà sorpreses
sí
hi haurà sorpreses
que tu no saps
però que t'explicarem
t'explicarem d'aquí no res
doncs ho sento oients
del No em vinguis amb històries
no us puc amassar res
però sorpreses de format
vull dir continuar
No em vinguis amb històries
no et direm res
què et penses tu ara
el Manel estava a punt de confessar
calla
no podries suportar
l'interrogatori tu
jo no
jo ho diria de seguida
perquè vols que et torturen
home hi ha una interrogadora
com ella
qui no
va de castells
podem dir això
va de castells
però no de castells humans
de castells de pedres
ai m'agrada
de castells de pedres
en runes
la cultura popular aquesta
vinga puja en castells
calla
calla
ximeno
calla
de salts a castells
de caps tallans
de
ui sang i fetge
això ven eh
això ven
fins la setmana que ve
gràcies
adeu-siau
de