El teatre magatzem sembla que es resisteix a fer vacances.
Ens passa que d'estiu potser la programació en actiu o en públic
queda marmada de cara a l'estiu,
però la veritat és que el magatzem continua amb la seva activitat,
especialment de formació.
Per parlar d'un d'aquests cursos de formació
que es presenta aquest dissabte,
tenim a l'altre costat del fil telefònic el Sergi Xirinax.
Sergi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escolta, feu un curs de dramat...
No ho sé dir.
No ho sé dir.
Digue-m'ho tu, de què feu el curs, Sergi?
Escriure teatre, que és més fàcil.
Dramatúrgia, sí.
Molt bé.
Descriptor de teatre.
Escriure teatre, escriure...
I això es mata en un dissabte?
Es mata en un taller de dissabte, de només dissabte?
No, no, això és la presentació dels treballs que s'han fet.
Aquest taller va començar l'abril,
concretament el 14 d'abril, visc la república.
Sí.
S'ha anat fent durant diversos dissabtes
amb el Manuel Molins, de mestre, que és dramaturg,
i llavors eren els escriptors, els dramaturgs que s'hi van apuntar,
que van ser sis en aquest cas, i un d'ells, en principi,
i es van anar treballant textos que havien portat,
anant corregint, anant treballant,
i anant inventant coses i tal.
I ara al final, la segona part, la rematada del curs,
del taller, consisteix en posar en escena, aquest dissabte,
a través d'un taller d'actors que s'ha fet,
en posar en escena alguns dels treballs,
una selecció dels treballs.
Per tant, es barregen els dos tallers,
el d'escriptura i el de...
Bé, el taller és un, diguéssim, no l'escriptura.
El que passa, doncs, que el remat era posar-lo en escena,
poder escoltar, veure el què,
els autors veure com ho fan i tal,
i llavors s'ha aprofitat, doncs,
amb un petit taller d'actors,
que s'ha convocat una sèrie de gent,
uns 16.
Jo també hi dic una frase, jo també.
Molt bé.
I aquesta posada en escena
la dirigeixen la Magda Puyo i el Ramon Simó.
Molt bé.
Escolta, vaja, que ningú...
Suposo que és en pública, obert al públic, vaja,
la gent hi pot assistir, però...
Sí, l'únic que es demana és que es porti un vano,
si els porten, que no faci soroll.
Ah, això, perquè fa molta calor al magatzem, no m'han dit?
Bé, sí, demà diu que...
El dissabte diu que no en farà tanta, però sí.
Molt bé, que us heu posat d'acord amb els homes del temps.
Allò, calor tot, Tarragona, menja al magatzem.
Sí, aleshores, es posen en escena
mitjançant una lectura dramatitzada,
bastant dramatitzada,
una persona d'escena molt, molt maqueta, aquí hi haurà.
Són sis peces curtes,
però mig d'uns deu minuts cada una,
una cosa així, molt diverses.
Ara t'ho anava a dir, però, que ningú s'esperi,
doncs, obres de teatre d'aquelles, doncs,
amb escenografia, vestuari, no?
És una lectura dramatitzada?
No, a veure, la posada en escena té els seus llums,
fins a tot, amb cadires i tal,
que avui m'ha tocat portar un sofà.
Ah, mira.
Sí, hi ha una posada en escena tal qual.
No és una posada en escena del que...
final del tot, però,
bé, si és una obra de teatre,
amb sis peces lligades,
amb un pianista que les lliga, també,
o sigui, estarà bé.
Sis peces lligades,
són obres curtes que van entrellaçades.
que us heu hagut d'inventar un nexe d'unió, suposo.
No, no, el nexe és un pianista que toca.
Ah, tal qual.
És estètic, més que res.
És que, ja dic, clar,
al magatzem no es pot fer res que no vagi acompanyat de música.
Ens faltava l'element musical.
Sí, el piano és una de les primeres coses
que vam comprar allí al magatzem.
Està amortitzat, eh?
Sí.
Ens toca un de nou.
Sergi, de quin tipus són les peces
que veurem dissabte, més o menys?
De quina temàtica?
Doncs això, que veurem i escoltarem,
doncs són molt, molt diverses.
N'hi ha una que és molt poètica,
romàntica o poètica.
N'hi ha una que...
N'hi ha dues que són més tràgiques,
molt modernes,
una de violència,
de violència de gènere,
és una altra sobre un pensament d'un terrorista
abans de fer el boom.
És un òleg.
Un altre que és difícil d'explicar,
un que es mor en una fonda,
és molt catxonda aquesta.
I després una més satírica,
una mica irònica,
una farsa, no sé si té un discísia.
No ho porto al compte.
és una mica de farsa,
fotent-se en una sèrie de coses,
en el mundillo teatral i tot això,
aquesta és la meva.
Fins a quin punt heu pogut assajar amb els actors?
O fins a quin punt hi haurà un puntet d'aquells
que ens agrada tant, no?,
d'improvisació, de sobre la marxa.
No, no, no, no, no, no hi ha res improvisat
perquè es llegeix,
tot i que el paper és una nosa,
però quasi, quasi, quasi,
que se'ls saben a memòria,
tot perquè n'hi ha 16.
Llavors s'han repartit tots, no?,
són dos directors,
l'amag de Puy i el Ramon Simó,
són sis obretes,
s'han agafat tres cada un,
i llavors s'han anat repartint,
són dos caps de setmana intensos
que s'han estat treballant, eh?
Amb un horari, doncs,
és una mica...
Hi ha hagut feineta, hi ha hagut feineta.
S'ha pres molt, també,
perquè ells han estat molt per la feina, eh?
I bé, bé.
El resultat de tota aquesta feina,
d'aquest taller o curs d'escriure teatre,
que va començar el 14 d'abril
i que culminarà aquest dissabte
el Teatre Amagatzem,
doncs això, ho podrem veure.
A quina hora comenceu?
Sí, escolta, abans,
a les vuit del vespre
els donaran una horeta,
i una cosa així, eh?
I llavors,
et vull dir que això ha estat...
Es fa al magatzem amb l'SGAE,
amb la Societat General d'Autors,
que hi va estar molt interessada,
i per veure si la cosa té continuïtat,
que esperem que sí,
doncs ha sigut una primera mesida,
doncs s'ha convocat a nivell de Catalunya i tal,
i bé, és una cosa...
És un experiment pioner,
una mica fora de Barcelona, això.
Ha creat expectació pel que fa, doncs,
a la gent que s'hi ha apuntat,
parlaves...
Quants m'has dit?
Sis, sis creadors, sis escriptors?
Sí, bé, no és una cosa majoritària,
un poc hi ha tanta gent que escric,
a vegades recordava gent que ja tingués...
que no és un curs d'iniciació,
o sigui, gent que ja havia escrit coses i tal,
gent que ja feia temps que es movien
al mundillo teatral,
havent escrit coses ja, eh?
O sigui, no era un curs d'iniciació.
Sergi, ja que et tenim aquí al telèfon,
no volem deixar passar l'oportunitat
de preguntar-te quines altres accions
esteu preparant des del Teatre Magatzem,
o ara ja tanqueu portes i neu de vacances,
que també us convé?
Sí, ara tanquem portes,
ben bé de vacances no,
i estem preparant tot el que vindrà a la tardor,
que, entre les coses,
estem acabant d'ultimar pressupostos,
que és el que és això,
però suposo que hi haurà
una entrada forta per la tardor,
una entrada forta que no te la vull dir,
perquè és una sorpresa,
que la volem anunciar en el seu temps,
però que serà una sorpresa.
Però serà...
Un cicle que serà bastant sorprenent.
Això, un cicle.
I bastant en plan bomba.
Un cicle.
Sí.
Teatre, música, cinema...
Ah, és la sorpresa.
És singular.
Serà un cicle singular
que no es fa...
De la manera que pretrem fer-lo,
no es fa enlloc de Catalunya, això.
I parlarem la temporada que ve,
també, un altre cop de temporada estable.
Sí, al setembre estigues a la guet,
que seràs la primera.
Molt bé.
I és això, Sergi.
Ja ho anunciarem, això.
I us tornareu a plantejar això,
d'obrir una altra temporada estable,
amb concerts, amb teatre...
Allò de cada dimarts, tal cosa.
Cada dijous, tal cosa.
Bé, ara ja m'estàs preguntant mal.
Ah, no, no, no.
No tens per què contestar, eh?
Pots dir no ho sé i ja està.
Sí, no, no, home...
És la voluntat, suposo.
Sí que ho sé, però...
Doncs això de cada dijous i cada dijous...
No, no vull dir.
Cada quant se pugui en coses,
però sí, hi haurà una certa estabilitat.
El que se plantejarà la cosa,
més aviat, és per cicles.
Encara que n'hi haurà un que duri més i un menys,
no?
Doncs hi haurà un cicle d'aquest X,
que et dic el primer.
Després, clar, ja vindrà enguany,
estem parlant d'enguany, no?
Vindrà la tardor literària,
que ens dedicarem a fer també programació
o lligada amb la tardor literària
i el desembre
engegarem un parell de coses de producció pròpia.
Val.
I amb això jo em quedo tranquil, eh?
El que ens interessa saber és que el magatzem...
Ja tenim coses programades, però fins al maig de l'any que ve, eh?
No tot, no tot.
Ens quedem molt tranquils sabent que l'activitat no para,
el magatzem.
No para.
Sergi, si no hi ha una de Bacot, i damunt.
No n'hi ha mai, que sempre us ensurtiu de totes, home.
Sí.
Sergi Sirinacs, moltíssimes gràcies
i molt bones vacances.
Vinga, igualment.
Gràcies a vosaltres.