Fins demà!
Fins demà!
Sí, la veritat és que teníem moltes ganes de fer una cosa així, ja l'hem passat, ho vam intentar, però al final ens vam despertar molt tard i aquest any, amb una mica més de temps, hem lograt fer això.
El diumenge per la Marató intentarem fer l'obra de teatre que portem ja durant un any i mig, fent bolos, i per això som aquí, per intentar animar molta gent.
Diumenge al Palau de Fides i Congressos, a la Sala Eutiques, a quina hora?
No, a la Sala Eutiques no, a la Sala Agust.
Ah, val.
És la Sala Gran.
Val, això serà en pleno, eh?
Bé, intentarem, intentarem. La veritat és que la Sala Eutiques era en principis el que nosaltres ens havíem plantejat, però té 230 places i a dia d'avui gairebé estem a les 250 entrades venudes.
Molt bé.
I, bé, estem intentant animar força gent perquè ens faci costat amb aquesta idea.
Molt bé, una obra de teatre, la que representarà Teatre Vuit, una obra que es diu Ai, homes, i que tots els fons que es recaptin es destinaran a la causa solidària de la Marató de TV3, que em sembla que en guanyarà sobre les malalties coronàries.
El preu de l'entrada?
El preu de l'entrada és de 10 euros, i la recaptació que aconseguim anirà íntegrament destinada a la Marató de TV3.
Molt bé. Doncs jo convido els oients que ens estiguin escoltant, que tinguin clar que hi vulguin anar.
És teatre, és teatre del bo, s'ho passaran molt bé.
Sí, és una comèdia molt divertida que parla sobre les relacions de parella.
Doncs ara l'explicarem bé, però jo deixo la línia telefònica oberta.
Tothom que vulgueu anar diumenge al Palau de Fires i Congressos i voleu reservar l'entrada, truqueu.
I mira, així us ha guardat l'entrada, tot i que a veure, no fareu cura, eh?
N'hi haurà de sobres.
977-24-47-67.
Qui sou Teatre Vuit?
Jo vaig quedar sorpresa, dic, home, hi ha moltes formacions de teatre a la ciutat i no us controlava vosaltres, no us tenia fitxats, eh?
Bé, Teatre Vuit és un grup, una companyia de teatre jove, va ser creada l'any 2005 i, bé, es van conèixer a una escola de teatre
i, bé, les ganes de fer teatre i a la nostra manera van fer que, bé, una colla d'amics fessin una companyia de teatre, no?
Bàsicament és això.
Us hi dediqueu a nivell no professional, tothom teniu la vostra feina, eh?
Exacte. És a nivell amateur, però, bé, quan dius amateur pareix que sigui així una mica cutre, no?, per dir-ho d'alguna manera.
I no, el que vol dir amateur és que tots tenim les nostres feines, però que fem teatre perquè realment ens agrada, no?
I, bé, és teatre de qualitat, evidentment.
Intentem que això, que sigui el màxim professional possible, és a dir, ens prenem aquest hobby com una cosa molt seriosa.
Quant de temps fa que funcioneu?
El grup se va crear l'any 2005 i aquesta és la primera obra que duem, no?
Fa un any i mig, més o menys, que fem actuacions, bolos d'aquesta obra.
Però també cal dir que hem fet altres coses de teatre de carrer aquí a Tarragona i, bé, anem fent cosetes.
De fet, xoca una mica perquè, a veure, teniu una edat.
Una edat, què vols dir?
Una edat, una edat, clar.
Això no m'ha agradat, eh?
Ah, que no, queda petària.
Som joves, que quede clar, eh?
Bueno, però no sou, clar, típic grup de teatre, no?
Una colla d'amics, 18 enyets, 18 enyets, 20 enyets, que diuen, vinga, va, i ara anem a fer teatre.
No, quina és la mitjana de teatre avui? La mitjana d'edat.
A veure.
Estaríem rondant, mira, jo en tinc 35.
I jo en tinc 28.
I soc el més gran, soc el més gran, soc pare.
Soc l'únic que soc pare i, bueno, els altres, més o menys, miren, tenim...
De 24, podíem dir, no?
De 24, de 20, de 21...
No, com que de 24 o més jove, eh?
Quants anys té l'Ivon?
24.
Ai, 24.
Trobo, vaja.
Imagina't.
No ho he comptat mai, això, eh?
Jo la feia més jove, mira, no és?
Però sí, entre els 25 i els 30 anys.
35, sí.
Perquè jo, res, jo, com si en tingués 30.
Home, 35 no és res, eh?
No, sisplau, home, per favor.
No, però és allò que dèiem, no?
Ja és a posar-s'hi conscientment.
Tots teniu la vostra vida, les vostres coses, la vostra professió.
I ja és tenir ganes, allò.
No, i que tots hem estudiat, potser és per això que som més grans, no?
Doncs que quan estàs estudiant realment tampoc no tens temps, no dedicar-te al 100% a un hobby.
I ara, doncs, bueno, és allò que, bueno, si ens dediquem, no?, com a hobby.
I, bueno, realment passem moltes hores assajant, buscant, bueno, tot, no?
Tot el que comporta.
La veritat és que és això el que dius, eh?
Hi ha molta il·lusió, hi ha moltes ganes de fer coses,
però també ens ho prenem amb una filosofia de dir, no tenir un objectiu, allò de tornar-nos bojos.
No, és una cosa que ens ho passem molt bé, però quan ho anem a fer,
anem a fer al màxim seriosament possible, saps?
Almenys és la nostra idea i potser per això ens està funcionant.
Vull dir, realment, en un any i mig hem fet 22 actuacions.
22 o 23, sí.
Està molt bé, eh?
Està molt bé.
I creiem que l'obra és, bueno, és molt maca, és molt divertida,
però també està molt treballada.
Hi ha darrere força treball.
Assagem tres cops a la setmana.
Bueno, és el que et dic.
Hi ha una il·lusió i unes ganes de voler fer-ho, eh?
Doncs sí que heu tingut bastantes actuacions.
Miràvem la llista abans i, realment, bueno, és...
Sí, bueno, per tota...
Bàsicament per la província de Tarragona,
però últimament també estem participant en alguns concursos de teatre.
Que també van bé.
Que també van molt bé, és a dir, a nivell de Lleida, de Girona...
Bueno, tenim una actuació properament a Barcelona, també, bueno, província.
I, bueno, és emocionant, la veritat.
És emocionant, concursos de teatre que donen premis
i, bueno, encara que sigui una tonteria,
doncs és emocional, la veritat.
Sí, la veritat és, amb aquest que vam anar ara a l'últim,
o al penúltim, vaja, el de les Borges Blanques,
que era el concurs de la mostra de teatre...
De teatre còmic.
De teatre còmic de les Garrigues,
doncs realment ens hem sorprès.
És a dir, no vam poder anar a l'entrega de premis
perquè teníem una altra actuació.
I, realment, bueno...
I quina llàstima, que no ens hem pogut anar.
Ens vam endur la...
Bueno, a veure, deixa'm la llest, que no m'ho sé de memòria.
Bueno, a les millors actrius, les xiques...
Sí, a la millor direcció, per la Rosa Rovira,
a la millor actriu de repartiment,
que vam fer un exequo per totes les actrius, no?
La Nereida, que està aquí, la Belen Gallo,
la Ivonne Labòria, la Marta Oliva i la Rosa Rovira.
I també ens vam endur el segon premi, el millor grup.
Hi havia 40 grups que es van presentar,
en van seleccionar 12,
i nosaltres vam ser el segon premi, vaja.
Ho diem molt orgullosament, saps?
Home, perquè és la primera obra, no?
I això, ostres, que et donen un premi,
vull dir, és una passada.
Després també vam tenir nominacions
al millor actor secundari pel Fèlix Llovell,
a la millor actriu principal per la Rosa Rovira,
al millor acompanyament musical per la Rosa Rovira
i al millor vestuari per Teatre Buït.
També m'agradaria, bueno, els altres,
els no nominats que érem el Pere,
jo mateix i l'Albert Rovira,
quan vam anar a l'últim concurs a l'Arbúcies,
ens van nominar també i ens va fer molta gràcia, saps?
Aquestes coses fan il·lusió,
clar que sí, perquè ho faig per la il·lusió pròpia,
però sí, també, és una resposta de portes en forma.
Sí, i a part que Teatre Buït,
vull dir, és un grup independent, no?
Sense cap subvenció, sense cap ajut de cap manera, no?
No et deixen cap local, vull dir,
m'explico o no, vull dir, que és una cosa independent, no?
I que costa tirar...
Les coses independents costen molt de tirar endavant, no?
Vull dir, té la seva part positiva
perquè fas el que vols i com vols,
però, clar, a veure, són moltes hores,
has d'invertir molts diners, hores, tot, no?
Sí, perquè, clar, a vegades,
quan vas a parlar amb algun ajuntament
o parles amb algun altre grup de teatre
que convoca la mostra,
clar, els preus que et paguen el bolo,
doncs, just...
És insignificant.
Bueno, clar, ens pagar la gasolina,
fer el dinar, que a vegades és un entrepà,
doncs, ja no és un guany,
ja no vas a buscar un benefici,
és una mica la satisfacció, no?
Sortir dalt d'un escenari,
d'intentar interpretar el millor que saps el paper
i, bueno, una mica el reconeixement de la gent que et veu.
I de que la gent s'ho passa bé, sobre això.
Clar, clar.
L'obra també deu ser clau, eh, en aquest cas.
Es diu Ai, homes.
Ai, homes, ai.
I més o menys el Sergi Balbel per aquí al darrere,
tot i que l'heu transformat una mica.
Explica una mica com és que vau triar aquesta obra
i què li heu fet.
Bueno, aquesta obra, bueno, la va triar la directora,
no?, en aquest cas, la Rosa,
i, bueno, la va agafar, suposo,
perquè, bueno, és una obra molt divertida, no?
Va parlar sobre les relacions de parella,
sobre el sexe, sobre la convivència,
tot des d'un punt de vista femení,
encara que l'obra,
ho dic per als homes que ens l'escolten, eh,
està escrita per un home,
però és un punt de vista femení
i, bueno, és molt graciós, no?
Sobretot les escenes quotidianes
que tots ens hem trobat,
que tots ens podem veure identificats,
que tots ens hem viscut alguna vegada a la nostra vida.
Passa que l'heu readaptat.
L'heu agafat l'homes de Sergi Balbel i...
Sí, l'hem adaptat perquè l'obra de teatre original
estava protagonitzada per cinc dones, no?
Nosaltres som cinc actrius i dos actors.
Llavors, clar, hi ha circumstàncies
que encara es fan més gracioses
quan estan interpretades per un home.
No? I, claro, és, bueno,
és una adaptació, l'hem actualitzat
i, a part, hem introduït,
hem tret escenes de l'obra original
i hem introduït escenes noves
per, bueno, fer-ho una mica a la nostra manera, no?
Una obra divertida, doncs?
Sí, sí.
Amb diferents sketchos, pel que dieu?
Sí, són cinc escenes, no?
Són cinc escenes, sí.
Per tant, bueno, ja és un punt,
el fet que sigui una obra que la gent s'ho passi bé.
Sí, la gent riu molt, ja.
Sí, la idea és,
suposo que d'entrada era una mica
el repte personal, no?,
de cadascú d'interpretar un paper
que hi ha força text.
És a dir, la primera escena, per exemple,
són quants minuts?
Són 15 minuts.
15 minuts, que hi ha cinc dones
dalt de l'escenari
que, diguéssim, tenen una conversa
de situacions quotidianes
o problemes que es poden trobar
a la vida real.
I, esclar, fer aquesta interpretació,
diguéssim, amb una escenografia molt simple,
que són cinc cadires i les cinc noies,
doncs també era un repte.
però després ja, sí que,
a mesura que va avançant l'obra,
doncs ja les escenes van agafant un altre ritme
i, evidentment, un altre toc d'humor
i una mica més d'ironia.
Cal dir que la primera escena,
de les cinc dones en cinc cadires,
parlant de les seues coses,
impacta bastant, eh?
Sí.
És graciosa, però a la gent li costa arrencar
perquè diu, oi, oi, oi, oi, no?
Però després hi ha les altres escenes i tot
i la gent ja se solta.
Sí.
Sobretot hi ha una escena que es diu Ramon
que, bueno, és una discursió de parella
que és superdivertida.
I la veritat és que, sí,
és estrany, no?
Perquè quan comences no saps
quina serà la reacció de la gent.
En canvi, amb aquesta escena de Ramon,
tothom, mira que hi ha pocs homes
que surten a l'obra,
doncs es queda amb aquella escena
d'on surt Ramon, no?
Amb aquell trosset.
Sí.
Heu fet, a més, animació de carrer?
Em sembla, algun espai de carrer?
Vull dir que no us tanqueu als gèneres
i, a més, poca vergonya teniu, eh?
Perquè jo crec que fer animació de carrer
ha de ser molt difícil.
M'has de veure a mi, home,
m'has de veure a mi ballant allà al carrer,
home, per favor.
Sí, home, cal dir que, bueno,
han fet dues actuacions de carrer.
Una és una escena d'aquesta obra,
justament, que és mímica, no?
O sigui, és una conferència,
una persona que parla
i quatre persones que van fent los gestos, no?
Teatret gestual.
I la segona cosa que han fet de carrer,
que pot ser el més important, no?,
el més diferent,
és un muntatge que es diu Cicles,
que és teatre gestual, no?
És tot teatre-dansa.
Teatre-dansa, sí.
Sí, sí.
És tot sense parlar,
és tot en música, no?
És teatre...
Una mica el que volíem expressar,
és una peça que dura 12 minuts,
és una peça molt curteta,
però estava pensada també
per allò de la mostra de teatre aquí al...
El mostra d'espectacles al carrer.
Al carrer aquí a Tarragona.
I el que volíem explicar una mica
era això, el cicle de la vida, no?
El néixer, el créixer i el morir,
doncs com ho podíem representar ballant
i fent diferents situacions
al llarg de la vida,
del cicle de la vida.
Bueno, porteu ja des que vau començar
amb aquesta primera obra,
que jo crec que una mica avorrida
la deveu tenir, no?
Sí, sí, ja estem assajant una altra obra nova, eh?
Estem ja...
O sigui, aquí a Tarragona suposa
que serà l'última actuació d'Ai Homes.
Tenim un parell de concursos a paraulats
i ja hem començat a treballar des del setembre
en la nova obra.
Encara no tenim...
Bé, és una creació pròpia.
Ara s'ho ha dit també.
Encara no té nom.
No podem dir, bueno, tenim alguna idea.
Però encara...
Però és sobre...
Bé, sobre la vida i sobre l'amor.
Són diferents escenes.
Diguéssim que la peça curta que vam fer,
aquesta de cicles,
ens va donar peu a potser a...
No sé, investigar un pèl més
i donar-hi una miqueta més d'extensió
amb aquesta idea que va sorgir amb la peça curta.
Però és molt diferent, eh?
O sigui, no és teatre dansat,
serà teatre de text,
però serà sobre el tema,
sobre la vida i sobre l'amor, no?
Són les diferents maneres de morir, no?
I de viure també, a la vegada.
Sí, sí.
Com us munteu això a l'hora d'escriure
la vostra pròpia obra de teatre?
Cadascú fa un trosset?
Bueno, ara estem en el procés inicial
que tothom aporta idees, no?
Poesies, escrits personals, no?
De ara, de quan érem més adolescents, no?
Sí.
Sobre els diferents problemes
que ens anem trobant a la vida,
sobre, bueno, diferents situacions.
Situacions que recorden.
Si, per exemple, parlem de la infantesa,
doncs alguna situació que ens recordi la infantesa.
Si parlem de l'enamorament,
doncs alguna situació que ens recordi l'enamorament.
I llavors es va intentant fer...
De moment no hi ha...
O sigui, com treballem,
i base una mica a les directrius que parla la Rosa,
doncs és intentar abocar molt de material
i després ja el filtrarem
i ja l'hi anem donant forma a mesura que va passant.
Entre tots, o hi haurà algú que potser serà que fa...
Hombre, la directora sempre és qui agafa una mica la batuta en aquestes coses.
Evidentment, ha d'haver una persona que marque la línia, no?
A seguir l'onexe d'unió.
Sí, una mica el filtre,
que faci una mica el muntatge i el guió.
I quin caire tindrà?
Tragicomèdia?
Tragicomèdia, suposem.
A veure, saps el que passa?
Que quan fiques a escriure coses sobre la vida i sobre la mort,
tothom aporta coses sobre la mort.
És fort, eh?
Sobre la mort.
Sobre la vida, bueno, és més, no?
Sí, no sé per què ens han sortit més fàcilment
aquells, no sé, episodis tristos abans que els...
Dramàtics.
Sí, o més dramàtics.
Llavors, claro, ja vam veure clar que no podria ser...
Algo tot molt dramàtic no pot ser, no?
Llavors ja vam fixar algunes escenes que serien més còmiques,
com la teoria de l'embràs, no?, per exemple.
Heu de llegir Woody Allen, que tracta la mort d'una manera bastant còmica.
És que també és així, eh?
És buscar també aquest contrapunt, no?,
que sigui una cosa molt...
No, serà una tràgica comèdia, o sigui,
evidentment han d'haver tocs d'humor,
si no serà un avorriment.
No teniu data encara, pel que dieu a per llarg.
Bueno, no tenim data, però us agradaria que de cara al juny
ja hi hagués alguna mica lligat.
Estem en ello, estem en ello.
El que passa que, és el que et deia abans,
quan estem, perquè això ja ho portem treballant
i que des de l'estiu...
Des del setembre, sí.
Des del setembre, al final d'estiu.
Però, clar, seguim rodant amb aquesta...
Clar, no us deixem parar.
Bueno, fantàstic, fantàstic.
No es passa una queixa, no.
Però és allò que, clar, anem intentant fer la nova creació,
però també anem tenint bolos de la...
Home, vulguis que no, això de la Marató fa dues setmanes,
que no fem res més, eh?
Sí, sí.
Penjar cartell, clar, dissenyar el tríptic,
buscar algú que et faig el tríptic gratis,
penjar-lo...
És molt de fet.
L'obra ja està feta, però tot el que l'acompanya,
tot el que hi ha darrere, clar, molt de fet.
Sí, sí, ara, sobre el que anem aquest diumenge a fer,
la veritat és que, bueno, jo almenys em sento molt il·lusionat
i molt content perquè ens estan responent.
Hi ha les persones que ens han ajudat a arribar aquí,
és a dir, a tenir el lloc, l'espai per actuar,
a tenir la difusió que ens han...
A tots els nivells.
Sí, a tots els nivells.
Com és que us heu, doncs, això,
pujat en aquest projecte de la Marató?
Mira, tot...
Jo crec que tot va començar l'any passat.
L'any passat vam fer una actuació a un poble,
a Sant Carrers de la Ràpita,
i va donar la casualitat que era el dia de la Marató.
I vam dir, ostres,
que ara l'any que ve podríem fer alguna cosa,
clar, a més gran escala, no?,
perquè en un poble les sales són petites, no?,
a veure, 200 persones i tal.
I aquest any volíem realment fer-ho a Metropol,
però en tot el tema que estan obres i tal va ser impossible, no?
I vam dir, ostres,
doncs buscarem una sala, buscarem una sala,
i al final palau final, no?,
i de congressos.
Clar, et diuen, tenim dues sales,
una de 200 i pocs, no?,
i l'altra de 1.250.
Clar, 230, realment,
entre companys de feina i amics,
pots omplir-ho, no?
Sí, bueno, no ho sé, no ho sé.
Sí, jo crec que sí, vaja.
Evidentment, no?,
que la nostra il·lusió era,
doncs amb la petita en teníem prou,
però, esclar,
després vam pensar, ostres,
i si la gent realment s'hi vol embarcar
amb tota aquesta idea?
i Tarragona és molt gran
i Tarragona es mou.
És a dir,
moltes vegades el que succeeix a Tarragona
és que la difusió no arriba,
o arriba poc.
A mi, quan et trobes amb alguna amic,
et diu, ah,
no m'han enterat que fèieu això.
Això és el que no pot...
Això és el que vam dir,
això no pot passar.
És a dir,
hem d'intentar,
com a mínim,
arribar al màxim de gent possible,
doncs perquè puguin saber que hi ha això.
I això és el que hem fet,
i, bueno, per això...
I també, com és una causa solidària,
la gent s'anima més, eh?
Jo espero que sí,
jo espero que sí.
És que tenen la doble bassa en aquesta,
aniran al teatre,
passarà una bona estona,
i ja també col·laboraran.
Serà una manera també de col·laborar
amb la Marató de TV3,
que hi ha molta gent que hi col·labora,
trucant per telèfon i tal,
doncs mira,
això també és una bona manera.
És la idea,
aquesta és la idea.
És a dir,
que vinguin al teatre,
l'entrada del teatre són 10 euros,
i tot el que recollim
anirà a la Fundació de TV3.
10 euros només,
a pensar-vos-ho això.
El diumenge,
al Palau de Fires i Congressos,
a la Sala August,
a quina hora?
No m'he quedat jo.
A les 5 de la tarda.
A les 5,
que a més és hora
com per anar-hi amb tota la família,
o...?
Sí, bueno...
Edat mínima,
recomanada.
Poden vindre nens,
la veritat és que sí,
però és una obra,
a veure,
una mica...
Per a adults, clar.
Hi ha moments
que és una mica forteta,
a veure,
es parla de sexes,
es parla de problemes,
doncs bueno,
de la convivència
i també sexual.
No és lloc pels petits,
és a dir,
petitets diem de 5 o 6 anys,
però un nen de 14 anys,
15 anys,
vaja...
No ho captarà tot,
tampoc.
Bueno, no ho sé,
avui en dia,
escolta'm,
però jo crec que si té ganes
de venir al teatre,
s'ho passarà bé.
És a dir,
no és allò de dir
per a tots els públics,
però sí que...
Però tampoc passaria res.
Aquesta és la proposta
solidària de Teatre Vuit,
una formació de teatre
de Tarragona
que avui hem volgut conèixer.
Diumenge,
a les 7 de la tarda,
al Palau de Fires i Congressos...
de la tarda,
al Palau de Fires i Congressos.
Ai, homes,
aquesta obra tan divertida
que per tant sols 10 euros
podreu veure
i a més participar
en la Marató,
la causa solidària
de la Marató de TV3.
Digue'm, digue'm.
Perdona'm, perdona'm.
Què ens han deixat?
Bueno, sí...
Els punts de venda.
Sí, els punts de venda sobretot.
Ai, sí, i tant, i tant, i tant.
Sí, voldríem això,
dir que els punts de venda
que tenim per venda anticipada
són el Negrito i la Negrita,
allà al centre de Tarragona
al costat del mercat,
el Sallel Quim,
a la plaça de la Font
i al Comercial Brascolí,
el Pena Martell.
També no em voldria anar d'aquí
sense agrair moltíssim
la col·laboració del Palau Firal
i de Congressos de Tarragona
i de Comercial Brascolí,
sobretot.
Crec que sense ells això
de moment no ha estat possible
i des d'aquí moltíssimes gràcies.
I animar a tothom,
tot Tarragona,
que s'animi a fer-nos costat.
Que segur que no s'arrepentiran
que riurà moltíssim.
Fem-nos costat.
Ni que sigui última hora,
que trobaran entrades allà a la queixeta.
Ah, sí, a l'empera.
Jo els animo a que vagin a l'anticipada.
Perquè així
t'estarem més tranquils
a últim moment.
Perquè, clar,
també penseu que nosaltres
el dia de l'actuació
ens ho muntarem tot nosaltres.
És a dir,
la persona que hi haurà a Guixeta
serà un de nosaltres,
no de les actors i actrius,
però sí que serà
o la mare,
o el germà,
o l'amic.
I, clar,
com millor,
diguéssim,
la gent que arribi
i arribi amb l'entrada,
doncs tot això que tindrem.
Molt millor.
Pere Sucías,
Nareida Gras,
de Teatre Vuit.
Moltes gràcies,
moltes hores amb els projectes
i ara que ja ens coneixem,
a partir d'aquí ja
anem d'enxerrant, eh?
Perfecte.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.