.
Gairebé dos quarts de sis de la tarda estem esperant els nostres propers convidats
aquí a la programa a l'emissora Tarragona Ràdio, són el Roger Benet i els Oximorònics.
Ara parlarem amb els de tota manera, deixeu-nos que fem el viatge que farem cada dia al llarg d'aquesta setmana cap a Sitges.
Allà s'hi celebra el cap de setmana passat, com qui diu, des de dijous el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges
i tenim com a enviat especial el David Serra. David, bona tarda.
Bona tarda, com esteu?
Bé, suposo que tu, no sé si amb els ulls ja una mica esgotats de tant de veure cinema, perquè el cap de setmana pintava fort, eh?
Sí, no, no, a veure, ha sigut bastant intens.
D'altres maneres, pensa que avui també heu pres amb una mica de calma, per circumstàncies,
perquè aquest any la cosa de la premsa està molt selectiva.
Com vols dir?
I no tothom, bé, no tothom pot accedir a totes les sessions.
Llavors tens d'escollir molt bé el que vas a veure, perquè de lo contrari, doncs, bueno, pues tindre problemes, realment.
Així has de triar, eh? No és allò de vinga, porta oberta.
Hi ha molta premsa, hi ha molta cobertura mediàtica, llavors, clar, o sigui, bàsicament el que anem és una miqueta a seguir sessions d'un dia cap a l'altre.
I avui, per exemple, el que a mi més m'interessava era, precisament, revisar la pel·lícula que no vaig poder veure del maestre, del mestre, George Romero,
una altra versió de pel·lícules de zombis que estava francament bé, que estava francament bé i que demostra que George Romero és un mestre impressionant d'aquest tipus de cinema.
De fet, no va ser amb ell que se li va donar una mena de distinció aquest cap de setmana?
Sí, sí, molt meritòria i perquè és una de les personalitats més il·lustres que tenim en aquest festival, eh?
Especialitzat en pel·lícules de zombis, deies, que és tot el gènere.
A veure, ha fet vuit pel·lícules de zombis, o sigui, el que és la...
George Romero és el pare votatiu de tot el que és el gènere, en cimates, de les pel·lícules.
La nit de les morts vivents és la seva pel·lícula més famosa i, a banda de tot això, és una obra mestra absoluta, absoluta.
De totes maneres, he de dir que aquesta pel·lícula, tot i que és una bona revisió del gènere dels zombis,
perquè a més té una gràcia i és que és com una mena de documental.
O sigui, és com un programa de la tele en el qual el que ens plantegen és realment que els zombis estan realment vivos.
Aquesta és la història.
Home, és per donar realisme a la qüestió, no?
Sí, sí.
Com si fos una cosa molt real.
Exacte.
A part de zombis, però, s'han pogut veure altres projeccions, suposo, durant el cap de setmana.
David, fes-nos una mica de... Vaja, destaca'ns.
Alguna pel·lícula que t'hagi sorprès positivament?
Mira, positivament, realment, el que més m'ha sorprès positivament de moment seria la pel·lícula Hot Food,
que és una comèdia basada en tot el que és el món de les pel·lícules de parelles, de policies,
però que és una paròlia descacharrant, absolutament enllunyada del que diríem el cinema fantàstic,
però a la vegada molt potent, amb uns gags molt divertits, feta amb molta gràcia, i que està francament bé.
Home, doncs és una gran cosa perquè és un gènere que, a més, ha estat tocat moltíssim, seriosament,
i també en clau d'humor, però que s'ha tocat tant que fins i tot dius, bueno, encara ens pot fer gràcia,
i pel que dius, sí, no?
Exacte. Després, una pel·lícula espanyola de dibuixos animats que estava francament bé,
que era La crisi carnívora, que té la gràcia que està feta amb flash,
i que és una pel·lícula, doncs, de difícil classificació, però molt interessant,
que demostra que el cinema d'animació està en un moment extraordinari.
I una altra pel·lícula que em va agradar va ser Joshua, el hijo del mal,
que dintre de tot és una pel·lícula de cinema fantàstic, típica, prototípica,
però que, bueno, que deixa algun parell de sussos cap al record, diguem-ne d'aquesta manera.
D'aquells que te'n recordes, no?, que després expliques, dius,
que vas veure aquella pel·lícula, si és la que passa, això.
Exacte.
Una escena defineix ja tota la pel·li.
I una cosa que tinc que dir, que ahir va ser deliciós,
va ser la classe magistral de Douglas Trumbull,
el pare dels efectes especials, poders,
que és el pare de tots els efectes especials de nova generació,
perquè va ser l'home que va fer els efectes especials de 2001,
l'audissia de l'espai,
i que, bueno, que vam poder veure ahir una colla de privilegiats,
ahir a les hores del matí,
i que va ser absolutament magistral, com deia la mateixa classe.
Sí.
Veure aquest bon home parlant de les dificultats,
quan no hi havia efectes, diguem-ne, de l'ordinador,
i tenies que reconstruir tot un món de maquetes immenses,
amb tota la problemàtica,
doncs va ser un d'aquests moments, pels amants del gènere,
que fan que el festival de Sitges sigui un festival de referència.
Es notava l'afluència de més espectadors
durant aquest cap de setmana, per fer el bonedat?
Sí, d'unidor, eh?
O sigui, el temps s'ha respectat a Sitges,
aquesta vegada sí,
i estava absolutament ple,
o sigui, és que no cabia ni...
ni no em se podia encabir ni una agulla.
Déu-n'hi-do.
Com es presenta per aquesta tarda,
o t'ho prens amb calma, David?
Doncs avui m'ho prenen amb calma,
si et dic la veritat,
estava plantejant-me inclús desertar d'alguna de les sales,
però amb carinyo.
Però, de totes maneres,
ja tinc un parell de...
Bé, hi ha una sèrie de pel·lícules,
que no m'ho vull perdre,
entre elles, clar, està,
que intentarem veure,
que és precisament la pel·lícula que fan aquesta nit,
de l'Auditori,
que és la, per dir-ho d'una manera,
és la potent,
que és The Frontier.
Veurem com està aquesta pel·lícula,
no tinc, t'ho confesso,
ara mateix no tinc gaire referències,
l'hagués pogut veure a primera hora,
però ha sigut impossible,
però aquesta nit barrejat amb el públic,
doncs ja parlarem d'aquesta pel·lícula.
Què té d'especial?
Com és que et crida l'atenció?
És també de cinema fantàstic?
Sí, sí, és una pel·lícula de cinema fantàstic,
el que passa és que és una pel·lícula
que, bueno, que no hi ha,
a veure, és una pel·lícula,
si no m'equivoco, europea.
Demà t'ho acabaré de comentar,
però tinc la sensació
que pot ser una de les sorpreses d'enguany.
Vale, a veure si et funciona la intuïció.
A veure, demà ho podem confirmar.
Vinga, doncs demà tornem a connectar
amb tu al llarg de la tarda.
David Serra, moltíssimes gràcies
i que passis bon festival.
A vosaltres.