Tres minuts, un quart de dotze del migdia és aquest punt del dilluns
que fem un cop d'ull a allò que ens ofereix la biblioteca pública
quotidianament, més enllà de les activitats que Déu n'hi doni,
hi ha forces, visitem, remenem els prestatges,
a vegades amb novetats que s'incorporen a la biblioteca,
a vegades dedicant aquest temps a parlar de narrativa
i sovint, perquè ens agrada també que sigui així,
amb algunes singularitats que també arriben als prestatges de les biblioteques
i que sense les seves professionals, en aquest cas les bibliotecàries,
probablement ens passarien desapercebudes.
Quan parlem de curiositats, sovint ens visita Nabel Lambea.
Bon dia, Nabel.
Bon dia.
Has estat enregirant entre les novetats perquè veig que són llibres bastant nous.
Sí, sí, totalment nous.
Estan trets de la impremta, com aquell que diu el primer títol,
però ho suggerent.
Hi ha cap animal que mengi vespes?
Dius, bonic títol, per explicar què exactament?
Hi ha el subtítol que diu, i sent una preguntes més.
Ah, bé.
Perquè dic, home, si tota la tesi del llibre es vas a buscar un animal
que mengi vespes, no anem bé.
Però si hi ha més preguntes, ja està bé.
Sí, sí.
De fet, d'aquest llibre hi he portat alguna vegada,
que és aquelles recopilacions divulgatives de ciència.
Som molt divertits, aquests llibres.
No és allò de per què el se n'esplau i coses d'aquelles, no?
I l'he portat perquè acaba de sortir,
perquè a més és dels pocs que hi ha en català,
perquè aquests llibres abans eren difícils de trobar en català.
Llavors, aquest ha sortit tant en català com en castellà
i l'he portat del català.
Llavors, el que fan són preguntes i respostes
que es donaven els lectors de la revista El New Scientist.
I després hi ha la resposta de l'editor,
que se suposa que és la més científica, no?
Perquè, clar, els lectors poden saber o no del tema, no?
Llavors, ja està estructurada per temes, grans temes, no?
Per exemple, hi ha preguntes sobre el cos
o preguntes sobre el planeta
o preguntes sobre animals i plantes
o coses així, no?
Hi ha, aquí, jo, molt curiós, molt curiós, per exemple,
les preguntes normalment són molt llargues, eh?
Per exemple, tu has mirat si hi ha cap animal que mengi vespes?
No.
Veus? Ho haurem de mirar després.
El que passa que ja et dic que hi ha preguntes que són llarguíssimes, no?
Llavors, jo he intentat buscar alguna
que fos representativa i que fos curta.
Llavors, a mi aquesta, particularment, m'ha fet molta gràcia.
Se fan gràcia, aquests llibres, eh?
Pregunta, Seyuts.
Diu, com és que la gent té selles?
Per exemple.
Home, jo això una vegada ho vaig llegir en algun...
Però, clar, potser no és.
És perquè no ens caig la sua als ulls, no?
Això és el que diuen, no?
Però el més divertit és la resposta de la gent.
A veure, a veure.
Per exemple, una, hi ha dos o tres, no?
A cada pregunta contesta diferent gent.
Una diu, mon pare té alopècia i per això no té selles.
Tot el pèl li surt damunt dels ulls.
Quan fa calor, la sua li cau dins els ulls i li couen.
I quan plou, s'ha d'eixugar la pluja dels ulls dels ulls.
Home, molt científic no és, eh?
No, no, no.
Diguem que és una resposta empírica, però científica no...
No, diu, a veure, jo ho he vist, a la pràctica,
mon pare no té selles i li passa això.
I realment li passa, no?
Les selles fan que les gotes d'aigua i de suor no vagin directament als ulls
i et sentiries molt incòmode sense selles.
Hi ha diferents respostes.
Aquesta és la més curta, no?
I després hi ha la resposta de l'editor, no?
Que és allò.
Les selles són importants a l'hora d'expressar emocions.
Tal vegada el més important és el moviment ràpid de pujada i baixada de les selles
que transmet reconeixement i aprovació.
La capacitat de telegrafiar les intencions d'amabilitat des d'una distància segura
devia tenir un valor de supervivència pels avantpassats.
Per tant, els senyals de diversos tipus de les selles són comuns entre els primats,
encara que les selles només destaquen els humans i estan ubicades sobre la pell nua.
És a dir, que els nostres avantpassats i els primats també en tenen, de selles.
Jo estic pensant ara, per exemple, dins del món del micus, que és molt ampli,
el ximpanzé, et t'hi fixes en aquella expressió, aquella cosa que fan d'admiració
i que expressen sentiment amb les selles?
No és cap bajanada, eh?
No, no, o sigui, que no diu res de la suor.
No, no, no, però aquests llibres són molt curiosos, Anabel.
Són molt curiosos, molt entretinguts i aviam, i no diuen mentides, tampoc.
No, no.
No és ciència ficció, és ciència domèstica.
La peculiaritat és que també contesten els lectors.
Normalment, el que passa, com ja he portat alguns,
és una pregunta en una revista i llavors un entès que respon i ja està.
I aquí hi ha la gràcia aquesta que cometes de la gent que contesta.
Doncs mira, a mi em passa això, no?
O jo ho sé perquè la meva àvia deia que tal cosa, no?
I llavors hi ha la resposta més tècnica, diguem, no?, de l'editor.
Molt bé.
Sí, una curiositat.
I es titula Hi ha cap animal que mengi vespes?
I d'aquí és?
No sé si ho hem dit, l'autor.
No, no, no té autor perquè...
Ah, clar, és veritat, és el que deies, és un llibre col·lectiu.
Evidentment l'ha fet alguna persona, però és d'aquells que no hi ha una persona...
La mateixa editorial ha fet aquesta...
No té pèrdua, eh?
Amb aquest títol no té pèrdua, ho poden trobar immediatament.
Què més tens per aquí?
A més, una altra curiositat d'aquest llibre,
diu, allò que tallesixes al darrere i et van dient,
segons el Daily Mirror, tal cosa, no?
Això ja és fantàstic.
Segons el...
Doncs hi ha una que m'ha fet molta gràcia perquè dic,
ostres, tu, quina definició de llibre, no?
El Irish Independent diu, ideal per llegir al lavabo.
Home, coseta curta, que no cal que te la cadis...
Doncs allò hi vas llegint curiositats.
Ara, no sé com es devia aprendre l'editor...
Bé, s'ho devia aprendre bé des del moment que ho posa, no?
Sí, sí, l'han posat igual.
Hi ha altres, eh?
Diu que el Daily Mirror, per exemple,
diu, dades fascinants que mai vas imaginar que voldries saber.
Home, tampoc cal exagerar com a fascinant,
però bé, està bé, està bé.
Ja està.
El Irish, aquest Independent,
doncs no està malament el poble.
La definició.
La recomanació que fa.
Què més tenim aquí?
Molt bé, llavors hi ha un altre llibre curiós,
que és
La guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats.
Ui, aquest, aquest, aviam,
que hi vols, està a la Paix, que deia aquest s'ha de llegir, eh?
S'ha de llegir.
Clar, s'ha de llegir ara aquest llibre, a més a més.
No te'l pots llegir.
I dius, calla, que potser puc venir a Frankfurt també,
no ser en algun viatge organitzat, no?
Mira, l'autor és el Sergio Vila San Juan,
que és el que fa molts anys que va cobrir la Fira de Frankfurt
com a periodista de l'avantguàrdia.
Llavors...
És conegut entre el món de la gent del llibre, com si diguéssim.
Sí. Llavors, ell que ha dit...
A veure, justament com que aquest any la cultura catalana és la convidada
i s'està parlant tant de la Fira de Frankfurt que, de fet, sempre és notícia.
O sigui, cada any surt als mitjans de comunicació i es comenta.
És el mercadet del llibre, eh?
És el mercadet del llibre.
El que passa, que clar, ara fa més d'un any que parlem de la Fira de Frankfurt,
no? Com una cosa, com es parlava del fòrum, de les cultures, no?
Una cosa que es fa cada X temps, però clar, quan ens va tocar de més a prop se'n parla més, no?
Per tant, ell que fa molts anys que va i que reconeix que fins a la tercera vegada
no va assabentar-se gaire de com funcionava la història, perquè diu que és bastant complicada.
A més, diuen que la Fira de Frankfurt el que, en definitiva, és el tema editorial.
Sí, és una fira d'editors.
I el gran negoci, és una fira d'editors, no?
Passa a actors que paral·lelament facin activitats i, òbviament, van els escriptors més coneguts
i que tingui també la seva pesant política, però, vaja, que aquell doctor diu
que, allà, tant que m'agrada llegir, m'anirà a la Fira de Frankfurt,
doncs millor un Sant Jordi, eh? Des d'aquest punt de vista nostre...
Bueno, ell diu que sí, que per la gent que li agraden els llibres,
clar, és un gran aparador, un enorm...
I, a més, inclús comenta, per exemple, que fins i tot el lloc on es fa...
Com a espectacle, eh?
És un gran...
És un... vull dir, clar, és un edifici que, a més a més, l'han hagut cada vegada d'ampliar,
és un model d'arquitectura moderna...
Per tant, hi ha tantes coses relacionades que realment és un esdeveniment
que pots gaudir encara que no vagis com a editor, no?
Ara, realment és una fira d'editors, evidentment,
i el que hi ha al darrere és el món del llibre des del punt de vista editorial, no?
Per això, aquesta gran controvèrsia, no?, de la cultura catalana
i la literatura catalana i fins a quin punt, no?
Clar, a veure, no s'ha d'atreure del que és, no?, de la Fira de Frankfurt.
Per tant, ell el que diu és com que vaig sentint moltes coses,
i jo reconec que la Fira de Frankfurt és un esdeveniment que és important,
però que és complicat d'entendre perquè, vaja, ell diu,
jo fins a la tercera vegada no vaig entendre bé els intríngulis de com funcionava ben bé la Fira, no?
Perquè, clar, hi ha molts interessos allà al darrere, no?
Per tant, ve a explicar...
Sí, sí, fa una guia, explica d'on surt, on es fa, per què es fa, on es fa, anècdotes, curiositats...
Com visitar-la, m'imagino, també, no?
Sí, sí, sí, més que res perquè ell diu, comenta això, realment és una Fira complicada,
és una mega Fira, enorme, que té la seva complicació,
simplement ja pel volum de coses que mou, no?
Home, com a turista ha de ser bonic de visitar-la, eh?
Sí, sí, sí, el que passa és que ell diu, bueno, ja que parlem tant, no?,
que aquest any hi ha la cultura catalana, doncs primer, jo us informo, us explico tot el que sé
i després ja entendrem, no?
Crec que la polèmica aquesta de la cultura catalana i de la literatura catalana es va sortir una mica de...
Saps?
Sí, sí, significa que escrius en català o en castellà, on vius, en fi.
Bé, doncs per això hi ha aquest llibre.
Qui realment vulgui poder parlar amb propietat del que és la Fira de Frankfurt sense haver d'anar a Frankfurt,
clar, una altra opció és, vaig a veure la Fira de Frankfurt, després ja parlaré, no?
O no vull anar a Frankfurt però vull participar de les converses sobre la Fira de Frankfurt,
doncs em llegeixo la guia des de casa i no cal que me'n vagi enlloc.
Clar, és una mica més assequible de preu, diem.
Doncs jo diria que sí, que molt més econòmic aquest volum, que a més és molt primet, no té gaires pàgines.
No, i a més ho explica així amb un to molt amè, molt d'anècdotes, molt...
Que si el títol, perquè clar, no porto tampoc les ulleres,
però si el títol que veig des d'aquí del tercer llibre és el que sospito,
això, trencador, eh? A veure, a veure, a veure com diu el títol.
A veure, el llibre es diu
«Ciento un inventos imbéciles inútiles y japoneses».
M'encanta aquest llibre, veus?
A veure, jo, que no porto mai llibres d'humor,
perquè per mi és un tema molt difícil,
és com les pel·lícules de por, que a mi m'encanta,
però francament, per trobar una que diguis que està bé...
Sí, i és objectiu, és molt subjectiu, això.
Costa molt, no? Llavors, a mi l'humor...
El que pot fer gràcia a mi no, i al contrari, no?
Per mi és un tema difícil,
a mi em fa gràcia un humor determinat
que reconec que no a tothom li fa gràcia, no?
I ull, que llibres d'humor se'n fan pocs, eh?
Sí, sí, sí.
Noveles d'humor se'n fan poques, eh?
Sí, jo crec que és un tema complicat, eh?
Tragèdies, tot el que vulguis,
però d'humor, el que és una novel·la, com dient algunes...
De fet, quan sents alguna vegada entrevistes d'alguns humoristes,
et diuen que és molt més difícil fer riure a la gent
que fer plorar.
Quan va parar.
Realment és un tema complicat.
Per mi no m'arrisco massa amb el tema de l'humor,
perquè per mi és complicat.
Li tens molt de respecte a l'humor.
Jo per mi sí, perquè a mi m'agrada molt l'humor anglès,
en literatura, per exemple, no?
Aquest tipus d'humor més cínic,
a mi m'agrada més que un altre tipus d'humor, no?
Ara reconec, que evidentment no és ni de bon tros
l'humor que li agrada a tothom, no?
Cada un ha de tirar...
Per tant, jo vaig trobar aquest llibre,
et pensava que aquest llibre realment és divertit per tothom, no?
Després et riuràs molt més o poc,
però d'entrada ja és curiosíssim, no?
Llavors es tracta exactament del que diu.
O sigui, són invents, en aquest cas japonès,
perquè ningú, vaja, ningú més se li ha acudit a fer aquest llibre, no?
I clar, són invents que realment no serveixen absolutament per res d'aquest món.
Però això és fascinant. Tu no ho has pensat a vegades d'inventar coses absolutament inútils
per pur divertiment?
Llavors, hi ha coses...
Però escolta, més, els dibuixos, fotografies...
Sí, sí, sí, clar, perquè t'ensenyen l'invent realitzat, diguem, no?
Per exemple, hi ha unes pantufles plomero para gatos.
i llavors hi ha les quatre bambes mini per posar-li el gat amb tot el plomero,
com si fos allò per fregar.
Però el raonament que donen, que mentre el gat passeja per casa teva et fa la neteja.
Llavors, clar, que el treball de casa no serà tan pesat si tens el gat
que constantment va caminant per terra amb pantufles plomero
i llavors vulguis que no, doncs te va traient...
Bueno, hi ha coses divertidíssimes, eh?
Hi ha, per exemple, un...
Bueno, és que hi havia tantes coses que, de fet, no pares de mirar-te coses, no?
Hi ha un paraigües que li penja tot un plàstic fins a terra
i llavors, clar, és el paraigües integral,
però és un paraigües normal i corrent
que li han posat un tros de plàstic tot al voltant.
Per tant...
Perquè aquesta ha matat, també, no?
Però dius, ah, inventa-ho tu.
Sembla que vagis amb una dutxa, no?
Clar, el paraigües és d'un color, el plàstic està despedent.
Invents allò de l'estat espanyol, no?
La fregona i el xupatxó, ai, quina tonteria.
I per què no ho vas inventar tu, si era tan tonteria?
És que, clar, inventa-ho, inventa-ho, si és tan tonto, això.
Mira després.
Hi ha unes curiositats...
Llibre ben curiós.
Qui fa aquest recull, també, així com l'editorial?
O hi té un autor?
Sí, no, té un autor.
O no ha volgut donar la cara de nada?
Kenji Kawakami.
Veus, sí, que ha posat un nombre així, un nom japonès,
perquè dic, calla, que no em conegui, no?
Els veïns per un llibre així.
Genial, de paraigües, n'hi ha moltíssims de paraigües.
I això és un...
Això és un paraigües portabolses.
Això dels espaguetis, què és?
Un enfriador automàtic d'alimentos.
I, escoltin, és com una mena de palillo xines
que porta incorporat un ventilador com aquells...
Se'n recorden?
Quan teníem 850 i 1430, que no hi havia condicionat,
i es posaven aquells ventiladors de cotxe.
Doncs són uns palillos xinesos
amb una mena de ventilador de cotxe incorporat
i aquest home, en qüestiós, es menja uns espaguetis.
Clar, en aixecar els espaguetis amb el palillo,
el ventilador va refredar el menjar fins que va a la boca.
És genial, aquest llibre.
Està molt bé.
Qui vol literatura de l'ofinador?
Porten llibres de...
Bueno, després hi ha el bloquea cubitos.
Aquí no li ha passat que bebé...
Te'n cauen tu.
Oh, és boníssim.
A veure, explica'm el bloquea cubitos.
Vas a veure i el cubito de gent te fa clonc, no?
I et cau a la dent, just la que tens corcada.
o t'esquitxa tota perquè estan aquells glaçons de gel tan a dalt.
Doncs és una mena de, no sé com dir-ho, de recheta...
Tu poses el got i no et cava el còctel.
Ja me l'he passat, però...
Home, fi en un còctel no queda, però pràcticament...
Home, això finet no queda.
No, clar, fi no, però...
És que es posa com un col·lador,
tu estàs allò en un party d'aquests de disseny
i et poses el col·lador aquest perquè no et caigui el glaçó
i quedes fatal.
Sí, sí.
Bueno, és...
I, per favor, no.
És que hi ha un braç fals.
És a dir, que per...
No puc més, eh?
Explica'm tu, Anna.
A veure, diu, un recurs per als tímids.
Un braç fals, és a dir, tu portes l'americana
i amb el teu braç normal
l'afegeixes a un altre que és de plàstic.
Si a tu et fa cosa donar-li la mà a una nòvia o a un nòvio
perquè és molt tímid,
proposen que li donis el braç de plàstic.
Perquè la sensació i l'escalpó que t'arribi a la teva mà
no et causi problemes.
Ai, oi, oi, escolta, fa calor i li sua la mà.
Fa com el plàstic.
Trec el braç de plàstic.
La veritat és que no té desperdici del llibre, eh?
Sí, sí.
A més, hi ha moltes coses que dius.
Home, doncs és veritat que...
No, a veure, deies, invents inútils.
perquè fins ara, tret del braç
i el del reflet d'espaguetis
i els altres, les pantufles del gat
i el dels cubitos...
I el pantaló amb dos trossos de tovallola
cosits al cul per la gent que s'aixuga
les mans al cul.
O sigui, hi ha...
de tot i més, tot el que vulguis.
Però ja et dic, que de paraigües hi ha moltíssims.
No sé per què...
És que al Japó deu ploure molt.
Sí, sí, deu ploure moltíssim perquè...
I aquesta senyora que es posa al nas?
És un ocultador de...
Un ocultador de mondadientes.
És a dir, una mà de mentida.
És una mà com aquella dels tímids de plàstic
que quan estàs amb l'escuradent
fent una cosa que és lletja,
et poses la mà...
I per què no et poses la teva mà normal?
Perquè així tapa més.
Veus?
Són les dues.
T' tapes amb les dues.
Amb la teva i amb la de plàstic.
Per tant, et queda totalment tapada la boca.
Jo, de veritat, que si tingués quartos
ni que tingués pèrdues, muntava una botiga amb tot això.
Encara faríem el primer euro.
I aquest senyor de les sabates...
I unes sabates de taló amb rodes.
Poca broma, eh?
És que clar.
Hi ha de tot.
Ho deixarem córrer, sinó no acabarem de...
Hi ha el peina integral.
És veritat.
És com una mena de diadema amb un pal.
És que la fotografia és genial.
Te'l passes pel camí i t'ho repeina tot.
Clar.
No et fa ratlla.
Això sí.
T'ho fa tot cap al darrere.
Molt bé.
Anàvel, a veure si podem donar un toc una mica més nostrat.
Més seriós.
Més il·lustrat.
Millor dit més il·lustrat, perquè avui sembla mentida que parlem de llibres més il·lustrat.
Va, un toquet il·lustrat per acabar avui.
Sí, sí.
A veure.
Un llibre que també és un recull, és una història de les llengües del món.
Que també n'hi ha uns quants d'aquests llibres, de les llengües del món.
Però aquest està molt bé, és molt didàctic.
I el que fa és recollir.
Si sens idiomes, són llengües, n'hi ha de vives i n'hi ha de mortes.
Llavors explica una mica on es parla, quanta gent el parla en el cas de les vives
o quanta gent el va arribar a parlar en el cas de les mortes.
La primera manifestació que es troba per escrit d'aquella llengua
si és una morta, per què, les raons de per què va morir.
I llavors, curiositats.
Curiositats.
És un llibre de divulgació.
Sí, sí, sí.
Però que està molt bé, està ordenat per, primer, llengües mortes i després llengües vives
i dins d'aquesta separació per continents.
Llavors, a part d'aquesta guia de totes les llengües del món, hi ha uns anexos que hi ha, per exemple,
els 100 idiomes que es parlen més al món actualment, ordenats.
o quines famílies lingüístiques, les 25 famílies lingüístiques que té més gent que hi parla, no?
O, en canvi, les 5 llengües que estan més aïllades del món.
Són apèndics que són curiositats realment, no?
A part hi ha molta bibliografia, molts enllaços webs de coses que et puguin incuriosir.
Tot al voltant del món de la llengua.
Està molt interessant, sí.
Llavors, jo com a exemple he portat, per exemple, què diu del català, això ho ha fet un valencià,
i llavors he pensat, vaig a buscar...
A veure què diu del català, no?
Així li agafes una miqueta cap on va.
Sí, al pols.
Clar, clar.
Per tant, del català, primer diu que és català valenciano mallorquín.
Ja determina 3 llengües, no variants de la mateixa.
No, ja diu això, i llavors diu que ho parlen 6,4 milions de persones a Espanya,
150 mil a França, Andorra que és oficial, a Itàlia, que prové del llatí,
que la primera manifestació és del segle XII, que són les homilies d'Urgut d'Urgut d'Urgut d'Urgut.
A veure, estic resumint una mica, eh?
Una mica la història, com va des de Catalunya fins a les Balears i a València,
l'esplendor literari que va tenir al segle XIV, amb Joanot Martorell i Eusias Marc.
Llavors parla de Pompeu Fabra.
De totes les llengües també comenta quan apareix la primera gramàtica de cada llengua,
en quina, per tant, aquí fixa la primera que va treure Pompeu Fabra en 1918.
i parla del procés de normalització que es va frenar amb la dictadura de Franco,
com milions i milions de coses més.
I, per tant, bueno, diu que ara hi ha un ressorgiment cultural a partir del 75
i que es declara oficial a tres comunitats autònomes espanyoles
i que augmenta el seu ús públic.
Això és el que comenta del català.
La visió optimista en quant a l'augment de l'ús públic està molt bé.
Per tant, no es mouen res, però vol donar...
I realment hi ha idiomes que dius, ostres, coses que no havia sentit mai.
Jo recordo que a l'Espai Un quart de català que fa l'Enric Garriga,
l'any passat que parlàvem de llengües aquella...
No minoritàries, hiperminoritàries,
hi havia una llengua, la xina, que em penso que parlava només una senyora
i quan aquella senyora es morís, s'acabava la llengua.
Vull dir, és que així de clar.
Sí, sí, i ja et dic, aquí hi ha 600 idiomes.
No, no, és curiós.
De fet, hi ha diccionaris i catàlegs de...
Jo, com fan catàlegs tipogràfics de totes les llengües que s'han parlat.
I clar, hi ha coses que dius, clar, parlen una tribu que queden 15,
amb una illa que...
Sí, sí, que més estan incomunicats del món, Déu-n'hi-do.
Però bé, és un idioma.
I hi ha l'últim...
Una novel·la?
Una novel·la.
Oi, mira, ja he dit que és estrany, no? Tantes novel·les que es publiquen.
Sí, mira, ahir a TV3 feien una dona difícil, del John Irving, que és una novel·la que està molt bé.
I he pensat que és una novel·la sobre pèrdues.
Vam fer la pel·lícula de la novel·la?
Vam fer la pel·lícula, sí, sí, sí.
És una pel·lícula sobre pèrdues.
O sigui, realment és, a part de moltes altres coses, però ella, que és la protagonista de la pel·lícula,
és una persona que està en dol per la mort dels seus fills, arrel d'un accident.
I he pensat, ostres, doncs, mira, és un tema que n'hi ha diverses novel·les que parlen del dol.
De fet, ara fa poc va sortir el llibre d'un home de paraula, de la Imma Monçó,
que en aquest cas és un relat personal sobre el dol que ella va fer, no?, de la seva parella.
I l'humorista Paridis ha publicat en forma de llibre les cartes de la seva filla,
que va escriure des d'adolescent fins que va morir als 32 anys a causa d'un càncer.
Vull dir que hi ha una tendència.
Sí, d'aquests llibres realment n'hi ha bastants, no?
Jo he portat l'últim que vam comprar, que es diu El mar.
Bonic el títol ja d'entrada, eh?
El títol és molt maco.
L'autor és John Vanville, que ja té, eh?
Vull dir, no és la seva primera novel·la, ja té.
I a aquest li vam donar un premi, el Man Booker, del 2005.
I, bueno, de fet és un senyor que està fent arrel de la mort de la seva dona, no?
Retorna al lloc d'on ve, per tant, barreja una sèrie de coses, no?
Ell retorna a un lloc en què, en teoria, hi ha una història que va deixar enrere.
Per tant, has de descobrir una mica què és el que va passar, per què va marxar,
mentre ell va fent el dol de la dona, no?
Hi ha altres, eh? Hi ha altres novel·les de mort i dol.
I he pensat, home, potser sembla una mica estrany que porti els invents japonesos inútils amb això, no?
Però justament això, Anabel té una doble lectura.
Això també forma part de la vida i la nostra cultura sempre s'entesta en apartar-ho, no?
En deixar-ho al marge, quan no hauríem d'assumir normalitat.
Un primer pas, potser, és recomanar un llibre que parli d'això, una novel·la,
i no un llibre especialitzat de psicologia o de pedagogia, no?
Sí, sí, no, no, no, i et dic que n'hi ha bastants.
I, vaja, de fet, per exemple, fa poc va sortir el de les cinc persones que trobaràs al cel,
que també parla de pèrdues i de morts.
I l'autor, que és el mig àlbum, és molt conegut pel llibre que va fer
de les cròniques del Morri Svarts, es diu que és Martes con mi viejo professor
o Dimarts en Morri, en català es diu Dimarts en Morri,
i en castellà es deia Martes con mi viejo professor.
I, de fet, és una lliçó de vida, el subtítol d'aquest llibre és una lliçó de vida,
d'amor, de joventut.
I, bueno, són els últims anys d'un professor i la lliçó de vida
que amb aquest autor li va donar, no?, una persona que estava morint
i la gran lliçó de vida, de la manera d'afrontar la mort que li va donar.
I és un llibre que, de fa anys que funciona,
i nosaltres a la biblioteca el renovem constantment,
perquè quan veus que està una mica trotinat,
la gent continua demanant-lo, no?,
perquè és un llibre que es recomana moltes vegades,
amb gent, per exemple, d'infermeria, de medicina,
que estan fent assignatures de pal·liatives...
I relacionats amb el dol i tot això.
De seguida recomanen aquest llibre, no?,
i hi ha moltíssima gent que el llegeix.
Molt bé, Anabel, doncs mirin això que ha portat avui l'Anabel Lambé
és una milésima, milésima part de tot el que trobem
als prestatges de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Per això ens agrada de tant en tant treure els llibres materialment,
que és el que fa l'Anabel i altres companyes i companys de la Biblioteca
i portar-los aquí a la ràdio.
Moltíssimes gràcies, Anabel. Fins al proper programa.
Fins al proper.
Adéu-siau.