Ara són dos quarts d'una del migdia.
A sis minuts la Guàrdia Urbana de Tarragona
fa 150 anys aquest 2007
i per aquest motiu mensualment aquí al matí de Tarragona Ràdio
compartim una estona de conversa, d'experiència
i d'història de la policia local.
Al marge, al mateix cos,
ha organitzat tota una sèrie d'activitats
que a mica en mica s'aniran materialitzant
i bona part d'aquestes activitats
es viuran al carrer i adreçades a la ciutadania.
Ens acompanya la Isabel Moedano.
Isabel, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, la Isabel és una de les persones
que formen part de la comissió organitzadora
de tot aquest seguit d'actes,
una mica la veu visible, podríem dir en aquest cas,
tot i que sou un grup de gens que esteu treballant.
Un grup de veus som, sí.
I força.
Un grup de veu que formem la comissió,
però després hi ha altra gent implicada també en el tema.
Sí, perquè jo recordo que l'altre dia ens explicàvem,
l'altre dia, fa un mes,
però ha passat el temps volant,
m'explicaves la quantitat de projectes
i d'activitats que fareu.
Tira endavant i cal la implicació de tota la plantilla.
I de fet, tot s'està implicant.
Avui amb la Isabel i un altre company
que és el que capta les imatges i fa l'arxiu,
que ni el presentem, el presentes tu, Isabel?
Sí, i tant, Joan, Joan Marchanté.
El Joan que està aquí, que com que no parla,
dius, home, que també escurra les emissions de ràdio,
ens acompanya la Maria Dolores.
Bé, algú que estigui en contacte amb ella,
potser guàrdia urbana, Maria Dolores, veterana,
és la Loli. Loli, bon dia.
Bon dia.
Perquè és com la coneixen, no, Isabel?
La Loli és de les primeres agents de la policia local
que va haver-hi a Tarragona.
De quin any estem parlant, Loli?
De l'any 74.
L'any 74 va ser quan es van incorporar les primeres dones?
Sí, vuit dones que van incorporar.
Fins l'any 74 només hi havia homes?
Sí.
A la Guàrdia Urbana?
A Catalunya van ser les primeres.
A Tarragona?
Sí.
Déu-n'hi-do.
A Catalunya.
De tot Catalunya, a Tarragona, les primeres.
Però sembla estrany, no?
Amb la perspectiva del temps, dius,
l'any 74 és com a molt estranyat
que només hi haguessin homes allà a la Guàrdia Urbana.
Home, l'any 74 la dona treballava més ben poc.
I a casa?
Sí, més a casa.
I a oficines i coses així,
o tendes i coses així, comerç.
Com va sorgir la cosa que es decidissin finalment
i justament de l'Ajuntament de Tarragona
que es poguessin incorporar dones?
Bueno, pensa que en aquesta època
era todavía un ajuntament franquista.
I la convocatòria la van fer això,
gent d'un règim que, diguem, no...
Es volien modernitzar una mica, eh?
Sí, jo crec que sí.
L'opertura europea, no?
Sí, canviar una mica.
Sí, que veien que la cosa ja anava de cap a caiguda,
com aquell qui diu,
i havien d'obrir-se, no?
Clar, i es va fer una convocatòria,
però tan sols per les dones, eh?
O sigui, no és una convocatòria mixta.
Com ara?
Ara com són?
Ara és mixta.
Ara és mixta, clar, lògicament.
En aquella època era una convocatòria
solament per les dones.
i era específicament la secció femenina.
Ah, clar, clar, clar.
La secció femenina de la Guàrdia Urbana.
Bé, de la policia municipal, eh?
Que no era Guàrdia Urbana.
És a dir, que no treballàveu com ara,
en igualtat, de tasques i tot?
No, no, en igualtat la mateixa.
No, no, en el sentit que era un cos femení.
Vosaltres no us barrejàveu amb els homes,
o com anava la cosa?
Bé, la convocatòria...
La convocatòria era només per dones.
Era per dones, però el treball era mixt.
Bé, això ja...
Les dependències eren mixtes.
O sigui que era una convocatòria a part,
però implicada en tot l'organisme que hi havia.
Clar, Loli, però tu mateixa deies
que era una època que la dona no treballava fora de casa,
tenia un paper, el que tenia,
i difícilment una nena i posteriorment una noia
es podia plantejar allò de gran.
Vull ser Guàrdia Urbana o vull ser Bombera.
No, jo mai, jo mai ho havia pensat això.
Per això t'ho dic.
En tot cas, com a molt, voldria ser mestra, infermera,
o ser com la mare, segurament.
Sí.
Que era una mica la mentalitat o monja,
que també, Déu-n'hi-do, sí, hi havia determinades edats
que totes volíem ser monges, amb tots els respectes.
Per què et presentes a la convocatòria de Guàrdia Urbana?
Bé, jo puc dir que va ser més una cosa de broma
que una cosa en sèrio.
A que no? A que sí?
No, jo treballava a una oficina tècnica
a la pressa Verdaguer,
i estàvem amb uns companys
i estàvem llegint el diari de Tarragona.
El diari espanyol?
El diari espanyol, aleshores, ja que estem situant-nos...
Sí, sí, el diari espanyol,
i vam llegir aquesta convocatòria.
I vam comentar, no?,
el típic.
I a què te presentes, a què no te presentes,
a què sí, a què no, a què t'apostes?
I així va ser.
I va ser que sí.
Sí, sí, i quan em vaig adonar,
jo ja estava immersa en tot el procés aquell...
Però vam entrar molt joveneta.
En quina edat tenies, es pot dir?
18 anys?
18.
Sí, sí, és més.
La inconsciència de la joventut,
perquè no sabia on es posava.
No, no, és més,
quan jo em vaig presentar a la instància,
tenia 17.
Diuen que les noies, aleshores,
eren més madures que ara,
no ho sé, és una opinió.
Home, jo particularment crec que sí.
Ja estaves en el món laboral,
ja treballaves.
Sí, sí, sí, jo ja feia dos anys,
des del setge que treballaves.
Tu recordes aquell primer dia
quan vas anar a presentar a la instància
i què és el que et van fer fer,
el tipus de prova o examen,
o no va haver-hi perquè hi havia poca demanda?
Com va funcionar tot plegat
aquell procés de selecció?
No, sí, sí que feien proves.
No feien com avui que fan les proves físiques
ni els psicotècnics,
però sí una prova de cultura general
i altra prova que era tot de circulació.
Clar, perquè les atribucions, aleshores,
eren molt més limitades que ara.
Això s'ha d'explicar als oients
perquè potser visualitzen en aquella època
les atribucions que té ara la policia local.
Home, quan jo vaig entrar aquí a Tarragona
pràcticament no hi havia cap semàfor, eh?
Tant sols hi havia el semàfor
del que nosaltres nomenem el Crucé 5,
que és la font del centenari.
Era l'únic semàfor que hi havia.
La font del centenari on estava abans, clar.
Sí, sí, sí.
Perquè també l'havien canviat allò.
Sí, llavors era la cartera nacional 340.
Allí passava tota la circulació
de camions hacia Barcelona...
I no hi havia rotondes.
No hi havia rotondes, no hi havia res.
Hi havia menys cotxes, també, cert?
No era tan caòtic a la ciutat, no?
Sí, però...
Bueno, però també n'era més petita.
La ciutat era més petita.
I passant una nacional per mig,
sí que hi havia molta circulació.
Clar, Loli, però jo penso,
tu de Guàrdia Urbana, amb 17 anys,
no podies tenir el carnet de conduir?
No, no, el tenia.
Bueno, jo quan vaig a tomar posició,
sí que ja havia complet.
O sigui, la posició...
Aleshores et vas haver de treure el carnet.
Sí, clar.
Bueno, no era obligatori, eh?
No era obligatori tenir el carnet.
De fet, hi ha una companya
que encara no ho té.
I porta 30...
Igual que jo, porta 33 anys aquí a la casa.
Bé, hi ha molta gent que condueix
i no coneix les normes,
o no les compleix com a mínim,
per tant, ja no ve d'aquí.
Sí, sí, no.
He de fer un matís.
jo, quan vaig entrar,
tenia 18.
El que passa és que jo vaig fer
una mica de trampa,
perquè quan va sortir la convocatòria,
o sigui, presentar la instància,
tenia 17.
I havies de tenir els 18 complets, no?
Clar.
Llavors, com passa que, com tot,
que passa un temps,
i passa tot temps,
mentre no et convoca,
mentre no vas...
I per això dic que jo vaig entrar
amb 18 anys recent complets.
Ja, ja.
I el teu entorn, més immediat,
que ho va trobar bé,
li va estranyar, o...
la família, els famílios...
Home, les va estranyar.
Pensa que jo tinc cinc germans.
Nois?
Homes.
Homes.
Capguàrdia.
Capguàrdia a la seva família.
Sí.
I no hi ha tradició.
Què va, què va, què va.
A casa vostra.
Sí, me deien que si estava una mica buig.
No, no, però Déu-n'hi-do, eh.
Home, quan deia l'Aluir
que ve entre joveneta,
de fet, ets jove...
Bueno, cuenta.
No, no cal.
Escolta una cosa.
A mi una vegada em van explicar
que un dels problemes, entre cometes,
que hi havia era la roba.
Les dones duien pantalons,
però les més modernes i agosserades.
A vosaltres us van posar faldilla.
Faldilla, faldilla.
Déu-n'hi-do, eh.
Sí, sí, faldilla, però no ho perdis, eh.
Llargueta.
Primer, no.
O curteta.
Bueno, llarga no dic fins als turmells,
però vaja.
I això va ser...
Per la muntet ja no,
ja era la faldilla.
I això va ser...
A mi em van fer...
Es va fer ràbia.
Pràcticament hacía de model.
Ja.
Allà al Saló de los Penjats.
Em van posar,
pamunt, pamunt, pamaits,
que me miressin tots,
tots els comitè que havia.
I una que és la faldilla
de massa corta,
que és massa llarga...
I això qui ho decidia?
Un comitè.
Un comitè que hi havia allà a l'Ajuntament.
Sí.
Seguien allà i vinga,
a veure com ha de ser l'uniforme.
l'uniforme.
Primer la faldilla d'invern
no es van posar més corta
perquè portàvem bota,
bota alta.
I bueno,
se veia poc.
Jo he vist alguna fotografia
i dius,
amb una mica passarel·la,
el tema.
Treballar amb allò
devia ser una mica complicat.
I després,
quan vaig passar la faldilla
de l'estiu,
aquesta la van allargar.
Sí,
perquè la carn anava a lliurar.
Clar,
i es veia massa
i això no podia ser.
Un bolso penjat,
portàvem un bolso.
Ja ho he vist,
i una mica de barretet.
Sí,
un barret que semblava això,
jo què sé.
Que era diferent
al de la resta dels companys.
Sí,
sí.
No portaven el barret aquell blanc
al salacó?
Al salacó.
Clar.
No,
salacó era quan fèiem circulació.
Quan fèieu circulació,
exacte.
Però l'uniforme...
Era la mateixa forma,
color,
tot,
però amb faldilla
i ells amb pantaló.
Sí.
Fins quan vau portar faldilla?
Fins anys,
perquè jo vaig entrar
el 85
i jo portava faldilla.
Isabel,
tu també vas portar faldilla?
Sí,
vaig entrar portant faldilla
uns mesos
i després van passar
de la faldilla
a la faldilla pantaló.
Sí.
Van aconseguir...
Una mica...
Va ser una lluita,
va ser una lluita.
Però és el que jo us anava a preguntar.
El canvi de la faldilla
al pantaló per treballar
i en plena dècada dels 80,
es va haver de treballar?
Vull dir,
no va ser una cosa,
diguem-ne,
que vingués amb els temps?
Ho vau haver de reivindicar?
Es va treballar,
es va treballar.
Es va treballar molt
i es va...
Bueno...
Però què us argumentaven
per dir que no?
O és que no deien ni que no?
Senzillament ignoraven el tema.
No era estècnic per a nosaltres.
Querien diferenciar
el que era la dona
i el que era l'home.
Clar, justament,
volíem marcar la diferència
amb una peça de roba, no?
Sí, sí.
I després,
quan vam aconseguir els pantalons,
la jaqueta que portàvem
era completament diferent
al que portàvem els homes.
Era una jaqueta
tallada,
és completament diferent.
És a dir,
la jaqueta nostra,
no...
Els homes portaven una jaqueta
amb el cinturó per damunt,
com era?
Clar,
amb el cinturó per damunt
de la jaqueta,
on portàvem penjat,
on portàvem penjat,
doncs,
la defensa,
la pistola i tal.
Nosaltres no,
nosaltres em vam posar
una jaqueta
que no portàvem cinturó damunt,
per tant,
no podíem portar-me.
Aquella jaqueta,
recordo una companya
que anava de nit,
que era Maria,
que va ser de les pioneres,
la meva mamana de nit,
i ella
doia una jaqueta d'home,
per poder portar
l'arma penjada,
perquè la vestimenta
de les dones
no estava adaptada
per allò.
Jo imagino que,
si ens escolta alguna noia
que tingui ara,
no sé,
20-25 anys,
deu dir,
vinga,
estan explicant batalletes,
o això...
De la prehistòria.
Exacte.
La Marina Maria Castanya
no ha passat tant de temps,
eh?
No, no.
Poc més de dues dècades.
33 anys per ara,
al desembre.
Imagina't, eh?
I estem parlant
de lluita
per portar pantalons
a la feina.
Sí, de lluita
fa 20 anys.
La lluita aquesta
va ser una altra lluita, eh?
Perquè portàvem sabata
amb tacó.
Què dius?
Per córrer,
per fer la feina...
8 hores de peu.
8 hores amb talons.
Sí, 8 hores
a peu firme.
Fins i tot
quan tu acabes
a dirigir el trànsit
amb el teu talonet, no?
Sí, sí.
És que estic...
Em quedo sense paraules.
La veritat.
I això que tu
ho has hagut de veure, això.
Sí, jo sí,
i tant,
que ho recordo.
I en estiu
teníem que portar
mitges...
Mitges.
Mitges, clar.
Perquè no...
Però tu ja saps
què diuen, Loli?
Que la dona eleganta
de portar mitges
fins i tot a l'estiu, eh?
Per treballar,
per treballar...
Al carrer amb la calda,
si t'has fet circulació
amb les mitges posades...
No, no.
En quant a tasques
i feines,
avui en dia,
lògicament,
la distribució de la feina
de tot plegat
és la que és,
per tothom igual.
Per tothom igual.
En aquelles èpoques
primerenques
i fins i tot
quan vas ingressar tu
a la Guàrdia Urbana,
Isabel,
hi havia diferències,
patrullar de nit,
no patrullar de nit,
determinades...
El tema de la nit,
sí, ho vam notar
durant molt temps.
No, no patrullàveu
vosaltres de nit,
no sortiu de nit.
Ja he dit que aquesta companya
que és de la meva promoció
que va entrar a 85,
va ser la...
Jo diria que va ser
la primera dona
que va estar de nit
durant temps,
és a dir,
que va iniciar
la patrulla femenina de nit.
Però eren les pròpies dones
les que no reclamaven...
No, la veritat
és que no oferien
aquesta possibilitat,
és que ja no la oferia,
la possibilitat.
Ja no te la donaven directament.
Ja no te la donaven.
Parlabes de dependències mixtes,
la vostra entrada,
els homes,
els agents
que ja hi havia,
m'imagino que les opinions
serien de tot,
i els tòpics aquells típics
de ves a fregar plats
i coses d'aquestes...
Encara s'ho sentim,
ara tot i que...
No em diguis
i sabés què us diuen
ves a fregar.
No, no matizo, matizo.
A veure...
Igual hem dit
de manera de broma, no?
Ja, home, això sí.
No, però també
he de dir una cosa,
quan jo vaig entrar
trobava que havia
més...
implicació
i més ajuda
als companys
que quasi que ara.
Perquè la Guàrdia Urbana
ha canviat com la societat
en general, no?
Com els centres de treball...
No, no diguis
referent a això
de dona, home,
salvo excepcions,
com en tot cas,
havia gent
que no es miraven
com companys.
O sigui,
gent, companys
d'homes
que...
I ara
és una cosa
que és molt estranya
que la societat
que vivim ara
i l'endalentatge
que estem
que hi ha companys
que encara
no volen sortir
amb nosaltres
de patrulla.
Ja heu parlat
d'això
amb els companys
que els hi costa?
O no es parla d'això?
Hi ha pocs, eh?
Són minins.
Són pocs, sí.
Però a homes
què les costa?
Sabeu per què?
Pensen
que han de cuidar
de tu.
És a dir,
us veuen
com una càrrega
a l'hora de sortir.
Jo no sé
si diria exactament
com una càrrega,
però sí que diu
l'a l'oli.
Sí, però sí
com un problema
en un moment
d'una intervenció
a lo millor
violenta
i tal,
tenen la sensació
que ens han de protegir
a més a més
de la situació
que es puguin trobar.
Ostres,
porto una copa.
Una mica paternalistes
en aquest sentit, no?
Sí, protector.
Sí, sí,
com a protector.
I jo sempre he dit
una cosa,
jo afortunadament
sempre,
des que estic aquí
he sortit al carrer,
perquè pràcticament
jo no he,
la visió
i els moments
que ha vingut
l'oli,
jo afortunadament
no els he viscut,
però sí que és cert
que he notat
que en una situació
violenta al carrer,
els homes,
i no dic els companys,
sinó els homes
en general,
els homes de la situació,
amb una dona
es reprimen bastant.
És a dir,
que jo no sé
si l'oli estaràs amb mi.
Teniu una feca visuasori.
Sí, efectivament,
efectivament.
Nosaltres amb les paraules
aconseguim més
que...
És més fàcil
que un home al carrer
s'enfronti
amb un company home
que no amb una companya dona.
Ara potser faig
una mica de literatura barata,
però voleu dir
que no hi ha
una mica de codi
d'honor
que no es pot agredir
a una dona,
així una mica antic
també si voleu,
però que és útil
en aquest cas.
Podríem dir-lo així,
si vols,
podríem dir-lo així.
A les mujeres
no se les pega, no?
O a l'amigua
diuen
si li doy una bofetada,
no?
Evidentment,
li faré més mal
que no a un home
per la nostra condició física,
no?
O sigui,
anatòmica.
Però sí,
és curiós,
és curiós
que jo ho he notat, eh?
Jo crec que és que nosaltres
també entrem
d'una altra manera, eh?
També, també.
A serveis.
L'home entra
com més agressiu.
Més tens, no?
Més tens.
Més agressiu.
I què passa?
Que la resposta és agressiva.
Nosaltres normalment
entres dialogant
amb la mala persona.
Home,
hi ha casos que...
És la nostra arma
més forta.
Però sí que és veritat
que...
Hi ha un cas molt curiós
que el nostre cap
no vol que les patrulles
siguin de dos dones.
Ah, sí?
No vol.
Vol que siguin mixtes
o dos homes?
Sí.
No.
Bueno, sí, dos homes.
Dos homes,
però dues dones no.
No, no.
És que no...
I us ha explicat la raó
per què no...
Per aquesta misma raó
que estem parlant
perquè crec que si tenim
un problema
dues dones
no podrem sortir
del problema.
Quan dues dones
podem sortir...
El sexe dèbil.
perfectament.
Perfectament.
I el problema...
A veure,
hi ha coses que afortunadament
han canviat
per la que rasques
i hi ha aspectes
que encara de mentalitat,
eh?
Sí, mentalitat, mentalitat.
Però és una qüestió de temps
com el vi, no?
Ho ha d'anar fent
el temps i els anys
aquest canvi d'actitud.
De totes maneres,
amb aquesta tasca
que feu des de la Guàrdia Urbana,
per exemple,
atenció a la víctima
en els casos
de maltractaments familiars,
jo crec que és de sentit comú
que una dona
se senti més propera
a una dona Guàrdia Urbana,
a una dona policia,
que no pas un home,
a lo millor, no?
En un moment de crisi.
Generalment és més fàcil
que...
Que s'obrin.
Que expliquin
i que s'obrin.
Sí, és més fàcil.
És lògic que...
De totes maneres,
ha de dir que aquí
el que importa molt
és la sensibilitat
de la persona.
I això no té sexe,
afortunadament, no?
Efectivament.
No té sexe.
Però jo he notat
en companys
que una dona maltractada,
un home,
un company sensible
i la dona seria obert.
i veus, veu?
Aquí no hi ha diferència.
Porta molt la sensibilitat.
Tornem una mica al passat?
No, tornem.
Loli,
què feies al començament
de la Guàrdia Urbana
al tema del trànsit?
Comentaves?
Quasi tot servei
era el trànsit
i els caps de setmana
el que fèiem
era el control
de la honestitat.
Ai, oi,
que bo que és això,
amb la teva faldilleta
i la mitja.
Sí, sí.
A la casera
de dones deshonestes.
No, no.
No, dona que és...
Ja ho entenem.
No, no, era el de l'època.
Sobretot en l'estiu
ens feien
fer un servei
allà
al
com se diu
al bacó
al bacó del Mediterrani
que era l'accés
de la platja
a la platja del Miracle
perquè quan la gent
sobretot
els estrangers
subien
a
diguem-ne a la Rambla
que havien de portar
la camisa
havien de portar
el pantaló
anessin vestits.
Això.
Clar.
I la nostra obligació
era que ningú
pogués entrar a la Rambla
sense estar
decorosamente vestido.
Però fixa't,
això que es critica tant
hi ha determinats llocs
que es fa
i s'agraeix
perquè clar,
en ple història
amb la calor
que fa aquell senyor suat
que fa com angúnia
i estàs en un espai públic
doncs trobo que
des d'una perspectiva diferent
era una mica
l'educació cívica
no?
El que era abans
l'educació cívica
al col·legio
que fèiem
i això
el que és
les escoles
el que ara
li diem
el
que fem la sortida
de les escoles
que no sortia
la protecció escolar
i això
i fèiem això
i
res més
i la zona blava
existia
la zona blava
que anava amb aquelles
targetes manuals
i ho recordo
el meu pare tenia
que era com a metàl·lica
i tu posaves l'hora
i allà deixaves
Déu-n'hi-do
com reaccionava
la ciutadania
la gent
els conductors
la gent que passejava
homes i dones
davant de la visió
d'una policia
amb faldilles
home
havia dones
que
les feia gràcia
ver otra dona de policia
els homes
doncs lo típic
si no feies res
doncs
ah
buentia buena
lo típico
si posaves una multa
a fregar
t'enviaven a fregar
i coses així
o sigui que no
no va costar gaire
no?
a vegades es fa un gramàs
i després el dia
no la veritat
és que jo
no vaig tenir cap problema
amb ningú
i la gent
doncs
respectava bastant
i les companyes
les primeres
dic
perquè clar
totes eren noves
cap de vosaltres
tenia experiència de res
doncs nada
no us havien distribuït
en dos tors
matí i tarda
bé
doncs
fèiem el relè
el relleu
a l'hora de fer el cruxa
que fèiem de vuit
a dos de la tarda
i de dos de la tarda
fins a les nou de la nit
i fèiem el relleu
bé
bé
érem una minoria
ahir
apartadita
ara en l'actualitat
quina proporció
hi ha de dones i homes?
baixa
molt baixa
de fet no sé
què està passant
en les últimes convocatòries
no entren dones
són molt dures
les proves d'ingrés
jo no ho crec
jo crec que no
perquè si hi ha dones que fan de mosso
hi ha dones que van a l'exercit
no sé com està el tema de mosso i exercit
en quant a incorporació de dones
no sé exactament com està
mosso sí que estan entrant
i a l'exercit
mosso sí que estan entrant
i són també proves dures
les de mosso són exactament igual que les nostres
igual
o sigui que no ho sé
no sé per què
no els ha traït
no entran
no entran
no entran
i estem en una proporció baixa
baixa
molt baixa
molt baixa
aquest matí ho estàvem contant
la plantilla que som a Tarragona
només som 19 dones
només som 19 dones
només 19 dones
sí sí
el Joan que està aquí visionant
em contesta així amb el cap
perquè ell està gravant
caldrien més dones?
diu que sí
que ha de dir
és tant desventatge aquí
són 19 dones
i a més al carrer
són molt poques
sí que és veritat
que es veuen poques dones
cada dia i al carrer
quatre o sis
cada dia
rotant per torns
matí i tardaner
tres o quatre
la resta que fan
tasques administratives
bueno no
hi ha tasques de circulació
de circulació
fan torns de matí i tarda
clar quan dius al carrer
dius una mica
amb vigilància general
de tots els temes
i més en el meu fan
aquestes que estan de matí i tarda
també ho fan
però tenen
el seu comitiu
és més específic
que no fan patrulla
no fan patrulla
i no fan rotació
matí i tarda i nit
nosaltres
d'aquelles primeres
guàrdies municipals
quan em vas dir abans
quan tu vas entrar
guàrdia municipal
o policia
policia municipal
només estàs tu
o encara us manteniu
una bona colla
queden quatre
d'aquelles
quatre
sis
Pilar
Mari Carmen
sis
sou tan poquetes
que us podeu contar
i us podeu reconèixer
a veure
pregunta originalíssima
Loli
ho tornaries a fer
crec que sí
sí
crec que sí
no sé si tens filles
sí
una filla
però no l'agrada
no li agrada
aquest tema
li fa gràcia
que la seva mare
es dediqui a aquesta feina
sí
diu al col·le
no sé quina edat
tampoc ni t'ho preguntaré
és un tema privat
la meva mare
és guàrdia urbana
ja tinc una neta
ja tinc una neta
aquesta dona
és ràpida
per tot
fins i tot una neta
l'oli
és fantàstic
i quan et veu la teva neta
d'uniforme
què diu
és petita
és molt petiteta
sis mesos
home però pots contar
que li farà gràcia
perquè això dels uniformes
a la canalla
ja sabem que els tira molt
home deu fills
tinc tres
i tots me diem
el mateix
quan s'enteren
al col·legi
que la seva mare
és policia
com una novetat
que no ho és
però ells fa importants
sí
se senten importants
però no diuen allò
li diuen a la meva mare
que és policia
segur que aprofiten
Isabel
els teus fills
si no m'equivoco
són grans
sí
també són grans
però va haver-hi un moment
que eren petits
i això que la mare
fos policia
també els devia fer gràcia
però tampoc
volen ser policia
tampoc
el relleu generacional
no
no
bueno
després de fer aquests
programes
mensuals
del 150è aniversari
ves a saber
el que trobo
és que funciona molt bé
i tothom està encantat
de la vida amb vosaltres
perquè no truquen
per queixar-se
i això és un bon cito
a veure si guarden queixes
pel proper programa
d'aquí un mes
tornarem a tenir
una cita
amb la Guàrdia Urbana
de Tarragona
celebra el 150è aniversari
i la veritat és
que és un plaer
acostar-nos
al que és el dia a dia
i a les persones
que configuren
aquest cos
de la policia local
de Tarragona
moltíssimes gràcies
per venir
Loli
enhorabona
Isabel
gràcies
ens trobem
i Joan
moltes gràcies
et saludem amb la mà
perquè com que tu no parles
vens aquí doient
és la una
a les notícies
adeu