Música
Música
Música
És l'aventura de la vida
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Comença com cada divendres, aquesta hora aproximadament, l'aventura de la vida, la sintonia de Tarragona Ràdio, un espai que fem en col·laboració amb les àrees d'ensenyament i serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona, amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai i amb la col·laboració imprescindible, esclar, de diferents centres educatius de primària de la ciutat de Tarragona.
Avui ens visiten, podríem dir, uns veterans, això de la ràdio ja ho tenen molt per la mà, són els alumnes de sisè de primària del Col·legi La Floresta de Tarragona.
Diem que són veterans perquè quan eren alumnes de cinquè l'any passat també van venir i van fer un programa magnífic en la línia del que han preparat avui.
L'aventura de la vida es treballa a l'escola, ho hem explicat moltes vegades en funció dels interessos de cadascuna de les aules i en funció d'aquests interessos la mestra tria la línia que es vol seguir.
Ho treballen ja sigui transversalment, com es diu ara, a través de diferents assignatures, dins del currículum, ho treballen a les hores de tutoria, però com que en definitiva l'aventura de la vida, el que intenta és crear hàbits de convivència, sempre es troben moments per treballar l'aventura de la vida.
Aquí ho han fet en forma de taller de ràdio i han fet una feina esplèndida sobre el paper ja d'entrada, un treball esplèndid.
Jo insisteixo i subratllo perquè s'ho han currat molt, eh? Heu treballat moltíssim, no?
Sí!
Recordeu, o en tot cas refresqueu la memòria, els oients, de quin tema vau tractar l'any passat? Algú se'n recorda? Carlos, per exemple? A veure què li posa la Marissa al micro. La Marissa sempre ens fa d'hostesa.
De Charlie la fábrica de xocolata.
Efectivament. Vau portar tot un seguit de fotografies dels personatges, jo ho recordo. Vau fer un estereotip de cadascun dels nens i nenes, allò que els qualificava, allò que eren virtuts i defectes.
Vau cantar la cançó de Billy Bonka, eh, Juan?
Sí.
Que Déu-n'hi-do, us la sabíeu sencera. I avui ens proposeu una altra pel·lícula. Us agrada el cinema, oi que sí?
Sí!
Us agrada més el cinema o la tele?
El cinema.
Ei, la tele, no, Juan? Confessiones, eh? A veure, heu treballat una pel·lícula que es diu Camino a la Glòria.
Sí.
Potser hi ha noients que no la coneixen, aquesta pel·lícula. Algú ens pot explicar de què va la pel·li? Per exemple, Antonio?
O a trossets, si voleu, anem passant i anem fent trossets.
Aquesta pel·lícula es tracta del racisme i d'uns que diu que és millor que els negri.
Sí. És un que es pensa que perquè té la pell d'una manera és millor que els altres.
Juan?
Es tracta d'un noi negre que estan jugant pel carrer i van fer un equip de bàsquet de negres.
I aquest equip de bàsquet guanya el campionat.
Hassan, què més diu la pel·lícula? No, pots afegir més coses, perquè aviam, hi haurà uns personatges, no?
I principals. Per exemple, qui porta aquest equip?
El què?
Qui porta l'equip? El capità de l'equip o l'entrenador?
Haski.
I qui és Haski?
L'entrenador de l'equip.
Fa dos anys vol completar aquesta informació, potser?
Que un dia van anar a la seva habitació i van veure tots destrossats.
Amb pintura, tot, la cama destrossada.
Però de l'entrenador vols dir?
No, dels jugadors.
És a dir, hi ha un entrenador, hi ha un equip de bàsquet, i què vol l'entrenador?
Que guanyi l'equip, no?
Sí.
Vinga, seguim aquesta línia. L'entrenador vol que guanyi l'equip.
Algú aporta alguna cosa més respecte a l'argument de la pel·lícula?
Calit?
Es tracta de l'esforç i d'esforçar el màxim del que pots.
Molt bé.
Algú vol dir alguna cosa més de la pel·lícula? Carlos?
Que quan surten a jugar els jugadors, ells juguen, s'esforcen tot el que poden i encara les persones continuen maltratant-los
i a mesura que van guanyant els partits, li comencen a tenir més respecte.
Clar. Alberto?
El canji el que interessa és la disciplina.
Clar, sense disciplina no hi ha res, no?
Sí, sobretot això.
Clar. Ivan?
També quan estan a un partit i guanyen, després quan van a un bar, a un li peguen molt fort i li fa molta sang
i quan estan jugant a un altre partit no volen jugar a Sánchez-la ni res, volen jugar ja a...
A guanyar a costa del que sigui. Calit?
De quan juguen a un partit i quan surten els blancs la gent aplodeix i quan surten els negres es tirava paper o té...
Això és important, això que diu el Calit, perquè ens guiarà una miqueta per parlar de racisme i discriminació.
que també una entrada no, que sortia cada nit al restaurant i quan van tornar a donde entrevenaven, que l'entrenador havia agafat tota la seva ropa per marxar a casa seva.
Però el jugador no volia i al final no va anar.
Clar, començant perquè es quedi.
Hassan, no? Ja em continues una mi...
Ja ho han dit, no?
Sí.
Molt bé, aquí tenim un equip de bàsquet que vol guanyar, un entrenador que a base de disciplina vol guanyar a costa del que sigui perquè creu que és important guanyar
i aleshores troba que l'única manera de guanyar és posar en el seu equip tot un seguit de jugadors molt bons
que no són en principi jugadors d'aquells professionals sinó que estan al carrer i es dona la circumstància que tots aquests jugadors són negres, no?
I aleshores, a partir d'aquí, quan van a jugar als partits i dins del seu context, doncs hi ha gent que pel fet que siguin negres, doncs sembla que els fan de més i de menys, sí?
Juan, què vols dir?
També van tenir problemes amb una associació racista que es diu Cucutsclan.
Algú pot dir què és el Cucutsclan?
Carlos, què és el Cucutsclan?
El Cucutsclan era una banda d'homes blancs que anaven amb uns vestits blancs i anaven a les cases dels negres per matar-los i destrossar-los les cases.
Calit?
I en el vestit blanc, que eren vestits tots blancs i en el vestit posava K, K, K.
Cucutsclan.
Déu n'hi do.
Hassan?
I també en l'equip de Haskin, hi havia un jugador blancs i primer tenien racisme amb els negres i després quan els negres van ensenyar com saben jugar i tot, van ser amics.
Van tenir una bona relació però després?
Això vol dir que en principi hi havia un perjudici.
És a dir, després em faig amic, però d'entrada allò que no conec, perquè no conec aquelles persones, ja les rebutjo.
Fixa't, després les conec i resulta que m'encanten, però d'entrada les rebutjo.
Això és una mica absurd, no? De bojos, però en fi.
Juan?
També el cucutsclan, quan volia anar a la policia perquè agafessin el cucutsclan, hi havia agentes de la policia que era del cucutsclan.
I això que era aquí a Tarragona o on passava això del cucutsclan? O a Madrid o a Sevilla, Alberto?
A Amèrica passava.
Als Estats Units?
Sí.
Clar, que és en aquesta pel·lícula. Vosaltres penseu que només hi ha racisme als Estats Units?
No.
Hi ha més llocs, oi que sí? En fi, ja en parlarem. La pel·lícula us ha agradat en general?
Sí.
Té final feliç? No digue-ho al final, per si algú la vol veure, però té final feliç?
Sí.
Quins valors o quins aspectes diríeu que tracta la pel·lícula? Parlàvem de l'esforç, per exemple?
Algun més, algun aspecte més? Carlos?
El racisme.
El racisme. Mohamed?
No sé què és nada.
Bé, doncs ara tornem a preguntar-te, d'acord? Doncs passem la paraula a l'Alberto i després, si te'n recordes, ens ho dius.
La disciplina.
La disciplina.
La immigració.
La immigració. Molt bé, doncs jo crec que... Sabeu, Juan?
La igualtat.
La igualtat de les persones, clar que sí. Alberto, què més?
I la cultura de l'esforç.
De l'esforç.
Ivan?
I el respecte.
El respecte als altres. Molt bé.
Trobo que és una pel·lícula que... Jo no l'he vist, però em penso que la veuré, eh?
Perquè si vosaltres la recomaneu, sempre l'encerteu.
Mira, el diu el Lluís. Sí que l'has vist, Lluís? El Lluís sí que l'ha vist.
És que... I et va agradar el Lluís o què?
I tu que l'has vist, creus que l'han resumit bé?
Molt bé. Diu el Lluís que ho heu fet molt bé, que l'has resumit i que podem tirar endavant.
Perfecte. Heu parlat del Ku Klux Klan, heu parlat dels negres, però dins de tot aquest món, aquesta història dels negres, del racisme, hi ha un nom molt important a la cultura americana, però que després va transcendir tot el món.
Algú en pot dir el nom d'aquest home? Que era negre, a més a més. Juan?
Martin Luther King.
Qui era Martin Luther King, Alberto?
Era un polític que lluitava per els negres, perquè hi havia molt de racisme en aquella època d'Amèrica.
Clar, però en aquella època d'Amèrica, per què hi havia racisme? Perquè no els parlaven? Però els negres podien fer el mateix que els blancs, no? O no?
Sí.
Sí?
No podien anar en aquella època.
Podien anar en aquella època els mateixos autobusos?
No.
Podien anar a les mateixes escoles?
No.
Quina cosa més estranya. Us sona estrany, això?
Sí.
És que sí?
Antonio.
Em sembla que si l'ha escoltat mal, o si l'ha vist mal, diu la senyoreta, em sembla, que una noia negra es va sentar en l'autobús i un home blanc va vindre i li va treure els bancs.
Sí, sí, sí.
I ell se va dir a la policia, la negra, i li van castigar a ella a la presó.
Efectivament, doncs així funcionava en aquella època. Hi ha coses que han canviat afortunadament. D'altres encara, no en les lleis, però si en les actituds d'algunes persones, continuen. D'això en parlarem.
Algú pot dir alguna cosa més de Martin Luther King? Carlos?
Que...
És igual, ja tornarem a parlar. No pateixis vosaltres, aixequeu la mà i si no us en recordeu ja tornarem, que tenim encara una estoneta per parlar-ne. Hassan?
Martin Luther King, 4 d'abril de 1968, el van assassinar.
El van assassinar.
I tenia 39 anys.
Molt jove. I qui el va assassinar, Juan?
No ho sap.
No se sap, no? El Ku Klux Klan, dius, Antonio?
Sí.
La investigació no va quedar molt clara, no, Alberto?
Va ser un home que deia que l'havia matat i després, al cap d'un temps, va dir que no l'havia matat.
Que l'havia matat un altre.
Aquí havíem vist abans, en el tema de la pel·lícula, perquè ara he perdut els papers literalment,
o no els he perdut? No, sí, els tinc aquí.
Tornant a la pel·lícula, jo sé que havíeu de buscar algunes paraules al diccionari.
Sí.
Per exemple, Faiza, tu la tens, l'estens aquí, ens podries, per exemple, dir el significat de la paraula,
amb la paraula quina vols triar? Disciplina o quina t'agradaria triar i explicar-la?
La que tu vulguis.
Disciplina.
Doncs vinga, explica'ns què diu el diccionari de la paraula disciplina.
Pots llegir, si vols, eh? Vinga, poquet a poquet.
És un conjunt de regles per a mantenir l'ordre i la subordinació entre els menors d'un cos.
Molt bé. Això és el que ha trobat la Faiza de la paraula disciplina.
Juan, quina paraula vols dir tu?
La de subestimar.
Subestimar. Vinga, va. Què vol dir?
Subestimar és que tu penses d'una persona que no pot fer una cosa i al final ho sap fer.
El Mohamed em vol dir que ha trobat quan ha buscat segregació?
Política favorable a l'operació.
Ahà, molt bé. Alguna paraula més heu buscat?
No.
No? Molt bé. Tornem a Martin Luther King.
Hi ha una... Perdona, Antonio, digues.
La segregació.
Segregació, per exemple, sí, perquè poden ser definicions complementàries i tant.
Segregació.
Anem a buscar-la.
Política favorable a les separacions per motius racials, justícia, relació...
Tot bé, a dir una miqueta el mateix que ha dit el Mohamed.
Relacions, etcètera.
El que fa reafirmar aquesta idea, no ha estat de més repetir-la,
per tenir clar què és la segregació i el que té de negatiu.
A mi m'han explicat que vosaltres heu treballat un poema de Martin Luther King,
que es veu que és molt famós.
Jo no sé si podríem llegir-ho així cadascun un fragment de poema i el completem.
El Lluís, que està molt al cas, segur que us posarà una musiqueta de fons,
perquè això per entena sona i fantàstic.
I no sé, qui comença a llegir aquest poema, Antonio?
Doncs vinga, Antonio farà els primers versos i continuaran els teus companys.
Jo he somiat que els homes un dia s'aixecaran i comprendrà d'una vegada
que han estat fets per viure junts com a germans.
I això es tracta de la igualtat.
Molt bé.
Segon fragment, segona estrofa.
Jo he somiat que aquest matí, que un dia cada negre d'aquest país,
cada home de color, de qualsevol lloc del món,
serà llocat per la seva bona personal i no pel color de la seva pell,
i que tots els homes respectarà la dignitat de la persona humana.
Molt bé.
Jo somiat també que un dia el 28 es podrà omplir,
que la fraternitat serà que com més d'un mot al final d'una pregària,
que serà el tema principal de l'ordre del dia del governat.
Jo he somiat avui que en totes les altres esferes de l'estat,
en tots els municipis, hi entraran els ciutadans elegits
que ens faran justícia, estimaran la pietat
i caminaran pels camins de seu Déu.
I parla de la democràcia.
El següent és Mohamed.
Jo he somiat encara que un dia la justícia brollarà com l'aigua
i l'honradesa com el gran torrent.
Faisa.
Jo he somiat també que un dia no hi hauria més guerres,
que els homes dels espaces els faran reies.
I de les llances falses,
que les nacions no s'aixecaran més l'una contra l'altra.
En aquest tros parla de la pau.
Que bonic, no?
Sí? L'havíeu sentit mai o l'havíeu llegit mai, aquest poema?
Digues, Antonio.
Sí, sí que llegí, perquè això l'hem estudiat a la classe.
Heu treballat sobre aquest poema.
Heu treballat un guió magnífic i ens els estem saltant d'una manera.
Us sembla bé o voleu que tornem al guió original?
Com us trobeu vosaltres més còmodes?
Anem bé així?
Sí.
Sí?
Perquè com que a classe heu treballat tant,
no cal que seguiu el guió,
perquè teniu resposta per a tot i a cada moment.
Parlem de racisme?
Sí, sí, sí.
Vosaltres creieu que en la societat que vivim,
perquè clar, parlar de la societat dels altres i de les pel·lícules
és molt còmode,
perquè com que no ens toca a nosaltres,
fixa't als negres a la pel·lícula,
fixa't no sé què,
però parlem d'aquí, de nosaltres,
de com és la nostra vida,
de si realment sentim que hi ha persones racistes
a la nostra societat, a la més immediata?
Sí!
Sí? Doncs vinga,
quan t'he vist molt vehement amb aquest tema,
em penso que tu tens les coses claríssimes.
Tu creus que som racistes en general?
Sí.
Tots una mica sí? Per què? A veure.
Perquè les dones que va passar a l'autobús,
això nosaltres som persones,
els negres som persones igual que nosaltres,
i hem de tractar tots iguals.
Però ho som? Ho fem tots?
Sí, jo crec que generalment tot el món ho fa.
Tu creus, per exemple, aquí a Tarragona,
que afortunadament cada cop són persones més diferents,
si pugem en autobús hi ha una persona negra
o amb la pell més blanca perquè és oriental o el que sigui,
té el mateix dret a la llei,
ningú el fa aixecar, no?
Ara no.
Ara no, per això jo us dic ara.
Vosaltres creieu que ara hi ha coses d'aquestes
a la nostra societat?
No.
Digues, Antonio.
Hi ha només que sí, perquè...
Hi ha només que sí, però jo crec que...
jo no soc racista.
Tu no ho ets.
No.
A tu convius amb companys que són de tot arreu.
Sí, a part d'això,
el meu pare i la meva mare són religiosos,
són cristians.
Són cristians.
I home, jo imagino que les idees dels teus pares
fan que consideris que tothom és igual, no?
Sí.
Algú més creu que som racistes en el dia a dia?
Algú creu?
Digues, Ivan.
Hi ha alguns homes que potser que siguin,
però jo no creu que no.
Per exemple, a la meva classe ningú hi és,
perquè hi ha de tot.
Hi ha argentins, marroquins, ja de molts.
Vosaltres conviviu a tota una sèrie de nois i noies
que pel vostre aspecte, la vostra manera de parlar,
queda claríssim que cadascú sou d'un lloc diferent,
amb la qual cosa és magnífic,
perquè així tots aprenem coses de tots,
però hi ha gent que això no ho acaba de veure.
Vosaltres heu trobat, us heu trobat en alguna situació
que us hagi fet pensar que per què aquella persona
pensa que tu pots ser millor o pitjor,
per d'on ets?
O ha dit d'alguna manera,
us heu trobat en alguna situació que us hagi molestat?
No.
Que bé, no?
Sí.
I si us hi trobessiu?
No.
Ni us ho heu plantejat?
No.
Home, doncs això és molt bo, no?
Tenim per allà també la Sèfora,
l'Aurora i l'Abdilet.
Ho he dit bé? No ho he dit bé.
Abdidilet.
Abdidilet.
Perdona, Abdidilet ho he dit malament.
Voleu intervenir?
Esteu molt allunyats aquí de la taula, no?
Esteu bé doients?
Bé, si voleu intervenir, aixequeu la mà
i la Marissa ràpidament us dona la paraula.
Vosaltres no heu vist mai a ningú que molesti altra
perquè és diferent?
Sí.
Carlos?
Sí.
Explica'ns la teva experiència, a veure.
Per exemple,
quan es va haver gent, dos nois,
que potser és un llit,
un noi espanyol
i un noi àrab
i es barallen
i un li diu
no sé què, no sé quant.
Clar, i sempre li fa referència
a la seva condició, no?
D'on és, o el seu color de la pell.
Allò de dir, ets brètol, eh?
O un tonto, tu.
Si ens posem més simples,
fa referència sempre a allò
que en principi no és un insult.
perquè si a tu diuen
tarragoní, que ets un tarragoní,
oi que no et sents insultat?
Doncs a un noi que és del Marroc
li diu marroquí, que ets un marroquí.
Tampoc no ho és un insult, no?
Dic jo, eh?
Jo no opino.
Jo no...
No, eh que sí, Hassan,
que dius, és lo normal.
Més...
Ivan, digues.
També quan hi ha alguns nois
que són, per exemple,
marroquins nois
i ha vingut un home,
un nen nou,
que és, per exemple,
un xilè,
i li diuen...
No l'ha fet res,
però també d'un altre país
li fan coses.
També d'allò que hi ha
una certa reticència.
Mohamed,
què n'opines tu d'això?
En Marroc vaig veure
un negre i un blanc
que es barallaven.
I per aquestes raons,
creus tu?
perquè...
No.
Si haguessin estat
dos negres o dos blancs...
Però va ser culpa del blanc.
Sí, que el va insultar
o alguna cosa.
Clar.
És que aquí se li acut.
Juan.
Quan què discriminen els negres,
sempre que hi ha algun negre
que es baralla,
jo, els casos que he vist,
sempre he buscat la boca al blanc.
És a dir,
és el blanc que...
El subestiment.
Generalment són els...
Perquè són, diguem-ne,
les persones
que vivien aquí en origen
i potser es pensen
que això és seu només, no?
No, i moltes vegades
que et barallen
i ens insulten,
li diuen
que es vagi al seu país.
Ja veus.
I això, tu,
què trobes?
Que està malament,
perquè aquest país
no és de ningú,
pot vindre tot el que vulgui.
que demostrin el títol
de propietat del país, no?
A veure,
aquesta parcel·la és meva.
Calit.
Fa temps,
a l'Infocat,
al de les notícies del G3,
vaig veure que
uns...
uns nois
de color,
de color negre
de Sud-amèrica,
estàvem jugant a futbol
i un policia,
un policia va passar
i es va agafar la pilota
i se'n va anar.
I això va passar
a l'Hospital Est.
Ja, ja,
i els va treure la pilota
i ala,
ja està.
Sí.
Això,
a les pel·lis surt molt, no?
Això de que estan jugant
i perquè ets negre
o ets d'allà on siguis
o árabe o xinès
ve algú i,
no sé què,
en plan xulillo.
I després van fer
una pel·lícula
sobre això,
el que ens ha passat.
Ivan?
Ivan i el Sergi?
Un dia
on vi jo
hi havia
negres
i
marroquis
i estàvem barallant
i van agafar
ampolles de cristall
i se les van tirar
entre ells.
I era una baralla sèria,
ja, no?
I va vindre la policia.
I a tu,
tu com et vas sentir
quan vas veure allò?
Et senties malament,
Sergi?
Sí.
Una situació una mica
dura, no?,
de veure-la.
Ivan?
Una vegada
que jo estava
a Madrid,
estava jo
a la meva tieta,
no?,
i hi havia un negre,
no?,
que li estàvem pegant
uns sis o set nens
i ell es va anar
curant.
Eren blancs?
Sí.
i el negre
es va anar
a corrent
a la seva casa,
no?,
i van agafar pedres
i li va tancar
tot el cristal.
Què vas pensar
quan vas veure això, Ivan?
Vas estar pensant després?
Li vas donar
toms a la cosa?
Li vas donar voltes?
Sí,
que no sé per què
feien això.
No ho entenies?
Si són persones,
igual.
O naturalment,
és que clar.
Antonio,
digues.
Un dia
em va barallar
amb un marroquí.
Tu et vas barallar?
Sí,
perquè estava rompent,
en viu jo,
vic al lòdor del polideportivo
i volia trencar les porteries
i li va dir marroquí.
Sí, sí,
no n'hi ha que a vegades parlem així,
si tens raó.
en veritat li va dir moro,
veta a Marroc,
que venia a Espanya a romper,
a trencar les coses d'aquí.
Ahà.
Però clar,
jo la pregunta que em faig a vegades,
Antonio,
quan sento això,
és a dir,
abans que vinguessin tantes persones de fora,
ningú trencava res aquí?
Sí,
sí,
sí.
Dic jo que aquí,
vaja,
jo fa 30 anys
no hi havia tantes persones de fora
i jo recomano que dic 30 anys,
no,
més,
que jo tenia la vostra.
I hi havia gent d'aquí
que feia exactament el mateix,
eh?
Jo no crec que sigui un tema
que vinguin de fora,
jo crec que és un tema
que siguin persones més educades
o menys educades,
però en principi
no crec jo que sigui un tema
de ser de fora o ser d'aquí.
Dic jo, eh?
perquè jo quan era petita
també hi havien els mateixos problemes
i no era de gent de fora,
era de gent d'aquí.
I hi ha gent,
com per exemple,
una senyora major
que viu en el Lluvíc,
al costat,
un marroquí
va fer això que jo t'hi dic
i la senyora,
com als marroquí no li agrada,
li va dir això.
Clar,
perquè no li agraden,
però si hagués estat un altre...
Jo pels noms
m'imagino que Fadwa,
Hassan,
Malik,
Khalid,
Mohamed,
Zara,
fins i tot,
i em penso que em deixo...
Em deixo el company d'allà
que com que dic el nom malament
us demano que ho dieu a vosaltres.
En Dalila.
Vosaltres ho teniu més per la mà.
Tots vosaltres
sou d'algun país del Magreb,
oi que sí?
Sí.
O del Marroc,
o d'Algèria,
del Marroc sou?
Sí, del Marroc.
Vosaltres creieu que
els vostres companys
són molt diferents de vosaltres?
No.
Clar,
és que...
Aquella senyora
segur que no se n'entera
amb tots els respectes,
no?
No, no,
aquella senyora no.
Dic la senyora veïna teva.
Aquella que li deia
que venien a trencar els vidres.
Mirava cap enrere.
Pobre Antònia,
t'he despistat,
disculpa.
És a dir,
no,
no se't digues,
Juan.
l'altre vegada
jo vaig veure
un noi negre
que anava amb la seva nòvia
que era una noia blanca
i l'home blanc
li va dir
on vas tu
si tu és negre
i aquesta noia
és blanca
i és molt guapa
per tu.
Llavors,
aquest noi...
Que intel·ligent aquest senyor
també, no?
Llavors,
aquest noi negre
li va dir
que tots érem iguals
i que no feia falta
ser ni blanc ni negre
per tenir una noia igual.
I per estimar algú.
A veure,
és que clar,
hi ha coses que dius...
I el blanc,
per fer-se el xulito
li va pegar.
Ah, sí?
A sobre.
Déu n'hi do.
Digues, Mohamed.
Vaig veure en una pel·lícula
que un blanc
volia casar-se
amb una negra
però el pare de la negra
no volia.
No volia.
perquè diuen
que el blanc
no podia
casar-se amb negra.
Vosaltres us casaríeu
amb algú
que fos d'un lloc diferent
el vostre
i que tingués la pell
d'un color diferent?
Digues, Antonio.
Si a mi m'agrada,
sí,
a mi me'n dóna igual
el que digui el meu pare
perquè seria la meva muller
no del meu pare.
L'amor està per sobre de tot.
L'Antonio té les coses claríssimes.
Malik.
No, Hassan, perdona.
Malik no ha obert la boca avui, eh?
L'altre programa
encara va dir alguna cosa
però avui el veig molt calladeta,
el Malik.
La pel·lícula de Husky
abans
els negres
no podien
juntar amb els blancs.
Amb els blancs,
ni casar-se ni res d'això.
Algú més es casaria
amb la persona
que estimés
però sense fixar-se
si és d'un altre país
o d'una altra raça
o d'una altra raça
o d'una altra color de pell.
Digues, Ivan.
A mi,
el carit de l'Antonio
també
que és igual
el país com sigui
ni res.
El que importa
és com és la persona,
si és simpàtica
amb tot
i si t'agrada a tu.
I tu, Juan?
Jo conec que nois
que no es casen
amb nois negres
perquè si no
seria discriminat
per la seva família.
Per la seva família.
és veritat?
És que a vegades
no és el que un pensa.
No tots ho fem bé
les coses.
Digues, Carlos.
T'acosta la Marisa.
que si a mi m'agrada
aquesta noia
doncs sí.
Però si no m'agrada
jo seria sincer
si, per exemple,
una noia
que no fos
del mateix país
que jo
i no m'agrada
doncs jo seria sincer
i li diria
que no m'agrada
que a mi m'agrada un altre.
Clar, el que passa
és que tant
per cert,
les noies
no dieu res.
Esteu molt tranquil·les
avui, molt callades.
Les noies
no teniu res a dir d'això?
Us casaríeu
amb algú
que fos diferent?
No.
No.
Tu no.
Perquè no
te trobaries
incòmode,
seria diferent
culturalment.
Sí.
Tu ho tens claríssim, no?
Vol ser fora
algú més?
Vol parlar d'aquesta qüestió?
Clar, és que estem parlant
molt de casa
però fixeu-vos
que quan mirem
cantants famosos
i tot això
no ho tenen en compte
en el món així
de la música
i del cinema
hi ha moltíssimes parelles
que són
diferents
i de cultures diferents
i de països diferents.
Digues, Juan.
Jo crec que això
del racisme
és una tonteria
perquè si tu ara veus
a un home
negre
pel carrer
i li diu
marroquí,
per exemple,
i veus a un famós
i li dones la mà
i daries el que fos
perquè firmeixi
tot això.
Per tant,
és un tema de racisme
o és un tema
de classe econòmica
i de tenir molts quartos?
Tu què creus, Juan?
Jo crec que sí,
que és pel diner.
Digues,
fa duar.
Jo he vist persones
que,
per exemple,
si una persona
és d'un altre lloc
que d'un altre lloc
si és un amic,
si un d'ells
té un amic
li podria dir
que no s'ajuntés
a aquella persona.
És a dir,
que potser tu
no tens problemes
però un amic teu
o la família
o algú
et pot dir
que no t'has d'ajuntar,
no?
Sí,
perquè és un altre lloc.
Clar,
això ho hem d'anar superant
tots de mica en mica
amb molt d'esforç,
digues,
Hassan.
Se m'ha anat.
Bueno,
doncs ja tornarà
i quan torni
aixeques la mà
i et donem la paraula.
Això que diu el Juan
és molt interessant
perquè és veritat
que jo no sé
si ho heu sentit
a vegades a casa
que quan venien
i venen encara
aquells
senyors tan rics
dels Emirats Àrabs
que tenen molt de diner
perquè tenen molt de petrol
i posen aixetes d'or
a les cases
i tot això,
aquests ningú els diu
ni moro
ni res d'això
oi que no?
No.
Al contrari?
Com els tracten,
no?
Què penseu d'això?
Ho heu pensat alguna vegada,
Hassan?
Què vols dir?
No,
jo heu dit
vull dir
el que setmanes abans
que abans
abans
no volien negres
però
ara
la major part
de NBA
són tots negres
i
m'agrada
aplaudeixen
i tot.
Fadua?
Un altre dia
un dia
fa moltes temps
que vaig veure
una espanyola
que va tirar
una cosa
al carrer
i no li van dir res
però
fa una setmana
vaig veure
una marroquina
que va tirar
una cosa
i li
estaven cridant.
I li van cridar
l'atenció
a ella.
Jo això també
ho he vist
alguna vegada,
Fadua.
Jo també ho he vist,
tens raó,
sí senyora.
Hassan?
A Torreforta
on vinc jo
posava
no jugar
a futbol
jugàvem
a nosaltres
i ens deien
fora d'aquí
i quan jugàvem
els espanyols
els deixen.
Els deixen jugar
i això passa
en aquests moments.
Sí,
els diuen
a vosaltres
us fan fora
però si són nens
que coneixen
del barri
de tota la vida
els deixen jugar.
Ah, mira,
doncs quasi que
s'ho facin mirar
una mica, no?
Juan?
Jo crec que
aquests marroquins
que venen tan rics
perquè tenen tan petroli
no el diuen res
perquè
com tenen guardaespaldes
i tot això
i tenen
quartets
i tenen por
que el peguin
o el maten
per això
i quan veuen
a un negre
pel carrer
com estan
molt discriminats
també
intenten no llamar
molt l'atenció
i d'aquestes
aprofitin.
Però a veure,
no tots els negres
són pobres, eh?
Ja.
A veure,
parlem de futbolistes?
A veure,
noms de futbolistes
que no tinguin
la pell clareta
com ara
la Marissa
ja m'ha dit jo
però jo també soc fosqueta
com la Marissa.
Algú em pot dir
noms de futbolistes
o esportistes?
Faiza.
Ronaldinho.
Ronaldinho.
Ronaldinho
jo diria
que no sembla
nascut a Santes Creus
precisament, no?
Eh que no?
I ningú
li diu res
o sí?
Sí.
Perquè últimament
hem sentit
alguna bajanada
als camps de futbol
també, no?
Vinga,
crec que aquest tema
us apassiona
com que estem al final
parlarem d'aquesta qüestió.
Calit,
anem fent tota una ronda
i podeu intervenir tots.
Si algun company
expressa una opinió similar
no patiu,
la podeu repetir
des del vostre punt de vista,
d'acord?
Calit.
Com l'Eto.
L'Eto, per exemple.
quan marques un gol
tots s'enfaden,
si són de l'altre equip,
tots s'enfaden
i els diuen
bé,
d'estar a jugar al teu país.
Ja, ja.
Ivan.
També quan,
per exemple,
el Roberto Carlos,
que quan
mete,
fica algun gol,
li diuen de tot
i quan,
per exemple,
el Beca
fica un gol,
no diuen res.
Més opinions
sobre això?
A Roberto Carlos
li cridaven
perquè era
d'una altra raça.
Mohamed?
Jo crec
que el Beca
i el Madrid
són molt
xulos.
Són molt xulillos,
no?
I utilitzen tot
el que sigui,
o dir negre,
o dir blanc,
o dir groc.
Que el toqui.
Carlos?
Per exemple,
quan tu
gaire el Madrid
i amb el Barça,
tant si marca
el Madrid
com si marca
el Barça,
si són
de l'altre equip,
per exemple,
del Barça
quan marca
el Madrid,
com són
els dos equips
que tenen
més admiradors,
els que marquen
són els que
reben més insults.
És clar,
d'això
que s'hi van guanyant.
Albert?
Jo crec
que a futbol
hi ha bastant
racisme.
Sí?
No tindrien
que discriminar
tant
perquè
tothom,
aunque siga
molt bon jugant,
pot tenir un error
i fallar el gol.
Però es posa
racista
el de l'altre equip
quan perd.
També.
És a dir,
el club de futbol
que té un negre,
per exemple,
el seu equip,
no el critica.
Però si l'altre equip
té un negre,
sí que el critica.
Per tant,
és un racisme
així com
una mica
cutre,
perquè
per una mica
cutre,
la veritat.
Juan, digues.
Abans,
si un jugador
era del nàstic
i no era negre
i xutava
i la marcava,
com no estava
a primera divisió,
doncs no le diien res.
I ara que
està a primera divisió
i l'altre equip
està més querit
i marquen un gol,
està més discriminat.
i també volia dir
una altra cosa.
Digues.
Que com
està més discriminat
el futbol
i el bàsquet
no està gaire
discriminat.
Perquè no és
tan de masses,
potser,
perquè no
surt tant a la tele,
perquè allò de la tele,
Déu-n'hi-do,
jo sé que heu treballat
el tema de l'esforç
i la tele.
La tele generalment
ens dona imatge
de persones
que s'esforcen?
Què diríeu vosaltres?
És a dir,
l'esforç que tenen
els jugadors
de la pel·lícula
que heu vist,
vosaltres el veieu
a la tele
que veiem aquí
de casa,
del dia a dia,
la gent que surt
a la tele,
tens la sensació
que s'ha currat molt
el treball,
que ha estudiat molt,
que vinga per arribar
i pugui explicar
coses xules
a la gent
que mira la tele.
Teniu aquesta sensació
o no?
No.
Me veu fan
per l'audiència
i els diners.
Perquè, a veure,
jo aquí tinc exemples
que heu treballat,
no?
em podríeu dir
si aquí hi ha
algun cas
d'esforç
en la disciplina?
Gran Hermano,
Operación Triunfo,
La Casa de Tu Vida,
La Isla de los Famosos,
La Granja.
Aquí hi ha
exemples
d'esforç?
Per aguantar això
s'ha d'esforçar molt.
Però vaja,
Antonio.
Que no n'hi ha esforç.
Jo vaig veure
una
de la Isla del Famoso
que va dir
que se llamava
un premi
el que
feia foc
amb palis
dos pedres
i un
es va colar
un merxer
un esceneró
un escenedor.
Sí, sí, sí,
ja tenen
entès,
no et preocupis.
I va ficar foc
i va dir
això és com
veure
el teu fill
naixer.
Però això
és una trampa,
això és un trampós
aquest paio.
A veure,
què més?
en aquestes pel·lícules
alguns fan tonteries
i guanyen diners.
Carlos?
Lo que ha dit
l'Antonio,
quan va fer
el foc
va vindre
un món
d'investigadors
per veure
si
havia fet
trampa
i no trobant
res
i buscaven
i buscaven
i res
i un
investigador
i havia
paia
va buscar molt
i va trobar
aquest escenedor
dins d'un preservatiu.
Veus que
ha complert
que anaven tots.
Alberto?
Li interessa
que guanyin diners
però
li fan
més cal
el concurso
de
convenència
als que
fan
gràcia
o
fiquem
en tot
el món
o fan
coses d'aquestes.
Estem quasi al final
a mi m'ha passat el temps volant
perquè tots els temes
que estem tractats
són
molt interessants
haurem d'acabar
però
de totes maneres
vosaltres
jo m'imagino
ja us ho diuen
els vostres mestres
que l'esforç
que haureu de fer
l'any que ve
serà més gran
que en guany
perquè
acabeu
la primària
deixareu el col·le
anireu a l'institut
comença l'ESO
això us suposarà
un esforç
i molt més gran
i esteu engrescats
o què?
d'aquella manera
però s'ha de fer
Juan digues
tu em deies
que això d'estudiar
no era bo pel cap
doncs tu
estudiar
digues
l'equip del Madrid
i del Barça
quan juguen
amb el Barça
sí que s'esforçan
perquè és un equip
fort
llavors quan juguen
amb el Nàstic
o amb un altre equip
no s'esforçan
ho subestimen
i moltes vegades
perden perquè
no s'esforçan
i ho subestimen
a un altre equip
estem utilitzant paraules
que heu treballat a classe
i que heu incorporat
al vostre vocabulari
enhorabona
Fadua
També hi ha gent
que s'esforça
i no pot
però hi ha gent
que no fa res
i ho aconsegueix tot
És millor esforçar-se
tenir capacitat
per esforçar-se
i intentar aconseguir
una cosa
o ser molt bo
i esforçar-se
Com valoreu millor
unes notes
un excel·lent
en una persona
que té una capacitat
perquè nascuteixi
que amb la lectura
d'un full ja s'ho sap
o la persona
que treu un sis
i si ha estat
moltes hores estudiant
La persona
que ha treu un sis
És molt més important
tot això
Després la vida real
ens diu que bé
que potser no serveix
per molt
però per vosaltres
oi que és un orgull
tot això?
Molt ràpidament
les darreres intervencions
va Antonio
en breu
Hi ha gent
que li falta molts diners
i diu
ah pues jo me'n vaig a la tele
invento una història
i així
guanyo molts diners
i es va i inventa una història
i el millor parla de Shakira
i le deixa
le deixa malament
a Shakira
le deixa amb una fama
Ja veus
i tinc espere per això
Ivan
A un jugador del Real Madrid
va anar l'entrenador
borratxo
com per exemple
el Roberto Carlos
que van anar
tot borratxo
i no li van dir res
Que mala
Meneida
si jugant
després
no es posarem
amb el futbol
que és un terreny molt escabrós
Nois
tenim que deixar-ho
noies
Alberto
molt ràpidament
que millor un que s'esforça
que un que és molt bo
perquè si s'acaba esforçant
serà més bo que ell
i continuar esforçant
fins a ser el millor
No tenim més temps
Ho sento, Juan
ja sé que poses una cara així
Mira, posem música de Dixi
per acabar
Us agrada la música de Dixi?
La coneixeu?
Sí, a l'entreny
vam anar a un teatre
Vau anar?
Vau anar al Metropol?
Sí
Que xulo
Us va agradar o què?
Sí
Doncs ara el Lluís ens ha posat
una mica de Dixi
Digues, Juan
Una pregunta
A veure si tu la saps
Quina poca em fa
No em facis en aquest compromís
que segur que no sé
Què significa?
Mai vaig ser el millor
però em deixava la pell
Que m'hi has esforçat molt?
Sí? L'he encertat?
Tinc premi?
Sí
Perfecte
Nois, noies
Gràcies
Juan, Faduà, Hassan, Malik
Zara, Alberto
Carlos, Mohamed
Antonio, Sergi, Iván
Khalid, Faiza
Sefora, Aurora i...
Abdililé
Abdililé
Alumnes de sisè de primària
del col·legi La Floresta de Tarragona
Moltíssimes gràcies
Enhorabona
I ha estat un plaer
tenir-vos una altra vegada
aquí a la ràdio
Adeu-siau
Bon dia
Adeu
Gràcies
Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!