Dos minuts serà un quart de dotze del migdia.
Ens curem en salut al matí de Tarragona Ràdio.
En aquesta ocasió ho fem amb la metgessa epidemiòloga Cinta Daufí.
Molt bon dia, Cinta.
Bon dia.
Jo he parlat als oients anunciant una miqueta
a l'espai d'avui Biblioterapia.
No sé si és perquè és la Setmana de Sant Jordi.
Imagino que alguna cosa té a veure.
I els llibres que tens aquí damunt la taula
és l'evidència del que parlarem avui.
Llibres que he tingut ocasió de fer un cop d'ull
i que d'entrada és allò, com una pastisseria.
Jo me'ls menjaria a tots a l'hora
perquè es veuen molt interessants
i sense ser llibres d'autoajuda
es veuen llibres molt planers
i molt adreçats al públic en general
i que fan referència a la salut.
I aquí subrellem salut i ja en parlem.
Sí.
A la salut en un sentit ampli,
que és amb el que sempre intentem parlar aquí.
Voldria dir quatre coses sobre el concepte de biblioterapia,
que no és una cosa que ens haguem tret de la màniga.
Mira, com que va ser Sant Jordi...
I com que això és un espai de metges,
i de metges per biblioterapia.
Ara s'inventaran això.
No, no, la biblioterapia és una tècnica psicoterapèutica,
vull dir que emprenen els terapeutes,
sobretot amb el tractament
o com a coadjuvant amb el tractament
de certes patologies mentals,
però penseu que es fa servir
en malalties relativament freqüents,
com ara la depressió,
i què vol dir això?
Utilitzar la lectura amb finalitats terapèutiques.
Fixeu-vos quina cosa més xula,
que tampoc és res de l'altre dia,
tot això a l'edat mitjana ja se'n parlava,
i es deia que certs llibres tenien propietats curatives i terapèutiques,
tot això ja en temps dels faragons,
vol dir, s'han trobat jeroglífics,
i de fet ells a les biblioteques ne dien medicines,
no, els llibres ne deien medicines per a l'ànima.
Ah, doncs mira, ja sabien el que es feien, eh?
Ja sabien el que es feien,
perquè de fet, bueno,
les persones que estimeu la lectura i que us agrada llegir,
una miqueta ja ho entenem així, no?
Vull dir, entenem que la lectura és,
de vegades, com una medicina,
com una vitamina,
com un reforç.
I va directe a les emocions,
i com hem explicat moltes vegades,
les emocions les generen tota una maquinària
que se'ns posa en marxa, no?,
al nostre organisme.
Tota una maquinària,
tota una meravellosa maquinària bioquímica.
Jo avui vos valia, clar,
jo Déu me'n guard de fer biblioterapia,
jo no soc terapeuta,
això, a veure,
no ens hem de posar...
Però penseu que, clar,
que els instruments i les eines terapèutiques
les podem fer servir per curar,
però també podem fer servir
algunes medicines o alguns medicaments
tenen una finalitat preventiva,
o una finalitat d'enfortir.
Jo avui vos he portat uns quants llibres
que penso... A veure, són la meva tria, eh?
N'hi ha molts més.
Però a l'hora de llegir i de triar lectures,
la millor tria sempre és la d'un amic,
o algú que ho ha llegit prèviament,
el boc a orella, eh?
Vull dir, és la meva mirada particular
sobre una sèrie de llibres
que penso que poden ser terapèutics
en aquest sentit d'enfortir,
augmentar les defenses, no?
Que dic, mira, m'apreto unes vitamines
per augmentar les defenses.
Doncs jo penso que aquests llibres
que us recomanaré avui
van una mica en aquest sentit, eh?
Bé, ja sabeu que encara que hagués passat
el dia de Sant Jordi,
se poden comprar llibres tot l'any.
Jo crec que sí, eh?
Les llibreries estan obertes
tots els dies laborables de l'any
i són llocs molt saludables
i molt recomanables, eh?
Per a la salut en general, eh?
Penseu que la salut física,
psíquica i mental.
I que d'alguna manera
tot comença al cervell
o a l'ànima, com vulguem.
I Déu-n'hi-do
el canvi de perspectiva
que ens pot donar la lectura d'un llibre.
Molt interessant.
Això de que ens pot canviar la vida, doncs sí.
Sí, sí, hi ha gent que li ha canviat la vida.
I ens pot canviar la manera d'entendre
el món,
la manera d'entendre el que ens passa.
El primer llibre que us vull recomanar
va en aquest sentit, no?
En dir, com podem entendre
allò que ens passa?
perquè moltes vegades tenim la sensació
que som espectadors
de les nostres emocions.
Com, d'alguna manera,
estem veient
el que ens passa
però no acabem d'entendre per què.
Mireu, el primer llibre que us recomano
se diu
El cerebro femenino.
L'autora és
Luan Brissendín,
que és una neuropsiquiatra.
Un 10.
Un 10, aquest llibre.
Un 10, per a mi.
En una escala de l'1 al 10.
Bé, va, si voleu un 9 i mig.
Però és altament recomanable.
Mireu, l'autora
és neuropsiquiatra
i ha escrit aquest llibre
amb un afany divulgatiu.
És a dir, que no us espanta això?
Diu, home, un neuropsiquiatra,
el cerebro femenino.
No, és un llibre,
en aquest sentit,
per això el puntua també,
és un llibre per al públic general.
És molt amé
perquè l'autora hi posa moltes anècdotes
de la seva experiència com a psiquiatra
i explica tot el que ell ha anat recopilant.
Vull dir, com a neuropsiquiatra,
clar, el seu camp de treball
és el cervell,
l'estructura cerebral,
els circuits cerebrals.
I tot el que ell ha anat recopilant
i ha anat estudiant
sobre les diferències
i les particularitats del cervell femení.
I per què les dones pensem,
actuem i percibim el món
d'una determinada manera.
I tot això és molt rigorós,
vol dir, ella no fa cap afirmació
que al darrere no hi haguen estudis
sòlids i importants,
però va fent un recorregut
sobre totes les edats de la dona,
sobre totes les fases de la vida d'una dona.
El recorregut comença
amb la fase intrauterina
ella explica
que, de fet,
l'estructura bàsica
del cervell,
vull dir,
en tot embrió,
el cervell
comença sent
un disseny bàsic
de cervell femení.
No és cap allà
a la vuitena setmana
de gestació
quan
el feto
masculí
comença
a segregar testosterona
i aquest bany
de testosterona
del cervell
fa que el cervell
es comenci a configurar
com un cervell masculí.
Però el disseny bàsic
del cervell
és un cervell femení.
i a partir d'aquí
va fent un repàs
com en totes les fases
de la vida de la dona,
des de la
infantesa més primerenca,
la prepubertat,
la pubertat,
l'edat fèrtil,
l'edat adulta,
l'edat de la criança,
la premenopausa,
la menopausa,
com a través
de totes aquestes edats
el cervell femení
va canviant
i es va adaptant.
i de quina manera
això és una cosa
que ja sabem
de fa temps,
el principal
òrgan sexual
és el cervell.
Naturalment.
Això està així.
De quina manera
tots els canvis
hormonals
que experimenta la dona
van influint
en els circuits cerebrals.
I per què
les dones
tenim
l'àrea
de la comunicació
del cervell
bastant més gran
que l'àrea
que tenen els homes.
La part del cervell
i els circuits cerebrals
que les dones
tenim assignades
a tot el que és
comunicació,
relació,
sociabilitat,
està molt més desenvolupat
en les dones.
Com les dones
les seues estratègies
de supervivència
passen
per estratègies
de relació.
Cosa que els homes
les seues estratègies
passen per estratègies
de competició.
La part del cervell
dedicada al sexe
és bastant més gran
en els homes
que en les dones.
Amb això
tampoc estem dient
cap novetat.
I dediquen més cervell
al sexe.
I dediquen més part
del cervell.
Escolta,
això ni és bo
ni és dolent.
Això depèn
de l'interès
que tingui cadascú
en aquest aspecte
de la seva vida.
Com tot això,
els successius
canvis hormonals
van fent
i van configurant
la manera de,
sobretot,
la manera
de percebre
la realitat.
Això és molt interessant.
Jo,
és un llibre
que,
vos recomano,
a mi m'ha servit
per entendre
moltes coses,
per no indignar-te
davant de moltes coses.
És allò que deies,
però això per què?
És a dir,
si et dones resposta
a algunes preguntes
o com a mínim
te les va entendre,
és positiva la lectura.
Sí,
tot el que sigui
entendre
és un mateix.
Allò que t'indignava,
en quin sentit ho deies?
Perdona que t'he interromput.
Ara vos explicaré una cosa
que a mi el llegir
este llibre
me va reconciliar
una miqueta.
Jo ara
m'indignava
quan ve a estes nenes
adolescents
d'esta manera...
Amb el seu melic,
amb la seva cosa...
Tota l'aire,
d'esta manera
com a tant
descarada,
de dir...
S'han provocant.
Van atrapar el macho.
Clar,
és que biològicament
estan programades
per anar a això.
Clar,
i des del punt de vista cultural,
de tants anys
de feminisme,
de militància,
dius,
que estan de lluitar
perquè ara anem a parar.
Perquè ara anem a parar,
fem un punt,
fem un parèntesi.
El to que la biologia
pesa molt,
més del que ens pensem.
I a vegades ens pensem
que tanta cultura,
tant d'edat allò...
I les hormones
a determinades edats...
Tiren moltíssim.
Tiren molt
i guanyen la batalla.
Clar,
en les societats actuals,
perquè,
a veure,
també hem retardat
el que és l'edat reproductiva
de la dona,
les dones,
la mitjana d'edat
de tenir el fine fill
a Catalunya actualment
estan 29 anys.
Això des del punt de vista biològic
que és una barbaritat.
Biològicament,
a partir dels 14, 15, 16,
com altres cultures, no?
Ja s'és fèrtil, no?
Llavors,
clar,
des d'un punt de vista
estrictament biològic,
si nosaltres pensem
en el que eren...
Clar,
nosaltres vam ser
una societat
de caçadors-recol·lectors
durant milions d'anys,
dins del que és
la història humana
i això d'ara
és relativament freqüent.
Bé,
quan la dona
començava a ser fèrtil,
vol dir,
era quan tot el seu instint
i tot el seu cervell
i totes les seues capacitats
anaven adreçades
a buscar el mascle
més apte
per a reproduir-se.
Clar,
clar,
clar.
I això,
els cervells avui en dia,
doncs encara funciona,
no?
Vull dir,
en aquest sentit,
te vas reconciliar
amb algunes coses
que tu dius,
bueno,
és que la nostra situació cultural
ens fa teoritzar
al voltant
de coses
que ens passen
sense tenir en compte
que en el fons,
en el fons,
en el fons de tot
som com animalets.
Bueno,
hi ha un transform...
I és el que tu dius,
la biologia tira molt,
tira molt,
tira molt,
i dius,
això és bo,
és dolent,
això és així.
És el que hi ha.
És el que hi ha,
i el que és important
és conèixer-ho
i entendre-ho.
I jo crec que
és un llibre interessant,
dius,
serà per a dones.
No,
jo crec que és un llibre interessant
tant per a homes
com per a dones.
A més,
m'has comentat abans
que sortirà
d'aquí no gaire temps
el cervell masculí
de la mateixa autora.
Sí, sí,
l'autora
té previst fer,
vull dir,
amb aquest,
explora les peculiaritats
del cervell femení
i està fent un altre llibre
que serà
el cervell masculí
on t'explorarà
les peculiaritats
del cervell masculí.
Jo ja vos adelanto
que per supòs
me'l penso comprar
i el penso lligir.
No, no,
jo aquest també me'l compraré
perquè és molt interessant
aquest que has dit.
És molt interessant
i jo quan lliso aquests llibres
penso
que si totes aquestes coses
que jo ara lligin,
aquest llibre
és molt rigorós
però hi ha altres llibres
que ja hi ha molta literatura
sobre la manera diferent
com funcionen
i com estan estructurats
els cervells masculí i femení.
Crec que tot això,
si a mi m'haguessin explicat
jo què sé,
abans de casar-me,
per exemple,
m'haguessin estalviar
unes quantes discussions.
i per això penso
que és molt interessant
divulgar aquest coneixement
perquè són coses
que poden ajudar
al dia a dia de la gent.
Que si poden fer
que els homes i les dones
ens puguem entendre
i comunicar millor.
Clar,
perquè parteix
de la comprensió de l'altre,
de crear una certa empatia
i l'empatia només pot haver-hi
si tens la informació
i si tens...
Sí,
i que tu pogues dir
mira,
és que els homes
no fan això
per mala fe
o per a fastidiar,
fan això
perquè és que el seu cervell
és així
i no poden fer-hi més.
Bueno...
I al contrari,
és que és així.
Doncs està molt bé,
recordem el títol
El Cerebro Femenino
de Luan Brissendine.
Luan Brissendine.
És de l'editorial RBA.
A veure,
també us diré
que aquests llibres
que jo us recomano avui
no són llibres científics,
els podeu trobar
a qualsevol llibreria
de Tarragona.
Estan a l'abast
de tothom,
són llibres divulgatius.
Veig aquí des de lluny
Confidències d'un metge tafaner.
Aquest pinta bé també.
Aquest llibre m'encanta.
És genial.
És de l'editorial
Ara Llibres.
No sé si ho sonen...
Té una col·lecció
de llibres que són,
bueno,
vistosament...
De butxaca.
De butxaca.
Fàcils de llisir.
No són molt gruixuts.
D'aquests que venen de gust.
S'ellisen ràpidament.
I aquest se diu
Confidències d'un metge tafaner.
I, a veure,
l'autor ja diu
que això és un pseudònim,
però el doctor Jaume Bruch
i de l'editorial
Ara Llibres.
M'agrada perquè
és la perspectiva d'un metge humanista.
D'un metge que parla no dels seus pacients,
sinó parla de les persones
que el venen a veure la seva consulta.
I parla no tant...
Bueno, aquest metge és endocrinòleg.
Els endocrinòlegs
són els que tracten malalties
com la diabetes,
com l'hipotiroidisme,
és a dir,
són malalties cròniques
i és una persona
que manté una relació
molt llarga
a lo llarg del temps
amb els seus pacients,
no?
i fa que es desenvolupi
una certa relació
d'amistat,
de coneixement,
de comunicació
i ell parla una miqueta
de tot això, no?
Parla d'històries
de persones
que ell ha conegut
a la seva consulta.
i com va molt més enllà,
és un metge
que va molt més enllà
del símptoma,
de la malaltia,
de l'analítica
i que al final,
tu veus que detrás
de cada història
el que realment
està determinant
la salut
d'aquell pacient
no és tant
si li estan controlant
la diabetes
sinó
tot l'aspecte
sentimental,
social,
el pes de la família,
el pes de les relacions
i és molt interessant.
A mi m'agrada molt
i després
hi ha un...
és que no
no puc resistir
a llibre.
Una frase
que diu el doctor Bruk
a la introducció
d'un llibre.
Diu,
per aquestes pàgines
desfilen
un petit món d'homes
d'homes
i dones,
omenets
i donetes,
cagamandurries
i corcs,
donasses
i omenots,
exemplars
de cars i ossos
que alguna vegada
han passat
per la meva consulta.
És molt interessant.
Jo també m'ho recomano.
Doncs sí,
hi ha una mirada
absolutament subjectiva
i necessària
des d'aquest punt de vista.
Sí, sí.
Més títols.
Has vingut carregada
de llibres.
A veure si podem...
Bueno,
n'he portat uns quants.
Com a mínim
fer referència
si no parlar ampliament
de tots.
Hauríem de trobar
una altra ocasió,
però encara podem parlar
d'algun més.
Sí,
i no n'he portat més
perquè me pesava molt
la maleta.
No, no,
ja veig que has vingut carregada
tot i així.
Mireu,
ara un parell de llibres.
Un ha sigut
una novetat
aquest any,
l'altre va sortir
l'any passat.
Són tots dos
del mateix autor.
Un se diu
Los inventores de enfermedades
como nos convierten
en pacientes
es del George Black
que es un periodista
i biòleg alemany.
I el segon llibre
que és del mateix autor
i ha sortit aquest any
que es diu
La medicina enferma.
Como protegernos
de las terapias discutibles.
Tots dos
semblen
estar impregnats
d'un cert esperit crític
cap als convencionalismes
dins del món de la sanitat.
Mireu,
són de l'editorial Destino
i també són llibres
fàcils de trobar.
El primer
que va sortir l'any passat
el de Los inventores
de enfermedades
em sembla que van
per la quarta
o quinta edició.
És a dir,
que ha tingut
molt èxit.
Són del mateix autor
amb elles, no?
Són del mateix autor.
Vull dir,
un va sortir l'any passat
George Bletch
Los inventores
de enfermedades
és el primer
editorial Destino.
El segon
que ha sortit
aquest any
La medicina enferma.
Como protegernos
de las terapias discutibles.
I a què ens ve?
explicar una miqueta.
Altament
recomanables.
Jo només penso
que haurien de ser
de lectura obligatòria
a les facultats
de medicina,
però vamos,
obligatori.
Jo penso que cap metge
hauria d'acabar la carrera
sense llegir aquest llibre,
però bueno,
en fi,
les facultats de medicina
són un altre tema
del que ja
ja en parlarem.
Ja en parlarem.
Ja en parlarem un altre dia.
Però que,
a veure,
tampoc cregueu
que són llibres
dius
això només ho podem
llegir.
No,
són llibres
de divulgació.
Tot i que són llibres
molt rigorosos,
vull dir,
perquè realment...
Aquí no ens parlen
de teràpies alternatives
ni de coses estranyes,
eh?
No, no, no.
És que busqui
aquestes coses
no és aquesta la línia.
És un llibre
que quan tu mires
la bibliografia
vol dir,
fa referència
a revistes,
vol dir,
tot són cites
d'articles
i de revistes
de molt de prestigi,
és a dir,
no són coses que...
Perquè dius,
ostres,
un periodista,
a vegades serà una cosa
així una mica...
No sé...
Sensacionalista.
No,
per a res.
Jo també quan vaig veure
Ullamore,
tal...
No.
És un llibre
molt rigorós,
molt documentat,
però que a la vegada
s'ha llit
molt fàcilment,
perquè també,
bueno,
és la cosa bona
que tenen...
Clar,
és un llibre
que si l'hagués escrit
potser un metge
seria un pal.
I si l'hagués escrit
un periodista
probablement faltaria rigor.
Faltaria rigor,
però clar,
com és aquesta persona
que té el doble vessant,
és biòleg
i és periodista,
doncs,
juga molt bé
amb el rigor científic,
però amb l'anècdota,
amb la cosa més divulgativa,
no?
Està molt bé.
Mira,
el primer,
que és el de los inventores
d'enfermedades...
Jo només mirant l'índex
ja dic,
ui,
això pinta bé.
Ui,
aquí hi ha tela,
aquí hi ha tela,
sí?
Vé a parlar una miqueta
del gran poder
que té avui
la indústria farmacèutica.
De quina manera
la indústria farmacèutica
és la que acaba decidint
què és
el que no és malaltia
i, clar,
el que li interessa,
doncs,
li interessa
que la majoria
siguem malalts.
De quina manera
a vegades
es fa la cosa
de primer
tenir el fàrmac
i ara que ja tenim el fàrmac
anem a inventar la malaltia
i anem a veure
quina malaltia inventem
de manera que
el 90%
de la població
acaba sent malalta
i
com
el sistema sanitari
actual
amb els països
desenvolupats
és una mica
presoner
d'aquest poder
de les indústries
farmacèutiques.
És un tema
de consum,
de mercat,
de crear la necessitat
per poder anar
sortint del producte.
Vull dir que hem acabat
entrant en una dinàmica
de mercat.
Clar,
jo penso ara,
Cinta,
un exemple
que s'ha vist molt clarament
últimament fa uns anys
d'uns anys cap aquí.
Es parlava molt
de quan les dones
arribaven a l'època
de la menopausa,
procés absolutament natural.
A totes
se'ls enganxava
allò
al pagat.
El parxet.
Senyora,
vostè un parxet
i ni sofoconis
ni res d'això.
Ara,
difícilment,
algun metge
es recomanarà un parxet
després,
o sí.
Ara s'ho pensen molt.
Però amb totes les campanyes
que s'han fet
i que s'ha criticat
que això ha estat
justament aquesta operació
que ara comentaves,
no?
El fet de crear
la necessitat
i el producte
en paral·lel
i que la població
necessita aquest producte,
no?
Sí,
bueno,
a veure,
el tema concret
de la teràpia hormonal
substitutiva,
els famosos parxes,
bueno,
és un exemple més,
n'hi ha molts,
eh?
Jo és que també
dic,
és que els metges,
mira que això,
no aprenem.
Perquè exemples com aquest,
és a dir,
d'un fàrmac
que de repente ha sortit
i el gran boom
i semblava que allò
havia de ser la gran revolució
i després ha resultat
que res de res,
és que d'això
la història recient
de la meditat
és que n'està plena,
no?
Llavors,
clar,
el primer,
vull dir això,
avui en dia
els metges ja en són
bastant conscients,
vull dir,
davant d'un fàrmac
que es presenta
com a 9B2,
cuidado,
ojo,
penseu que al final
un dels fàrmacs
que cada vegada
se li està utilitzant,
se li està trobant
més utilitat
i dels que fa servir més
és l'aspirina,
que mireu que té anys
l'aspirina,
i tant,
clar,
té molts anys,
té molta experiència,
coneixem perfectament
els efectes secundaris,
però se li van trobant
més virtuts,
i cada vegada
se li troben més virtuts
i és un fàrmac
molt utilitzat,
per això,
cada vegada
els metges et dius,
bueno,
davant del fàrmac
de tota la vida,
que portem anys
fent servir,
que coneixem,
i del fàrmac nou,
queda't en l'antic.
Però clar,
abans em comentaves
fora d'antena,
Cinta,
que aquest procés
que es fa
de descobreixo
aquest fàrmac
per realment
adonar-nos-en
de l'efectivitat
que té
i que és útil
poden passar 10 anys,
però també
poden passar 10 anys
per adonar-nos-en
que no serveix per res.
Sí,
d'una teràpia
que s'han imaginat
durant 10 anys
facilitant
i receptant
determinats fàrmacs
que no deixaven
de ser placebos.
De tots modus,
penseu que això,
amb tot el desenvolupament
de les tecnologies
de la informació,
està canviant moltíssim.
Penseu que avui en dia
qualsevol metge o infermera,
des del consultori
més remoto
que us pugueu imaginar,
només de tenir un ordinador
i estar connectat a internet,
pot accedir
a una quantitat
d'informació,
a vegades massa,
també ho hem de dir,
l'excés d'informació,
però jo crec
que això anirà canviant.
Respecte a tot el tema
que parla aquest llibre,
el llibre que comentàvem,
el de los inventores
d'infermedades,
vol dir,
parlar una mica
de com la indústria farmacèutica
se n'ha donat compte
que en lloc d'invertir
en investigació científica
i en estudis rigorosos,
dius,
bueno,
què faig?
hem gastat un dineral
en recerca,
en assajos clínics
i en demostrar
el valor d'aquest fàrmac
o hem gastat els diners
en promoció?
Bueno,
a vegades hem vist
que els era més rentable
gastar-se els diners
en promoció
de les maneres
més variopintes
que us pugueu imaginar,
organitzant congressos,
subvencionant publicacions,
també us ho heu de dir
que la majoria dels metges
que han entrat molt
en el terreny aquest
de la publicitat
extraordinària
relacionada a determinats
fàrmacs
amb qualitat de vida,
amb bellesa...
Bueno,
tot el que us pugueu imaginar.
Llegiu,
perquè realment
no us disserà...
Llegiu i decidiu.
I decidiu.
Per vosaltres mateixos.
Com més informació,
tinguéssim
més capacitat crítica
que tenim
i això d'entrada és bo.
Sí,
però també una informació
que sigui certa.
Justament aquestes
noves tecnologies
que deies
també poden jugar
a la inversa
i la xarxa
és un territori
com el lejano oeste
en què tothom hi entra,
els bons i els dolents.
Bé,
això si voleu
no podem parlar un dia.
Com buscar informació
sobre temes de salut
a internet.
Bé,
no sé si sabeu
que a internet
hi ha...
El primer terme
més buscat,
les pàgines
més consultades,
són les de sexe.
Sí,
sí,
sí,
alguna cosa
havia sentit.
El segon terme
més buscat
i les segones pàgines
més consultades
són les de salut.
Deu ser per allò
del cervell
que explicàvem abans,
no,
Cinta?
Bueno,
claro,
per allò del cervell.
La biblioterapia.
És una llàstima
que no tinguem més temps
perquè llibres en tenim
i arguments,
la Cinta no se'ls acaba,
per tant,
esperem que ens acompanyi
un altre dia
i que ens continuï
donant aquestes alternatives
i aquestes mirades
per anar més enllà
de creure'ns-ho tot
a la primera,
cal creure...
Mai,
mai m'ho hem de creure
tot a la primera.
I sobretot desenvolupar
aquest esperit crític
que no vol dir criticar,
que és molt diferent.
Cinta Daufí,
matgessa epidemióloga,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
saps que t'ho diem sincerament
que sempre és un plaer
i per tant t'esperem un altre dia.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.