Saludem ja Enric Garriga. Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ui, que poquets programes que ens queden.
No ho havies pensat, eh?
Jo sí, però no sé quants en queden.
Doncs la setmana vinent, sí, i l'altra també.
Em penso que ja està, un parell, potser.
Ja ho mirarem al calendari, que ara no és moment.
Aprofitem el que tenim, que és el programa d'avui.
Sí, podríem dir coses, avui, no?
Per exemple, comencem explicant que la Plataforma Parla Llengua
reclama al president Montilla que faci complir
les lleis d'etiquetatge en català.
Sí, tan senzill i tan resumit com això.
De fet, la Plataforma Parla Llengua,
fa pocs dies vam parlar d'un estudi de la Plataforma
sobre el tema de l'etiquetatge i sobre allò de l'associació aquella
de l'AIAB, que l'associació de productors de begudes i no sé què,
que no respecten les normatives.
Entre altres, l'article 26 de l'Estatut del Consumidor,
aquell que diu que els consumidors tenen dret a rebre
les informacions de seguretat i de bàsiques en català.
i això no s'està complint.
Bé, una de les coses, la Plataforma Parla Llengua
ha adreçat una carta de cinc pàgines,
molt argumentada,
amb extractes de la llei de política lingüística,
de l'Estatut del Consumidor,
de la normativa estatal,
explicant-li que bé, doncs que...
I també diu que igual que la Generalitat demana
i actua de manera severa en el compliment de les reglamentacions estatals,
doncs que faci el mateix amb les reglamentacions aprovades
pel Parlament de Catalunya com aquestes.
Aleshores, doncs bé, la idea és aquesta,
que per una banda la llei,
les lleis espanyoles,
permeten que les comunitats autònomes
tenen plenes competències
per obligar la manera de com s'ha de ticarar
en cada comunitat.
De fet, la comunitat de Madrid
tenen una normativa sobre això
que obliga que tot estigui en castellà.
Al marge que hi hagi una llei estatal
que també ho diu,
que la informació bàsica no sé què
ha d'estar com a mínim en castellà,
llavors les comunitats autònomes
tenen competències per regular això.
De fet, a Catalunya està regulat,
per una banda,
el tema dels productes de denominació d'origen
i tot això per la llei multilingüística
i després tota aquesta altra
de les dades obligatòries i de seguretat,
la llei de la seguretat del consumidor
diu que haurien d'estar en català,
han d'estar i per tant
la plataforma reclama
que es compleixin aquestes lleis
i també que sí,
aquestes lleis preven sancions
que s'apliquin.
Resumidament són aquestes les qüestions
que planteja la plataforma.
En tots els productes.
En tots els productes.
Sí, el tema que el consumidor
té el dret de rebre
les informacions bàsiques
i de seguretat en català
vol dir que totes les etiquetes
hi ha de ser això
i no hi és.
No hi és,
però en un percentatge molt baix,
a més a més.
O sigui,
no hi és en un gran percentatge de productes,
no tenen les etiquetes.
El dir que hi és en català
en un percentatge molt baix,
ho he dit a la inversa.
O sigui,
com sigui la cosa no està fina.
No, no, que vols esportar-me la contrària,
cap problema,
doncs és igual.
Te la porto.
La cosa és aquesta,
la carta es pot llegir a la web,
és una carta molt documentada,
ja ho dèiem.
Molt respectuosa,
com ha de ser.
Sí, una carta s'adreça al president,
molt honorable el president,
a més en protocol i tot.
La web,
www.plataforma.guioal.org
que a veure si es posa en el .cat,
que d'això en parlarem aviat.
Bé, aquest és el tema,
diguem,
de l'etiquetatge
que es planteja ara aquí.
Parlem de guies
per l'acolliment lingüístic.
Sí.
Aquest és un tema que fa,
de fet ja ha sortit
als mitjans de comunicació local,
de segure.
Sí, van presentar en roda de premsa.
Sí, perquè es va presentar
el dia 22 de febrer,
no, perdona,
el dia 22 de febrer
es va fer una jornada
dedicada a l'acolliment lingüístic
a Tarragona,
en la qual hi participaven
tècnics d'immigració
de les diferents administracions,
local, comarcal, etcètera,
també personal i gent
del món de l'educació
i de les escoles adults
i també el Consorci
de la Normalització Lingüística,
que és una feina
que ens toca a nosaltres també.
I bé,
de tot això,
s'han fet unes conclusions
i la setmana passada
es presentaven
i sortia
als mitjans de comunicació.
De totes maneres,
com que és un tema
que ens toca directament,
em sembla que valia la pena
destacar una miqueta
algunes de les coses
que es demanen
o es proposen.
D'aquestes conclusions
d'aquesta jornada de treball
hi ha una sèrie de propostes,
algunes més estrictament locals,
com ara,
de crear grups de treball
per desenvolupar
les diferents propostes,
i altres,
doncs,
que aquesta jornada
dedicada a l'acolliment lingüístic
es faci cada any,
etcètera.
Llavors,
hi ha nou propostes.
Jo en destacaria quatre
que són les que poden...
Algunes són,
diguem-ne,
de tipus intern,
organitzatiu entre les administracions,
etcètera,
com per exemple
un model de protocol
de coordinació
entre tots aquests
que dèiem ara
les escoles d'adults,
el món de l'ensenyament,
els serveis municipals
d'acollida
i aquest tipus d'organismes,
i el Consorci,
i tot això.
Però n'hi ha quatre
hi ha tres coses
que són guies i tal
que es volen elaborar
i que val la pena explicar
una miqueta.
Però d'una banda
una cosa que es vol
és elaborar
un model de guia
de recursos
adreçat a la població
en general,
tant d'ambit municipal
com comarcal,
o de segons
en quins espais
territorials
es consideri,
perquè en el moment
es pot fer
per a dues comarques
conjuntament,
o pel que seria
el Camp de Tarragona,
aquest tipus de coses,
una guia
que s'adreixi
de pauta
per a les zones
on encara no disposen
de cap tipus
de documents d'aquest,
perquè els ajuntaments
grans ja
ho tenen bastant,
els consells
comarcals també,
però hi ha ajuntaments
petits que això
no ho tenen gaire solucionat,
doncs bé,
una guia
que sàpiguen
quins recursos
hi ha per tot aquest tema.
Aleshores,
dues coses més
que es volen elaborar
són
una guia de conversa,
que seria
el que en diem
un protocol lingüístic,
que seria una guia
de conversa
adreçada
als professionals
que atenen
al públic,
a l'administració local,
perquè disposin
de recursos
a l'hora
d'adreçar-se
en català
a les persones nouvingudes
amb un coneixement
molt limitat
de la llengua del país.
I això per què?
Perquè hi haurà
un altre guia,
un altre model
lingüístic,
un altre protocol,
que seria
la guia
de les bones pràctiques
en què
adreçada
a l'administració
perquè el personal
que treballa
a l'administració
sàpiga
i conegui
els criteris
de comportament lingüístic
de la institució,
perquè, per exemple,
l'administració pública
com a l'administració
pública catalana,
com que té
com a llengua pròpia
al català,
la llei de política lingüística
i els reglaments,
etcètera,
diuen que
un treballador
de l'administració pública
s'ha d'adressar
al ciutadà
en català.
Què passa?
Allò típic
que quan
el que s'adreça
al mostrador
de l'Ajuntament
es veu
que és immigrant,
doncs automàticament
els funcionaris
solen fer
el que sol fer tothom,
que és
parlar-li en castellà
per aquella cosa
de la defecció lingüística.
Doncs bé,
una guia
que recordi
els treballadors
de les empreses,
això ja és més
depèn de cada empresa
els criteris que hi hagi,
però sobretot
el que és l'administració
que la gent sàpiga
que hi ha uns criteris
i que s'hi han de servir.
Llavors, clar,
què faig jo
que treballo aquí
a l'Ajuntament
quan ve un immigrant
que veig que
li costa d'entendre'm?
Doncs bé,
hi ha aquesta guia
de conversa
per donar consell
de com es pot atendre
algú en la llengua pròpia
sense haver de canviar
de llengua.
Aquest tipus de coses
són complexes,
però precisament
per això s'han d'elaborar
i s'estan elaborant ja
de fet aquestes guies.
Molt bé,
doncs estan fetes,
presentades
i fem un rànquing,
això que ens agrada tant
en aquest espai
de fer rànquings
i dir noms de coses.
Sí, però és que
a més avui en tinc
uns quants de variats,
no és només el del WICAC.
Per inatenció
que tenim una motxilla
també avui amb coses,
per inatenció ara.
Una motxilla
per al rànquing,
parlarem d'algunes...
Rànquing de coses.
Rànquings varis
avui tenim.
Per una banda,
el clàssic
ja de cada dos o tres mesos
que és el del WICAC,
que és el del Webmasters
Independents
d'Àmbits Culturals Catalans,
una cosa així,
aquestes sigles
sempre tan complicades.
És igual.
Aquests cada mes
fan el seu balanç,
diguem que l'últim
és del 27 de maig
i el percentatge
d'ús global
és de 53,34
global.
0,19 punts percentuals
més
que el mes d'abril.
Encara la cosa
és mitjà baix,
perquè estem en un 53,
no sé què,
no arribem ni al 53,
és molt poc més
de la meitat.
Llavors,
destaquen el rànquing
webs que per fi
tenen la seva versió en català
com ara el del grup Puig,
que és la multinacional
de perfumeria
que està present
en 150 països
i doncs fins ara
no tenien la web en català.
Ja l'hi tenen
perquè el cap de vall
és una empresa catalana.
Una altra
que l'havia tingut,
l'havia perdut
i ara la torna a recuperar.
El seu propi nom indica.
Sí, Puig.
Puig.
Doncs el circuit
de la comunitat valenciana
Ricardo Tormo de Cest,
amb aquest nom tan rimbombant,
un circuit d'automobilisme,
em sembla.
Sí, deu ser això.
Doncs torna a tenir web en català.
Això perquè no l'hi tenia.
L'hi havia tingut,
havia desaparegut
amb alguna modernització
de la web,
aquestes coses que fan
i havia desaparegut.
I ara hi torna a ser.
I una cosa destacable
i interessant
és una cosa
que es diu AdSense,
que és una plataforma
publicitària de Google.
això és una cosa
que els webmasters
ho coneixen.
És...
L'AdSense ve a ser
un servei d'anuncis classificats
que es poden veure
a les pàgines.
Tu tens una pàgina web
i te subscrius
a l'AdSense de Google
perquè t'hi posin anuncis.
Ah, mira.
Al contrari
d'allò que fa la majoria
una bona pàrra.
Sí, no,
una cosa és el que fa
l'usuari
del que mira per internet
i l'altra
del que té la web
que vol que li sotin anuncis.
Llavors, l'AdSense el que fa
és que relaciona els anuncis
amb el tema
de la pàgina
que estàs mirant.
Per tant,
els anuncis que t'apareixeran
seran de coses relatives
al tema.
Per tant,
si estàs mirant webs
de notícies i tal
i hi ha notícies del que sigui
doncs trobaràs anuncis
d'aquell tipus de coses.
I l'altra cosa important
és que aquest programa
o aquesta cosa
del Google
està molt bé.
detecta
en quin idioma
està la pàgina
i per tant
els anuncis
te'ls posen
en aquell idioma
i són anuncis
referits
a aquell idioma.
Per tant,
el fet que això
estigui ara
en català
implica que
els subscriptors
d'aquest servei
o els webmasters
que tinguin pàgines
poden utilitzar això
sabent que els anuncis
que li apareixeran
seran de coses en català,
els anuncis seran en català,
etc.
I tematitzades
amb el lloc
que tracta la seva pàgina.
És interessant això.
I a més,
si hi havia alguna qüestió més,
bé,
la pàgina web
pròpiament
d'aquests Google,
aquest servei
de Google Adsense,
també ara mateix
encara no està en català
però s'està fent
i de seguida,
aviat,
en els pròxims dies
o setmanes,
apareixerà aquesta web
també en català.
Jo abans l'he mirat
i, esclar,
en català encara no hi és
masutí en castellà,
hi ha un munt d'idiomes,
però doncs el català
hi serà també aviat.
I després,
doncs,
destaquen algunes webs més,
webs noves,
allò que el baròmetre
van agafant cada vegada
més webs
i les analitzen periòdicament,
doncs de les webs
que han agafat últimament
dintre del seu rànquing
tenen versió en català,
Galetes Tries,
el club esportiu
Noia Freixanet,
atenció,
marques de caves aquí,
Club Patí Vic,
Emule,
una cosa que tothom utilitza,
doncs la pàgina web
ara ja per fi
està en català.
Com es diu Emule en català?
Emula.
Emula,
però de fet el nom no canvia,
el nom és igual
en tot el món,
però la pàgina web,
tot s'ho pren en sèrio.
Hi ha unes pàgines de l'Emule
en què te donen instruccions
i tot això,
ara també estan en català.
L'antivirus Abast,
ja em vam comentar
fa un temps que havia sortit ja,
Ubuntu,
que és una distribució de Linux,
però maria lliure,
o el Centre Microsoft
d'Innovació i Productitat
del Manresa.
Les negatives
són aquelles
que no tenen el català.
Aquestes, aquestes,
t'agrada anar a tu.
Hipercord,
que pertany al grup,
el cort anglès,
el cort anglès
està dintre del rànquing
de les pàgines
d'aquelles de les 10
que mai estan en català.
MundiAuto,
una de cotxes,
és un sector
que sempre està,
que flugeix a molt
en quant al caràdol.
Med Group,
que em sona,
això per aquí a la zona
ho tenim vist,
però no sabem bé què és ara.
O Atos Origin Espanya.
Hi ha una cosa interessant.
Quin és l'últim que has dit?
Atos Origin Espanya,
no sé què és.
Com que no sabem
què és el que venen.
No crec que sigui
una web de mosquaders,
encara que es digui Atos.
No, i Portos i Aramis.
Aramis,
potser l'Aramis Fuster,
no ho sé.
Una cosa curiosa
del baròmetre de la WICAC
és que també apareixen ara
quines webs
s'han apuntat
al domini.cat.
En el rànquing de maig
no hi surt,
però el d'abril sí,
hi apareixen
la web de Yahoo,
per tant ja existeix
un Yahoo.cat,
existeix el de Moz,
el de l'Open Directory Project
que vas parlant aquí,
també ja té .cat,
Microsoft.cat
ja ho vam comentar,
i atenció,
algunes marques de cava,
que són d'aquell
del sector dels vins i caves
que a vegades fluixejava,
que fa uns anys fluixejava
i ara ja està pràcticament
tot en cada d'aç,
també les webs
també van apuntant-s'hi
i tenim les webs de Torres,
que ja existeixen
en domini.cat
i també de les begudes
també tenim
les cerveses d'Am
i les cerveses Moritz
que també existeixen
ja a la web .cat.
Aquestes cosetes del d'allò.
Però ara parlem
d'altres rànquings curiosets
i d'això.
Per exemple,
la Viquipèdia,
l'enciclobèdia i això,
a mitjans de maig
ja ha passat
dels 60.000 articles.
Una altra,
atenció,
un web,
un estudi OJD
és aquella empresa
que mesura
les audiències
dels mitjans de comunicació.
Doncs OJD
des de fa un temps
mesuren l'audiència
de les pàgines web.
I
tenim aquí
un rànquing
dels mitjans
de comunicació,
allò digitals
i tal,
de pàgines web,
en web,
quins són
els que tenen
més
usuaris únics.
Vol dir,
si jo miro
deu vegades
a la setmana
a la web
del Recó Català,
per exemple,
ara surt d'aquí
el rànquing,
és la quarta,
doncs
a mi només,
jo només compto
una vegada,
encara que ho miri
deu vegades,
això són
usuaris únics.
Això s'identifica
amb les adreces.
Perquè si no,
el mateix que fa,
entra,
entra,
entra.
El rànquing
de les webs
d'informació
més vistos són,
la primera,
la de la Corporació
Catalana de Ràdio
i Televisió
de Catalunya,
amb 689.000
usuaris.
Vila Web,
la segona,
amb 285.000
usuaris,
sempre hi es catja.
El diari
avui,
amb 116.000
usuaris.
Recó Català,
la quarta,
amb 68.000
usuaris.
E-Notícies,
la cinquena,
amb 57.000
usuaris.
I Nació Digital,
un altre diari
del qual vam parlar
per aquí,
amb 50.000
usuaris.
Tu coneixes
la web
Tarragona
2016?
Sí.
Doncs ara vindran
els qui la fan,
després de tu.
La tenen
en .cat?
No sé,
ara li preguntarem.
Ara ho preguntarem.
Has portat una miqueta
de música.
Fem una petita pausa
primer,
i la música,
i la pregunta,
en tot cas,
perquè tenim la motxilla
amb tots els seus
bonics complements.
En parlem de seguida.
Sí.
Has oblidat
el títol
del llibre comentat?
No has pogut
apuntar a la web
on trobar
aquell programa
informàtic
en català?
T'has perdut
el telèfon
o l'adreça
electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a
egarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
i ara vinc del lloc
del lloc
no vol dir a poca
poc ni que la memòria
s'obridi del racó
no vol dir tampoc
que conegués l'amor
ni que on s'és
la cintura
de l'únic trançor
que he tingut
per tenir
que ensuma
quin disc
més bonic
quin disc
més d'estiu
més alegre
i amb un títol
molt escàient
a l'època
política que vivim
ni més ni més
política de barbena
és el títol
és la realitat
i és el títol
del disc
hagués estat
el mateix
que de rebella
o no és el mateix
no no que no ho dic
en plan
és graciós
ho dic
pregunto de veritat
seria correcta
les teves fórmules
la barbena
ara que ho dius
me fa dubtar
de totes maneres
el disc no és tot en català
és en català
en castellà
també em sembla
que hi ha alguna cosa
en anglès i tot
o en algun altri idioma
per tant
hem agafat un en català
si no recordo malament
faré una versió
de l'imàgin
de John Lennon
molt curiosa
i molt maqueta
rombera
o reggae
no no
molt rombera
més reggae
més aviat reggae
els gentrúdies
són aquests
que sonen
dintre de l'espectre
de músiques tropicalistes
diguem-ne
rumba
reggae
de rebella
i per tant
aquesta cançó es diu
Ara vinc d'enlloc
que és un reggae
i compta amb la participació
vocal de Pau Donés
el cantant de Jarabe de Palo
que em sembla
que és una de les primeres vegades
que canta en català
amb algun disc
i sense repetir
Ara potser ho sentirem
Pau Donés
És la frase
Molt dolent
No és el nostre dia
què voleu que fem
977244767
Tenim trucada
abans de la pregunta
d'on agost
quins oients
Hola, bon dia
Hola, bon dia
Amb qui parlem?
Amb l'Elisenda
Elisenda
et deixo amb l'Enric
que no et passi res
Ja, ja
Doncs vinga
No et mossego
Només diguem
dues de les webs
d'informació
més vistes en català
allò que dèiem ara
del rànquing
n'hem dit sis
de mitjans de comunicació
així en forma de web
que són els més vistos
Digue'm
dos només
és igual
Catalunya Informació?
No
Molt bé
Doncs vei bé
Més oportunitats
Més oportunitats
Vés dient
Vés dient
Aquestes notícies d'informació
Aquesta sí
Molt bé
I
Jo, doncs l'altra
Una que sempre utilitzo jo
que és com un racó
El racó?
Aviam, l'Enric no utilitzaria
per aquest programa
el racó gallegó?
No
Un racó català
Sí
I una cosa del dia
com un diari
que es diu
avui
Adjudicat
Ai, si és que
en el fons
és un tros de pa
Aquí on el go
No em mossego
i encara dono pistes
Dono pistes
Elisenda
tens la motxilla
la samarreta
el penja-claus
Dos clauers
Dos clauers
Quatre aquestes
Un munt d'adhesius
Dos bolígrafs
Tot, tot per tu
Passatemps en català
dos volums
Un i dos
I a mi encara no m'ha donat
els passatemps en català
Tu no tens temps de fer-los
És que a mi no em cuida gens
Què hi farem?
Elisenda
Moltíssimes gràcies
per trucar-nos
per participar
Ja saps que tens el teu obsequi
aquí a la ràdio
D'acord?
Molt bé
Gràcies
A tu bon dia
Adéu-siau
Home, amb ajudetes
perquè està bé
Molt ràpidament
Novetats editorials
i informàtiques
Ràpidament, el DOC
que és el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya
s'estrena a lloc web
l'adreça 3bw.gencat.net
barra d-o-g-c
i això és important
per a lo següent
perquè deixa de publicar-se en paper
Ah
I, atenció
Hi ha un...
No penso plorar, eh
No, és igual
Però sí que aplaudiràs
quan et digui que...
He dit plorar, no aplaudir
No, però aplaudiràs
quan et digui
que el fet que es deixi
d'imprimir això en paper
estalviarà exactament
unes 350 tones de paper
a l'any
Veus que bé
Això des del punt de vista ecològic
sempre està bé
Clar que sí
Ja no es publica això en paper
Des d'ara
només es pot veure a la web
I té, evidentment
té la validesa legal
perquè aquest és un tema
dels diaris oficials
fins ara
només era vàlid
el que deia
la versió en paper
Doncs ara ja hi ha una llei
Han fet una modificació
de la llei al Parlament
perquè la validesa
de la versió digital
d'això
sigui vàlida totalment
I no és l'únic diari
de fet
tots els diaris oficials
tant el del País Valencià
com el de les Illes Balears
com el d'Andorra
diguem els de l'àmbit
dels País Catalans
tots aquests
cada un té la seva web
si vols ja les direm
un altre dia
De moment avui
diem la de la Generalitat
Molt bé
Doncs Enric Garriga
Tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona
Moltes gràcies
per acompanyar-nos
La setmana vinent
ens retrobem
i si vols
queda a ti
que parlarem
del Tarragona 2016
La pregunta aquesta
del Carles
la fas tu
D'acord?
Potser sí
Vinga
Ara els hi preguntes
I negres més
Tornem immediatament
Tornem immediatament
Ets l'últim home
del carrer
Ets o no ets
I l'únic que no sap
d'on veig
Ho ets
Jo saps
bé fill de l'amic
del primer crit
ets el darrer
Per ser com l'has de ser
Vas caminant
Vas enredant
I encara vas
Dormint
pels bancs
Qui t'ho havia de dir
Tants anys
votant
Venen
Critiquen
Naninam
Critiquen
Ostres
Ciao
Enbirbo
Barcelona
Ciao
Enbirbo
Barcelona
Ciao
Enbirbo
Barcelona
Ciao
Enbirbo
Barcelona
Fins demà!