Aquesta és la sintonia habitual de la tertúlia
del matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dimarts, temps per comentar
algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb els convidats a punt.
Abans, en el sumari del programa,
us comentàvem que teníem una baixa d'última hora.
Ens havia trucat que per motius professionals
el vicepresident de l'Associació de Veïns de Sant Salvador,
Manel Castanyo, no podia venir a la tertúlia.
Així que tenim una petita baixa,
però els altres tres contartulis no han fallat
i els tenim aquí per comentar, com dèiem,
algunes de les notícies de la jornada.
Tenim el Pitu Rovira,
president del Gremi de Llibretes de Tarragona.
Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
I dues persones vinculades molt directament
amb la campanya d'aquests dies.
D'una banda, la Victòria Forns,
que és la número 3 de la llista de Convergència i Unió.
Victòria, bon dia.
Bon dia.
I el Lluís Hernández, que és el número 2
de Tarragona Grup Independent.
Lluís també, bon dia.
Molt bon dia.
Així que parlarem de campanya d'una o altra manera.
El Pitu el tenim fora de l'activitat,
però s'ho mira com a espectador
i els altres dos contartulis els tenim...
Perdona, perdona, perdona.
Ho estàs...
No, no, no, no.
Em sembla que hi estem tots.
Això és una focalització, perdona, una mica...
Però tu pots mirar d'una manera diferent, o no?
Bé, sí.
Jo m'ho miro com aquell que dona el vot
i aquests senyors volen ser els meus clients.
I què et sembla, de moment, la campanya?
Doncs, home, ara ho estàvem comentant una miqueta aquí, no?
Jo penso que són bastant inútils aquestes campanyes,
primer, tan llargues, 15 dies són llargues.
Jo encara recordo les primeres dies de les eleccions
que es feien campanyes, no sé si eren d'un mes, eren llarguíssimes.
Jo diria que eren 3 setmanes, la primera època de la democràcia.
15 dies, jo, per mi, són llarguíssimes.
I després, jo el que no acabo d'entendre,
i m'ho he preguntat i ho pregunto, no?
M'imagino el cos que deu tindre una campanya electoral
per un partit polític, no?
Llavors entraríem en aquell debat dels finançaments
i totes aquestes històries, no?
Però jo em sembla que en un moment que estem,
que la informació ens arriba per tants mitjans,
fer una despesa tan gran per part dels partits polítics,
grans o petits, jo em sembla que més costoses pels petits,
potser aquí hi ha un representant d'una agrupació petita
que potser ens pot explicar com s'ho fan, no?
Però que és un dispensa econòmic important.
Després, a veure, tots som ecologistes,
tothom volem reciclar,
i jo ahir a casa vaig llançar
gairebé mitja bossa d'aquestes comercials,
de paperassa que em va arribar a casa, no?
Escolta, va anar directament a la paperera,
perquè la papereta per anar a votar a la troba
era a diumenge al costat de les meses electorals, no?
Aquesta història és el que jo...
Després de l'opció política és una altra història.
I avui els nostres candidats com porten la campanya?
Quin primer comentari ens poden fer?
Bé, jo potser també estaria d'acord en que segurament
si les cursessin podríem fer...
No sé si la mateixa feina, podríem fer molta feina.
I en el tema de la publicitat,
amb aquesta reflexió que fa el Pitu,
jo crec que dins del partit amb molta gent
també l'hem fet nosaltres.
I suposo que això ens ho plantegem molts partits.
Fins i tot quina és l'influència que pot tenir
en el vot de la gent,
tant de...
Bé, tot el que és la publicitat i la gran publicitat, no?
Que a més a més, jo què sé,
quan pengem en els fanals,
això a més a més deteriora la pintura.
Vull dir que té després una sèrie de conseqüències
i que no saps molt bé
quina influència pot tenir després
en el vot dels indecisos, no?
Que són els que anem a buscar una mica tots,
perquè aquell que té el vot clar,
jo crec que això no li influeix per a res, no?
Per tant, jo estaria bastant d'acord una mica
amb el que plantejava ell, eh?
Lluís.
Evidentment, a més, avui en dia
que hi ha altres mitjans
per fer conèixer el programa
i les pròpies ideologies,
fer servir tant de paper,
fer servir aquests mitjans tradicionals,
és una despesa,
que no només pel partit,
vull dir que el partit, evidentment,
si els diners els treu de la seva butxaca,
ell sabrà com s'ho gasta.
I mira, entraria en el que és que
és una despesa molt forta per a la societat.
En tot el tema de la propaganda,
de fet, hi ha un ventall molt ampli, no?
De possibilitats, estem comentant
des que arriba la bústia dels electors
fins al tema dels cartells
i de les banderoles que es pengen,
però no tenen també sensació
que en alguns aspectes concrets
hi ha menys que fa uns anys?
Menys, sí.
Menys.
Si recordem només...
A veure, si anem al principi dels temps,
per dir-ho així, era...
Que es continuen gastant molts diners, segur,
però que potser també hem fet una tendència a tots.
Home, hem reduït, sí,
perquè tampoc els espais tampoc són.
A veure, jo recordo que s'enganxaven els cartells
directament a les parets.
A les parets, sí.
S'embrotava a la ciutat, això ara ja no...
No, es van posar aquests plafolls de fusta,
això de les banderoles penjades a les faroles,
jo, permeteu-m'ho,
però estic molt d'acord amb l'empar.
Ostres, amb la victòria.
Amb la victòria.
Home, tu, no, no, no,
perquè és que ens queden
totes les faroles matxacades,
són a vegades un perill,
es despengen, queden allà penjades,
ningú se n'ocupa d'anar i retirar
aquells ferros...
Es trenca, no?
Es queden esquinsades moltes vegades?
Sí, sí.
Digues, digues, Victoria.
Com que tinc tampoc a veu...
Perdona, perdona,
aquest element publicitari
no és tan sol en les campanyes electorals,
amb el campionat de futbol platja,
amb la bicicletada,
no sé què vull dir,
és un artil·lugi que no sé fins en quin punt
ens és bo posar-lo,
tanta seguretat que tenim,
de vegades són elements insegurs.
Però és veritat que es posa pràcticament
durant tot l'any per diferents,
per promocionar diferents esdeveniments.
No, jo volia fer referència,
altra vegada,
al temps que dura la campanya, no?
Jo, que per mi és la meva primera campanya
en aquestes circumstàncies, no?
Sempre l'havia viscut des de l'altre costat.
Sí que és veritat
que potser a mi el que em dóna l'oportunitat
i el que més potser destaco de tot això
és la possibilitat d'estar, a veure,
en el tu o a tu amb la gent, no?
De poder-t'aproximar.
Sí que és veritat que en 15 dies
pots fer una mica més de feina
i aproximar-te més a les associacions,
als barris, a la gent, a les entitats,
amb el porta a porta,
que crec que el porta a porta
no és només passar pel carrer donant paper,
és parlar amb la gent,
dir-li com veu la ciutat,
quines coses li agradaria que es milloressin,
recollir una mica els seus suggeriments.
En aquest sentit, jo crec que la campanya
hauria d'anar més cap aquí, no?
de la gent i potser menys publicitat
d'aquesta que gastem.
És veritat, molts diners
i que molts ja ens estem plantejant
que, evidentment,
quina és després la influència que pot tenir.
I els petits, Juís?
Evidentment, nosaltres,
la nostra campanya no està basada
en banderoles d'aquest tipus,
ni en propagandes, ni en cartels d'aquest tipus.
Per tant, ja estem defensant aquesta filosofia
des de la pròpia...
El que passa és que segurament
la seu defensant perquè no hi ha més remei, no?
No, no, ho podrien haver fet igualment,
a veure, perquè...
però vam plantejar aquesta opció
de no penjar banderoles.
A veure, agrupacions més petites
ho estan fent.
Per tant, no és qüestió d'estalviar aquí.
Saps que si això creguessin
que té un impacte
i que té una utilitat
i que, a més,
està d'acord amb la teva filosofia
d'explicació de la teva opció política,
ho hauríem fet.
Però segurament perquè no creiem
en aquest impacte
i sobretot perquè creiem
que això és un deteniment
de la imatge pública de la ciutat
hem volgut defensar
el no fer aquest tipus de publicitat
mitjançant cartels
o cartels d'aquest tipus
penjats als fanals
o d'aquells penjats
a les carteres.
Que és que totes les agrupacions
per petites que són
ho estan fent.
Vull dir que aleshores dius
i a més és una despesa
continuo dient
molt, molt, molt, molt important
que això ens són de veure
perquè els diners
han de sortir d'algun lloc
i al final surten dels impostos.
I clar,
crec que ens ho hem de fer mirar.
En fi, la campanya llarga, tot.
La campanya està ja a la recta final.
Diuen alguns, Pitu,
que és avorrida,
que és de tobaix
a nivell de Tarraona
i a nivell general
que això
com que no mobilitzarà l'electorat,
tu penses igual?
Que perquè la gent vagi a votar
necessiten crispacions
i necessiten temes de debat
d'aquells allò potents?
Això seria la anormalitat.
El que sí que és cert
el que sí que és cert
és que
jo el que
la meva sensació
és que hi ha poc debat públic.
És a dir, públic
em refereixo
al debat entre la gent, no?
Hi ha debats electorals
entre els caps de llista
i els segons i els tercers,
però
això és una altra història.
I tots.
Però el debat ciutadà.
No, no,
però el debat ciutadà.
El maldebat ciutadà
jo no l'hi trobo...
Potser perquè també
el vot s'ha molt definit,
cuidado.
I també ho fem això, no?
Hi ha un bloc molt...
De la gent que va votar,
hi ha un bloc molt important,
potser entre el 70% i el 80%,
que està definit.
I que no necessiten
d'alguna manera...
I que està definit
des de fa un any
i dos i tres, no?
Ho tenim claríssim.
I llavors hi ha una sèrie de gent
que són els que fan moure
aquesta història,
que poden votar això,
entre el 20% i el 30%,
que aquests...
Bueno, fins a l'últim dia, eh?
Hi ha gent que fins a l'últim dia
no decideix el vot, eh?
I les municipals,
potser ja entrarem en una altra història,
no?
Però les municipals
jo crec que tenen un condicionant
que els partits polítics,
sobretot els grans,
que són els que tenen el poder
de legislar,
s'haurien de fer mirar-ho.
Jo almenys,
no fa gaires,
vaig tindre l'alegria
de sentir-ho
a casa meva,
a casa meva,
al lloc on treballo,
que va venir
a entornar en Lleida
i va coincidir,
vaig sentir-ho,
ostres,
mira,
ha dit una cosa
que molta gent pensa,
que les llistes municipals
s'orientaixen les llistes obertes
i votar a la persona.
És la...
són les eleccions...
Això,
molta gent ho diu
i des de fa temps,
però no s'acaba de...
Sí, però és que els partits polítics
potser són els que han de fer
la reflexió del per què no,
o potser és que els hi fa por.
Diguem-ho clar,
potser els hi fa por,
no?,
que jo pugui votar,
agafar tota una llista
i posar...
Si ho fem al Senat
per què no ho hem de fer
a les municipals, no?
Però això que diu el Pitu
influeix més la persona
o el partit
en unes eleccions municipals.
Jo no sembla
que tindríem sorpreses, eh?
En unes municipals.
Tu creus que influeix més la persona?
Jo diria que sí,
en unes municipals sí, eh?
I els altres que diuen...
Jo en part també estaria d'acord
amb el Pitu, eh?
Penso que sí que és veritat
que hi ha gent
que té el vot molt definit
i que, bueno,
està, diríem,
molt acusat de la filosofia
d'un partit concret,
no?
de la ideologia...
I aquest vot definit
seria per ideologia,
no per la persona, potser.
Sí, jo crec que aquestos
potser sí,
però després hi ha molta gent
que no el tenen tan definit
o que fins i tot poden canviar,
eh?
I que aleshores
sí que pensen
que en el municipi
el que valen és gent
que coneixen
i, per tant,
que saben
que tenen de la seva vàlua,
de la seva professionalitat,
del seu compromís,
de la seva honestedat.
Jo crec que pensa...
Això pesa molt, vull dir,
en el que seria el vot
d'una gran part de l'electorat.
I això ho hem discutit
al tema de les llistes obertes,
ho hem discutit molts
i crec que tots els partits
en parlem d'aquesta qüestió,
no?
Potser, clar,
com que tenim, a més a més,
bueno, tenim tantes llistes,
potser fora
bastant complicat, no?
Perquè a Tarragona
s'han presentat moltíssimes.
Però, bueno,
sí que és cert
que jo estic d'acord, eh?
Que moltes vegades
el vot es defineix, bueno,
per la persona
o per les persones, no?
Escolta'm,
jo de les cinc llistes,
jo et faria la meva llista, eh?
De les cinc
que tenen representació
a l'Ajuntament.
I aquí es reclamaria
unes sisè.
Però, clar,
és que en tenim moltes més,
que els que tenen representació, clar.
Ho faria de les 14
i simplement
perquè entrem
en el període electoral,
en el fons...
No, a veure,
per exemple,
realitzar ara la...
Sí, no, no,
però a veure,
però aleshores
serien candidatures
sense ideologia, o no?
Evidentment,
jo crec que en el municipi
jo crec que el que val
és la persona.
Dic en el municipi
perquè és
coneixent a la persona
que es presenta
com a alcaldable
i també coneixent
pràcticament
si no a tots,
a la gran majoria
d'aquells que es presenten
i sabent
saben qui és,
a què es dedica,
què fa
i com viu, no?
A veure,
perquè en el municipi,
malgrat tinguin un municipi
d'una mida considerable,
saben referències
de qui es presenta
i qui no es presenta.
Però, evidentment,
la campanya electoral
és un mercat de...
Actualment, eh?
És un mercat de propostes,
és un mercat de...
Mira,
jo això ho proposo,
jo això ho prometo
i al final
és un preu tan barat
el que paguem
per aquesta promesa
que són increïbles
perquè dius,
bueno,
si ho creus,
per què no ho fas?
I si ho creus,
quan arribes,
per què no ho fas?
Sí, però mira,
jo amb això,
utilitzant un sistema d'aquests,
fins i tot,
fins i tot arribaríem,
arribaríem per mi,
en un punt
de que la influència
o fins i tot
la contaminació
que et poden fer
dintre d'una campanya
electoral municipal
que no té res a veure
amb unes generals
ni amb unes autonòmiques,
la contaminació
que et fan els líders
dels grans partits polítics.
Aquí està.
És a dir,
què hi pinta
el líder
d'un partit polític
amb una campanya
electoral municipal,
ja no et dic
d'un Tarragona
que té la seva importància,
però sí
d'un poble
o d'una ciutat
de 5.000 habitants.
No,
perquè el ciutadà
d'aquella ciutat
el que vol
és que el seu alcalde
i els seus consejals
d'aquell ajuntament
li resolguin
els seus problemes
i aquell altre,
en canvi,
li va explicar
problemes generals
de l'estat.
No,
això no.
I d'alguna manera
també les campanyes electorals
municipals
estan contaminades
d'aquesta...
Pels aspectes generals
de la política.
Pels aspectes generals
que no toquen
aquests moments
allò que deia...
Per tant coincidint...
No.
Per tant coincidint
en què és la persona,
vull dir que són
i que haurien de ser
fins i tot aniria més lluny,
vull dir,
a mi m'agradaria
votar l'alcalde directament.
A mi també.
D'aquella vista que faig
n'hi ha un que el senyor
en vermell
i aquell vull que jo sigui
l'alcalde, no?
Què passa que jo
sí que voldria dir una cosa.
És tòpic, eh?
Home,
no.
Però a veure,
però en el fons
tots ho defensem
però no es fa
i algú ho frena.
El que passa que a veure,
si és veritat
que la persona pesa molt
però jo també,
a veure,
faria un reconeixement
pels partits polítics, no?
Cada partit,
cada formació política
té un model
de com vol gestionar la ciutat
i com vol tirar-la davant.
Per tant, vull dir,
que hi ha una part important
o el pes que té això
ha de ser també...
No és el mateix, eh?
Vull dir,
decidir-te per una formació política
que decidir-te per una altra.
Per tant,
això...
No, però l'ideologia
pot ser igualment.
I pot ser igualment.
Tu et presentaràs
en unes llistes
i jo t'escolliré
d'aquella llista
o no t'escolliré.
Sí, és evident.
Però em refereixo
que per mi segueix tenint
una importància cap dalt,
també,
el que hi ha una ideologia marcada
en cadascun dels partits
i que, per tant,
els models que es proposen
de gestió de la ciutat,
de com aproximar-se al ciutadà,
de quin tipus de respostes
donar a les necessitats
dels tarragonins,
són diferents, no?
En algunes coses
estic convençuda
que ens hi podem posar d'acord
i crec que...
Però això generaria...
Això penso jo
que generaria molt més debat,
molt més debat
del que hi ha ara.
Això és possible.
No ens enganyem.
Avui en dia,
quan hi ha les votacions
dintre d'un plenari
d'un ajuntament,
es mouen per qüestions de blocs.
Perdona,
i per el que diuen de darrere.
Clar,
i estic convençut
que més d'una vegada
un d'aquells
que han de votar
per sistema de blocs
no estan convençuts
del que estan votant.
Seguríssim.
Segur.
Fet d'una altra manera,
potser el debat
seria un altre, no?
Després,
el sistema de votacions.
Ara han tingut l'exemple
de l'aprovació
del pla general.
Jo, per mi,
és absurd
que en una ciutat
s'aprovi
una llei
tan important
com és un pla general
per un resultat
de 14-13.
Això s'ha de canviar.
Totalment.
No pot ser.
Vull dir,
que
que siguin
qüestions menors
que arribin
amb un resultat
de 14-13,
doncs mira,
però hi ha coses
importants
que hauria d'haver
la norma
d'una votació
per una majoria
de...
Aquí entraríem
de totes maneres
en el debat
d'aquests dies
dels partits
que, clar,
alguns conscien
que també s'ha arribat
el 14-13
perquè estàvem
justament
en plena campanya electoral
i potser segurament
hauria estat més fàcil
arribar al consens
o en un acord
polític més ampli
si s'hagués
produït
en una altra situació.
Però, en fi,
això ens portaria
a ser els exemples
en un altre debat.
Jo recondueixo
la tertúlia
perquè, com que abans
els he deia
si era dot o baix
o avorrit,
des del punt de vista
dels mitjans de comunicació
sempre hi ha
alguna declaració
o alguna espurna
que fa saltar
d'alguna manera
la campanya electoral.
Avui tenim
un exemple claríssim
a Tarragona
a partir d'una declaració
que fa ahir
el cap de llista
d'iniciativa
Lluís Valar
dient
en una entrevista
aquí a Tarragona Ràdio
la fèiem des de la platja llarga
perquè cada candidat
tria el seu lloc
per fer l'entrevista
deia que ell
al Banc d'Espanya
hi posaria
una mesquita
la mesquita
de Tarragona
i això
des d'un punt de vista mediàtic
va provocar de seguida
la reacció de tothom.
Jo els hi plantejo
de manera molt breu
si estan d'acord o no
perquè després també
podem parlar
amb el rerefons
del tema de la mesquita
de la qüestió
de la immigració
com un dels temes
segurament més interessants
de debat
en aquesta campanya.
Victòria
tema mesquita així.
Bé, jo crec
que és que
el Banc d'Espanya
està situat
en un polm neuràlgic
de Tarragona
i aleshores
jo penso que
la proposta
que fem
per exemple
des de Convergència
és que sigui
un equipament
del Gaudi
de tota la ciutadania
i per tant
per qüestions
de tipus cultural
i com biblioteques
com hemeroteca
com poder-hi fer
biblioteques
per tant jo crec
que segur
que s'ha de donar resposta
a la necessitat
de fer amb visquites
de fet aquí a Tarragona
se'n va fer
i jo crec que
sense que això
tingués una crispació pública
no?
Vull dir
no s'ha resolt
de la mateixa manera
en altres ciutats
molt properes a nosaltres
i crec que fer-ne
d'això
ara un debat
polític
i crispació
doncs no és
el més convenient
crec que
és un equipament
prou gran
com per poder-hi
acollir
oferta cultural
de la que en pugui
gaudir
tothom
tots els ciutadans
tarragonits
Lluís
recalco
el que havia dit abans
el mercat de promesa electoral
és tan barat
que tothom
es permet
fer promeses
sense aprofundir
realment
com es poden fer
i si és realment
la proposta
més idònia
per el que es proposa
no sé
proposar això
jo em desmarco
clarament
perquè considero
que
el procés
d'inserció
social
d'un col·lectiu
que té
una certa
connotació
crec que és una altra
no és justament
aprofitar-lo
com a element
de campanya electoral
d'acord
que aquest col·lectiu
té unes necessitats
concretes
i que s'ha de tractar
però és una acollida
que s'ha de fer
en un altre
entorn
molt més tècnic
molt més professional
i molt més seriós
que no
utilitzar-lo
com proposta
de campanya
o com banderola
que segurament
està proposta
des d'algú
que no coneix
les característiques
del territori
de la zona
i que no coneix
ben bé
la territorialitat
de la nostra
ciutat
per tant
crec que és
desafortunada
aquesta proposta
Pitu
a veure
és un perfecte
disbarat
no s'aguanta
això
jo penso
que
a veure
el problema
de la mesquita
escolta
i per què no
el problema
del culte
religiós
dels búlgars
no?
és que no
és un col·lectiu
molt ampli
a la nostra ciutat
i a les nostres comarques
jo em sembla
que a això portem
un equívoc
amb això
de les mesquites
i els llocs
de culte religiós
de les granges
confessions
que venen associades
amb la immigració
que ens arriba
jo em sembla
que portem
una raó
si a les escoles
hi ha el debat
que són
el debat
no
és claríssim
són laiques
i no hi ha d'haver
les classes
de religió
per què s'entesten
els municipis
i les administracions
autonòmiques
i l'Estat
en tota aquesta qüestió
jo em sembla
que la igualtat
vindria
entre altres coses
ara que és època
de declaracions de renda
i aquella creueta
home ampliar
les creuetes
a les altres confessions
si tan oberts
ho hem de ser
i em sembla molt bé
i penso que s'hauria
de decidir
llavors començaríem
a ser tots iguals
els llocs de culte
és una cosa
particular
de cadascú
jo penso
que
que la normalitat
seria
que cadascuna
de les confessions
se'ls facilités
l'espai
i el lloc
el que jo no entenc
és que una mesquita
hagi d'anar amb un polígon industrial
com s'ha fet en altres llocs
una mesquita
és un lloc de culte
i té el seu respecte
i no pot estar parejat
amb un magatzem
de pintures
i de
i de papers
diversos
que se'ls faciliti
l'espai
per facilitar
no que se'ls hi doni
sinó que hi hagi
facilitats
per posar-hi
no se'ls hi posi
més traves
i a partir d'aquí
jo em sembla
que la gestió
econòmica
i el finançament
d'aquell espai
ha d'anar
per part dels usuaris
ja està
ja està
però que l'Ajuntament
sigui el que
doni
cedeixi
subvencioni
un espai
de culte
home doncs no
i em sembla que
els diners públics
estan per una altra cosa
que sigui molt més general
i sense distingió
de religiós
al marge del debat
o de la polèmica
o de l'anècdota
si volen
del tema de la mesquita
en fi
com deia
segurament
al rarafons
hi ha el tema
de la immigració
que aquí
sí que em sembla
que és un gran tema
de debat
tot i que no sé
si està sortint gaire
en els mitjans
de comunicació
perquè no sé
si les respostes
dels ajuntaments
en general
i el de Tarragona
en concret
doncs són
suficients
des del punt
de vista
de competències
però observen
que aquest és
el gran repte
i ara els hi pregunto
com a ciutadans
siguin o no
candidats
en aquestes eleccions
és el gran repte
social
que tenim
al davant
tothom
com a societat
i com els sembla
que està la situació
a Tarragona
crec que és un
dels grans reptes
no crec que sigui l'únic
és un dels grans reptes
i tinc la sensació
que evidentment
cada vegada
diríem
arribem a tenir
no sé si més competències
però de fet
els ajuntaments
som els primers
que ens trobem
amb la situació
de la rebuda
de les persones
immigrades
a vegades tenim
poques competències
a vegades
fins i tot
tenim pocs recursos
jo crec que els ajuntaments
han de fer una bona acollida
i els ajuntaments
han de desplegar
una sèrie de recursos
que jo crec que
alguns han de ser específics
però no tots els recursos
han de ser específics
per a les persones immigrades
perquè jo crec que
les persones immigrades
el que han de fer
és utilitzar
tots els recursos
de la xarxa
jo no crec
que en polítiques
segregacionistes
en les que marquem
aquest és el recurs
específic
pels nouvinguts
crec que és important
que hi hagi
una bona acollida
als nouvinguts
que és una guia
d'acollida
per a les persones
nouvingudes
crec que és important
que es puguin
que tinguin accés
a les oficines municipals
d'atenció al ciutadà
crec que és important
que des dels serveis
socials
d'atenció primària
puguem desplegar
més recursos
puguem tenir més eines
puguem millorar
fins i tot
la competència
dels nostres professionals
crec que és important
també seguir treballant
coordinadament
amb les entitats
que moltes vegades
han estat suplint
la manca de recursos
o a vegades
la manca d'iniciativa
municipal
o de les polítiques municipals
crec que aquesta
a més a més
és la intenció
per exemple
de la formació
que jo represento
Convergència i Unió
és treballar en xarxa
treballar i impulsar
totes aquestes iniciatives
i evidentment
millorar la situació
dels que van arribant
i crec que ahir
en el debat
d'alguna manera
va sortir això
vull dir
el que tampoc
no es pot
és crear falses expectatives
a aquelles persones
que venen
per millorar
la seva situació
i la situació
de les seves famílies
que és absolutament lícit
un es mou
no es desplaça
perquè el que vol
és millorar
perquè respecte
d'allà on està
ell veu aquí
majors possibilitats
però no és veritat
que nosaltres
puguem solucionar
absolutament
el de tothom
i crec que les coses
s'han de fer en garanties
que la gent
es puguin desenvolupar
i desenvolupar
de manera integral
no que persones
que potser
tenim també
el concepte
que tot el nouvingut
estava en situacions
extremes
o d'extrema pobresa
en el seu país d'origen
tampoc és del tot cert
és veritat
que a vegades
el nouvingut
la persona estrangera
que arriba aquí
pot arribar
en situacions
d'exclusió
i en canvi
en el seu país d'origen
no estava
en situació
tan extrema
o d'exclusió
i aquí sí
que per la manca
de recursos
perquè no tenim
el millor
els circuits
ben establerts
i perquè
perdoneu
sabem que tampoc
és fàcil
el tema
de les regularitzacions
i això de papel
és per a tots
tampoc és que sigui
la millor política
podem provocar
el mateix sistema
que la gent
entri en situacions
d'emarginació
i d'exclusió
i crec que això
sí que nosaltres
tenim la responsabilitat
d'evitar-ho
Lluís
Es tracta
de diferents col·lectius
evidentment
en l'ha vingut
no sempre
i coincideix
amb Victòria
que n'hi ha
de tot tipus
i evidentment
el que sí
és cert
és que
n'hi ha
un col·lectiu
però important
que està
en el risc
d'exclusió social
i que
utilitzar aquest col·lectiu
com a eina electoral
no s'està utilitzant
penso
en gran manera
justament
perquè és un col·lectiu
que no
no està considerat
com a potencial votant
i per tant
no s'està entrant
en el debat
la meva opinió
d'una altra banda
crec que la societat
civil
la ciutat
i el ciutadà
està necessitant
perquè està al carrer
aquesta preocupació
de diferent tracte
i en el qual
podria estar
una problemàtica social
que està
i la ten
que en algun moment
ha emergit
en altres zones
Dit de manera clara
Lluís
que gent d'aquí
de tota la vida
entenem-nos
aquesta expressió
entre cometes
es veu perjudicada
per l'arribada
de nouvinguts
Aquesta és la realitat
sí
aleshores
això ho dit
de forma clara
molt planera
massa segurament
i és així
no no
però és així
vull dir
aleshores
aquesta consciència
de maltractament
del ciutadà autòcton
que se sent
quan vas a l'autobús
o quan estàs
en situacions
sobretot
sortides
d'escoles
en les quals
es nota molt
aquesta diferenciació
de tracte
perquè el que
continuo dient
el que deia abans
manca un procés
d'acolliment
seriós
i fet des del diàleg
de totes les administracions
i aquí
per què?
perquè l'administració local
té una competència
però també coincideix
amb Victoria
que té molt pocs recursos
i aleshores
aquests recursos
que no tenim
els hem de disposar
perquè són els que reben
aquesta persona
aquest col·lectiu
i hem de tractar
i hem d'educar
i hem de formar
i hem de culturalitzar
o com a mínim
absorbir la seva cultura
com una cultura també
immersa
en el nostre conjunt
de cultura
perquè al final
és enriquir-nos nosaltres
igualment
que enriquir
aquell que ve de fora
per tant
és un procés llarg
i que s'ha de fer
seriosament
Pitu com ho veus?
Veus un risc?
A veure
un risc
en totes les circumstàncies
són un risc
però jo
em fa l'efecte
que tot aquest problema
de la
diguem-ne això
per entendre's
però és igual
tot l'efecte
de la immigració
i jo em sembla
que l'estem portant
molt malament
des de tots els nivells
el primer l'estat
el primer l'estat
i des del principi
també és cert
que és un fenomen
que ens
ens sobta
perquè és un fenomen
que ens ha vingut
pràcticament de cop
si ara parléssim
d'immigració
fa 15 anys enrere
pràcticament
sí que n'hi havia
és cert
però no
amb la
amb la
amb la contundència
i la quantitat
d'ara
i això ens sobta
i això ens fa tenir por
sociològicament
això és una por
hòstia
és allò
que fora
ostres vingueren
de casa
ens tragueren
i aquesta és la por
que deies tu
i això
que sents a la gira
que és real
i és real
i és lògic
també hem d'entendre
que hi ha
molts tipus
d'immigració
no és cert
que
immigració
igual
a robatoris
a violència
no és cert
sí que és cert
que molts pobles
si no hi haguéssim
un tomb
per molts pobles
de la Rodilia
a Tarragona
i iniciem a l'escola
veurien que aquell poble
s'ha revitalitzat
gràcies a la immigració
que molts pobles
estarien
a punt de tancar
de les portes
perquè allí no en quedaria ningú
que moltes escoles
en molts pobles
tenen l'escola oberta
fins i tot
pels propis
s'han beneficiat
gràcies a la immigració
els propis cidadans
d'aquell poble
petit
gràcies a que
l'immigració
ha portat nous nens
i l'escola
ha pogut continuar oberta
tot això
ara
que és un problema
que s'ha de resoldre
si
que no els estem xuclant
no l'estem xuclant bé
aquesta administració
aquesta immigració
sí
però a veure
jo em fa la feina
que les lleis normatives
de l'estat
no estan ben definides
no estan ben fetes
per xuclar
aquesta immigració
clar
qui rep
el primer
el que té la clau
de la porta
és l'Ajuntament
i aquest és el que rep
perquè et ve al damunt
un problema
que no tens recursos
no saps com fer-ho
la gent es comença a escampar
hi ha petits problemes
i quan hi ha un problema
és quan
és a dir
quan peta un coet
és quan tothom veu
que allà peta un coet
llavors tots
correm i tots
la por
tota aquesta història
no ho sé
si encara hi som a temps
de reconvertir tot això
a veure
molt breu
és que estem a punt d'acabar
alguna reflexió
no, bé, jo només
en relació a la immigració
aquest tema que apuntava abans
el Lluís
de que potser els autòctons
a vegades
en quan
poder ser beneficiaris
de determinants recursos
es veuen una mica desplaçats
i ja
això pot provocar
una certa conflictivitat social
i jo crec que aquí
l'única manera de solucionar-ho
és dotar de més recursos
perquè tothom
s'hi pugui veure
d'alguna manera
reconegut
i que pot ser beneficiari
perquè
clar
la gent
que poden
les persones immigrades
que arriben abans
els recursos
no és pel fet de ser immigrades
sinó perquè estan en una situació
de major precarietat
que els autòctons
i això sí que crea
sobretot en el món
del que serien
les polítiques socials
certa conflictivitat
que és lògica
per tant jo crec
hi estaria d'acord
també amb el Pitu
i és que els ajuntaments
estem poc dotats
i s'han d'incrementar
els pressupostos
en fi
ara sí que obriríem
segurament un tema
d'aquell d'interès
tampoc era
l'objecte de la tertúlia
però sí que
amb el rerefons
de la polèmica
creada pel tema
de la mesquita
al Banc d'Espanya
em sembla que és un tema
prou interessant
que encara podem debatre
durant els pròxims
quatre dies de campanya
que ens queden
el tema de la immigració
nosaltres ho deixem aquí
Pitu Rovira
Victòria Forns
Lluís Hernández
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els soñents
i que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
gràcies a vosaltres