Temps de tertúlia, el matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar, per repassar les notícies d'actualitat.
Avui amb quatre convidats han vingut puntualment
a les nostres instal·lacions de l'Avinguda Roma.
Saludem ja Núria Palai, del sindicat UGT.
Núria, bon dia i bona hora.
Bon dia.
També ens acompanya avui el periodista del diari de Tarragona,
Octavi Saumell.
Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya un altre periodista,
també professora de la Universitat Rovira i Vergili,
la Nani Rodríguez.
Nani, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
I completar el pòquer d'avui, l'arqueòleg municipal, Joan Menchon.
Joan, bon dia, benvingut.
Bon dia.
Tenim diferents qüestions amunt de la taula.
Si els sembla, els proposo començar parlant del simulacre d'accident química
que va tenir lloc ahir,
un simulacre del qual se n'han extret diferents conclusions.
La principal va explicar un dels alts responsables
del Departament d'Interior de la Generalitat, Joan Boada,
que d'una banda es vol augmentar la freqüència d'aquests simulacres,
que no passi tant de temps des que es fa un fins que es fa el següent,
i d'altra, recomanar de manera més vigorosa
el confinament de totes les persones que es vegin afectades
en l'àrea d'aquest simulacre.
Tenint en compte això, tenint en compte el que hem pogut escoltar,
veure-ho, llegir referent al simulacre d'ahir,
què en pensen?
Nani, per exemple.
A veure, jo penso que, bueno,
estic absolutament convençuda que l'exercici d'ahir
és una cosa molt positiva.
Hem d'introduir a la nostra societat la cultura del risc
i el simulacre forma part d'aquesta cultura.
Hem d'establir que fer simulacres ha de ser una cosa habitual
i més en una zona en la que estem,
que, per sort o per desgràcia,
no és qüestió de jutjar la distribució territorial
o com està organitzada l'economia
o el polígon industrial de la zona.
Simplement és de llei dir que hi ha empreses de risc,
que la població es pot veure afectada
i que aquest tipus d'exercicis i de simulacres
han de formar part de la nostra quotidianitat.
Jo diria, si em deixes dos punts,
dues valoracions, una positiva,
el fet que s'hagi fet el simulacre,
que se li hagi donat la importància que se li ha donat.
S'han fet altres vegades altres simulacres,
però sembla que cada vegada més
l'administració, que és qui ha de vetllar
per la seguretat de les persones,
suprèn més seriosament la gestió del risc de la zona.
I, per altra banda, un plec,
jo diria una recomanació, però com no soc ningú per recomanar,
jo faria un plec com a ciutadà,
que això no sigui una flò d'estiu,
que això sigui el començament
d'una nova política de gestió de riscos
i que, d'alguna manera,
la població, quan s'habitui,
quan consideri que un simulacre
és una cosa que es fa
perquè aprenguin a determinar
els comportaments que han d'aprendre
quan hi pot haver,
per la raó que sigui un accident químic,
quan això ho entenguin, jo penso
que els surets es confinaran.
Ara, jo també he sortit al balcó
a mirar a veure què feien.
A veure, ho sento.
Tancar-me a casa, ja sé el que és.
Però penso que si això es fa d'una manera continuada
i amb una certa constància,
la gent participarà
perquè, de fet,
tots entenem que ho fan per la nostra seguretat.
Joan, què en penses?
No hi ha gaire cosa a afegir, penso.
Penso que és, com deia ella,
un tema positiu que s'ha de continuar fent
i no ens ho prenguem la primera vegada
com un tema festiu, no?
A vegades ens ho podem prendre una miqueta així
si no ser conscients realment
que estem en una zona amb uns riscos
com hi ha altres llocs
del continent europeu
amb tant els més riscos que aquí.
Sí, el que passa és que potser
ja està bé que l'administració
s'ho prengui seriosament
perquè són ells els que ens han de portar
pel bon camí, per dir-ho així,
però jo tinc la sensació
que la població s'ho pren, direm allò,
amb catxundeig, no?
Allò amb...
Si un dia passa alguna cosa,
ja ens tancarem a casa,
però ara, de moment,
doncs, qui dia es passa?
Enllaspeny, tu me'n vaig a comprar el no sé què
o me'n vaig...
Per tant, jo podria fer una similitud
d'estar amb el tema
de la prevenció de riscos laborals, no?
Fa uns anys,
la gent no hi havia manera
que complís unes normatives bàsiques,
però absolutament bàsiques.
I ha costat molts anys
de molta feina
d'administracions,
de sindicats,
de patronals,
d'empreses,
d'absolutament tothom,
doncs,
anar portant la gent
cap a la prevenció dels riscos.
I aquí, doncs,
veig que també és una feina
d'anar fent allò
una mica de gota malaia, no?
D'anar fent pim, pim, pim, pim,
però la gent, jo...
Estic segura, eh,
que si sortim a la Rambla
i li dius a la gent,
doncs,
el simulacre...
Quin simulacre, no?
Octàvia,
com ho has s'ha plegat?
Sí, d'acord,
bastant amb la Núria, no?
Que no podia ser
que feia sis anys
que no es feia
el pla secta
i, potser, precisament,
pel fet que la gent
ja sabia que era un simulacre,
no s'ho van prendre
tot allò seriosament
que s'ho tenien que prendre, no?
En fi,
jo el que trobo a faltar,
potser, és una mica més
d'informació al ciutadà, no?
Potser no sap les conseqüències
que pot tenir realment
si s'activa el pla secta
i, en fi,
potser trobo que
s'hauria d'informar més
al ciutadà
perquè, precisament,
estigui preparat, no?
perquè la propera vegada
potser s'ho prengui més seriosament
el simulacre.
Sí, jo volia comentar
que a la universitat,
al Departament de Comunicació,
han fet un estudi
per veure com està
la informació de risc
a la població,
és a dir,
si la població sap
què ha de fer
i no ha de fer.
I una de les conclusions
més curioses, entre cometes,
és que realment
hi ha molta més gent
que sap el que ha de fer
que no el que manifesta.
És a dir,
la gent sap realment
què ha de fer.
Però si tu li preguntes
a vostè l'han informat,
et diuen no,
perquè hi ha un problema
de gestió
de la confiança
en negatiu,
és a dir,
la gent no confia
o no vol manifestar
que confia
en el que li diu
l'administració.
Hi ha una mica de...
l'esperit contestatària.
Sí, sí, allò...
No, a veure,
doncs jo suposo...
Ara m'ho just tu
i no et faré cas.
Clar, perquè la gent,
la població,
això també es veu
a través dels estudis
que es poden fer,
la gent no volen
que els considerin
com les màneges
dels bombers
o els cotxes dels sanitaris.
No volen ser una peça,
sinó que volen participar
en la gestió del risc
que a ells
també els afecta
com a persona.
Volen ser,
i em sembla,
el més just
i el més raonable,
protagonistes
de la gestió
de la seva pròpia seguretat.
i mentre l'administració
no estableixi
mecanismes
de participació
dels ciutadans
amb la gestió
d'aquest risc,
la gent continuarà dient
a mi ningú m'ho ha dit,
tot i que hi ha
molta més gent
que saben perfectament
que el que s'han de fer
és confinar-se.
Jo penso que això
és important
que l'administració
també ho tingui en compte.
Perquè el més important
és que aquest missatge
de confinament,
que la gent es quedi
tancada a casa,
a l'oficina,
que no vagin a buscar
els nens de l'escola,
que quagui.
Creieu que avui a dir
aquest missatge
ja s'ha prou arrelat
o si es donés
una situació
d'on no ho vulgui,
un accident,
doncs la gent
reaccionaria
d'altres maneres.
Jo diria que el tema
d'anar a buscar els nens
a l'escola
és el més problemàtic,
és el que menys
te fa raonar,
és el que la gent diu
doncs jo no ho faria,
jo aniria a buscar
el meu fill a l'escola
i que sigui el que jo vulgui.
Jo vaig buscar el xiquet
al col·legi
i després ja aniré
cap a casa amb el nen.
No el deixaré allà
que vés a saber què passa.
Sí, però jo penso
que sí que la gent
ho sap.
El que passa
és que després
passen coses
com el vessament
de Repsol,
per exemple,
de fa uns dies
i hi ha missatges
contradictoris
del que ha passat
a través de diferents
sectors
de la pròpia administració,
a través d'empreses,
de les empreses,
de la patronal
del sector
i això fa
que la gent
perdi la confiança.
Diuen,
a veure com hem de fer cas
d'una sèrie de normes
i després quan passa
una cosa real
veiem que aquí
hi ha moltes contradiccions.
Però, ei, ja callo
que em sembla
que m'estic passant.
En qualsevol cas,
ahir Joan Boada
va dir que
en els propers simulacres
també recomanaria
de forma més insistent
que la gent
hi participi activament.
El que venia a dir
que no podia ser
que s'estigués fent
un simulacre
en què hi participen
250-300 persones
al Morell,
a la Pobla de Mafomet
i que tots els veïns
s'utilitzen
a les recomanacions
siguessin pel carrer.
Creieu que s'ha de
fer que els veïns
també participin
en els simulacres
de manera tan activa
o que de forma inconscient
fins i tot
la gent diu
no, no,
és un simulacre,
jo ja sé què he de fer
i quan sigui veritat
ja em quedaré tancat a casa.
Joan, per exemple.
Hem de participar.
Això és un entrenament, no?
Sí, però no fa gaire.
Jo vaig rebre
un fax
de la
subdelegació del govern
que també
diria, eh,
aquesta subdelegació
va fer amb un cometes
d'algun organisme,
d'alguna administració
que deia que hi havia
un simulacre
a l'edifici d'Hisenda
i nosaltres estem situats
exactament a l'escena
del davant, no?
I vam penjar tot de cartells
a totes les parets
dient a les dues del migdia
sonaran les alarmes,
no sé què,
és un simulacre,
fer una luz
que n'heu de fer, no?
La veritat és
que jo a les dues del migdia
estava asseguda
a la taula,
vaig sentir
que sonaven
les alarmes,
no sé què,
i inconscientment
no em vaig fer
ni el més punyeti que és,
al cap d'una estona
vaig sortir al Valcobar
a què passava
i no passava absolutament res,
per tant,
com que no passava
absolutament res,
jo crec
que ni al mateix edifici
no el feien el simulacre
em va fer cas
absolutament ningú,
perquè van passar
tres minuts
que vaig dir,
ai sí,
que sonaven les alarmes,
perquè feien un simulacre
i la gent va passar
olímpicament,
per tant,
jo penso
que és la reacció
que té la gent,
no?
allò de dir,
quan toqui ja ho farem,
el problema serà
si un dia toca,
quina serà
la reacció
de la població?
Què faran la gent?
Aquesta és segurament
la gran pregunta
i el gran dubte
i pel qual
des de l'administració
es dona a terme
totes aquestes qüestions.
Si no hi ha cap altre
comentari referida
a aquest tema,
al simulacre
els proposo
canviar de qüestió
perquè aquesta setmana
es va constituir
el Consell Escolar Municipal
i en l'acte de Constitució
l'alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros,
va proposar
que aquest Consell
i després de la Generalitat
estudien la flexibilització
d'horaris
durant les festes
de Santa Decla.
En concret,
una de les propostes
que deia l'alcalde
és que els nens
poguessin gaudir
de fins a tres dies
de festa
durant les festes
perquè poguessin participar
activament
de les activitats festives
de la ciutat.
Creuen que realment
les escoles
han de flexibilitzar
els horaris,
que s'ha de tancar
alguns dies
la classe
o que per molt
que hi hagi Santa Decla
la rutina
de les classes
ha de continuar seguint?
Octavi,
per exemple.
Home,
a veure,
el que està clar
és que
mentre hi ha les festes
ja es fa un horari
doncs peculiar,
no?
Potser entre setmana
ha anat cau festa,
els nens no acaben
de poder centrar-se
en l'escola
però el que està clar
també és que
amb el calendari
escolar en mà
em sembla que només
pot haver dos dies
lectius de festa,
no?
Són els dos dies
de lliure elecció
que disposa cada setmana.
No els tres
que demanen ara
una qual cosa
doncs potser
el més recomanable
no sé si seria
traspassar tot una setmana
perquè comencin
després de Santa Decla
i llavors allargar-ho
per una altra banda
o no ho sé
però la veig complicada
aquesta proposta.
Jo només pregunto
què fan els pares
dels nens, eh?
Sí.
Ens agafem tres dies
de festa
per portar els nens.
Home, jo penso
que seria molt més
factible
que l'escola
s'impliqués
en el que són
les festes
que l'escola
doncs participés
que es fessin
doncs aquella setmana
treballs
doncs sobre el bestiari
sobre les tradicions
que participés
però clar
tu digue'ls
i als pares
miri
com que
Santa Decla
perquè el nen
pugui anar a veure
els gegants
doncs
li deixem tres dies
el xiquet a casa
i no sé
parlem amb els pares
eh?
perquè
jo no sé
si un senyor
arriba i diu
a qualsevol
gran empresa
d'aquestes
escolti'm
no, no vindré
tres dies
perquè he de portar
el nen
home, em sembla
que és una
queda molt maco
però que ho hem de pensar
molt bé
abans
van donar decisions
d'aquestes
Joan
hi ha una cosa
hi ha una cosa clara
els que tenim
canalla
tres dies
de festa
en aquell moment
com bé
dius
ens pot
ens pot partir
hi ha una altra cosa
segons quines escoles
o almenys on porto jo
els meus
viuen especialment
Santa Decla
perquè hi ha activitats
que venen des dels grups
del seguici
o camp d'aprenentatge
o els quaders
de festa major
de l'ajuntament
o el mateix col·legi
que genera dinàmiques
una altra cosa
és que puguin sortir
una estona abans
per exemple
a veure l'entrada dels músics
a mi m'és igual
que a l'escola
o no
em doni la sortida
perquè jo aquell dia
vaig a buscar els meus fills
i a veure l'entrada dels músics
i si els professors
s'enfaden
s'enfaden
potser jo tinc
una postura
una miqueta radical
en aquest aspecte
ara també
bona part
del calendari
festiu de Santa Decla
les activitats
de canalla
són de tarda
també
però jo per exemple
que el dia 24
si no
que ho hem fet
el dia de la Mercè
les classes
s'acabin abans
perquè els pares
puguin anar
a buscar els nens
a veure la baixada dels pilars
sí però
tots coneixem
l'espai
que hi ha
a la baixada dels pilars
els problemes
que es poden generar
i més quan portem
uns locos bajitos
d'un metro
jo no m'atreveixo
a anar amb els meus dos fills
al mig
de la baixada dels pilars
perquè els puc perdre
o els hi pot caure
algú damunt
alerta
potser la gent més gran
sí
però tot té un tema
de justa mesura
jo
perdoneu-me
però estic una mica
sorpresa
que el Consell Educatiu
de l'Ajuntament
el tema que tingui
damunt de la taula
sigui considerar
més festes
era un dels temes
que va proposar
l'alcalde
perquè estudia
el Consell Escolar
potser per treure ferro
la situació educativa
doncs ja em sembla bé
però
no sé
ara plantejar-nos dies
de festa
per Santa Tegla
que queda tot un exercici
les estadístiques últimes
que sortien
per la ràdio
aquest matí
eren dramàtiques
francament
eren per plantejar-se
seriosament
ampliar l'horari escolar
potser
i no escurçar-lo
és un replantejament
sembla que ens hem de fer
un replantejament
de com estem educant
i com estem instruint
els nostres fills
què falla aquí?
perquè la setmana passada
sortiu un primer estudi
avui surt un altre estudi
a nivell europeu
que situa
que l'educació
a l'àmbit
a l'àmbit estatal
i especialment a Catalunya
els alumnes
són dels pitjors
si es comparen
amb els alumnes
de la resta
de països europeus
no ho sé
però ens sembla que fallem
tots una mica
un únic causant
no ens enganyem
això no
potser fallem
des de casa
el sistema educatiu
el respecte
al professorat
o al plantejament
de professorat
l'ensenyança
que els donem
si és
és instrumental
o és conceptual
que estem preguntant
sembla que hi ha molts aspectes
aquí que hauríem
d'estudiar detingudament
i replantejant-nos-ho
des de la base
però començant
a guarderia
potser
i acabant a universitat
perquè tinc companys
que són professors
de universitat
i es queixen
de la preparació
de consultes
però per l'altra banda
els poses a gent
de 21-22 anys
davant d'un ordinador
i ens donen 20 petades
perquè saben fer unes coses
que jo em sembla
que a la meva edat
no seria capaç
potser
se'ls estàs
ensenyant unes coses
diferents
no ho sé
però aquí hi ha moltes coses
a replantejar
Dani
com a professora
de la universitat
per al·lusions
a veure
a mi m'agradaria
que m'arribessin
més ben preparats
però sempre dic el mateix
periodisme
és una carrera vocacional
que els que arriben
a més tenen una nota
de tall
al teta
i a mi em sembla
encantadors
els que m'arriben
de primer
fan faltes d'ortografia
evidentment
que fan faltes d'ortografia
que no fa i jo
vull dir
és qüestió
de parar
compte
de repassar els textes
i de tenir en compte
que tens aquest problema
però
jo no soc pessimista
respecte als alumnes
que a mi m'arriben
considero que
hi ha una mica de tot
però
els trobo fantàstics
com a persones
el que sí que em preocupa
és
els nivells
doncs jo què sé
com es diu ara
l'ESO
sí
els quatre anys d'ESO
que són els que realment
marquen
aquesta davallada
de l'èxit
de l'educació
a Catalunya
que
també m'agradaria saber
com està fet aquest estudi
o què tenen en compte
aquests estudis
perquè és una filtració
encara no és l'estudi
l'estudi
l'estudi el passaran
la setmana que ve
ho tenen en compte
aquí per entregues
el tema
per exemple
ho tenen en compte
que aquí hi poden haver
vull dir
en zones on hi ha
més d'un 15%
de gent de fora
que per exemple
a Castilla-La Manxa
no ho troben
clar
aquest 15%
que ve de fora
fa tirar avall
la mitjana
de l'educació
no ho sé
com està fet
això d'analitzar
el que diu un estudi
pel titular d'un diari
em sembla una mica
frívol
hauria de conèixer
més bé les dades
parlem d'una filtració
que l'estudi
no surt fins la setmana que ve
quan tinguem
totes les dades
però és la constatació
també d'altres estudis
com a bé
no anem
no no
estic segura
que no anem bé
però també és com
una mica moda
la setmana passada
vam tindre el bufill
aquest la filtració
del PISA
la setmana que ve
tindrem
l'informe complet
que és un problema
molt més de fons
que no ve de fa
ni dos
ni tres
ni quatre anys
que no podem arreglar
tampoc tot
fer ni inversió
el que deia el Joan
d'implicació
de les famílies
potser els pares
han dimitit
del que és
l'ensenyament
i l'educació
jo sempre
m'agrada diferenciar
les escoles
han d'ensenyar
i els pares
han d'educar
les famílies
han d'educar
això és molt important
fixeu-vos en una cosa
jo quan estudiava
que també fa uns quants anys
i es deia que
estava baixant
i no sabíem tant
com les anteriors generacions
potser també és aquells temes
que són recurrents
i a més això
vull dir que
la societat s'ha anat movent
tenim immigració
sí
tenim doncs
nens que abans
no anaven a l'escola
per
no ja per immigració
sinó per desestructuracions
per
i els estem integrant
en aquests moments
a l'escola
nens amb discapacitats
en aquests moments
els nens discapacitats
estan integrants
a les escoles
normals
entre cometes
per tant
evidentment
hi ha noes fluctuacions
hem canviat
no sé quantes vegades
d'ensenyament
cada govern
de pla
cada vegada que entra un govern
agafa i fa el seu pla
potser que
d'una vegada
s'asseguin
i mirem
què hem de fer
amb l'educació
de la canalla
és que l'educació
és més una raó política
que no pas una raó d'estat
però és que jo me'n recordo
però quantes vegades
ha canviat
les locses
clar
i m'hi he perdut
jo és que ja no sé
per on anem
jo feia el Bupicou
i EGB
sí
el meu fillol
em diu
no sé què de l'ESO
tradueix-m'ho als Bups
a mi això
perquè si no
no sé què estàs fent
i ara
amb això els plans
de Bolònia
a la universitat
a carrers de 5 anys
de 4 anys
els màsters
els doctorats
escolta'm
explica'm
què estàs fent
en aquesta vida
potser estem una mica
marejant la perdiu
i no estem educant
a persones
i el que no estem fent
és donar uns inputs
d'esforç
de treball
de coneixements generals
que coses específiques
si la gent
la canalla
tenen ja
un ventall
d'on treure informacions
d'on aprendre
poden aprendre
qualsevol cosa
però potser
ens falta
assentar unes bases
sedimentar
d'unes cultures
i uns hàbits
a part d'uns coneixements
una cosa
que jo he d'agrair
als professors
des de bàsica
fins a universitat
que és alimentar-te
la curiositat
i l'esperit crític
no de criticar
sinó d'aviam
qui t'ho diu
com t'ho diu
de quina manera
amb quins objectius
de fer-te pensar
de les coses
el per què
i el per què no
i això a vegades
sí que es nota
però em sembla
que potser és un tema
a nivell social
o la gent no es critica
o dissimula
que es critica
segons quins aspectes
tenen altres criteris
jo diria que tenen altres criteris
aquest és un altre aspecte
que tenim un problema generacional
tampoc ens ajuda gaire
la gran informació
que tenim tots
que és la televisió
és que potser ens desinforma
és que més aviat
jo clar
arribo a casa
si algun dia aconsegueixo
arribar d'hora
poso la televisió
començo a apretar botonets
i em comencen a sortir
doncs que si un xic
li demana a una xica
que no sé què
que si l'altre
clar
això
tampoc ajuda gaire
a una cultura
del treball
i de l'esport
jo no estic d'acord
amb que la televisió
per principi
sigui una eina dolenta
una eina
no no
jo tampoc
estic dient això
per res
vull dir
programes
basura
o televisió basura
o brossa
o dieu-li com vulgueu
depèn molt del criteri
vull dir
diuen
no és que aquestes tertúlies
jo les tertúlies esportives
també les vec
absolutament
fora d'allà
vull dir
no
perdona però no
l'Octavi s'ha indignat
aquí
l'Octavi ens pagarà
sí
l'Octavi s'emprenyerà
però jo per exemple
el que deia abans del criteri
jo acuso
o s'acusa
els estudiants universitaris
que no es llegeixen el diari
i és absolutament cert
no es llegeixen diaris
però tampoc puc dir
que estan desinformats
tenen altres fonts
d'informació
que no són els diaris
que moltes vegades
és l'utilització
de moltes hores
d'internet
vull dir
se n'assabent
un recurs
que les generacions anteriors
doncs
no havien disposat
i són igualment
poden ser perfectament val·li
també són inputs
per tenir capacitat de criteri
que és el que deies tu
vull dir que jo penso
que també s'està modificant
que no cal que ens rasguem
les vestidures
i diem que tot això
va tan malament
va malament
posem-se'n les piles
però a veure
és el que deies una mica tu
la societat també es va modificant
ho sento
Octàvia
a mi les tertúlies esportives
no me n'entero
absolutament de res
jo penso que allò
no acaba de
jo no parlo de les esportives
que està molt bé
que fomenten la competitivitat
i ja està bé
que la gent sigui més competitiva
a veure Octaví
no el problema
potser no és a la universitat
sinó que és
que un de cada cinc alumnes
deixi els estudis
a eso
el problema
són barris
com deia el Joan
que ens hem d'implicar
des de casa
que no deixa només l'educació
en mans dels professors
sinó
que els pares també
s'han d'implicar
i potser el fet
que hi hagi tants
alumnes immigrants
de fora
que potser
no entendre el català
no es poden adaptar
jo no ho crec
això
doncs potser
has quedat al mar
d'idiomes
d'una manera espectacular
la canalla
al cap de tres mesos
segueixen perfectament
al curs de
que potser no tenen sedimentats
uns coneixements previs
i que els costa més
agafar el ritme
però no crec que sigui
qüestió idiomàtica
però si
un xaval
que pertany a una família
que ha vingut de fora
i que en prou feines
tenen per arribar
i quan té 16 anys
no es planteja
continuar estudiant
no
ho deixa
i allò es comptabilitza
com un que ho ha deixat
i si un de cada cinc
i aquí estem parlant
d'un índex
d'immigració
del 15%
no anem
tampoc tan malament
a veure
tot és qüestió
per ser diversificat
però també som
possiblement fruit
del que som
i els que som
del bup i el cou
aquest que dèiem abans
del preu
del preu
ui
ja està més lluny
no però
era allò de que
o fas bup
o no seràs res
en aquesta vida
la FP era
allò
pels que no serveixen
o fas màsters
que...
però aquest és precisament
un dels aspectes
perquè aquesta setmana
va sortir un altre
dades de la Generalitat
en què deien
que es creava
una piràmide inversa
la de molts països europeus
que hi havia
molts més estudiants
universitaris a Catalunya
que no pas estudiants
que feien
els actuals mòduls
l'antiga
l'antiga FP
el desprestigi
de la formació professional
que es posa moltes vegades
damunt de la taula
quan són precisament
en moltes ocasions
els oficis
que estan més demandats
i que també
en algunes ocasions
també són edificis
que com que hi ha
molta demanda
i poca oferta
doncs també
s'han força ben remunerats
en alguns casos
és que actualment
tu tens un bon matricer
o un bon soldador
i qualsevol empresa
et diu
si en tens un encara
que no necessiti
doncs porta'm el cap aquí
que jo te'l contracto
doncs això
el desprestigi de la FP
actualment hi ha
moltíssims mòduls
i la mar de interessants
i ben fets
i que tenen
moltes sortides laborals
que possiblement
no ha de portar
a una sortida universitària
de la gent
potser s'inculca massa
la gent que ha d'anar
a la universitat
o ja ràpidament
quan has acabat l'ESO
dius
no no
ja començo
ja començo a treballar
i precisament
la FP
és una de les assignatures
pendents
a l'actual nivell
del sistema educatiu
de l'estat espanyol
segur
la cultura del Mario Conde
de si no eres Mario Conde
no eres nada
jo diria que això ja
ja cau pel seu propi pes
vull dir
no
menys gomina
i més tenir la feina
assegurada
ens queden 5 minuts
per acabar la tertúlia
es proposo molt ràpidament
com a enviar d'equació
un tema d'actualitat
d'ahir de la tarda
un tema d'àmbit
completament diferent
perquè el Consorci del Camp
un d'aquests organismes
abans parlava d'administracions
la Núria Palai
un d'aquests organismes
d'una d'aquestes
d'administracions
de les nostres comarques
ha acordat de reformar
els seus estatuts
per simplificar
la seva estructura
ara només hi participaran
els ajuntaments
les altres entitats
que formaven part
a partir d'ara
formaran part només
de la mesa socioeconòmica
amb les quals
hi treballen
conjuntament
i ha dit que
el seu principal objectiu
és treballar
en tot allò relacionat
amb el pla territorial
del Camp de Tarragona
s'ha refundat
podríem dir
en certa manera
el Consorci del Camp
una institució
que moltes vegades
doncs
s'ha posat
en entredit
la seva utilitat
molt ràpidament
gairebé
a tall de ronda
com ho veieu
Núria
Bé
i penso que el Consorci
era un organisme
d'aquests
que es creen
amb bones intencions
però que no va ser
doncs
no va donar el fruit
que s'esperava
està bé
doncs
que faig una refundació
i que hi hagi
doncs
nous objectius
però sí que és cert
que la mesa
d'associació econòmica
va sortir una mica
com a rèplica
al Consorci
perquè es veia
que el Consorci
no tirava
a partir d'aquí
doncs
tant de bo
se'n surtin entre tots
és útil però
aquest organisme
que facin el que vulguin
però que facin alguna cosa
perquè
la veritat és que
li preguntes a la gent
que és el Consorci
del CAMI
no en té ni idea
ni què ha de fer
està clar que ha de treballar
pel pla territorial
del Camp de Tarragona
i en fi
doncs
només ajuntaments
que sigui el que vulgui
però que realment treballin
i que tiren davant
perquè
de moment
porten anys
que la veritat és
que no s'avança
en aquest sentit
i tot el que sigui
doncs
que s'avanci
doncs
sisplau
que es faci alguna cosa
Dani Joan
em deia
és que si és útil
doncs
ara és el moment
que ho hem de demostrar
així de clar
i hem vist
com han anat les coses
doncs ara
digue-li una refundació
una remodelació
el que sigui
hem de veure
a partir d'ara
si tota aquesta idea
que tenim
de la gran
segona zona urbana
del país
que és el Camp de Tarragona
ens ho prenem
ens deixem
de polítiques
de campaneret
i de personalismes
i comencem
a treballar
de forma coordinada
per això
si es treballa
de forma coordinada
es pot treure
ens sembla
que uns resultats
molt positius
ara
si continuem
com ara
no cal dir res més
a veure
jo no cal afegir
gaire cosa més
el fet que modifiquin
l'estructura
del consorci
vol dir que ells mateixos
reconeixen
que allò no xuta
vull dir que ja
d'alguna manera
estan
acceptant
que és un organisme
que no acaba
de funcionar
per la raó
que sí
jo estic d'acord
amb l'Octavi
cansa
vull dir
el pla estratègic
la comissió
per la Tarragona
de no sé quantos
masses organismes
que d'alguna manera
no sé
però jo crec que com a ciutadans
els hi hem d'exigir
que no es poden estar
cinc anys
o no sé quants anys
se n'han estat
a veure si funcionava
com a ciutadans
els hi hem d'exigir
escolta
vosaltres sou administracions
canseu
de donar una resposta
cinc anys sense oferir resultats
sí
perquè clar
a qualsevol empresa
amb cinc anys
se foten al carrer
no sé
que s'ho plantegin
també
hi ha menys
hi ha menys
també
parlem del consorci
del camp
posem el punt final
a la tertúlia
hem parlat del simulacre
hem parlat també
de la constitució
del consell escolar municipal
hem també parlat
en termes més generals
del sistema educatiu
a Catalunya
l'estat espanyol
i hem acabat fent un apunt
del consorci del camp
senyors
moltíssimes gràcies
Núria Palai
del sindicat UGT
moltes gràcies
per acompanyar-nos
Octaví Saumel
periodista
al diari de Tarragona
fins a la propera
a vosaltres
Daniel Rodríguez
també fins a la propera
periodista
professora
de la Universitat
Torbí Ribergili
i ha tancat
el pòquer
el pòquer d'avui
en Joan Menchon
l'arqueòleg municipal
Joan moltes gràcies
també
a vosaltres
com dèiem
arribem ja gairebé
a les 10 del matí
moment per finalitzar
aquesta tertúlia
d'actualitat
ara d'aquí uns instants
escoltarem les notícies
el bolletí d'actualitat
i després
a la tornada
parlarem de moltes qüestions
entre elles precisament
d'educació
parlarem amb el regidor
d'ensenyament
de l'Ajuntament
passarem diferents qüestions
d'actualitat