Temps de tradicions i cultura popular al matí de Tarragona Ràdio,
tot i ser un dia de pont, en Jordi Bertran no fa pont, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Pont, què és un pont, què és un dia de festa en aquesta època, no?
La setmana de Santa Tecla no hi ha ponts ni res, se'n sembla ja.
No hi ha hores de descans.
Com has preparat les festes, Jordi?
Bé, ambientats, han començat ja els preparatius aquells de cada any, no?
Allò ja veus gent penjant senyeres, banderoles, els de l'estant repartint la senyera de l'11 de setembre.
Bé, bé, bé, bon ambient.
L'estant, que per cert recordem-ho, ja ho hem anat recordant, però que enguany es troba en una altra ubicació,
la mateixa Ramla Nova, però enguany un palet més amunt al balcó del Mediterrani, no?
Sí, bàsicament per no coincidir amb les parades del mercat amb volant i per diferenciar-ho una mica.
Diguéssim que seria d'agrair que potser els paradistes anessin pensant en millorar l'estètica de les parades,
perquè realment els tàndards aquells de color negre, així, una mica, doncs, deixa bastant que sigui ja en quant a disseny.
El que ens ocupa però és el nostre sant i la sant fa paixoc, eh?
Les coses com si...
Sí, sí, ara ho comentaven els vostres tècnics, vull dir que realment s'intenta que hi hagi, doncs, una mica de prestacions.
El que passa és que els primers dies també hi ha molt de volum de...
Això en aquest moment hi ha pràcticament gent treballant amb el tema de venda d'edicions de llibres i CDs,
només estrictament, després hi ha una gent repartint senyeres fins avui,
a motiu d'això de la diada de l'11 de setembre, doncs, que reparteixen els vals amb el més Tarragona,
avui n'hi ha el val allà, si algun que no té la senyera i la vol, doncs pot fer-ho,
i després hi ha l'estat pròpiament de marxandatge, no?
Perquè a més, l'estat, ben de ser el principal punt d'informació sobre aquell que vulgui cosa o cosa amb els actes,
any rere any s'està consolidant també com un punt de venda, entre cometes,
de marxandatge que editen les principals entitats de la ciutat,
i després hi ha això dels llibres de Treditec, que també funciona molt bé.
Sí, s'ha intentat millorar, passa que és gairebé impossible donar servei a tothom,
perquè el volum és cada cop més gran en enguatge,
estan prestant servei a 22 entitats, només en la part de marxandatge,
i després tot el tema d'edicions a banda, és a dir, que és una feina complexa
que la gent que la porta intenta fer el millor possible,
però a vegades és difícil d'arribar a tothom, no?
En Jordi Bertran avui ve ambientat, òbviament, amb les festes de Santa Tecla
i avui ens ve força musical, podríem dir, però l'ocasió s'ho val,
perquè ha sortit el nou número de la revista Folk.
Ja fa força temps, Jordi, que existeix aquesta bona col·laboració,
aquesta bona predisposició entre l'Ajuntament i la gent d'aquesta revista,
que ha dit el grup Anderroc, i aquesta bona col·laboració fa possible
que, per exemple, es parli contínuament de les festes de Santa Tecla
en aquesta revista i que tinguem aquest CD, que vaja,
vostès no el poden veure, però que escoltaran d'aquí uns instants,
que és el tema que ens ocupa avui.
Sí, l'any passat es va presentar la primera part del CD de les músiques de Santa Tecla
en aquesta revista, amb el número de setembre,
en guanyem fer la segona part, tenint en compte que antigament existia,
encara es troba en l'agenda del Tredicat, encara busca restos de sèrie
del doble compa que es va editar conjuntament per la Generalitat i l'Ajuntament
cap a l'any 92, si no m'equivoc, 43,
i...
Tocava actualitzar-ho.
Tocava, sí. A més, hi ha moltes peces noves.
Precisament, avui escoltarem al llarg del programa algunes d'aquestes peces.
Hem fet un repàs a com s'ha anat configurant la música de les festes,
de les festes de Santa Tecla, a nivell instrumental, podríem dir,
i escoltarem alguns temes.
També aprofitarem per escoltar precisament algunes de les peces
que o bé no havien estat mai enregistrades,
en cas de moltes, de cinc de les que estan en aquest CD,
que es presenta la setmana vinent, el diumenge que ve,
amb un concert que es farà a la plaça dels Sadassos a la tarda
i que participarà Pasqualet Swing Band,
que és una banda de dolçaines refosa amb música de jazz i músiques modernes.
És una mica aquesta idea de presentar instruments autòctons
també com instruments absolutament vius per la creació artística.
Per acabar de situar la gent, aquest CD només es pot aconseguir
a través de la revista Folk o hi ha algun altre mitjà?
No, només es pot aconseguir a través de la revista Folk,
que estarà, doncs, l'inici de l'octubre es presenta,
a l'estat de festes també hi serà,
i també en els quioscos i botigues que tenen premsa, diguéssim,
diària i premsa, doncs, diversa, no?
És a dir, això es trobarà d'una manera normal.
S'han fet 6.000 exemplars, vull dir, que no pateixin,
perquè això en té bastants,
i l'any passat va tenir molt bona acollida.
És un material complementari a la campanya de Santa Técla a les escoles.
Les escoles sí que el tindran per una altra via,
avui mateix els hi ha donat,
perquè el grup de treball que prepara tota la campanya de Santa Técla a les escoles,
l'Ajuntament amb diverses entitats,
doncs, va considerar que la música és un element com a fonamental per la festa.
19 peces, no les escoltarem totes,
però per acabar de situar-nos, són peces enregistrades a l'estudi
o són peces enregistrades en directe?
Hi ha de tot, hi ha de tot.
Hi ha peces, les noves estan totes enregistrades d'estudi,
i després hi ha d'altres, doncs, que...
alguna, doncs, que ja havia estat enregistrada,
que es va fer en directe pels serveis de fonoteca de la Generalitat, no?
Avui em sembla que no n'escoltem cap, demà, de directe,
però sí que hi ha algunes de directe,
com, per exemple, el toc de pilar caminant,
que és el corresponent als pilars al balcó
o als pilars caminant del dia de la Mercè.
Doncs, per on comencem?
Què destaquem?
Doncs mira, comencem tirant un tema
que és el ball de Valencians,
que és un dels elements que podríem dir
que el ball no és dels més antics,
però sí el tipus de formació que els acompanya.
Això sona més o menys així.
Fins demà!
I segur que hi ha gent ara, Jordi,
que diu, això em sona, això em sona, això em sona, no?
Sí, bé, és una tonada que sona
perquè acompanya el ball de Valencians de Tarragona,
però, a banda, el ball de Valencians
és l'origen del fet castellà
i, per tant, té unes inevitables connexions, no?
És una peça que va ser enregistrada en directe,
ai, perdó, en estudi,
però va ser composada per l'organista de la Catedral
l'any 1860 aproximadament,
que és en Ramon Bonet,
un dels personatges que més músiques va compilar
pel corpus musical de la ciutat,
per la consueta musical, no?
la va escriure com les torres
i després, quan es va recuperar aquest ball,
doncs es va utilitzar per il·lustrar,
podem dir, aquest fet del ball de Valencians,
d'aquestes torretes primitives, no?
Aquesta cançó, aquest toc,
el fan servir només al ball de Valencians de Tarragona
o també a altres entitats?
Crec que només al ball de Valencians de Tarragona
i l'hem volgut usar com a inici
perquè hi participen el Flavioli, el Tamborí
i el Sac de Gemecs,
a més de dos instruments més,
però precisament aquests són dels instruments més antics
que tenim documentats a la ciutat.
De fet, a la Catedral hi ha algunes imatges
de sonadors de Flavioli, el Tamborí
i de Sac de Gemecs,
o cornamuses, el que podríem dir,
l'equivalent a la gaita gallega, no?
i estan justa, actualment,
perquè es van moure d'ubicació,
els capitells i les peces arquitectòniques,
les movien, ara estan justa
o gairebé a l'entrada de les escals
que donen accés al campanar de la Catedral.
El Flavioli de Tamborí serien els instruments
o alguns dels instruments més primitius de la festa
i, de fet, sabem que el 1300,
quan arriba l'any 1321,
arriba la relíquia,
al cap de pocs anys ja es consta
que hi ha una sèrie de músics a la ciutat,
alguns, fins i tot,
que s'aconseguirien dels més àntics d'Europa,
que són la cobla de músics municipal, no?
que, entre altres instruments,
toquen aquest Flavioli Tamborí
i aquest Sac de Gemecs, no?
De fet, això també té altres possibilitats, no?
de sonar aquests instruments
perquè en funció una mica
de la importància de les peces
o dels elements del seguici que acompanyaven,
doncs, normalment també podien ser ampliats, no?
i, de fet, la següent tonada que escoltarem
és una tonada de ministrés,
en què els ministrés ja podrien dir
que són les primitives bandes de música
que tenien també o tenen aquests instruments,
que és el Sac de Gemecs i el Flavioli Tamborí,
però s'hi afegeixen molts altres.
Normalment, ja des de la mateixa edat mitjana
hi ha instruments de metall, no?
L'any 1999, el Marcel Casellas,
que és músic conegut per tocar, per exemple,
amb Esclat, a la principal de la nit...
De fet, en guany estaran fent el concert vermut
dels xiquets del Serrallo i els diables del Serrallo
o la musclada del dissabte vinent.
Aquesta formació...
L'any 99 va vindre a Tarragona
per acompanyar la Cucafera,
que és una de les peces que sabem
que anava acompanyada per elements de ministrés
i va composar aquesta tonada de nova creació, no?
Que tot seguit, doncs, escoltarem.
Escoltem com sona aquesta marxa ministrés.
És una d'aquestes tornades que s'enganxa,
és fàcil de memoritzar, eh?
Sí, sí, és una de les peces que, a més a més,
només nosaltres vas sentint, no?
També vull dir, potser algunes de les peces
que estem escoltant, la gent no deu de reconèixer
qui acompanyen, però em sona que la majoria
doncs deuen d'assemblar familiars, no?
En tot cas, aquestes dues s'han gravat
per primera vegada en aquest CD, no?
Després, el següent pas de fer una mica
un salt en el temps,
i hem de parlar dels grellers, no?
Potser és dels elements que tothom té més clar
que formen part de la festa
perquè potser són els únics que no han deixat mai de sortir
com a mínim a la ciutat de Tarragona, no?
En el CD, en aquest CD de les musiques de Santa Tecla
volum 2, doncs hi ha moltes tonades, no?
Enguany hem volgut incorporar totes,
especialment els que fan referència al ritual del dia, no?
Des de les matinades, el vermut, el toc de castell,
el toc de processó, el toc de pilar caminant,
però hi ha una que l'hem volgut posar,
més que res perquè no sona actualment,
però en molts programes antics apareix el que se'n diu la retreta, no?
Què és la retreta, Jordi?
La retreta és un...
Bé, ben bé no ho sabem, eh?
Però la retreta és...
Depèn de la població, no?
Sembla que són alguns dels moments,
anys i des del ritual que tenien lloc a la nit, no?
És a dir, sembla que...
De quin ritual hem parlat?
Diàriament la festa té una sèrie de coses, no?
Les matinades és la peça que acompanya al matí.
La retreta seria la peça que o bé servia per iniciar la nit,
podríem dir, no?
O bé servia per acompanyar algunes desfilades
fent els elements de la festa a la nit, no?
I aquí a Tarragona hi ha, per exemple,
un dels elements que surt més a la nit,
i encara avui en dia és els diables, no?
Doncs hi ha alguns moments que quan surten els diables
en parla de retreta, no?
És a dir, una mica com un antecedent del corre-foc,
podríem arribar a dir.
El que és cert és que sortien molts altres elements,
i no només a Tarragona, sinó a altres poblacions.
Encara avui en dia hi ha poblacions
que anomenen un toc de retreta,
el que podria ser també un inici, no?
De festa, no?
O d'un moment en què es diu,
bueno, ara comença la nit realment, no?
És com si, per exemple, a la plaça de la Font,
l'orquestra, per exemple,
la primera peça que toquéssim fos sempre la mateixa.
Podria ser més o menys això, una idea d'aquestes.
En el CD hem compilat una peça
que el Joan Amades i el Joan Tomàs
van recopilar l'any 1927
per uns gaiers relativament propers
de Sant Jaume dels Domenys,
gaiers als concerts,
i que aquest CD, si no ho vaig xerrat,
van tocar els gaiers als ganxets, no?
I, bueno, és una peça que més o menys servia per això, no?
En tot cas, forma part del que seria el paixatge sonor
de la graia i el timbal a la festa,
que seria el més comú, no?
de la graia i el timbal a la festa,
que seria el més comú, no?
I, bueno, és una peça que més o menys servia per això,
que seria el més comú, no?
Música
Hem estat dient que moltes d'aquestes peces ens sonen.
Si aquesta precisament no ens sona, no ens estranyem.
No, perquè precisament aquesta peça no sona,
però en el CD, tant el primer com el segon,
hem volgut posar totes les peces que sonen actualment.
En aquest cas, aquesta ens ha fet especial gràcia
perquè d'una manera o d'altra en guanya el grup Bufaló,
era un concert que fa, si m'equivoco, el dia 18,
a la tarda a la plaça dels Sedassos.
Jo recomanaria aquests concertets petits que hi ha a la plaça dels Sedassos
en guany tenen especial interès.
Guanyes un escenari que torna a agafar prestància.
Sí, i a més hi ha informacions de cert nivell que tenen valor afegit.
Jo diria que aquest concert s'acabarà amb aquest toc de retreta,
és a dir, una mica per separar l'hora de la tarda a l'hora de la nit
i una mica per reivindicar-los d'aquestes peces
que tenien antigament molta participació
i que en canvi en moment de la mirada es van perdre.
La gent dels Bufaloders és un dels que han participat
en aquest treball de recuperació de peces antigues
i per tant ens ha semblat molt interessant.
En tot cas, representen aquests grellers
que realment agafen molta força a la festa en el segle XIX,
és quan es veu molt clarament que tenen una presència molt destacada,
surten esmentats com a tals,
però realment hi ha textos anteriors, molt anteriors,
que parlen de l'existència de la gralla.
És a dir, la gralla sempre ha tingut un cert origen nebulós,
podríem dir, però jo moltes vegades quan es parla de juglars
i a més a més quan es diferencia de ministrés,
sovint darrere d'aquests juglars
devien haver instruments molt semblars a la gralla
que segurament es van acabar fossilitzant en aquest principi del XIX,
que van acompanyant una mica l'ús dels castells en la festa
també segurament va haver un desenvolupament.
En tot cas, la gralla i el timbal avui en dia
formen part claríssima del nostre paisatge.
Aquest toc de retreta no sona actualment,
el que sí que sonarà en guany,
no sonat als últims,
el que sí que ja sonat a l'últim any
és la peça que escoltarem ara, no?
La peça que escoltarem ara és la Cercavila del Lleó,
que és una peça ja de banda,
en aquest cas és una...
Bueno, es va composar fa dos anys.
És una peça molt recent.
Molt recent, perquè precisament el Lleó no tenia peça pròpia.
Al final era una mica còmic que hi hagués alguna peça
que no tenia, algun element del XIX no tenia marxa, no?
I es va encarregar, doncs, a la banda d'Artajona,
que és una banda, doncs, en aquest cas,
doncs molt propera a la festa.
Sabeu que de tant en tant venen músics navarresos,
en guany venen també de la gent d'Àlava,
no? Del Ciego, no?
En aquest cas,
altres anys han vingut gent de la zona de Navarra
i, bueno, un dels habituals són els gaiteres de Tudela,
habituals cada dos o tres anys o cada quatre.
I la banda de música d'Artajona
és una de les que va ser convidada l'any 2005
per la festa,
va voler composar aquesta peça pel Lleó
i té la particularitat,
primer, que és inèdita, no s'enregistra mai,
està enregistrada a Artajona mateix,
en aquest cas,
que va desplaçar, doncs,
els serveis de l'Ajuntament
i per un futur ús, també,
a la Casa de la Festa,
es va desplaçar una unitat mòbil d'enregistrament
i té la gràcia
que es dona una combinació
molt curiosa
de banda
i de gralla, podríem dir,
o de gaita,
en aquest cas de Navarresa,
que és el mateix que la gralla,
en aquest cas, no?
I és aquesta cerca de Vilalló
que sona tan extraordinàriament
com podem veure, no?
i de gràcia
No comentàvem-te que és
l'entraeta suau,
però, quan canvia el copàs,
el fó en canya, eh?
El Lleó, en canya, sí.
Ah, llavors rogeix, eh?
Sí, sí, i a més a més,
en guany,
el Lleó anirà acompanyat
per una banda de Portugalete,
vull dir que esperem
que s'adigui molt
amb l'esperit molt festiu
que té aquesta peça
dins de la ciutat
i que realment, doncs,
doni el peu, no?
Jo crec que sí que és una de les coses
que està treballada
de cara a que en guany
sorti molt bé, no?
Bé, les bandes s'incorporen,
les bandes de metall, no?
Pròpiament,
tot i que el metall
hi ha sempre les trompes
que estan documentades
a la de mitjana,
però el metall
com a tal en banda,
una banda més semblant
a la que podríem
conèixer avui en dia,
són les substitutes
de les antigues cobles
de ministres.
Avui en dia conviuen,
però en el segle XIX
va haver-hi una substitució
radical d'unes
per les altres, no?
no només
per les bandes de música
podríem dir
com les actuals,
sinó també
per les cobles, no?
És a dir,
a la zona de Girona
es va substituir
d'una manera radical
les cobles
o cobles bandes, no?
I aquí va ser substituida
per les bandes de música,
normalment les bandes
de guarnació,
que s'en diuen
les bandes dels regiments
l'Uxana o el Mansa,
per exemple,
que no només feien
els acompanyaments
dels elements del seguici
o de la corporació,
sinó que també servien
per amanir, doncs,
concerts,
concerts vermuts,
cafè concerts,
les revetlles,
és a dir,
el músic,
doncs,
tenia una jornada
bastant apretada,
no?
La festa.
Ara ens seria difícil
imaginar una santa tecla
de les bandes de música,
la banda de l'Alegria
d'en Posta
per citar-ne una a l'atzar.
Sí, sí, sí,
bueno,
en guany ha una renovació
bastant contundent
perquè les dues
més potents que vindran
seran la de Rafael Buñol
de València
i la de la Gaste Laeco
de Portugalete.
Ja s'ha produït un...
Amb això també és bo
que hi hagi renovacions
i en guany hi ha hagut una,
jo diria,
una important renovació
el dia 22-23,
però el dia 21 a la nit
també amb la baixada
dels diferents elements
de seguix i bandes
doncs també s'ha produït.
En aquest sentit,
també,
novament fer aquesta crida
a la civilització
participada del dia 21,
és a dir,
participem,
no?,
d'una manera activa,
siguem civilitzats,
no?
S'ha remarcat
despassament en guanyar
el programa
amb aquest decàleg
de recomanacions,
podríem dir.
Sí, s'ha remarcat molt
perquè, evidentment,
les bandes han sigut
una de les més afectades,
en guany,
doncs,
hi ha hagut una renovació total,
negat a vindre,
donat el to de descrèdit,
diria jo,
i de, doncs,
de gradació que ha tingut
la baixada del dia 21.
Bé,
aquests actes passen,
va haver-hi una temporada
que el dia 24
el correfoc
era molt descontrolat,
després va anar
reorganitzant,
la baixada del 23
a acabar la processó
també ha passat moments variats,
no?
Ara és el 21,
no?
Això és una mica
com va, no?
Però és important
entendre que
aquesta baixada,
doncs,
ja no només
es baixa una peça,
sinó que baixen cinc peces
que s'ha convertit
en un acte molt multitudinari,
però que malauradament
la multitud
no vol dir
emmascarar, doncs,
la civilització,
no?
Emmascarar, doncs,
un sentit comú
de participació en la festa
que és necessari
que tothom entengui,
no?
Perquè si no,
doncs,
les bandes no poden tocar,
els elements no poden ballar
i per tant espero una mica.
El que segur que sonarà
és la cançó
amb què acabem avui.
Home,
no és per ser una mica pretensiós,
doncs,
el programa
hi ha un lloc
on diu
el primer emperitó
del primer emperitó Roca
de les festes,
però nosaltres avui
ja ens avancem un dia
i, vaja,
cinc dies abans
de l'inici
de les festes,
doncs,
al matí de Tarragona Ràdio
sona ja
l'emperitó Roca.
Sí,
l'emperitó és
aquesta peça
no oficial,
sinó oficiosa,
no?
que s'ha convertit
en un himno
de la festa
també,
que,
bé,
algun any
haurem de fer
que l'emperitó Roca
sigui la protagonista
de la festa,
realment,
doncs,
els companys
de mitjans de comunicació
us heu dedicat
a fer una investigació
profunda
sobre qui era aquest personatge,
hi ha diferents tesis,
però el que és cert
és que
hem trobat fins i tot
ja familiars directes
de la senyora
que va donar nom
a aquesta cançó
i,
per tant,
doncs,
això algun dia
haurà de ser reconegut
com a tal,
no?
Perquè tenim clars de compositor,
va ser una peça popularitzada
en dos sentits.
Jo crec que
quan hi ha la democràcia
es dona una
una molt bona coincidència
que és per una banda
els músics
de banda
de lo que era
l'antiga banda
de la Creu Roja
i la banda de música
del govern militar,
etcètera,
etcètera,
que eren bandes
que acompanyaven els toros,
els toros,
a la plaça de Toros de Terràuna
hi ha moltes passes de toros
doncs,
es tocava l'emperito
i es toca l'emperito Roca
i aquestes peces
servien també
per acompanyar els gegants
i estem parlant
de pasdobles toreros
com a tal.
No és l'únic cas,
a la Patum de Berga
declarada d'interès
mundial i universal
per la UNESCO
hi ha un pasdoble torero
que es diu
el Patumaire
i que és la suma
de dos pasdobles anteriors
que servien
per amanir
les corredes de toros
del segle XIX
que eren molt populars
a la Catalunya
vella també,
hi ha la zona de Berga,
Olot,
les corredes de toros
eren molt habituals
al carrer.
Bé, en tot cas
aquí es va coincidir
això amb un disc
molt famós
de l'Orquestra Plateria
que va reivindicar
l'ús popular
i modern
de l'emperito robocà
com un pasdoble
doncs fastero
i no només torero
i aquesta reivindicació
que va fer
l'Orquestra Plateria
doncs ha donat
els seus fruits
a Tarragona
igual que els hauria
pogut donar
a un altre lloc
i es va,
gràcies sobretot
en aquell moment
a la colla jove
que anava just
davant de la banda
ciutat de Tarragona
i que doncs
les seves
barreres humanes
perquè a vegades
passessin
la banda de música
i els crits
d'emperito
o emperito roca
d'alguns personatges
de la colla jove
doncs va contribuir
a popularitzar
aquesta peça
que avui és ineludible.
Avui no escoltarem
una versió de banda
sinó amb aquest esperit
que no hem comentat
però que és molt important
a la festa de Tarragona
que diem
que els músics
que toquen
a les festes
de Santa Tegla
representen una mica
els països catalans.
Sempre hem volgut
que hi hagi
músics del País Valencià,
músics de les Illes Balears,
músics de la Catalunya Vella,
de la Catalunya Nova
i a més
alguns convidats de fora.
En tot cas,
avui hem triat
uns sonadors
que han acompanyat
diferents valls.
L'última vegada
van estar acompanyant
la Moxiganga
però són uns dels habituals
també a la festa.
Són els sonadors
de la Guaita,
un grup de llarga trajectòria
que han registrat
diferents tedes
que va fer la seva versió
en dolçaina,
en aquest cas
és a dir,
un instrument d'inxa
i no de metall
de l'emperito roca.
S'estima com sempre,
sigui amb banda,
sigui amb grellers,
sigui amb els sonadors
de la Guaita,
com si,
vaja,
t'incita,
t'incita.
i hauríem d'algun moment
haurem de fer també...
De fet,
en guanyar aquest disc
s'hauria de dir
festes de Santa Degla i dos,
és a dir,
l'1 i 2.
Però bé,
ja quan ens van posar a gravar-lo
ens van donar compte
que havien emergit
diferents temes
que no teníem previstos,
per exemple,
tocs de campanes
que no estaven enregistrats,
tocs de percussió
que ja tenim enregistrats
i després una altra tongada
de peces increïble,
que és les peces
que estan en desús,
que són bastantes
i aquí hem fet aquest apunt
de la retreta
i després també
les peces de recreació,
és a dir,
els que vau estar
a la rebella remunyada
a la nit
de la lliure de Sant Maggi,
doncs home,
què dir de la versió
de l'emperitor Roca
dels Franco Lissons,
és a dir,
una banda integrada
per Genafí,
els mitjans de comunicació
i el món de la festa
que ens va delectar
amb una versió.
Per tant,
jo suposo que en algun moment
algú haurà de plantejar-se
de fer un...
un vist de versió
és de la festa.
Un vist de versió,
hi ha un perit a Forebe,
alguna cosa que hagués,
allò el Nadal,
allò que és quan surten
els recopilatoris,
també segur que ens haurem
de plantejar.
Aquest període,
aquest espai de tradicions
i cultura popular,
inicia ara un temps
de parèntesi,
comencen les festes
de Santa Tecla,
després en Jordi,
suposo que en Guanyón
serà una excepció,
diu que no,
convençudíssim,
gaudeix
unes merascudíssimes vacances,
però vaja,
durant aquestes festes
de Santa Tecla
de ben segur
que ens retrobarem
amb en Jordi
per comentar-ne
com ens agrada
fer alguns
dels seus aspectes.
Jordi,
moltíssimes gràcies
per aquest recorregut musical
que ens has ofert avui.
I primícia absoluta.
Primícia absoluta.
Ens apuntem
a aquest mig compromís
de volum i 3.
Tu ves dient això
de les versions
a veure si s'apunta.
Home,
jo crec que si anem sumant,
jo crec que en tenim
unes quantes a la memòria.
Jordi,
fins la propera,
gràcies.
Bona nit,
Bona nit.
Bona nit.