El matí de Tarragona Ràdio, com cada dilluns,
a temps de carícies, aquest seguit d'espais
que estem dedicant a sumar-nos a la commemoració dels 25 anys
de llars d'infants municipals, en aquest cas el Ninot i la Taronja,
que van ser pioneres a la ciutat de Tarragona.
Cada dilluns a aquesta hora aproximadament parlem,
conversem amb persones que tenen molt a veure
amb tot aquest món de les llars d'infants municipals
per conèixer, per aprofundir en la seva tasca.
Saludem avui a Anna Vendrell, ella és la coordinadora de les llars.
Bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
L'Anna, entre altres coses, ens apuntarà una important jornada
que s'ha de desenvolupar aquest proper dissabte a la ciutat de Tarragona,
una jornada que ja d'entrada ha tingut molt d'èxit,
si més no, amb el nombre elevadíssim de persones que hi volen prendre part.
També volem parlar avui d'una qüestió, podríem dir, molt pràctica,
perquè en principi encara no s'ha publicat formalment,
encara no s'ha obert el període de preinscripció,
però no ens adonarem que s'iniciarà aquest període,
a tots els centres educatius, òbviament,
però a nosaltres se'n centrarà el tema de la llar d'infants,
en les quals també es fa un període de preinscripció,
com a altres nivells educatius de la nostra ciutat.
Per això hi ha una oficina municipal d'escolarització
que se n'ocupa de tot plegat, els seus responsables, el Tare,
que avui ens acompanya.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
I un cop ja s'ha assolit tot aquest procés administratiu,
els nens i les nenes arriben per primera vegada a les llars d'infants,
per tant precisen de tot un període d'adaptació.
Qui millor que parlar-nos que la directora del Ninot i la Taronja,
Txari, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Tare, que encara no s'ha iniciat aquest període de preinscripció,
ja fareu oportunament l'anunci per tots els mitjans,
però el que sí ens podries explicar,
no perquè s'entrenin, que no cal, no és tan complex,
com sembla, és com funciona tota aquesta qüestió
i el que s'anomena el mapa escolar,
com està tot el tema distribuït de les llars d'infants municipals a Tarragona.
Molt bé.
El procés de preinscripció, com molt bé has dit,
es regula per una normativa que en aquests moments encara no s'ha fet pública,
però fonamentalment, perquè tinguin unes dates de referència,
pel que fa referència a les llars d'infants,
acostuma a ser normalment l'inici i la presentació de sol·licituds
durant el mes de maig.
Bàsicament, les fases són, en primer lloc,
informar-se de l'oferta educativa,
és a dir, en aquest cas, saber quines llars d'infants existeixen en el municipi,
quines característiques tenen.
Posteriorment, quan s'obre el període de presentació de sol·licituds,
la fase, la tasca que han de fer les famílies en aquest cas,
és presentar formalment la sol·licitud,
amb l'impres normalitzat per a fer-ho,
ajuntant aquella documentació que sigui necessària,
posteriorment informar-se de si la sol·licitud ha estat baramada correctament
i fer el seguiment de la seva sol·licitud
per saber quina ha estat la llar d'infants, en aquest cas,
en la que finalment han obtingut plaça,
és a dir, la llar d'infants en la que se'ls ha assignat la plaça.
Clar, en principi parlaves de documentació,
hi ha una documentació bàsica,
però hi ha una altra que no podem concretar perquè depèn del decret.
No hi ha moltes modificacions, però sempre pot haver-hi alguna.
Bàsicament, la residència de les persones té molt a veure,
sobretot perquè bona part dels pares i mares
que porten els nens a les guarderies
probablement han de treballar,
i la residència, el lloc de treball, això és un clàssic,
en què són les preinscripcions.
És aquella pregunta que et fan les famílies dient-te
quina llar d'infants em toca per zona.
En aquest punt és important aclarir
que hi ha una diferència significativa
respecte al que seria l'educació infantil i primària.
En el cas de llar d'infants,
Tarragona és una zona escolar única,
és a dir, que qualsevol família
resident en el municipi de Tarragona,
és a dir, que està empadronada a Tarragona,
té la mateixa puntuació pel que fa a la proximitat
a la llar d'infants.
Per tant, això vol dir que,
independentment, si jo he viscut a Sant Pere i Sant Pau,
però per la raó que sigui,
m'interessa que vagi el Ninot o la Taronja,
tinc aquesta opció.
Exacte.
Cosa que no passa, lògicament,
en el que és primària i secundària, en aquest cas.
És una mica diferent.
És una mica diferent.
Ja ho veurem, no podem detallar molt,
perquè el decret de preinscripció i matriculació
encara s'ha de publicar.
De totes maneres, sí que segurament informeu
als pares i a les mares
una miqueta quina és la situació geogràfica.
quan mostreu l'oferta,
els hi poseu un mapa damunt la taula
o com va això, Tarec?
Sí, fonamentalment,
una de les nostres funcions és aquesta,
és orientar en relació a tot el procés
i informar de l'oferta.
En el cas de les llars d'infants,
doncs, qüestions com quines llars d'infants hi ha,
com comentava, on estan ubicades,
quines són les seves dades de contacte.
Per a fer-ho, doncs, utilitzem diferents mitjans,
des de l'edició d'una guia de centres,
de la qual editem també la versió per a llars d'infants,
l'edició d'un material informatiu,
un mapa en què estan ubicades les diferents llars d'infants,
informació que es troba també pública
en el web municipal de l'Ajuntament de Tarragona,
que és http2.3bw.cat.
Digues, digues, Anna.
Ok, només una mica,
amb això que estava dient el TAREC,
potser també afegir que també les famílies,
d'una altra manera, també és...
O sigui, totes les llars d'infants solen fer
unes jornades de portes obertes tots els anys,
que també es publiquen oportunament
i de les que a l'oficina municipal d'escolarització
també entenen les dades
i estan també a la pàgina web,
en fi, surten publicades a diferents llocs.
I també serveixen perquè justament les famílies
puguin veure amb el seu propi lloc
les diferents llars d'infants i així.
Es fan normalment,
encara en guany tampoc no tenim cap data,
però se solen fer just abans
del període de preinscripció,
és a dir, el mes d'abril, març-abril,
depèn de com,
doncs és quan es fan.
Sempre es busca el símil de les escoles de primària i secundària,
alguns centres concertats de la ciutat ara,
penso que han començat jornades de portes obertes,
tenim tots tendència a posar-ho tot.
Una pregunta que potser és una vaginada,
però jo la faig igualment.
En les llars d'infants,
com a altre tipus d'estudis,
cal fer la preinscripció cada any,
o si jo faig la preinscripció per una nena o una nena de sis mesos
i ja entra en una llar d'infants,
l'any següent ja se suposa que està preinscrita
o l'ha de renovar cada any?
T'ho sembla, Txari?
A veure, el normal, per exemple,
a la nostra llar el que fem és demanar a les famílies que ja hi són,
si passa un paper en què sí, confirmen la plaça.
Si diuen que sí, aquesta plaça ja està guardada.
És que hi ha molta demanda, lògicament.
No torna a fer la matrícula ni la preinscripció.
Hi ha famílies, el que passa,
instrumenten famílies que potser marxen a viure en altres barris.
Per exemple, ara ens hem trobat en el curs passat de Canalla
que teníem a la llar d'infants de Taronja
a l'obrir la de Bona Vista.
Ja portaven una tradició de famílies,
però van dir que marxaran a la de Bona Vista.
Per tant, són places que es queden lliures.
El que fem és això,
és a dir, continua estant interessada
o interessats en que el seu fill fill
ja continua a la llar d'infant el nino de la Taronja
i si diuen que sí, ho signen i ja ho guarden.
Jo intueixo que a l'oficina municipal d'escolarització
no és a l'altare que arriben les preguntes
més de caire administratiu,
en quant a on estan ubicades,
el tema dels preus, els ajuts que poden rebre les famílies.
Quan ja van en aquesta jornada de portes obertes
o ja quan s'ha fet la preinscripció
i fins i tot quan ja els nens o nenes
estan matriculats independentment de l'edat que tinguin,
aquí ja entra el dia a dia.
En el cas de la Xari hi ha altres educadores i educadors,
que és quan feu aquest període d'adaptació.
Perquè clar, jo no sé si un nadó de tres mesets, quatre,
el període d'adaptació, jo no sé si és més mecànic o no.
Com que no ho sé, t'ho pregunto,
que un nen o una nena que ha estat fins als dos anyets a casa,
amb algú, amb els pares, amb la mare, amb els avis,
i els pares diuen, doncs mira,
l'anyeta abans d'anar al col·le,
que vagi a l'allar d'infants.
Clar, vosaltres, davant d'aquesta pluralitat de nens i nenes,
heu de fer una adaptació molt, diguem-ne,
a mida, no?, de cada perfil.
Anna.
Sí, és que abans que la Xari comenceu a parlar,
a mi em sembla que...
O sigui, abans de parlar de tot el tema aquest,
que potser val la pena dir també que fins ara estem parlant
dels nens de les escoles bressol dintre d'un període de matrícula,
sobre la matrícula, que clar, estem entrant en aquests moments,
entrem en tota una dinàmica,
igual que en altres nivells educatius,
de preinscripció, matrícula, jornada de portes obertes,
i això és lògic, perquè no podem tenir...
És a dir, la demanda és tanta que, a més,
s'ha de centralitzar en un període,
però la veritat és que jo penso que amb els nens petits
hi ha una diferència molt gran,
que és que justament cada nen, per ell mateix,
tots els nens són únics,
però justament amb els nens petits
aquestes individualitats es noten més,
i per això justament en aquesta etapa
també té molta importància tot aquest primer període
de complement, d'adaptació,
de canvi, de traspàs.
És a dir, que la idea seria que,
tot i que és veritat que ens hem d'ensenyar
en uns períodes de preinscripció,
però que tampoc les famílies no es facin idea
que això és l'escola, no és l'escola.
Les escoles brasols són centres per nens petits,
que, a més, en general, la majoria,
tot el ninot és molt gran,
però la majoria és molt gran
dintre del que és una escola brasol,
però no és molt gran.
La resta d'ells d'infants
són centres petits,
i, per tant, amb moltes possibilitats
de contacte amb les famílies, amb els nens...
Vull dir, una mica...
Clar, és llogic.
No pensem, no?,
perquè parlem de preinscripció i matrícula,
que pensem...
Sí, que no hi ha una sensibilitat
en aquest sentit que hi és,
perquè, ja d'entrada,
jo el que tinc entès
és que no és com a l'escola de primària,
que arriben les vuit hores o les set hores,
sinó que aquí,
ei, piano, piano.
Començar, per exemple,
nosaltres,
des que fem el tema de portes obertes,
tenim una manera de fer-lo,
que és,
no sé si estarà bé,
no estarà bé,
però l'hem valorat com positiu,
que és el tema d'obrir portes
en horari lectiu.
Vull dir,
posant uns dies,
un horari,
perquè trobent que la millor manera
que una família es faci idea
del que hi ha
és poder venir,
per exemple,
a l'Esteu,
en la canella està el pati,
o podem venir a les Totser,
que estan dinant.
Algú pot pensar,
això és molt d'enrenou,
no?,
què pensa?
A veure,
ja estem a final de curs,
ja està tot,
els crios estan adaptats,
inclús veuen persones adultes per allà,
es fa gràcia,
saluden,
bon dia.
i és una manera de veure la llar
en tot el seu soroll,
en tot el seu silenci,
en tot,
no?
I també,
a mi,
les famílies que han vingut,
m'han dit que dóna com més confiança,
perquè sembla que és que no es tingui res a amagar,
no?
Bé,
nosaltres ho fem així,
i per exemple,
això és un dels punts fonamentals
que tenim avui per avui
en la nostra metodologia
del procés d'adaptació,
que seria,
hi ha famílies que venen,
apunten a la canalla,
hi ha famílies que venen
i apunten en altres llars,
no?
Però,
vull dir,
també el contacte,
trobem molt important el contacte,
en aquest cas,
si les educadores estan a les classes,
el contacte directe
amb la direcció,
eh?
I una miqueta que puguin resoldre
en aquell moment dubtes que tinguin.
I preguntes,
que us deuen fer tantes preguntes,
no?
De tot,
de tot,
de tot.
Fem un llistat d'exemple de preguntes
en aquest període de portes obertes.
A veure,
en aquest període de portes obertes
t'interessa molt tot el tema,
per exemple,
del menjador.
A veure,
si hi ha en classe,
la canalla petita,
si ha sigut,
qui ha sigut mare,
no?
Pare,
ho veu,
no?
Que li importa molt el tema de la robeta,
no?
La robeta la cuiden molt.
I el tema del dinar.
Quan venen,
sobretot,
i veuen
que hi ha crios
d'un a dos anys
que estan dinant solets,
eh?
Això meravella força,
eh?
Això és un...
diuen,
ostres,
com s'estan rentant les manetes?
Els preocupa molt
tot el tema
aquest d'hàbits.
Els hàbits.
Però com jo sempre he dit,
no fem miracles,
vull dir,
els hàbits han d'aconseguir
família i escola,
eh?
a vegades jo pensen que allà ho aconseguirem tot.
No,
ho aconseguirem família i escola.
Nosaltres expliquem com fem aquests
assoliments d'hàbits,
com ho fem tot el procés
i demanem a la família,
a veure si a casa ho fan d'una altra manera,
però normalment demanen consell en aquest sentit.
Per què?
Com ho passen del tema del menjar de purets,
passat el tema del...
Clar,
el sòlid.
El sòlid.
Quin tipus d'activitats,
depenent de les famílies,
els interessa molt si fem molta fitxa o no fitxa,
com treballen,
si deixen els crios en llibertat,
interessa molt també tot el tema del pati,
qui hi hagi pati a l'aire.
perquè són les preguntes que normalment fan.
Una pregunta.
Això no té res a veure
i us semblarà una frivolitat
perquè estem parlant de coses serioses.
Quan parlaves de fer...
Encara feu la mona amb el donut?
No, ja em canvia molt.
Això ja ha passat.
És que clar,
jo ara anava a dir,
sobretot,
si feu la mona amb el donut,
jo advertiré als pares
que han d'anar a dir
compte que us la faran menjar
i està molt dura
perquè els crios la tenen allà patrificada.
Mira, en concret,
ara estem pensant en això
i nosaltres...
Ara hi ha un nivell, ja.
Ah, hi ha un nivell.
Hem progressat.
A veure, hem de agrair
que tenim,
tenim encara,
però ja fa uns anys
que tenim assessorament de plàstica
i, per tant,
jo dic que l'equip educatiu
de les dos llars
sempre hem sigut com molt...
Ens ha agradat
provar coses noves.
És tot gent que ens formem molt
i gràcies a l'assessorament de plàstica
hem descobert coses noves.
Per exemple, la mona,
ara la fem pintant en xocolata
i és una...
És d'agraïna.
Però no fent el donut,
fent altres coses,
però pintant en xocolata desfeta.
Era una frivolitat, insisteixo,
però bé, que es dona a entendre
una mica quina és l'activitat
que es du a terme.
En el tema d'adaptació
és el que dèiem,
la singularitat de cada nen,
deia l'Anna i és evident,
cada nen i cada nena és únic,
com cada persona,
però en aquestes edats
la seva vulnerabilitat
fa que tots siguem bastant més sensibles.
com feu aquesta adaptació?
jo, nador de sis mesos,
una nena,
el fet que siguin nens o nenes
que han arribat fa poc
i que fins i tot
no coneguin l'idioma,
tot i que sempre diem
que el llenguatge dels nens,
de la joguina, dels gestos,
com que molts d'ells
no parlen ni la llengua pròpia
perquè són molt petitets,
és universal.
Però, en fi,
tants caps, tants barrets,
per tant, ja m'imagino
que ha de ser molt personalitzat
aquest procés d'adaptació, no?
Sí, mira,
nosaltres,
a part del tema
de les portes obertes,
fem una primera reunió
amb les famílies
dels nouvinguts,
que normalment la fem
al mes de lluny,
perquè la fem al lluny.
En aquesta reunió
és una miqueta formal.
És formal en el sentit
que parlen
de tot el tema,
normes,
però d'una manera,
el que hem de portar,
com funciona la llar,
i també sobre el tema
de l'adaptació.
Què dient de l'adaptació?
A veure,
ho fem al lluny
perquè pensem
que durant l'estiu
aquesta família
pot anar preparant el cri
o el nen o la nena,
aniràs al col·le,
etcètera, etcètera.
Fem-li veure
una mica d'il·lusió, no?
Sembla que no,
però és important, no?
I expliquem
el tema de l'adaptació,
què passa a l'adaptació?
Normalment,
el que passa a l'adaptació
no passa durant el curs.
Què passa?
Normalment,
els qui es ploren molt,
les famílies
es posen molt nervioses,
ha d'haver
una adaptació del nen,
de la nena,
una adaptació de la família
i una adaptació
de l'educadora, també.
Es venen crios
que no coneixen de res.
Què fem
per conèixer
una miqueta més
aquest crio?
Abans de començar,
fem una entrevista individual,
que han de venir
la família
i el nen o la nena.
I aleshores,
està l'educadora
a la classe
i comenten.
Preguntem tot allò
que a nosaltres
es pugui servir
per adaptar millor
o ajudar a adaptar millor
aquest nen.
Per exemple,
si sabem,
la mare diu,
és que li encanten
les pilotes,
per exemple.
Doncs dient,
bueno,
ja sabem que el Jonathan,
per exemple,
si està plorant,
le podríem oferir
una pilota per jugar.
O tot el tema
dels hàbits,
si menyen o no menyen,
si hi ha alguna cosa
que els fa mal,
etcètera, etcètera.
D'aquesta manera,
el nen o la nena
coneix
el que és l'entorn,
que és l'aula
on hi serà.
Coneix l'educadora
directament.
i es parla
durant una estona
d'una certa tranquil·litat.
Molt important,
el nen o la nena
veu la seva mare
i el seu pare
que estan parlant
amb una persona
que desconeix totalment
i que hi ha
una certa tranquil·litat.
Hi ha un vincle.
I s'està establint
un vincle.
Aquestes entrevistes
les trobem força importants.
I després,
ja més entrant
a nivell d'organitzatiu,
el que fem
és que no tots els nens
entren el mateix dia
ni estan tota la jornada,
sinó que
que és la onat.
Hi ha un grupet
de tres nens
que entren un dia
perquè l'educadora
pugui atendre millor.
Això l'establint
en la família.
Normalment no és...
No hi ha una norma estricta.
No.
Si jo, per exemple,
a la família
de la Tais
li pregunto
a vostè
quina d'aquestes dades
quina li aniria bé
perquè normalment
ja les famílies
comencen a demanar-se
uns dies de vacances
per aquest temps
per poder...
Els fa molta gràcia,
tenen molta preocupació
per poder portar
amb certa tranquil·litat
al seu nen
a la llar.
Quan no existia aquest concepte
hi havia la tendència
de dir
que aprofitarem
dues o tres setmanes
de l'estiu
perquè vagin una estona.
Ara, afortunadament,
es pot fer
d'aquesta manera.
és important també
conèixer una miqueta
el context
de la vida
d'aquell nen o nena
si té germans
si té germanes
on viu exactament,
quin tipus
de vida fa,
qui té cura
d'aquella criatura
quan els pares
no hi són.
Tot això.
Tot això és com una fitxa
que feu
dels nens i nenes.
Tarek,
el tema de les ajudes
és un tema
que també gestioneu
des de l'oficina municipal
d'escolarització?
No, aquest és un tema
que porten directament
amb els centres.
Serveis socials, potser.
O amb els centres,
directament.
Amb les llars d'infants.
Aquesta deu ser
una altra
de les preguntes
o dels temes.
Sí, perquè, a veure,
en concret,
en aquesta llar
perquè són moltes famílies
i has de mirar...
Perquè abans,
quan vas preguntar
cal que es tornin
a matricular?
A matricular no,
però sí que es torna
a mirar tot el tema econòmic.
Perquè, bueno,
no sé si
les llars d'infants municipals,
les famílies
paguen en funció
de la renda
per càpita.
Per tant,
per saber aquesta renda
hem de presentar
una sèrie de documentació
i això ho fan
les direccions dels centres.
I aquests són
els criteris que marquen, no?
I és una mica d'orillo, sí,
perquè has de mirar
declaracions,
has de mirar uns punts
i, en concret,
doncs, mira,
el Ninot són 99 famílies.
D'entrada,
sembla que hi rompen
la seva intimitat,
d'una banda,
però és necessari.
Miren aquells punts
que ens diuen
i ja està.
No, no,
en aquest sentit
han de mirar la renda,
però, clar,
és que és així,
s'ha d'establir
un criteri econòmic,
és lògic,
però, en fi,
és el que us toca fer.
No és la part més agradable
de la feina,
n'hi ha moltes més agradables.
No, perquè és molt administrativa
i la més agradable
és tot el que tingui contacte
amb els crios.
És aquesta d'anar fent.
Noteu molt els nens i les nenes
quan tornen de cap de setmana
amb el llarg d'infants?
És a dir,
la manera d'estar
i de fer un dilluns
és diferent
a la del dilluns, no?
Sí, sí, sí.
Està molt...
Avui, en concret,
per exemple,
hem fet psicomotricitat
i hem dit a l'educació
que es noten
que comença la calor
i que és dilluns,
perquè la calor també es nota molt,
està una miqueta nerviós.
S'ha d'excitar, no?
Però també he de dir
que, per exemple,
un període que tothom té...
Quan venen les vacances de Nadal,
com que hem passat
al període d'adaptació,
vacances de Nadal,
a principis de gener,
les famílies sempre s'estan espantades
i sempre dient
no, venen molt bé,
ja ho veureu,
i és veritat,
és com un descamp
que necessiten les famílies,
necessiten els nens,
necessiten nosaltres.
Quan venen gener,
venen molt tranquil·lets.
En l'últim programa,
amb les diferents integrants
o una bona representació
de l'equip psicopedagògic
de l'Ajuntament,
parlàvem de nens i nenes
que poden presentar necessitats especials.
Aquest és un altre aspecte
que dins de la metodologia aquesta
de l'adaptació
heu de tenir en compte.
Quan parlàvem de conèixer
el perfil que envolta
aquell nen o nena,
si té necessitats especials,
encara heu d'afinar
una miqueta més
el coneixement de la vida
d'aquesta criatura.
Inclús quan aquest nen
o aquesta nena ja ve de casa
o perquè a través de...
ja li han detectat
algun tipus de problema,
ens és més fàcil a nosaltres.
El problema sorgeix
quan tu tens uns crios
i eres tu l'educadora
la que veus
que hi ha alguna cosa
que no funciona bé.
que és la majoria dels casos.
Ara he de dir que,
per exemple,
a la llar el ninot
que hi ha sis aules
tenint quatre nens
en necessitats educatius especials
i el nino
que hi ha dos aules
tenint una nena.
Quan ja venen de casa
diagnosticats,
vull dir,
és com més fàcil.
El problema sorgeix
quan tu detectes
que passa alguna cosa.
Aleshores,
s'ha d'enllegar
tot un procés
que és que
normalment l'educadora,
que és la que ho veu,
m'ho comenta,
mirem,
parlant amb les famílies,
mirant,
ens preocupa aquest tema
i els demanen
si poden participar
o si poden entrar
les persones de l'equip.
Perquè,
sobretot,
les famílies
han de ser les primeres
informades
del que ens preocupa.
normalment passa
que la família
t'he dit
és veritat,
no?
Ja jo havia notat
que això
no anava bé,
però clar,
com que són petits,
o clar,
i a partir d'aquí
ja han llegat
tot el procés
perquè a part de l'equip,
que nosaltres
estem encantadíssimes,
ho hem de dir,
perquè clar,
abans que la va trobar
molt...
Això us dona un suport
a vosaltres
és importantíssim.
I a les famílies,
sobretot,
a més,
a les famílies,
és a dir,
no és el mateix
que tinguis un crió
que ningú te digui
què he de fer,
com he de jugar,
què l'aniria bé
o què no l'aniria bé,
etcètera,
que no tenia un personal
que s'està dient,
mira,
podries anar per aquí,
podries anar per allà,
i després ja intervenen
a nivell clar,
reglat,
perquè per tocar
tot el tema
a l'OCEAPS,
perquè si el crió
o la nena
ha d'anar a l'escola,
ja intervenen en EAPS
i intervenen
un munt de gent.
Déu-n'hi-do.
Dèiem que
cada nen i cada nena
és únic,
cada nen i cada nena
tenen el seu ritme evolutiu,
per tant,
aquest període d'adaptació
també és molt relatiu.
Ui, i tant.
En alguns,
doncs,
el tercer dia dius
calla que aquest xiquet
o aquesta xiquetia va sol
i en altres que duren
tres mesos plorant.
O tot el curs,
que també s'ha trobat.
A més,
l'adaptació no és només
a dir
el nen o la nena
ve a la llar.
Hem de pensar
que primer
s'han d'adaptar a la llar,
el que és la llar,
vull dir,
l'educadora,
estar amb els tres nens,
compartir un espai.
Després s'han d'adaptar
si es queden a dinar,
a tot el tema dels hàbits,
de dinar,
s'han d'adaptar sempre
trobent els petitets,
els d'un any o dos,
s'adapten molt bé
a l'aula,
a la classe,
però els costa molt
adaptar-se al pati
perquè hi ha més crios,
a l'aire lliure...
Depèn del caràcter
de cada xou.
Això ho fem poquet a poquet,
però potser no sortim
al pati durant molts temps
fins que veiem que
la majoria,
quan anem sortint,
es troben bé
i disfruten
perquè l'important
és que s'ho passin bé
i que van vindre al pati,
que plorin tota l'estona.
I sí, sí.
Ja ho han sentit,
els seus fills i filles
estan en molt bones mans.
Estem acabant el temps
i no m'agradaria finalitzar
l'espai d'avui,
anar sense recordar
aquesta jornada,
tot i que hi ha hagut
una demanda,
afortunadament,
tremenda de places,
seran moltíssimes persones
les que prendran part
en una jornada
de treball
al voltant
de tota la tasca
que es fa
a les escoles
amb bressol,
en la que
quins temes,
quines activitats
heu previst?
Són unes jornades
que els han posat
el títol de
treball a les escoles
bressol
d'ou reptes
i noves estratègies,
perquè realment
potser és això
el que pretenem,
encetar nous temes
i noves perspectives
del treball.
Penso que,
per una banda,
el que deies
és així
i hem tingut
una gran resposta
per part
de gent,
de tota la gent
que treballa
al llarg d'infants,
que també aquesta resposta
fins i tot
la vam tenir
ja al mes de desembre
quan vam organitzar
les primeres jornades
d'educació infantil
i que ara s'ha repetit.
Aleshores,
el programa
que hem pensat
per ara
està format,
o sigui,
intervindran gent
que ens donaran
unes visions
diferents,
per exemple,
de l'experiència
de l'OCCI,
que és una experiència
força interessant
pels nens petits,
també sobre el treball
amb els adults
que envolten els infants
i també
l'aspecte
potser més novedor
és el que tindrà
lloc a la tarda,
ja que serà
a través
de les titelles
de mans
introduint
en diferents temes
com en el nostre cas
seria el tema
de la multiculturalitat
que ens ho
estarà
dut a terme
per la doctora
Paula Eleta
que ens vindrà
d'Itàlia
i crec que
aquesta potser
és l'experiència
més novedosa
i que probablement
totes ens permetran
continuar treballant
en molts aspectes
perquè cadascuna
d'elles incideix
en coses diferents.
Molt bé, doncs serà aquest dissabte
no tenim gaire temps
en tot aquest tàrrec
jo m'imagino que ara vosaltres
ja esteu a punt
d'aquí no res a posar-vos en forma
i serà un període
dur en el sentit
que hi haurà molta demanda
i haureu d'informar
moltíssim
els aspirants
volíem dir-ho així
a temps que ja estem
treballant
si em permets
qualsevol família
que vulgui rebre més informació
en relació al procés
de preinscripció
que sàpiguen
que poden dirigir-se
a l'oficina municipal
d'escolarització
que està ubicada
al carrer Armanyà
número 10
el que és
l'escola municipal
de música
que el nostre telèfon
és el 977
21 11 19
i el nostre horari
d'atenció al públic
és de 9 del matí
fins a 2 del migdia.
Molt bé, ja farem memòria
perquè en principi
el proper dilluns
ens retrobarem en aquest espai
amb més temes
més qüestions
relacionades
amb les llars
d'infants municipals
de Tarragona
el motiu claríssim
celebrar
sumar-nos a la celebració
d'aquests 25 anys
del Ninot i la Taronja
la seva directora
avui ens ha acompanyat
Xari, gràcies
i gràcies Tarek
de l'oficina responsable
de l'oficina municipal
d'escolarització
moltes gràcies
és la una
les notícies