Saludem a Anabel Lambea des de l'Espai Setmanal
dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Anabel, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Tenim aquí uns quants llibres que tenen a veure
amb les lectures i amb les biblioteques.
Aquest que tens aquí damunt de tot,
jo l'hi tinc ganes, aquest,
perquè he sentit parlar i he sentit parlar molt bé.
Sí, sí, bueno, aquest és el que m'estic llegint jo.
Per Sant Jordi.
El cuento número 13.
Que el vaig agafar, la casualitat.
Sí, a veure, de tot el que porto és el que és novel·la.
La resta no és novel·la, aquest sí que és novel·la.
I a mi particularment em fan molta gràcia
les novel·les que tracten sobre llibres, biblioteques,
que tracten com a tema principal,
perquè a biblioteques i escriptors i llibres
surten a moltes novel·les.
Sí, però fixa't que n'hi ha molts.
De fet, el nombre de la rosa d'Humberto Eco
no deixava de parlar de biblioteques, no?
I com aquest un món.
En aquest sentit, que realment el llibre o la biblioteca
té a veure...
L'ombra del vent el mateix també té a veure amb les biblioteques.
i a veure amb el fil argumental del llibre, no?
O sigui, que realment és important.
O el Club d'Humas, de Péu de Berte, d'aquest estil.
Ja està, hem fet un moviment, perquè porta't els llibres.
Un moment sí que m'arreglen aquí.
Porta't els llibres, l'Anabel, que ha de deixar post-ho pel micròfon.
Sí, vinc una mica carregada.
Bé, doncs aquest del cuento...
Bueno, el tenim en català i en castellà,
com sempre procurem comprar les novetats
quan es pot amb les dues llengües.
I la veritat és que estava molt curiós.
Home, d'entrada ha assolit molta popularitat, eh?
Sí, sí, o sigui, l'argument és una escriptora
que, bé, el seu... molt gran,
no se sap ben bé l'edat que té, però ronda els 70 i molts,
i s'ha teixit una llegenda al voltant de la seva vida, no?
I sempre han fet moltes biografies d'ella,
però sempre ha explicat mentides.
No ha explicat mai la història real, no?
Llavors, escriu amb una noia
que és biògrafa...
Professional, no? Ah, no, amateur.
Sí, ha fet petites biografies
i sempre és una gran lectora del segle XIX.
Amb ella la literatura actual no li interessa.
Llavors fa biografies de gent
que en el seu moment no ha sigut gaire coneguda, no?
Llavors la crida perquè li faci la seva biografia, no?
I, clar, és allò...
Li diu que li vol explicar la veritat, no?
És una gran mentidera.
És una gran mentidera, no?
I és una gran enamorada de les històries.
Diu que la veritat, al cap i a la fi no té gaire interès, no?
Que sempre...
Sempre hi ha una història, no?
Inclús el llibre, només comença,
que ja diu, en teoria, una frase de l'escriptora,
que a més em fa molta gràcia.
Es diu Vida Winter, l'escriptora, no?
Clar, ja especulen en per què és un pseudònim,
perquè ha escollit aquest pseudònim...
I la veritat és que és curiós en aquest sentit, no?
Que ella és una llibretera de vell, la noia...
Però quan dius que és igual la veritat,
està parlant de literatura.
Tant se val sigui veritat o mentida.
El que importa és la història, no?
Clar, el que argumenta l'escriptora és que
de vegades la veritat no té gaire sentit.
No gaire sentit, sinó gaire interès, no?
Les vides normals no són tan extraordinàries
com per fer tants llibres.
Exacte, en canvi, tota la història que tu li posis, no?
Doncs és el que té interès, no?
I és una famosíssima escriptora,
o sigui que les seves històries realment en venen un, no?
I enganxen molt a la gent.
I es diu el conte número 13,
perquè la primera obra famosa d'aquesta escriptora,
en realitat es deia 13 contes de misteri,
una cosa així.
I, en canvi, van retirar aquesta primera edició
i en realitat n'hi ha 12 de contes.
En salta un.
Llavors, clar, la gràcia és aquest conte 13, què passa, no?
On és?
Bé, hi ha molta intriga,
perquè hi ha històries de fantasmes,
tot això molt barrejat amb moltes històries
de la literatura del segle XIX,
perquè ja et dic que aquesta noia és molt...
va molt amb Jane Austen i li agrada aquest tipus de novel·la.
I resulta que es troba amb una realitat
que recorda molt a les novel·les
que a ella realment li agraden, no?
Perquè, clar, aquesta senyora viu amb una mansió,
rememora la història de la família que...
D'entrada és un argument molt original i molt curiós,
per trencar una mica amb les lectures aquestes
que estem una mica saturats d'història i novel·la...
Sí, de fet, és la primera novel·la d'aquesta noia
i no és gens recargolada, és molt clara.
Saps que em venia al cap quan explicaves a aquesta dona
que explicava mentides, una història darrere l'altra,
les històries del varó de Munchausen,
que el llibre, no la pel·lícula que és molt resumit
i molt no té res a veure, el llibre realment també
és aquest el punt de partida una mica, no?
I esbrina aquella de veritat, aquella de mentida
i al final et queda aquella incògnita de realment tan mentida,
Álvaro de Munchausen o no?
Sí, jo, a veure, jo quan vaig dir
va, a veure què em llegeixo ara, no?, per Sant Jordi
i vaig, bueno, sempre et mires una mica, no?,
el darrere, a veure què va, què...
I la veritat és que el vaig agafar perquè comença
donant una cita d'un llibre que se suposa que és de l'escriptora
dient que si tu a una persona li preguntes
pel seu naixement, sempre t'explico una història,
és impossible que sigui la veritat
perquè aquella persona no ho recorda.
Per tant, clar, és una història barrejada
de totes les petites històries...
La veritat d'una altra, però no la teva, no?
En canvi, segur que hi ha alguna cosa ja que no és certa, no?
I, en canvi, tothom te l'explica com una cosa molt important, no?,
perquè realment és important, no?
Doncs és una mica aquest misteri, no?,
de fins a quin punt la veritat té importància o no, no?
I aquesta autora, dius que és la primera novel·la d'ella?
Sí, sí, és la primera novel·la, és una noia anglesa.
Que és anglesa.
Sí, sí, i diu que és la primera,
o sigui, i que realment ha tingut molt d'èxit.
Està bé, eh?
És curiosa.
Doncs el conte número 13, o el conte número 13...
Sí, sí, ha sortit en català i en castellà a l'hora.
Ara, doncs, sortosament, hi ha moltes obres
que surten ja amb les dues llengües,
les que són de parla anglès o francesa.
Sí, sí, perquè abans era sempre primer castellà,
llavors, clar, això anava en detriment del català, no?,
que molta gent ens comprava.
Perquè no podia esperar que sortís la versió catalana
i dius, escolta, el que avui és llegir el llibre
i m'és igual, no?, una llengua que una altra
i compraven la versió castellana.
Què més ens has portat?
Bé, doncs, pensant, no?, mira,
ja com que està lligat amb biblioteca
i amb llibres i amb aquestes històries,
doncs agafaré dos o tres llibres que tinguin a veure, no?,
però no novel·les, perquè novel·les, ja et dic,
n'hi ha moltes i ara mateix és aquesta,
però n'hi ha moltes, no?
Llavors, tres llibres.
Ben bé dos, el que passa que un m'emporta amb un altre, no?
Aquest, que es diu la Biblioteca de Noche,
d'Alberto Mangel, que és un argentí,
de fet, ara ha viscut a mig món, ara viu a França.
Llavors, és allò...
A mi em recorda a Borges, no?,
aquella història que té amb les biblioteques i els laberins, no?,
i bé, ell diu que volia ser bibliotecari,
però que després, bé,
la vida no li ha portat a ser això, no?,
però sí acumula una gran biblioteca, no?
Llavors, ara fer la Biblioteca de Noche
no és una novel·la, és un assaig sobre...
Reflexions de la Biblioteca.
L'encant de les biblioteques,
perquè l'home sempre ha mirat de conservar,
de fer la Biblioteca és de les coses, no?,
jo sempre ho dic, no és de les professions més velles del món, no?
Doncs jo diria que sí, juntament amb l'altre, no?
Sí, sí, sí, sí.
Vull dir, de seguida es va pensar en tenir biblioteques, no?
Segurament els bibliotecaris van ser els primers col·leccionistes de la història, no ho sé.
Llavors, ell parteix de la idea de, bueno,
si realment estem en un moment en el que, de fet,
tota la història hem pensat que fem aquí, no?,
quin sentit tenim, que per què estem aquí, no ho sabem,
en canvi sempre ens ha, l'home sempre ha tingut la necessitat de guardar
tot el que sigui informació per si de cas o per si passa,
perquè passi a la posteritat d'on ve.
Per vanitat també, per deixar clar que ha passat per aquí.
Clar, clar, vull dir, ell reflexiona sobre això, no?
Llavors no parla de la biblioteca com un munt de coses, no?
La biblioteca com a mita, la biblioteca com una ombra,
la biblioteca com a poder, la biblioteca com moltes coses al llarg de la història.
O sigui, que és un assaig molt assequible, no és gens pesat,
molt il·lustrat, molta fotografia de biblioteques,
ell explica com té muntada la seva biblioteca,
d'on ha tret les idees, per què, no?,
per què d'una manera o d'una altra, no?
De fet, es veu que vivo així amb una mansió al mig de la campiña francesa.
Veus que ve?
Sí, sí, i explica curiositats.
Els nostres pisos no hi cabríem, una biblioteca així.
No, la veritat és que no.
Jo recordo que vas portar una vegada un llibre que també ens va fascinar,
que era un llibre que explicava les històries de les grans biblioteques,
des de la biblioteca d'Alexandria,
en fi, passava per totes les grans biblioteques,
que també era un llibre molt curiós i molt bonic.
Sí, d'aquest estil hi ha llibres que estan molt bé,
perquè normalment ho fa...
I estan sortint molts llibres d'aquests ara, no?
Sí, i normalment ho fa gent que ho fa...
O sigui, perquè ja té un amor determinat als llibres i a les biblioteques, no?
Llavors, sempre... Normalment són llibres molt cuidats i que parlen d'una manera molt...
Hi ha molt de carinyo, eh?, dins d'ells.
Sí, sí, sí.
I no és allò una anàlisi des de fora, no?
Sempre és gent molt emocional, hi ha un component emocional.
I aquest, l'Alberto Mangel, tenia ja un llibre que va sortir el 96
que es diu Una història de l'escritura.
Perdó, Una història de la lectura.
És un llibre també de l'estil molt il·lustrat, molt més il·lustrat que aquest.
Aquest llibre ara el van reeditar el 2005, havia fet una...
És el mateix llibre, de fet, el que passa que ha afegit alguna il·lustració,
ha afegit algun comentari, però també és una història de la lectura molt curiosa.
No és una història cronològica, no?
Jo he de dir, la primera, no? Els primers lectors, no.
Fa més o menys com la biblioteca, no?
La lectura des de diferents punts de vista, no?
Per exemple, parlar de formes del llibre, les formes que ha tingut el llibre al llarg de la història,
o la lectura, però quan no és individual, sinó que és llegir pels altres, coses així, no?
Moltes curiositats, moltes imatges, anècdotes de grans lectors que hi ha hagut durant la història,
inclús obres d'art que apareix, no sé, Aristòteles, amb aquesta escultura que apareix amb un papir, no?
Tot el que té a veure amb... és una mena de trencaclosques, no?
Que dius, quin argument té, no? Però és un llibre molt curiós, molt maco.
Però fixa't, ara no crec jo que s'estili tant, però sobretot al segle XIX,
l'època de la senyora aquesta del conte número XIII,
hi havia molt el que s'ha de deia el lector per hores,
persones que al seu ofici eren a llegir, sobretot a famílies benestants,
persones grans, que els hi fallava la vista, i llegien les grans obres,
era la seva feina, imagina't.
Sí, sí, ara comença, ara fa uns anys que hi ha voluntaris per anar a llegir gent gran.
I entrem en un tema de voluntariat, a través de programes socials...
Voluntariat al segle XIX, no?
No, això parlem d'un ofici, no? Que es guanyava en la vida llegint,
vull dir, lector per hores, que era com es deia,
i també ha estat argument de moltes novel·les i moltes pel·lícules.
Com els escribans, no? Que al cap i a la fi...
Home, sense anar més lluny, a l'Espanya de la postguerra,
on hi havia molts analfabets,
hi havia persones que es dedicaven a escriure a correspondència, no?
I tal, ja tenim els negres, no?
Clar, que ara fan novel·les d'èxit, ara fan novel·les d'èxit.
Que donen molts calorons als mediàtics.
Què més tenim?
Mira, i una altra curiositat és aquest,
La Biblioteca de los Libros Perdidos,
que també és un llibre molt curiós,
és una història de la literatura...
Aquest he sentit a parlar moltíssim d'aquesta llibre.
Però no, absolutament no convencional.
És a dir, parla d'aquells llibres
que en un moment determinat s'havien d'haver escrit,
però no s'han escrit.
Per exemple, parla de molts autors,
de tota la literatura,
literatura universal,
però un d'ells és Cervantes.
Què explica de Cervantes?
Doncs, per exemple, que al Quixot
es fan referències a la Galatea.
Sí.
Llavors,
es fa referència que allò ha de tenir una segona part,
la Galatea.
Que si el barber diu que està esperant
que surti la segona...
Llavors, a segons...
Parla d'altres llibres d'ell, el Quixot,
o sigui, parla d'alguns llibres
que realment van sortir,
però al final la segona part de la Galatea
no va arribar a sortir.
Llavors, és aquesta història,
parla una mica de la vida de Cervantes,
d'on treu segons quines dades.
Són llibres, això, perduts,
perquè en realitat haurien d'haver existit,
o la intenció hi era,
però per motius diferents...
Que tot fa pensar...
Què hauria passat si s'haguessin publicat?
Imagina't,
trencaríem moltes de les tesis
sobre la literatura, no?
De determinats autors i determinades...
Sí, que no és allò una...
Són llibres que realment,
en un moment determinat,
bé, per fons escrites
o per alguna història semblant,
sap, se sap,
què haurien d'haver,
o hi ha la intenció d'haver-ho fet, no?
I de qui és aquest llibre?
Aquest llibre...
Aquest l'he vist molt així com a supervendes
i com a llibre que serà d'èxit i tot plegat, eh?
Sí, sí.
Vaja, jo és que és molt curiós, no?
I a més, és que clar,
hi ha part ells dels clàssics...
Una aventura,
una aventura de la història i tal.
Stuart Kelly.
No és una novel·la, eh?
No, no, no, no.
No és novel·la.
És que per això
deia que novel·la només portava el conte número 13,
aquest és...
Però que es pot llegir com si fos una novel·la,
perquè a vegades...
Sí.
Vull dir, és entretinguda, és un llibre distès,
curiós, sobretot curiós, no?
I sobretot, vaja, hi ha un...
Ben documentat.
Hi ha un índex, va per autors, eh?
O sigui, no parla en general de llibres, no, no,
va autor per autor, no?
I parla des d'anònims, a Homer,
hi ha part ells dels clàssics,
això sí que segueix un ordre bastant cronològic,
i, vaja, Kafka, la Sílvia Plath,
que inclús pots dir,
a veure, doncs mira, aquest em fa gràcia,
no saber què passa amb aquest,
què és el que havia d'haver escrit i no va escriure, no?
O que va escriure i s'ha perdut.
No sempre és la mateixa explicació.
El cas és que aquest llibre
hi ha referències de que podria haver existit
o hauria d'haver existit,
però no ens ha arribat.
Molt bé.
De molts, molts, molts autors.
Doncs ens ho apuntem a la biblioteca
de los libros perdidos.
Déu-n'hi-do, eh?
Si hi ha llibres sobre biblioteques.
En tens alguna cosa més?
Perquè sempre tens alguna cosa més,
però sempre anem justos de temps.
Fora absolutament d'aquest tema.
Fora amb biblioteques.
El que ha vistós, què és aquest llibre?
Això no puc explicar de què va,
perquè això s'ha de veure.
Això és el llibre d'una pel·lícula
que es diu I tu què sabes?
La gent que no hagi vist la pel·lícula...
Jo no l'he vist.
S'ha de veure.
És una pel·lícula de ficció o un documental?
És una pel·lícula documental.
És un documental amb el que 14 o 15 experts
en diferents matèries han agafat una part de científics
i una part de més filòsofs...
Humanistes.
Sí.
Que reflexionen sobre com percibim les coses,
què sabem en realitat o no,
què és Déu o què, o qui és.
són preguntes sobre l'existència mateixa.
Ui, aquest llibre és per agafar-s'ho a pit,
és profundet, eh?
De fet, pretén, així entre cometes,
canviar la percepció que tens de la realitat.
Fins a quin punt estàs segur
que saps el que saps,
que ho saps de la manera certa,
és una mica, no sé...
A tocar la pera, Anabel, parlant col·loquialment,
perquè dius,
per què ens han de complicar tota la vida
amb el que ens ha costat arribar fins aquí
i ara pretenen que tirem enrere?
No, però també és una resposta,
saps que ara hi ha molt de moviment
cap a potser altres religions,
altres...
Home, havia de sumar aquella inquietud de sempre,
de trobar resposta a les preguntes bàsiques.
Clar, que potser la gent,
amb allò que té al davant,
no té prou resposta,
per tant, estan tirant cap a altres realitats
a veure si allà troben resposta.
Doncs és una resposta més, no?
Pensar, bueno, potser no hem de tirar el budisme
o no hem de tirar l'hinduisme
o no hem de tirar això.
Mirem científicament què podem aportar.
Deixa'm dir un detall.
El llibre es titula
I tu què sabes?
Però, curiosament,
els signes que hi ha,
el davant i el darrere,
perquè està en castellà,
és d'interrogació i d'admiració.
Per tant, és
I tu què sabes?
O I tu què sabes?
Ho podem interpretar de les dues maneres.
d'aquí, el joc dels dos signes,
que són molt eloquents, no?
Sí, sí.
I a més, veus que hi ha molt de símbol,
hi ha una beta.
Al darrere hi ha científics, eh?
No parlem de quatre que han dit,
mira...
No, no, no, són quatre visionaris.
No, no, són científics.
Llavors, hi ha la pel·lícula,
llavors ara han tret el llibre
d'aquella pel·lícula,
que porta una mica més.
i està molt il·lustrat,
és molt bonic, a més a més, eh?
És molt, molt, molt vistós,
però, clar,
és molt difícil d'explicar,
o sigui,
només ho he portat per dir
qui conegui la pel·lícula
o sàpiga que hi ha la pel·lícula,
primer s'ha de veure la pel·lícula,
després s'ha de mirar el llibre,
perquè, francament,
és complicadíssim explicar
ben bé de què va, no?
Ens ho deixarem per l'estiu,
aquest llibre, eh?
Seria alguna cosa així com respostes,
no, respostes a l'existència,
sobretot parla de percepció
de la realitat, no?
Són perillosos en el sentit
que en lloc de resposta,
quan llegeixes llibres d'aquells,
et planteges nous interrogants,
què has de sumar
a aquells que ja portaves de sèrie?
Com si diguéssim, no?
Sí.
I dius, en fi,
d'això es tracta, no?
Però pensa que per internet
circulen foros
i guies per entendre la pel·lícula.
Ah, sí?
Moltíssimes.
Ah, no estic al dia, eh, Anna?
No estic al dia,
m'estic quedant enrere.
Ah, molt bé,
doncs mira,
ja ho mirarem i ho consultarem.
I tu què saps?
És una pel·lícula...
Però s'ha passat als cinemes o així?
És una pel·lícula documental, sí.
Sí, sí, sí.
No la coneixia.
Tu l'has vist?
Jo he vist la meitat,
encara no he acabat.
I què?
És així de complexa,
la meitat que has vist?
És espessa.
A veure, és espessa.
És...
Clar, et fa pensar.
Per tant,
jo la paro.
No la pots assimilar tota, d'acord?
Sí.
Jo penso que és d'aquelles pel·lícules
que has de veure les quantes vegades,
que amb la primera fas una visió,
entens X coses,
però crec que s'ha de mirar més,
s'ha de mirar molt més.
De fet,
a la biblioteca la tenim,
eh?
Tenim la pel·lícula i tenim el llibre.
Doncs doble ració.
Qui estigui interessat ja ho sap,
que tinc una miqueta de temps,
lògicament,
o que s'ho prengui en calma,
com ara deia l'Anabel Lambea,
que ens ha deixat ben servits
de llibres de pensaments
per als propers dies.
Si no hi ha novetat,
ens retrobarem la propera setmana
amb la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui ens ha acompanyat
una de les seves bibliotecàries.
Anabel,
moltíssimes gràcies de veritat
i ens retrobem en un proper programa.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu.