logo

Arxiu/ARXIU 2007/MATI T.R 2007/


Transcribed podcasts: 558
Time transcribed: 10d 1h 14m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Dos minuts i mitja serà un quart de dotze del migdia,
com és habitual al matí de Tarragona Ràdio.
Cada dimecres ens conem en salut en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el doctor Joan Maria Etzerà, director gerent de la xarxa.
Doctor Etzerà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut i avui ens acompanya Àngel Andreu.
Ell és el cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la xarxa.
Àngel Andreu, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
el fet que avui ens acompanyi l'Àngel
és perquè ahir va ser el dia del treball,
que celebrem descansant, els que poden.
Altres també treballen el dia del treball,
és el cas de molt personal sanitari, d'altra banda.
Justament per això el tema que ens proposeu
i que trobo que és molt interessant,
perquè també és molt complex,
és parlar de les unitats de prevenció de riscos laborals
que hi ha a les empreses
i que la pròpia societat ha d'assumir amb seriositat.
Sí, de fet, era lligar la festivitat d'ahir,
que van haver-hi moltes manifestacions
reclamant la seguretat en els llocs de treball,
segurament molt incidència sobre els contractes
de personal eventual i subcontractat
davant de la sinestrabilitat en la feina,
i tot plegat a explicar com això es manega.
Fa uns anys hi va haver un canvi molt important a nivell normatiu
on les mútues d'accidents de treball,
que quasi totes tenien serveis de prevenció de riscos laborals,
o sigui, que és tot aquest conjunt d'especialitats
que intenten definir què s'ha de fer
per no tenir un accident a la feina,
estava tot lligat i donaven les mateixes prestacions.
Això, la llei ho ha separat
i ha fet que la mutualitat, com a mutualitat asseguradora,
per tant és una assegurada obligatòria,
com el seguro del cotxe,
no hi ha cap treballador ni cap empresa
que si està treballant no tingui l'obligació
d'estar assegurat amb una mútua d'accidents de treball.
Llavors, el que hi ha en diverses mútues,
i l'empresa decideix si una o una altra
en funció que tingui en el seu lloc
on estem plantada més prestacions o menys.
Les mútues són gestores de la Seguretat Social,
per tant, el diner que portem tots
va a la caixa única de la Seguretat Social,
i les mútues d'encions de treball
són asseguradores que gestionen aquests diners
i gestionen com donar compliment
a les obligacions que té la Seguretat Social
en matèria de malaltia del treball.
La prevenció s'ha separat una mica
també per dir que no pot ser allò de juez y parte,
per tant, es podia haver donat la perversitat
o la picaresca en què les exigències
en matèria de prevenció
que avui els tècnics dibuixen
per un lloc de treball, de seguretat, etcètera,
que normalment valen diners,
si és que entenem que els temes de seguretat
valen diners, l'altra cosa és que tots segurament
creiem que són diners molt ben empleats,
però en tot cas valen diners
i es poden trobar que la pressió entre una empresa
que ha de forçar-lo a fer això
i a més a més estar assegurada,
doncs no tingués la temptació de decantar-se
per una altra que fos més l'hàbil
a l'hora de posar aquestes mesures
i aquestes exigències tècniques.
Separar aquestes dues funcions
jo crec que va ser un encert
per part de la llei, per part del Ministeri de Treball.
En aquest moment ja porta un cert temps,
ja comença a tindre aquesta cultura
i avui el que volíem fer èmfasi
no és tant amb l'asseguradora
de mútues d'accidents de treball,
sinó el que són els serveis de prevenció.
Un servei de prevenció
són uns tècnics especialitzats
en prevenció d'accidents de treball
i que se contemplen quatre disciplines.
Una és la vigilància de la salut,
la segona és l'ergonomia,
la tercera es diu higiene
i la quarta es diu seguretat.
Aquestes quatre disciplines,
amb tècnics especialistes en cada una d'elles,
són les que acoten,
fan una anàlisi d'un lloc de treball
i dibuixen els riscos d'aquest lloc de treball.
El que se'n diu el mapa de riscos,
el primer que se fa és dir
la persona que està en un endami,
quins riscos té?
Deu tenir el risc de caure.
Com s'ha de fer des del punt de vista de la salut?
Quines condicions limiten a un treballador
perquè pugui fer aquesta feina?
I potser no està capacitat per pujar en un endami.
una altra és quins són els estris
que ha de portar per estar allà treballant amb seguretat.
I l'altra, l'ergonomia,
com ha de treballar perquè realment no tingui
la màxima eficiència.
I les condicions higièniques,
que en aquest cas probablement no siguin tants,
però siguin molt més forts en un laboratori, per exemple.
Tot això,
hi ha una persona responsable de cada unitat,
que lidera aquestes quatre disciplines,
i que és la responsable de fer això
i que funcionin totes les empreses.
I que ha d'anar dissenyant el detall
en funció de l'activitat que es desenvolupa.
Si parlem de la xarxa,
no és el mateix la persona que pot conduir una ambulància
que el metge cirurgià.
Per posar un exemple així molt extrem, no?
Sí, sí, està clar.
Nosaltres tenim una gran diversitat de llocs de treball,
des de, com diu,
purament tècnic que tothom entén d'un cirurgià,
superespecialitzats en una tasca específica,
fins a puestos més comuns,
com podria ser la neteja,
xòfers o administratius,
que tenen unes tasques més comuns a diferents...
Evidentment, des del punt de vista del servei de prevenció,
com ha dit el doctor Sarabans,
s'ha de fer un anàlisi de cada un,
pormenoritzat de cada un d'aquests puestos,
s'han de fer altres tasques,
per exemple, la formació dels treballadors,
des del punt de vista dels riscos laborals,
s'ha de fer...
Això també entraríem ja en la definició de cada una de les especialitats,
s'ha de fer un anàlisi de les condicions d'aquest espai de treball,
que seria la presència de contaminants,
de lo que fos,
que serien les tasques d'higiene,
les tasques d'ergonomia,
des del punt de vista de com s'adapta la relació
entre el treballador i l'espai físic
i les condicions físiques d'aquell lloc de treball,
com poden afectar la utilització de maquinàries, per exemple,
o alguns equips que podrien ser,
en segons quines condicions,
l'assius cap a la salut del treballador,
això seria la seguretat.
I, per altra part,
la tasca de vigilància de la salut,
que és la que fem els professionals sanitaris
que estem en el món de la prevenció,
que seria anar fent diverses activitats
que intenten averiguar el més aviat possible
les possibles influències d'aquestes condicions de treball
dins de la salut del treballador.
Clar, tot això deu obrir uns paràmetres
en funció de l'activitat que es desenvolupa,
des del propi reconeixement mèdic,
que habitualment fan moltes empreses,
sempre en funció de la seva activitat.
De totes maneres,
en aquestes diferents atencions,
el treballador,
quan rep la formació
per part d'aquest servei de prevenció,
està obligat,
ara ho diré d'una manera molt planera,
a assistir-hi a aquesta xerrada.
I aviam, avui hem de fer una xerrada,
una sessió de formació
als treballadors d'X empresa,
que fa X activitat,
perquè sapigueu quins són els riscos
i el que no heu de fer, tal, tal.
Està obligat el treballador anar?
Sí, si ho mirem des del punt de vista estrictament legal,
llavors la llei de prevenció,
que hi ha data de l'any 95,
parla de l'obligació de l'empresari
de fer totes aquestes activitats
i prendre totes aquestes mesures
per protegir la salut del treballador.
Una d'elles seria formar-lo,
però per altra part també parla
de les obligacions del treballador,
en les quals s'indica
que el treballador té l'obligació
de no sols assistir-hi físicament,
sinó seguir totes aquestes indicacions
i totes les mesures
que ha pres l'empresari
envers la seva protecció.
Llavors, evidentment,
si hi ha una obligació del treballador
de seguir totes aquestes,
la formació seria una d'elles,
però pot ser qualsevol altra mesura.
Home, moltes vegades el tema de les obres,
que ho hem comentat en la construcció,
l'empresari, òbviament,
té l'obligació per llei
de posar a disposició del treballador
totes aquelles eines preventives
i s'ha de pujar una vestida,
el casc, l'arnés,
les botes de seguretat,
en fi, tot un equipament
que està molt bé reglamentat.
I el treballador té l'obligació d'emprear-ho
i no sempre és així, disurtadament, no?
Sí, sí, evidentment té l'obligació d'emprear-ho,
com dèiem fa un moment.
Per altra part, sí,
a vegades s'ha de reconèixer
que hi ha una certa reticència
per diferents motius.
Potser per la premura
en què s'ha de fer una determinada feina,
potser per la comoditat
o incomoditat d'aquell equip
que pots representar d'alguna manera
inicialment una sensació de nosa
o de certa dificultat
per fer els moviments normals
o per la comoditat normal,
situacions de calor, de fred,
pots portar-ho.
Això és un impediment
segons quines situacions
i persones
com per entrar-hi a...
Són casos puntuals.
Jo crec que cada vegada més.
Afortunadament.
Afortunadament,
els treballadors prenen consciència
que això és més un avantatge
que un inconvenient.
I avui la norma diu
que al final l'empresari també n'és responsable.
O sigui, l'incompliment per part d'un treballador
de no fer servir les mesures de seguretat
no eximeix de la responsabilitat de l'empresari.
Que de vigilar en tot moment que les facin servir.
Sí, perquè una de les altres
és el deure de vigilància que té l'empresari.
I després l'empresari,
com l'empresari o el cap d'obra,
té les seves capacitats de monestar
i la capacitat fins i tot de sancionar laboralment
a un treballador que no ho faci.
Per tant, ja té el propi cap d'obra
la capacitat que si algú no compleix
les normes que s'han dictat
fer-li, instruir-li un expedient.
Com que ja la té,
doncs aquesta capacitat que li dóna la llei
l'obliga a que realment ho faci,
ho exerceixi.
Un dels temes que s'ha apuntat
i crec que és molt important
i està a tall d'algunes de les manifestacions
que sempre fan des de l'òptica sindical
i també de la pròpia Conselleria de Treball
és el tema de les interinitats
i les subcontractacions
i estan en la línia de la formació.
Evidentment, formar un professional
per una determinada feina no és fàcil
i sobretot porta el seu temps,
no només l'experiència en el lloc de treball
sinó, a més, el coneixement
de tots aquests riscos,
doncs no s'improvisa,
necessita un cert temps,
i clar, és molt més fàcil
que quan tens una plantilla estable
aquesta plantilla,
el que no ensenyes un any,
el que ensenyes l'any que ve,
veus el que ha fallat i tornes
i un procés de formació contínua
és molt més fàcil
amb una plantilla estable
que amb una plantilla que no ho sigui.
Llavors, si lliguem formació,
diguem, en coneixement i seguretat,
fa que el gran conjunt
de les empreses
que tenen una plantilla
més o menys molt més estable
coincideix...
És més baixa la sinistralitat,
bastant més baixa
que en les que tenen menys sinistralitat.
D'altra manera, també jo volia comentar
un detall
que també va al fil
del que ella està dient,
el doctor Serà,
és el sentit
que al ser una situació
més estable
o al ser una plantilla
més estable,
la gent
arriba
a incorporar
el que és la prevenció.
És molt més difícil
fer prevenció
anant a imposar
un cert equip
o una certa forma
de treballar
que el treballador
que va absorbir
a poc a poc
aquesta idea
de prevenció
que té que figurar
en tots els estaments
de l'empresa.
És molt més fàcil
i això és el que estava
comentant fa un moment
que veus
moltes vegades
que hi ha menys
sinistrabilitat
en una empresa
gran
establerta
i amb una continuïtat
que no pas
en una empresa
esporàdica
que va
fer una obra
de la
tipus que sigui
i desapareix
d'aquest lloc.
I de fet
la legislació
dona als treballadors
les eines
per reclamar
tot allò
que té a veure
amb la seva seguretat
i en un moment determinat
no ho trobés,
no?
És a dir,
escolti,
aquí necessitem
d'uns equips
d'unes coses
té les eines
per denunciar-ho.
Afortunadament
no estem al segle XIX,
no?
No, no,
també la legislació
és molt curosa
amb això
i llavors
ens dona
als treballadors
una sèrie
de prerrogatives,
uns representants
dedicats
exclusivament
a aquests temes
de prevenció,
etcètera.
Jo, si li sembla,
li traslladaria
algunes qüestions
d'aquelles
que s'assenten
pel carrer
que probablement
van de l'anècdota
fins a la generalització.
És un terreny
una mica perillós,
però és el que
moltes persones
pensen.
Els especialistes
diguem-ne que tenen
molt ben delimitat
què és una malaltia
laboral,
què és un accident
laboral,
però a vegades
es barregen
moltes coses
perquè
malgrat tot
no som treballadors
d'una hora a una hora
i després
pares o mares de família
i després
persones que es diverteixen.
Diguem-ne que la nostra vida
forma part d'un tot
i a vegades
és difícil
de limitar
el territori.
Ho comentàvem ara
fa un moment,
aquella persona
que està treballant
amb una sèrie
de productes,
ja siguin de neteja,
químics,
aparells electrònics
i que al cap de temps
i reiterant
aquella activitat
pugui sorgir
alguna afecció
que es pot veure
objectivament
que està provocada
per la seva activitat,
doncs aquella persona
té una malaltia,
està claríssim.
Pot haver-hi
aquella altra persona
que arrel
de la vida quotidiana
que porta a la feina
doncs
tingui un infart
o un accident de cotxe
perquè a més resulta
que ve d'una festa
fa el torn de nit
i ha begut
o ha pres alcohol
o té un accident de cotxe
perquè una altra persona
ha envait el seu carril.
En fi,
les circumstàncies
poden ser moltes.
Què entenem
com accident
o malaltia laboral?
Perquè no deu ser tan fàcil
com sembla des de fora,
no?
No, fàcil
no ho és gens
i de fet
cada vegada
tu trobes més
aquesta dificultat,
no?
Perquè,
bueno,
al principi...
Precisament són notícia
en molts casos
per la dificultat que hi ha,
no?
Sí, sí, sí,
perquè, bueno,
s'aconeixen més
i hi ha més facilitat
d'informació
i per tant
arriba a tothom.
Aquí hi havia
un problema
que és que
la llei indicava,
tenia un caràcter
clarament indemnitzatori
i llavors
indicava
que era accident laboral
tota la...
qualsevol patologia
que es produís
durant
o com a conseqüència
de la
relació laboral
amb el tema...
Durant la feina
o com a conseqüència.
I llavors,
a més d'això,
incluïa
una sèrie
de
supòsits
que encara
ampliaven més això,
no?
Com era,
com comentaves
fa un moment,
els accidents
initines,
no?
O sigui,
els accidents
quan vas
o tornes de la feina
o altres situacions.
Després parlava
de les malalties
professionals,
que les malalties
professionals
estan estrictament
lligades
a un origen
i estan en un quadre
i si no estan allà
no ho són considerades
i llavors,
per solventar
aquesta situació
de què fem
amb les que no estan
en el quadre,
els considerava també
la llei
com accidents laborals.
En la qual,
pràcticament
tot podia entrar
dins de l'accident laboral.
Per altra part,
tu has introduit
un concepte
que jo,
des del punt de vista
de la medicina laboral,
jo crec que és molt interessant,
que és la causalitat,
no?
Una malaltia,
hi ha algunes malalties
que poden tenir
una relació
molt unívoca,
molt directa
amb l'exposició
en un producte.
Fondamentalment,
ho entenem
en els productes químics,
no?
Sortim dels accidents laborals
on ja veu
que cau a la feina,
doncs,
sembla que és bastant
llògic
considerar-ho així,
no?
Però,
en les malalties,
la relació unívoca
directa
d'un agent
i produir
aquesta malaltia
és molt limitada.
Hi ha en alguns casos
que sí que estan descrits
i estan clars,
podríem parlar,
per exemple,
de la silicosis
i les mineres,
no?
Però,
la major part
de les malalties
tenen múltiples factors
que les poden provocar
o augmentar
les seves conseqüències
o per almenys
modular
la seva aparició,
no?
En aquest moment,
amb el tipus de vida
que portem,
cada vegada
amb més relacions
exteriors
de qualsevol tipus,
la gent es mou més,
té accés
a molts factors
que poden causar
algun tipus d'agressió
cap a l'organisme,
cada vegada
és més difícil
establir
una relació directa
entre factor
d'exposició
i malaltia.
L'altre dia
esgotava,
comentaven,
per exemple,
el cas aquest
dels edificis intel·ligents,
que sembla que
en determinats casos
estan produint
alguns problemes
i afegien
altres elements,
diguem-ne,
més de quotidianitat,
aquests terres,
que també,
que això és molt nòrdic,
aquests terres
que meten
l'escalfor i el fred,
aleshores deien,
home,
doncs això és magnífic
per les cases particulars,
que estàs al sofà,
que estàs assegut,
per una persona,
per exemple,
que la seva jornada laboral
sigui d'estar de peu,
una persona
que fa atenció
al públic de peu
amb aquesta escalfor
que puja directament,
clar,
tu dius,
no, no,
la causa dels problemes
d'avarius
i de circulació
són les vuit hores
que estic a la feina,
sí,
però probablement
amb un altre tipus
de terra
no tindria aquests problemes,
dir que cada cop
és més sofisticat
l'espai on treballem
i cada cop
és més complexa,
no?
Allò és que té
exactament quin és...
La lipodistrofia aquesta
no ha aparegut
i ningú fa no sé quants anys
probablement
ni en aquest tipus
d'edificis
i ningú...
S'haurà d'enviar
aquest quadre,
no?,
de malalties laborals.
El quadre
de malalties professionals
es va...
l'última versió
que teníem
era de fa molts anys
i es va rectificar
l'any passat,
no?
Encara així
s'han donat cabuda
a noves malalties
i a noves causes
de malaltia,
però encara així
és un quadre
tancat,
no?
I vostès com a experts
els crida l'atenció
aquestes noves malalties
de dir,
escolta,
vols dir que això
o no,
o sí,
o...
Sí,
evidentment,
s'estudia...
Sabeu algun exemple?
Ara no sé quina paraulota
ha dit el doctor
això mateix,
l'hipodistrofia,
que no sé exactament què és,
que és això que li deia
allò a terra.
els aeromagnètics
i la conseqüència
d'una més
secatat
medioambiental,
perquè...
Diuen que hem de posar
peixeres
o algun humidificador
també als espais
per la...
És que no sé,
jo em perdo també
amb aquest tipus de coses.
Sí, bueno,
aquests edificis
que són tancats,
que no ventilen
més cap als àrees
acondicionats,
bueno,
ja hem dit moltes vegades
que tenen molts riscos,
no?
Els riscos
de la contaminació
dels filtres
és la primera,
no cal anar gaire lluny.
I després ara
estàvem parlant de...
Ho ha dit
i s'ha aturat l'aire,
no sé per què
ha estat una casualitat.
No, no,
però és així.
Sobretot és tot el dia,
tot el dia,
tot el dia
amb edificis tancats
que no tenen
cap més ventilació
que la ventilació artificial
on hi ha
l'altre component
que és el component
de la hidratació
de l'ambient,
que aquests
aconsegueixen això
d'assecant l'ambient
i amb això
fan el fred,
o sigui,
l'ambient
es aconsegueix
d'aquesta manera.
Llavors, clar,
també trobes
que l'humitat
mediambiental
baixa molt,
això també té
uns altres riscos
i ara s'hi afegeix
darrerament
no fa gaire
a través d'aquells
casos
d'un edifici
de la caixa
però que a més
s'han trobat
en algun altre lloc
una patologia
que és molt menor
però bueno,
si es confirma
doncs és una patologia
que se'n diu
la lipodistròfia
que és la pèrdua
de la substància
greixosa
subcutània
a nivell
fonamentalment
de les extremitats
de les cames
que és les que
teòricament
estarien més
en aquests camps
electromagnètics
però això no requereix
una investigació
que s'ha de fer
o...
sí, sí
suposo que és el que estan fent
perquè no està gaire clar
perquè fins que
es pugui posar
i s'actualitzi
aquest quadre
de malalties
o patologies
laborals
hi ha d'haver-hi
un període
primer és la hipòtesi
després anem a investigar
hi ha molts científics
que estan investigant
en aquest sentit
i aquí s'ha introduït
una cosa
que t'ho demanaves
abans
un exemple
per exemple
els camps magnètics
hi ha molta literatura
i s'han fet
molts estudis
científics
sobre la influència
dels camps magnètics
en segons quines patologies
inclús se'ls ha fet
responsables
d'alguns tumors
d'algunes neoplàsis
d'alguns càncers
llavors
abans podies dir
bueno
normalment
jo vaig a la feina
i treballo
amb un ordinador
o treballo
amb una màquina
que genera
camps magnètics
actualment
amb l'automatització
de la nostra vida
de les llars
qui és
que
quan surt de la feina
no està
a casa
fent qualsevol cosa
també amb un ordinador
o amb qualsevol
maquinària domèstica
que genera
tants camps magnètics
com
les que puguis tenir
a la feina
llavors
és el que comentàvem abans
d'estriar
quin és l'origen
d'aquesta malaltia
si després vostès
està 5 hores
connectat a internet
a casa seva
i a la feina
a utilitzar l'ordinador
3 hores
que ha de venir
algú a mirar
doncs aquella patologia
si és originària
de les 5 hores domèstiques
o les 3 hores laborals

i no parlava tant
de la responsabilitat
sinó per il·lustrar
com
el nostre
estil de vida actual
fa difícil
separar
també la tasca
s'ha tornat
una mica més
lleugera
en el sentit
de
no és ja
en molts casos
afortunadament
el pico i pala
sinó la maquinària
que utilitzes
però que s'ha generalitzat
que la pots utilitzar
tant a la feina
com a casa
o com a la teva vida diària
o
qualsevol entreteniment
que tinguis
encara que no sigui domèstic
i ara penso
per exemple
les empreses
que tenen menjador
una intoxicació alimentària
un càtering
d'una empresa
que ve de fora
això ho considerem
un tema laboral
o
tot el que passa
durant les hores
que estem
al lloc de treball
i anant i sortint
i anant i sortint
perquè jo crec
que
efectes estadístics
és on hauríem
de discutir
efectes
efectes
simplement
de la compensació
econòmica
o de la indemnització
doncs és el que
s'ha anat decantant
totes les sentències
i tota la judicatura
que
clar
amb una malaltia comú
una intoxicació
a casa
o bé
doncs un accident
de cotxe
quan estàs anant
al cine
i tornes cap a casa
te pot ser un accident
de cotxe
i en tot cas
lògicament
segons el teu conveni col·lectiu
doncs
els dies de baixa
laboral
per contingència comú
diem-ne per malaltia
no del lloc de treball
tindràs el sou
ajustadet
pels dies
que has estat de baixa
però no una indemnització
mentre que si això
és atribuïble
a la feina
per haver anat
a treballar
o sortit
a treballar
aquest mateix accident
de cotxe
doncs tens dret
i sobretot
si després hi ha una lesió
que ha anat una seqüela
doncs hi ha una indemnització
econòmica
això
que
sol és
aquests efectes
com es dona
quan se li posa
l'etiqueta
d'accident de treball
i no ho té
aquests diners
quan és una contingència comuna
fa
que
s'ha anat ampliant
ampliant
ampliant
per aquesta lògica
que deia ell
abans el doctor Andreu
del tema indemnitzatori
que s'ha anat farcint
d'altres elements
que no estan directament
relacionats amb la feina
però es produeixen
en l'entorn de la feina
o es produeixen
anar-hi sortint
com un infart de miocardi
a la feina
o bé un accident de cotxe
anant-hi tornant
o bé
fins i tot
una reierta
i una baralla
i coses d'aquest estil
perquè darrere
hi ha uns diners
que compensen
una lesió produïda
i quadres de malalties
molt actuals
molt modernes
ara penso per exemple
en qüestions com
la fibromialgia
o altres quadres
d'angoixa i d'estrès
que es pot provocar
pel ritme de vida general
també ho podríem ubicar
en un determinat cas
en determinats casos
dins del que són
malalties laborals


efectivament
i de fet
la fibromialgia
per exemple
ha estat
reconeguda
en molts casos
com a malaltia
d'origen professional
en segons quins col·lectius
per altra part
abans parlàvem
de l'ergonomia
l'ergonomia
ens hem deixat
de comentar
una part
de les
de les tasques
de l'ergonomia
que realment
l'especialitat
com a tal
es diu
ergonomia
i psicosociologia
jo ja m'estic
és que
sec fatal
dic
calla que seure bé
si no farem
una descripció
ràpidament
del que no s'ha de fer
a la feina
i de veure
si estem ben col·locats
en la nostra cadira
i en la nostra taula
estan els factors psicològics
que influeixen
en el lloc de treball
aquest tipus de coses
també
pressió de feina
ritme de treball
i evidentment
el que és més
crida en el
assetjament
sigui moral
sigui sexual
sigui del tipus que sigui
curiosament
un estudi deia aquest matí
que de les coses
que més valoren
els treballadors
en aquest país
és treballar
en un bon ambient
de treball
per sobre fins i tot
del salari
sembla mentida
tan materialistes
que som
és curiós
estar bé
jo crec que
les grans
organitzacions
abans ho apuntava
el doctor Andreu
també
una de les cultures
que han anat
incorporant
i jo crec
vaja
jo n'estic
absolutament convençut
i per això
ho manifesto
i m'agradaria ser
convincent
en això
que han d'incorporar
la prevenció
en el seu ampli espai
de la paraula
i aquest entorn
laboral
amb una certa
complicitat
amb un entorn
participatiu
i el més agradable
possible
acaba donant
més rendiment
a pesar
que allò que
jo crec que és
molt mal pensat
totes aquestes mesures
de seguretat
i tot això
fan
que s'enlenteixi
el ritme de la feina
jo crec que és tot
el contrari
perquè l'eficiència
en el lloc de treball
està en que
aquells temps
que hi dediques
el dediques
amb la màxima intensitat
amb la màxima intensitat
dels resultats
i això està
que si totes
les teves potencialitats
en aquell moment
estan
tu estàs tranquil
estàs capaç
per molta pressió
que hi hagi
una cosa
és la intensitat
de la feina
i l'altra
la pressió
estem parlant
jo crec que
de dues coses
diferents
la quantitat
en funció
de tu estàs
amb capacitat
suficient
i amb els instruments
suficients
com per respondre
i aquí necessita
treballar una mica
tensionat
en un sentit positiu
amb ritme
jo crec que
ara es parla
molt també
de la consciència social
de les organitzacions
i aquesta
és un instrument
que cada cop
en les cultures
de les organitzacions
anirà
espero
anant pujant
nosaltres
el missatge
és que la gent
es convenci
de veritat
que posar-hi esforços
aquí
acaba sent
més productiu
no al contrari
acaba sent
més productiu
que ningú
en tingui cap dubte
en invertir diners
en l'entorn
de la seguretat
perquè acaba sent
realment
els diners
més ben invertits
si no ho creu
oportú
no ho fem
però en principi
per la seva experiència
i el seu coneixement
del tema
ja no diré
per sector
sinó
com a societat
en aquest terreny
de la prevenció
dels riscos laborals
quina nota posaria
la nostra societat
al nostre entorn
més immediat
al conjunt
no li dic
que valori treballadors
empresaris
sindicats professionals
posem allò
com és cosa de tots
posem-hi una nota general
què li sembla
progressa adequadament
ja diuen ara
jo crec que
progressa adequadament
encara queda
bastanta tasca
per fer
se n'ha fet molta
jo crec que la forma
de pensar
de tothom
de tots els estaments
com dius
ha canviat
i s'està
integrant
la prevenció
com deia el doctor
serà
com un factor
més
dins de tot
el treball
de totes maneres
penso que
també ens queda
bastant terreny
potser
estaríem
en progressar
adequadament
queda tasca
per fer
però
un sis
un sis

caldrà anar a buscar
el notable
i en tot cas
la matrícula d'honor
la deixarem
per més endavant
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
doctor Joan Mariet
serà doctor Àngel Andreu
ens retrobarem
en un proper programa
moltes gràcies
i bon dia
moltes gràcies
a vosaltres