Sintonia de Tartulia en aquest matí de dimarts.
Temps per comentar algunes de les notícies destacades de la jornada.
Avui ens acompanya l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
Joan, bon dia.
A veure, Maria Purí.
També ens acompanya el president de la Casa d'Andalusia, Tarragona,
Manel López Pasca.
Manolo, bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
I esperem que arribi el tercer contartuli.
Diuen que ens ha trucat, que ja venia,
que és l'Albert Vallbé, el tinent d'alcalde de Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona.
Amb aquests tres convidats comentarem, en fi, algunes de les notícies.
Avui tenim un ventall de notícies ben variades,
així que podem parlar, si volen, una mica de tot.
Tenim un detingut a Reus, un altre detingut,
perquè fa poques setmanes, ara fa un mes,
s'arrestava un altre home a la capital del Baix Camp
per presunta col·laboració amb el terrorisme d'Al Qaeda.
Tenim el tema de la capitalitat, Reus-Tarragona.
Ahir la Junta de Govern deia que enviarà al president de la Generalitat
una còpia de la moció aprovada fa un temps a l'Ajuntament
dient que Tarragona és l'única capital del camp.
I, en fi, tenim allò de la llei de barris,
la notícia sorgida la setmana passada,
Paralta, Sant Salvador...
Tenim diferents qüestions.
De la primera, que comentava, del tema del terrorisme
i del detingut aquest del CAI de Reus,
comença a ser preocupant que tinguem, en fi,
tantes atencions aquí a les nostres comarques.
És un tema que el veuen molt lluny, aquest del terrorisme islàmic.
Com ho veuen?
Manolo, què et sembla?
Aviam, la qüestió del terrorisme islàlou és molt delicata, el tema.
El que sí que és realitat és que estem en una zona,
per la seva estratègia turística i la gent,
o sigui, la quantitat de gent que ve per aquí,
de que hi ha molta gent que es refugia aquí.
I, bueno, de fet, un de los grans instigadors de l'11 de setembre,
de fet, es veu que es va amasar tot a Salou.
O sigui que, per altra forma, jo l'estic content en part
perquè això me demostra que tenim uns cos de seguretat
que treballen, que investiguen
i, con la qual, podem començar a estar una mica tranquils
que la cosa funciona i que el que és un delinqüent
cau tard o aviat o d'hora, cau a...
O sigui, dintre...
I la llei se l'aplicarà amb el màxim de rigorositat,
crec jo, del que ha de ser, no?
Jon.
Home, hi ha una cosa que, per un cantó, com diu el Manolo,
doncs, els cos de seguretat fan la seva feina.
Això es demostra en detencions
i en posar-los en disposició judicial.
Aquesta clara és que el veí pot ser una persona
que sigui un delinqüent o pot ser una persona
vinculada amb un grup terrorista
i no ens han donat compte.
I això passa, no?
No, no, no, evidentment.
És que això és...
Qui menys t'esperes...
Qui menys t'esperes pot ser...
Allà, en mi pueblo dicen
que donde menys t'espera salta la liebre.
Sí, senyor.
És això, no?
Però que el veí sigui àrab, sigui magrebí,
tot això portat a més casos
i en una societat on cada cop la immigració
és un fenomen més evident
i tenim cada cop més immigrants,
poden crear situacions conflictives
en la convivència,
en la percepció per part de la gent d'aquí,
de tota la vida d'aquí, per dir-ho d'alguna manera,
en relació als nous immigrants?
Aviam, em sembla que hem perdut de partir d'una base.
La societat catalana és una societat absolutament mestissa.
Des de la protohistòria, des dels fenicis, no?
I perquè una persona sigui ara,
o sigui de l'Europa oriental o el que sigui,
no vol dir que sigui un terrorista o sigui un delinqüent.
Potser hi ha altres temes que hem de parlar,
que és com entren en xoc aquestes dues societats,
aquestes dues cultures,
i com ens adaptem els uns als altres,
o ells en antros, etcètera.
Però no pel fet de ser musulmà o per ser marroquí,
ja és objecte de ser sospitós, no?
Voldria que fos així,
el que passa que, bueno,
tots tenim instints atàvics
i tenim una educació que ens pesa, no?
Manolo.
No, des de lloc, ara,
jo crec que el més important
és que el que hem d'admetre
és que la gent que ve a Catalunya,
que ve a Tarragona,
que ve a treballar,
sigui ara, sigui de l'Europa de l'est,
sigui on sigui,
el 99% de la gent que ve
són famílies que venen a guanyar la vida.
Sí.
I està aquí,
i ja està,
i jo crec que dintre uns anys integrat,
com els que van vindre com jo,
que vaig vindre l'any 64,
i jo em sento més català
que el primer català que hi ha,
i sí, aquí, no?
Llavors,
jo per el que deies tu
que la percepció que pot haver-hi dels veïns
per si tens un magrebí
o tens un nom del país de l'est de veïn,
que no tinguin por,
que la gent ve,
quan marxa de la seva terra,
no marxa per gust.
La gent bona,
la gent que va a treballar,
que això és el 99% de la gent,
ve a treballar,
a guanyar la vida,
i ve perquè allà on viu no té possibilitats.
El problema és que aquest 1%,
que no...
El que passa és que aquest 1%
és el que contamina tot l'altre,
però bueno,
per això jo crec que és el que s'han de fer.
És un 1% o un 0.0...
Sí, segurament no arriba ni a l'1%.
Un senyor del que era,
o un senyor que trafica,
quanta gent d'aquí
estan vinculades amb delictes?
Fem percentatges,
potser ens espantarem.
I jo insisteixo en una cosa,
jo sóc nascut aquí,
però els meus pares,
els dos són immigrants.
Mon pare va venir d'Almeria
l'any 40 i pico,
i la meva mare va venir de Barcelona.
Tu ets un xerneu, home.
De tota la vida, eh?
Ei, des de petitet, eh?
Des de petitet, eh?
Eh, Albert...
No, no, deixa'm acabar.
Aquest que acaba de parlar,
és que ni l'hem saludat.
És Albert Valldé, bon dia.
Bon dia.
Com comprendreu?
Deixa constància que ha arribat.
Però si dic que és xerneu
és perquè jo també ho sóc.
Però el meu pare,
el de Targonó,
la meva mare era aragonesa.
És a dir,
a més jo crec que aquesta és
la millor mes que hi pot haver.
Entens?
Entre andalus i català,
no ho sé, francament,
però entre aragonesa i català,
Ah, bueno...
No, però tu ja saps d'on ve
la paraula xerneu,
que no ve d'aquí.
Sí, sí.
Ja ho saps d'on ve,
que ve de la guerra de la independència,
de la mescla dels francesos
i dels nors catalans.
Jo diria que aquest és el gabacho,
més que el xerneu.
No, no, és el xerneu.
El gabacho és el francès.
El gabacho és el francès,
o sigui, de fet el xerneu és,
o sigui, el fill,
el fill de catalana
i de francès,
llavors de los canvios,
de los xenys,
d'ahí ve la paraula xerneu.
O sigui, que...
En fi,
diguem-ho com vulguis.
Total.
Estàvem parlant del detingut d'Al Qaeda,
el fet que ja hi ha hagut...
La conclusió és que aquí no hi ha d'un pedigrí
com Déu mana, vaja.
Jo no sé tu, Ricard,
que més clar,
aquí no podem fer com els bascos
de dir 30 cognoms seguits.
No, escolta,
jo no soc el xerneu,
perquè jo soc andalús de pura sepa,
perquè la meva mare era andalusa,
mon pare era andalús,
els meus avis andalusos, eh?
T'has perdut, Manolo,
t'has perdut l'alegria de la mescla,
ho sento perdut.
No, ja ho sé,
però ja ho tenen els meus fills.
Ja hi ha.
Molt bé.
En fi,
deixem aquesta qüestió,
que era una de les moltes notícies
que podem comentar.
Avui n'hi ha una altra,
que no sé si voldran comentar gaire
els contartulis,
que ja va aparèixer la setmana passada
per algunes informacions periodístiques
sobre el tema de la cocapitalitat.
Ahir,
la Junta de Govern local
de l'Ajuntament de Tarragona
va decidir enviar
al president de la Generalitat
i altres institucions de Catalunya
aquella moció
que es va aprovar l'any 2004
en favor de Tarragona
com a única capital.
Tot això en resposta a alguns comentaris,
a algunes notícies que han arribat de Reus,
en el sentit que l'alcalde de Reus
i altres representants polítics
haurien tornat a demanar
o a reclamar davant del Govern de Catalunya
que en la futura vagaria del camp
hi hagi una doble capital.
Jo no sé si aquest és un tema,
en fi,
que valgui la pena comentar,
perquè la setmana passada
ho vam plantegir en la tertúlia
i gairebé tothom deia
que això formava part de la precampanya
i que poca cosa més.
Evidentment,
que Tarragona és la capital,
jo és que no hi entraria al debat.
És que és una cosa tan evident
que no cal entrar al debat.
Tarragona és la capital
de la vagueria,
de la circunscrició electoral,
de la província,
del que vulguis.
I no cal discutir més,
ja està,
si no cal parlar més.
No li donem més importància
perquè els darrers
el que volen és això,
que li donem importància.
jo predico...
Però li vulguem donar una importància
i la Junta de Govern local
adoptava aquesta decisió?
No sé si de manera encertada.
Si em permés exactament,
la Junta de Govern local
l'únic que ha fet
davant que hi ha un nou president
de la Generalitat
ha sigut remetre-li
una moció
que es va aprovar
per unanimitat
dient que Tarragona
era la capital.
Punt primer.
Ara bé,
jo predico amb l'exemple
d'una manera
una via contrària.
Ja sabeu
que el Departament de Cultura,
la Junta de Tarragona
i el Departament de Cultura de Reus
vam arribar amb un pacte
que es diu Tàndem,
que era la bicicleta
de dues persones
i hem fet un programa
conjunt d'activitats culturals
de Tarragona i Reus.
A mi,
aquest és un tema
que, escolta,
amb la capitalitat
és un tema històric
més que altra cosa.
Jo crec que amb Tarragona i Reus
junts
podem fer moltíssim,
moltíssim...
Evidentment seríem
la segona conurbació
de tot Catalunya
i jo crec que des del punt
de vista cultural
seríem un crec imparable
i que potser
des de Barcelona
se'ns miraria d'una altra manera.
Jo crec que no tenim
que perdre el temps
discutint
qui és capital
treballar junts,
perquè treballant junts
podem fer moltíssimes coses,
que sols no farem mai.
Joan.
Doncs hauríem d'anar
per la línia
de tant el Manolo
com el Manolo d'Albert.
Aquest tema té la importància
que té,
sabrà l'alcalde de Reus
el que diu
i després el que hem de fer
són esforços
i deixar-nos de punyetes
a banda de les punyetes
que ens portem de Campaneret
que sempre són divertides
i fa festa,
però anem a treballar
que l'enemic
no és Reus ni Tarragona
sinó
estar fora de la
demarcació provincial.
Per al fill d'açó
que deia l'Albert
de treballar junts
de fer una mena
de front comú,
molts tarragonins
poden pensar
que aleshores
si es fa un front comú
Tarragona perd pes
i perd
doncs això,
aquesta qualificació
de capitalitat.
per què no partim de la base
que a banda del tema
aquest de Campaneret
si el Campanar de Reus
o el Campanar de Tarragona
és més alt,
em sembla que són
de ciutats
que poden ser
bastant complementàries
i tenim ofertes
culturals,
turístiques,
industrials,
econòmiques
que poden ser
bastant complementàries
l'una i l'altra
i elements en comú.
És que hem de pensar
que estem
podent estar
dintre de la segona
àrea metropolitana
de Catalunya.
És la segona àrea.
Reus, Tarragona,
Solou,
Vilaseca,
Valls,
o sigui,
amb un espai
de 30 quilòmetres
que té més
la zona metropolitana
de Barcelona,
o sigui,
podem estar
a la segona àrea
metropolitana
de Barcelona.
Segur!
Llavors,
això de la capitalitat,
això ja crec
que és un xascarrillo
més que res,
però el que realment
hem de fer,
sincerament,
és reivindicar
i treballar junts
perquè això sigui
realment
la segona àrea
metropolitana.
Però jo insisteixo
que en iniciatives
com la de l'Albert Valldent,
el tema de cultura,
i del regidor de Reus,
el Javier Filella,
poden ser enteses
desaquí
com una mena
de deixadesa
de poder
propi de Tarragona.
El Ricardo Alposat
de Tita,
ja,
que és el que...
Home,
jo intento que ja
sigui Tertúlia.
El meu pare,
que era un tarragoní
d'aquells,
de molt de cuidado,
deia que si la rivalitat
Reus-Tarragona
no existís,
es tenia que inventar.
Perquè això ens ha esperonat
amb uns i amb els altres,
amb aquesta competició,
el que passa
que té una competició
franca,
no té una competició
de treure's els ulls,
que abans passava.
Abans,
quan venia a jugar
el Mast,
el Reus-Tarragona,
la canalla
anava al pont de Francolí
i fot les pedres
a l'autobús.
I era una cosa
incentivada...
Són pràctiques de tiro,
home.
No, no, no,
però vull dir
que aquest és un tema
que està superadíssim.
És a dir,
cadascú ha fet la feina
que tenia que fer
i l'emoció que entenc
és això.
I a més,
potser diré una cosa
que jo prefereixo
estar al mig
de tota aquesta discussió,
potser qui reivindica Reus.
I aquesta és
la gran reflexió.
Ladran,
luego cabalgamos.
No,
tampoc és això.
Hi ha molt bona gent a Reus
i hi ha molt bona gent a Reus.
No estic la família política,
què m'has d'explicar?
Doncs ja està.
De totes maneres,
doncs no fer-ne cas
d'aquesta qüestió política,
segurament,
com deien els contartulistes,
la setmana passada
és millor no entrar-hi gaire a fons.
En fi,
tenim altres temes de rivalitat,
aquestes internes,
i em permetran
també l'expressió rivalitat
perquè la setmana passada
damunt de la taula
de l'opinió pública
i dels mitjans de comunicació
es va donar a entendre
una certa rivalitat
entre la part alta
i Sant Salvador
pel tema de la llei de barris.
Ja saben els oients
que l'Ajuntament va decidir
presentar a la candidatura
de la llei de barris
la proposta de la part alta
i no la de Sant Salvador.
I això,
en fi,
tampoc ha anat a més,
però sí que ha creat opinions
i discussions
de qui calia que fos el barri
que tenia més opcions.
Joan,
tu com ho veus?
S'ha fet bé
escollint la part alta
presentant
a la quarta convocatòria
de la llei de barris
a la Generalitat?
Potser és la persona
menys indicada
per dir-ho
perquè els dos expedients
no els conec,
el que està claríssim
és que...
Per l'opinió
que pots tenir
com a ciutadà
des a fora?
Els dos barris
tenen mèrits
o de mèrits
per poder entrar
perquè al cap i a la fi
el que s'estan
per poder entrar
en aquestes convocatòries
és quan tens problemes
no quan tens
coses ben fetes.
És un tema
estudiar
i els tècnics
i l'Ajuntament
són qui ho han de dir
no pas jo.
Manolo,
tu que...
Com ho veus?
Jo l'albert
l'últim que és veí.
Jo he arribat l'últim
a més som veí.
No,
aviam,
el tema
de la part alta
de Sant Salvador
jo crec
que se s'ha polititzat
i quan una cosa
se polititza
el problema és rai.
Per què?
Perquè les associacions
avengen polítics?
No.
No,
perquè aixi
de violència
i la persona
que des de l'Ajuntament
ha de posar el seny
perquè no se polititzi
no l'ha sapigut posar.
Home,
tampoc és això,
Manolo López Pasca.
Això és la meva opinió.
Val, val, val.
Com a Manolo López Pasca.
Que jo respecto.
Que jo respecto terriblement.
Com a Manolo López Pasca.
Llavors,
el que no pot
és sortir
la regidora
i dir
que el senyor
de la catedral
com és socialista
que està posant
la política per mig
i el president
de l'associació
de veïns de Sant Salvador
a quin partit pertany?
Perquè hi pertany un partit,
o és simpatitzant
d'un partit,
perquè tots ho sabem.
Però això és igual.
Aquí el que es tracta
és que
que la part que més
ho necessiti
és a la que s'ha d'aplicar
la llei de barris
i
la que no pugui accedir
a la llei de barris
que sigui el propi ajuntament
que li faci un pla
perquè aquest barri
se dignifiqui.
Però la decisió
està ben presa,
segons tu, Manolo?
Ben presa per mi?
Jo crec que sí.
Primer la part alta
i la llei de barris.
Jo crec que sí
perquè, de fet,
la llei de barris
prima més
a tot el que són
els cascos antics
de les ciutats.
Llavors tenim més possibilitats
que no es donin
que si va a Sant Salvador.
Aquesta és la realitat.
Ara, amb això
no hem d'oblidar
que s'ha de fer
una gran inversió
per part de l'Ajuntament
a Sant Salvador
perquè és que realment
ho necessiten
perquè el barri de Sant Salvador
està abandonat també.
però és que està de Sant Salvador
està riu clar
està bona vista
està torreforte
o sigui que
és que l'altre dia
sentia el Santi Pallàs
i se me van caure
los pèls del cap
com deia
que és que, clar
la ciutat de Tarragona
havia fet els deures
i per això
no tenia
decidir molt
o sigui la llei de barris
i no tenia
no tenia possibilitats
que altres ciutats
sí que l'havien fet.
Per favor.
A veure, Albert
que és veí.
A veure, soc veí
membre de la Junta
dels Veïns de la Part Alta.
És veritat
i vicepresident, no?
No, no.
Jo, pobre de mi
no sóc un membre de la Junta
vocal de la Junta
vocal, vocal
vocal necessari
bé, a veure
jo què dic és una cosa
tenim que mirar
què diu
l'exposició de motius
de la llei de barris
és a dir
per què es fa la llei de barris
evidentment
Sant Salvador
és un barri
relativament modern
i com deia
que en deia algú
potser deies tu
l'amic Menchon
que la llei de barris
està pensada essencialment
i si mireu
els llocs on es dona
la llei de barris
veureu que la major part
són barris
de grans antics
exacte
primera qüestió
segona qüestió
primer tenim que saber
no es pot parlar
com deia el senyor Sergi de los Rios
que hi hagi que hi hagi
un pla de barris
per cada barri de Tarragona
no
perquè la llei parla
que n'hi pot haver
un per ciutat
i l'únic lloc
on hi ha la sensació
de posar-ne dos
és Barcelona
per tant
ja van voler
la senyor Esposto
ja va intentar
o ja va estudiar
fer-ne dos
de tallers de barris
malgrat
que és molt còmode
parlar
però això es té que pagar
i són molts
mils d'euros
com a mínim
8 o 9 milions d'euros
bé bé
doncs llavors
Manolo
per barri
per barri
per barri
per barri
per barri
per barri
escoltem
llavors el que es té que fer
i l'altra part la posa Europa
no la Generalitat
la posa Europa
decideix la Generalitat
per la posa Europa
llavors home
siguem curosos
abans de fer volar coloms
i de deixar la llengua solta
una
segona
home es va fer un estudi rigorós
que evidentment està a la vostra disposició
està a la disposició
i aquest estudi
el va fer
l'equip
del Departament
de Benestar Social
o de Serveis Social
de l'Ajuntament
i és un equip
que probablement
com veia la regidora
amb el cor s'hagués signat
que ha passat a Salvador
que és on han treballat més
la part d'altra m'he sentit
també ha estat certament abandonada
però jo no ho dubto això
espera espera
i llavors tu parles
jo el que em sap greus
són les paraules
de la regidora
perdona
eh eh
això un regidor no ho pot dir
ei ei ei
que hem dit que cadascú parlava
quan li tocava
i després ja
i després ja el meu president
el Paco Díaz
clar el Paco Díaz
no diguis
no diguis que no està
polititzat
perquè aquest senyor
ho està
entre que el senyor
va ser regidor socialista
de l'Ajuntament
espera espera
i aquest senyor
va començar una campanya
una campanya jo diria
que innecessària
perquè quan el senyor
va fer
va omplir la part alta
de papers
demanant per la part alta
la llei de barris
que jo vaig signar
en nom cognoms
i en condició municipal
bé
doncs
tècnica
l'estudi ja estava fet
i era un tema
de decisió política
és a dir
és a dir
jo reconec
i potser
no ho censuro
ojo el dato
reconec però no censuro
que el president
de l'Ajuntament
que l'Ajuntament
començés una campanya
per demanar
per recordar
que ells també comptaven
bé bé
però el que passa
és que
després
el senyor Díaz
quan s'acalenta
i jo l'he sentit
en aquesta taula
quan s'acalenta
polititza la qüestió
però jo pregunto
també estimat Manolo
exregidor de l'Ajuntament
polititzar una cosa
és dolent?
a vegades sí
bueno
en aquest cas no
a vegades sí
jo crec que no
a vegades sí
perquè
home sí
per tant diré
polititzar el nàstic
perdona
a vegades sí
polititzar el nàstic
com fa el senyor Ballesteros
sí que és lleig
el senyor Ballesteros
no ha polititzat el nàstic mai
al revés
sí que és lleig
al revés
està dient
que el nàstic
no s'utilitzi políticament
cosa que vosaltres esteu fent
220 del tema
cosa que vosaltres esteu fent
perdona
amb un vídeo
perquè el senyor alcalde
s'ha carregat el president
això no t'ha res que veure
això no t'ha res que veure
no t'ha res que veure
no
qui s'ha carregat el president
l'Andreu qui s'ha carregat
qui surt al vídeo
qui surt al vídeo
qui surt al vídeo
al vídeo promocional
del senyor Ballesteros
un jugador important al nàstic
això és polititzar
perdona
és una persona
aquest jugador
és una persona
que pot opinar
com pots opinar tu
a veure
senyors contertolís
deixem el nàstic
tornem a la parada
jo no he dit res
Joan
a veure
segurament el tema
de Sant Salvador
és que seria més
una qüestió
de temes socials
és a dir
estem davant
d'un barri
més nou
arquitectònicament
o urbanísticament
parlant
i allà el que ja
és una problemàtica
més
això el que dèiem
abans
quan parlàvem
del tema del CAID
del terrorisme
un tema més d'immigració
que ha arribat
en els últims anys
i que pot provocar
alguna problemàtica especial
ho veuries així?
i potser la llei de barris
està més pensada
per qüestions urbanístiques
tampoc conec
exactament
la lletra de la convocatòria
com per poder-me
pronunciar
però el que està clar
és que els dos barris
tenen problemàtiques
importants
com altres barris
del país
jo m'he de remetre
el que diuen
els informers tècnics
no m'hi puc
no m'hi puc
no m'hi puc
no, Sant Salvador
seria una qüestió
més social
evidentment
és una qüestió
més social
a Sant Salvador
l'índice
d'immigració
que hi ha
en aquests moments
potser és el barri de Tarragona
que més immigració té
però
si agafem la llei de barris
i con la que segurament
quasi segur
que els donaran
i aconseguirem
que aquest any
sigui la primera convocatòria
és amb la part alta
perquè realment
ho necessitem
i a més
segons deia l'Albert
i jo ho sabia
és que
els barris
i casques antics
són els que més
se premien
en fi
doncs veurem
com evoluciona
aquesta qüestió
de la part alta
i de la llei de barris
i també veurem
si l'Ajuntament
atén les peticions
que ja ha fet
l'Associació de Veïns
de Sant Salvador
ahir la regidora
Maria Iusà Esposito
ho deia en aquest programa
això
la disposició
a signar
algun tipus de conveni
per marcar
una sèrie d'actuacions
al barri de Sant Salvador
parlem d'altres notícies
que per ser avui
tenen de protagonista
i no és casualitat
perquè l'Albert Vallbé
està convocat
a la tertúlia de fa més
però avui
una de les notícies
de les que expliquem
a Tarragona Ràdio
està relacionat
amb el Teatre Tarragona
perquè hi ha
una problemàtica
que afecta els veïns
és el tema
dels fonaments
del teatre
o millor dit
el senyor
el senyor Malapas
que està polititzant
la qüestió
gesticula
d'una manera
sospitosa
això no és veritat
no és veritat
digues
digues
perdona Ricard
no
estava intentant
d'explicar
el que diem
en els informatius
de Tarragona Ràdio
amb el testimoni
d'alguns veïns
amb el testimoni
del tinent
d'alcalde de Cultura
del Barbell Vé
sobre la problemàtica
que està afectant
en la prèvia
a l'inici de la construcció
de teatre
ahir a la teva periodista
quan van fer la presentació
del Joan Arell
o de la conferència d'avui
em va preguntar
per què té
i li vaig donar
tot tipus d'explicació
el tema és molt senzill
quan el teatre
s'enderroca
i comencen
les feines
de construcció
primer
trobem
una resta romanes
i aquí el senyor Menchon
se n'ocupa
i jo
homenatge
el senyor Menchon
se n'ocupa
que això vagi
el més ràpid possible
perquè aquí
té que resoldre
és la Generalitat
es reuneix
una vegada al més
la convició de patrimoni
i llavors si no enganxes
la mensualitat
ja
el tema
s'enderreix
d'una manera brutal
primera
segona
quan ja tenim els romans
tots col·locats
i tots ordenats
resulta que
quan comencem
a fer els nostres
propis fonaments
se n'adonem
amb verdadera
sorpresa
que els fonaments
de les dues cases colindants
és a dir
les dues cases colindants
mai t'era
tenen una cimentació
o uns fonaments
molt febles
molt eficients
o amb algunes
inexistents
per què inexistents?
home perquè allí
els arqueòlegs
us explicaran
i qui tingui
afició a les postals antigues
sabran
que allí hi havia
que el nivell de la Rambla
amb el lloc del teatre
era molt alt
potser hi havia
20 metres
o 10 metres de pedra
i era periòdicament
en comptes de fer
els jocs
els flocs d'artifici
agafalcar la sala
doncs
dinamitaven
i la gent
anaven a veure
les voladures
com un espectacle ciutadà
sí o no
senyor Menchon?
gràcies
bé, doncs llavors
el que és cert
és que quan van fer
les cases colindans
evidentment les van fer
pràcticament sense fonaments
i apuyant-se amb el teatre
i ara el que s'està fent
és reforçar els fonaments
a les cases del costat
per poder fer el teatre
sí senyor
llavors aquest és un tema
que clar
que no ha agradat gens
a determinats veïns
que ja ho comprenc perfectament
perquè són comerços
oberts al públic
i que a més s'ha hagut
que fer
aquesta injecció
de formigó
des de dins
de les cases colindans
és a dir
inveint
un comerç
un comerç famós
de Tarragona
que no diré noms
però
això ha generat
controvèrsia
i evidentment
retrasa en fer aquestes obres
llavors
per nosaltres
què no és important
home el teatre
és molt important
jo m'aniria
d'aquesta legislatura
sense veure
la bandera
la bandera
a dalt del sostre
havent cobert aigües
la cosa em sap
molt de greu
com també sap molt de greu
el tema de les artères
per això ja
qui sigui responsable
però
el que és cert
és que a curtíssim termini
començarem a tirar endavant
el nou teatre
Joan
tu que ets arqueòleg
sorprenen doncs
això dels fonaments
a les cases al costat
o era esperable
era predisible
la geologia
d'aquella zona de Tarragona
a sota hi ha
el que en diem
el fetge de gat
que és una roca duríssima
del miocè
que escolta'm
fa 30 i 40 anys
i més
doncs escolta
s'afonamentava directament
damunt de la roca
i no passava res
he de pensar
que és un moment
en què no es feien sòtanos
no es feien pàrquings
i no calia
vull dir
té la seva llògica
que ho fessin així
i l'estabilitat
que dona aquesta roca
és moltíssima
clar
en el moment
de fer una obra
del segle XXI
que anem a baixar terreny
anem a baixar
sòtanos
etcètera
etcètera
doncs passa això
però bueno
hi ha sistemes
tècnics bons
per solucionar-ho
Manolo
com ho veus?
El Trat de Tarragona
és un parto largo
un parto largo
un parto largo
com és el parque
de Jaume I
no
sí
un partito largo
també
Manolo
quina cosa
sí
mare de Déu
el Trat de Tarragona
la façana marítima
també
o sigui
són coses que
cada 4 anys
jo recordo
que l'alcalde
ho treu
inclús la façana marítima
vam posar
allà a la Rambla
una exposició
que va costar
cent i pico
de milions de pesetes
aviam
Albert
totes aquestes coses
és perquè no estan
ben gestionades
ho sento
sento dir-te a tu
i el pressupost de dalt
de l'estat
dels socialistes
on t'està el diner
per la façana marítima?
sento dir-te a tu
a veure
anem al teatre
no anem a la façana marítima
parlo del teatre
on t'està el pressupost
pressupost de dalt
de l'estat
senyora Elíces
on t'estan els diners?
deixa la senyora Elíces
que la senyora Elíces
no ha fet res
no ha fet res
sí senyor
no ha fet res
això és el que vosaltres
inventeu
això és el que vosaltres
inventeu
on t'està
o sigui
aquesta és l'excusa
no
pressupost general de l'estat
on t'està la partida
deixa-te de pressupost
general de l'estat
això està mal gestionat
vostè mana jove
això està mal gestionat
i tu ho saps
no
que hi ha hagut
arrossegistió
no home no
amb el teatre de Tarragona?
sí
amb el teatre de Tarragona
digue'm-ho
digue'm-ho per favor
quan havia d'estar acabat
el teatre de Tarragona
digue'm-ho
quan teníeu previst
que sigués inaugurat
el teatre de Tarragona
tu digue'm-ho
trelló de cultura
digue'm-ho
no que t'ho dic ràpid
probablement
fa més de dos anys
però un dels responsables
espera Manolo
però home
si em preguntes
deixa'm dir tot
però una part important
del retras amb el teatre
que no parlo de culpa
parlo de retras
la tenia el govern central
que vosaltres heu ostentat
perquè
l'INVIFES
Institut de la Vivenda
de les Forces Armades
nosaltres no gobernavam a Llavors
a Madrid
gobernava el PP
gobernava el PP
Manolo
jo em vaig entrevistar
amb la directora general
de l'INVIFES
una senyora socialista
de Calat d'Ajud
per a més detalles
m'entens?
no, no
i saps què passa Manolo?
que jo
no és que no ho sé
m'agradaria recordar-me
no és que li remetria homenatge
perquè escolta'm
el que es té que dir
que vam estar amb el PP
durant un any i mig
discutint la qüestió
i no vam arribar cap acord
i en canvi
amb aquesta senyora
que és socialista
i a mi Manolo
quan una cosa està ben feta
no em molesta reconeixer-ho
a mi tampoc
a tu sí
no em molesta
has posat dins del mateix estell
a la façada marítima
el Parc I Jaume I
i el Teatre Tarragona
i això Manolo
és una irresponsabilitat
no és ninguna responsabilitat
perquè tu ets un tio
que ha sigut un regidor
i un bon regidor
i tu tens l'obligació
de saber com ha anat el tema
i llavors amb jo
escolta
Manolo
de cada lloc
t'adonaré l'explicació
que tu vulguis
t'ho prometo
tu ho mereixes
tu ho mereixes
però el que no pot ser
és que tot el revolutum
i tot
com dic
el de Tarragona
no està mal gestionat
hem tingut una sèrie
d'imponderables
importants
que s'han anat solventant
a mesura que hem pogut
insisteixo
insisteixo
honor i glòria
a la senyora
directora general
de l'Invifes
del partit de socialistes
espanyoles
que ens va resoldre
aquest tema
amb un temps
curtíssim i rècord
llavors
com te dic
jo no polititzo
jo dic la veritat
Manolo
i llavors
escolta Manolo
que hi haguessin romans
no en tenim culpa
l'Ajuntament de Tarragona
molt bé
i llavors
per sort
perquè el millor
també
és igual
Manolo
a veure
Manolo
acabem amb el teatre
alguna cosa més
del teatre
no no no
ja està bé
una notícia per acabar
una parella de nois
han guanyat
el concurs
de la fira
el teu dia
saben aquest concurs
que fan
la fira
del teu dia
per caçar-se de franga
a l'auditori
al Palau de Congressos
és una parella de nois
què?
Joan?
Si s'estimen
Albert
si la llei
si la llei
ho diu
que poc voler
parlar d'aquest tema
no home
és que és com el tema
de Reus
jo estic totalment d'acord
a més jo soc un defensor
de que
això sigui i sí
i a més que
no tinguem de comentar
aquesta notícia
que hauria sigut
una normalitat
per mi seria
el més important
el que l'estem comentant
ja és una normalitat
crec
tantes notícies
comentem
que segurament
podria ser una normalitat
avui el Manolo
està transcendent
a veure Manolo
el que no podem fer
és estar sempre
amb la mateixa caret de posada
és una novetat
que dos nois
que deuen ser homosexuals
decideixin casar-se
molt bé
aquest debat
però per què és notícia això?
home perquè
la novetat legal
és recient
m'entens?
és recient
és recient a Espanya
a Catalunya
amb una llei
que va proposar
la senyora Núria de Gispert
demòcrata cristiana
que li va acostar
les seves estirades d'orelles
ja fa temps
que les parelles
homosexuals
estan regulades
per la llei
entens?
bé
doncs llavors
el que vull dir
és que
periodísticament
té el seu interès
perquè és així
home jo recordo
que la primera vegada
que va haver
una boa homosexual a Tarragona
buscaven els periodistes
i es va haver fet
d'amagat
per decisió
dels propis contraents
perquè doncs
això és novetat
a mi això
em sembla
em sembla magnífic
el que em sorprèn
i ara això em costarà
una bronca
és ja veurem
el senyor Ricomà
que és qui oficia
aquesta cerimònia
que el Partit Popular
no va estar gaire
a favor
d'aquesta novetat
legislativa
a veure com s'ho muntarà
però des d'aquí
la meva abraçada
més cordial
totes maneres
segurament el senyor Ricomà
ja no ho farà
perquè ja no serà regidor
de l'Ajuntament de Tarragona
i aquest casament
es farà l'any que ve
és l'any que ve
han guanyat el sorteig
aquest cap de setmana
la condició
és guanyar
el casament
tot de franc
però a principis
de l'any que ve
l'únic desig de la parella
que mantinguin
el seu vincle de mort
fins al proper any
perquè si no
malament rai
escolti
i una altra curiositat
per acabar de rodonir
la tertúlia
són de Reus també
avui hem parlat molt de Reus
això és un altre tema
que s'ha de parlar
en profunditat
perquè és la segona vegada
que s'emporta algú de Reus
cada vegada
més parelles de Reus
participen en la fira
i guanyen
el casament de franc
la gent de Reus
ve a ciutat
això és important
i venen a comprar
la ciutat
on hi ha el bon comerç
l'Anik Menchon
avui em costeixen
un disgust
jo entenc
que la gent de Reus
saben
que a Tarragona
hi ha activitats
importantíssimes
de la mateixa manera
que hi ha a Reus
i evidentment
hi ha aquest trasbàs
que és el que interessa
però que de quan en quan
venen a la capital
avui ha sortit
una tertúlia
molt patriòtica
tarragonina
senyors
acabem aquí
gràcies al Joan Menchon
a l'Albert Ballbé
i al Manolo López Pasca
per haver compartit
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia
a l'Albert Ballé