Saludem ja Laura Picó. Bon dia, Laura.
Hola, bon dia.
Víctor Roca, bon dia. Benvingut.
Laura, estàs millor, oi que sí?
Sí, molt millor.
La tenim més recuperada i avui el Víctor no ha tingut guàrdia,
per tant tenim la plantilla, el complet d'aquest espai
que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui han vingut els nostres col·laboradors
no amb ganes de ser complements amb l'opinió més generalitzada del que passa,
sinó senzillament parlar estrictament des d'un punt de vista jurídic
i no pas ideològic sobre el cas de Sergi Xavier Martín,
aquest noi que, com vostè sabeu, va agredir una noia ecuatoriana
en un vagó del metro i que ha donat la volta al món, com es diu.
El cas és que la consellera de Justícia va qualificar de molt meditada
la decisió del jutge de Sant Boi de no empresonar Sergi Xavier Martín
per agredir aquesta menor al tren.
La consellera Tura va dir literalment
si tots els que hi han donat una puntada a algú han d'estar a la presó,
no hi caben.
Ho va dir a l'emissora RAC1
i el fiscal i l'acusació hi van anar a recórrer ahir.
Clar, com les imatges, probablement aquestes declaracions
també són allò que es qualifica de mediàtiques,
és aquella imatge, aquella frase que genera tota una polseguera
i unes opinions socials que potser a vegades
ens deixem emportar per les emocions.
No hi ha dubte que qualsevol agressió,
sota qualsevol circumstància, és reprobable, és rebutjable
i partim d'aquesta base.
Però des del punt de vista jurídic,
vosaltres ho comentàveu abans de començar el programa,
però també hem parlat amb altres persones i s'han fet declaracions,
s'ha actuat conforme a dret.
No s'ha fet res extraordinari,
ni se li ha donat cap privilegi a aquest presumpt autor,
perquè encara ho és, tot i que hi ha imatges que ho confirmen.
Vull dir, des del punt de vista jurídic,
s'ha actuat amb pulcritud, no?
Efectivament.
Com molt bé dius,
i vull deixar ben clara aquesta idea des d'un principi,
són actituds absolutament perseguibles,
criticables, susceptibles de ser sancionades,
els qualificatius en manquen.
De tota manera,
encara que a vegades les coses costin de comprendre
i que sigui políticament incorrecta,
francament, tal com està avui en dia la llei,
dic la llei, el Codi Penal espanyol,
segons quines actituds que des d'un punt de vista mediàtic,
de repercussió social,
poden generar,
el que abans era a vegades, ara ja no,
motiu de presó preventiva,
que era l'alarma social.
Ara aquesta qüestió, doncs,
pràcticament està abocada a la desaparició.
Aleshores, clar, això genera un debat,
i la primera reacció, ahir ho deia la consellera,
i no estem aquí per defensar cap consellera,
sinó que diverses de les expressions que va,
que hem seguit també pel diari,
doncs, eren encertades,
crec que deia,
ojos que no ven, corazón que no sienten.
És a dir, dia a dia es produeixen moltes situacions,
amb o sense el component de xenofòbia,
que, òbviament, pot agreujar aquesta situació,
perquè no deixa de ser una actitud,
doncs, que serveix per menysprear
la integritat moral d'una persona.
però quanta gent, insisteixo,
sigui del color que sigui,
no ha estat atracada, agredida,
amb lesions físiques,
no dic morals que consé de menys.
Amb conseqüències molt greus, a vegades, fins i tot, no?
Efectivament.
Aleshores, es segueix amb el que volem expressar,
crec que amb Laura,
no sé si m'ho ratificarà o m'ho revocarà,
però almenys per part meva,
és el que volem transmetre avui
és que, objectivament,
amb la llei de la mà,
el que és evident és que l'actitud d'aquest noi,
insisteixo.
Bueno, direm que esperem que acabi en condena
si queda aprovat,
que realment ho va fer,
hi ha una prova evident que és el video, no?
I algun testimoni que he sentit que hi havia.
Però, independentment de la condemna final,
que ja li caurà,
s'han pres unes mesures cautelars,
preventives,
que no s'apropi a la víctima,
que no surti del seu barri,
que es presenti, crec que cada dia...
S'ajusten a dret, perfectament.
...a la policia local,
cada 15 dies o cada setmana
a dependències judicials assignades,
és a dir, un control exhaustiu d'aquest senyor
perquè no fugi
i perquè, òbviament,
intentar que no delinqueixi,
però si es fa una valoració objectiva
d'unes circumstàncies personals
amb l'actualitat d'aquest individu
que provoquen
que no tingui que ingressar a presó,
això, junt amb que les penes
que segurament li poden recaure
a aquest senyor
per una, no ho sé,
no ho sé exactament la qualificació,
però per una falta de lesions
i per algun delicte
contra la integritat moral,
possiblement no excedeixin de dos anys,
insisteixo amb el Codi Penal a la mà,
òbviament,
això implica un no ingres de presó,
és que ho diu la llei ben clar,
tant el Codi Penal
com, si no recordo malament,
l'article 502
de la llei d'enjuiment criminal
que diu que si les penes
que es sol·liciten
no excedeixen de,
crec que són dos anys,
excepte circumstàncies excepcionals,
aquest senyor no ha d'ingressar a presó
preventiva, provisional,
perquè molt possiblement
aquest senyor al final
pugui ser condemnat
amb una sentència,
això ja es veurà.
A veure, vosaltres sou advocats de debò,
jo faré, si m'ho permeti,
una mica d'advocat del diable,
m'apunto aquí unes cosetes,
però primer m'agradaria
que la Laura
expressés també el seu punt de vista.
En televisió general,
estic absolutament d'acord amb el Víctor,
hauria de fer així també
que al començament,
si a la televisió
no ens ha informat malament,
perquè a mi també m'agrada parlar
quan veig els papers,
però podria tenir una opinió general
d'això,
i la vaig a dir.
Quan es va detenir aquest xicot,
després de veure qui era
i identificar-lo i de més,
el Ministeri Fiscal
no hi era allà.
És a dir,
quan tu vas a una guàrdia
i detenir una persona...
Però jo tinc entès
que no sempre hi és.
Exacte.
Quan vas a una guàrdia
i detenir una persona,
quan se suposa
que pot ser un delicte
que pugui tenir
aparellada
presó preventiva,
encara que no hi sigui el fiscal,
tothom esperem
les hores que calgui el fiscal
perquè aparegui,
encara que tingui molta feina.
Per què?
Per fer la compareixència,
per ficar-lo a la presó preventiva,
necessitem el fiscal.
Aquí,
suposo que el jutge,
però normalment és jutge
que truca al fiscal,
la secretària que truca al fiscal,
es va dir que no calia.
No sé si així,
però en vista
de com van anant les coses
aquell dia,
segurament va ser això.
Què és el que veiem?
Jo m'imagino
que ens hi posem en la rutina
del moment,
agressions van arribant,
van arribant...
Clar,
la rutina diària
ens indica,
i és el que ha passat,
que això no tenia
per allà la presó preventiva.
Què va passar?
Que el fiscal no va anar.
A partir d'aquí
es van començar a moure
tots els sistemes
tan polítics
com mediàtics i demés,
i una mica,
jo crec que
en primers moments
van sucumbir
a aquesta professió mediàtica,
perquè van tornar
a detenir el xicot,
etcètera, etcètera.
El que passa és que,
o sigui,
podem estirar les coses
fins a cert punt.
Si no hi ha part de lesions,
és a dir,
aquesta noia,
tenint en compte
que ho va passar molt malament
i que tots estem d'acord
que és una actitud
absolutament reprobable,
perquè, a més,
la sensació era
absolutament d'humiliació,
inclús.
La situació terrible
i de por,
Laura,
moltíssima por
devia passar.
Molta, molta.
Però, a més,
tothom es pot posar
al seu lloc
pensant que ens ho pot passar
amb un fill nostre.
És que no té res a veure,
en aquest cas sí que hi ha
el component xenòfob,
però una agressió d'aquest tipus
la podem patir
qualsevol de nosaltres
o els nostres fills,
no hi ha dubte.
Però agafant la llei,
que era el llaç
amb el que deia el Víctor,
no es pot estirar més
la corda
el que s'està estirant.
Aleshores,
la pregunta que jo
es volia fer...
S'està estirant més del compte
perquè, en un cas com aquest,
no es fan controls diaris
d'anar a firmar, etcètera.
Això no passa habitualment.
I jo crec que amb això
s'està estirant la corda.
Em sembla bé
perquè el resultat final
és tenir controlat aquest xicot, etcètera.
I que rebia una condemna, clar.
Iolanda,
si això passés en tots els casos,
hauria cua
el jutjat per signar.
D'acord,
però vosaltres dieus,
vosaltres i la majoria d'opinions,
diguem-ne,
jurídiques
que hem escoltat més enllà
de les valoracions
de mitjans de comunicació
i polítics i tot això.
Aleshores,
si el jutge actua correctament,
si tot el procediment
s'ha fet correcte,
per què es planteja
en un moment determinat
portar el cas
al Consell General
del Poder Judicial?
A veure,
tornem a dir
el que comentava Laura.
És el que jo no acabo de quadrar
com a ciutadana,
perquè, clar,
jo de lleix no en sé.
Per tant, dic,
home,
si a mi em diuen
que aquest jutge ha actuat correctament,
jo m'ho crec
perquè, en principi,
tothom té dret a una defensa,
etcètera, etcètera,
sempre ho diem això,
per què es planteja
obrir un expedient
i portar-ho
al Consell General
del Poder Judicial?
Jo,
que soc una mica bèstia,
diria que és per pressions polítiques.
Això no és habitual
i no és normal.
Per pressions externes.
Coses més greus
s'han vist
si no ha arribat
a l'alta instància jurídica.
Home,
si hem de ser curosos
al centímetre,
hauria d'haver
sempre un fiscal
a la guàrdia
constantment,
hauria de...
Clar que es poden fer
millor les coses,
però en aquest cas
no s'han fet
absolutament malament.
S'han fet com sempre,
probablement.
S'han fet com sempre
i sent curosos
amb la llei.
Podríem ser
molt més exquisits,
potser,
però no...
Tampoc s'ha fet malament.
Això és el que vull dir.
I allò del Consell General
del Poder Judicial,
jo estic segura
que és una cosa
absolutament política.
Per això,
quan la consellera Tura
ha fet aquestes declaracions,
penso, home,
doncs,
potser li caurà
una mica...
Alguna trucadeta
tindrà que no li farà
cap gràcia,
però és que
ha dit el que és.
És com quan la Maria,
la de la jutja
de Cana de Barcelona
explica allò
dels maltractaments
de les dones.
Sí, exacte.
Clar, no és políticament correcta,
però és la veritat.
Que una jutgesa
digui que moltes dones
utilitzen la llei
de maltractament
per treure
determinades avantatges
en els processos
de separació,
dir això avui dia...
No està ben vist.
No està ben vist.
No està ben vist.
Però és que
el que no hem de caure...
Jo crec que
normalment es cau
en un parany.
i la societat
en global
a vegades
ens deixem portar
com dèiem abans
i tu molt bé deies
al principi,
i Holanda,
pels sentiments.
Òbviament,
els sentiments
s'han de predominar
en aquesta vida,
però moltes vegades
o per exercir
segons quin tipus
de professions,
no només
vinculada a la justícia...
Però a vegades
l'emoció
et porta en linxament, eh?
Efectivament,
però no només
les professions
vinculades a la justícia.
Això,
un metge
o un senyor
que està...
doncs,
un enginyer
que està...
o un senyor
que treballa
la construcció
que estan fent
les obres de l'AVE.
Tothom ha de treballar
una miqueta amb el cap.
Ui, Víctor,
podies haver buscat
un altre exemple
i no per les obres de l'AVE.
No, escuidit precisament
perquè no ens hem de deixar portar
a vegades pels sentiments
i això vol dir
que si la Maria...
Perdona,
tema trens,
deixem-ho de banda
perquè aquí els sentiments
hi compten molt, eh?
Escuidit amb certa ironia.
Però,
és a dir,
que si la senyora Maria Saneuja
jutgeja de gana a Barcelona
o la consellera Tura
o qui sigui
vinculat amb el món de la justícia
fa unes afirmacions
ni,
o es fan des d'aquests micròfons
per part nostra
i suposo que alguns
o molts companys
comulgarien amb la mateixa,
ni s'està justificant
el presumpte,
com se diu,
agressor,
ni s'està,
d'aquesta manera,
com el cas de les dones maltractades,
insisteixo en justificar...
Tengant una evidència
que hi ha moltíssimes dones
que pateixen maltractades.
La persona que comet un delicte
se la té que perseguir,
però si avui en dia
tenim uns mecanismes legals
i judicials,
es tenen que acatar.
Canviem el sistema.
I després,
el que dèiem abans,
cada dia,
cada dia,
es produeixen
molts robatoris
amb violència i intimidació,
cedim la nevalla al coll,
el qual,
jo em pregunto
i potser faig una pregunta retòrica,
qui no es queda
garrativat
i li causa un cert trauma
quan t'atraquen
i et posen una nevalla al coll?
Hi ha gent que no surt de casa
i que li crea un trauma psicològic,
ja no dic jo,
aquesta pobra noia ecuatoriana
amb les lesions.
Déu-n'hi-do.
Però si un robatori
amb violència o intimidació,
unes agressions,
un senyor o un noi o una noia
que se'n van a prendre una copa
i ve un tio i pum,
li pega un cop de puny,
o quatre individus
i t'acurralen,
totes aquestes situacions diàries
que per desgràcia es repeteixen,
comporten uns càstigs
i en moltes ocasions,
per circumstàncies personals,
no del propi càstig exclusivament,
sinó personals de l'individu agressor,
no comporten una presó preventiva.
Jo és el que crec que es té que entendre.
Quin tractament judicial
es dona una actitud d'aquest tipus?
Suposo que el fet,
en les circumstàncies,
fa que hi hagi aquest agreujant
per temes de xenofòbia o racisme
i deu ser diferent
el tractament que se li dona
l'altre dia,
abans em comentava el Víctor,
l'altre dia va haver-hi una baralla
en un bar,
dues persones,
una persona va agredir una altra,
i ara li va trencar el nas.
Discutint per qüestions de futbol o alguna cosa així.
Aquí, òbviament,
no hi havia el component de xenofòbia
ni de racisme,
però no deixava de ser
l'agressió d'una persona a l'altra.
Això, doncs,
comporta tot un procediment
que probablement fos similar
al que s'ha seguit en aquest cas.
No, però és que, a més,
es parla de racisme,
i tornem a dir-ho,
totalment perseguible
i qualsevol actitud racista
té que ser perseguida,
però a vegades és per qüestió de sexe,
per qüestió de religió,
i per una qüestió
que potser sembla una mica inútil
o estúpida,
que pot ser que un senyor sigui del Real Madrid
i n'hi hagi interès del Barça
i que pel fet de ser del Real Madrid
discuteixin i li peguin una pallissa.
Qüestions, per exemple,
de violència en un camp de futbol.
És a dir,
qualsevol persecució,
com ha llegit la Laura abans
o ha comentat,
un delicte contra la integritat moral,
és que és absolutament perseguible
i té unes penes.
Crec que no accedeixen normalment de dos anys,
excepte que altres delictes
accessoris o satèl·lits,
lesions,
resultats que ja no vull ni pensar-me,
pot haver-hi un resultat de mort,
fins i tot,
una balla,
que aquests delictes comportin penes superiors.
Aleshores sí que podem parlar
de presó preventiva,
però segons quines actituds
totalment sancionables,
tal com està avui en dia el sistema,
comporten una dificultat
pel jutge
i pels fiscals demanar presó preventiva.
I en aquest cas s'ha aplicat
alguna cosa jurídicament
establert.
Per tant,
el tipus de delicte
que presumptament ha comès aquest noi
no implica la presó preventiva,
senzillament.
Es tracta d'una falta
de lesions,
encara que no hi ha
part de lesions,
que es castiga
en una multa
de 10 a 30 dies,
que això és ridícul.
A més que és ridícul
que una persona
s'admeti a una altra
en un vagó de tren
com ho va fer aquest noi
i que aquesta sigui...
Més,
més,
el delicte contra
l'entrectat moral,
que aquest sí que és
de 6 mesos a 2 anys.
Però,
insisteixo en una cosa,
si aquest cas
no tinguéssim la prova
de la gravació,
això passa habitualment,
per desgràcia,
i passa a molts llocs.
I jo crec que...
Què hauria passat?
I aquest tipus de condemna
s'aplica generalment.
S'hagués quedat
amb una falta de lesions.
Una falta,
amb una conseqüent multa
i probablement
ni es trepitja la garjola,
no?
En absolut.
Bueno,
és que no està contemplat
el Codi Penal,
si no hi ha...
Si no pot haver
una condemna
superior a dos anys
excepte excepcions determinades,
no té per què anar
presa a la relativa.
Home,
no és qüestió
de poses filosòfics
a aquestes hores del matí,
però el fet de voler
les garanties jurídiques
per a tothom,
doncs hem de contemplar
que s'ha de complir
absolutament per a tothom,
que ens provoquen rebuig
per les seves actituds,
no?
Efectivament.
I podem,
i ho torno a dir,
perdó,
podem criticar el sistema
i podem dir,
podem plantejar-nos,
crec que és una cosa
que s'ha de fer
d'una manera
lògica i coherent,
que el sistema
sigui tou.
Hi ha gent que diu
escolta,
doncs mira,
les penes poden ser toves.
Bueno,
això es pot plantejar,
però torno a dir-ho,
estem parlant
en termes objectius
segons la normativa vigent.
Si a partir
d'una reforma legislativa
es considera
que un delicte
contra la integritat moral,
doncs,
em sembla que
de sis mesos a dos anys
es té d'ampliar,
doncs,
fins a cinc o sis anys
per casos excepcionals,
tinguem en compte també,
de tota manera,
que
hi ha circumstàncies,
recollides també
al Codi Penal,
que poden agreujar la pena
quan hi ha un abús
de superioritat,
aquest cas
era una noia
que era una menor,
quan poden haver
motius racistes,
és a dir,
una sèrie d'agreujants
que en aquest cas
puguin tipificar
la possible pena
a imposar
com més greu,
però,
objectivament,
el tipus penal
és aquest,
eh?
Sí,
però,
jo m'imagino
que cada cop més
és més complexa
perquè l'agressió
com a tal,
l'agressió a seques,
que diríem en castellà,
no existeix.
Si és una agressió
a una dona,
diguem-ne que
s'ha de...
el procediment
va en paral·lel
a la llei
que funciona,
no?,
en aquest àmbit.
Si és una agressió...
Si és una dona,
que és una parella
o exparella.
Exacte,
o exparella.
Però si és un...
I un home
que agradeix a la dona
no té aquest component
de violència de gènere,
independentment
de la relació
que puguin tenir?
No és violència
contra la dona
perquè no és parella
o exparella.
S'està protegint...
Bueno,
no és que no sigui agressió
ni sigui delicte,
però...
Però no té el component
de violència de gènere.
Clar,
no té el component
de ser parella
o haver estat parella
o tenir una relació
de parentiu
amb aquella persona.
Per això t'ho deia,
només en el cas
de ser parella.
Si aquesta noia,
en lloc de ser
ecuatoriana,
ja que és d'una altra...
És, diguem-ne,
nascuda a Barcelona,
aleshores tampoc tindria
aquest component
de dany moral.
A veure...
Sí,
tindria el component
de dany moral
perquè aquesta noia,
quan s'ha fet,
diu exactament a l'article
que si se li enfrenge
a la persona
un tracte degradant
o es manuscabi
greument
la seva integritat moral.
En aquest cas
ha passat així,
perquè si veiem
les imatges
que jo les trobo duríssimes,
encara que no hi hagi lesions,
les trobo duríssimes
perquè et dóna tota la impressió
que està tractant
aquella noia
com una cosa
i això
és un tractó degradat.
Per això està el delicte.
Per això és un delicte.
No tant les lesions
sinó l'actitud moral
de l'agressor.
Però tu saps
quantes vegades
hi ha hagut
agressions,
inclús amb alguna
petita ferida?
Totes les agressions
tu estàs,
moltes agressions
tu estàs
en un estat
de superioritat
cap a aquella persona
i no s'aplica
aquest article
de delicte
de danya moral.
Per què no?
Perquè, bueno,
estem immersos
en una dinàmica
que no som
tan, tan, tan
curosos amb això.
A menys que hi hagi
una acusació particular
s'assessori
amb un advocat
i digui
jo vull anar
per totes
llavors anem a per totes.
Si no,
la gent,
és que moltes vegades
n'hi es denuncia
en aquestes coses,
Jolanda,
perquè també
hem baixat bastant
enllistors segons qui.
Sí, bé,
hi ha coses que diuen,
total, no, no...
Total,
perquè ets anar
a perdre el temps
perquè al final
li posaran una multa
i jo m'haig a veure
dos vegades
amb aquest senyor,
etcètera, etcètera.
Sempre que hi ha
una agressió verbal
cap a l'altre,
no parlem de discussions,
sexual,
pel que sigui,
sempre hi ha
una posició
de poder,
d'aprofitar-se del poder,
una posició
de superioritat,
per tant,
estàs agredint
moralment
a aquella persona,
però, clar,
és el que diem,
no estem tot el dia
denunciant al jutget
aquest tipus de coses,
no?
Clar,
en aquest cas,
penso que s'hauria d'aplicar
aquest delicte
que hem dit abans,
el que passa és que,
insisteixo,
és un delicte
que no ha passat dos anys,
per tant,
o sigui,
el jutge
ha actuat
tal com havia d'actuar.
El que no...
Em sembla que
el Ministeri Fiscal
ha recorregut la...
Vaig sentir
que sí,
que havia presentat
recurs.
De tota manera,
jo vull insistir
en un fet,
i així
ho estipula
el Codi Penal,
encara que té
uns articles
determinats
que parlen
de situacions
ja molt més
que es magnifiquen,
no?
Genocidis
i aquest tipus
de delictes
que no és el cas.
Però,
el que vull reiterar
és una qüestió.
Us parla el primer
que critica
actuacions racistes
i xenòfobes,
perquè hem d'intentar
conviure
i som tots iguals,
exactament iguals.
Això us ho dic
plenament convençut.
Però,
que no sigui
en aquest cas
o que no s'aprofiti
una actuació
que evidentment
ha sigut racista,
no hi ha dubte
per les imatges,
però que hi ha
altres situacions
de menys preu,
de degradació moral
que es poden produir
doncs al por esportiu
perquè un dia
vagi una noia sola
a buscar les seves amigues
i s'ajuntin
quatre nois
o noies.
Molts adolescents
podríem parlar-nos
d'aquestes experiències.
Per motius sexistes.
A vegades davant de tothom
amb agressions.
L'agressió,
sí,
és tipificable
com a falta
o com a delicte
de les llocions.
Per això no va ni al jutjat.
Ni arriba,
perquè no es denuncia.
Però que això passa
cada dia
i que el menyspreu,
el que venim a defensar aquí
crec que amb Laura
és que el menyspreu moral
no sigui exclusivament
per motius racistes.
N'hi ha altres motius
que poden ser
de tipus religiós,
de tipus sexista,
de qualsevol tipus
amb el qual s'utilitzi
un abús de superioritat
com va fer aquest xicot.
Un noi,
total,
i ben plantat
amb una pobra noia
que anava allà al tren
pràcticament sola
amb un vagó.
El que passa és que
a vegades
també està bé
que es mediatitzin les coses
i que serveixin d'exemple
però no ens passem.
Sí,
però potser en paral·lel,
oi,
no m'agrada gens dir aquesta paraula
perquè són d'aquelles
que tant de dir-les
es desgasten fer pedagogia.
En el sentit d'avui,
per exemple,
podem llegir
com que estem parlant
de sentències judicials
en aquest espai,
1.243 anys de presó
per Olor i Mújica
per un atemptat
que va matar sis persones.
Comentari al carrer.
No sé per què hi posen,
1.243 anys,
si segur que d'aquí
10 anys o 5 anys
ja estan anant al carrer.
Hi ha sempre aquesta dicotomia
entre el sistema judicial
i les emocions de la societat,
no?
No,
però ara crec que les penes
per terrorisme es compleixen
amb no ser utilitat.
Sí,
però 1.243 anys
no es pot complir ningú.
No,
però bueno,
amb un màxim de 30 anys,
no?
30 anys.
Ja ho veurem.
No,
però ara crec que
en principi
es compleixen íntegrament
aquest tipus de penes
amb no ser la intenció.
Sí,
però és un exemple més,
però hi ha sempre
aquesta,
no hi ha una...
Clar,
però a veure,
jo ho diré molt senzill...
Vaja,
molt simple.
Si tu,
i perdoneu-me la col·loclet,
col·loc i l'altalitat
amb això,
però si tu mates una persona
et posa que et caiguin 20 anys.
Si mates en 5,
doncs ho multipliques,
no?
Clar,
et costaria el mateix.
És a dir,
des del punt de vista jurídic
i costaria el mateix.
No és veritat,
la sentència recull
tots els anys de com anem de...
El que passa és que aquí
no hi ha presó,
com se diu això?
Cadena perpètua.
No hi ha cadena perpètua,
per tant,
hi ha una limitació de compliment,
perquè a més,
la presó té un component
de reinserció,
etcètera,
que no sé fins a quin punt
això passa,
però en teoria
té una finalitat determinada
i com que no hi ha cadena perpètua,
això no passa.
Sigui com sigui,
hi ha actuacions judicials
reprobables
i professionals operadors
de la justícia,
associacions,
entitats,
doncs ja han fet
tot el que havien de fer,
però quan alguna actuació judicial
que s'ajusta a dret
no ens agrada
com a societat,
no anem més enllà
d'intentar esbrinar
si realment
s'estan complint
allò que marca,
en aquest cas,
el Codi Penal,
no?
No,
efectivament.
És que,
precisament,
el que estem dient
és que hi ha casos
amb els quals es pot criticar,
i aquest és un d'ells,
és a dir,
hi ha absolutament
llibertat d'expressió
i cada un pot dir
el que pensi,
però potser,
potser,
potser és una opinió personal,
qui el que es tindria
que criticar,
en tot cas,
la llei és el que he dit abans,
si es vol que s'endureixi,
doncs que s'endureixi
i que el legislador,
el que fa les lleis,
doncs que es plantegi
o que faci plantejaments
d'endurir les penes
o endurir les mesures preventives
com la presó provisional.
De tota manera,
tornem a dir,
el que es té que fer
és pedagogia
i si es té que utilitzar
mecanismes
com els mitjans de comunicació
o la repercussió
o fins i tot
l'opinió de gent
que té molt dret a tenir-la,
però amb cert càrrec
i graduació,
que no es faci
segons quin tipus d'apologia,
perquè precisament
el que fa és provocar
la gent,
mobilitzar-la.
M'assembla molt bé
que es mobilitzi
com a manifestació espontània,
perquè,
torno a dir,
aquest fet,
per exemple,
mereix qualsevol crítica
i qualsevol persecució
i qualsevol protesta
a nivell social,
però que no es fomenti
i es tiri llenya al foc,
perquè, a més,
jo vull deixar
una qüestió a l'aire.
A vegades,
sembla
o dóna la impressió
que es converteixi
un assunto d'aquests
amb un gran hermano.
Aquí,
amb aquest noi,
se li ha fet aquests dies
un seguiment
i s'ha fet més popular
que molts altres.
Justament,
per acabar ja,
jo us volia preguntar
des del punt de vista,
com a advocats,
que en valoreu
el fet
que s'hagi projectat
aquestes imatges
de la càmera interior
del tren
gairebé per tot el món.
Això com afecta,
si és que afecta
d'alguna manera,
la normalitat
en un procediment judicial?
En aquest cas,
l'ha afectat moltíssim
perquè,
insisteixo,
i la meva teoria
i estic convençuda,
això no hagués,
ni hagués aparegut
el fiscal
en aquest cas
amb aquest noi
i l'ha afectat moltíssim.
El que passa
és que,
clar,
són unes imatges
que són allà
i que estem en un moment,
abans existia un diari
que es deia El Casso
i que llegien
una quanta gent.
Oh,
molta més
de la...
Però és que ara
El Casso
està a la televisió,
a la tarda,
un programa
darrere l'altre
parlant d'aquestes coses
i,
bé,
és el món
que ens ha tocat viure,
diuen allà
que la tele
és la que tenim
la que ens mereixem,
jo no sé si,
estic d'acord amb això,
però és el que hi ha.
Llavors,
si està bé
que es portin
aquestes imatges
a la televisió,
jo no estaria
de tant molt segura,
però en aquest cas
ha servit una mica
perquè,
per posar tots els mecanismes legals
contra aquest assumpte.
Utilitzar-ho per denúncia,
sí,
però en tot cas hi ha...
Però prou,
no per fer safarets.
Sí,
fem un bon ús,
és aquest una miqueta
el missatge,
no?
Víctor Rocà,
Laura Picó,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
La propera setmana
ens retrobem el dimarts.
Joana va dir,
si no teniu res més a fer,
segur que teniu
moltes més coses a fer
i millors,
però estem encantats
que torneu.
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu,
bon dia.