Obrim ja el temps de la tertúlia,
mitja hora que dediquem al matí de Tarragona Ràdio
a comentar l'actualitat.
Algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Saludem els contartulis.
Avui ens acompanya l'historiador i professor
de la Universitat Josep Maria Sabatebós.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya el periodista del diari de Tarragona,
Carles Gossalvez. Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim amb nosaltres l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Bon dia, si no plou.
I encara esperem que arribi un quart convidat,
que ens havia confirmat la seva presència,
l'escriptor Carongí i inspector d'ensenyament francès Sant Roig,
per mirada a completar entre els quatre
diferents punts de vista, diferents opinions
sobre algunes de les notícies de la jornada i de la setmana.
La veritat és que gairebé tot està al voltant de la campanya electoral.
Ens agradi o no, ens agradi als periodistes,
ens agradi als ciutadans o no,
els polítics en plena campanya,
en la recta final de la campanya,
són els que omplen aquests dies les pàgines dels diaris
i les informacions de ràdio i de televisió
amb propostes més o menys, en fi, atractives
o més o menys abussarades,
que són les que formen part, com dèiem,
del panorama de l'actualitat del dia.
Així que jo, així per començar,
els demanaria jo com a tarragonins,
com a ciutadans que viuen,
no sé si intensament o no,
aquesta campanya que els està semblant
avorrida, divertida,
apassionant,
intensa.
Tu, Carles, que tens l'experiència com a periodista,
segurament, de moltes campanyes.
Aquesta, respecte a les anteriors,
et sembla diferent o no?
Jo, afortunadament,
m'he dedicat a Tarracó Viva
i m'he lliurat de tenir que seguir la campanya fins ara,
no?
La qual cosa sempre està bastant bé
quan portes unes quantes campanyes,
perquè acostumen a ser molt repetitives.
Però aquesta,
el que valoro jo en positiu,
és que tots els partits polítics
han decidit,
dins del que cap,
deixar de banda
la discrepància,
no?
Allò,
els cris,
els insults,
en fi,
allò,
que molta part de la ciutadania
els estaven dient,
escolta,
no ens agrada aquest estil,
no?
Volem que dialogueu,
que parleu,
que proposeu les vostres coses,
però sense passar del límit
del que és raonable,
no?
Per tant,
en aquest sentit,
penso que la campanya
estarà anant força bé,
no?
Tot i que altres diuen,
amb aquesta argumentació,
que aleshores és una campanya fluixa,
una mica avorrida,
perquè sembla que no hi hagi controvèrsia,
no?
Sí,
no,
però aquí
es produeix un fet,
i és que
les últimes campanyes,
molta gent,
sobretot la premsa,
demanava tranquil·litat a les campanyes,
no?
I quan som tranquil·les,
diuen que són avorrides,
i no pot ser això,
una campanya tranquil·la
no necessàriament és avorrida.
Llavors,
bueno,
és qüestió de buscar
l'equilibri,
l'equilibri,
no?
I dir,
bueno,
doncs què volem,
crits o volem paraules?
Ja està.
A veure,
com ho veuen els altres contartulis?
Jo he d'aixecar la llibre
una altra vegada més
de les llistes obertes.
Si no hi ha llistes obertes,
no jugo.
Ja,
ja,
ja estic cansat.
Ja estic cansat,
perquè,
a l'hora de la veritat,
tot sembla
el partit del PAC.
Parents,
amics i coneguts.
I els que som aquí,
i els que som aquí,
coneixem gent de Tarragona
que treballa per Tarragona
des de fa molt de temps.
I si repasseu les llistes,
jo en conec
quatre i el capvoral,
que deuen treballar
que deuen treballar
pel partit.
Deuen treballar pel partit,
que deuen treballar moltíssim pel partit,
però per Tarragona,
ara per ara,
vull dir,
els que han estat ja a l'Ajuntament,
que per nassos
han d'haver treballat per Tarragona
si estan a l'Ajuntament.
Poc o molt.
Des de l'equip de govern
o des de l'oposició,
cadascú a la seva manera,
deuen haver treballat per Tarragona.
Si no hi ha llistes obertes,
jo dubto
que el futur
d'unes eleccions
sigui el que realment
el poble vol.
I això,
cal pensar-ho,
cal que es reformi la llei,
que es faci...
Alguna cosa s'haurà de fer.
Per què?
Perquè veig que
és allò de dir,
vinga, va,
quantes cadiretes
podem repartir d'aquelles...
Bueno, cadiretes
o sillons aquells allargassats
que hi ha a l'Ajuntament
de Vallut,
podem repartir entre nosaltres
i després ja veurem.
Hi ha molta gent
que està molt desenganyada
de la política
i que segueixen
treballant per Tarragona.
I treballaran tota la vida
perquè s'estimen la ciutat
com se l'estima
aquí el senyor
arqueòleg municipal,
el periodista
que des del seu terreny
treballa per la ciutat
i des de la Canonja
l'amic
Francesc Roig
que ara mateix arriba
també treballa per Tarragona.
Ha treballat per la Canonja
per la independència
municipal de la Canonja
i també treballa per Tarragona
i són gent coneguda
que ho sabem tots plegats
però hi ha tot unes llistes
llarguíssimes
que dic
i qui són aquesta gent?
Suposo que el partit
deuen haver fet
moltes coses pel partit
però per Tarragona
molt indirectament
i sé que això
em portarà conseqüències.
Sí, perquè del tema
de les llistes obertes
aquests dies
en altres tartulis
ja n'hem parlat
perquè és una mena
de reivindicació
que fan de tant en tant
alguns dels contartulis.
Joan,
de la campanya
o de les llistes obertes
en concret?
La campanya
és bastant interessant
perquè tenim
un ventall ampli
de possibilitats
de votació
14 candidatures
tenim unes possibilitats
de canvi o no canvi
que això ho dirà
el votant
el diumenge que ve
i després
hi ha hagut
renovacions significatives
de caps de llistes
i hem de veure
això com qualla
i després com qualla
tot això
amb les profecies
de la premsa
i dels sondejos d'opinió
això és un exercici matemàtic
i el que és cert
sí que potser
és el moment
que això que en dia
en democràcia
l'estat espanyol
doncs tiri endavant
i es plantegi
el sistema
d'elecció
de llistes obertes
tant de bo
que fos per aclamació
i el santo subito
alcalde subito
i plantejar-ho
l'altre dia
hi havia dues persones
properes a mi
que em preguntaven
escolta'm
quines creuetes
han de marcar
les llistes
o sigui que la gent
ja comença
tenint el subconscient
la necessitat aquesta
de tenir una llista oberta
similar al senat
potser
d'anar marcant
i em sembla
no sé si
els partits polítics
voldran acceptar això
en fi
els partits polítics
els grans líders
moltes vegades
de tant en tant
treuen el tema
de les llistes obertes
des de fa temps
però no acaba
de quallar
Francesc
un primer comentari
sobre la campanya
havíem dit
que en fi
com vèieu la campanya electoral
si la vèieu avorrida
intensa
apassionant
el Josep Maria
ha plantejat
el tema
de les llistes obertes
aquest és un tema
cíclic
cada vegada
hi ha una
comptesa electoral
i sobretot
en les compteses municipals
perquè és la proximitat
segurament
jo tinc la sensació
que
quan parlem
de campanyes
municipals
hi ha un doble
ventall
interpretatiu
el que són
els pobles més petits
i les grans ciutats
a les grans ciutats
la part mediàtica
està molt condicionada
pels grans aparells
de partit
a nivell estatal
i a les localitats
més petites
doncs
evidentment
juga molt més
l'eficàcia
de la persona
però esclar
per molt de color
que tingui
per molt de partit
que tingui darrere
diuen
amb què ell hem de votar
però si
quan va fer això
allò
allò
si és que va fer alguna cosa
doncs
no va resultar
i Tarragona
on estem?
a mig que mi
és un terme mig
a mig que mi
què pesa més
la ideologia
les sigles del partit
o el candidat
creuen
el fill d'això
que comenta el Francesc
a veure
jo crec que
hi ha un
marge
i depèn de quins partits
hi ha més marge
de la individualitat
sobretot
perquè no tenen darrere
el pes mediàtic
si són partits
de nova creació
o
diguem-ne
línies
de nova incorporació
al tema municipal
ara
el que sí que és evident
és que són unes municipals
que com mai
havien tingut tanta participació
tants candidats
tants candidats
que això no sé
si després es traduirà
les urnes
en més participació
Carles
tu què creus
què pesa més
la ideologia
o el perfil
de la persona
del cap de llista
jo crec que són
unes eleccions
clarament
presidencialistes
i la millor prova
és que
pràcticament
ningú sap
qui són els números dos
que no han participat
en les campanyes
molt puntualment
per tant
jo crec
públicament
no cara
a la galeria
o cara
a la premsa
efectivament
sí
és la forma
que s'ha de participar
en una campanya electoral
perquè si no surts a la premsa
és com si no existissis
o des del punt de vista
del periodista
no
és del punt de vista
del propi
cap de campanya
d'unes eleccions
que el que volen
és sortir a la premsa
i als mitjans
de comunicació
perquè els mítings
o petites festetes
al carrer
si no surten a la premsa
és com si no haguessin passat
pràcticament
la realitat és aquesta
per tant
qui és el número dos
d'iniciativa
qui és el número tres
en aquest cas
per exemple
de convergència
qui és el número dos
del PSC
tots els que estem a la taula
ho sabem els noms
jo diria que no
jo diria que no
i són persones
que ens preocupa
l'actualitat
imagineu
a nivell de carrer
per tant
eleccions absolutament
presidencialistes
que es vota
a la persona
en aquest cas
en aquestes eleccions
però voleu dir que
la campanya realment
no ha començat
no fa mesos
potser fa anys
i ara 15 dies vista
el peix està pràcticament venut
ja
això ens portaria al debat
de la utilitat o no
de la campanya
però tu Joan
creus com el Carles
que es vota molt més
a la persona
que no pas a la ideologia
en una ciutat
o en Tarragona
en les ciutats
i Tarragona
potser seria un
un cas
que hi entren en joc
diferents variables
hi ha un percentatge important
de qui és el líder
de la llista
ara hi ha altres variables
també entre la ideologia
entre també
altres aspectes
però aquí pesa bastant
Josep Maria
tu com ho veus?
jo em conec bastant
els dos
tres
quatre
perquè són
d'alguna forma
si repasses les llistes
els coneguts
alguns d'això
alguns d'això
alguns d'això
alguns
jo
passa una cosa
que com que
els que ens dediquem
a l'ensenyament
han tingut alumnes
per donar i per vendre
dius
ah però
el fulano
o sotana
clar
és que vosaltres
heu conegut a molta gent
es presenta
es presenta d'allò
que et sorprèn
no?
et sorprèn
que hi hagi
una persona
que es presenti
és que la vida
dona molts toms
sí
sí
dona molts toms
i a més a més
vull dir
els que es presenten
per un altre partit
o per un partit nou
aquests els coneixem
perquè han sortit
moltes vegades
a la fotografia
i aleshores
sabem que
a inauguracions
durant 4 anys
hi ha hagut oportunitat
d'apretar els colzes
i treure el cap
per allí
i que els mitjans
de comunicació
esventin
la notícia
i vegis
aquella careta
la vegis
posada per allí
però n'hi ha
n'hi ha altres partits
que han fet
una reforma absoluta
i apareixen
cares noves
algunes d'aquestes cares noves
són conegudes ja
perquè han treballat
per Tarragona
des d'institucions
que tenen
una certa importància
i et podria donar noms
no els donaré ara
perquè
això seria fer
propaganda per uns
pels altres
me'n deixaria algun
i aleshores ja
seria pitjor
però
coneixem
coneixem gens
que han estat
han estat
a la Setmana Santa
han estat
vora Mart
vora Mart
al port
han estat
en molts llocs
d'aquests
vull dir que
ja sabem
qui són
han participat
en rues
de carnaval
són gent
vinculada
al seguici
fins i tot
a lo millor
toquen els timbals
vull dir
hi ha gent
que són molt
coneguda a Tarragona
i que han fet
coses per Tarragona
però són
conegudes
d'una part
de la ciutat de Tarragona
no de la ciutat de Tarragona
de certs cercles
de la ciutat de Tarragona
jo parlo
d'alguna forma
de la Tarragona
de sempre
que aquest és un altre problema
però votar
anem tots a votar
aquest és un altre problema
i per això he dit abans
que a Tarragona
hi ha barris
i els barris
estan bastant desmembrats
de la ciutat
i potser
i això influeix en el vot
en barris
hi ha barris
que tenen un vot
jo crec que hi ha barris
que voten partit
des de les primeres eleccions
la gent
a les municipals
les primeres
votaven Felipe González
per exemple
aquest el puc nomenar
perquè no es presenta
les primeres
segons quins barris
votaven Pesuc
o d'altres
vull dir que això
clar
és a dir
votaven
votaven el clavell
o votaven la rosa
o votaven alguna cosa
d'aquestes així
la imatge
del partit
perquè és una realitat
és una realitat
la Tarragona de sempre
que cal canviar-la
aquesta mentalitat
però que costarà bastant
canviar-la
és l'única
possibilitat
que hi hagi això
i aleshores
potser sí que reflectaria
amb les llistes obertes
quin és el parer
veure
ahir deia un contartuli
que de les informacions
només compten les informacions
que tenen actualment
representació a l'Ajuntament
que entre
entre
traient gent
dels cinc partits
de les informacions
es podria fer una
deia
aquesta persona
una llista oberta
en fi
fantàstica
que es podria agafar
gent de les informacions
coincideixen?
per tant
les ideologies aquí
no tindrien
tant a veure?
és que el que passa
és que cada cop més
les ideologies
s'aproximen
o sigui
així com
en diverses èpoques
de la història
s'ha entendit
a separar-se
en aquesta ocasió
és un big band
al revés
les ideologies
s'aproximen
però l'interès
del partit
no s'aproxima
el que passa
és que
no s'aprova
vull dir
l'interès del partit
és
és el partit
i el partit
pesa moltíssim
i si no mira
el que passa
quan el partit
pesa moltíssim
que desfà
candidatures
o desfà llistes
i se'n formen
de noves
jo crec que
les llistes obertes
no les veurem mai
jo soc partidari
de les llistes obertes
entre altres coses
perquè jo ara
diumenge
he d'anar a votar
i hi ha gent
de la possible
llista
que jo votaré
que no tinc
cap ganes
de votar-les
per qüestions
personals
per qüestions
de mimetisme
en fi
però estàs obligat
a votar
a tothom
els 27
de cada llista
hi ha gent
d'altres llistes
que segurament votaries
efectivament
a veure
com ho he fet
amb el senat
que quan he pogut
votar al senat
he votat
en funció
de la persona
perquè em mereixia
més garanties
que no pas
unes sigles
d'un partit concret
les llistes obertes
s'afavorien
la participació
francès
i joan
jo crec que sí
segur
senyor
el que passa
que és
un procés
invers
als interessos
dels partits
impossible
és de plantejar
invers i totalment
contrari
la ciutadania
marca una tendència
d'efectivitat
a l'hora de resoldre
uns problemes
immediats
del dia a dia
que saben
que determinades persones
al marge de la ideologia
pel tarannà
pel caràcter
per la manera de ser
resoldrien
amb una certa
celeritat
o acció
ciutadana
més concreta
i d'altres
que
el fet de
votar
tot un engranatge
i fins i tot
diria que
en algunes ocasions
determinades
opinions
d'alguns
mediàtics
diguem-ne
mastodòntics
d'algun partit
estatal
fins i tot
condiciona
o acaba condicionant
algun electorat
que ha de fer
driblings
estrenbòtics
quan se li pregunta
i vostè
què opina
de les opinions
que va dir ahir
i no sé qui
o no sé qui
aquí
aquí és impensable
el que passa a Anglaterra
que un diputat
lori
voti en contra
del Tony Blair
pel simple fet
que ell es presenta
per un districte concret
i ha de passar comptes
a la gent
que l'ha votat
en aquell districte
aquí
una persona
d'un partit
que votés
una
en contra
del que diu
el partit
doncs bueno
ja seria
un escàndol
la nostra educació
política
va per una altra banda
va per la política
del partit
que tu estàs
tot més
el que diu
el partit
t'agradi o no t'agradi
i has de votar això
i si no has de marxar
aquest és el concepte
del políticament correcte
fals
exacte
però és que
el que diu el partit
moltes vegades
no és el que diu el partit
sinó el que ha de dir
el polític d'un partit
és el contrari
del que digui
el polític
de l'altre partit
exacte
i això
en aquesta taula
ho hem vist
vull dir
que si
aquests micròfons
són de color
taronja
taronja
més o menys
no no
verds
ja som verds
el Carles
ja està fent
d'oposició
no no
som blaus
clar
si
escolta
pactem el color
arribaríem a un pacte
sobre el tema
els farem
de la bandera
de l'arcoiris
no al final
aquesta és la millor forma
per no avançar
o avançar amb molta més lentitud
que no pas
dient sobretot
en ciutats
o a poblacions petites
escolti
encara que vostè
sigui el meu opositor
és que la proposta
que em fa
és positiva
pel poble
doncs l'aprovem
i això és el que està
demanant la ciutadania
i els partits polítics
encara no
suposo que ho comencen
a veure
però no s'atreveixen
encara
a baixar-se
d'aquest cavall
de que tu eres feo
jo soc guapo
i al revés
i a la llarga
vindrà el pactisme
que tres partits
o els que siguin
que pensen
tenen ideologies
molt separades
arriben a fer uns pactes
que
allò que diuen
que la política
fa estrany
els companeros
de cama
pactes
centinaturals
que es deia abans
i la utilitat
de la campanya
abans el Joan comentava
jo no l'acabo de veure
ahir també
algun contartuli
deia
massa llarga
15 dies
d'oficials de campanya
però porten mesos
de precampanya
parlant amb persones
properes
a diferents candidatures
a boca petita
manifesten
que la campanya
es fa
perquè s'ha de fer
sembla que sigui
aquelles tradicions
que hem heretat
però realment
sembla ser
que mou
un percentatge
de vot
molt petit
que alerta
amb aquestes eleccions
pot ser
molt important
aquest percentatge
de vot
i diners
euros
mou també
Déu-n'hi d'oretes
veu
sí no
perquè suposa
francès
això és seriós
vull dir que
la pela
és la pela
o el cèntim
l'euro
l'euro
li trobes utilitat
a la campanya
a veure
per donar
a conèixer
qui es presenta
dels que
a la millor
no coneixies
a veure
què diu
és a dir
per saber
vejam què diu
i sabrem
què pensa
o com a mínim
què intenta fer
alguna vegada
sí
jo penso que sí
que pot ser útil
pot ser útil
el que passa
és clar
els mítings
acaben tenint
sempre
els mateixos clients
o els clients
inicialment
suposadament
i quan tu vas
a un míting
en el qual
i ho dic
així perquè
jo a vegades
he anat
a diversos
per la pura curiositat
d'escoltar
què és el que diuen
perquè és clar
com a ciutadà
tens la necessitat
i el dret
a saber
què opinen
què volen fer
i fins i tot
algú et mira estrany
és a dir
què fa aquest aquí
inicialment
no pensava jo
que fos dels nostres
votants
i tal
i a més a més
marxes després
dels aperitius
perquè és clar
algú
s'hi apunta
pel que ve després
del míting
que són aperitius
caves
i no sé què
no no no
simplement
tu vas escoltar
i ho troben estrany
ho troben estrany
perquè no et consideren
gremialment
d'aquell sector
perquè el que va al míting
ja està convençut
no?
segons aquesta teoria
o són els familiars
dels que es presenten
o són els
acèrrims
ideològics
seguidors
o simplement
les
diguem-ne
els altres contrincants
que també van
per sentir bé
què diu
és com a enemis
entre setmana
perdona
què dieus?
és com a enemis
entre setmana
no ho sé
no ho sé
si és ben bé això
però en fi
ara
jo el que volia introduir
és un altre concepte
a veure
el fet que moltes vegades
els polítics
plantegin
o això que dieu
llistes obertes
o llistes tancades
ens acostumem
a que sembla
que la ciutadania
busca algú
que li resolgui tot
i la corresponsabilitat
queda al calaix
i això
sí que em preocupa
però esclar
diuen
no no
jo busco
aquell partit
aquella gestió
aquell alcalde
que a mi
tota aquesta problemàtica
me la solventi
no no
escolti
vostè també és una part
importantíssima
de la solució
home
això pot enllisar
en un aspecte
som molt crítics
amb la classe política
però
ens ficaríem
com a col·lectiu
individualment
en política
per canviar
aquesta percepció
o per fer coses
hi ha gent que diu
no jo
no em parli de política
que de política
no vull saber res
o si
si de política
no vol saber res
vostè vol exercir
de ciutadà
vostè vol resoldre
o que li resolguin
els problemes de sanitat
els problemes d'educació
els problemes vials
de seguretat
o doncs escolti
comencem per aquí
perquè moltes vegades
davant meu
al vespre
hi ha gent que
només pel simple fet
d'aixecar una tapa
de la brossa
deixa la brossa
a terra
és un exemple
estaríem parlat
de la corresponsabilitat
de tots
un exemple banal
i fins i tot
ortopèdic
en aquest cas
però després
es demana
a l'Ajuntament
la màxima
el màxim servei de neteja
per seguir aquest exemple
demanaran
que aquell trosset
on ha deixat la brossa
estigui net
el desengany i el desencís
per això ve
perquè determinats polítics
moguts pel partit
s'han guanyat de pols
el desengany i el desencís
del ciutadà
certament
carregar-se de responsabilitats
a ningú li agrada
a ningú en general
vull dir
hi ha qui pagaria
cada vegada menys
clar
hi ha qui pagaria
però pagaria
no per tenir responsabilitat
sinó per sortir a la foto
i aquest és el perill
Josep Maria
clar
perquè a mesura que vas
delegar en responsabilitats
tornem
a anar anant
d'allà on venim
i d'on no voldríem tornar
situacions impositives
molt direccionals
per no canviar
el concepte
de la paraula
que no són recomanables
en un procés democràtic
i en una societat democràtica
bé, ara ja estem
en la fase
de la política paternalista
que és molt perillosa
que la política
m'ha de solucionar
els meus problemes
jo estic còmodament
assegut a casa
i això no
no en veia
i estem sempre implicats
des de la postura crítica
però no implicats
volent fer les coses
realment una cosa
és predicar
i l'altra cosa
és donar pa
no ens oblidem
i en aquest context
del que parlen ara
bàsicament estem entendint
ja sobretot
ja en els últims anys
en les últimes campanyes electorals
campanyes i missatges
dels partits polítics
mediàtics
en què només s'arriba
el ciutadà
justament a través
dels mitjans de comunicació
i entre tots els mitjans
de comunicació
segurament
i sobretot
a través de la televisió
creieu que és això
que cada cop estem davant
més d'una campanya
d'una campanya mediàtica
bàsicament
sí perquè no s'han complert
promeses
ell ha parlat
de l'esperit de ciutadania
però quantes vegades
en campanya
no s'ha parlat
del policia de barri
la guàrdia urbana
de barri
l'apropament
cap al ciutadà
l'ajuntament
queda lluny
i a més a més
vull dir
quan pugen
els quatre esgregons
que hi ha
a la plaça
de la font
per arribar
a les escales
llargues
que arriben
fins al cadiram
de dalt
de tot
allí
s'obliden
moltes
d'aquestes coses
i es torna
a tindre
una presència
significativa
al partit
quan jo
i la immensa
majoria
de ciutadans
de Tarragona
suposo
pensen
que quan una persona
agafa
l'escotet
de regidor municipal
o la vara
de comandament
ha de pensar
per damunt
de tot
en Tarragona
i oblidar-se
del partit
el que passa
que no els deixen
no els deixen
i aleshores
tornem
a repetir
el de sempre
a la llarga
a la llarga
tot el que no faci
un ciutadà
per Tarragona
moltes vegades
no l'hi farà ningú
des de
recuperar
el fortí
de la reina
fins a la façana
marítima
si vols
si la façana
marítima
estiguéssim tots
convençuts
que és un bé
per la ciutat
tota Tarragona
s'hauria de moure
tota
no un partit
o l'altre
i tu m'has posat
pals a la roda
i tots aquests romans
que es diuen
i que surten per aquí
tots a una
cap a on sigui
amb dues hores i mitja
es va a Madrid
avui en dia
a veure
Francesc
sí
amb això que deia
el Joan Maria
i els altres companys
d'aquí a la taula
només voldria posar
un exemple
d'aquest concepte
de gestió
pública
fa dos dies
una persona
de les que va
en aquestes
candidatures
diguem-ne
semi-anònimes
que dèieu vosaltres
que són
tercer quart
i cinquè
és que no
d'això
però aquest era
dels de
la banda alta
se'm lamentava
que estava
estressadíssim
que portava
ja un de dies
anant a dormir
tard
repartint
ensobrant
i no sé què
no sé quantos
jo li vaig dir
com m'ho has dit
això
que estàs molt cansat
doncs dic
pensa que si surts
això no és ni el començament
perquè pensa que
la gestió pública
és estar cansat
i anar
a moltes més hores
de les que va la gent
i fer
la doble feina
perquè esclar
els polítics
ara en tenen una
però la majoria
de ciutadans
que ens dediquem
a l'acció pública
i ciutadana
fem la professional
i les altres
que sempre són
hores nocturnes
caps de setmana
i el que pengi
clar
per tant
quan un
que es vol dedicar
a la política
es queixa
que està estressat
amb la campanya electoral
i no és conscient
que la gestió pública
implicarà
molt de sacrifici
anem malament
la política
és un censurador
el que passa
és que també
hi ha regidors
que treballen molt
i hi ha regidors
que no han fotut brot
però aquests regidors
que treballen molt
han de treballar
a les fosques
ho dic clarament
perquè és així
no direm noms
evidentment
però hi ha gent
que s'ha entregat
a tope
i de tots els partits
i hi ha gent
també de tots els partits
que no han aparegut
o han aparegut
han anat al despatxet
10 minutets
han marxat
això sí
quan hi ha actes públics
apareixen tots
però a l'hora de pencar
hi ha hagut regidors
aquí
per dir
per exemple
per no dir un nom
però diguéssim
d'anteriors
legislatures
deixem-ho ja
una mica lluny
amb el temps
que no han fotut
res
en la seva regidoria
Josep Marina
vas a dir alguna cosa
no?
no
que treballen
a les fosques
i si es treballa
a les fosques
vull dir
com que es necessita
flash
per sortir
a les fotos
doncs no surten
i aquests
s'obliden
i aquests s'obliden
i clar
si un vol perpetuar-se
amb un càrrec
o continuar treballant
per la ciutat
diu
he d'anar
he de cansar-me
amb coses
que no donen res
per Tarragona
eh?
perquè es cansen
eh?
vull dir
per la festa major
de Santa Tegla
i per Sant Magí
van de bòlit
inaugurant
exposicions
i actes
quants n'hi ha?
340
vinga
a veure si els anem
tots
eh?
ho sabem
tots plegats
això
eh?
i això cansa
però això
això per Tarragona
no
perquè potser
si no anessin
a la processó
o no anessin d'allò
no passaria res
si es quedessin
al despatx
un últim apunt
de la tertúlia
només quedan dos minuts
però en relació
amb això que dèiem
de la campanya
mediàtica
els hi volia plantejar
que pràcticament
no queda temps
que segurament
estem davant
de campanyes
tan mediàtiques
en què els periodistes
busquem
allò els titulars
no sé si dir-ne fàcils
que segurament
el que queda
aquests dies
de propostes
de campanya
és la més
polèmica
no Carles?
o la més agosserada
que seria això
de posar la mesquita
al banc d'Espanya
la més sorprenent
de totes
i ens quedem
amb aquests debats
segurament
superficials
no?
o no?
què els sembla?
tenim dos minuts
home és que
el de voler
posar una mesquita
al banc d'Espanya
no és en absolut
superficial
al contrari
és una cosa
per mi molt seria
i per debatre
molt seriosament
és política de minerà
evidentment
per mi és un error
és política de
perdona?
de minerà
no de campanar
però què consideren
que aquests temes
siguin els que després
se'ls ha quedat a la gent
aquestes propostes
que són
crida l'atenció
perquè com la resta
ha sigut el mateix
fort i fa sana marítima
l'altre
l'altre
l'altre
l'escola d'idiomes
que ja portem
tants anys parlant
doncs mira
com és la novetat
doncs ens ha fet gràcia
a tots
Joan?
l'equible
ha d'estar orientat
a la Meca
i què vols dir
amb això?
que si no
l'oiller no t'entén
que l'altar major
l'altar de la mesquita
està orientat a la Meca
i el tenim o no
aquí?
s'ha de mirar
no, s'ha de mirar
s'ha de posar
la campanya
el que sí ens ha donat
20 segons
és coneixement
de les dones
dels polítics
i del dia
que es van conèixer
i com va
brustar l'amor
aquestes coses
sí
que és l'únic
que desconeixim
les dones i els homes
sí
hi ha hagut tomate
bé
això de que hi hagi tomate
està bé o no
Josep Maria?
mira
és el pa nostre
de cada dia
i també
amb la campanya
s'ha caigut
amb això
amb això
que ja m'explicaràs
per te regora
clar
detrás de cada hombre
importante
hay una mujer
o detrás de cada mujer
hay un hombre
aunque no sea importante
en fi
senyors
ho deixem aquí
podríem continuar
la tertúlia
parlant d'altres aspectes
més o menys
vinculats a la campanya electoral
però
de moment ho deixem aquí
que acabin els polítics
de fer la campanya
i el diumenge
els ciutadans
tenen una cita
amb les urnes
en parlarem dels resultats
a les eleccions
la setmana vinent
en els temps de la tertúlia
Josep Maria Sabatevos
Francesc Sanroig
Carles Gossalvez
Joan Menchon
gràcies a tots quatre
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
bon dia