Temps de tertúlia.
El matí de Tarragona Ràdio, mitja hora aproximadament
per comentar, per repassar les notícies d'actualitat de la jornada.
Ja tenim puntualment envingut els nostres tres convidats.
Saludem en Quim Vendrell, Esquerra Republicana.
Quim, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia.
També saludem en Raúl Font, exregidor a l'Ajuntament de Tarragona
per Convergència i Unió.
Raúl, bon dia i bona hora.
Encara ho soc regidor.
Encara ho és.
Ex-sinent d'alcalde.
Ex-sinent d'alcalde.
No ens confonguem.
Potser em volia fumar fora.
No, no pas i sap que no és veritat.
I saludem també l'advocat Xavier Soler-Poblet.
Xavier, bon dia i bona hora.
Benvingut.
No he sigut regidor mai.
No he sigut regidor mai.
No.
Amb aquests tres convidats, repassem les principals notícies d'actualitat.
Els proposo parlar d'un clàssic, podríem dir, de les tertúlies.
Un tema recurrent, però el traiem perquè ahir el va posar damunt de la taula
el portaveu de Convergència i l'Ajuntament de Tarragona, senyor Joan Ejio.
Parlem de la qüestió de la façana marítima,
com molt bé saben, Joan Ejio va fer-hi una roda de premsa
per advertir que el projecte de la façana marítima
es pot retardar 12 anys si el govern municipal opta per reiniciar tot el procés.
I de fet Joan Ejio vol tornar a reobrir aquest debat
i vol posar-lo damunt de la taula en la propera edició del plenari municipal.
Sobre aquesta qüestió, sobre la façana marítima,
el projecte, si es valita el projecte Bofill, no es valita el projecte Bofill,
l'ubicació de la via al tren, el retard o no retard en tot aquest procés.
Quin vendrell?
A veure, jo crec que el tema de la façana marítima l'han parlat tant
i de manera tan diversa que al final, més que portar coses noves,
el que fem és crear més confusió en definitiu.
Corregeixo moderador d'avui de Tarragona Ràdio...
Que avui han començat bé, doncs.
No hi ha projecte Bofill, torna a m'insistir, hi ha una maqueta Bofill
i al pobre Bofill li deuen xiular les orelles cada vegada es parla d'ell
perquè l'únic que va fer va ser presentar una maqueta i aquí s'ha acabat.
No hi ha projecte. Un projecte és dir la viabilitat que hi ha amb tot això,
el cost econòmic que té, etcètera, etcètera, etcètera.
Per tant, amb el tema façana marítima estem a 0 o 0,5
o no sé quant, però molt a prop del 0.
Aquí s'ha d'iniciar tot de nou, naturalment,
i que s'ha d'intentar fer amb tot de nou.
Intentar buscar el màxim de consens, primer a nivell municipal
i a continuació a la resta d'administracions que han de participar en tot això.
Que es torni a treure el tema de la façana marítima
que es parli del projecte de Bofill, a mi em sembla desencertadíssim
perquè és que això no ha existit mai.
I tornem a estar on estàvem abans, en plena confusió,
dient que si projecta o si no projecta,
però que des del meu punt de vista,
crec que sobre el tema façana marítima no hi ha res.
El que hi ha són intencions i que s'han de concretar.
Xavier.
A veure, jo, concretament d'acord, perdoneu,
amb el que ha dit el Quim,
perquè fins i tot l'alcalde ho va fer públic,
i se'l diu, hi ha un dibuix fet pel senyor Bofill.
No hi ha cap projecte,
en aquests moments no existeix cap projecte
que parli de la façana marítima.
i després una altra cosa,
el que sí que es té que fer és buscar-hi una solució,
perquè la façana marítima de Terragona és que pot ser preciosa,
però l'avantatge que tenim ara
és que és la primera vegada que es planteja
treure les vies
i la modificació del traçat ferroviari.
Si mirem els diaris del pensament del ciutadà
sobre el trasllat de la via del tren,
se'n anem amb un 85-90% de ciutadans
que estan d'acord en que el tren allí fa mal als ulls.
I aquí ho he dit moltes vegades,
i si hi hagués el teu company i director, Ricard,
diria sí que ho has dit moltes vegades,
no ho diguis més, perquè ho has dit tot.
L'any 32, Rovira i Virgili,
amb un llibre que va editar,
hi havia una sèrie d'articles
sobre Terragona i tal,
i n'hi havia un en què específicament deia
que sortir al balcó del Mediterrà,
veure tota la Mediterrània que tenim al davant
i veure les vies del tren
era un insult als ciutadans de la ciutat.
Això ho deia ja l'any 32,
Josep Maria Rovira i Virgili.
Per tant,
jo crec que el nou projecte que es faci,
i m'agrada la iniciativa que sembla que és la que surti,
que és que el tren no passarà
per sota del balcó del Mediterrà,
això és importantíssim.
I és molt bonic,
i jo hi estic completament d'acord.
Amb el que jo no estaria d'acord
és que allò es convertís,
doncs, que hi hagués 5 o 4 senyors
que comencessin a construir
sota del balcó del Mediterrà,
que això ja seria molt perillós.
però jo crec, primer,
no existeix aquest projecte,
segon,
escolti,
si vols ser el vergi,
que tardarem 12 anys.
Escolti,
jo no és que sigui molt jove,
però jo d'aquí 12 anys encara penso estar aquí,
per tant m'agradaria assistir,
amb 12 anys,
a la inauguració d'una façana marítima,
que la gent quan vingui a la ciutat
entre l'amfiteatre,
entre l'amfiteatre romà i tot això,
digui,
escolti,
això no ho té cap ciutat de la Mediterrània,
ni d'aquest país,
ni d'altres països.
És l'única ciutat que té aquesta façana.
Això és el que a mi m'agradaria.
I sobretot el trasllat del tren.
Raül.
Sí,
a veure,
és un tema
que tothom aposta
perquè s'hagi de fer,
que tothom creu que és convenient de fer-se.
Sí que és cert,
el que deia ara el Soler,
que és una façana
que és una llàstima que el tren encara estigui allà
i que encara bloquegi d'alguna manera
aquest excés a aquesta permeabilitat
de la ciutat al mar.
També val a dir
que amb els anys d'urbanisme salvatge
que hi va haver als anys 60, 70, etcètera,
si no hagués sigut per la via del tren,
probablement allò estaria possiblement matxacat.
Segurament la via del tren
ha fet un paper, entre cometes, ecològic
o de preservació.
Sí, per meig un moment, Raül.
Sí, i tant, home.
Això que dius de l'urbanisme salvatge,
l'any 2007,
ben hi ha, ben hi ha, eh?
Parles per a algú.
I s'ha de vigilar, també, eh?
Parles per a Marbella o parles...
No, no, parles per coses
que poden passar en aquesta ciutat.
A veure,
el tema de la façana marítima
és un tema, jo crec que és molt important
per a la ciutat
i per a la projecció del llançament futur de ciutat.
Jo crec que aquí hi ha diversos elements
en aquest tema, no?
Primer tema.
No es pot dir des de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
que no existeix un projecte bufill
que només és un dibuix i prou.
Home, no és un projecte executiu,
no és un projecte, diguem-ne,
des del punt de vista arquitectònic
com perquè demà comencin a urbanitzar la zona,
però sí que és un projecte, primer,
que van votar a favor tots els partits polítics
en el seu encàrrec de l'Ajuntament de Tarragona,
inclòs els dos que en aquests moments fan ara,
formen part de l'equip de govern,
inclòs iniciativa que ara no hi és.
Per tant, no es pot al·legar
que aquest projecte és un desastre
o que aquest projecte no és interessant
o que aquest projecte mai ha existit
quan s'ha votat a favor, primer tema.
Segon tema, la pròpia Generalitat
que en aquests moments està presentant
el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona,
en aquests moments s'està basant-se
i està utilitzant i està partint de la base
d'aquest projecte bufill, de la façana bufill,
per tal de calcular i per tal d'apuntar
quina seria la connexió del tema de Ferrocarril, etcètera, etcètera.
I, per tant, jo crec que és un projecte que existeix, que és real.
Que no és un projecte perquè demà comencin les excavadores?
Evidentment que no.
Era un projecte, un disseny de planificació del territori
que contemplava quins atziuts hi podien haver-hi,
que si l'amfiteatre, que si el soterrament,
que si tant dependent, que si això, que si allò.
És evident que un projecte d'aquestes característiques
és quasi la meitat del projecte de revisió del Pla Urbanístic
de la ciutat de Tarragona
i és un projecte amplíssim que ocupa una extensió molt important
i que necessita un finançament important.
Ara, també volia recordar, Quim,
que m'estranya molt que ha de minimitzar d'aquesta manera
aquest projecte, quan aquí a Bombo i Platarets
ve l'exconsellent cap, Josep Bergalló,
del vostre partit, d'Esquerra Republicana,
i signa amb el Joan Miquel Nadal
un document, una carta d'intencions
per part de la Generalitat i del Govern de la ciutat
per tirar-ho endavant.
No, no, no, perdó.
Va ser un acord personal,
un compromís personal
de l'exalcalde de Nadal
i de l'exconseller primer
o consellent cap, Josep Bergalló,
que deien
allà on estiguem políticament cada un dels dos
continuarem treballant perquè Tarragona
tingui façana marítima.
Per tant, no hi ha ni acord de l'Ajuntament institucional,
de l'exequip de Govern o de l'exalcalde de Nadal
ni hi ha acord de la Generalitat,
sinó que són aportacions personals
que cada un d'ells diu
escolta'm, jo plego d'alcalde
i l'altre diu
jo no sé si continuaré sent conseller o no sé què,
però allà on estiguem fent política
hem de defensar el projecte
que Tarragona tingui una façana marítima.
O sigui, tot això desaparegui,
la via del tren i tot això sigui pla.
A veure, jo no sóc expert en tret constitucional,
però a mi em sembla que quan un alcalde
en presència de membres
de tots els equips de governs...
Ah, no, m'estàs parlant del...
I ve el consellent cap...
I ve el consellent cap...
No, me confonia de terme, de moment.
I ve el consellent cap de la Generalitat
i signa un document a Bonvoi Patarets
en l'Ajuntament,
un com a cap del Govern
o del consellent cap
o de segon vicepresident,
el que equivaldria ara vicepresident de Govern
amb l'alcalde de la ciutat per tirar endavant,
que ara es minimitzi d'aquesta manera
des del vostre partit.
Jo crec que aquell acte va ser molt seriós
i molt conseqüent.
Altra cosa ha estat, perdona,
altra cosa ha estat que des del Partit Socialista
ha donat la impressió
i disculpa Soler,
des del Partit Socialista
donant la impressió
que s'hagi bloquejat
i que no s'hagin habilitat
cap partida econòmica
en els pressupostos generals de l'Estat,
tot i que des de Comerciència i Unió
s'ha anat demanant en diverses ocasions.
Quan tu creus en un projecte
i creus fermament
és quan habilites la partida pressupostària.
L'any passat vam aconseguir
dos milions pel Mercat Central,
que s'hi posi una partida pressupostària
d'una vegada per totes
en els pressupostos generals de l'Estat
i llavors jo també em creuré
que el senyor Ballesteros
hi creu en el projecte
de la reforma de la façana marítima.
Mentrestant,
dóna la impressió
que qui mereix a la perdiu són ells.
Nosaltres vam començar,
que no agrada,
escolti'm,
que es vagi rectificant.
L'urbanisme té prou eines
i prou recursos
perquè els projectes,
si no agraden del tot,
s'hi puguin introduir,
treure i manllevar coses.
Molts fronts oberts.
Primer Quim i després Xavier.
A veure, no,
que em confonia d'episodi de temps.
L'edat no perdona.
L'edat no perdona.
Això és principi de Parkinson,
comencem a tenir tots els que estem asseguts aquí.
No, a veure,
és ben cert
que es va firmar
un acord
amb institucions,
però aquest acord
s'havia de començar
per la redacció del projecte.
D'entrada,
o sigui,
la Generalitat diu,
escolti'm,
a mi el que m'estan presentant vostès
no faig res,
anem a fer una redacció del projecte
i per tant,
el primer que s'ha,
es marca un pla de treball
perquè estigui endavant.
També és ben cert
que l'Estat
en aquests moments
no ha portat res,
però compte,
si l'Estat
o qualsevol administració
no té un projecte,
no portarà res.
al mercat s'han aportat diners,
per què?
Perquè hi havia la redacció
d'un projecte
i aquest projecte
estava quantificat
i deien que participem
amb el 20,
el 30 o el 40,
per tant,
podem participar.
A vegades s'habiliten partides
per redactar projectes,
l'Estat també podria ajudar.
El que passa
és que en aquest moment
no sé com està la situació,
la desconec,
però semblava
que això anés a càrrec
de l'Ajuntament
i a càrrec de la Generalitat
i a partir d'aquí
començar-ho a treballar.
Dit això,
doncs continuo insistint,
per mi,
continua sense haver-hi un projecte
i el que hi ha
és un bon disseny
del que podria ser
una façana marítima,
però aquest disseny
no anant més enllà
d'allò que és el disseny
i que per tant
t'has de posar
d'una manera seriosa
a treballar en tot aquest aspecte,
veure la viabilitat que té
i sobretot quantificar-ho
per allò que en diuen
saber de quin mal has de morir.
Xavier.
Globalment,
a veure,
mirant,
en castellà seria
el boceto,
l'esbós
l'esbós
del senyor Bufill,
vist
que actualment
la nova alternativa
que hi ha
en aquest plan,
en aquest esbós
que va fer
el senyor Bufill,
jo crec que no hi ha color,
jo crec que no hi ha color,
és molt millor.
I en quant
a la...
el que deies,
bueno,
ja ho he contestat
el Quim,
el fet de...
Solti,
vostès podien demanar
per fer el plan,
escolta,
si jo fos l'estat,
diria,
escolta,
completament d'acord,
ja els ajudaré,
diguin-m'ho,
com,
de quina manera,
quan i com s'ha de fer,
vull dir,
encara estem
als inicis de tot això,
per què?
Doncs perquè el plan
que es vol fer
és molt diferent
de com tenia que anar,
el soterrament
de la via del tren,
jo he parlat
amb gent que s'hi dedica,
xoles,
escolta,
no és molt viable,
no és molt viable
que al costat del mar
es pugui enfonsar,
el tren passés per sota i tal,
sinó que el millor
és el desviament.
A més,
jo crec que és important
treure les vies
del dintre de la ciutat
perquè no deixen de ser,
no deixen de ser muralles
que t'impedeixen moltes coses.
S'han d'acord
amb aquesta equació
amb el desviament
de les vies del tren
per l'interior,
com recull,
per exemple,
el pla territorial
del Camp de Tarragona
que ara mateix
ja està en fase de delegacions?
Totalment,
totalment.
Les vies del tren
no tenen que passar
ni per el costat mateix
de la Nacional 340,
que és el que venint
de Barcelona,
no hi tenen que estar.
Això ha d'anar
per un altre traçat
amb una estació
com Déu Mane
que la volen portar
cap al centre de la ciutat,
doncs benvinguda sigui,
no ens podem oblidar
que a Barcelona
tenen parades del tren
al Passeig de Gràcia
i això seria bo
pel ciutadà
que hi hagués
una sortida,
una arribada de tren,
una peadero
que se n'hi deien,
que per mi és positiu
i treure les vies.
Escolta,
el moment que treguis
les vies
de la Nacional 340,
la 340
es pot convertir
en xamplà,
allà on hi ha les vies
amb una via rapidíssima,
no el sacrifici
que han de fer la gent
que per anar a treballar
a les 9 del matí
han de sortir
del tafullo encara
a les 7 i mitja
del matí
per les cues que hi ha
perquè les infraestructures
també,
cuidado,
i d'això
també en té la culpa
de l'Estat,
les infraestructures
de Tarragona,
de Tarragona ciutat,
escolti,
són tercermundistes,
eh?
Tercermundistes de veritat.
això no pot ser
i s'ha de modificar
i s'ha d'apretar
on sigui
i això sí
que seria molt important
que és que l'equip
de govern municipal
amb l'oposició
en aquestes coses
agafats tots de la mà
i amuntar el pollo
d'on de sea
per defensar la ciutat
que jo crec
que està per damunt
de partits,
d'ideologies
i de mani qui mani.
El tema de les infraestructures
és un altre tema
recorrent
també molt potent
per tancar el tema
aquest de les vies del tren.
Raül i Quim
també seu d'acord
amb el possible desviament
de les vies del tren
per l'interior?
A veure,
jo he de dir que sí.
Potser amb algú...
He de dir que sí
per una senzilla raó
que quan jo vaig portar
durant un any
aproximadament
l'inici
de la revisió
del Pla General d'Urbanisme,
l'inici,
on llavors també
només van marcar taques,
només van marcar petits...
abans de provar
per primera vegada
les tendències
de per allà
on havia d'anar
la revisió
del Pla General d'Urbanisme,
amb Aguirre Newman
ja dibuixàvem
la possibilitat
que la via del tren
n'és paral·lel
a la variant
de la 340
i plantejaven també
una estació
a la zona
de Joan XXIII
i això va estar exposat
en el Palau de Congressos
en una exposició
que es va fer
de lo que van ser
els inicis dels treballs,
ara fa 6 anys
o 7 anys,
de l'inici
dels treballs
d'aquesta revisió
del Pla General d'Urbanisme.
Per tant,
personalment
per mi
no hi veig
cap inconvenient
que això sigui així
perquè crec que
milloraria
la permeabilitat
de la ciutat.
Ara bé,
l'entrada
de l'estació
fins al vell mig
de la ciutat
aquí al centre
de la ciutat
de Tarragona
escavant
amb un túnel,
això és un projecte
que ja existeix
des dels anys 50,
el que passa
que aquí a Tarragona,
com molt bé
deia ara
l'advocat Soler,
hi ha hagut
una mancança
d'inversió.
A mi em fa gràcia
quan es barallen
el PP i el PSOE
no, que va ser tu,
no, que l'Aznar,
no, que el Felipe,
no, que l'altre,
no, que...
Escolta'm,
és que jo me n'aniria al Suárez
i a Franco,
això era el tema
de l'estació de Tarragona.
Sí, home, sí,
l'estació de Tarragona,
el desastre
de l'estació
de Ferrocarril de Tarragona.
Mireu quantes
capitals de província
de l'estació de Ferrocarril de l'estat espanyol.
No, però la Tarragona
és una...
I sobretot la ciutat
és una vergonya
l'abandó
que ha estat
per part dels organismes
de l'estat
i de la Generalitat.
Javier,
quantes estacions,
quantes capitals
de província
de l'estat espanyol
tenen
la vírria
d'estació
de ferrocarril
que tenim nosaltres?
És que aneu posant
on vulgueu,
a la gronya,
a Castelló.
Perdona,
té un avantatge
aquesta estació,
eh?
que és millor
que les de l'oeste
que les de les pel·lícules
de l'oeste
però...
Que la de Port Aventura.
És millor
que la de Port Aventura.
És les graus següents
de les pel·lícules
de l'oeste.
Però a veure,
hi ha una mancança
d'arrel
i és cert
el que deia
el Quim Nint,
jo crec que
hem d'anar tots
o no sé
que ho deia
si el Quim
o el Xavier,
hem d'anar tots
del Bracet,
jo crec que aquí
ens hi juguem molt
com a ciutat.
A l'inici
de la façana Bufill
jo crec que va estar
ben encarrelat
en el sentit
que tots els partits polítics
hi van mostrar el seu acord,
la Generalitat
a través del Consell Encap
hi va mostrar el seu acord
i jo crec que seria bo
que no es trenqués
aquest encantament, no?
Ara, clar,
si des de l'equip de govern
se diu
això és un desastre
i jo, escolti'm,
doncs per què
perquè hi estava d'acord
en aquells moments
i per què durant un temps
ens va enganyar
i no ho va dir
que era un desastre
i que el govern central
no donaria suport
perquè era un desastre.
Jo crec que estem...
Hem perdut temps.
El Quim fa sonar que no ho té.
Hem perdut temps.
està a l'aigua
i s'ha de fer millor.
Doncs escalfem-ho.
A veure,
el que passa
que si també hi ha
una altra cosa
que enllaçant una mica
amb el tema d'infraestructures
i que avui a dissabte
a Barcelona
hi ha una manifestació
moltes vegades
ens n'oblidem
i aquí sortia el tema
que quan passen coses
a Rodalies,
a Barcelona
sembla que s'en sorri el món
i tenen tot el dret
a sentir-se molestos,
enganyats,
estafats
i tot el que tu vulguis
però, coi,
les infraestructures
les pateix tot el país,
inclòs a Tarragona
que per algú
forma part del país.
Per tant,
és que, a veure,
el tema d'infraestructures
és que el patim
per tot arreu
i la paciència
que tenim jo crec
que és pública,
notòria
i fins i tot,
no ho sé,
desesperant
que tinguem tanta paciència
i valgui
la paradoxa.
Amb això
que voldria dir
o que vinc a dir,
doncs que
el dissabte és un bon moment
per anar amb una pancarta
del camp de Tarragona
i dir,
escolti,
aquí també les passem magres
i no només
anem a ser solidaris
amb tot el que està passant
amb el tema de Rodalies
i amb el tema de l'AVE,
sinó que nosaltres també,
com a ciutadans
d'aquesta
mega regió,
també ens sentim molestos
i identificats
en tot el que està passant
perquè és que
no tenim absolutament res.
I compte,
estem parlant
de la façana marítima
i estic d'acord
amb el Raül
quan diu
que a l'Estat
s'hauria d'implicar,
hem de fer que s'impliqui
perquè a altres llocs
ha pagat el soterrament
de la via
a cos zero
i aquí s'estava plantejant
un canvi de cromus,
no?
O sigui,
jo a Foment
allibero les vies
i tot això
però tu
d'Ajuntament
agafa i construeix
i em pagues
el que t'allibero.
Escolti'm,
a veure,
si en d'altres ciutats
de l'Estat espanyol
i catalanes també
s'ha aconseguit
que això sigui
totalment gratuït,
no veig per què
Tarragona ha de ser diferent
de les altres ciutats
i s'ha d'alliberar
uns terrenys
pagant l'Ajuntament
i que després
per poder pagar
l'Ajuntament
a Foment
és a dir,
l'Estat
hagi d'anar a construir
en la qual cosa
més que una façana marítima
el que estaríem fent
és una muralla marítima
perquè façana
possiblement
sí que en tindríem
moltes de façanes
però resulta que
estaríem tapant
tota la vista
de tot el que és
de la ciutat cap al mar
que em sembla
que és una vista
impressionant,
ideal,
bucòlica,
etcètera
i si li posem edificis
per molt petits que siguin
o per molt baixos que siguin
el de façana marítima
serà una realitat
en quant façana,
façana
i el que interessa
és que tot això que he dit
pla
últimes aportacions
sobre aquesta qüestió
jo voldria dir
dues coses
que crec
que són les que penso
en primer lloc
hi va haver un gran
Tarragoni
que crec
que estimava molt
la ciutat
ah perdó
Xavier
el que parlaves tu
d'en Rubí i Virgili
és cert
i a més a més
el Port fa tres anys
va editar un llibre
que es diu
Tarrago Clara
on surten tot un seguit
d'articles
periodístics
d'en Rubí i Virgili
que fan referència
al camp de Tarragoni
a l'article
que diu
en Xavier Soler
efectivament
està recollit
amb aquest llibre
com que ets
del partit
que ets
et diré
que aquest llibre
me'l va regalar
el meu tio
Josep Maria Poblet
que ha de ser
capdavanter
i d'esquerra republicana
molts anys a l'exili
i jo vaig tenir
l'honor
de conviure amb ell
els anys que vaig estar
estudiant a Barcelona
vivia amb ell
i em va regalar
aquest llibre
jo volia dir
dues coses
hi ha gent que diu
Tarragona
la tenen
per tot
per tots els organismes
està
oblidada
jo els dic
que jo no hi estic d'acord
Tarragona no està
oblidada
Tarragona està
maltractada
pateix
violència
ara ja és
famosa
desgraciadament
la violència de gènere
Tarragona és una ciutat
que ha patit
violència
de les institucions
no parlo de l'Ajuntament
de l'Estat
de la Generalitat
i abans
només de l'Estat
i per tant
tenim
un agravi comparatiu
amb el reste de Catalunya
i amb el reste de l'Estat
i en segon lloc
el que sí que demanaria
els que tinguessin
que fer tot això
l'Ajuntament
la Generalitat
l'Estat
que tinguin
visió de futur
que tinguin
visió de futur
perquè
a Tarragona
vam tenir
una gran alegria
el moment
en què es van fer
el desviament
se'ns recordeu
el desviament
els cotxes ja no passen
per la gran l'avella
bé
falta de visió
de futur
aquest desviament
és dolent
per què?
doneu-se'n compte
han cotillat la ciutat
quan surts
de la muralla
que comença
a passar
el desviament
que per la part
del llurí
i tot això
no hi ha vida
per què?
perquè allò
fa detallar focs
Tarragona
està encotillada
pel desviament
aquest desviament
l'haguessin passat
a 4 quilòmetres més
d'on està
o 5
amb una baixada
cap al centre
de la ciutat
fantàstic
doncs
tindre en compte
la visió de futur
que aquesta ciutat
no es pot quedar
tal com està
ni s'hi quedarà
jo l'estació
a Joan 23
escolta
i si convé
una mica
jo sempre he sigut
a favor
a favor
doncs
no he trobat malament
que l'estació
de l'Ave
estigués a la secuïta
per què?
perquè això ajuda
a enxamplar la ciutat
ajuda a enxamplar la ciutat
jo recordo Saragossa
el pavelló en Príncipe Felipe
que és preciós
està
bueno
estava
hablando pronto y mal
a la quinta punyata
bueno
doncs
des que es va
inaugurar
el Príncipe Felipe
que és on juga
el cai Saragossa
a basquet
i tal
des que es va inaugurar
allò
a l'actualitat
tendes
cases
hotels
i allò
té una vida
ja està integrada
dintre de la ciutat
de Saragossa
i n'han passat
més de 7 o 8 anys
Quim
anem tancant
aquest capítol
a veure
el tema
de Tarragona
i tot el que es planteja
com a ciutat oblidada
jo entenc
que amb l'estat
és fàcil
que se'ns oblidi
no Tarragona
sinó tot
perquè Madrid
està a 500 quilòmetres
i malgrat que amb l'Ave
estiguem a dues hores i mitja
continuem a estar lluny
i per tant
jo crec que a l'estat
se li ha d'exigir
moltes coses
Barcelona està
a 90
no no espera un moment
el que passa que
des que tenim generalitat
per sort o per desgràcia
per sort tenim generalitat
però per desgràcia
jo crec
diria
amb una paraula
malsonant
que hi ha hagut
molt de pijo
de Barcelona
governant la Generalitat
i fins no fa gaire
fins no fa gaire
aquest pijo
entre cometes
de Barcelona
desapareix
d'un govern de la Generalitat
i hi ha molta gent
del territori
és a dir
legislatures
on te trobes
per primera vegada
gent de Reus
gent de Tarragona
gent de Canvils
gent de Torreda
en Barra
gent de Puigcerdà
gent de Girona
és a dir governant
ja està governant
el territori
més que no pas
la gent de Barcelona
això també es comença a notar
i permeteu-me
possiblement una flor
no fa estiu
però és ben cert
que quan es va a Frankfurt
a la Fira del Llibre
hi ha un apartat
dedicat a Tarragona
que es pot fer
per presentar
la Tarragona del 2016
capital europea
de la cultura
de 2016
es pot fer
primer
perquè hi ha un Pep Bergalló
al davant de l'Institut Ramon Llull
un home
de Torreda en Barra
però molt vinculat
a Tarragona
i en segon lloc
és espectacular
que quan l'Institut Ramon Llull
passa la projecció
del que és
la cultura popular
la cultura de carrer
catalana
de 100 imatges
95
són de Tarragona
la qual cosa
pot ser que algú
es molestés
i els de Girona
no han sortit
però la qual cosa
també és positiu
important perquè en definitiva
ja no surten imatges
de Barcelona
la qual cosa
ja està bé
perquè Catalunya
no s'acaba en Barcelona
sinó que Catalunya
és una cosa molt més àmpli
que no pas una gran capital
que ja està bé
que tinguin capital
però que no tot
s'ha de menjar la capital
ens queden 4.000
jo he de Pijo
i de no sé què més
he dit
Pijo Barcelona
Pijo Barcelona
no hi estic d'acord
per al·lusions
no hi estic
en absolut d'acord
jo crec que
el Jordi Pajol
és una persona
que era
una persona d'Arenys
i de la zona del Maresme
d'avis agricultors
i era una persona
que tenia
una especial sensibilitat
per la Catalunya rural
o per la Catalunya
fora de l'àrea metropolitana
de Barcelona
i també voldria recordar
que han existit
consellers
com el Josep Gomis
com el
Joa Maria Pujals
etcètera
que em sembla
que de Pijo
és poca cosa
i consellers
com en Grau
etcètera
jo he parlat
d'una majoria
de la zona de Lleida
que jo crec que han demostrat
una sensibilitat
pel territori
jo crec que hi ha hagut
una majoria
barceloní
que és el que
possiblement
el món no passat
de Barcelona
jo ho dic
amb molt de convenciment
que ha hagut
un excés
de barcelonisme
al govern de la Generalitat
com suposo
que hi ha hagut
un excés
de castellanisme
al govern de Madrid
és a dir
no hi ha gent
de la perifèria
governant a Madrid
per tant
és molt difícil
que es tingui
consciència
de territori
però jo voldria
ara recordar
però jo prefereixo
el centralisme
de 100 quilòmetres
que no pas
el de 500
però deixem-me recordar
diversos elements
que jo crec
que han anat
molt bé
per Tarraona
pel territori
que s'han impulsat
des de governs
de Convergència
i Unió
de la Generalitat
la URB
per exemple
és un exemple
una projecció universitària
en alteració
home no riguis
vull dir
és una projecció
de la universitat
del territori
home no em foto
més de 4 fotos
de no sé què
de Frankfurt
que no sé
on van
ni on venen
ni on treuen
prefereixo la universitat
que 4 fotos
a Frankfurt
sincerament
i segon
PortAventura
jo crec que PortAventura
ha sigut un exemple
claríssim
d'una aposta
que es fa
des del govern
per potenciar
turísticament
una zona de Catalunya
que se'n podia haver anat
més a prop de França
cap a la zona de Girona
i que es fa una aposta aquí
per reequilibrar
territorialment el país
jo crec que
i a més a més
en un govern
que ha tingut
la preocupació
contra Viento y María
de reequilibrar el país
i de rellençar el país
amb les institucions
i amb l'autonomia
i amb projectar
com s'ha estat projectat
durant aquests anys
m'assembla
que són polítiques
de campanerets
retreure això
la inversió
i el que ve de Madrid
i si no ve de Madrid
no farem res
i les infraestructures
el que passa
de Renfe
ha vingut de Madrid
i ha vingut de Madrid
sí que el govern
de Ciu
hagi pogut influir
durant dues legislatures
amb el PP
i amb el PSOE
però també li puc recordar
que Esquerra Republicana
també va influir
a l'anterior legislatura
i em sembla
que els problemes
de l'AVE
han vingut
d'aquests últims anys
volguer fer veure
que els problemes
de l'AVE
han sigut culpa
de no sé què
de no sé quantos
també que ho vaig fer
o de lloc
jo crec que el problema
de Catalunya
ve de Madrid
no hi ha prous calés
que vénen de Madrid
i que ens vulgueu
fer combragar
amb rodes de molí
que si no sé què
que si el
Pijos de Barcelona
veig que és treure tant
de lloc
veig que és
rebaixar tant
la política
Quim
no
tu diré més clar
el discurs
que acabes de fer tu
que tot ens ve de Madrid
en definitiva
teníem la gran oportunitat
de tenir un finançament
com Déu mana
i amb diners
des d'aquí
i administrats
des d'aquí
i el 21 de gener
un Pijos de Barcelona
que es diu
Artur Mas
va fer el pacte
que va fer
amb el senyor Zapatero
més clar
no t'ho puc dir
i com és que vol continuar
donant suport
perdona
el traçat de l'AVE actual
amb tots els problemes
ja saps qui el va signar
i qui el va fer
el traçat actual de l'AVE
sí
tots aquests problemes
que hi ha de l'AVE
aquest traçat
per on passa l'AVE
i tot això
qui el va fer
uns tècnics
uns enginyers
doncs devien ser uns tècnics
molt bons
perquè ho va signar
el senyor Pujol
amb el senyor
amb el ministre de Foment
l'AVE no l'ha fet
l'AVE de Cascos
però no sé
si s'ha signat o no
però suposo que si es va signar
es deuria
escolti'm
que vingui l'AVE
senyors
ho deixem aquí
i quants anys fa
que l'estem
són les 10
Raúl
Raúl Foy
Xavier Soler Poblet
Quim Vendrell
moltíssimes gràcies
adeu-siau
bon dia