Sintonia de Tartuli al matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar les notícies de la jornada.
L'actualitat d'aquest divendres, dia 2 de novembre.
Saludem ja els nostres quatre convidats, d'esquerra a dreta.
Segons la seva col·locació a la taula,
Josep Maria Sabater Bosch, historiador.
Què tal com estem, Josep Maria?
Bon dia, estem bé.
També ens acompanya la Carme Borbonés,
responsable de Càritas a Tarragona.
Carme, benvinguda.
Hola, bon dia.
El Manel Castanyó, vicepresident de l'Associació de Veïns de Sant Salvador.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la Teresa León, benvinguda, ben retrobada.
Bon dia.
Estem en el marc d'aquest divendres, 2 de novembre, com dèiem,
dia de pont per alguns, feiner per, vaja, com a mínim per nosaltres,
com poden comprovar.
Què els sembla la celebració de tants punts?
Perquè si ens fixem en aquest calendari,
vam tenir pont a nivell local a Tarragona pel 24 de setembre,
la Mercè, el dia 12 d'octubre va ser festa,
1 de novembre i per tant tots sants,
i després, vaja, tenim el festival, entre cometes, del mes de desembre,
perquè el dia 6 de la Constitució en un any cau en dijous.
Això obligarà segurament que molta gent faci festa divendres
i després tenim, òbviament, les festivitats de Nadal i de Santa Esteve.
I, en canvi, la primera meitat de l'any queda, doncs,
força orfe de festes d'aquest tipus.
No sé si creieu que això s'hauria reequilibrat,
són caprices del calendari que s'han d'aprofitar i ja està.
No sé com ho veieu.
Carme, per exemple.
Bé, jo em parlaria en aquest sentit,
que cal fer un replantejament d'aquestes situacions,
malgrat que sí que és cert que hem de continuar
a tindre unes celebracions que caracteritzen a la nostra cultura,
però també haurien d'intentar homogenitzar
una manera que té el repartiment d'aquestes festes.
Josep Maria.
Home, avui en dia que les obres tenen bastants retardaments,
aquests ponts no cauen
i almenys, doncs, s'han...
Jo crec que són de les poques coses que no tenen dificultats, no?
Van caient de tant en tant ponts, però no caient,
sinó que el calendari ens depara l'oportunitat
de, si més no, fer una feina diferent de la que fem normalment.
Els que treballem i en donem fe als que som aquí,
perquè estem en aquests moments d'alguna forma treballant,
doncs també ens va bé que de tant en tant
puguem derivar la feina que tenim normalment
en un altre tipus de feina
que els dies feiners normals del calendari no podem fer.
Jo crec que està bé.
Encara que difereixo de l'opinió de la Carme,
a mi em va molt bé, això,
que de tant en tant hi hagi un respir amb la tasca normal.
Per què? Perquè hi ha unes altres tasques anormals
que s'han de fer.
I qui vol treballar té feina.
Això de sempre, no?
I a mi em sembla que
aquest respir en l'activitat diària
és profitós a la llarga.
No sé què passarà el dilluns,
quan la gent torni i comenci a tindre aquesta mena de situació,
però, mira, hi ha hagut futbol ahir,
això també dona una sensació
que pots anar comentant coses d'alguna forma, no?
I, mira, aquí hi ha passant empeny
i les coses s'han d'aprendre d'una altra manera.
Ja estem prou atabalats amb tota una sèrie de problemes
en aquesta vida, d'alguna forma,
i jo no tocaria les coses com estan perquè estan bé.
Més encara, més encara, no, perdona, perdona.
Més encara, avui en dia,
que la gent va estressada,
aquí a Tarragona encara tenim l'oportunitat
de viure amb una certa tranquil·litat, no?
Però jo penso que aquests milions de ciutadans de Barcelona
i de les rodalies que darrerament han tingut
que agafar el tren, arribar dues hores tard a la Fenya,
i tornar a arribar dues hores tard a casa seva,
aquests dies els pot representar
almenys, doncs, refer les forces
i tornar a treballar amb més esperit.
Ja em direu què us sembla, però...
A més a més, jo trobo que les festes són les que són
i per això no les podem canviar, no?
Estem una mica senyits a festes patronals
i a festes anturals, que és la nostra tradició.
I llavors, en tot això, jo trobo que també per salut mental,
la gent esperen candeletes, no?, aquests dies.
Jo penso que la gent se tornaria mig boja
si els hi traguessin els ponts o els canviessin de calendari,
perquè jo trobo que, en tots els problemes que tenen,
i no només la gent que viu a Barcelona o a les rodalies,
vull dir, a Tarragona hi ha moltíssima gent que es desplacen
entre estudiants i gent que hi va treballar a Barcelona,
i aquestes coses les patin tots, vull dir, més o menys,
i no només amb els trens, vull dir, pensem com estan les infraestructures
d'autobusos i locals, no?, vull dir, per desplaçar-se un estudiant de Reus a Tarragona
o, pitjor, de Tortosa a Tarragona o d'Amposta o de...
vull dir, que això és una cosa que no només afecta,
que sentim parlar i parlar i parlar de centralisme, de Barcelona i tot,
i tot és al voltant de Barcelona, però no és només Barcelona.
Vull dir, són totes les rodalies i són totes les infraestructures en general que tenim.
Ara als diaris hi ha les cues de l'AP7, vull dir, que és una cosa que ja,
malauradament, ens estan acostumant, però que jo trobo que és tercer mundista.
Vull dir que, a veure, pensem-hi, no?
Benel, per centrar-nos en el tema aquest dels punts i després, si voleu,
parlem de mobilitat, que hi ha força teca.
Jo sóc dels que trobo que va bé a tothom i que va bé, doncs, això,
fer un parèntesi, un descans després de setmanes de feina,
de feina, que és com a molt boja la feina que portem, no?
Doncs els horaris, l'estrès, l'anar ràpid a tot arreu,
el fer-ho tot d'una forma, doncs, molt excessiva, tot és molt excessiu, no?
Doncs aquest parèntesi, aquest aturar-se, aquest poder estar en família,
el poder, doncs, fer el dia de tots d'anys, anar al cementiri,
i si a l'endemà, a més a més, tenim descans perfecte, no?
Doncs jo crec que això és bo.
Però, d'altra banda, també té les seves dificultats a nivell organitzatiu,
moltes famílies, doncs, treballen aquest dia, avui treballen,
i han de portar la canalla a l'escola, doncs no la podem portar.
Alternatives, els complexes s'han d'organitzar,
i això genera unes certes tensions en l'àmbit de l'organització familiar.
Per tant, doncs bé, té coses molt bones, jo penso que això és important,
de cara al descans personal i el descans de la família,
però d'altres vegades, bueno, generen certes dificultats de tipus organitzatiu,
però que no, què hem de fer?
És el que és, i per tant, doncs bé, jo estic pels ponts, eh?
Definitivament.
Paral·lusions, Carme.
No, no, jo ara hi volia deixar molt clar.
Una cosa són les festes i una altra cosa són els ponts.
Jo voldré distingir-ho.
Una cosa és que fem festa, i llavors va molt bé,
doncs per descansar, per compartir la família,
però jo, per exemple, avui, perquè sóc del món de l'educació,
m'estic plantejant aquelles famílies, o aquells pares i aquelles mares,
que avui els nanos tenen festa,
i ells han d'acudir al seu lloc de treball.
Això és el que volia dir, escolteu, aquí hem de buscar unes solucions diferents,
perquè encara tenim organitzat el món escolar,
que és una part molt important de la nostra societat,
com a l'època rural, no diguem ja com a l'època industrial,
sinó com a l'època rural, on hi havia, al nivell de la família,
una família molt més àmplia,
on hi havia més persones per tindre cura uns membres dels altres, etcètera, etcètera.
Ara, de veritat, jo em plantejo això,
doncs una mare o un pare o els dos que estan treballant,
què fan avui?
Avui això encara és un estrès a fer llit,
perquè si ells no fan pont,
jo el que em referia volia diferenciar aquest tema,
perquè aquest és el comentari meu, no?
Que caldria veure quina oferta fa la societat,
perquè davant d'aquestes situacions,
doncs, les famílies puguin organitzar-se
i disfrutar d'unes hores de lleure,
celebrar les festes que ens caracteritzen,
en aquest cas, crec que tots sants,
i a més avui,
recordeu que avui també era festa en uns altres moments històricament,
però clar, com us deia,
és el dia de les ànimes, avui no,
doncs hi havia més persones que tenien cura dels fills.
A l'actualitat, caldria, doncs,
fer una oferta diferent des del punt de vista
de caràcter lúdic, d'espais cívics, etcètera, etcètera,
que les famílies poguessin recórrer
i llavors sí que realment el tema de la festa
seria molt més positiu.
Ara anem a mig camí,
jo dic que anem ara amb una sabata i amb una esperdenja,
anem encara amb un model industrial i quasi rural
i en canvi anem amb un model postindustrial
on hi ha els horaris són molt diferents,
on els calendaris de treball són molt diferents,
allò famós que diem de conciliar la vida familiar,
la vida laboral i la vida del lleure,
i això encara no ho hem resolt.
I com es podria resoldre aquesta situació?
Traslladant, per exemple, la festa corresponent
de la setmana a un divendres o un dilluns?
No, jo ara del parell insisteixo
en fer una oferta de la societat
on es pugui, diguéssim, trobar recursos
per atendre les situacions, diguéssim, familiars
diferents de cada col·lectiu.
Però això dels ponts, perdona,
això dels ponts de cara a conciliar la vida familiar
i laboral és anecdòtic,
vull dir, jo ara els meus fills són petits
i no tenen col·le,
i llavors això és un problema menor,
perquè de vegades un dia hi hagi elecció
o tu muntes, vull dir, els problemes són
les vacances, quan s'acaben,
o el Nadal i tot això, vull dir que el pont
és una cosa totalment anecdòtica,
perquè és que realment això sí que no és problema,
a més, si te pots organitzar,
els problemes són tot aquell mes
o tota aquella temporada d'estió que fas,
i això és un discurs que fa anys i anys que dura,
i que suposo que malauradament s'han resignat
a conviure i a viure amb això.
Aquests tres mesos de vacances que tenen els nens
mentre els pares només es tenen quatre setmanes.
Sí, en general, no només aquests mesos,
sinó el conciliar i això, la vida laboral,
els horaris cada vegada més llars
i cada vegada més feixucs en l'educació dels fills,
llavors t'hi acostumes i ho acceptes,
perquè s'hauria de canviar molt
i molt la mentalitat de les empreses i del govern
com perquè es posés una mica,
que es començés a treballar amb això
i amb els problemes que tenim davant.
On fa l'efecte que això va a la cua de tot?
Perdona, jo el que volia dir és això,
és a dir, que hem de pensar en organitzar
d'una manera diferent el temps,
a això a què em referia,
vull dir que tenim encara un concepte d'organitzar el temps
d'una època en la quina ja no vivim,
i llavors això pressuposa, exactament com dius tu,
els calendaris, les vacances
i també tota aquesta situació de ponts,
vull dir que, insisteixo,
és un concepte que l'hem d'anar madurant
i jo crec que no ens hauríem de resignar
si no s'és ofèiem creatius
per veure com podríem resoldre, això.
Que no arreglarem el món, és evident, eh?
Vull dir, això és fàcil d'entendre.
Però d'alguna forma,
jo crec que la gent s'espavila.
Sempre hi ha hagut col·lectius
que han treballat
amb diades i amb caps de setmana
i coses d'aquestes
i s'ha anat arreglant.
Vull dir,
cercar allò, la perfecció,
és molt difícil.
És molt difícil.
Per què?
Perquè es fan les coses
per millorar
i a vegades, doncs,
fas una pass endavant
o dues endavant
i una endarrere.
Vull dir, la societat ha anat canviant.
Però hi ha unes coses
que d'alguna forma
el canvi no ha sigut massa positiu.
Avis en continuen havent
i n'hi hauran
perquè la gent viu
i la perspectiva de vida
és bastant llarga, no?
Aleshores, aquests avis
de sempre han sigut
quan no se sabia
que això de ser canguro,
cangur, era un ofici,
doncs, els avis
feien aquesta tasca perfectament
i la segueixen fent
en aquests moments.
Vull dir,
encara que, mira,
d'una forma completa,
voler posar això
a guarderies
que et guardin la canalla
d'una hora,
per exemple,
que ara s'ha posat de moda
això dels menuts, minuts
o com sembla que es diu, no?
Doncs, bé,
es van fent
buscant solucions pal·liatives
que van arreglant
totes aquestes cosetes,
però el món va rodant,
el que he dit abans
que hi dia passa any empeny
i les coses van funcionant
bastant bé.
Dissabtes i diumenges
de sempre
el ram de l'hostaleria
i la restauració
han tingut que treballar
i han fet festa
un dilluns,
un dimecres,
un dijous.
Els que condueixen
els transports públics
no s'aturen els diumenges,
hi ha molta gent que treballa,
avui hi ha molta gent
que està treballant també,
arreglar-ho per tothom,
vull dir,
aquí som quatre,
tants caps,
bueno,
i el conductor del programa,
cinc,
la persona més principal,
tants caps,
tants barrets
i possiblement
el conductor del programa
també li hauria agradat
fer pont avui,
però li ha tocat estar aquí
i està aquí perfectament
i clar,
de bon grat,
eh?
No,
no,
i en altres també
hem vingut de bon grat,
no?
No passa res,
vull dir,
no ho arreglarem,
vull dir,
em sembla que,
em sembla que no ho arreglarem,
podem estar xerrant estoneta,
però les coses són com són
i ja està bé,
ja està bé,
vull dir,
aquella família,
els pisos són petits,
els avis no acaben a casa,
eh?
O els fills volen marxar
i no poden marxar,
vull dir que,
ja em direu,
són tantes i tantes coses
que no,
la piscina de Sant Salvador
s'ha d'arreglar,
vull dir,
que si féssim pont als paletes
no s'arreglaria,
jo què sé,
vull dir,
quantes coses tindríem
que arreglar nosaltres aquí,
pobres...
No, i de fet,
tot ho carreguem tot,
absolutament tot,
això,
no?
La necessitat de la societat
de fer les coses
i quan diem societat
sempre ho hem d'associar
a les administracions
i les administracions
és despesa pública
i són impostos
i és diners de tots
i al final,
tot s'ha de carregar
a la iniciativa pública
i clar,
la bossa és la que és
i a més...
La màquina segueix rollant
per això.
És la que és,
vull dir,
que a vegades volem tenir...
Som un país relativament ric
però volem tenir serveis
encara de països molt més rics,
no?
A veure...
Però és que és un creixement comparatiu,
vull dir,
jo no em vull resignar,
a Europa,
al nord d'Europa,
que és on crec que hem de mirar,
vull dir,
aquestes coses i les tenen,
no d'ara,
sinó des de fa molt de temps,
malament seria si ens resignés.
No, no ens hem de resignar.
Comparent els ous que tenen ells,
les infraestructures,
comparent,
doncs,
la conciliació de la vida familiar
i escolar
i comparent els seus horaris
amb els nostres,
per l'amor de Déu,
jo penso que és difícil,
que no ens hem de resignar,
que hem de demanar,
que per sort,
tenim aquest exemple,
però no ens comparem
amb altres països,
que per sort hi ha hagut,
l'esclavitud ja es va voler,
no?
el segle passat
i ja hi ha hagut una sèrie
d'avanços socials
i, evidentment,
jo treballo en un museu
i ja sé el que és treballar en festius,
però per això no vol dir
que no hagin de mirar a Europa
i aconseguir
i lluitar per uns bons convenis
i lluitar per uns bons serveis socials,
vull dir,
jo trobo que això mai,
Josep Maria,
vull resignar-se mai.
a l'hora que hem d'acceptar
una sèrie de condicions que tenim,
que la borsa no és la mateixa,
que tenim unes diferències
molt, vull dir,
ja molt comentades
i molt, vull dir,
interioritzades,
però que no hem de mirar mai el nord.
No, jo he de mirar el nord.
Això, perdó,
vull dir que no hem de deixar mai
de mirar el nord.
Jo, com diu la Teresa,
jo crec que hem de ser molt creatius,
vull dir,
des del primer moment
el que volia plantejar
és que hem de crear noves respostes
a una nova situació
que estem vivint,
vull dir,
que no és igual viure un pont ara
com viure un pont fa 20 anys.
i jo és el que volia plantejar
d'aquest el primer moment,
vull dir,
perquè crec que jo tampoc
no sóc dels que crec
que ens hem de resignar,
això i en Maria,
vull dir,
jo...
No, si jo no el resigno,
Carme,
però fa 20 anys
o fa 40 anys
la gent no feia vacances,
vull dir,
no hi havia cap botiga
que posés el rètol
tancat per vacances.
Ara,
fixa-t'hi,
el que fan les botigues
és obrir uns dies determinats
que són dies festius,
també.
Hi ha algunes d'elles,
hi ha alguns comerços.
que s'obrien
amb treballadors
que els hi toca treballar
també aquests dies,
van canviant
segons quines coses,
al nord,
al nord,
pobrets tenen un fred,
a les quatre
ja és fosc,
en fi,
jo no els hi canvio,
hi ha certes coses
que vivim,
vivim,
tenim un paradís
que si el podeu aprofitar
i trobar els moments bons
que hi ha a la vida,
els aprofitem,
que estem bastant bé,
no em resigno,
ni em resigno,
ni em comparo,
ni em canvio,
vull dir,
ni em canvio,
ni em canvio,
d'alguna forma,
si la gent té feina
i dic que el que vol treballar
treballa,
d'alguna forma,
que després estiguis
ben pagat
o tinguis un nivell de vida
més o menys,
però escolta'm,
el nivell de vida
és el sol,
dies plàcids com avui,
que en fi,
fa fresquet el dematí,
però de seguida
que surt el sol,
escolta't,
tenim un clima meravellós.
Només de sol estiu.
Això no és resignar-se,
això és acceptar
les circumstàncies
que tenim cada persona,
intentar millorar-les
més o menys
i si no es poden millorar,
doncs treure'ls
aspectes positius
i això d'un pont
és un aspecte
molt bonic,
positiu.
Si us sembla,
parlem de mobilitat,
canviem de qüestió
perquè abans
durant la conversa
ha sorgit la qüestió
de les conseqüències
que ha tingut també
per la demarcació de Tarragona,
tot el caos
de Rodalies,
doncs vaja,
aquest detall important
de les vies de tren
a l'alçada de Bellvitge
a l'Hospitalet de Llobregat.
Creieu que
a través dels mitjans
de comunicació
s'ha comentat prou?
Doncs la gent
n'és prou conscient
que també
la demarcació de Tarragona
és molt afectada
per tot aquest caos?
Teresa Manel,
per exemple?
No,
jo crec que no.
La notícia central,
de fet,
el problema gros
està a Barcelona
i en el tema
de les obres
i el retardament
de les obres
i totes les conseqüències
de mobilitat
que això ha generat,
però la notícia
de que la gent
de Tarragona
que va cap a Barcelona
ha estat afectada
i molt afectada,
evidentment,
doncs bé,
ha sigut una notícia
que ha sortit
al principi
de quan va començar
tota aquesta qüestió
i aquí s'ha quedat.
Bé,
de fet,
a veure,
els problemes
grossos,
grossos,
importants
estan a Barcelona.
Això no s'ha de dir
que ve el tractament informatiu.
No ho sé,
a la premsa local
si això ha tingut resó,
no ho sé,
la veritat és que ho desconec.
Si ha tingut massa resó
a la premsa local
el fet d'aquest
dels enrederiments
de la gent
que agafa els regionals
cada matí
per anar a treballar a Barcelona,
que han de fer
el transbordament
a Sant Vicenç,
que han d'anar
per la zona
de Vilafranca,
etcètera.
Però crec que poc resó.
Jo també,
efectivament,
com dius,
inicialment tots
ens vam centrar en Barcelona,
ens vam mirar a distància
i ja potser crec que
a principis d'aquesta setmana
llavors ja ha començat
a haver consciència
aquí a Tarragona
que ens ha afectat
i molt.
Però fins ara
no ens havíem fet prou resó
i no pensàvem
que ens afectés tant.
El concepte
no podríem dir
no d'una globalització
però sí que hem de pensar
que no és de Barcelona
sinó que tot això
és una xarxa
i una conurbació
que nosaltres vivim
qualsevol cosa
que passa
amb aquesta conurbació
que hi ha
aquí, diguéssim,
en el litoral
ens afecta tots plegats
i en aquest cas
com comentava
estic segur que arribi
fins a l'acant
o veig a saber
fins on arribi
tota aquesta situació
i ara crec que
es comença ja
a detectar la premsa.
El que és veritat
és que és un trajecte
que en condicions normals
Teresa
es podria fer
en una hora
molta gent
molts treballadors
molts estudiants
que anaven i venien
cada dia
o de forma puntual
a la Barcelona
que cobrien aquest trajecte
en només 60 minuts
ara com a mínim
dura gairebé dues hores
aquest trajecte
si és que té sort.
Valtros vau fer
l'experiment
penso que eren 3 hores.
Sí, el nostre company
Josep Soñé
va anar
per la via
de Vilafranca
del Penedès
va tardar 1 hora
i 50 minuts
i tornar pel litoral
van ser 3 hores
de rellotge.
Jo, per sort
no hi vaig gaire a Barcelona
tinc la sort
i l'avantatge
de viure en aquesta ciutat
i treballar en aquesta ciutat
però tinc molts amics estudiants
i tinc molts altres
coneguts
que en costa
que agafen el tren
cada dia
per anar a Barcelona
a treballar
i d'altres
que hi van de tant
en tant
per fer cursos de formació
o per reunions
o el que sigui
i de veritat
és una cosa
que la tenim molt interioritzada
però que és escandalosa
i a més
jo de fet
jo penso que
si no s'ha donat
més resso
i repercussió a la notícia
és perquè la gent
ja ho té
com a molt assimilat
des de fa molt de temps
perquè abans sí que
s'hi podia anar
amb una hora i pico
però és que els retards
és que
estaven a l'ordre
el dia contínuament
jo ha agafat un munt
de vegades el tren
i ja en resigno
i no parlo d'ara
parlo de 2 anys enrere
la Remfen ha funcionat
mai bé
i la Rodalies menys
que més o menys
triguessin
entre una hora
i dues hores
que ja ho tenien
com a
del normal
vull dir que ja pensaven
que era del més normal
això no treu
que donem
per bo
que funcionin així
vull dir
la majoria de trens
a nivell
per el que jo he viatjat
a nivell europeu
funcionen
i no d'ara
de fa molt de temps
vull dir
les ciutats estan connectades
les Rodalies
funcionen perfectament
els horaris es compleixen
i llavors sembla
que estiguen aquí
al sud d'Europa
i que ja ho tenim
com a molt assimilat
que bueno
igual funciona igual no
és com una aventura
però de fet
la gent
ho té tan assimilat
que no funcionen ben bé
i que ara ja és
és la gota
que ha passat al baix
que ja una mica
ho tenim com a
vull dir que no
munten un pollo
més gran del que s'ha muntat
perquè la gent
ja ho té com a assimilat
que això és un desastre
des de fa temps
i que ara ja
doncs ha començat
bueno
ha acabat de petar
no?
creus que s'hauria de protesta més
jo crec que sí
jo crec que sí
jo crec que sí
perquè és que si no
protesten
a veure
si ho assimilen
aquestes coses
les ho assimilen
al final
semblarà això
al pitó del Cé
no?
vull dir que pensarem
que tot
ho interioritzarem
que tot funciona així
que no tenim
un altre remei
que mira
que són
aquí la cua
de les inversions
de tot l'estat
i que les carreteres
i les autopistes
a la resta d'Espanya
funcionen de conya
i aquí
doncs
ja us sabem
que hem de pagar
que funcionen malament
que la PC
doncs
registrarà
eternament
les cues que registra
que els trens
funcionen malament
que els autobusos
també
vull dir
els autobusos
per exemple
vull dir d'acord
els trens funcionen malament
però és que els autobusos
vull dir
es van posar
a última hora
a córrer cuita
que van veure imatges
a la televisió
de gent
que venia
de la resta de l'estat
que no sabia
no coneixia
ni els recorreguts
vull dir
tot això
no es va preveure
tot això
s'ha anat fent
sobre la marxa
i jo trobo
que és d'una manera
escandalosa
vull dir que
realment la gent
està patint
les conseqüències
i que si no parla més
és potser
perquè el centralisme
priva
vull dir
tot el que veien
és Barcelona
sempre Barcelona
Barcelona
Barcelona
i de tant en tant
alguna notícia
als companys periodistes
que cobreixen
tot el que són
les comarques
però
voleu dir
que els importa gaire
el cinturó de Barcelona
el que ens passa a nosaltres
vull preguntar-li
a una persona
que ve d'Amposta
o de Gandesa
o de no sé on
que ha d'anar a Barcelona
a treballar
o a estudiar
com estan aquí
les infraestructures
però no d'ara
sinó de fa molts anys
i és que això
voleu dir
que els importa gaire
perquè
d'invertir gaire
no se n'ha invertit
possiblement
no és tan rentable
i no hi ha tanta població
però déu-n'hi-do
a la gent que hi viu
a la costa
al sud de Barcelona
fins a València
tota la gent
que hi viu
no sé
jo trobo això
molt injust
vull dir
com comenta la Teresa
jo sí que hi vaig
algunes vegades
a Barcelona
t'has de carregar
de paciència
i marxar dues hores abans
si vols arribar
a una hora concreta
perquè si no
segur que no arribes
en canvi també
per raons de Càritas
m'he tocat anar bastant
a Madrid
a Madrid
agafes rodalies
i és que arribin
els trens a un punt
vull dir
ara no vull entrar
en la històrica
enfrontament
Barcelona a Madrid
però escolta
és que m'hi trobo
és que ho estic vivint
anar d'aquí a Barcelona
me la jugo
i anar d'aquí a Madrid
arriba a l'hora
escolteu
això algú que m'ho expliqui
jo això ho trobo
molt injust
perquè tots paguem impostos
i sempre dic el mateix
tots paguem impostos
a l'estat
doncs
totes les persones
que viuen en aquest estat
han de rebre també
els mateixos serveis
portem un retard
de segles
i si jo ho he d'explicar
t'explicaria
perquè tinc de formació
professional
que la gent
del segle XVIII
de Madrid
es queixaven
del mateix
que ens queixem nosaltres
i el rei donava
aquella solució
simpàtica
que deia
són com a nens
que quan els renten
la cara
ploren
per què?
perquè s'havia de rentar
la cara
certament
a la Renfe
se li ha de rentar
la cara
perquè la porta bruta
des de fa molts anys
el que passa
que els que plorem
són no la Renfe
sinó els usuaris
de la Renfe
avançar
significa
carregar-se
de paciència
però avançar
significa
fer les coses
com Déu mana
i les coses
en aquest país nostre
que tenim
aquest sol
i aquest clima
tan agradable
que he dit abans
les coses
no s'han fet mai
com Déu mana
i en els nostres dies
encara menys
perquè tu dius
de les inversions
ara sí que hi ha
una calerada
d'inversions
per a llei
però com
com s'administren
aquestes inversions?
Si hi ha una empresa
que ha agafat
la contrata
d'aquestes obres
i l'ha subcontratat
amb una altra
i aquesta altra
l'ha tornat
a subcontratar
amb una altra
amb la qual cosa
aquí hi ha
tota una sèrie
de senyors
que el primer
vol guanyar diners
el segon
vol guanyar diners
i el tercer
vol guanyar diners
que hi hagin
esborancs
que és una paraula
que no havia sentit
de dir mai
i jo
i que ara
l'he après
darrerament
perquè tot això
vull dir la llengua
la cleca
va caminant
no?
Torno-ho a repetir
i al final
l'aprens
no?
Doncs evidentment
és debut
amb alguna cosa
perquè el sac
de ciment
algú se'ls ha d'haver
emportat
d'alguna forma
les coses no s'han fet
com Déu mana
però és que som un país
en què sempre
hi ha hagut això
vull dir
que la noia
que anava a comprar
que treballava
en una casa
si podia
allò
escatimar uns sentiments
del compte
els escatimava
i aquí
som
som com som
i és veritat
vull dir
que hem de canviar
la mentalitat
d'acord
però no es canvia
en quatre dies
perquè qui més
qui menys
s'hi pot estirar
una miqueta
i al final
les coses surten
com surten
i passa el que passa
i anem fent
solucions d'emergència
posem un tapís
a la Rambla
i convertim
la Rambla
com estava
fa 50 anys
enrere
per què?
perquè després
allí
en fi
hi haurà
un mercat
molt maco
tindrem
d'aquí uns anys
podrem gaudir
d'unes instal·lacions
boniques
quan es va fer
les obres
del carregasòmetre
van estar allí
no sé quant temps
amb la pols
i el soroll
els veïns
del carregasòmetre
passa amb tot
passa amb tot
i som
com som
som com som
hem de
no ens hem de resignar
hem d'anar canviant
una altra vegada
però és una realitat
evident aquesta
és una realitat evident
i aquí a Tarragona
doncs sí
ho paguem
si els que tenim
que anar
jo què sé
a l'aeroport
doncs ja estem pensant
que en lloc
d'agafar el tren
perquè mira que és difícil
i mira
jo no entenc
per què no es pot arribar
fins al Prat
si les coses
estan ja solucionades
i des del Prat
muntar-ho d'una altra manera
i no Sant Vicenç
Vilafranca
tots aquests embolics
però clar
doctores
té la iglesia
i aquests doctores
no sé qui els deu haver donat
el títol de doctor
a la diplomatura
però clar
aquesta església
que és l'estat
funciona com funciona
i tira endavant
la veritat
la veritat és que
jo no ho entenc
enginyers
que preparen
els projectes
el que passa
que l'enginer
és a saber
quan apareix
per l'obra
el Paleta
que escolta'm
l'altre dia
en un programa
també radiofònic
d'una emissora
d'abast
autonòmic
doncs
es va col·lar
un locutor
a dintre
de les obres
tranquil·lament
va prendre
vídeo
del que va voler
quan allí
hi ha unes senyals
que diuen
prohibido el paso
i hi ha toda persona
ajena
a les obres
i tot el que sigui
i va veure
que allí
hi havia aigua
d'ojo
i que escletges
jo que sé
quantes coses
es van veure
si no passen
més coses
i no passen
més desgràcies
i no hi ha
més embolics
i esborrancs
és perquè
escolteu
home
és perquè
celebrem tots
sants
i perquè celebrem
la immaculada
i perquè celebrem
aquestes festes
i els sants
també deuen
fer alguna coseta
hi ha
àngels de la guarda
per tot arreu
que funcionen
i a veure
si establim la festa
que no sigui
solament
la de la policia
la dels àngels
de la guarda
sinó que sigui
la festa
també patronal
per tothom
i aconseguim
un altre pont
de fet
jo crec que s'ha perdut
un temps
molt important
aquests darrers anys
en invertir
en mobilitat
a través del transport públic
crec que és la clau
i a més a més
lligat
amb la sostenibilitat
mediambiental
el fet
que tinguem
tantes carreteres
tantes autopistes
tants cotxes
que les ciutats
atapaïdes de pàrquings
atapaïdes de cotxes
això no és bo
anem abocats
a un caos
però molta gent
té el costum
d'anar a cotxe
de tot arreu
això s'ha d'anar
d'alguna manera
és un lluç
que es mossega
la cua
aquest és el meu argument
l'aposta forta
per tot plegat
per fer més còmes
les ciutats
i per fer la mobilitat
més segura
inclús
més segura
és el transport públic
el Camp de Tarragona
no s'ha invertit
gens en transport públic
un estudiant
universitari
que hagi d'anar
a la Rovira i Virgili
des de Cambrils
a Tarragona
quantes hores ha de fer
de transport
no hi ha
connexions clares
i ràpides
de transport públic
cap a les ciutats
no n'hi ha
pitjor el té
el de Montblanc
o el de Montblanc
exacte
sí
he posat un exemple
per Cambrils
perquè no està
a veure
hem de venir aquí
amb autobús
després han d'agafar
un altre autobús
en fi
és complicat
el transport
per la gent
en les ciutats
Tarragona
està col·lapsada
a totes hores
i a més a més
evidentment
es d'entre els pàrquings
que ja està bé
que la gent
que vingui a la ciutat
que pagui
si vol anar a la ciutat
però clar
les línies de transport públic
no s'utilitzen
el suficient
hi ha línies
que van buides
molts cops
per què?
perquè l'hàbit del cotxe
és la comoditat
però estem gastant més
és una despesa
increïble
jo no penso
que vagin buides
les línies de bus
és tot el contrari
jo penso que manquen
hi ha un munt
de gent que va agafar el cotxe
per anar
per exemple
a l'escola dels meus fills
és que no n'hi ha
autobusos interurbans
que funcionin
potser més d'un pare
agafaria l'autobús
si n'hi haguessin
vull dir
és que com aquests casos
entre Tarragona
autobusos interurbans
n'hi ha dos
potser
els problemes de mobilitat
són molts
però el temps
per comentar-lo
malauradament és poc
s'aproximen les notícies
de la ZEU
i per tant
ho hem de deixar aquí
Josep Maria Sabatevos
Carme Bourbonès
Manel Cassanyo
Teresa León
moltes gràcies
per compartir
i t'artulia
i fins la propera
a veure bon dia