Jordi Bertran, bon dia.
Del tema que tractaràs avui,
jo ja manifestaria directament que vull tornar a l'escola.
Doncs falta et fa, com a molta gent, no?
Vull tornar a l'escola,
aquesta escola que ens proposes avui,
que és una escola magnífica, és l'escola de la festa.
Perquè diuen, no, no, per fer festa tothom serveix.
Home, depèn del paper que interpretis a la festa, no?
Sí, avui, normalment, sempre fem una mica el calendari
dels esdeveniments, sobretot els més tradicionals,
i, doncs, a vegades ens oblidem una mica també de la cuina, no?
Que hi ha darrere d'algun dels esdeveniments que parlem, no?
Avui hem agafat, aprofitant, que amb una població catalana,
que, curiosament, és allò que abans en deien
l'enclave catalan en tierras franceses, no?
Que és la població de Llívia, no? La vila de Llívia.
Doncs, si vostès surten, passen de l'estat espanyol
o de Catalunya a França, diguéssim, per la frontera de Bourg-Madam,
l'antiga fonte de Bourg-Madam, molt a prop d'allà,
doncs, es trobaran una vila que és encara, avui en dia,
una vila catalana dins de l'estat francès.
I això va succeir en aquesta població a Llívia,
va succeir perquè, curiosament, en el moment que es van fer,
doncs, els tractes, els acords de partició entre...
França i Espanya, efectivament.
Doncs, aquesta població va quedar,
per la seva titulació, va quedar fora de l'acord,
perquè l'acord, doncs, deia, per exemple,
m'ho invento, però, de Ciudades i Pueblos,
i, en canvi, això era una villa, no?
Com que no era ni Ciudad ni Pueblo.
Exacte. Aquestes categories,
que a vegades, avui en dia, doncs, no es tenen en compte,
però en una altra època, doncs, tenien la seva importància.
Home, poca broma.
Mira quan es parlen de processos de segregació i tot plegat, eh?
No, sí, sí. Però això és molt important,
la tipologia exacta...
I la nomenclatura que utilitzes, perquè després, a la llarga...
Exacte. No és el mateix el títol, podríem dir, de ciutat,
que el títol de Villa, o Vila, en català,
que el títol de...
Madrid és Villa i Corte.
Exacte. Però Corte és una altra cosa, eh?
Bueno, Corte, clar, Líbia de Corte no té res preciós,
però no és Corte.
Bé, en tot cas, aquesta és l'anècdota puntual
de la població aquesta.
O sigui, vostès, dins de l'estat francès,
doncs, trobaran una població catalana
on se parla català, on hi ha eleccions catalanes
i on tot funciona un sistema català, no?
Aquest és l'epicentre que,
enguany, per desè d'any consecutiu,
doncs, celebra un campus de cultura popular,
que és el campus de l'escola de la festa,
el que se'n diu FESCAT,
és un esdeveniment que organitza la Generalitat de Catalunya,
des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,
que té aquesta seu central i després té una sèrie de subseus,
alguna de les comarques de Tarragona
que passen en setmanes immediates,
la de Llívia és la setmana vinent,
a partir de dilluns,
i després, en setmanes següents,
doncs, per exemple, a Horta Sant Joan
es dediquen a fer jocs,
a trucar al tema dels jocs,
a Torolla, a Mongri, el tema de la música popular,
o a Arsègel,
doncs, es dediquen a...
perdó, a Esterri, perdó,
Esterri de Neu, es dediquen a fer el tema de la dansa.
Veia a ser com una mena d'universitat d'estiu de la festa,
tot i que li diem escola, però bé, té un nivell.
Per marcar una mica, tampoc no cal usurpar
el poder universitari, que prou important és.
En tot cas, l'interessant d'aquest...
Aprofitant d'aquesta celebració dels 10 anys,
doncs, ens ha semblat oportun una mica
explicar què es pot veure en aquestes escoles,
no?, i per què hi ha en aquests àmbits, no?
D'entrada qui pot anar a aquestes escoles?
D'entrada pot anar a tothom que sigui major de 18 anys,
per tant té una voluntat d'adreçar-se tant a gent, doncs,
que es dediqui, doncs, a temes de cultura popular
des del punt de vista matern, fins a temes, doncs, professionals, no?
Perquè hi ha, doncs, gent, doncs, que s'hi dedica a nivell de gestió cultural,
gent que s'hi dedica a nivell de mestres, per exemple,
saben que els mestres, doncs, també tenen una sèrie de crèdits
que sumen, no?, o de punts que sumen, no?,
per als seus currículums i tal, doncs, és un dels sistemes, no?
I aquí hi ha una sèrie d'activitats, doncs, molt àmplies
que abasten des de les més professionals fins a les més populars
i, al mateix temps, doncs, des de les més audiovisuals
a les més artesanes, podríem dir, no?,
per posar exemples, no?
Però això donen títol, donen papers, donen allò que has assistit,
així com a les universitats que has fet donen crèdits...
Sí, però avui no ho expliquem pels títols els papers, eh?
Ho expliquem com a moguda, eh?, com a cicle festiu,
que sembla que té el seu interès, no?
Ho dic perquè aquí ja es toquen disciplines molt diferents, no?
Però és curiós, no?, que es barreja, doncs, ja fa un cert temps,
potser això s'ha anat incentivant enguany encara més, no?,
des de temes artesanals, com, per exemple,
recordo fa uns anys un curs d'artesania de la Palma, no?
O sigui, la Palma, vostès saben que...
La Palma de Bener i la Palma.
La Bener i la Palma, o de fer cistells de Palma, no?
El cadires, de vimet, d'aquests...
Exacte, vimet, tot aquest tipus de feina,
que, per exemple, a les Terres de la Ribera d'Ebre és molt coneguda, no?
I té un gran correu.
També, per exemple, amb altres zones dels països catalans,
com la ciutat d'Elx, que té una gran tradició de palmes, no?
A través de les palmeres, precisament, no?
El palmerar, no?
Patrimoni mundial de la Unesco.
Sí.
Desgrà, el patrimoni mundial de la Unesco.
Té un sistema molt curiós, perquè, a banda dels parcs públics,
té tot el que en diuen els horts antics, no?
Els horts...
O sigui, si hi havien...
Home, no és allà on està el huerto del cura?
Bueno, això és un hotel de l'ujo, eh?
També.
Però ve d'alguna cosa així tradicional, eh?
Sí, sí.
Els horts tenen noms populars,
que les partides agrícolars d'Elx,
antigament, doncs, es dividien en horts, no?
En lloc d'altres noms.
Un era del cura, un altre del boticà,
un altre era de l'alcalde.
Exacte.
I de molta gent popular.
També.
I fins i tot hi ha hagut, doncs, recentment,
recordo fa dos anys, doncs,
moviments ciutadans molt importants
contra l'especulació que pretenia de fer, doncs,
malgrat la declaració que tu has dit de patrimoni de la humanitat,
pretenien, doncs,
eliminar certes partides d'aquestes
que tenen el títol d'or, no?, històricament,
i que tenen, doncs, palmeres, no?
No va ser el mateix any que ens el van donar nosaltres, el reconeixement?
No, no, va ser anterior, va ser anterior, tens raó.
El que passa és que quan parlàvem es deia que també aquest títol l'ostentava.
Sí, és un reconeixement molt curiós, el d'ells,
perquè és un doble reconeixement,
és una de les poques poblacions que té dos manifestacions reconegudes,
però té una que és de patrimoni, podríem dir, material,
tot i que les palmeres no són exactament,
però en tot cas és un patrimoni físic, no?,
i l'altra de patrimoni material.
Que és un misteri, que n'hem parlat aquí moltes vegades, sí.
Jo crec que n'havíem parlat abans que fos declarat i tot.
Sí, el misteri, en vam parlar una vegada fa molts anys,
i després quan va ser declarat vam tornar a parlar,
i a més, en recordo que vas portar material sonor,
i vam sentir el moment que baixa l'Angelet,
el moment que...
T'ho he conegut per la Lama Beutxe també.
Tot això s'explica a les escoles de la festa?
Coses com aquesta?
Per exemple, l'artesania d'aquestes poblacions sí que s'explica, no?
I aquí, doncs, s'explica no des d'un punt de vista,
podríem dir, només ancestral.
M'explico, vull dir, que el cisteix de Bimet està molt bé,
però també s'explica com reutilitzar aquests elements artesanals
en projectes de futurs, no?
És a dir, no es queda només amb la fase, podríem dir, arqueològica,
sinó també amb d'altres fases una mica més evolucionades, no?
Que van, per exemple, amb l'utilització d'aquest tipus de material,
amb com guarnir, per exemple,
o com estructurar una exposició d'art contemporani, no?
És a dir, que s'apliquen també elements d'artesania
amb feines molt contemporànies.
Organitzar una festa major, per exemple.
Bé, aquí hi ha hagut anys que s'ha organitzat, en guany...
Podria haver-hi un curs per ensenyar a organitzar una festa major?
Sí, això seria una altra fase, ja.
És a dir, hi ha uns cursos de gestió,
que no són els majoritaris,
sobretot es tracta de treballar les arts aplicades, podríem dir,
més que els temes que proviem de gestió.
Hi ha algunes coses de gestió, en guany.
Hi ha, per exemple, la producció,
la part tècnica de com s'amunten tota una sèrie d'esdeveniments,
però no des del punt de vista de concepte,
sinó perquè la realització sigui la correcta,
és a dir, perquè tècnicament no fallin, podríem dir.
La part que en diem de producció, no?
Això existeix, o per exemple,
també hi ha cursos més de reflexió
sobre repensar la cultura popular, etcètera.
Però al costat d'això,
hi ha moltíssimes aplicacions pràtiques.
Per exemple, hi ha un que em feia especialment gràcia
avui repassant el programa,
que ens explica,
aquest és de l'àmbit teatral, de l'àmbit escènic,
i ens explica el paper del còmic en la cultura.
Què vull dir amb això?
És que sempre en moltes obres
ha existit la figura d'un personatge que ens fa riure,
i aquest personatge que ens fa riure,
a vegades, no sé, en els pastorets,
són el Lluquet o el Rovelló, a Tarraona,
o encara ho feien Pallanga, en altres llocs,
ara a Mibatus, a Girona, per exemple.
Depèn, són els còmics, els contrapunts.
Ara serien els monologuistes televisius, segurament.
Sí, el Peper Rubianes, també, per exemple,
o el Flavià.
Doncs ens expliquen el paper del còmic
amb la història del teatre,
i, per exemple, s'interrelaciona
la comèdia de l'arte amb tots uns personatges.
Amb els arlequins...
Exacte, amb els nostres arlequins particulars,
com poden ser, per exemple, els pastorets,
o com, per exemple,
poden ser els còmics que surten...
el Dimoni, que, per exemple,
acompanya els valls parlats,
el camp de Tarraona o el Penedès,
i que sempre acaba fent un parlament
una mica més o menys satíric,
des del vall de Serrallonga fins a altres tipus de valls.
S'utilitza, per exemple,
aquesta explicació de com estructurar aquest paper del còmic.
És una de les facetes que s'hi pot veure.
En un altre àmbit, per exemple,
hi ha més de, per exemple, amb la dansa,
doncs aquí es fa des de coses molt pràctiques,
com ho podríem dir,
els ballaules de tota la vida,
fins a coses més específes.
D'esbars, també, per exemple,
o aquí no entraríem...
Bé, es defuig una mica, aquest concepte s'agafa...
Ja diguem-ne que tenen el seu espai
o la seva trobada específica, no?
Sí, no es tracta de suplantar les feines
que ja fan les associacions aquí,
no es tracta d'això,
es tracta de, per exemple,
treballar repertoris,
donat que el públic majoritària més és un públic,
en aquest cas el principal de Catalunya,
doncs enguany s'hi repassem una mica alguns programes,
tant en aquesta vila de Llívia
com en el cas d'Esterri,
que es fa específic de dansa,
doncs es veuen, per exemple,
tota una sèrie d'observacions
sobre valls d'altres àrees dels països catalans,
per exemple,
doncs del País Valencià,
doncs quines són les peces més interessants,
o, per exemple, de Mallorca, no?
O, per exemple, també, doncs,
quins són els repertoris que, per exemple,
en una sala de vall del segle XIX,
de mitjans del segle XIX,
en qualsevol punt del Principat,
es podien ballar, no?
Que no eren ben bé els que nosaltres avui entenem
com a ballables, no?
El pas doble, ni el xatxatxà, ni el bolero.
No eren...
Aleshores, segurament...
Podria ser una jota molt específica,
d'un territori molt específic, no ho sé.
Hi ha coses una mica més especials, no?
Com els rigodons, els jancers...
Hi ha una sèrie de valls que són...
Balsets, de l'època, també podien ser...
En aquella època comencen a introduir-se algunes coses
de les que són avui més conegudes,
però aquests cursos, per exemple,
se centren sobretot en temes...
Tot i que hi ha un específic d'això,
de valls, de parts dobles, coses del tipus,
hi ha coses...
Hi ha cursos, també, que intenten adentrar-se
en temes que siguin més desconeguts,
és a dir, descobrir o redescobrir temes
que no són tan habituals, no?
És a dir, això pot servir...
Tu preguntaves això pels esbars.
Home, pot servir per un esbar,
però pot servir, per exemple,
per un grup de folk
que toca ballables amb guitarres elèctriques, no?
És a dir, això també es reutilitza tot, no?
I després també hi ha un altre aspecte
prou interessant,
dos aspectes, per mi,
que són dels més novedosos que veiem enguany.
Un és el món del circ.
Hi ha algunes especialitats de circ.
S'ha d'entendre que el circ
és una de les facetes que la tradició
ha marcat més al llarg de la història
de tota Europa,
de tota l'Europa mediterrània,
sobretot també.
Hi ha, per exemple,
des de tècniques molt específiques
com poden ser els malabars,
a tècniques absolutament més críptiques, no?
Per exemple, hi ha un curs
que participa el Gilbert Trillas.
El Gilbert Trillas és un mag de l'Aleixà
que potser aquests dies el coneixen perquè és un...
Home, no s'ha fet supermilionària
en un concurs de la tele, eh?
Exacte.
Jo no coneixia el concurs de la tele,
allò dels horaris,
a vegades costa una mica no el coneixia,
no, ja miro la tele...
No, és que a aquella hora no és habitual
que pugui mirar la tele
i vaig, en lloc de descobrir el Gilbert
a través del concurs,
vaig descobrir el concurs a través del Gilbert
perquè el coneixien com a referent de la màgia
i ara, bé,
deu ser el gendre que tota mare vol per ella,
no?, un bon partit per les seves filles,
perquè molts milions ha guanyat, no?
Sí, cinc mil euros...
Però això són molts diners,
jo ja en perdo,
o no sabria.
Però em sembla que hi ha una part
d'aquests diners que has de...
Però aquest home fa molts anys
que s'hi dedica al tema
d'anar pels pobles
en el bon sentit de la paraula, eh?
Sí, sí,
i s'explicarà això una mica
els trucs aquests que t'han de...
Ah, molt bé.
És curiós.
Ara com que viurà de la renda
es pot remetre a fer el que vulgui.
Es pot haver de fer cursos.
Clar que sí.
Una cosa, Jordi,
jo veig que el d'Arta de Sant Joan
és curs de jocs tradicional.
Com que ja veus que vaig molt perduda,
que hem parlat alguna vegada aquí?
Sí, per exemple.
Ah, d'acord.
Una mica per situar clar,
què parlem?
De bitlles, de joc de la pilota...
Sí, es parla, per una banda,
de la faceta més esportiva.
De fet, alguns dels professors
que tant a Llívia com a Horta de Sant Joan
fan això són professors d'INEF, per exemple.
És a dir, que hi ha un estudi
i un treball de tot això
a partir de la pràctica de l'esport popular,
podríem dir, no?
Però no és l'únic tipus.
També hi ha jocs més, podríem dir,
més de festa major.
És a dir, des de les...
També n'hem parlat alguns aquí, eh?
Des de les curses més pederestres de sacs, per exemple.
Menjar la poma del cordill.
Coses d'aquest tipus, no?
Jocs més de taula, no?
I xanquers?
Els posaríem en aquella part de cir, no?
Més aviat, aquest any, no?
Jo no...
Potser m'equivoco, però no ho he vist.
Jocs de taula vols dir escacs, per exemple?
No, jocs de taula, sobretot basats...
Botifarra.
Jocs més desconeguts.
La botifarra, podríem dir,
que seria un emblema, diguéssim,
d'aquest tipus de joc de taula
amb arrel catalana,
però hi ha molts que són
absolutament desconeguts
perquè han passat, doncs...
Bueno, el dia que vam parlar
de la pilota valenciana, no?
Sí.
Van veure que hi havia quantitat
de modalitats que la gent no coneixem, no?
I després hi ha l'altra part,
diguem-ne, menys esportiva
i més lucrativa,
que era el tema de les apostes,
que vam comentar que també deia unió, no?
Sí, sí, sí.
Doncs aquí no s'ensenyen a fer apostes.
Home, no, per favor.
Sí, és allò que tothom sap que es fa,
però que no se'n parla, clar.
Sí, i llavors, bueno,
hi ha una mica aquest procés,
tant, jo diria,
des del joc de taula, pròpiament,
al joc de pati de col·legi
o joc de carrer, pròpiament,
més infantil.
Des de la xerranca, per exemple,
podria ser, també?
Sí, sí, el joc més esportiu, no?
És a dir, hi ha una faceta
d'anàlisi de tots els diferents jocs, no?
I totes aquestes activitats
més pedagògiques,
en el cas de Llívia,
es completen amb una sèrie
d'activitats també musicals,
que en el fons són el que també,
això es diu,
Escola de la Festa,
també podem veure
amb una bona festa, no?
És a dir, en aquest cas,
hi ha una vela
que es diu la vela de l'acordió,
una vela de circ,
que cada nit aculli programacions, no?
Enguanyes la vela de l'acordió
perquè tots els grups
que estan seleccionats
incoen un acordió analitzat
d'una manera diferent.
L'acordió,
a Llívia,
està en els Pirineus,
l'acordió diatònic
és un dels instruments essencials
de la música popular catalana
i, jo em diria,
de la música popular pirinenca, no?
És a dir,
des de la triquititxa,
del País Basc, no?
Fins als nostres acordions diatònics.
De fet,
no hem parlat mai
de l'acordió diatònic
en aquest programa.
Vam parlar,
potser vam fer referència
al dia que vam parlar
de les xalapartes,
o no?
Sí, però no hem fet monogràfic.
Però com a acompanyament,
com a acompanyament.
Doncs mira,
tenim un altre monogràfic.
No ens ve, no ens ve aquest.
Doncs aquests acordions
segueixen una mica
més que l'àrea
pròpiament nacional,
catalana
o l'àrea nacional basca.
Hi ha un fil
que són els Pirineus, no?
Que lliguen, doncs,
el so dels Pirineus
és un so comú, no?
I l'acordió
és possiblement
un dels elements
que aglutina més tot això.
Per això,
en Guanya,
a Llívia s'ha volgut fer
aquest monogràfic
de l'acordió
i ja des de l'acordió
més tradicional,
per exemple,
en grups com Solistes
de la Costa,
que fan,
podríem dir,
ball tradicional,
fins al Joan Garriga
ex-Dosminguet,
la troba a Kung Fu
perquè es facin una idea,
és a dir,
l'aplicació
més juvenil,
més moderna
de l'acordió, no?
Passant,
per exemple,
per l'ús de l'acordió
a través de les bases
electròniques
que es poden veure
en una sessió de Digi, no?
És a dir,
s'intenta, doncs,
combinar també
aquesta part més
de curs teòric
amb la part més pràctica.
I una mica actualitzant, no?
Sí.
Sempre.
I després hi ha
una altra faceta
potser més minoritària,
que és la faceta
de reflexió,
de tertúlia, no?
En Guany,
a Llívia
hi ha una qüestió interessant,
ens podríem haver
convidat a nosaltres
a aquesta tertúlia
perquè és
cultura popular
i mitjans de comunicació.
Veus que bé?
Érem els convidats
perfectes,
tu i jo.
No hem estat convidats,
però vaja.
En aquest
discurs,
doncs,
s'interrelaciona
televisió
i cultura popular
amb el Paco Escribano,
director de la Constitució Catalana
de Ràdio i Televisió,
s'interrelaciona
ràdio
i cultura popular,
s'interrelacionen
noves tecnologies
com a internet
amb cultura popular.
Bé,
la premsa
i la cultura popular.
És a dir,
veure com els diferents
mitjans de comunicació,
des dels més tradicionals
del paper
fins als més moderns
de l'internet,
doncs,
afronten
i debaten aquest tema.
Això té molt a veure
amb aquesta idea,
en aquest cas,
de govern,
del país,
que s'han de posar
el Departament de Cultura
i el de Mitjans
de Comunicació
junts,
i s'intenta reflexionar.
De totes maneres,
aquesta reflexió
no ens convidaran,
per tant,
nosaltres podem fer
la reflexió pròpia
que vulguem.
Aviam,
hi ha la tendència,
tu ja ho saps,
amb l'especialització
dels mitjans
de comunicació
a fer especialització
també de continguts,
amb la qual cosa
la cultura popular
com altres matèries
es fa,
doncs,
un mitjà
molt dedicat
i molt adreçat
només a això,
un altre mitjà
molt dedicat,
molt adreçat
als esports,
a aquesta especialització,
doncs,
fa que aquest ratet
que dediquem cada setmana
estigui per a tots els públics,
no només pels especialistes.
Per tant,
és bo que hi hagi
aquests elements,
esquitxar les programacions
i els temes...
Una de les coses
que ha fet més efecte
de tot això
que fem aquí
a Darrona Ràdio
va ser les falques
aquestes de gravades
a partir de cançons i...
T'han agradat, eh?
Sí,
han quedat boniques, eh?
Per això,
ha fet molt d'efecte
amb la gent que fa...
Cultura popular.
No,
la gent que fa comunicació,
perquè els de cultura popular
ja els pot agradar,
però els de...
jo he ensenyat
alguns...
Ai, lladre,
que has ensenyat
això que hem fet.
Sí, no,
ha agradat molt, eh?
Gent que està
a controls de ràdio
i els ha agradat
perquè és molt atrevit
i utilitzar
doncs talls de veu
antics, no?
I cançons antigues, no?
O crits antics, no?
Comencen a donar-se això,
allò que diem sempre, no?
Que hi ha vida intel·ligent
més enllà de Barcelona,
també.
Sí, sí, sí.
I que en ciutats
com a Tarragona
hi ha gent
que fa moltes cosetes interessants.
Sí, sí, sí.
Que bé que ho ensenys.
Com que no ens han convidat
al Congrés,
doncs mira,
fem una mica de tonteria.
Ja es convidarem, ja.
Tonteries a banda,
aquestes que he dit jo últimament,
Jordi,
una escola de la festa
mai no pot ser avorrida,
fora un contrasentit.
Exacte.
Per tant,
jo m'imagino
que té aquesta vessant
que deies tu
de reflexió,
de tertúlia,
de formació,
però també s'obre molt
a la ciutadania, no?
Vull dir,
jo m'imagino
que Torruella,
Horta,
Llívia,
tenen aquest espai
obert a tothom.
Sí,
hi ha aquestes activitats,
diguéssim,
de públics locals,
que basten
des dels públics
més familiars
fins als públics
més noctuns,
és a dir,
des de,
no sé,
per exemple,
dels que hi ha programats
al Ciro de les Mosaranyes,
una companyia
de Ciro de Reus,
doncs al costat
d'aquests noms
que parlàvem més noctuns.
Esparreig jo una mica
aquest esperit
també de trobar
la part
no només formativa,
sinó la part més lúdica
que també és important,
no?
I que em sembla
que és indestriable,
és a dir,
qualsevol reflexió
sobre cultura popular
com les que fem aquí,
si després no tingués
la seva aplicació pràctica,
seria una cosa
més aviat arqueològica
la que faríem
i no es tracta,
ja saben els oients,
que no és la filosofia
ni d'aquest programa
ni en general
de la cultura popular
sinó que el que es tracta
és tot el contrari,
és a dir,
reflexionem
però per treballar
d'una manera pràctica
sobretot això.
Clar,
fixin-se si portem anys
amb aquest espai
de col·laboració
i tant de bo
que es parllongui
al llarg del temps,
si no diria,
que diria aquell
i per exemple
han arribat les festes
de Nadal,
ha arribat la festa
de Sant Joan
i és com les artistes,
no han repetit model,
vull dir que
no han repetit tema,
no vam fer Sant Joan
en guany.
No,
vam fer alguna cosa
relacionada
amb les herbes remelleres
però sempre li busquem...
Per cert,
les herbes remelleres
és una de les coses
importants a Llívia,
hi ha un curs,
però per què és important?
Perquè a Llívia,
això és una cosa
de turisme
de tota la vida
en aquest país,
hi ha la farmàcia
més antiga
que tenim conservada
que és una farmàcia
que està encara
amb aquella estètica
de pots,
de ceràmica,
amb les herbes
rongüents,
hi ha un museu,
una farmàcia museu
i realment
té molt a veure
amb tot allò
que els explicàvem
de les trementinaires,
de les esboristeries,
de la utilització
més natural
de la...
I que a vegades
es confonia
amb les bruixes,
per això
dins de casa nostra
el Pirineu
és la zona aquesta.
Tu dic perquè...
No hi ha curs de bruixes.
No hi ha curs de bruixes
ni ensenyen a volar
ni...
Doncs jo recomano
uns llibres que...
Ens ha aparegut una bruixeta
al control de sobte.
Jo els hi recomano
als ullets
tot i que és un llibre infantil.
És que avui ha vingut
la Imma Pujol
i ens ha portat
un llibre
que es veu
que és un bestseller
d'una autora
del Pirineu
que és de bruixes
i llops
i tot plegat.
Hi ha uns llibres moníssims
que es diuen
El manual
de la petita bruixa
i bé
tens com fer volar
l'escombra
com preparar
segons quines putingues
tu també estàs molt
en el món
del llibre infantil
doncs sabràs
que és un gran llibre
després ja podem començar
i anar a una altra fase
però ja com a cosa
introductoria
el manual
de la petita bruixa
no està malament.
Se n'havia oblidat
el tema
d'aquesta aplicació
així més d'arboristeria
Has vist?
Farmacopea
ja anirem al Fescat
quan tinguem festa
per aquestes dates
de moment ens conformem
a seguir-ho
a través d'aquestes reflexions
que avui ens portava Jordi Bertran
que marxa corrents
perquè estàvem
amb el concurs de focs
que no paran
ara anem a resoldre
temes de concurs
que és el que toca
quina expectació
que ara aquesta nit
jo no sé
Tarragona
allò que Tarragona
es fa petita
si realment
Tarragona fa petita
és curiós
perquè hi ha una presència
aquest matí
es veia
jo he vist gent de Madrid
gent d'Eslovàquia
gent de Malta
gent italiana
no dels que disparen
sinó gent que veia
a veure com disparen
aquests
em quedes bastant al·lucinat
és l'any de la majoria
d'edat dels focs
i tots ens hem entestat
en fer molta difusió
molta propaganda
i clar
això ja sabem
que té les dues cares
hi ha hagut un home de Malta
que ens ha suggerit
un bon programa
que és
com funcionen
els focs a Malta
perquè m'he quedat al·lucinat
el que ens han explicat
de Malta a Malta
l'illa de Malta
no funcionen
en fàbriques
només t'ho dic a això
no?
no
i fan focs artificials
llavors
anarem
per cert que la d'avui
tinc entès
oi no ens ho acabarem
el programa d'avui
que va disparar focs
amb això del papa
no?
de l'últim
des del castell
Gandolfo aquell
molt bé
quin nivell
seran uns focs molt espirituals
els d'avui
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
avui t'agraiem doblement
la teva presència
la guàrdia del Vaticana
no ha vingut
però avui
però d'això sí que n'hem parlat
de la guàrdia Vaticana
en algun capítol
adeu Jordi
gràcies