Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui amb els convidats a punt, bé, no tots,
però esperem que de seguida estiguin els quatre convidats a la Tertúlia.
De moment tenim la professora de música, Teresa Valls.
Bon dia, Teresa.
Bon dia.
La botiguera, Carme Pedrol.
Bon dia, Carme.
Bon dia.
L'advocat, Antoni Úbert.
Bon dia, Ton.
Bon dia.
I ens falta un altre advocat, una altra advocada,
la Mària-Marce Martorell,
que esperem que s'incorpori de seguida
per comentar l'actualitat del dia.
Avui tenim diferents qüestions per parlar.
A més, avui que tenim una botiguera i una professora de música
que treballa al costat del mercat,
aquesta setmana és notícia al mercat
perquè es va estrenar el nou mercat a la Carpa el passat dimarts.
Ahir es va inaugurar oficialment
i hem anat un parell de dies amb la unitat mòbil.
L'èxit és espectacular.
No sé si la Carme i la Teresa, que estan relativament a prop,
ho han pogut comprovar o patir,
però, en fi, sembla que el nou mercat sigui esplèndid.
Està esplèndid, no?
Podríem deixar-lo, no?
Podríem deixar-lo i aprofitar...
Que el deixaria en permanent.
El restaurat per altres activitats...
Sí, la gent deia...
Ja que es pugui dir...
Deixa't dir una cosa,
menys mal que dic que estan a prop del mercat.
Dic que ara dirà, com que ells dues són dones...
Ah, sí.
No, home, no.
No, però ho he dit molt bé.
He dit que està a prop del mercat.
D'aquest tema n'hem parlat amb senyors i amb senyores.
Per exemple, a mi m'agrada...
M'encanta anar a comprar a mercat.
M'agrada, fins i tot, si tinc ocasió,
algun divendres tarda o dissabte o un dia que puc,
vaig al mercat a comprar, m'agrada.
Doncs ara suposo que encara amb més motiu.
No sé si l'han pogut veure ja.
Sí, sí, vaig anar el primer dia
i vaig anar allò per entrar,
a veure on són els que compro,
a veure allò que fa,
que ha fet tanta gent,
doncs jo també ho he fet.
D'anar a veure on tenen les parades
que habitualment hi vas.
I veritablement, estava pleníssim de gent,
vull dir,
no es podia gairebé passar,
que vaig pensar,
bueno, si cada dia hi ha tanta gent,
vull dir,
és que no sabrem com passar aquí amb el carro,
però la novetat,
la novetat.
Però la novetat, suposo,
però molt bé,
vull dir,
la gent inclús deia que és provisional,
però que, carai,
que ja el vi podien dixar,
que estava molt millor.
Jo vaig anar el dimecres,
perquè aixement parlava de la gent,
perquè dic el dilluns,
el dimarts i dimecres,
i clar,
d'entrada,
com a tothom em va agradar molt.
Cosa que jo hi vaig parlar
amb una que treballa al mercat,
i dic,
què, que bé,
que contents,
i no,
diu,
doncs no,
dic,
com que no?
Diu, no,
diu,
estem una miqueta agobiats.
Ja.
Sí,
i llavors jo,
perquè la sensació que a mi em va donar
l'entrar al mercat,
perquè recordes el d'abans,
no?
Clar,
el sostre,
és un pèl baix,
un pèl baix,
és baix,
vull dir,
no sé si,
segurament que deu estar bé,
no?
Sí, sí,
però no és l'edifici
modernista de fa un segle.
Llavors, clar,
si hi ha molta gent,
diu,
és que jo acabo,
jo acabo la nit,
diu,
bueno,
el primer de la tarda,
jo acabo agobiadíssima.
Ella mateixa va dir,
diu,
suposo que a mi s'acostumarem tots,
no?
Diu,
però la sensació que tenim ara
és d'agòvio,
és d'una cosa,
després,
que també segur que s'arreglarà,
encara no hem de posar l'edició
acondicionat,
clar,
entres i fa una calor,
quan fa un rato que estàs allí,
que quan surts al carrer,
ara que es dius que fa més frescada,
dius,
ai,
que bé que estic aquí,
fa el carrer.
I els paradisses,
que estan satisfets?
No, no,
amb un paradista vaig parlar,
o sigui,
ahir vaig parlar amb un paradista
i el que em va dir és això,
li vaig preguntar,
dic,
què,
que estàs bé allò,
perquè doncs,
com que els que hi entrem,
entrem i estem equips temps
i després sortim,
i va ser el paradista
que em va dir,
una noia,
i em va dir,
agobiats,
però com que m'ho va deixar d'entrada,
dic,
ai,
per què,
però si és molt maco,
i llavors me va dir,
les raons aquestes,
no?,
que ells que hi estan des de les
quarts de vuit del matí,
perquè em sembla que obren a dos quarts de vuit,
fins a les dues de la tarda,
s'allarga fins a les tres o així.
No, no,
que sí que sí.
Que sí que els que...
Més llum, no?
Sí,
que els que anem a comprar,
sí.
Les que les parades estan
com les més agrupades,
aleshores,
clar,
no era allò que entraves al mercat,
hi havia tres parades tancades,
en cegn hi havia una d'oberta,
allà com un bolet,
que era com una mica trist,
no?,
l'altros aquell que no hi havia ningú.
Era tètric.
I com que era fosc i brut,
hi havia parades que no s'hi havia fet mai res,
diu,
llavors,
ahir,
no sé si era ahir,
o vens dir la tertúlia,
es va parlar una miqueta dels horaris,
no?
Sí.
Clar,
jo és que l'horari ja sap el Ricard que...
La Carme ja vindrà,
ja ve en plan botiguera,
però és que és un d'aquells temes
que jo crec que val la pena comentar
en la tertúlia,
perquè està molt bé que s'hagi fet aquest mercat,
que diem que és provisional,
però que estarà com a mínim tres o quatre anys
mentre es fan les obres,
de moment,
tres o quatre,
per tant,
de provisionalitat més aviat poca,
i el que jo plantejava a la tertúlia,
i ho torno a plantejar avui,
és si consideren,
perquè d'això també vam parlar
amb el president dels venedors del mercat,
Albert Ribot,
si ells creuen que un cop ja,
en fi,
hagin passat les primeres setmanes
de la nova ubicació,
s'han de plantejar una reforma dels horaris
per adaptar-se més a les necessitats de molta gent.
A veure,
jo parlo,
et parlaré molt com a botiguera,
perquè fa molts anys,
molts anys que ho soc,
i clar, vulguis o no,
d'entrada,
ells també estan conformes
que s'han d'adaptar amb uns nous horaris,
i que és lògic, no?
Però, clar, també hem de pensar
que el mercat,
la majoria de parades,
la majoria,
són propietaris,
o sigui que vol dir
que està la propietària
i la filla o el fill,
o qui sigui.
Per tant,
cuidado amb els horaris,
perquè, clar,
aquella gent
se posaran en aquella hora
i sortiran a no sé quina hora,
i justet podran dinar,
això d'entrada.
I després,
que jo això,
estic, clar,
cansada de dir-ho,
que els botiguers
també són consumidors.
I, clar,
quan venen aquí
i senten-se
en aquesta tauleta tan mona,
tothom parla com a consumidor.
I si a les 12 de la nit
d'aquell senyor
o aquella senyor
necessita un paquet de sal,
vol dir dintre obert.
Home,
home,
mirem-se una miqueta.
Jo no soc partidària
mai d'anar a les grans superfícies,
però si alguna vegada
se m'ha acorregut
d'anar a fer el xafarot,
a primers de mes,
aquells carros van a tope,
i després,
doncs, clar,
van a la compra,
que els hi sembla,
al taulell,
tenen una família.
També els hi agrada
estar amb la família,
els hi agrada anar a disfrutar
i no que hagin d'estar
sempre al servei
de la persona que,
ja ho sabem,
allò que sempre té raó,
el cliente sempre té raó.
A veure,
vinga,
i deixem-me parlar
una mica el ton.
Sí, sí, sí.
Té horaris.
I té marcat.
Bé,
la veritat és que
no tinc gaire opinió.
Jo soc un consumidor,
com deia la Carme,
i aleshores,
a mi mentre els horaris
em cobreixin
les meves necessitats,
personalment en tinc prou,
que s'ha de regular,
és obvi,
que s'ha de procurar
compaginar els interessos
tant dels paradistes
com dels consumidors,
per descomptat.
Però bé,
més enllà del que comento,
tampoc tinc més opinió.
Teresa.
Jo com a consumidora
i com a ex-botiguera
no directa,
que sí,
que té raó la Carme,
que la gent té una família
i que s'ha de compaginar
moltes coses,
però que, clar,
no es pot competir
amb aquestes grans superfícies.
Vull dir,
tenen les de guanyar sempre.
Aleshores, clar,
o t'adaptes una mica
als temps,
jo penso que el mercat
ha de fer un esforç
de tots nivells,
no?
Ara ja tenen una cosa,
encara que sigui
professional nova
i no sé què,
i ens agrada molt
i hem entrat tots
i ai que bonic
i no sé què,
però que, clar,
ara es falta
que això s'adapti
a la realitat.
Vull dir,
la gent de fa 30 anys enrere
doncs tenia uns horaris,
hi havia moltes dones
que no treballaven
i podien anar només
a comprar al dematí.
En aquest moment,
absurdosament,
totes les dones
treballen
amb un horari laboral
normal i, per tant,
hem de poder anar
a comprar
amb una altra hora.
Vull dir que no només
fins a les dues,
perquè hi ha molta gent
que treballa fins a les tres
i ens agradi o no ens agradi
i molta gent
que no treballa
fins a les tres
però que està subjecta
a un horari escolar
que les escoles marquen
l'horari d'aquest país.
El tema de la competència
jo no l'atribueixo,
no el vinculo
a una qüestió d'horari.
Jo penso que la competència
entre grans superfícies,
mercats
i comerç de detall
es basa
en l'especialització
i en l'atenció
personalitzada
del client.
Especialització de producte
i relació i atenció.
Qualitat i servei, no?
Exactament.
Jo penso que és evaporar
i amb el tema de l'horari
penso que no és determinant.
Deixi'm saludar
la Maria Mercè Martorell.
Maria Mercè, bon dia.
Hola, Ricard.
Has anat al mercat
a fer el tafaner?
Ja, m'ha anat xafartejar tot.
I què?
Què tal?
Jo crec que ha quedat molt bonic
tal com deien
les companyes i companys
d'aquí de Tertúlia
ha quedat realment molt bonic
i el que penses
que ja està bé
que després es torni a fer
una altra vegada
en el lloc que estava
que era el mercat
però fa una mica de greu, no?
Ho qüestionàvem.
Sí, ho he sentit.
Us he sentit.
Us he sentit que ho qüestionàvem.
Home, però no deixarem
la carpa tota la vida
a la plaça Corsini, no?
Entre altres coses
perquè hem perdut una plaça.
Això tampoc no ho podem oblidar.
Home, perquè el mercadet
s'hi ha de tornar a posar allà, eh?
Però el reubiquem
en un espai modern
d'anava a construcció
i deixem el restaurat
per altres...
Sí, perquè després això
recordem
té els efectes col·laterals
del mercadet a la Rambla
que, en fi,
d'això n'hem debatut molt
en aquestes tertúlies
que no sé si els agrada o no
tenir dos dies a la setmana.
Més aquell terra
quan camines
et canses més
que quan hi havia la rajola.
Carai.
Hombre.
Però escolta'm.
Jo vaig recordar...
Però alguna cosa
s'havien de fer amb les rajoles, no?
I és quan el terra
el s'havia de fer.
Jo amb el terra, sí, sí.
No, la solució funcionalment
és perfecta.
I esperem-se a l'estiu, eh?
No, no.
Un gran acert.
Funcionalment.
I després,
pels que ja portem
algun nanyet damunt
que recordem la Rambla
asfaltada com eren.
Doncs bueno,
mira, ha estat un remember
d'aquests.
Bonic.
Mira, perquè tu ets nostalgi.
No, i penso que no...
A mi no m'agrada el terra.
El que passa és que penso
que s'havia de fer alguna cosa
i que estava trinxat
i més amb totes les forgonetes
i camions qui passen.
Com és el terra
de la Rambla Catalunya-Barcelona?
Així?
Sí.
Ho veieu?
Sí, sí, sí.
Estàvem acostumats
al paviment.
Que sí, que sí.
Però les Rambles,
històricament,
tradicionalment,
i fins avui,
Rambla Catalunya-Barcelona,
Centro-Barcelona,
i a més una Rambla
certament emblemàtica,
asfaltada.
Però no deu ser en aquest asfalt així.
Això és una altra qüestió
de si l'asfalt...
A l'estiu,
quan hi toqui el sol,
allà no s'hi podrà passar
perquè sortirà...
Fum.
Uf, sortirà fum.
I el tema horaris,
Mària Mercè,
què comentàvem?
Creus que els venedors del mercat
s'haurien d'adaptar d'alguna manera?
Bé, si em permets
un segon d'un més
del que dèieu abans
de l'1 del paviment,
jo crec que ha sigut
l'únic que es podia fer
a tenir en com
estaven les rajoles.
El que passa és que
s'ha vingut a solucionar
un gran error,
un gran error,
un error gravíssim.
Jo crec que,
a més a més,
no crec,
va ser l'única
representació política
que va votar
amb el seu moment
que no el mercadet de la Rambla
i ho tornaria a fer,
perquè per mi
és un absolut desastre,
amb el paviment fet
o amb el paviment sense fer,
o sigui,
és un desastre
i si no haguessin hagut
les eleccions
no s'hagués fet mai,
és que hagués buscat
una altra solució
i jo crec que l'única,
a veure,
el que s'ha fet
era la solució,
perquè la gent
no es matés amb les rajoles
tant com estaven,
que no volem que quedi
d'aquesta manera,
perquè nosaltres
la recordem,
com diu el Ton,
jo va ser el primer
que vaig dir,
i dic,
i tant,
i tant,
jo quan la vaig veure
vaig dir,
ui,
com quan jo era petita,
i tant,
ja la recordo,
i he passat fent la professor
amb la Rambla
esfaltada
abans que fos la rajolada,
però que s'ha d'intentar
que sigui
el període més curt possible,
i nosaltres estem acostumats
a la rajolada
i tornar-hi,
però per tant,
jo segueixo dient
que traslladaria
el mercadet a Muralta Cantó,
li agradi o no li agradi.
Però clar,
és que el tema
és que no hi havia alternatives,
no?
O Maria Mercè
té alguna alternativa?
Jo sempre vaig dir
que la plaça dels Carros
podia estar sensacional,
i a mi això
que si està més a prop
o més lluny
de la zona del mercat,
Tarragona no és tan gran,
vull dir,
Tarragona és molt a propet tot
i es podia traslladar perfectament
i no malmetre la Rambla,
de la Rambla
ja s'ha melmès,
s'ha arreglat
com bonament s'ha pogut,
perquè no es podia fer
gaire cosa més,
o haguéssim estat
dels horaris,
doncs jo crec que sí que és cert
que en aquest moment
sí que és veritat
que el mercat
o les grans superfícies
o bé el botiga
de tota la vida,
sigui en mercat,
sigui en botiga,
és més per aquest arreglador
de confiança
o d'especialització
que deia el Ton,
però clar,
hi ha vegades
que per molt
que puguis anar
amb aquesta confiança,
també el tema
de l'horari
marca molt,
perquè hi ha moltes persones
que tenen que,
homes o dones,
és igual,
tenen que aprofitar
una hora,
dues hores
que tenen
al migdia
o a segons
o fins i tot
a la nit
per anar a comprar
i llavors,
clar,
aquella hora
per molt que vulguis anar
a la teva botiga
de sempre,
és impossible,
has d'anar
o fer cap
a una gran superfície,
el que passa
és que el botiga petit
no pot assumir
els horaris
de gran superfície.
Obrir la tarda?
No,
però bé,
jo sé que la tarda
obrirà,
ja obren els divendres
a la tarda,
ja obren
i segurament
que algun altre dia,
jo el que vull dir
és que no tot
el comerciant
ha d'estar
a les 24 hores
disponible,
les dones treballen
però la majoria
de dones
que no siguin
del comerç,
els dissabtes
la majoria
tenen festa,
la majoria
i poden anar
a comprar tranquil·lament.
No,
i si la gent treballa
al demà
i pots anar a comprar
a tarda.
En comptes de portar-los
a passejar
poden portar els nens
a comprar.
Sí, que sí, que sí.
No sé que és tot compatible
amb els sistemes
de comerç.
Sí, sí,
però com això dels horaris,
jo sé que fa molts anys
i va haver un ministre
que va dir que ell
quan volia sortir de casa
i trobar-ho,
home,
i que a veure,
que ells sí que s'ho plantegen
perquè inclús
el dia que jo hi vaig anar
i vaig parlar
amb una carnissera
i vaig parlar
i diu
no, no,
ara nosaltres
som conscients
que com a mínim
ara s'abra els dimecres
doncs potser
divendres
i dijous també
i doncs
ella el que també va dir
diu
a veure potser al dematí
en vez d'obrir
a dos quarts de vuit
potser obria a les vuit
perquè no tenim ni temps
o fins i tot a les nou
perquè creuen que realment
hi ha molta gent
que vagi a comprar
a les vuit del matí?
Suposo que no gaire,
no ho sé.
els funcionaris
i van a l'hora d'esmorzar
sí
entren a les vuit
o dos quarts de vuit
no ho van a comprar
no, crec que a les quarts de vuit
no ho sé
no, les botigues obren
amb experiència coneguda
amb molta proximitat
jo també ho dic
amb experiència coneguda
i amb molta proximitat
del mercat
i del mercadillo
i del mercadillo
quan n'hi havia
Institut Nacional de Previsió allà
doncs sí
molt bé
en fi
demà serà un gran dia
jo crec al mercat
perquè si hi ha hagut molta gent
des de dimarts
i avui segurament
que és divendres
ni hi haurà molta gent
demà que és dissabte
que hi ha molta gent
que va comprar dissabte
només per la novetat
anar a veure el mercat
demà pot ser un dia
en fi
gairebé de col·lapse
podem dir
de personal
deixem aquesta qüestió
abordem un altre tema
d'actualitat del dia
una de les fotos
de la jornada
és la crema
d'un dibuix del rei
a la plaça de la Font
el tema de la crema
de fotografies
que s'havia produït
en altres llocs de Catalunya
ahir
va haver-hi una concentració
antimonàrquica
pràcticament
unes 200 persones
potser encara no
es van concentrar
a la plaça de la Font
i no van cremar una foto
però sí un dibuix
del monarca espanyol
Ton
com a advocat
que es parla molt
aquests dies
de si en fi
el tractament de la justícia
que ha de donar
aquests casos
què et sembla?
Jo penso que ja s'ha dit
tot des de qualsevol
de les perspectives
en què es pot tenir l'opinió
jo soc dels que penso
que per reivindicar
no s'ha de cremar res
la crema no deixa de ser
un acte reivindicatiu
violent
tan sols sigui
una fotografia
no l'enmarco
no l'enmarco
dins de la llibertat d'expressió
perquè la llibertat d'expressió
també té un límit
en les formes
no hi ha
no hi ha
perquè sigui la crema
d'una fotografia del rei
sinó pel fet
amb si mateix
que serà un acte
diguem
d'expressió violenta
però que
al cap i a la fi
tampoc
malmet ni persones
ni patrimonis
penso que
si
no està penalitzada
altra crema
de fotografies
d'altres persones
penso que
per aquesta raó
tampoc
en cap cas
tindria que està penalitzada
la crema
d'una fotografia
dels reis
per tant
des d'aquest punt de vista
la meva postura
és aquesta
penso que
no s'ha de
no accepto
com a acte
reivindicatiu
ni de llibertat
d'expressió
aquesta forma
d'actuar
tot i que
es pot
expressar un
antimonàrquic
de moltes altres maneres
no?
i per un altre costat
penalitzar-ho
o que
la fiscalia actui
perquè sembla ser que
i és així
si hi ha un concepte
del codi penal
que permet
perseguir
aquesta
actuació
doncs
han de
modificar
el codi penal
què més
Mària Mercè
tu que també
ets advocada
bé jo coincideixo
amb el ton
amb el que diu
que bé
que la llibertat
d'expressió
evidentment
té un límit
i que el límit
arriba
o acaba
la llibertat
d'expressió
en el moment
en què
el que es fa
constitueix realment
una acció
postviolenta
del tipus
sigui legal
o no legal
però violenta
i evidentment
una
crema de banderes
o una crema
de fotografies
ho és
o sigui
no és un acte
reivindicatiu
pacífic
com no ho és
un intent
de linxament
en segons quins casos
com no ho són
totes aquestes coses
i per tant
això ja arriba
amb un límit
que no s'ha d'emparar
perquè no és
llibertat d'expressió
és una situació
que jo crec
que està molt
organitzada
això de dir
que la crema
de banderes
arriba aquí
o arriba allà
és senzillament
perquè està
organitzat
d'aquesta manera
i cada vegada
es va sofisticat
més
ara hi ha
una fotografia
si no
el jove
va cridar
el seu nom
i el seu DNI
però no van cremar
una fotografia
sinó que van cremar
una caricatura
o sigui
això nosaltres
que som
del ram
del dret
són aquelles coses
que estan
justfregant
i que pot ser
que sigui
constitutiu
o no
per tant
és a veure
un
com ho diria jo
és una acció
molt controlada
molt controlada
d'estar on
pot arribar
la meva responsabilitat
això vol dir
que està
tot molt organitzat
i que respon
en una campanya
que anirà repetint-se
hasta que sigui
jo sí que crec
i amb això
jo sí que dissenteixo
del que ha dit
el Ton
en el sentit
que crec
que hi ha
certes coses
no el rei
perquè sigui el rei
sinó com a institució
com la bandera
com podria ser
perfectament
un president
del govern
o un president
de govern
tan nacional
com autonòmic
o sigui
jo crec que hi ha
certes figures
que representen
una cosa més
que representen
una institució
i que per tant
clar
tu la institució
com a institució
no hi ha manera
que puguis cremar
una bandera
si pots cremar
la bandera
de l'edifici
que representi
les cors
o el que sigui
però per tant
estendeix
a la quema
de la imatge
de la persona
que representa
aquella institució
i jo crec que sí
que no sé
si s'hauria de reformar
o no
fer-ho d'una manera
o fer-ho d'una altra
potser
el que és
la penalització
que hi ha
és excessivament greu
però sí que crec
que quan
es crema una fotografia
que representa
una institució
en definitiva
el que es vol
és aquella institució
és independent
que sigui monarquia
govern
govern autonòmic
govern nacional
o govern europeu
o govern local
és exactament igual
Teresa
molt d'acord
amb tot el que deia
el Tom s'ha dit aquí
però a veure
jo penso que
quan algú
a mi no m'agrada
expressar cap tipus
de pensament
hem de cremar coses
penso que quan algú
fa això
és que ja s'han acabat
els recursos
i l'untigosa
queda
i després penso que
clar
se'n està donant
un bombo
tot això
que com més en parlem
és el que es vol
es pretén això
que n'estem parlant aquí
i no sé quantes tertúlies
avui a aquesta hora
en deuen estar parlant
i mentre fem això
és el que ells volen
per tant
em digeria de parlar
ja directament
perquè és que no
no s'acabarà
vull dir
a mi no m'agrada
no m'agrada
ha donat massa ressò
des dels mitjans
de comunicació
jo penso que sí
perquè
si el primer dia
que es va fer això
s'hagués dit
com que s'ha passat
i punt
i s'ha acabat
si el fiscal actua
s'ha de ser un procés penal
és que la gent no ho entén
és que la gent no ho entengui
si la fiscalia no hagués actuat
potser tot s'hagués quedat
amb l'anècdota
de la cremada
d'una fotografia del rei
i no hagués hagut
aquest efecte
boomerang
però jo també crec
amb el que diu la Teresa
que se li ha donat massa
bom i platillo
i després no cal que s'enfadin
va amb l'ofici això
no, però és que si t'ho provoca
no és normal
on està el límit
on està el límit
de la protecció de la institució
que deia la Maria Mercè
jo amb alguna pinzellada
coincidiria amb el que has dit
però
no hi ha res
però anem a veure
si
si
excesos dialèctics
en contra de la institució
excesos dialèctics
en contra de la institució
no estan penalitzats
i no s'actua
la crema
d'una fotografia
de la persona
que representa la institució
jo no sé fins quin punt
mereix
la protecció penal
per defensar la institució
jo penso que és un acte
contra la persona
contra la persona
perquè ho és contra la persona
però bueno
que estarà penalitzat
per qualsevol persona
o no estarà penalitzat
per cap altra persona
i en aquest cas
la meva opinió
és que
la crema de la fotografia
d'una persona
encara que aquest sigui el rei
i representi la institució
és la crema d'aquella fotografia
que serà un acte
vexatori per la persona
perquè és
allò
el que diem els advocats
intuïte persona
la foto de vostè crema
no la de la monarquia
llavors
no li veig
aquesta protecció
tot i coincidir
que certes institucions
mereixen protecció
però
el tipus penal
el que protegeix
és
això
l'honorabilitat
de la persona
o s'entén
que atenta
a la persona
la persona
no a la institució
és el rei
però
jo crec que en definitiva
el que es vol cremar
és això
perquè és el rei
i el president del govern
i el papa
i el mateix
per això t'he dit
jo no crec
que sigui
home
no sé
que sigui una persona
molt concreta
que hi hagi
un odi
molt concret
aquella persona
concreta
com a persona
jo crec que no va
a la institució
s'ha de penalitzar
la crema
del representant
de la monarquia
i per què no més
el del president del govern
que Gavi a la fila
m'ha escollit tots plegats
i potser mereceria més protecció
i l'alcalde
de poblet
d'un poblet
però és que ja t'ho he dit
t'he dit govern local
govern autonòmic
t'asseguro que la fiscalia
t'asseguro que la fiscalia
no ho faria
no ho faria
o sigui
jo crec que per mi
el motiu
que possiblement
s'hagués de reformar
per incloure els altres
és el fet
reformar el còdic penal
és el fet
que sigui una institució
jo no crec que ningú
li tingui una mania especial
a Joan Carles
com a Joan Carles
per lo que representa
o si es crema una fotografia
o de Zapatero
o de
Juan Carlos
o del Zapatero
o de l'Aznar
amb el seu moment
o del que sigui
tampoc
o sigui no crec que sigui
per no sé
que hi hagi una persona
que li tingui una inquina personal
a qui sigui
o del papa
és igual
o d'un alcalde
els hem d'anar cremant
clar
per això t'he de dir
que jo crec que el que és
és a la institució
la monarquia
el govern
el Vaticà
el que vulgui
és igual
és un acte de greució
és una expressió violenta
d'una opinió
però jo penso
que no mereix
protecció penal
perquè no t'entenia
la persona
ni físicament
i a més
ja se sap
que es crema
perquè és aquell representant
per tant
tampoc n'hi ha per tant
perquè no el cremen
amb ell
com a Joan Carlos
no sé què més
no sé què més
un bon bo
entre uns i els altres
que potser seria pitjor
segurament s'ha convertit
en un acte propagandístic
hi ha una mena de campanya
és que és una campanya
és a dir
que està tot molt organitzadet
i que això com a dir
han arribat
les quimes de banderes
i arribaran
on convinguin
el que passa és que segurament
també els mitjans
ja estem contribuint
perquè per exemple
avui
tots publicant fotografies
això passa sempre
jo veig
més protegible
la crema
de símbols
com la bandera
que realment
no hi ha res més
que la crema
del símbol
de la institució
i això sí que és
un atac
molt concret
i molt directe
a alguna cosa
que ens és
de tots
i propi
i a més
efectiu
fins i tot
inclús efectiu
per un determinat sector
a què
es cremin
la fotografia
d'una persona
perquè representa
aquesta institució
i en aquest context
i a més les coses
s'han d'analitzar
pel seu context
perquè el van cremar
perquè era una colla
de xalabarats
que s'ha estat passant bé
cremant
estava borrosa
la foto
i la van cremar
jo crec
per mi
és exactament igual
una cosa
com l'altra
però bueno
digues Carme
no
ara que vols canviar
de tema
digues
digues
no a veure
un incident
que va passar
fa dos diumenges
al camp del Gnàstic
l'últim partit
que vam tenir
i jo
potser ja
no ve d'això
però quasi
és tot lligat
el camp
se va dir
que al camp
del Gnàstic
només se portessin
banderes
a poguer ser
del Gnàstic
perquè doncs
hi ha la clàssica
bandera del toro
allà hi ha
que són una miqueta
provocadors
i tot
la qüestió
doncs
que fa unes quantes setmanes
per a on estem nosaltres
hi ha una parella
molt mona
vull dir
molt normaleta
molt formal
i aquest noi
porta com una bufanda
i porta la bandera estelada
però aquest noi
ni la desplega
ni fa cap ús de res d'ella
sinó
senzillament
la porta lligada
al coll
doncs des que hem començat
la lliga
fins a aquest altre diumenge
aquest noi
se sent
el noi
i la noia
se'ls senten dir
paraules molt gruelleres
però contínuament
contínuament
contínuament
clar
el dissabte
el diumenge passat
ja va ser
el cúmul
llavors se van aixecar uns quants
jo ja ho sé
que tenim aquesta
sang calent
del serratllo
i bueno
es va-li allí una
que els vam haver d'aguantar
perquè si no
era per un tema
d'una bufanda
amb la bandera estelada
no era una bufanda
era una bandera
però aquell la portava
amb forma de bufanda
i bueno
amb aquell noi
li van dir de tot
aquests
aquests
ja sabem qui són
són uns ultres
a més no poguer
inclús aquest noi
me va dir a mi
diu
és que a més a més
no són ni socis
dic bueno home
però si van al camp
és igual
diu no no
és que van sense pagar
és que inclús van amb invitacions
aquests portaven la manera del toro
però ara no la despleguen
la desplegaven l'any passat
això sí
els que es van enfrontar
amb el que portava l'estelada
són els del toro
i són els que quan
situem
això ens portaria al debat
avui que tenim dos advocats
si les banderes
per exemple
les banderes independentistes
d'una banda
o les banderes amb l'escut
preconstitucional d'una altra
si aquestes banderes
són legals
no són legals
o aquí
on hi ha la llibertat d'expressió
d'una persona
per portar
una bufanda
una bandera
però pensi que aquest noi
no feia cap a l'art de dades
senzillament la portava
els altres sí
com la bandera
que és enorme
i tu tapen tot
i a més a més
jo a vegades
que surto del futbol
que hem perdut
i surto contenta
perquè clar
allí es respira de tot
i ells vinc a fumar
i tu contenta
que estàs al darrere
vull dir clar
ja s'ha entès
ja s'ha entès
vull dir que
aquest no
què la portava
i d'al·li d'al·li
cada diumenge
cada diumenge
cada millor
però el tema de les banderes
es pot portar qualsevol bandera
jo penso que et pots fer
et pots tu dissenyar
la bandera que vulguis
i portar-la
és bandera
en tant en quant
que és un tros
de roba malconescut
o és perquè representa
alguna cosa
la bandera
la bandera amb el toro
no representa res
i la bandera amb l'escut
preconstitucional
tampoc representa res
el problema està
amb
amb
quin darrere fons hi ha
portant aquesta bandera
s'està fent apologia
d'un sistema
si portem
una bandera
amb una creu gamada
per exemple
per aleshores
però aleshores
què fem
davant d'aquesta situació
home
jo penso
que aquest delicte
no
jo penso que el delicte
no ho pot ser
si no passes d'aquí
de portar aquest símbol
exacte
si portes una bandera
amb la calavera
i les dos tibies
com els pirates
doncs clar
és això
mentre tu no facis apologia
el que passa
és que evidentment
hi ha algunes banderes
que ens recorden
coses molt gruixudes
per allò que hem portat
i n'hi ha altres que no
i si anem amb una bandera
d'això
dels pirates
direm
ui mira pirates del Caribe
i no tenen ment d'allò
i si anem amb una bandera
de creu gamada
la gent automàticament
diu uf
a ningú se li ocorrerà
per exemple
amb una bandera gai
exacte
per exemple
o les que vulguis
però tothom té banderes
que li fan una mica de iuyo
o és cadascú
però tu les prohibiries
per exemple
banderes amb la creu gamada
banderes feixistes
no m'agraden
personalment no m'agraden
no m'agraden
ni una ni les altres
jo prohibiria les persones
que les porten
clar
vull dir les banderes
sí
bueno
no deixa de ser un tros de roba
però és l'ús que tu em fas
d'allò
si jo porto aquí una bandera
o el teu perro
se cal a la ràbia
doncs ningú se n'entera
si el començo benejar per aquí
doncs ja és una altra història
tu si te'n vas al museu arqueològic
hi ha un dels mosaics
més bonics que hi ha
i està tot ple
de creus gamades
perquè eren simbologies
ja molt antigues
i que fins i tot
interpretaven
o representaven
la universalitat
i una sèrie de coses
però és clar
les coses són en cada context
amb aquells senyors
els hi posaven la creu gamada
i se la posaven
al menjador de casa
o a la vila
i no els hi representava
perquè és el que deia el Ton
és el rerefons
que té el que representa
i que si hi hagués una persona
que la portés
doncs això
dintre d'un mosaic
romà
representat en un mocador
doncs potser ni ningú
li donaria importància
però clar
si un arriba amb una creu gamada
per exemple
i comença a fer segons què
és el grup que la porta
no la bandera
acabem
10 segons
Ton
comentaven
la regulació
de l'ús
del ballo de los caídos
que aquí es prohibirà
es prohibeix
i amb cert
precisament
aquest ús de símbols
perquè aquí sí que
la utilització
en aquest context
i en aquest espai
suposa apologia
ho deixem aquí
no hi ha temps per més
Ton Uber
Carme Pedrol
Teresa Valls
Maria Mercè Martorell
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
de Tartúlia
amb els ullens
de Terraona Ràdio
i en fi
que vagi molt bé aquest divendres
i a gaudir del cap de setmana
que vagi bé
bon dia
gràcies
bon dia