Sònia Navarro, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Una setmana més des del Recop Psicològic.
Parlem una estona amb la Sònia al voltant de determinats problemes,
molts d'ells relacionats amb el nostre estil de vida,
perquè és on es manifesten aquestes malalties
o aquests trastorns emocionals.
Avui parlem d'una qüestió que fa temps que sentim parlar
i que cada dia ens crea més dubtes,
perquè, clar, lògicament, cada dia són més les preguntes que sorgeixen
i quan s'ha trobat una resposta torna a sortir una altra pregunta.
En fi, sense més preàmbuls, la senyora o senyor fibromialgia.
Dic senyora perquè sembla que les dones són el col·lectiu que més la pateixen, no?
Bé, de fet, ara cada vegada hi ha més homes.
Però sí que és veritat que quan va sorgir
o quan es va començar a diagnosticar la fibromialgia,
semblava que només es donava en dones
i en dones entre el voltant dels 50 anys.
Es relacionava directament amb la menopàusia, en principi.
Amb la menopàusia i després es va relacionar directament
amb l'ansietat, amb els trastorns d'angoixa i amb la depressió.
Es va relacionar amb un perfil de dona
que estava una mica dona amb estressa de casa, també, moltes vegades.
La depressió, l'angoixa, tot això, vinga.
Exacte, però és que, clar, ja del moment que va sortir, no?
Clar, fa ja més d'una dècada.
De fet, l'OMS la va reconèixer l'any 93, d'acord?
Llavors, prèviament, ja començaven a donar-se els primers casos.
A més, eren unes persones que anaven al reumatòleg,
el reumatòleg no acabava de trobar una malaltia concreta, no?,
per fer un diagnòstic, i després eren persones que acabaven
omplint els metges de capçalera, les consultes dels metges de capçalera,
i que en un moment donat van començar a ser derivades a salut mental.
Clar.
I llavors, ben bé, van ser dones que van patir molt en els seus inicis
perquè no podien, era tal el peregrinatge,
per tants metges diferents, sense que els diguessin què tenien,
que realment ho passava molt malament, no?
Clar, però s'afegia, doncs, aquesta sensació d'incomprensió
al dolor físic, sobretot a les articulacions, no?,
que per això aquesta derivació al traumatòleg, al reumatòleg,
al neuròleg, també, alguna vegada, fins i tot.
Mira, de fet, la fibromialgia és un quadre de dolor crònic,
musculòs esquelètic, i que està generalitzat a tot el cos, d'acord?
De fet, és benigna, perquè ja s'ha vist que no, a veure,
no produeix, benigna en el sentit que no produeix cap malaltia.
Clar, que no és mortal i que no esdevé en altres afeccions.
Per a la persona és bastant dolent, no?, però...
Què afecta els músculs, els tendons i els lligaments, d'acord?
Llavors, el dolor que tenen les persones és com un cremó, d'acord?
Ho defineixen com si cremés, no?, com una cosa que...
No tant un dolor, una punxada o alguna cosa,
sinó com un cremó, una coseta que va cremant, no?
I la severitat del dolor va variant en funció dels dies.
Hi ha dies que ho noten més, dies que ho noten menys.
No sempre és igual, ni evoluciona cap a més o cap...
No, és que depèn.
Hi ha persones que se'ls queda en una primera fase,
realment fan una vida absolutament normal,
i hi ha persones que els avança bastant
impedint l'ús, portar una vida bastant normalitzada, no?,
perquè realment no poden moltes vegades aixecar-se
o els costa horrors aixecar-se al matí, no?
Hi ha casos que ni tan sols et poden donar la mà per saludar-te,
hi ha casos que no poden ni moure els dits de les mans, no?,
del dolor, de l'agudesa del dolor.
Clar, però són casos ja molt extrems, no?,
és a dir, per això que pot anar des d'una persona que té dolors,
així però relativament suaus,
generalitzats per tot el cos i per totes les zones,
però n'hi ha que realment ho tenen molt, molt, molt exagerat, no?
El dolor afecta l'espatlla, la cadera, a les cames, als braços,
fins i tot en alguns casos els músculs dels ulls,
que a vegades es poden notar...
Això que notes dins dels ulls amb una cremó, no?
Una cremó, exacte.
I la persona se sent molt esgotada, molt cansada,
molt incapacitada, no?
És una miqueta...
Però hem de dir que és un quadre de dolor, d'acord?
Realment, el fet que ho parlem aquí
és perquè moltes vegades acaba
amb un tema, amb un trastorn d'angoixa
o amb una depressió,
que al principi es creia que era el trastorn d'angoixa
o la depressió els que causaven la fibromialgia,
que no és així, eh?
Fins i tot es van fer estudis
per investigar les personalitats fibromiàgiques,
però s'han vist que no...
A veure, que no hi ha una personalitat fibromiàgica
que no és real, o sigui, no és la causa,
la depressió o el trastorn d'angoixa,
sinó que les persones,
quan tenen un dolor crònic incapacitant,
en genera, com a resultes,
genera trastorns d'angoixa o depressió,
que és al revés, no és la causa,
sinó la conseqüència, no?
En aquest sentit, les persones que pateixen la malaltia,
ara, deies, fa una dècada
que es va començar a diagnosticar,
van batir molt la incomprensió dels metges, també, no?
Val a dir-ho, ells mateixos ho han reconegut,
perquè realment pensaven que era això,
que era un estat d'ànim el que provocava el dolor.
Viure amb dolor, sota qualsevol circumstància,
provoca un estrès molt agut.
Molt.
El dolor és un dels estats més terribles
pels quals pot passar un ésser humà.
I si aquest dolor és constant,
no volem ni saber-ho, no?
Clar, i a més a més, des de la medicina actual,
pels dolors aguts,
tenim molta medicació,
però pels dolors crònics, no.
Sense que no tingui conseqüències, clar.
Aquest és el gran tema, no?
Perquè per un dolor agut, puntual,
doncs realment hi ha molts medicaments
que a més funcionen molt bé
i realment t'ajuden.
Què passa?
Que quan el dolor es converteix en crònic,
aquests medicaments,
molts no es poden prendre amb aquesta cronicitat
o perden eficàcia.
És a dir, perquè la persona s'acostuma.
Llavors ha d'anar canviant de medicaments, no?
De moment, el que és la malaltia física,
no sabem gaire cosa més,
com a moltes altres, no?
De caràcter neurològic, generalment.
No, no, és que, bueno, de fet,
reumatològicament,
no s'acaba de saber res més, eh?
És que no s'ha avançat gaire en aquesta malaltia.
El que sí que s'ha sabut és això,
que realment no és perquè no la genera
el tema mental,
que va haver-hi uns anys que es creia que sí,
però tampoc se sap ben bé
per què aquest tipus de persones la té o no la té, no?
Per tant, en principi, la psicologia,
se'n cuida de la fibromiàlgia
en quant a les conseqüències emocionals
que té el viure amb aquest estat de dolor.
No se'n cuida de la fibromiàlgia,
però sí dels quadres emocionals
que genera aquest viure amb dolor constantment, no?
Clar.
És a dir, la psicologia el que treballarà
és qualsevol quadre de dolor crònic,
en aquest cas, la fibromiàlgia.
I què hem de fer?
És a dir, què podem fer
per ajudar-nos a conviure amb aquest dolor crònic
que ja és realment una cosa dura, no?, a la vida.
A banda d'això, Sònia,
comentaves que cada cop més hi ha més homes
que se'ls diagnostiquen la fibromiàlgia.
Abans, al començament, dèiem que en principi
apareixia el quadre amb dones,
generalment d'una mitja edat, d'uns 50 anys.
L'edat també s'ha avançat?
O hi ha una mitjana d'edat
que sí que continua sent la mateixa per homes i dones?
No, també s'ha avançat.
De fet, primer van començar a diagnosticar-se
en dones molt més joves
i actualment s'està diagnosticant en homes
i en dones i en totes les edats.
Vull dir, ara no està tan definit...
Nens i nenes, no?
No, no, encara no.
Perquè és una d'altres de les línies d'investigació
que segurament duen a terme,
al pensar que no afecta als nens i a les nenes.
Però de moment no.
De moment s'està veient que sí que s'avança l'edat,
és a dir, que podem parlar fins i tot
de persones de 20 i pocs anys,
però no s'han diagnosticat persones per sota de 20 anys.
Ara haurem de veure si no s'han diagnosticat
perquè no es té en compte
o no s'ha diagnosticat.
Perquè, clar, moltes vegades
fins que no es té en compte una malaltia
no es diagnostica.
És a dir, que a vegades es veuen quadres
que no se saben ben bé què és el que passa.
Home, imagina't, allò típic d'aquells dolors
que tota la vida hem tingut
i que els nostres fills continuen tenint
quan tenen 9, 10, 11 anys,
allò que els fa molt de mal darrere dels genolls,
sempre ens diuen els mitjans.
Això és del creixement, no?
Clar.
Clar, és del creixement, aquest dolor desapareix,
però que vés a saber d'aquí un quant temps
a veure quins dolors
o quins altres símptomes es manifestaran.
Un cop la malaltia es manifesta
ho fa d'un dia per l'altre?
No, no.
O sigui, perquè, clar, és una cosa progressiva.
És molt poc a poc, eh?
És a dir, la persona va notant
que es va sentint malament,
va notant que un cansament,
va notant que està més esgotada,
va notant que li fan mal les mans,
que li fan mal els peus,
que li fan mal el braç,
és a dir, és una cosa molt lenta
que li fa mal inclús a aquesta zona
de darrere de les nalgues, no?
Que realment és una zona bastant habitual.
Llavors, és a poc a poc.
La persona va veient que cada vegada
es troba una mica que li costa més moure's,
que li fa més mal,
que quan camina li fa més mal,
que quan està assegut li fa més mal.
Vull dir, però és molt lent,
molt gradual.
El que sí que s'ha vist
és que moltes vegades
la persona comença a notar-se
aquests símptomes
després d'algun fet traumàtic.
Ah, sí?
Sí, això sí.
Llavors, què ha passat...
Que és molt subjectiu,
el fet traumàtic.
Clar, un fet traumàtic
per una persona pot ser un accident,
encara que no hagi estat greu.
Una separació.
Exacte.
Una malaltia d'algun familiar proper.
Un quedar-se sense feina.
Per suposat.
És que a vegades
un fet traumàtic, per suposat,
és sempre subjectiu,
però que ha sorgit
després de la que la persona
s'ha trobat
una mica
doncs, bueno,
malament,
en una situació que ha viscut
com a negativa.
Que a vegades
apareix després.
No vol dir que sigui
la causa,
perquè ja ha estat...
Sí, però aquí hi entra
la bioquímica,
en el tema de la investigació.
A veure quins
neurotransmissors,
quines coses es mouen
al nostre organisme
que provoquen aquest dolor.
exacte, no?
Però, bueno, llavors...
Ja ho deixarem amb els experts
que nosaltres no...
Però, que sí que s'ha vist això, no?
Que sí que ho comento.
Perquè, bueno,
crec que és important.
A partir d'aquí ja podríem
parlar de la tasca
que desenvolupa la psicologia
per apaivagar una miqueta
dels efectes i els estats d'ànim.
Si et sembla, Sònia,
com que és un aspecte
prou ampli
que cal detallar-lo,
bé, ho deixem
pel pròxim programa?
Perfecte.
Doncs ho farem així.
Si vostès tenen interès
a preguntar
o comentar
alguna qüestió relacionada
amb la fibromiàlgia
o qualsevol altra,
que la Sònia
pugui donar resposta
ho poden fer
a través de l'adreça
del programa
al matí
arroba
tarragonaradio.com.
Sònia Navarró,
psicòloga clínica.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.