Comencem ja la tertúlia, matí de dijous,
temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui amb els quatre convidats set ja a punt,
ens acompanya la regidora de Convergència i Unió
a l'Ajuntament i professora de la Universitat Victoria Forns.
Victoria, bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim entre nosaltres el periodista del diari
de Tarraona, Octavi Saumell. Bon dia, Octavi.
Hola, bon dia.
També la professora de música, Teresa Valls. Bon dia, Teresa.
Bon dia.
I també tenim l'advocat i president local d'Esquerra,
aquí a Tarragona, Ramon Maria Sanz. Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats donem una ullada
a l'actualitat del dia. Avui els diaris en parlen,
ahir ho vam explicar també a la ràdio.
Tornem a parlar del Banc d'Espanya a propòsit d'una pregunta
que es va fer ahir al Senat i que va respondre
el ministre d'Economia, Pedro Solve,
sobre la cessió del Banc d'Espanya a l'Ajuntament.
El ministre Solve va venir a dir que no tenen cap petició formal
de l'Ajuntament de Tarragona,
però que estan disposats a cedir al Banc d'Espanya
si l'Ajuntament concreta d'alguna manera un espai alternatiu
perquè la subdelegació del govern central a Tarragona
pugui tenir unes oficines i unes dependències pròpies
amb l'espai necessari.
I així estem, una altra copa amb el tema del Banc d'Espanya.
Què els sembla?
Teresa, en fi, o qui comenci qui vulgui.
No, a veure, a mi, com a tarragonina,
tenir el Banc d'Espanya com estava previst per usos culturals
em semblaria molt bé.
A més a més, és un lloc mig al mig,
per tant, això penso que està molt bé,
però penso que s'hauria de fer un pla d'equipaments culturals,
perquè si no, comencem a tenir un munt de coses sueltes per aquí i per allà
i després no sabem què fer-ne, no?
És una mica la cosa que va passar amb la G3 i aquestes coses,
que després es queden allà i tothom diu la seva
i allò s'allarga i, bueno, encara està així.
I que penso que en aquest cas l'Ajuntament
hauria de comptar amb les entitats que tenen o que tenim
projectes culturals per a la ciutat per fer aquest pla.
I llavors, si en aquest cas ja ha de ser el Banc d'Espanya,
que em semblaria fantàstic,
doncs que també aquí sigui,
però que no ens carreguem d'un edifici
que després el tinguem tancat i no sabíem què fer-ne.
És a dir, primer definir què volem,
però això em sembla que ja estava bastant clar.
En fi, com a mínim les forces polítiques, no?
Sí, però després ens passa allò.
Bé, bé, més opinions. Vinga.
Home, jo també crec que està molt central en l'hora
de la ciutat i que, per tant,
hauria de ser durs per la ciutadania
i segueixo pensant el mateix que hem pensat sempre, no?
Que hauria de ser per activitats
que en pogués agaudir tota la ciutadania
i no només pensar en posar-hi allò oficines
per a administracions diferents, no?
Bueno, i aquesta ha estat la nostra postura
i crec que ha de seguir sent la mateixa, eh?
Octavi.
Ui, aquest tema ja fa tant de temps que va
que ja no sé què pensar, no?
Fa poc s'havia dit que sofria lletres,
l'edifici de lletres,
quan la URB l'abandoni, no?
Em sembla que és el novembre o el setembre del 2008.
I, en fi, jo crec que em sorprèn
el que diu el Solves
perquè si s'està negociant,
de fet, és que no hi ha cap proposta ferma, no?
Si s'està negociant, encara.
I estic d'acord amb el que diu la Teresa
que faria falta un pla d'equipaments
perquè tenim molts edificis d'aquests, no?
A la ciutat, la Chartres,
que sembla que hi va a l'Escola Oficial d'Idiomes,
a veure què passa amb l'audiència provincial
quan hi hagi la ciutat judicial.
Jo, de fet, ja començaria a pensar
què s'hi farà el fortiu de la reina
quan s'enderroqui d'aquí a poc.
Seria tots aquests plans d'equipaments
que s'haurien d'anar enllestint de cara al futur.
Ramon.
Mira, sí, és un tema complex
i que s'ha anat parlant moltes vegades
i hi ha molts paràmetres.
El primer paràmetre és que hi ha un dèficit
de béns immobles i d'infraestructures a Tarragona.
Però això també, doncs,
i a la banda ens trobem que
els preus dels pisos, dels locals,
estan com estan, oi?
Hi ha moltes entitats.
Ara mateix, aquest matí,
sentia una notícia de l'agrupament al Bernal
que té problemes.
Després ja en podem parlar, si vols?
Sí, sí.
Després ja en podem parlar.
És un tema tremendament complex.
Si parlem únic i exclusivament del Banc d'Espanya,
lògicament ha de ser un edifici per Tarragona
i per les sitjans de Tarragona
i estic plenament d'acord amb tots vosaltres.
A banda d'aquí,
doncs, bueno, tenim el pla d'equipaments.
S'hauria de fer,
que ja s'està fent i s'està elaborant,
un cens de béns immobles
de l'Ajuntament de Tarragona
que fins ara no hi era
i s'ha de crear aquest cens
per saber quins béns tenim,
quines característiques es tenen,
quines entitats no poden fluir,
no poden fluir,
quin caràcter han de tenir, etcètera, etcètera.
I és un tema tremendament complex.
El fet que el Solves hagi dit això o no hagi dit
jo atribueixo una miqueta més
a qüestions polítiques de les Espanyes
que no pas a cap altra cosa.
Però, bueno,
deixem-ho aquí d'aquesta manera
i estic plenament d'acord amb tots vosaltres.
En qualsevol cas,
per aclarir-ho,
el ministre o l'administració central
el que vol és
que ja que tenen un edifici,
si aquest edifici no ha de ser
pel govern central
i ha de ser per l'Ajuntament
i per l'ús dels ciutadans de Tarragona,
tenir una compensació,
una compensació d'altres locals.
És a dir,
se suposa que ara el que s'està negociant
és que l'Ajuntament
li pugui donar al govern central
un altre espai, no?
Se suposa, no sé,
perquè, clar,
si ells tenien previst allà
fer una sèrie d'oficines i d'històries,
aquells edificis,
les del govern central,
vull dir,
on els col·locaran, no?
En qualsevol cas,
si hi ha una unanimitat política i ciutadana
en què el Banc d'Espanya
sigui un edifici d'usos culturals,
sembla difícil que no es pugui aconseguir.
Jo crec que si en això està d'acord,
a més a més,
el partit que en aquest moment està governant,
perdoneu,
estem parlant del mateix partit
tant a Espanya
com a la Generalitat de Catalunya
com al nostre Ajuntament.
Per tant, jo crec que la pressió
que es pot fer en aquest moment
és molt més gran
que la que es podia haver fet fins ara.
Per tant,
si no aprofitem aquesta conjuntura,
doncs, clar,
estem desaprofitant una oportunitat,
jo diria,
privilegiada, única.
Bueno,
tothom vol un equipament cultural
al Banc d'Espanya.
Recordo que en campanya electoral
per dir que va unidor
que hi ha proposta d'iniciativa,
la de la mesquita.
O bé,
crec que ara que s'està parlant tant
de la unificació dels serveis territorials
al solar on hi ha la presó
per poder,
doncs,
unificar tots els serveis
en un mateix emplaçament,
doncs,
crec que seria interessant
que l'administració central
també tingués
un lloc on poder,
doncs,
on es formin les cues
que es formen ara
a la plaça Imperial Tàrraco,
no?
Crec que se'ls hauria de trobar
un lloc que,
de fet,
em sembla que s'havia dit
l'edifici de Lletres
i, en fi,
doncs,
tot sigui pel bé del ciutadà
i la comoditat,
no?,
vol portar les negociacions
amb una certa discreció,
per alguna cosa serà,
així que respectem
aquesta qüestió.
Si els sembla,
podem parlar també
de tot el tema
que és notícia
des de fa ja setmanes,
de fet,
estem amb la tercera setmana
del tema ferroviari
i de les conseqüències
que això té,
no només per la gent de Rodalies,
no ens cansem de recordar
que des d'aquí
hi ha milers d'usuaris
cada dia
afectats
pel tema dels trens,
hi ha pràcticament
cada dia notícies
relacionades amb això,
els alcaldes del Tarragonès
ahir feien
una mena de manifest
reclamant la gratuïtat
dels trens regionals,
és a dir,
d'aquests a mitja distància,
perquè si els usuaris
de Rodalies
es veuen afavorits
per la gratuïtat,
que també ho siguin
els usuaris
dels trens
a mitja distància,
tenim les queixes
de les cambres de comerç
de tota la demarcació
sobre la xarxa ferroviària,
dient que és el pitjor
que tenim
de totes les infraestructures
del Camp de Tarragona,
tenim unes dades
que nosaltres ja vam explicar
ahir,
que avui també recull
algun diari
com és el cas del Punt,
unes dades
de l'efecte
dient que es pot
calcular un impacte
econòmic
de 30 milions d'euros
el que podem perdre
els habitants
del Camp de Tarragona
per tot aquest tema
dels trens,
en fi,
no sé,
què volen?
Com ho veu
en tot aquest tema?
La independència,
ja definitivament,
jo crec que...
Directament.
Els d'Esquerra
ho tenen clar.
Ho tinc claríssim,
jo crec que el contracte
actual amb l'estat espanyol
ja està totalment acabat.
I això amb la independència
s'arreglaria
tot aquest caos?
Almenys espero
que els responsables
a partir de la independència
que ens encarreguem d'això
no sapiguem gestionar-ho
una miqueta millor.
A veure,
el que no pot ser
és aquesta pressió
psicològica
i econòmica
sobre la nostra gent.
Si el que no pot ser
és que un ciutadà
normal i corrent
tingui aquesta pressió
psicològica
d'assegar-se
a les 5,
a les 2 quarts de 6,
a les 6 del matí
s'apiguéssia d'arribar
si no pot arribar,
no pot ser això.
I han de donar mil explicacions
a un patró,
a un jefe,
dir-li
aquesta pressió psicològica
no pot ser.
i a banda hi ha tota aquesta pressió econòmica
que genera una pèrdua.
De retruc també
estem parlant de mobilitat,
estem parlant de sostenibilitat,
estem parlant d'una sèrie de coses
que ens obliguen
a agafar cotxes
i a moure'ns amb un lleball.
I a més amb les infraestructures
també viàries
que deixen molt de desitjar.
És a dir,
jo penso que ens trobem
en un país
que actualment
estem saturats
per la mala gestió
de l'estat espanyol
en relació
a tot aquest tema
de xarxes.
Jo estic absolutament d'acord
i després
i sobretot en l'última part
que tu apuntaves
també en el tema
de la mobilitat
i sostenibilitat.
Sí, perquè perdona Victòria,
et deia
l'informe de la CEPTA
que vam explicar ahir
que precisament
el que s'està generant
és la pèrdua de confiança
del ciutadà
en el transport públic
i que això genera
més cotxes
que això es pot allargar
anys i anys.
Bé,
fins i tot
s'ha de parlar
que molta gent
ara ja no hi tornarà a confiar.
Tot i que s'està dient
que ara
amb tots els canvis
que hi hauran
es garantirà
que el servei serà puntual
que el servei serà eficient
que serà de major qualitat
molts usuaris
hi han perdut absolutament
la confiança.
L'Institut d'Energia
penso que té
algunes estadístiques
sobre aquest tema
i fins i tot
és això
que estem provocant
que ara
la gent agafi
el seu cotxe
un cotxe
una persona
i amb les vies
que tenim de trànsit
que això provoca
embussos
retarden
arribar a la feina
i això ho veiem
en tots els nivells
gent que es desplaça
per treballar
i gent que es desplaça
per estudiar.
Nosaltres tenim molts estudiants
tant que marxen
com que arriben aquí
cada dia.
Clar,
diré que té unes repercussions
en la quotidianitat
de les persones
que han hagut d'integrar
com tu deies
han hagut de fer
una modificació
dels seus hàbits
i a més a més
una pèrdua absoluta
de confiança
en un transport públic
que seria
que és el transport públic
eficaç
i puntual
i de qualitat
el que garanteix
que puguem arribar
a unes mesures
diríem
o uns criteris de mobilitat
i de sostenibilitat
que evitin
jo què sé
més emissions de CO2
el tema dels embussos
ara que ens preocupa tant
el tema
tot aquest tema
per tant
és una mena de contradicció
i després
jo el que sí que crec
que s'ha de demanar
mira
a mi em sembla molt bé
que posin terminis
però si els terminis
ha de suposar
que les obres
no han de ser
de la qualitat
perquè fins ara
s'ha de demostrar
que no eren de la qualitat
que havien de ser
bueno doncs
no ho sé
si està bé
saber que no s'ha d'allargar
eh
excessivament
però home
vull dir que
quan ens parlin de terminis
que realment estiguin segurs
que es poden complir
i amb les garanties
de qualitat
que això suposa
perquè a veure
no parlem dels accidents
que hi ha hagut
i morts
que hi ha hagut
amb tot el tema
de les obres
del tren d'alta velocitat
eh
i que alguns
bueno
sortosament
no hi ha hagut més accidents
amb conseqüència
de mort per persones
perquè bueno
doncs perquè
perquè no era el seu dia
però realment
els últims successos
podien haver estat
molt més greus
del que han estat
no només
un esfondrament
sinó
pèrdua de vides humanes
amb la qual
estem parlant d'una cosa
molt greu
totalment d'acord
els estudiants
no només universitaris
n'hi ha que no són universitaris
que també van amunt i abans
sí
és que jo penso
que les obres de l'AVE
des de no sé quan
ja
que no han funcionat
vull dir
anaven sortint forats
i no sé què
i s'esfonsaven coses
i suposo que el tram
més complicat
que deu ser aquest
l'entrada a Barcelona
doncs no el deu haver previst
com s'ha de fer
però és que des del primer dia
que van començar
a fer l'AVE
no sé
jo recordo
quan estàvem per Lleida
ja passaven coses
i han anat arribant
cada vegada
cap aquí més a prop
i al final ens ha tocat
i això amb els trens gratuïts
ho podríem millorar una miqueta
això que demanaven
els alcaldes del Tarragonès
home com a mínim
la gent que va amunt i avall
i que s'hi passen
moltes més hores
de les que ja han de passar
estarien una mica compensats
no sé si és la solució de tot
però després penso
una altra cosa
que això és una
una història més
d'aquelles
que segons què s'acaba
el peatge de Martorell
de Martorell cap avall
ara de Sant Vicenç cap avall
doncs
perquè ara ja
ja som com d'una altra cosa
i clar
sempre estem rebent els mateixos
trobo que
no sé
que potser ens tocaria
no rebre tant
Octavi
però és una cosa més
No, bueno
estic d'acord amb el que ha dit
el Roman Maria
i la Victòria i la Teresa
que
en fi
a mi com a periodista
ja
que hi hagi problemes
d'infraestructures
ja no és notícia
o sigui
és lo normal
ja fa
Això se li diu
resignació periodística
parlem de la resignació ciutadana
i també hi ha la resignació periodística
que saps que el 15 de vòs i el 31 de vòs
hi haurà cues quilomètriques
que parlar d'infraestructures
de Catalunya i Tarragona
no és
és
és crisis
i en el tema de l'AVE
la meva pregunta realment seria
feia falta fer l'AVE
Barcelona-Madrid
o sigui
el pont aèri
té 110.000 places
i l'AVE
en tindrà 20.000
i realment
el preu de construcció
de l'AVE
doncs és
és enorme
comparat amb el que costa
el pont aèri
i
en fi
no
aquesta seria la pregunta
que li faria jo als experts
no realment feia falta
qui fa servir l'AVE
no
realment
empresaris
però la gent
els ciutadans normals
fan servir l'AVE
realment
tenen alguna resposta
per aquesta pregunta
que deixen d'aire
home
de totes maneres
de l'AVE
pràcticament
tothom està a favor
el que segurament
seria una qüestió
de prioritats
que era més prioritat
si fer l'AVE
amb les condicions
i amb les presses
que s'han fet
o amb el calendari
que s'ha fet
o el traçat
que s'ha fet
passant per sota
o el traçat
exacte
potser aquí també
hi hauria
el tema de discussió
del traçat
mentrestant
la resignació ciutadana
com la valoren
perquè en fi
van passant els dies
es va parlar de seguida
que això era una qüestió
d'una setmana
acabarem portant
un mes i mig
i ves a saber
perquè ara
el 30 de novembre
seria la data
limitant
aquests moments
però ja veurem
la resignació ciutadana
com l'entenen
la gent
som molt bona gent
i llavors
ens adaptem a tot
i si per anar a Barcelona
necessitàvem una hora
doncs ara necessitem dues
ens enxiquem una hora
més aviat
i fem això
o sigui la gent
s'ha adaptat a això
és trist
perquè
no que els hi queda
altre remei
vull dir
hi ha estudiants
que van amunt i avall
i diuen
jo he de tenir classe
a la nova Barcelona
si marxava a quarts de vuit
doncs ara he de marxar
una hora més aviat
perquè si no
no arribo
i si no arribo tard
i no sé què
i és que jo crec
que a més a més
la desconfiança
no és només amb el transpubli
la desconfiança
està amb els gestors
de tot això
la gent diuen
s'han dit tantes coses
s'han fet tantes propostes
s'ha fet pressió
no s'està veient el resultat
i la gent
el que han de fer
és
cada dia tenen un compromís
anar a treballar
anar a estudiar
anar a fer gestions
i per tant l'han de complir
i no els hi queda més
la gent és responsable
i com que la gent és responsable
doncs bueno
fan el que han de fer
per arribar al lloc de treball
o al lloc d'estudi
jo crec que hi ha
una certa cansament
de veure que no hi ha ningú
que posi fil a l'agulla
i això s'acabi de concretar
no hi ha una bona gestió
i jo crec que també hi ha això
un cert de senzill
en aquest sentit
el país està emprenyat
en general
i ho dic perquè
com que aquesta és una paraula
que hi va utilitzar
fins i tot
el president de la Generalitat
a Madrid
crec que va dir textualment
la paraula cabreo
en castellà
perquè s'estava dirigint
a un auditori
a la capital
tant estem
consideren que és això real?
no sé si és la paraula
jo el que
a veure
jo el que penso en primer lloc
és que la gent té un civisme
envejable
així de claudic
jo quan vaig veure
que van tallar la via
a l'estiu
vaig pensar que això
ja seria una cosa continuada
i que hi hauria
doncs
una sublavació al carrer
o alguna cosa d'aquest tipus
de la qual
dit entre cometes
doncs m'hagués agradat una mica
doncs per
a veure
per posar una mica de pressió
però vaig veure que no
i penso doncs
potser tinc molt més
molt més coneixement
la gent
que no pas jo
però penso que és un civisme
de veritat envejable
vull dir
s'està donant una lliçó
a tots aquests gestors
i aquests responsables
de civisme
que se'ls hauria de caure
la cara de vergonya
això per una banda
per una altra banda
aquí hi ha d'haver uns contractes
m'imagino jo
amb unes clàusules
han de ser uns contractes
tremendament complexos
jo d'això me'n faig el càrrec
però bueno
amb unes partides
pressupostàries
i amb una colla d'empreses
que tenen noms
i cognoms
i amb empresaris
al darrere
doncs a veure
doncs
els podem estudiar mínimament
podem saber
quin clòs horat hi ha
tots els diners
que s'han invertit
on han anat a parar
això es pot
es pot fer
una mínima auditoria
en aquest sentit
jo crec que sí
perquè és que si no
què fem
anem pagant
anem donant bosses de diners
i cada vegada
que hi hagi un clò
doncs hi posem més ciment
i no passa res
perquè ho hem de tapar
home, tampoc es tracta d'això
i
ja que estic
així embalat
el tema que deu
de la gratuïtat
jo em sembla
que és perquè no ens diguin
cornuts i pagar el veure
almenys
doncs
que ens ho posin gratuït
perquè és que si no
ja és això
algun comentari més?
no, no
jo estic plenament acord
amb el que diu ell
que les parlen de diner públic
i el diner públic
doncs bueno
s'ha de saber en què s'inverteix
com s'inverteix
i quines hòsties
se fa de tot plegat
que és una mica
el que he dit abans
a banda que això
ho hem de tenir
sempre molt present
és un mal
de no fa dos dies
no
vull dir
ens podem remuntar
a anys i panys
anys i panys
vull dir
fa molt de temps
que ens trobem
amb aquesta situació
i no és de fa 4 anys
sinó de fa 5
10 i 15 anys
que Catalunya
ha estat oblidada
per Espanya
i el sentiment
d'emprenyament
que deia fa un moment
consideren que és generalitzat
o no
tenint en compte
aquesta resignació
que diem
i que en fi
valoren tan
tan bé
tan positivament
el català està emprenyat
quin remei et queda
que si no què
vull dir
això
la gent s'aixeca una hora
més aviat
i ho arregla d'aquesta manera
o dues
no sé
depèn d'on s'estan
jo no sé si és tan emprenyament
jo no veig la gent allò
crispada
segurament
quan arriben
agafa el seu cotxe
i se troben en bus
i està dues hores a la carretera
aquest s'ha de crispar
perquè és que no té més remei
que crispar-se
però en general la gent veig
que és el que dèiem
que s'ha anat adaptant
vull dir
per supervivència
la gent ens adaptem
a el que tenim
i com que veiem
que això va per llarg
el que no pot estar
és permanentment crebrejat
sí
però el que és curiós
és que estem
ens omplim la boca
de poder compaginar
la vida laboral
amb la vida familiar
cada dia ens ho posen més fàcil
és que és totalment impossible
és impossible
és allò que els cotxes
haurem de tornar
sabeu allò que hi havia
en aquelles fotos
amb els fills
i la família
tots allí posats
tornem una altra vegada
a comprar coses d'aquestes
perquè clar
quan veurem els nostres fills
o els homes
els respectius homes
etcètera
res mai
haurem de tenir les fotos
allí posades
en fi
per combatre aquest estrès
que segurament
té molta gent
per la qüestió del tren
els convido
canvien de tema
els convido
que puguem fer una passejada
per la platja llarga
que segurament
és un dels jocs ideals
que tenim a la ciutat de Tarraona
per desestressar-nos
o per rebaixar tensió
els hi proposo
parlar de la platja llarga
perquè aquesta setmana
tornat a ser notícia
el dimarts
el tinent d'alcalde d'Urbanisme
Xavier Terrés
deia en una entrevista
aquí a Tarragona Ràdio
que hi ha la intenció
per part de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
de
en el POUM
en la revisió del POUM
de traslladar
cap a l'interior
més cap a l'interior
per darrere de Montnàs
una sèrie d'habitatges
programats
uns 200 habitatges programats
si no vaig errat
que hi havia
en la zona de la platja llarga
que en un principi
anaven entre la platja i el tren
que després
s'havien posat
perdó
entre la platja i el tren
i que després s'havien previst
entre la platja i la carretera
i que
de fet això
ens portava ara
la intenció de l'equip de govern
era traslladar-lo
molt més a l'interior
molt més
al darrere de Montnàs
ahir fins i tot
la portaveu
de la plataforma
de Salvem la platja llarga
celebrava positivament
aquestes intencions
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
i vostès com ho veuen
el tema de la platja llarga?
Otavi?
Home, positivament
que no s'edifiqui
doncs a prop de la platja
em sembla que és una decisió
que ja havia dit
l'antic equip de govern
també
recordo el Joan Areggio
dient que no
s'edificaria
entre la via del tren
i la platja
i ara el que s'ha fet
és confirmar
aquesta intenció
del consistori
crec que tot el que sigui
preservar l'espai natural
i mantenir
jo prefereixo
que hi hagi
la frontera
de l'espai natural
que no
però és la frontera
dels edificis
de la construcció
i crec que tot el que sigui
preservar el paisatge
que té la platja llarga
doncs crec que és positiu
i que s'hagi passat
els molnars
doncs crec que
si això
doncs
s'està d'acord
amb el medi ambient
es pot preservar
doncs tot aquest espai
doncs jo veig
positivament
Victòria
no crec que s'hagi dit
res que sigui
substancialment diferent
del que ja havia dit
l'equip de govern anterior
i el que havia proposat
Joan Arejo
doncs quan
va sortir tot el tema
del POM
i quan es parlava
precisament també
del tema
de la platja llarga
per tant
bueno
s'enderrareix
una mica més
però mai havia estat
la intenció
construir a primera línia
de platja
amb la qual
celebro
que encara sigui
més endarrere
si això a més a més
està satisfà
més a les persones
que viuen
en aquest entorn
doncs perfecte
però vull dir
no crec que sigui
una notícia
una gran notícia
no és substancialment diferent
del que s'havia estat
parlant fins ara
i penso que
el fet que ho tenir
més enrere
és una bona cosa
és un dels pocs espais
naturals
que ens queden
al terme
municipal
i penso que
és una bona cosa
el fet que
no només
tinguin la barrera
del tren
i no sé què
però a més a més
entre el tren
i la platja
és una cosa
com embotit
allà dintre
hi ha cases
amb aquest
hi ha edificacions
no exactament
a la platja llarga
però si tu vas
per la carretera
allà embotit
i penso
ostres, tan embotitza
aquesta gent aquí
com que necessites
respirar més
i per tant
penso que
si està més enrere
aquesta cosa
la guanyaran
i que
de passada
i com a primera cosa
preservarem
l'espai
natural
totalment d'acord
amb el que s'ha dit
fins ara
carai
quin poc debat
que hi haurà avui
és un espai
privilegiat
que tenim
en tots els aspectes
vull dir
a banda
que visualment
és
no sé
és molt bonic
els van posar
una mica així romàntic
però els colors
que hi ha allí
aquells verds
aquells blaus
és una cosa fantàstica
penso que un espai
que s'ha de preservar
penso que s'ha d'arribar
a un consens total
i absolut
amb la plataforma
i amb tothom
qui té alguna cosa a dir
i nosaltres
doncs
avui sortia a la notícia
ens felicitem
amb aquest rebuig
de construir
i és que ho trobo
a més ho trobo
de calaix
ahir de totes manes
també ho plantejaven
la tertúlia
els convidats
a la tertúlia
això és la part
que afecta
en fi
a la construcció
d'habitatges
que és una competència
directa de l'Ajuntament
a través del pla
d'ordenació urbana
però després tenim
el projecte en si
que és un projecte
que depèn del Ministeri
de Medi Ambient
i el projecte
Octavi i tu
que també has seguit
suposo aquesta qüestió
des de fa temps
el projecte
en fi
contempla una construcció
d'un passeig marítim
una zona d'aparcament
un passeig marítim
per passejar
i per anar amb bicicleta
és a dir
una part de ciment
per utilitzar paraules
ciment poc
més fusta
i terra
perquè
Depana
va fer
una al·legació
van obligar
a fer un nou projecte
i de fet
el que preveu
és que es pugui anar
caminant de Tarragona
a Conit
però jo els hi preguntava
si amb això
vostès estarien d'acord
en que
d'alguna manera
s'urbanitzés
el tema
per aparcar
que hi hagués
un passeig
encara que sigui de fusta
per passejar
i anar amb bicicleta
o gairebé
deixar-la tal qual
jo és que sempre he dit
que jo el deixaria tal qual
perquè
veient el que ha permès
l'administració
dels últims
3 o 4 dècades
o 5
posant-me romàntic
com deia el Ramon Maria
veus la costa d'hora
de com era fa 50 anys
i veus com és ara
i la veritat
és que
t'agafen ganes de plorar
l'han matxacat
l'han triturat
i el poc que tenim
d'espai natural
jo la veritat
el que he dit abans
prefereixo
una frontera natural
que un pas
artificial
però si penses
que anar caminant
de Torragona a Conillet
vull dir
a veure
és deu-n'hi-do
però
està bé també
no hi arribaria
ja
jo crec que si es preserva
l'espai natural
i es fa un projecte
com cal
i com diu ara
l'Octavi
no es pretén posar ciment
sinó que és una passera
a la més de fusta
i es fa amb totes
les garanties
perquè la façana
no quedi com està
no s'espatlli
fins i tot des d'un punt de vista
plàstic
visual
que és el que estàvem comentant ara
bueno
no li veig el problema
ara
claro
depèn de com
realment el projecte sigui
al final
i aquella mena de desconfiança
perquè clar
hi ha uns llocs
que s'ha dit
que es faria coses així
llavors hem fet allà
unes coses molt estranyes
i està tot triturat
però el tema dels aparcaments
però el tema dels aparcaments
per exemple
i dels accessos
que ahir comentaven els contartulis
és que clar
l'accés és molt dolent
s'hauria de millorar l'accés
s'hauria de facilitar l'aparcament
però precisament per això
potser no s'ha massificat
aquest espai
perquè l'accés
no és bo
no és fàcil
és a dir
no posem facilitats
és l'encant de la platja llarga
sí
segurament
Ramon
tu què faries
a veure
és un tema molt complicat
jo sóc dels que
clar
però això és una visió
molt personal meva
jo sóc dels que penso
que allò és un espai
molt reduït
i que
dels que ens agrada gaudir
doncs és com una cosa
molt nostra
i molt particular
i
no sé
és molt personal
oi?
faig un farts de passejar
per aquella zona
i clar
és un petit reducte
però clar
això està mirat
des d'un punt de vista
molt personal meu
i a més
molt mirant-me al malic
també
clar
entenc
que
que hi ha la possibilitat
de fer un projecte
de fer un projecte
amb cara i ulls
i entenc també
la possibilitat
que
que hi hagi
una accessibilitat
a la zona
però això s'ha de fer
amb molt de cuidado
i amb molta cura
molt bé
doncs
deixem la platja llarga
tornem per acabar
la tertúlia
al centre de la ciutat
ahir
avança
volia dir
algú ha comentat
en fi
el tema de l'agrupament
escolta el Berna
en fi
una de les entitats
que ha fet públic
en fi
que tenen el risc
de quedar-se sense local
perquè estan a l'edifici
dels Caputxins
que és aquest edifici
de la Rambla Nova
que segur que molts terranins
reconeixen
perquè és l'edifici
de l'escola
oficial d'idiomes
i sembla que
en fi
corren el risc
de quedar-se
sense local
l'any que ve
bueno
és complicat
això dels locals
perquè això
ho gestiona
l'Arcabisbat
és una situació complicada
no?
clar
perquè l'Arcabisbat
és
l'am
el propietari
de l'edifici
la propietat
de l'edifici
és l'Arcabisbat
i aquests senyors
estan allí
fa bastants anys
40 anys
els Caputxins
clar
si resulta
que hi ha un moment
que els Caputxins
marxen
i allò
canvia d'ús
perquè
perquè el que sigui
bueno
és com a delicat
perquè ja són entitats
d'aquestes
que estan
no sé amb quin règim
hi estan allà dintre
no em sé
les històries
d'aquesta gent
no sé com està col·locat
però
també faltaria veure
si l'entitat
propietària de l'edifici
vull dir
té l'obligació
d'acollir aquesta gent
o no
i amb quines condicions
perquè esclar
no sé
a Tarragona
en som uns quants
que acollim
ara ja m'hi poso
que acollim
entitats
per uns preus
mòdics
parles com a cooperativa
evidentment
i no tenim
cap obligació
ni una
de fer-ho
o sigui
ho fem
perquè volem
si fóssim
una empresa privada
ja haguéssim tancat
fa anys
perquè és ruïnós
llavors jo no sé
els intringulis
d'aquesta entitat
ni com està allà
jo puc parlar
des del punt de vista
d'una cosa semblant
que no és ben bé igual
però que sí que soc
acollidora
d'entitats
que estan allà
i estan molt bé
però que tampoc
estan ben allotjades
perquè fa falta
moltes coses
però
quan parlàvem abans
de tot això
del pla d'equipaments
anava una mica
per aquí
jo també
saps
vull dir
cap on anem
què hem de fer
doncs és que segurament
aquesta casa
aquest edifici
també hi hauria de ser
aquí dintre
i preguntar-li
al propietari
de l'edifici
vostè què hi vol fer aquí
l'Ajuntament hauria de saber
senyors
vostès hi volen fer això
doncs molt bé
i el pla que farem nosaltres
l'incluïrem d'aquesta manera
o no
no sé
però
l'Ajuntament ha de comptar
amb les entitats
que tenen projectes
jo no sé el projecte
d'aquesta entitat
no ho sé
segurament hi ha gent
molt més enterada
que jo d'aquest tema
puc parlar
com a escolta
jo soc
quan era escolta
de l'agrupament
xaloc de Tarragona
m'ha solidaritzo
d'una manera total
i absoluta
amb els companys
de l'agrupament
alberna
des de l'escoltisme
es fa una feia
bàrbara
bestial
d'ensenyament
d'educació
de tot
vull dir que
crec que és un mètode
genial
jo n'hi he sigut cap
i penso que
la feia és
molt molt molt important
de cara a la gent jove
d'avui en dia
hem de tenir molt clar
doncs a veure
si jo és l'arquid
que ell vol posar
a partir d'ara
jo dono un vot
de confiança
a l'arquid
perquè penso
que hi posarà seny
i farà les coses
ben fetes
i que tot s'acabarà
molt bé
i no hi haurà
cap mena de problema
home jo
estic en la línia
del Ramon també
a veure penso que
l'arquid
té molta activitat
social
molta acció social
i crec que
l'ús que em pugui
fer dels espais
jo crec que serà raonable
no conec el cas
perquè la veritat
no conec
en quin règim estan
com deia ara
també ella
no sé exactament
en quin règim estan
però també
reconec que
fan una tasca pedagògica
fan una tasca educativa
tot el que sigui
a veure
la mobilització ciutadana
la dinamització comunitària
crec que també
és responsabilitat
de tots plegats
i aquí tant l'Ajuntament
com segurament l'Arcabisbat
i tindrà el major interès
jo crec que fins ara
totes les relacions
que hi han hagut
entre l'Arcabisbat
i l'Ajuntament
han estat fluïdes
han estat
i crec que han de continuar
sent així
per tant si això
es posa damunt de la taula
jo tinc la sensació
que es pot arribar
amb una solució
ja us dic
jo no sé en aquest moment
l'agrupament
escolta en quin règim estan
desconec
els termes
però jo tinc la sensació
que l'Arcabisbat
actual
és molt sensible
a tota la tasca social
en general
Octavi
amb tu acabem
estic d'acord
amb la victòria
el que passa
que jo per exemple
de la notícia
trobo a faltar
l'avisió de l'Arcabisbat
precisament
perquè
denúncia que quedarà
sense local
de fet és que clar
avui tenim només
la versió de l'agrupament
ara falta saber
què diu
falta saber
què diu l'Arcabisbat
i quin és el règim
en el que estan
en aquest local
perquè un agrupament
i una entitat
com aquesta
potser seria
que s'agrupessin
en hotels
en l'hotel d'entitats
o en seus conjuntes
o clar
cadascú ha de funcionar
una mica
hi ha entitats
de despatx
d'activitats
i aleshores
tenen necessitats diferents
i necessiten més espai
clar
les entitats
de despatx
els nens
no els pots tenir
tot un dissabte
a la tarda
tancats
en un local
i el tema
de la descentralització
jo trobo que també
és interessant
ara posem tots
els esplais
i els agrupaments
escoltes
en una zona
està bé
que els esplais
i els agrupaments
escoltes
estiguin repartits
pel territori
perquè la gent
vivim allà
on vivim
i fem comunitat
allà on estem
ubicats
i parlo
d'esplais
que en tenim molts
a la nostra ciutat
o d'agrupaments
escoltes
o d'altres entitats
que també són
d'iniciativa social
jo crec que la dinamització
també suposa
descentralització
i proximitat
del ciutadà
per tant
ubicar-ho tot
en un mateix espai
a mi no em sembla
l'altra cosa
és tema d'oficines
de gestió
diferents
en fi
avui buscarem
la resposta
de l'Arquivisbat
així acabem la tertúlia
avui
Victòria Forn
S'Octavi Saumell
Teresa Valls
i Ramon Maria Sany
són els quatre convidats
de la tertúlia
gràcies per haver vingut
i fins la propera
que vagi bé
gràcies a vosaltres