Com cada dimecres ens curem en salut al matí de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Com cada setmana saludem el seu director gerent, doctor Joan Maria Zerà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui ens acompanya Marta Ablader. Bon dia, Marta.
Bon dia.
Ella és fisioterapeuta i coordina el que podríem dir l'àrea de fisioteràpia
del que és la unitat d'atenció a la dependència de la xarxa.
Parlem d'aquesta qüestió sempre interessant, sempre important,
però a més aquesta setmana amb un doble motiu,
perquè aquesta setmana justament, dilluns,
va entrar en funcionament al centre de rehabilitació de Torredembarra, no, doctor?
Sí, sí, sí.
Bé, de fet, fa uns quants anys que vam iniciar una mica de la maneta
també de l'administració, que també ha orientat aquesta dinàmica
de la rehabilitació des del punt de vista d'externalitzar
o bé repartir en el territori centres perquè, amb la idea fonamentalment
d'acostar les prestacions a l'usuari, per tant, estalviar,
trasllats, estalviar ambulàncies que anaven amunt i avall
simplement per portar gent a rehabilitació o taxis
i posar-ho, com és obvi, més a prop de la gent.
Clar, més a prop de la gent vol dir tenir uns espais
amb lo suficientment equipament com per poder fer les coses
amb les mateixes condicions,
o bé que quan realment alguna cosa, concentrar aquelles poques patologies
que necessiten algun tractament molt més especial, però sempre són les menors,
doncs en algun lloc, com és per exemple en el cas nostre aquí a Tarragona,
i la gran majoria dels processos que es poden fer amb centres
amb més facilitat de resolució, perquè són més a prop de la gent,
són més àgils, són més fàcils, repartir-los en el territori.
Així passem que en els últims anys en teníem un sol,
aquí a Tarragona, a l'Hospital de Santa Tecla,
i en aquest moment amb el de Torre d'Embarra,
que dilluns va començar a funcionar, ja en tenim cinc.
Per tant, a la ciutat del Vendrell n'hi ha dos,
un a l'Hospital i l'altre a prop del centre d'atenció primària del Vendrell.
Aquest de Torre d'Embarra anem baixant per la costa, tres,
allà van quatre, i a Vilaseca, amb el nou centre que farem,
n'hi va un, però vam rellogar un existent en una residència
i estem ocupant unes hores perquè també la gent
en aquell entorn no hagués de desplaçar-se a Tarragona.
Hi ha molta demanda a l'actualitat de la fisioteràpia, no?
Sí, jo crec que la demanda ja hi era, no?
La necessitat de rehabilitació s'ha anat professionalitzant molt més
en tots aquests darrers anys,
el que sí que probablement l'administració,
per la raó que sigui en aquests últims anys,
ha estat més emetent aquest problema.
I tant en la vessant de rehabilitació ambulatòria,
que en diem nantros, que és aquesta, que és la del gimnàs,
com en la rehabilitació domiciliària, no?
Que era una cosa que pràcticament no existia,
o estava en molt pocs casos,
i que cada cop més se'ls està donant
amb més facilitat
de poder anar a aquelles persones que no es poden desplaçar,
anar al domicili a fer la rehabilitació a casa, no?
Jo crec que aquestes,
i a més a més moltes vegades són pacients que has de combinar,
o poden començar d'una manera,
després d'una altra, o al revés,
o van directament a l'hospital,
després hi ha l'altre, que és a l'hospital,
quan una persona està a l'hospital,
els dies aquells,
que està allí també, lògicament,
en el procés de rehabilitació,
després d'una intervenció d'una pròtesi,
doncs com més aviat se comença millor,
i es comença al mateix llit del malalt,
i es comença al mateix hospital.
Per tant, el que fan els professionals
és una mica,
dels diferents recursos,
gestionar individualment,
fer un tratge a mida,
cada persona,
fins ara només era en funció
de si ambulatori, viciniari,
i ara fins i tot a nivell territorial,
vés aquí que ho tens més a prop,
vés allà que ho tens més a prop,
i a veure,
s'analitza un a un,
i llavors se'ls fa la fulla de ruta
a cada pacient.
Marta, el perfil del fisioterapeuta,
com tot en l'àmbit de la sanitat,
ha canviat moltíssim en els últims anys,
des de la formació acadèmica,
fins a, diguem-ne,
el treball que fa en el dia a dia, no?
Sí, el fisioterapeuta abans era,
s'estudiava infermeria,
i era una mena d'especialització.
Avui en dia és una diplomatura,
una carrera universitària,
i el fisioterapeuta surt molt preparat,
molt ben format,
per fer un tractament adequat
a cada perfil de pacient.
Clar, quan parlem de fisioteràpia,
és com dir,
és com parlar de medicina.
Sí.
Són moltes coses,
és a dir,
un pensa,
no, no,
fisioteràpia és fer aquell exercici
perquè tinc el colze,
o m'he de recuperar d'una operació
d'un accident.
vull dir,
tracteu un ventall d'àmbits
de la nostra salut
molt important,
no?
I el fisioterapeuta és dedicat
a molts àmbits,
des de la geriatria,
l'aparill locomotor,
la neurologia,
els nens,
en pediatria,
estem tractant cada vegada més,
i cada vegada el que jo crec
que és més important
és que la població coneix més
el que és la fisioteràpia.
Abans moltes persones
relacionaven el que era
el fisioterapeuta
amb el massatgista,
i cada vegada la gent té més clar
que la fisioterapeuta
és un professional format
per tractar patologies concretes
amb uns objectius concrets
i intentar recuperar
l'estat de salut
al màxim semblant
abans que es produís
una lesió
o una malaltia.
Clar, sense menystenir a ningú
és important
tractar aquesta qüestió
perquè ja sabem
que hi ha molta...
és un tema molt controvertit,
no?,
d'altres tipus
de perfils professionals
que es volen equiparar
i que a vegades
doncs pot crear confusió
i bé,
un maltractament fisioterapèutic
pot crear problemes
a llarg termini
importants
en la persona.
Jo penso que tothom
té la seva funció
i tothom té el seu espai,
el que passa
que la població
ha de tenir clar
quan hi ha una patologia
concreta
a qui s'ha de dirigir.
La fisioteràpia
com a tema preventiu
també funciona?
Sí, i tant.
És important.
En quins aspectes?
Des de les escoles,
per exemple,
a nivell de...
Seria molt important,
per exemple,
que a nivell d'un gimnàs,
un gimnàs on es fa
qualsevol tipus d'exercici,
hi hagués un assessorament
d'un fisioterapeuta,
d'un professional qualificat,
perquè tot i que
les persones que van a un gimnàs
estan en un estat de salut
en principi correcte,
doncs a nivell de prevenció
per evitar
posteriors problemes
sí que seria important
que hi hagués
o almenys un assessorament
dels professionals
que hi hagués allà.
No cal potser
que fossin fisioterapeutes,
però professionals
amb diners
o persones formades
en aquest sentit.
Quants casos
no tractareu
de problemes
que s'han creat
per hàbits
erronis de vida,
per falta d'exercici
i de mobilitat,
per tota una sèrie
de deposicions incorrectes
al llarg dels anys,
no?
Sí, sí.
Que es podien evitar,
segurament.
al llarg dels anys
des de petits
i fins i tot
en els llocs de treball.
Les persones
quan treballem,
treballem
i no pensem
que quan treballem
hi ha coses
que les hem de fer
d'una altra manera
per desconeixement,
sí.
Llavors això
sí, sí,
ens arriba
i es tracta
de molta patologia
de columna,
glumbalgies,
patologia d'ombro,
sí, sí.
Allò que hi ha
que té,
els llocs de treball,
partículs,
tot allò.
El que els hi pertoca
són les unitats
de prevenció
de riscos laborals,
que aquí anem dient.
Jo crec que
jo ho vaig dient
de tant en tant
perquè jo
tinc la sensació
que,
com ara deia la Marta,
que hi ha molta patologia
que es pot evitar
simplement
per tenir
ben estudiat
el lloc de treball,
que és el que ha de fer
aquesta unitat
de prevenció
de riscos laborals,
que al damunt
cada empresa la té,
l'ha de pagar
obligatoriament,
és com l'assegurança
del cotxe,
ningú se pot escapar
de fer-lo
perquè és legal,
tu t'escompte
cada mes
de la nòmina,
vull dir que t'agradi
o no t'agradi
i per tant
el que són
l'assegurança
de malaltia
del treball,
però la prevenció
dels riscos laborals
està coberta
per una assegurança
obligatòria.
Jo crec que
l'exigim poc,
exigim poc
a nosaltres,
tots els treballadors,
exigim poc
a les nostres
pròpies organitzacions
i aquestes
a qui han contractat,
perquè al final
és exigir
a qui estàs pagant
que et doni el servei
pel qual pagues,
exigim poc
aquesta
revisió
permanent
del que és
el mapa
de riscos
de cada lloc
de treball
on es fa
una fulla,
un paper
que diu,
senzillet,
que diu
quin tipus de cadira
per exemple
s'ha de fer servir
quan on està
davant d'un ordinador
o quan no,
en quin alçà
està l'ordinador
i la persona,
com s'ha d'estar assegut,
i estic parlant
de coses
que ja no són
aquelles evidentment
i voldria creure
que tothom
té interioritzat
com és
com s'ha de pujar
en una vestida
en una obra,
perquè no caure,
evidentment.
Llavors,
tot aquest seguit
de coses
s'estalviarien.
Jo crec que
en el món
de la prevenció
i sobretot
de lesions
tot això
s'hauria de fer
amb molta més insistència.
El que m'agradaria
deixar constància
també
és la diferència
que hi ha
entre el que nosaltres
fem
des del punt de vista
d'una organització
sanitària,
el que ens pertoca
en antros
i el que pertoca
a la societat
en general
i que també
fins i tot
i a la responsabilitat
personal,
que a vegades
l'oblidem una mica.
Llavors,
hi ha dos mons
que fins i tot
portats
pels mateixos
professionals
que no té
res a veure,
però ho hem de dir,
compta la cartera
de serveis
de la sanitat
pública,
finançada
públicament,
què hi entra?
Què hi ha?
Doncs,
i quina és la diferència
entre un gimnàs
de fer
rebel·litació
a un gimnàs
on se va fer
exercici físic,
la diferència.
L'exercici físic
també hauria d'estar
controlat
per professionals
i perquè pot
portar problemes,
però en tot cas
és manteniment,
no?
Són situacions de manteniment
de la malaltia.
No és un quadre
de malaltia.
No és recuperar
la malaltia,
no és un problema,
nosaltres tractem
malalts
i arribem
fins al punt
on aquesta malaltia
se soluciona,
per exemple,
doncs,
les regles
i ja està
una contractura,
una lesió,
o bé
en la situació
d'una
pròtesi
que s'hi ha posat,
una pròtesi
de maluc,
una pròtesi
de genoll,
el procés
de tornar
a fer anar
aquella màquina
amb aquella nova
pròtesi
fins que aquella persona
aconsegueix
unes habilitats
d'autonomia
suficients,
tot això
és el que nosaltres fem.
O bé
el senyor
que s'ha perdut
amb una feridura,
s'ha quedat sense parla
i sense
moure una cama
o un braç,
fins a veure
fins a on
arriba.
Tot això
és malaltia
i si no arriba
també hi ha un altre,
entra un altre tipus
de professionals
que són els que
ajuden
a veure
com
allò
que es feia
amb la mà dreta
i ja no ho fa,
ara ho pugui fer
amb l'esquerra
que són
tot el món
de
diguem-ne
de l'autonomia
personal.
Tot això
sí que és
el nostre terreny
però moltes vegades
ens ve a casa nostra
gent que
sense estar
dins de la malaltia
confonen
el gimnàs
de la rehabilitació
amb el gimnàs
de l'exercici físic
i ara
darrerament
que han sortit
per mitjans de comunicació
una sèrie d'informacions
jo crec que
unes certament
una mica confuses
que diu que
doncs sí
el sistema sanitari públic
també es farà
pagarà o no
finançarà o no
l'exercici físic
no?
que diu
un tíquet d'exercici físic
jo no sé si ho farà o no
però si ho fa
que està molt bé
que és com si
perquè és la Coca-Cola
vull dir
no per això
nosaltres farem Coca-Cola
vol dir que hi haurà
unes altres instal·lacions
que són els gimnasos
que són els balnearis
que és una altra
també hi ha carrers
molt bonics
per caminar
que és l'exercici físic
més complet
segurament
no?
però jo vull deixar-ho clar
perquè aquesta informació
que corre ara
i està corrent pels mitjans
si algun dia arriba
que no ho sé
no voldrà dir
que transformem
nosaltres
els nostres centres
a fer exercici físic
no començaran allà
a fer peses
i musculitos
i coses d'aquestes
que ningú s'ho pensi
que és això
la rehabilitació és
tractar malalts
malalts
fins a aquest punt
dius
és que jo encara no estic bé
dius
bueno és que ja no hi estarà més
hem arribat fins aquí
i a partir d'aquí
vostè
ha de buscar
junt amb el seu metge
cap salent
amb el seu entorn
on fa un seguiment
i li expliquem
li podem explicar
què ha de fer
d'exercici físic
de manteniment
però el que tracta
si no estaria embossat allò
vull dir que no
no n'entrarien de nous
per tant
nosaltres
el que fa
el sistema sanitari
és tractar malalts
i aquests centres
de rehabilitació
són
a part tecnificada
del tractament
d'aquests malalts
el tractament d'una banda
però
també
moltes vegades
la fisioteràpia
ve a substituir
allò que abans
s'arranjava
amb la cirurgia
o amb el tractament
farmacològic
per un en el sentit
de com ha anat evolucionant
fins al punt
de que de seguida
ja ho hem parlat
alguna vegada
amb el doctor
et serà
s'entrava en el bisturí
i avui en dia
s'intenta dilatar
en el temps
aquesta intervenció
i la fisioteràpia
ve a ajudar
la fisioteràpia
és un tractament
conservador
per dir-ho
de forma entenedora
no vol dir
que una cosa
esclogui l'altra
i moltes vegades
van de la mà
la fisioteràpia
conjuntament
amb la cirurgia
o amb la farmacologia
són complementàries
en moltes ocasions
però de vegades
sí
que són
que pot ser
un substitutiu
en determinades patologies
no cal arribar
a una intervenció
o no cal arribar
a la utilització
de fàrmacs
gràcies a la fisioteràpia
Les tècniques
també en fisioteràpia
han evolucionat moltíssim
i jo tinc entès
que s'aconsegueixen resultats
en principi increïbles
de recuperació
de determinades patologies
de determinats malalts
Sí, sí, efectivament
cada cop
s'entra més en profunditat
i s'aborda millor
el tractament
de cada patologia
Ja no apuntava
que a més
jo crec que
s'han llançat
dues noves maneres
de fer també
molt importants
que una és
l'intentar abordar
el problema
com més aviat millor
això
abans
no era tampoc
una visió
tan clara
des d'aquest punt de vista
fa uns anys
bueno
anava a l'ambulatori
feia no sé què
prenguis aquestes pastilles
facis no sé què
i vam dir
bé
deu sessions
de no sé quantos
i anava
ara no
mira d'aquí un mes
tot vingui
i farà les deu sessions
com aquell que fa una cosa
tot això no té sentit
no té cap lògica
des de la visió actual
no?
per exemple
l'abordatge
d'una persona
que s'ha
això que ha tingut
una intervenció
des de quasi
el primer moment
i començar immediatament
i fins i tot
moltes vegades
fem coses
com que per exemple
es manté
un tipus d'anestèsia
local
de manera
que mitja
amb el
amb el genoll
encara
a mig
d'adormit
doncs tu puguis
fer el que en diem
mobilitzacions
passives
que no li fan mal
però ni ell
les pot moure
però tu
és ençà d'anestèsia
sí que segurament
se'n ressentiria
exacte
que tu t'ho estàs fent
que allò
no s'enganxi
que allò
no es quedi
atontat
perquè ens entenguem
que es quedi
i que si no
quan vols tornar
a posar-t'hi
llavors
aquesta articulació
la inactivitat
que ha fet
és molt més difícil
per tant
intentar abordar
les coses
des del primer moment
és un tema
molt important
és tan important
que
fer-lo
i abordar-lo
i aquest també en substitutiu
que a més d'això
s'ha engegat
tot el procés
d'atenció domiciliària
que és per dir
no podem excloure
o sigui
hi havia vegades
que és
escolta
posa la millor
per la fisioterapia
o per alguna altra qüestió
no dones d'alta
amb un malalt
per què?
home
perquè estava
enmig de fer
la rehabilitació
no anirem ara
a parar-lo
perquè està anant bé
bueno
el més fàcil
és que em vagi a casa
i que anem a fer-la a casa
aleshores
quins criteris segueixen
per determinar
que aquell malalt
s'ha d'anar a casa
a fer-li la rehabilitació
en principi
normalment són persones
amb dificultats
de mobilitat
de desplaçament
generalment són persones grans
i són persones
que el fet
de traslladar-les
a un centre ambulatori
els representa
un tres vals
en molts sentits
en aquest sentit
parleu amb el cuidador
perquè en un moment
determinat
pogués fer
donar-li continuïtat
a aquella recuperació
aquesta és una
de les vessants
importants
de la rehabilitació
de la fisioteràpia
o la rehabilitació
a domicili
que es fa
primera
en l'hàbitat
del mateix malalt
amb el qual
pots reeducar
tota la patologia
en funció
del seu lloc
on viu
i després que
dones una continuïtat
i fas una educació
sanitària
al que és la família
i els cuidadors
aquí també m'agradaria
comentar
que no n'hem parlat
d'un professional
que és el terapeuta
ocupacional
que és una figura
que fa menys temps
que potser
se n'està parlant
i que
el terapeuta
ocupacional
també es desplaça
a domicili
també el tenim
a nivell ambulatori
i que és un professional
que el que fa
és treballar
les activitats
de la vida diària
bàsicament
més coses
però bàsicament
les activitats
de la vida diària
i aquí té una part
molt important
perquè
en el domicili
el terapeuta
assessora molt
com es pot valdre
el pacient
el malalt
per ell mateix
des de
vestir-se
menjar
al lavabo
fer les transferències
aquí té un paper
molt important
en el domicili
el terapeuta
ocupacional
per tant
a bastonària
molt més àmplia
que no pas allò
una lesió
intentar recuperar
qualsevol part
del nostre cos
allò que dèiem abans
una persona
que s'ha quedat
amb una feridura
i no es recupera
doncs ha d'aconseguir
tornar-se a fer els botons
amb la mà esquerra
de la camisa
per poder-se posar
la camisa
si no, no pot
per tant
tot el que
o bé
en el món del treball
encara que no sigui
tornar a recuperar
aquella habilitat
per poder tornar a treballar
o fer-lo
substituint-lo
d'una altra manera
si pot
que això
també és molt important
amb la recuperació
o
si no es pot recuperar
com a mi
amb reinserció
a les teves activitats
quotidianes
tant en el món personal
com en el laboral
si és possible
tecnologia
la preparació acadèmica
del professional
la tercera pota
és allò que
diem plenerament
la força de voluntat
del pacient
sense aquesta
no hi ha res a fer
per molt que vostès facin
i tant
i a veure
la força de voluntat
per part del pacient
és important
i també és important
la capacitat
dels metges
de motivar-lo
exacte
i dels professionals
dels fisioterapeus
dels terapètes
ocupacionals
de motivar aquest pacient
i de mantenir
les ganes
de recuperar-se
que és anar una
uns i altres
jo segueixo pensant
que és un instrument
encara poc
el que ara
deia la Marta
de nivell dels facultatius
en general
poc utilitzat
i poc valorat
o sigui
probablement
en els propers anys
viurem
i bueno
jo espero que si sigui
encara un procés
de més creixement
si aconseguim
fer arribar tothom
que avui
aquest recurs
el que estem fent
és mirar-lo
de posar tant a prop
de la gent
com perquè ningú
pugui tindre l'excusa
que era l'excusa
que hi havia fins ara
que al damunt
encara costava més diners
perquè tanta ambulància
costava una fortuna
l'excusa de dir
home és que no
diguem-ne
no fer la rehabilitació
perquè em queda lluny
perquè és tan dificultós
això
diguem-ne
frenava la gent
i frenava els professionals
o bé
escolta
a veure si no és una cosa
molt important
ara no farem aquest trasbals
i allí es quedava
sense atesa
o
la gent
als hospitals
o als centres
de sociosanitaris
etcètera
de deixar prolongar
ingressos
internaments
innecessaris
amb el risc
que això té
i quan diem
de prolongar
els ingressos
innecessaris
la gent normalment
pensa en diners
i evidentment
ocupar un llit
innecessàriament
val diners
però hi ha un factor
molt important
que és
i amb gent feble
que és
les complicacions
que es tenen
en l'allitament
hospitalari
que són
el que nosaltres
parlem
d'infeccions
noxocomials
per tant
tens una persona
d'alt risc
posada en un lloc
d'alt risc
més temps
del necessari
on els beneficis
ja comences
a veure
en contra
i llavors
clar
si això
depèn
de veure
si l'allargo
més uns dies
de rehabilitació
o no
però està aquí
no sé quantos
que hi havia
la por
que vagi
ja el donem
l'alta
i ja ho faran
avui
avui
el que jo
encoratjo
tothom
és que tanqui
aquest cercle
que tanqui
tant professionals
com tots
que el tanquin
perquè
l'ajuda
del domicili
l'ajuda dels centres
ambulatoris
coordinadament
allò que sempre parlem
d'una assistència
integrada
és el que facilita
que tot això
funcioni
doncs a tot aquest
engranatge
i aquest ampli
projecte de futur
s'afegeix
a aquest centre
de Torre d'Embarra
que ja funciona
i que jo m'imagino
que ja deu estar
en ple
perquè a Torre d'Embarra
déu-n'hi-do
el creixement demogràfic
que hi ha hagut
i la demanda sanitària
sí
de fet
hi ha gent
que ja estava fent
tractament
al centre de Llevan
que són
de Torre d'Embarra
i se n'aniran passant
de fet
n'hi ha el que ja han passat
i clar
evidentment
la gent està contenta
pel fet d'apropar
d'apropar-se
de tenir-ho
no haver-se de desplaçar
cap a Tarragona
és lògic
doncs enhorabona
als pacients
sobretot
i enhorabona
a tots vosaltres
gràcies per acompanyar-nos
avui
Marta Blader
fisioterapeuta
coordinadora
de l'àrea de fisioteràpia
de l'atenció
a la dependència
doctor Atzarán
director gerent
de la xarxa sanitària
i social de Santa Tecla
gràcies
fins la propera setmana
gràcies
adeu-siau