Jordi Bertran, molt bon dia.
Benvingut, Sant Antoni i el Dimoni.
Avui havíem de parlar
Sant Antoni del Porquet.
Sant Antoni Abad.
No confondrem mai de la vida
amb Sant Antoni de Pàdua.
Mai de la vida.
Que és el dia que els Antonis, els Tonis,
celebren el Sant. No facin la brometa fàcil.
De què? Tu el celebres
que Sant Antoni Abad? No.
Si hi ha uns respectuosos amb les persones...
Hi ha algú que és molt devot i
el celebren aquest dia. Ahir ja es va venir el senyor
Oliver, del gremi de Pagesos,
per dir que dimecres fem la benedicció
dels animals, com sempre.
I no és el cas de Tarragona, però
aviam quina mena d'animals porten.
Els ossets de peluix i tot això no val.
O sí, també.
Veus? Tu? Sembla mentida.
Hi ha algú que fan por.
Sí.
Home, en benedicció aquí a Tarragona
som més convencionals en aquest sentit
i pel que sabem, a banda de la coca
a Beneïda i tot això, doncs van
gossos, gatets,
algun ocellet...
Ara tu agafes aquestes teles
que fan els reportatges
i van ser piton
i llangardaixos
i animals exòtics, clar.
Tu tens animals de companyia
en el sentit literal de la paraula?
No, no, no.
De veritat, no.
De veritat.
Hi ha alguns d'aquestos que són falpadets.
Home, falpadets...
Això és molt còmode, eh?
Jo crec que és el millor.
Els pòsters...
Doncs alguna vegada t'espanten.
L'altre dia a la nit vaig sentir
un gat, dic, ens ha entrat un gat a casa
i era una titella d'aquestes que portava...
Música i tot, és que clar, és terrible, eh?
Amb lo macos que eren aquests normalets.
No, anem bé.
Home, hi ha qui té com animals de companyia
perquè diguem-ne que no molesta alguna mosca
ni l'has d'alimentar ni res,
li va sola.
No s'han de portar.
No s'han de portar aquest tipus d'animals,
diguem-ne, com a més...
Són de Sant Narcís, les mosques.
Sí, és veritat.
Són de Sant Narcís.
És el patrimoni de Sant Narcís.
En fi, com que hem parlat moltes vegades
d'aquest tema, el que ens proposa avui el Jordi
és un recorregut pel so de Sant Antoni,
però determinats sons a determinats territoris
dels països catalans relacionats amb Sant Antoni
i el Timoni.
Que es parla molt de Sant Antoni i els animalons,
però no es parla tant del Sant Antoni i el Timoni,
tot i que té molt a veure, no?
Avui viatjarem molt per una població de Mallorca,
que és Manacor,
que és una població de les demés tradició,
amb la festa de Sant Antoni,
i allà els dimonis tenen molta importància.
Però avui parlarem poc de dimonis,
també parlarem més dels sons,
el ritme del qual ballen els dimonis.
Tot i que diuen que aquí ignora el dimoni, el furga.
Ui.
Vés amb compte.
Alerta, alerta.
Vés amb compte, Jordi, a veure què fas.
Escolta, per ambientar-nos,
sentim alguna veu que ens acosti a aquest...
Sí, així entrem.
Vinga, va.

Sença fer cap cerimoni.
Benahiu-me, Sant Antoni,
i si m'encontra amb el dimoni,
separam fora de mi.
Vilma Jural, no?
Vilma Jural.
Una de les veus més representatives del que és el folclore.
Sí, sí, del folclore adaptat a molt de temps,
i una persona que costa molt d'escoltar en directe,
però que, quant tant, se la pot escoltar d'altres maneres.
Sí, perquè és tertulà, no?
Sí, sí, però cantant costa molt...
Però això ho canta poc.
Però bé, és una manera d'entrar i de veure aquesta relació
que hi ha a Mallorca de veneració cap a aquest sant tan especial.
I sempre, com bé deies, tu, molt relacionat amb el dimoni, no?
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
Sí, potser té molt a veure tot això amb el fet que,
des que Mallorca va ser conquerida pel rei Català Jaume I,
doncs allà ja es va instaurar la canongia,
pròpiament anomenada de Sant Antoni, la ciutat de Mallorca.
i era una època en què hi havia una malaltia estesa per tot Europa,
molt especialment a la zona de la Península Ibèrica,
que era coneguda com el foc de Sant Antoni, no?
Que és una malaltia que té un nom tècnic molt més complex,
però que popularment la gent l'anomenava així, no?
Era una malaltia molt infecciosa, de difícil curació,
que afectava la pell, generava nafres,
i això doncs acabava produint cangrenes d'aquestes
que són una mica complexes, no?
I que al final tot era bastant molt més difícil aleshores que ara encara, no?
I aquesta malaltia del foc de Sant Antoni
és el que sembla que curaven molt aquesta ordre religiosa
i el que va generar molta por i al mateix temps molta devoció cap a aquest sant, no?
Per això hi ha tantes cançonetes de vocació, no?, en aquest sant, no?
En tot cas, Mallorca és una de les zones dels territoris dels països catalans
i d'Europa en general que hi ha més prèdica d'aquests elements, no?
I en aquesta hora que estem, doncs, pràcticament a Mallorca,
moltes poblacions, al punt del migdia,
la vella de Sant Antoni, comencen la festa, no?
I la comencen, doncs, normalment, recorrent la població
i començant a cantar-nos que comença la celebració, no?
i començant a cantar-nos que comença la festa, no?
i començant a cantar-nos que comença la festa, no?
i començant a cantar-nos que comença la festa, no?
i començant a cantar-nos que comença la festa, no?
És una miqueta el concert
que anuncia, que diu
que comença aquest període de festa
Sí, a Manacó avui mateix en aquesta hora
els dimonis que deies tu estan ja
començant a ballar per davant de l'Ajuntament
i s'han instal·lat
un dels altres elements
molt característics d'aquesta festa
que són els foguerons. Els foguerons són una mena
de fogueres que
normalment són molt rudimentàries, a Mallorca
només estan fetes amb llenya
i en aquesta població
concreta a Manacó
hi ha una característica que la singularitza
que s'han convertit una mica
amb allò del pancatalanisme, han evolucionat una mica
cap a les falles valencianes i posen
alguns ninotets, algunes afígies
per damunt d'aquestes foguerons
hi ha una mena de concurs
que es tria abans
de cremar-los lògicament
quin és el més important
i és un dels altres elements essencials
després veurem que aquests foguerons
avui a la nit tenen el seu màxim esplendor
i la seva màxima importància
però en aquests moments
doncs la festa ja ha començat
a la tarda hi ha un dels elements essencials
que era una mica aquesta tonada
que també sentíem
la sentíem d'una tonada
de la banda de Sa Poula
ara la sentirem també d'artar
però també amb aquest ritme molt alegre
que és l'anada completes
l'anada completes és l'anada
a la cerimònia religiosa de la vigília
a la cerimònia
Déu-n'hi-do quina animació
Sí, és una tonada de festa
i per tant d'alegria
he dit completes jo
però utilitza la paraula del Principat
allà en diuen complertes
i bàsicament és l'ofici de vigília
quan s'acaba just aquest ofici
el dimoni gros encén el fogueró principal
que és el fogueró que està situat
davant de la rectoria
i llavors amb una tronada
s'assenyala a la resta de foguerons
que poden encendre
hi ha la resta de punts
on hi ha aquest foc
al voltant dels foguerons
normalment hi ha ball
el que diuen ells ball de bot
hi ha molts grups que fan aquest ball
que hi ha molta jota
però hi ha una cosa que és molt característica
que són
mentre
en què va quedar en brasa
en aquests foguerons
perquè tampoc són uns macro foguerons
és una cosa que de seguida deixen brasa
la gent va
doncs va aturrant allà la seva cara
el seu botí
veus jo ja sospitava que aquí arribaríem
quan has començat a parlar de foguerons
dic que això no és perquè sigui
això no és per il·luminar
el sant
això té un objectiu pràctic
la seva porcelleta
que diuen els mallorquins
que lleig
lleig
la vigília de Sant Antoni
menjar-te un tall de cansalada
més aviat haurien de menjar
més verdureta
aquell dia
és el que hi ha
entre menjada i menjada
se'n recorden del sant
i per recordar-se del sant
li canten coses
aquí els demano als oients
una mica de paciència
perquè
se pot entendre bé
però el mallorquí ja saben
i sobretot
amb enregistraments de gent
d'una certa edat
a vegades es fa més complicat
però és un so molt autòcton
i molt ancestral
que ens recorda
allò
el món més profund
de Mallorca
Ahir dia
d'Esset
Sant Antoni
i el Vincenç
Sebastià
Ahir dia
d'Esset
Sant Antoni
i el Vincenç
Sebastià
Ahir
i qui bones obres
parà
i no t'endrà
por del dimoni
i dia d'Esset
Sant Antoni
El dia d'Esset
El dia d'Esset
que diuen ells
a Mallorca
però bé és una
en aquest cas
una glosa
que en diuen
de lluança
Era una simbomba
Una simbomba
és aquest so tan característic
d'aquesta nit
que se sent a tots els pobles
autèntics de Mallorca
i en el fons
la cançoneta
diu
el dia 17
Sant Antoni
el Vincenç
Sant Sebastià
qui bones obres
farà
no tindrà por
del dimoni
i això
són quatre versets
però si es fixen
tenen una cadència
determinada
i una ordre
que els fa
molt característics
sovint s'improvisen
i a vegades
hi ha els glosats
picats
que són aquests glosats
que es van
fent entre dos
cantadors
podríem dir
hi ha els picats
que és això
picar-se
però també hi ha els picants
i precisament
un altre glosat
que tenim avui
és un glosat
no de lluant
salçant
sinó una mica
picant
aquest seria més del dimoni
aquest és més del dimoni
donado és de cimbongo
ei sententani
na vengut
di dia
de sette
genè
ei sententani
i n'ha vengut
di dia
de sette
genè
ei
ei
ei
ei
venturots
a
moquite
ei
se
dona
i
no
el
fa
ben
no
no
i
s'ententan
i n'ha vengut
la dona
el benyut
alguna cosa
i pescat
Sant Antoni
ha vengut
el dia 17 de gener
venturós l'home
que té la dona
i no el fa benyut
en aquest cas
cantat per una dona
sí, sí
trobo que sí
i per cert
quina manera
de modular
la veu
i fer aquesta
seqüència
és una de les maneres
de cantar
més antigues
que es coneixen
a tot el Mediterrani
no és l'única
algun dia també
es pot fer una comparativa
recordo aquell dia
que vam fer el cant
de polifonia
a la Mediterrani
es troben comparacions
segur
que si tinguéssim
enregistraments
d'algunes altres poblacions
de la Ribera Mediterrània
trobaríem punts
molt en contacte
però són unes estrofetes
molt senzilles
i en aquest cas
té el punt picant
perquè hi ha aquesta ironia
en què la dona canta
i...
jo ja sé
que pensen
alguns oients
el punt picant
amb el que es diu
avui per les televisions
bé, no ho traiem de context
això està
de totes formes
aquests versos
estaria bé
que algunes persones
entenguessin
per què s'ha utilitzat
la literatura popular
perquè en el fons
aquí no s'utilitza
cap gran so
malsonant
cap mot malsonant
i en canvi
hi ha una ironia
molt clara
sobre el tema
i en aquest cas
cantat per la mateixa senyora
que té doble
ironia
jo et diria
però vaja
en tot cas
és una de les coses
que aquesta nit
succeeixen
en molts llocs
de Mallorca
i a Manacó
demà
és el dia gran
de Sant Antoni
i al dia gran
de Sant Antoni
hi ha també
moltes passejades
hi ha oficis
religiosos
i hi ha un so
que també és molt característic
que no hem escoltat encara
que és el so
del seu
sac de jamex
o cornamusora
del que ells en diuen
la xeremia
en aquest cas
la xeremia
s'utilitza
tant al carrer
com a l'interior
de l'església
i per exemple
es pot sentir
en un moment
de l'ofici
en què es fa
l'oferta
és a dir
se fan
el lliurament
a l'altar
de l'oferta
llavors en aquest cas
es produeix
que poden sonar
també
a dins de l'església
xeremies
com aquestes
so molt característic
i que també
sona
en aquest cas
en moltíssimes localitats
estem parlant de Manacó
però com tu bé deies
el que són les illes
en general
hi ha una devoció
i una celebració
important
i demà la manera
a banda de l'ofici
en què poden sonar
les xeremies
aquestes xeremies
també sonen moltíssim
en el que en diuen
ses beneïdes
ses beneïdes
és la cerimònia
que tu parlaves
del gremi
de pagesos de Tarragona
de beneir
pròpiament els animals
cabrits
gallines
porcelletes
les que no s'han menjat
i carros
això es fa d'una manera
bastant generalitzada
però allà
hi ha fins i tot
un concurs
d'engalanament
d'aquests carros
que venen a ser
una mena de precarroses
podríem dir
un estat embrionari
de les carroses
remuntant-se
segurament
a èpoques
molt pretèrites
d'ús del transport
aquest dels animals
per fer celebracions
d'una manera
normal
tot això
succeeix
durant
tota la jornada
una mica
aquests són els sons
més característics
de la festa
lògicament
qualsevol festa
també té
altres aspectes
més lúdics
i
al costet
d'aquest ritual
que hem seguit
una mica avui
també es poden escoltar
coses més disteses
a mi m'ha fet gràcia
per acabar
una mica
el programa
aquí a vegades
l'emperito roca
per Santa Tegla
són amb formació
de gràtlla
amb formació
de banda
però de quan en quan
també el toquen
les orquestres
i tant
doncs una mica
a Manacó
en general
a Mallorca
això també passa
i hi ha tonades
dedicades a Sant Antoni
que són reversionades
per les orquestres
per les orquestres
de patxanga
en aquest cas
hem trobat
una orquestra de patxanga
de l'orquestra
un so d'orquestra
de patxanga
en aquest cas
l'orquestra Oasis
que ha fet una versió
de ball
de la cançó
de Sant Antoni
aquesta més coneguda
que sempre interpreten
els mallorquins
en totes les celebracions
doncs amb aquesta música
acabem ja avui
a parlar de Sant Antoni
bé a parlar
a fer aquest breu itinerari
musical
perquè de Sant Antoni
Déu-n'hi-do
si podríem parlar
ja ho hem fet altres anys
no Jordi?
Sí
de totes formes
no està mai
de més recomanada
amb els Sant Antonis
de Vilanova
un dels més massius
demà hi ha
la Guàrdia Urbana
de Tarragona
cavall
convidada d'excepció
motiu dels 150 anys
de la Guàrdia Urbana
de Tarragona
o el cap de setmana que ve
a nivell rudimentari
falset
l'encamisada
que parlàvem la setmana passada
o a nivell de grans
tres toms
igualada
que són els dels més potents
i no s'oblidin
Vilaseca
i Escó
amb totes les celebracions
i les curses
de cavalls
que ja n'hem parlat
també aquí al matí
de Tarragona Ràdio
Jordi Bertran
com sempre
moltíssimes gràcies
porta beneir
a l'animalent
no sé si te'l beneirà
en aquest gatet
que de nit
es posa a miolar
i ves amb compte
ja li van dir
que no ho fes més
adeu-siau
a l'animalent
a l'animalent
i ладно
i això
a l'animalent
i a l'animalent
i a breter
i a per easily
a l'animalent
i a la l'animalent
i a l'animalent
i a la l'animalent
i a l'animalent
i a l'animalent
i a l'animalent
i a l'animalent
i a l'animalent
i a l'animalent
i a l'animalent
i a l'animalent
No t'endrà poc al timoni, ai al timoni.
Assistiu a l'ològic d'un sany que no ve llenar
i ara per acabar, acabar, digueu el visc al Sant Antoni,
el visc al Sant Antoni, ai Sant Antoni.
Assistiu a l'ològic d'un sany que no ve llenar
i ara per acabar, acabar, digueu el visc al Sant Antoni,
digueu el visc al Sant Antoni, ai Sant Antoni.